Més Junts - Butlletí 45

B U T L L E T Í

I N F O R M A T I U

D E

J U N T S

P E R

C A T A L U N Y A

2 FEBRER 2024

Número 45

UNA LLEI QUE NO DEIXI NINGÚ ENRERE

Junts per Catalunya vota no a una proposta de llei d’amnistia que deixa forats i força el PSOE a seguir negociant perquè sigui una llei integral i d’aplicació immediata

Junts per Catalunya ha votat no aquest dimarts a la llei d’amnistia al Congrés, perquè no vol deixar ningú enrere. El partit considera que la llei tal i com es va votar deixa forats per on la cúpula judicial politizada pot entrar i impedir que s’apliqui. El text de la proposició de llei deixava fora persones de Tsunami Democràtic, del cas Volkhov i els CDRs. Ara la llei tornarà a la Comissió de Justícia del Congrés i Junts seguirà negociant per millorar-la. La pilota torna a estar en mans del PSOE i té 15 dies per aprovar l’amnistia que es va acordar.

Turull: “Un no acord de la llei d’amnistia sacseja fonaments per a l’acord de la resolució del conflicte polític” “No pot ser un indult de gamma alta, no es tracta del president Puigdemont o Marta Rovira. No trobarem una so-

Junts

lució per uns i deixarem molta gent fora imputada amb relats delirants” ha explicat el secretari general Jordi Turull en una entrevista a RAC1.

Nogueras: “Junts no pot participar en deixar tot l’independentisme català exposat a l’arbitrarietat de la cúpula judicial politizada espanyola” El secretari general ha avisat que “un no acord de la llei d’amnistia sacseja fonaments per a l’acord de la resolució del conflicte polític. Nosaltres hem complert l’acord d’investidura” i ha recordat que es va acordar “una llei integral, per a tothom i d’aplicació immediata”.

Després del revés a Sánchez, el president espanyol ha assegurat que “no hi ha delictes de terrorisme relacionats amb el procés”. En resposta,

Turull ha celebrat les paraules del president espanyol i l’ha convidat a “blindar” la llei per evitar que les dues qüestions quedin “a les mans i l'arbitrarietat d’alguns jutges que volen marcar l’agenda política”.

En aquesta sentit, el líder de Junts ha justificat la prolongació de quinze dies afirmant que ara es disposa del temps necessari per arribar a un acord de manera "serena i tranquil·la", amb l'objectiu de garantir que la normativa no tingui cap oportunitat de ser evitada. "El nostre vot de l'altre dia, tan criticat per alguns que també ambicionaven l'amnistia, ara ens permet tenir aquests quinze dies per submergir-nos i veure com deixem blindat això i que no hi hagi esquerdes per deixar fora ningú", ha insistit Turull.

Per altra banda, la presidenta Laura Borràs ha explicat en una entrevista a SER Catalunya que Junts sempre ha defensat “amnistia per a tothom i d’aplicació immediata” i que ha de ser una llei “blindada i robusta perquè els jutges es mouen molt”.

Borràs ha lamentat que els jut-

MÉSJUNTS

ges “no volen la llei d’amnistia perquè representa el reconeixement de la retirada d’una qüestió política del camp polític i portar-la en un terreny punitiu com és el terreny judicial”.

Borràs: “Junts sempre ha defensat una amnistia per a tothom” Dimarts al ple de la votació de la llei, la portaveu Miriam Nogueras va defensar que “Junts no pot participar en deixar tot l’independentisme català exposat a l’arbitrarietat de la cúpula judicial politizada espanyola”. Nogueras va assegurar que el redactat actual de la llei d’amnistia “és un bon punt de partida i seria un bon text en una democràcia plena. Aquesta llei té forats que la justícia prevaricadora espanyola pot deixar en paper mullat”.

La portaveu també va criticar els moviments dels jutges espanyols que s’estan produint aquests darrers dies. “La cúpula

judicial està dient que ens saltarà al coll i no farem res? El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d’aquesta llei i no farem res?

Aguirre es passeja per televisions d’Europa prevaricant i no farem res? García-Castellón es treu delictes de la butxaca un cop publicat el primer text de la llei i no farem res?”, ha dit Nogueras.

La portaveu, a més, va acusar el govern espanyol de “no mostrar tota l’autoritat davant d’aquests fets inacceptables”.

L’endemà de la votació de la llei, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg va marxar a Suïssa per por de les represàlies del jutge Garcia-Castellón, que l’investiga per terrorisme per la causa del Tsunami Democràtic. Ara mateix, tal com està redactada la llei Wagensberg quedaria fora de l’amnistia. En aquest sentit, el portaveu Josep Rius ha assegurat en una entrevista a TVE que “si ERC pensa que aquesta llei està bé, però ells mateixos reconeixen que hi ha gent com Wagensberg que queda fora d’aquesta llei, hauran de donar explicacions de la seva postura”.

Pàgina 1

OPINIÓ

Carles Puigdemont President

Les raons per les quals Junts ha votat en contra de la llei d’amnistia que avui s’ha vist al Congrés dels Diputats han estat molt ben exposades per la nostra portaveu, Miriam Nogueras.

No podíem donar el nostre suport a un projecte de llei que té mancances importants que no s’han volgut corregir; d’haver comptat amb el nostre vot favorable hauria invalidat el compromís amb una amnistia integral, completa, sense exclusions. Un compromís que vam acordar per a la investidura del president Pedro Sánchez.

D’entrada vull que quedi clar que valorem els esforços fets pel PSOE i Sumar en defensar una llei d’amnistia en un context hostil, de violència verbal i a vegades física; en un clima enrarit i excitat pels perdedors de la investidura, amb formes que si les haguessin adoptat ciutadans catalans (o bascos) els haurien portat davant de la justícia amb acu-

“No ens mourem del compromís d’incloure tothom” sacions delirants. No és res del que no ens puguem fer càrrec, perquè aquesta violència, agressivitat i assetjament el patim els catalans col·lectivament com a poble, i alguns polítics en particular d’una forma molt acarnissada.

La llei hauria estat molt útil en un context de normalitat democràtica, en un país de justícia imparcial. En aquest sentit, el text inicial va anar millorant.

Però aquests esforços s’han quedat a mitges, potser com a conseqüència d’aquest clima irrespirable —sobretot en aquest forat negre per a la democràcia que és el Sistema Madrid— o potser per febleses internes del partit. Sigui com sigui, el que avui s’havia de votar després del rebuig a les nostres esmenes no era la llei d’amnistia que ens va portar a votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. No era l’amnistia que havia d’expulsar el factor repressió que enrareix la conversa política entre

Espanya i Catalunya. Era una condició indispensable per poder treballar.

Certament, en la cultura picaresca espanyola, a tota llei li escau la seva trampa. Aquesta no n’hauria estat l’excepció, fins i tot si s’hagués aprovat amb les nostres esmenes.

Però si estem d’acord a identificar algunes de les trampes que ens esta parant —que hi estem—, no em sé explicar per quina raó es neguen a desactivar-les i fer més difícil el propòsit dels colpistes de la toga. Que no és cap altre que el de subtilment subvertir la legalitat constitucional per substituir-la per la legalitat togada.

No tinc cap confiança en un sistema judicial que permet aital vulneració de drets fonamentals, reiterada durant més de sis anys, cada dia, a pràcticament cada acte i decisió que ens concerneix, amb una impunitat absoluta. Hi ha jutges que instrueixen causes nostres que han participat

en actes públics per blasmar la llei d’amnistia, i no poden ser recusats. Hi ha jutges que decideixen investigar-me per terrorisme just el dia que havíem de fer públic l’acord amb el PSOE, després de quatre anys de passivitat, i ningú del Poder Judicial s’immuta. Hi ha jutges que reobren casos arxivats amb delirants trames que només viuen en els informes de la policia patriòtica, just el dia abans que el Congrés dels Diputats tracti la llei d’amnistia. I que concedeixen entrevistes a mitjans per explicar detalls del sumari que instrueixen. Però tampoc ningú no sembla inquietar-se per aquesta concatenació de coincidències, que fa envermellir els professionals del dret europeu als quals ho he explicat.

Hem començat a veure informacions alarmants sobre la podridura de les entranyes de l’Estat, durant el govern del PP, i tinc la impressió que només és la punta de l’iceberg; un sistema judicial on jutges,

fiscals, policies, periodistes es conxorxen per subvertir la democràcia, mentre el fiscal general de torn sempre mira cap a un altre cantó.

I volen que confiem que aquests jutges i fiscals conxorxats ens impartiran justícia? Que pensen que no els coneixem? Només hi ha una manera de frenar la seva pulsió patriotera: fer una llei més sòlida, sense tantes escletxes. És el que hem intentat totes aquestes setmanes, fins al final; ningú no podrà dir que no hem tingut voluntat d’arribar a un acord. Però no l’hem assolit. Tenim uns dies de refer el consens inicial, del qual no dubto, que l’amnistia ha d’incloure tothom perseguit per aquesta maquinària de trinxar drets fonamentals en què s’ha convertit —per als catalans independentistes— la judicatura espanyola. Veurem si en som capaços.

Però nosaltres no ens mourem del compromís d’incloure tothom.

PARLAMENT

Junts impulsa un ple monogràfic sobre pagesia davant la crisi sistèmica que pateix el sector primari El Parlament celebrarà entre el 5 i el 7 de març un ple monogràfic sobre pagesia impulsat per Junts arran de la situació de crisi sistèmica que pateix el sector primari. Per Junts, l’objectiu és consensuar propostes per garantir o millorar el reconeixement i el prestigi social de la pagesia, la viabilitat econòmica de les explotacions agràries, la desburocratització i la facilitació administrativa del Primer Sector, la innovació i la formació del sector agrari i agroalimentari, així com la compatibilització simbiòtica amb els altres usos del territori.

El diputat Salvador Vergés ha assenyalat que aquest ple monogràfic “arriba en un moment clau pel sector, marcat per la sequera, un fet que se suma a tots els greuges que pateix la pagesia fa anys com és treba-

llar amb preus sota cost o estar sotmesos a una burocràcia que ofega”. Vergés ha recordat que la pagesia “ja està al límit” i que s’està començant a organitzar, en la mateixa línia que a altres països europeus on ja s’estan produint mobilitzacions.

Vergés: “La sequera se suma a tots els greuges que pateix la pagesia fa anys” Per això, assegura que és una bona oportunitat per acordar mesures de consens que suposin “un punt d’inflexió veritable, que faci que la pagesia deixi d’estar sotmesa a aquests greuges i que gaudeixi del prestigi social que li pertoca”.

ARA DIC BLANC

ARA DIC NEGRE

Ariadna Oltra: Ruben Wagensberg quedaria fora de la Llei d'Amnistia?

Pilar Valluguera: Entenc que sí 31.01.2024

Junts

MÉSJUNTS

Pàgina 2

PARLAMENT

Vergés retreu al Govern la falta de diligència amb les grans infraestructures de la Llei de Sequera Junts ha lamentat aquest dijous que el Govern s’hagi focalitzat més en la demanda que en l’oferta en la gestió de la sequera, després de l’anunci d e l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter Llobregat. “Des de Junts creiem que no s’ha focalitzat prou en l’oferta, és a dir, en la gestió de l’aigua que es pot posar a disposició per al seu consum”, ha advertit el diputat Salvador Vergés.

“Tot i que és que necessari reduir

consums, el Govern s’ha focalitzat més en aquesta exigència que en posar aigua a disposició”, ha lamentat.

En aquest sentit, Vergés ha recordat que Junts per Catalunya va impulsar la llei de mesures urgents contra la sequera, on es defineixen les grans infraestructures d’aigua del país i totes les actuacions que

poden fer els municipis per a millorar l’aigua disponible, amb partides econòmiques per fer-ho possible i procediment d’urgència.

A parer seu, “el Govern no ha estat prou diligent a l’hora de tirar endavant aquestes obres, quan això hauria fet que ara ens trobéssim en una situació molt millor”.

Finalment, el diputat de Junts per Catalunya ha recordat que el president del grup parlamentari, Albert Batet, va demanar al president Pere Aragonès que convoqués una nova cimera de l’aigua en la sessió de control del passat 24 de gener.

PARLAMENT

La diputada Mercè Esteve demana al conseller d'Interior Joan Ignasi Elena abordar una estratègia efectiva per combatre la inseguretat Un 44,5% de les dones ha deixat de fer coses per por a ser víctima d’un delicte. Son dades de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya de l’any 2022 que el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena ha presentat al Parlament de Catalunya aquesta setmana.

La diputada Mercè Esteve ha reclamat al Govern de la Generalitat que abordi una estratègia efectiva per combatre la inseguretat: “cal una estratègia clara i efectiva per donar resposta al que preocupa de veritat a la gent, i abordar amb

valentia les ocupacions delinqüencials, les estafes, robatoris, furts, homicidis, agressions sexuals, violacions, i tot el que és la multireincidència que tenim a casa nostra”.

A més d’aquestes dades, la diputada ha destacat que el 43,2% de les famílies o persones que els costa arribar a final de mes son les que tenen una pitjor percepció de la seguretat i son més victimitzades.

L’article també destaca un increment notori de les estafes, sobretot online.

Esteve ha posat de relleu que, segons les dades, el 74,8%

de delictes no es denuncien.

Per això ha reclamat al conseller que es protegeixi la víctima i endurir el codi penal quan els casos son tan flagrants.

En aquest sentit, la diputada i alcaldessa de Begues ha lamentat que les dades mostren “una gran manca de confiança en la seguretat pública”, per això ha preguntat a Elena com pensen guanyar la confiança en la seguretat pública de la ciutadania. Tot i així, paradoxalment, malgrat les dades de l'enquesta, la ciutadania puntua molt bé la policia.

TERRITORI

Junts reclama el desdoblament de la C-55 i l’alliberament de la C-16

Junts a la Catalunya Central ha demanat el desdoblament de la C-55, des de Callús fins a Abrera, i ha exhortat al Govern a garantir que les obres del 2+1 no esdevinguin un obstacle per a futures intervencions

Junts

a la via. Aquesta posició ha estat expressada pel diputat al Parlament i responsable de política municipal, David Saldoni, acompanyat d'alcaldes i regidors de Junts a les comarques del Bages, Solso-

nès, Berguedà i Baix Llobregat Nord.

Saldoni ha destacat que "el Bages i la Catalunya Central no poden permetre's perdre oportunitats i posar-se límits", afegint que treballaran per

MÉSJUNTS

aconseguir "consens i suport polític ampli". Ramon Bacardit, líder de Junts a Manresa, ha anunciat que presentaran mocions a tots els ajuntaments del Bages per reclamar el desdoblament.

El partit també ha insistit en la necessitat de l'alliberament de l'autopista de la C-16. "Les dues demandes no es contradiuen, ja que les dues vies tenen destinacions diferents, una cap al Vallès i l'altra cap al Baix Llobregat", ha assenyalat Saldoni. Sense aquestes accions, "la Catalunya Central perd competitivitat" i es fa cada vegada més complex "retindre talent, ja que treballar aquí suposa tres hores de carretera diàries".

Segons els projectes elaborats en el passat, ajustats als costos actuals, Junts per Catalunya estima que el desdoblament de la C-55 tindria un cost d'uns 200 milions d'euros, mentre que l'alliberament de l'autopista seria d'"uns 300 i pico més". Tot i això, Bacardit ha instat a "mirar més enllà" i recordar que a Catalunya s'han realitzat inversions importants en infraestructures, obviant sovint el Bages.

Pàgina 3

ENTREVISTA DIPUTADA

GLÒRIA FREIXA: “LA POLÍTICA DE TITULARS FÀCILS ESTÀ FENT MOLT MAL A LA CIUTADANIA” Qui és Glòria Freixa?

Vaig néixer a Barcelona, i passant els estius entre Calella i Berga, les ciutats dels meus pares.

D’una família profundament catalanista. Vaig estudiar dret i vaig anar a Buenos Aires a obrir el despatx d’advocats de Joan Laporta i després el de Roca Junyent. Hi vaig viure quatre anys. Convergent fins al moll de l’os, amb orgull de veure com es creava l’escola catalana, TV3 i una policia nostra. El desembre del 2017 m'ofereixen anar a la llista del president Puigdemont, evidentment dic que sí. I des del 2019 soc diputada al Parlament.

El Govern està fent prou per aturar les ocupacions conflictives i delinqüencials?

La política de titulars fàcils que no resolen els problemes està fent molt mal als drets dels ciutadans. És més fàcil dir que el propietari és el dolent de la pel·lícula i obligar-lo a respondre per la manca d’habitatge, quan qui ha de resoldre al problema de la manca d’habitatge és l’administració. Des de Junts vam tirar endavant una llei per donar eines als ajuntaments per poder instar judicialment, quan el propietari no ho fa, en els ca-

sos que les ocupacions generin alteració greu de la convivència i creïn alarma social.

Per què Junts està en contra de la Ley de Vivienda?

Perquè trepitja competències i lamina la sobirania del país. És des de Catalunya des d’on s’ha de marcar el camí en polítiques d’habitatge. Nosaltres no hem de demanar permís, com ara ens passa amb la llei espanyola, per decidir quines són les zones tensionades, ni com s’estableix l’índex de preus de referència, ni què és un gran tenidor. Lamentem que ERC votés aquesta llei sabent que perdíem competències.

El Govern suma un nou problema amb les oposicions, ara amb l’examen d’enginyers forestals de la Generalitat.

Hi ha un problema de gestió terrible. Les oposicions del 2023 ho van demostrar. Una macroconvocatòria simultània com aquella era impossible d’executar amb un mínim de garanties. Tampoc es va entendre que s’externelitzessin. I ara tenim novament un problema de mala gestió amb les oposicions del cos de forestals. Des del setembre el govern sabia que

l’examen estava a les xarxes, però van deixar que continués el procés, i no va ser fins que Junts ho ha denunciat que s'ha aturat el procediment.

Una banda sonora que t’acompanyi?

Cada etapa de la vida ha estat una de diferent. La més recent, durant la pandèmia, la banda sonora de La La Land.

Amb què somiaves de petita?

Amb treballar per al meu país, per a la meva llengua, per a arribar a un país independent.

Què fas per desconnectar de la política?

Anar al mar i fer ioga, la meva medicina.

Un llibre de referència.

Incerta Glòria.

Un viatge que t’hagi marcat?

El viatge a Nova York amb els meus fills quan en vaig fer 50. Última sèrie de televisió que has vist.

La meravellosa Mrs Maisel.

Un pla de cap de setmana.

No córrer, saber no fer res i badar, gaudir dels meus fills, acostar-me al mar sempre que puc.

Plat preferit.

L’escudella.

Un record d’infància.

Els estius al castell de Berga, les excursions i berenars a les fonts amb la mare i el meu germà.

Una festa per no perdre's.

La que marca l’inici de les vacances, al meu racó preferit, a

Es Grau, Menorca.

I per últim, què desitja Glòria Freixa?

Veure el meu país lliure, que es normalitzi el català, que els meus fills creixin feliços. I que el Barça ens torni a fer vibrar.

ENTREVISTA DIPUTAT

FRANCESC TEN: “SENSE LLENGUA NO HI HA NACIÓ I SENSE NACIÓ NO HI HA INDEPENDÈNCIA”

Qui és Francesc Ten? Un maresmenc nascut el maig del 1968 que ara viu a la Garrotxa, el petit de cinc germans. Em sento un

patriota, independentista convençut que de llengua, cultura i coneixement no n’hi ha mai prou individualment ni col·lectivament.

Només 1 de cada 4 joves fa servir el català habitualment. Com podem revertir aquesta tendència?

S’han de fer moltes coses a molts nivells i àmbits. S’ha de frenar la davallada, com?

Doncs el català ha d’interessar a aquests joves i alhora els ha de ser necessari; d’una banda ha de formar part dels interessos culturals (i contraculturals) que els joves tenen i les administracions han d’incentivar que els lideratges culturals juvenils s’acostin al català. I de l’altra, el català ha de ser necessari per trobar feina i millorar professionalment.

Sense llengua no hi haurà nació i sense nació no hi haurà independència.

Com es pot defensar la immersió lingüística davant uns tribunals que només la volen trepitjar?

De diferents maneres i sempre amb fermesa i intel·ligència.

Hem de promoure i provocar l’activisme i aprofitar totes les oportunitats polítiques que ara tenim al davant. Els Tribunals han de deixar d’atacar el català i l’aranès en nom de la Unidad de la Patria. Dit això,

hem d’exigir que es compleixi el que diu la Llei d’Educació pel que fa a la vehicularitat del català. I que el Govern posi més recursos per assegurar que els joves acaben l’escolarització dominant el català.

Què proposa Junts per fer créixer el català a internet?

Internet és un dels espais en positiu per al català. Hem de promoure entre la ciutadania que configuri dispositius en català i faci servir la seva llengua amb naturalitat a la xarxa.

Fer complir al mon empresarial el codi de consum a la xarxa: si al carrer cal retolar com a mínim en català, cal que la comunicació digital sigui també com a mínim en català. Hem de promoure línies de suport a la creació de continguts digitals en català per a empreses, autònoms i creadors. I fer que canals públics (CCMA) generi continguts exclusius per xarxes en diverses temàtiques.

Una banda sonora que t’acompanyi?

M’agrada molt la sardana Somni de M. Saderra Puigferrer.

Un llibre de referència.

Ho va ser Les dones i els dies de G. Ferrater.

Amb què somiaves de petit?

No ho somiava, però m’hauria agradat no deixar el món de la interpretació.

Què fas per desconnectar de la política?

Llegir i caminar és el que em va més bé.

Un viatge que t’hagi marcat?

El que vam fer amb l’Escola de Cobla de Calella i l’Esbart Marboleny a Iugoslàvia el 1988 o 1989. Última sèrie de televisió que has vist.

Això no és Suècia.

Un pla de cap de setmana.

Teatre, cine, cultura i una caminada.

Plat preferit.

Bacallà o arròs de totes les maneres.

Un record d’infància.

Assegut amb els avis al portal de la botiga de la meva mare.

Una festa per no perdre's.

Qualsevol ballaruca de Festa Major. M’encanta ballar.

I per últim, què desitja Francesc Ten? La independència de Catalunya.

MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat