B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
15 DESEMBRE 2023
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A Número 40
EL PRESIDENT PUIGDEMONT AVISA PEDRO SÁNCHEZ ■ El president retreu a Sánchez que el català no sigui oficial encara a la UE i l'avisa de les conseqüències d'incomplir les promeses El president Carles Puigdemont ha retret al president espanyol Pedro Sánchez que el català encara no sigui oficial a la Unió Europea. El govern espanyol ha fet marxa enrere amb el català a Europa. Després de prometre que seria oficial a l’eurocambra, finalment s’ha resignat i no ho ha portat a votació. Per això, Puigdemont ha avisat Sánchez que deixar passar oportunitats “per por o incapacitat” pot tenir “conseqüències mai agradables”. El president també ha avisat que el “problema” amb les promeses és incomplir-les: “de l’incompliment neix la desconfiança, que pot posar en risc fins i tot un projecte tan sòlid com la Unió Europea”.
El president a l’exili ha lamentat des del Parlament Europeu que “milions d’europeus que tenim el català com a llengua materna no podem exercir els nostres drets fonamentals” i que “la llibertat d’expressió és menys que la seva” ha dit a Sánchez, que era present a l’eurocambra amb motiu de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, que acaba el 31 de desembre. Per altra banda, el secretari general Jordi Turull ha anunciat en una entrevista a RTVE que properament Puigdemont i Sánchez es reuniran per negociar sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Una entrevista on Turull ha avisat que “si hi ha una presa de pèl, nosaltres donarem per acabada la legislatura i els 7 vots de Junts agafaran una altra orientació”. Malgrat tot, el secretari general també coincideix amb el president en que “és un camí sense retorn”.
Junts
■ Puigdemont i Sánchez es reuniran properament per negociar sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya
En una piulada a ‘X’ (l’antic Twitter), Puigdemont ha afirmat que la no aprovació de l’oficialitat de la llengua catalana durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea és “un fet incontrovertible” i que és “un incompliment del que se’ns havia dit que seria possible”. Tot i així, Puigdemont ha assegurat que “el camí iniciat és irreversible, encara que demani més temps”. Reconeix, però, que “cal utilitzar més eines i recursos per defensar la posició i vèncer la principal reticència que semblen trobar-hi els serveis jurídics del Consell, si cal fins les a les últimes conseqüències”.
Turull: “Si hi ha una presa de pèl, nosaltres donarem per acabada la legislatura i els 7 vots de Junts agafaran una altra orientació” Finalment ha defensat que “els mesos a venir han de servir perquè l’Estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE”. I ha afegit que “des del punt de vista de la construcció europea, no té cap justificació que una llengua autòctona parlada per milions de ciutadans europeus no sigui oficial. Cap ni una. I això, malgrat la demora, ja ho saben la majoria dels països de la Unió."
MÉSJUNTS
Pàgina 1
CONGRÉS
L'amnistia comença a caminar: el Congrés dels Diputats dona llum verda a la tramitació de la llei El Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquesta setmana a la tramitació de la Llei d’Amnistia. Des de Junts s’encara la presa en consideració d’una llei que “ha de retornar a la política allò que és de la política”, tal i com va assegurar el President Puigdemont el passat 9 de novembre. El diputat al Congrés, Josep Maria Cervera, ha afirmat que “aquesta llei no és una mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l’acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política que ha comportat el patiment de moltes persones”. Per aquest motiu, ha argumentat que “el que estem fent no va de perdó ni de convivència, va de reparar una injustícia”. “Que s’aprovi l’amnistia no significa que el poble de
Catalunya oblidi i perdoni. No renunciem a la independència de Catalunya”, ha afirmat el diputat de Junts per Catalunya.. Cervera ha incidit en el fet que “Europa és el terreny de joc de Junts” i, de fet, ha recordat que “la compatibilitat d’una Llei d’Amnistia amb el dret europeu és un acte que el TJUE ja ha deixat clar i podem intuir quina serà la resposta”. El diputat ha recordat que aquest dimarts es viu “un fet excepcional”. En aquest sentit, Cervera ha explicat que “els mateixos que van votar el 155, que han espiat i ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que han negat els darrers anys. I és que quan Junts entra en l’equació passen coses que ens deien que eren impossibles”, ha dit Cervera.
CONGRÉS
SENAT
Junts força la creació de les comissions d’investigació d’Operació Catalunya i 17-A
Cleries: “La cúpula judicial ha trencat la separació de poders per a mantenir l’‘atado y bien atado’”
Llum verda a la creació de les comissions d’investigació d’Operació Catalunya i la del 17-A forçades per Junts i que han de servir “per destapar les clavegueres de l’Estat”. En la seva intervenció, la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha assegurat que “l’Operació Catalunya ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista de Catalunya”.
El portaveu de Junts per Catalunya al Senat, Josep Lluís Cleries, ha afirmat aquest dimarts que “qui ha trencat la separació de poders és una cúpula judicial que vol ocupar el paper dels polítics triats democràticament”. “Alguns autoproclamats constitucionalistes, estan trencant la separació de poders per a poder mantenir l’‘atado y bien atado’ i especialment per a poder continuar perseguint l’independentisme”, ha assegurat Cleries. Per això, ha argumentat que “el que preocupa a Europa és aquesta situació de bloqueig que pateix la cúpula judicial, la seva politització, i no una llei d’amnistia que s’està tramitant amb normalitat a les Corts Generals”. Cleries ho ha exposat en la sessió de control al Govern
Nogueras: “A pocs països els jutges fan política públicament i no passa res” D’aquesta manera, Nogueras també ha denunciat que “a pocs països els jutges fan política públicament i no passa res. A pocs països, els jutges poden dir que el que vota la gent no val res i que els representants politics no podem prendre decisions que no agradin als togats franquistes”.
Calvo: “Buscar la veritat no és responsabilitat de les víctimes sinó de l’Estat” Per la seva banda, la diputada Pilar Calvo ha defensat la creació de la comissió d’investigació del 17-A, sobre els atemptats perpetrats a Bar-
Junts
celona i Cambrils, l’agost del 2017. Calvo ha assenyalat que “buscar la veritat no és responsabilitat de les víctimes sinó de l’Estat. Als països democràtics sempre s’inicia una investigació parlamentària”. La diputada de Junts també ha posat en dubte el paper del CNI. “Hi ha un fet extremadament sospitós i és que l’imam Es Satty era confident del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol”, ha afirmat la diputada de Junts.
espanyol a la cambra alta, on s’ha dirigit al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per a preguntar-li: “Els òrgans jurisdiccionals poden gastar diners públics sense cap control per a processos destinats al fracàs i que no respecten els valors democràtics?”. El portaveu s’ha referit a la situació de bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial, que ha qualificat com un “òrgan cada vegada més polititzat per la majoria conservadora”. En aquest sentit, ha acusat el Partit Popular de promoure una “mobilització de les togues, de la cúpula judicial, per a intentar aconseguir en els tribunals allò que les urnes els han negat i especialment per a intentar torpedinar la llei d’amnistia”.
Finalment, el diputat Eduard Pujol ha intervingut en el torn de “Pegasus”, una comissió d’investigació que és una branca més de la macrocausa contra l’independentisme català. “Espiar, reprimir, amenaçar, és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció”, ha dit. En aquest sentit, el diputat de Junts per Catalunya ha assenyalat que “el pànic al procés va convertir Espanya en la gran fira de l’espionatge mundial”.
MÉSJUNTS
Pàgina 2
PARLAMENT
Junts per Catalunya demana a Aragonès una cimera de país per revertir els resultats de l’informe PISA El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que convoqui una cimera de país que compti amb el conjunt del sector educatiu per reaccionar davant els resultats de l’informe PISA, on Catalunya ha obtingut els pitjors resultats de la història. Batet ha fet aquesta demanda després de la intervenció que ha fet el president de la Generalitat davant de la Cambra. A parer seu, “la greu situació actual requereix el mateix esperit de consens i cooperació amb què es va forjar el model d’escola catalana”. “Cal reaccionar sense excuses i sense pedaços, amb accions, lideratge i consens. Cal un acord de país seriós”, ha afegit. Per això, Batet ha advertit al president Aragonès que “cal una cimera
que no sigui només política i que compti amb tot el sector educatiu”. El president del grup parlamentari ha exigit una reacció amb un acord de país i ha recordat que “a aquest Govern li queda com a molt un any”. Per això, ha reclamat “mesures estructurals continuades durant els pròxims anys en tres àmbits: governança, polítiques d’aprenentatge, i suport al desenvolupament professional del professorat”. D’altra banda, Batet ha retret al president Aragonès que hagi trigat gairebé deu dies a valorar els resultats de l’informe PISA “més enllà de dos tuits” i que ho hagi fet just abans de la sessió de control a la Cambra. “És una nova mostra de quin és el respecte envers el Parlament i els grups parlamentaris”, ha sentenciat.
Batet ha assenyalat que Junts per Catalunya “sempre ha actuat amb responsabilitat i, per això, vam impulsar un ple monogràfic d’educació al juny”. També ha lamentat que la consellera d’Educació, Anna Simó,
no s’hagi fet seves les propostes executives aprovades amb ampli consens en aquell ple fins sis mesos després. Dilluns el portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa va lamentar que el
Govern encapçalat per Pere Aragonès "suspèn" en la gestió d'ensenyament, tal com mostren els resultats, però també en qüestions com la sequera, les energies renovables o la sanitat.
TERRITORI
Els alcaldes de Junts per Catalunya del Maresme reclamen canvis legals per poder lluitar contra la multireincidència Els alcaldes de Junts al Maresme han fet costat aquest dimecres a l’alcalde de Calella, Marc Buch, en la seva reclamació per fer canvis legals per poder lluitar contra la multireincidència. La roda de premsa s’ha fet després que el municipi hagi viscut casos de violència, que, en el cas de Calella, el grup de violents que porta de corcoll els agents està format per onze delinqüents que acumulen 216 detencions. L'alcalde ha alertat que l'onada de violència que viu el municipi es pot replicar a qualsevol lloc de Catalunya. Buch també ha reclamat canvis legals per lluitar contra les ocupacions. L’objectiu és acabar amb la impunitat dels que fan del delicte la seva forma de vida. Els alcaldes de Junts a més també reclamen a la conselleria d’Interior més dotació policial per poder controlar la situació.
ARA DIC BLANC
Junts
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 3
ENTREVISTA DIPUTAT
SALVADOR VERGÉS: “HEM DE PODER SER MENYS DEPENDENTS DELS EMBASSAMENTS” Qui és Salvador Vergés? En Salvador Vergés i Tejero (sempre reivindico també el segon cognom) és un noi garrotxí pare de tres criatures que, després de fer d’enginyer de camins i de pagès ramader hamburgueser, es va adonar que la independència no la faríem només des del carrer i va decidir intentar ajudar-hi també des de la política institucional. Un diputat accidental, vaja, però gaudint molt d’aquesta etapa. Què n’opines de les accions que està duent a terme el Govern per combatre la sequera? El Govern, i així els ho hem reclamat al Parlament, s’enfoca molt en la demanda, en reduir el consum, d’acord, però no pas prou en l’oferta, en les grans infraestructures d’aigua que ens han de permetre ser menys dependents dels embassaments. Quines accions proposes? De fet, més que parlar de les que proposaria podem parlar directament de les que hem proposat. Junts per Catalunya vam liderar amb responsabilitat i sentit de país, des de l’oposició, la Llei vigent de Mesures
Urgents contra la Sequera. Allí es detallen -i amb assignació de recursos i tramitació d’urgència- les obres necessàries, tant d’àmbit municipal com nacional (grans potabilitzadores, depuradores, regeneradores i dessaladores), per poder fer front a les sequeres que, per culpa de l’emergència climàtica, es preveu que anirem patint malauradament cada cop més els propers anys. Un dels col·lectius que més està patint els efectes de la sequera son els pagesos. Com a pagès, com es viu això en primera persona? Vaig treballar uns anys de pagès ramader a casa i, per tant, conec bé el sector agrari i puc i m’il·lusiona molt defensar-lo, però ara mateix estic 100% dedicat a fer de diputat. La pagesia és qui més està patint les restriccions d’aigua fins ara i nosaltres, des del Parlament, hem tirat endavant diverses iniciatives perquè se’ls assignin més recursos concrets. En la pròpia Llei que comentava abans, vam incloure un Pla de Xoc per al Primer Sector. Calen més ajuts urgents o perdrem
del tot a qui ens alimenta i a qui ens cuida el país… Qualsevol altre sector productiu, sotmès als greuges que pateix la pagesia des de fa molts anys, ja hauria plegat veles; la passió per la terra fa que segueixin intentant resistir, però això no és ni acceptable ni infinit. Què fas per desconnectar de la política? Surto a córrer bosc amunt des de casa mateix. Amb què somiaves de petit? En pujar grans muntanyes.
Una banda sonora que t’acompanyi? “Futur incert”, de Sanjosex. M'encanta! Un llibre de referència. “Els pergamins de l’Alguer”, d’un tal Salvador Vergés i… Cubí. Un viatge que t’hagi marcat? Creuar Islàndia pel mig. Última sèrie de televisió que has vist. Plats Bruts, de TV3. La veritat és que miro molt poc la televisió.
Un pla de cap de setmana. Excursioneta i un bon dinar, amb l’Alícia i els nostres fills. Plat preferit. L’arròs de peix de la mare. Un record d’infància. La forta impressió del primer cop que recordo haver vist el mar. Una festa per no perdre's. Les Festes del Tura d’Olot. I per últim, què desitja Salvador Vergés? Un país independent i exemplar.
ENTREVISTA DIPUTADA
JUDIT GUÀRDIA: “EL MODEL D'ESCOLA CATALANA ÉS EL NOSTRE MODEL I ÉS EL QUE DEFENSEM” Qui és Judit Guàrdia? Sóc mare del Bernat, la Claudina, l’Erola i la Tona. I soc professora en excedència perquè de fa un any i mig que soc diputada del Parlament, per Junts per Catalunya, partit en el qual ens vam afiliar pel seu compromís amb la independència de Catalunya, seguint el President Puigdemont. Els resultats de PISA mostren la davallada en ensenyament més important a Catalunya. Què ha fallat? La davallada en el resultat en les proves externes com són les de competències bàsiques o les PIRLS no és nova. Les de PISA el 2018 ja van indicar una davallada, però no es van prendre les mesures adequades perquè es va carregar les culpes a la Covid i es va confiar que es revertirien un cop superada la crisi sanitària. I, com ja va advertir Junts, no va ser així. A més, la majoria de les mesures adoptades s’han aplicat amb plans pilot, que han incidit en una part molt petita de la població. Què n’opines de les declaracions de la consellera? Són declaracions que arriben tard. El departament ja tenia
les dades abans i el mateix dia que es van fer públics hauria d’haver presentat les mesures concretes per revertir-les o, si com va dir, volia confiança, calia que aleshores hagués proposat una trobada per consensuar les mesures urgents i concretes, tant amb tota la comunitat educativa com amb els grups parlamentaris. I més, sabent que fa 6 mesos vam celebrar un ple monogràfic sobre l’Educació a instàncies de
Junts per Catalunya, on ja vam marcar el camí per començar a revertir la situació. El model d’escola catalana està en perill? El model d’escola catalana és el nostre model i és el que defensem. Al Parlament, no es qüestiona pas; i al monogràfic d’educació esmentat es va aprovar la proposta del Pacte Nacional en defensa de l’escola catalana. Cal un canvi de rumb, sí, però està definit
parlamentàriament. I la setmana vinent es farà una reunió de partits per afrontar la crisi educativa provocada arran resultats de les proves PISA. Confiem en els consensos que en sortiran. Una banda sonora que t’acompanyi? Normalment la trien els fills, però a mi m’encanta la Dharma. Un llibre de referència. Més que un llibre, uns autors: Folch i Camarasa, i Sílvia Soler.
Amb què somiaves de petit/a? De jove el meu somni era ser professora i mare. Què fas per desconnectar de la política? Llegir novel·la. Un viatge que t’hagi marcat? El primer viatge que vam organitzar amb una amiga, amb motxilla i en tren pel nord d’Europa. Última sèrie de televisió que has vist. Borgen. Un pla de cap de setmana. Les trobades amb la família. Plat preferit. Que difícil! Molts, en tinc! Ara que ve Nadal, el brou amb galets farcits de pilota que fa la meva mare. Un record d’infància. Escoltar les històries dels avis quan els feia companyia; a la vora del foc, passejant, prenent la fresca, anant a comprar... Una festa per no perdre's. La festa Major d’Igualada en honor de Sant Bartomeu. I per últim, què desitja Judit Guàrdia? La felicitat de la família i la independència per a Catalunya.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat