B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A
19 GENER 2024
Número 43
RAJOY ERA LA ‘X’ DE L’OPERACIÓ CATALUNYA Junts per Catalunya demanarà la compareixença de l’expresident del govern espanyol i líder del Partit Popular a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya al Congrés dels Diputats Aquesta setmana han sortit publicades a la premsa noves revelacions sobre l’Operació Catalunya, que incriminen l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el govern del PP en la trama parapolicial contra l’independentisme. Aquesta informació, validada per testimonis que formaven part de l’operatiu, demostra que el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el mateix Rajoy van ordenar posar en marxa l’Operació Catalunya el setembre de 2012. Per això el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha anunciat que Junts demanarà la compareixença de l’expresident Rajoy a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya al Congrés. En una entrevista a TV3, Turull s’ha indignat amb el govern del PP de llavors per la persecució a l’independentisme català. El secretari general ha recordat que un dels elements claus en les negociacions per la constitució de la Mesa del Congrés va ser la reactivació de la comissió de l’Operació Catalunya. Segons ha explicat el mateix Turull, Junts i el PSOE han acordat evitar els vetos creats en les compareixences, ja que, en la legislatura anterior, Junts ja va demanar la compareixença de Rajoy, però el PSOE ho va vetar.
Trias: “Amb el ‘todo por la patria’ no tot s’hi val. M'he trobat amb una situació d'indefensió generalitzada” El líder de Trias per Barcelona, Xavier Trias, ha estat entrevistat a TV3 per valorar la notícia. Trias ha denunciat que “amb el ‘todo por la patria’ no tot s’hi val. No val destruir l’adversari per ser independentista. El que han fet amb l’operació Catalunya és molt gros”.
Junts
Trias, que va ser una víctima directa de l’Operació Catalunya, ha lamentat que s’ha trobat amb “una situació d’indefensió generalitzada” i que en el seu cas “s’ha faltat a la veritat, han enganyat”.
En una piulada, el president Carles Puigdemont ha assegurat que els màxims responsables polítics de l’Operació Catalunya “hauran de respondre pels seus crims” i que la trama “és un crim contra la democràcia comès pel
govern de Rajoy; és l’evidència d’una trama delictiva al vèrtex de la qual hi havia un seguit de “senyors X” dels quals sabrem els noms i els cognoms”. El president ha afirmat que “hi ha hagut una trama crimi-
krls.eth / Carles Puigdemont
@KRLS
Hi ha hagut una trama criminal arrelada al cor de l’Estat per tal de perseguir i perjudicar persones pel sol fet de ser independentistes. Ho van fer a consciència, sabent que delinquien, perquè es creien impunes: la justícia i molts mitjans els farien costat. Aquesta és la podridura que corca l’estat de dret i que ha permès violacions de drets fonamentals. Però els ha arribat l’hora. Més enllà de donar explicacions, els seus màxims responsables polítics hauran de respondre pels seus crims. L’Operació Catalunya no és una fantasia, ni una anècdota. És un crim contra la democràcia comès pel govern de Mariano Rajoy; és l’evidència d’una trama delictiva al vèrtex de la qual hi havia un seguit de “senyors X” dels quals sabrem els noms i els cognoms.
MÉSJUNTS
nal arrelada al cor de l’Estat per tal de perseguir i perjudicar persones pel sol fet de ser independentistes. Ho van fer a consciència, sabent que delinquien, perquè es creien impunes: la justícia i molts mitjans els farien costat”. En la mateixa línia, l’eurodiputat Toni Comín ha denunciat al Parlament Europeu que Espanya és un estat “on no es respecta l’estat de dret” i que els responsables del cas “surten impunes”. L'eurodiputat ha assegurat que la investigació tenia “falses acusacions” i comptava amb el vistiplau del ministeri de l’interior”, cosa que va donar lloc a “la repressió contra centenars de catalans i va violar de forma flagrant l’estat de dret”. Comín ha aprofitat la seva intervenció per agrair a la presidència belga que situï la defensa de l’estat de dret com una de les seves prioritats durant el semestre europeu i ha defensat que la llei d’amnistia és el “reconeixement” que ha existit una persecució a l’independentisme.
Pàgina 1
CONGRÉS
Junts presenta esmenes per blindar la llei d’amnistia Junts per Catalunya ha presentat esmenes de caràcter tècnic a la llei d’amnistia i s’ha emplaçat amb la resta de forces polítiques favorables a la llei a seguir treballant fins a la seva aprovació definitiva per millorar el text, sota la premisa d’aconseguir una norma àmplia, garantista i que es basi en el dret europeu i internacional en matèria d’amnisties. Tota llei sempre és millorable tècnicament i el tràmit d’esmenes és justament l’oportunitat de fer-ho abans de la seva aprovació.
La voluntat de Junts és continuar treballant en la millora de la llei fins a la seva aprovació definitiva, i això es farà en l’àmbit parlamentari que s’inicia a partir de la presentació d’aquestes esmenes. L’objectiu és blindar l’amnistia seguint un doble criteri que Junts ha defensat des del primer dia: que la llei d’amnistia inclogui tots els casos de persecució contra l’independentisme sense excepcions i que sigui aplicable en tota la seva extensió i que la llei d’amnistia tingui efectes immediats en la seva aplicació.
El proper dimarts 23 de gener se celebrarà una sessió de la Comissió de Justícia per debatre i aprovar les esmenes. Un cop superada la tramitació al Congrés dels Diputats, la llei passarà al Senat, on el PP (que hi té majoria absoluta) busca fórmules per endarrerir-ne l’aprovació. En tot cas el Senat té dos mesos com a màxim per resoldre la norma. Un cop el rebutgi, la llei tornarà al Congrés on quedarà definitivament aprovada amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG, previsiblement a l'abril o al maig.
NACIONAL
Turull: “Catalunya ha de tenir una política nacional d’immigració, que respongui a les necessitats del país en termes de cohesió social, benestar, progrés i llengua” El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat que “Catalunya ha de tenir una política nacional d’immigració, que respongui a les necessitats del país en termes de cohesió social, en termes de benestar, de progrés i en termes lingüístics”. Per això ha assegurat que des de Junts “no defugirem en assumir una política d’Estat en aquelles matèries fonamentals per a un país”. Turull ha fet un avís a tots aquells que aquests dies han acusat a Junts de ser xenòfobs: “el xantatge d’acusar-nos de
xenòfobs perquè nosaltres ens preocupem és indigne i no ho tolerarem”. En aquest sentit ha alertat que “l’augment de la ultradreta a Europa és en part responsabilitat dels partits que defugen aquest debat i deixen el terreny lliure per a propostes incompatibles amb els drets humans”. El secretari general ho ha dit en el marc de la jornada del Consell Nacional de Junts, celebrat dissabte passat a El Morell, Tarragona. En la seva intervenció, ha posat en valor el paper de Junts a Madrid i
els pactes als quals ha arribat amb el govern espanyol. En aquest sentit, ha assegurat que Junts és “l’independentisme útil, competent i ambiciós”. En la mateixa línia, ha destacat que el partit, a diferència d’altres, no dona els seus vots a canvi de res: “hi ha qui està disposat a regalar els seus vots als pressupostos de Madrid sempre que els prometin votar els seus. El partit per davant del país. És un exercici de partidisme inacceptable. I nosaltres no hi participarem”.
EUROPA
Comín reclama a la presidència belga que treballi per fer oficial el català a la UE El català, l'eusquera i el gallec segueixen sense ser oficials a la Unió Europea, malgrat que durant sis mesos Pedro Sánchez ha tingut la presidència espanyola al Consell de la UE. Davant d’això, l’eurodiputat de Junts per Catalunya, Toni Comín ha aprofitat la presidència del primer ministre belga, Alexander de Croo, en el ple celebrat al Parlament d’Estrasburg per reclamar la l'aprovació del català i deixar clar que “és l’única llengua amb milions de parlants que encara no és oficial”.
ARA DIC BLANC
Junts
De fet, el català té tants parlants nadius com l'anglès dins la UE i és la més gran de les llengües considerades “regionals o minoritàries”.
Comín: “El català és l’única llengua amb milions de parlants que encara no és oficial” De moment l'oficialitat del català no està inclòs entre els
punts que es debatran al proper Consell d’Afers Generals de la UE, que se celebrarà el dilluns 29 de gener. Bèlgica està preparant una resposta alternativa a l’oficialitat d’aquests idiomes i que aquesta sigui “compatible amb els tractats”. De fet, demanen que la proposta presentada des de l’Estat espanyol estigui acompanyada d’una anàlisi en la qual es detalli l’impacte administratiu, jurídic i financer i apunten que aquesta proposta “encara trigarà temps a publicar-se”.
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 2
ENTREVISTA DIPUTADA
ANNA FELIU: “A LES GARRIGUES L'OLI AL 0% D'IVA S'HA REBUT COM UNA MOLT BONA NOTÍCIA”
Qui és Anna Feliu? Una albinenca enamorada del seu poble i de la seva comarca, Les Garrigues. Mare de dos nens fantàstics, el Biel i el Jordi. Tinc l’honor de ser alcaldessa de L’Albi des de 2015. M’agrada viatjar i sobretot conèixer altres maneres de pensar i de fer les coses. Viatjar i parlar amb altres persones sempre va bé per obrir la ment i veure que potser allò que diem “això sempre s’ha fet així” a altres
llocs es fa diferent i no passa res. Només si hi ha igualtat d’oportunitats, es podrà lluitar contra el despoblament? La idea és que tothom qui ha nascut a l’entorn rural no n’hagi de marxar per poder realitzar el seu projecte vital. Hem de garantir serveis bàsics que ajudin les famílies a quedar-s’hi, com ara tenir llar d’infants, escola, consultori mèdic, atenció a la gent gran, bons accessos al
municipi o xarxa de fibra òptica. Els petits municipis no ens podem quedar enrere. Hem de tenir les mateixes oportunitats que tenen els que viuen en altres zones més poblades del país. Això demana sensibilitat i inversions adreçades a revertir el despoblament, i també a generar inversió al territori que ofereixi llocs de treball qualificats. L’oli estarà al 0% d’IVA gràcies a la feina de Junts a Madrid. Com a alcaldessa de l’Albi, les Garrigues, com valores aquesta notícia? Sens dubte s’ha rebut com una molt bona notícia, tant per al consumidor, perquè evidentment és un producte bàsic de primera necessitat, com per als pagesos i productors d’oli d’oliva en uns moments en què la collita ha estat molt limitada per la sequera i les altes temperatures. Denuncies que la gent gran no pot envellir de manera activa al seu municipi. Tots els ajuntaments i associacions de la gent gran dels diversos municipis fem un gran esforç
per donar els millors serveis per a la nostra gent gran amb molt pocs recursos. Els municipis rurals tenim una població molt envellida i cal donar-los assistència i activitats per tal que puguin envellir dignament en el seu entorn on han viscut tota la vida. Ara cal que el govern de la Generalitat també vegi que cal invertir-hi amb recursos de proximitat com són els SAIARS, uns espais d’atenció integrals a la gent gran en l’entorn rural. Una banda sonora que t’acompanyi? Tot depèn del moment i de l’ocasió, però en general m’agraden cançons de diversos grups catalans com Buhos, Oques grasses, etc. Al cotxe escolto molta música. Amb què somiaves de petita? Amb conèixer món. Què fas per desconnectar de la política? No tant per desconnectar, sinó per agafar perspectiva, m’agrada sortir a caminar amb els gossos, la Kira i el Boss. Un llibre de referència. Qualsevol dels presos polítics o del president Puigdemont
a l’exili, per no perdre de vista d’on venim. Un viatge que t’hagi marcat? Irlanda, hi vaig anar a estudiar quan tenia 15 anys. Des d’aleshores he tingut molta amistat amb la família amb la qual vaig estar. Última sèrie de televisió que has vist. The Crown. Un pla de cap de setmana. Anar al Pirineu. Plat preferit. Potser no tinc un plat preferit com a tal, però per dir-ne un de típic de la meva terra, la cassola de tros. Un record d’infància. Les nits a la fresca jugant pel poble amb les amigues. Una festa per no perdre's. La festa major de L’Albi. I per últim, què desitja Anna Feliu? Desitjo que totes aquelles persones que van ser condemnades per l’1 d’octubre puguin ser amnistiades, que el president Puigdemont pugui tornar a casa i que Catalunya recuperi el nord i el lideratge que mereix.
ENTREVISTA DIPUTAT
QUIM JUBERT: “LA JUSTÍCIA ESTÀ POC CONNECTADA AMB LES NECESSITATS DELS CIUTADANS” Qui és Quim Jubert? Soc un advocat de 62 anys, pare i avi, que parla 6 idiomes, interessat per tot el que l’envolta i ara al servei del país com a diputat de Junts per Catalunya. Ha arribat a la política activa després d'una llarga carrera professional en el món de l’advocacia, l’empresa i l’activisme social. Viu amb il·lusió aquesta etapa i l'oportunitat de retornar a la societat el que ha rebut d’ella tots aquests anys. Com pot ser que algú pugui acumular més de 1.000 delictes? Tenim un sistema de justícia molt garantista que fa que normalment algú a qui no se’l condemna a una pena de més de 2 anys no entri a la presó. A més, les causes per una presó preventiva en espera de judici també estan taxades (risc de fuga, de destrucció de proves o d'alarma social) i els jutges son reticents a acordar-la. Amb l’actual legislació tant la policia com els jutges fan la seva feina, però, com us deia, no poden fer-hi més. La justícia està desbordada? No, més aviat penso que és decimonònica i, per tant, poc
efectiva o connectada amb les necessitats dels ciutadans. El propi sistema d’elecció de jutges i fiscals no ajuda a la seva eficàcia, cal fer entrar aire nou a la justícia i per això caldria recuperar el tercer i quart torn d’accés a la judicatura per incorporar nous jutges amb experiències més variades. Què es pot fer perquè el català tingui més presència a la justícia? Incentivar-ne l’ús sense complexos amb campanyes periòdiques, i per part dels operadors jurídics assumint el compromís del seu ús sense vacil·lacions, encara que una part indiqui que prefereix una altra llengua, -això és freqüent en la nostra vida diària-, canviem d’idioma en funció de l’interlocutor, malgrat que en molts casos entengui el català. Junts ha pactat amb el Partit Socialista Obrer Espanyol que es multipliqui per cinc les inversions previstes per a la digitalització de l’administració de justícia. Creus que farà que la justícia sigui més àgil? Hauria de ser-ho, però, com ja he apuntat, un sistema an-
quilosat com el que tenim no augura un èxit rodó. Fa molts anys que s’han incrementat sistemàticament els mitjans, però les dinàmiques no canvien, malgrat que molts jutges fan esforços per fer la seva feina el millor possible. Estem desbordats pel paperam i interlocutòries que no tenen gaire sentit. Tinc molts dubtes respecte a adoptar la forma telemàtica per la celebració de judicis.
“De petit somiava en ser explorador, soc molt tintinaire” Una banda sonora que t’acompanyi? Qualsevol, darrerament Joan Dausà, Ginestà i sempre en Roger Mas. Amb què somiaves de petit? En ser explorador, des de petit que soc molt tintinaire. Què fas per desconnectar de la política? Llegir, passar estones amb amics aliens a la política.
També m'agrada fer una mica d’esport i viatjar. Un llibre de referència. El món d’ahir d'Stefan Zweig Un viatge que t’hagi marcat? Nova Zelanda i el nord de l’Índia. Última sèrie de televisió que has vist. The split. Un pla de cap de setmana. Sortir de la ciutat i passejar. Plat preferit. M’agraden tota mena de cuines, però si haig de fer una
tria, diferents receptes de pasta italiana o uns cargols. Un record d’infància. La determinació i dolcesa de la meva àvia, que tenia una salut molt precària, però una personalitat 'arrebatadora'. Una festa per no perdre's. Sant Jordi. I per últim, què desitja Quim Jubert? Veure la independència del nostre país, Catalunya i ben aviat la tornada dels exiliats.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat