B U T L L E T Í
I N F O R M A T I U
D E
J U N T S
P E R
C A T A L U N Y A
9 FEBRER 2024
Número 46
JUNTS FA COSTAT A LA PAGESIA
■ Els pagesos i pageses surten als carrers de tot el país per protestar contra la burocràcia i els alts costos
Junts per Catalunya ha donat suport aquesta setmana als pagesos i pageses que han tallat les carreteres catalanes en protesta contra la burocràcia i els alts costos. El sector viu una situació límit, reclamen que “els deixin viure de pagès” i estan en contra dels costos que consideren “inassumibles”.
Vergés: “El sector fa massa anys que està treballant a preus sota cost i ofegat per la paperassa” Per pal·liar aquesta situació, Junts exigeix preus justos i millora d’incentius fiscals, reducció de la burocràcia, els mateixos requisits mediambientals entre els productes de fora la UE i els que s’elaboren aquí; i eliminar restriccions de la sequera. “Les restriccions per la sequera han sigut la gota que ha fet vessar el got”, ha assegurat el diputat Salvador Vergés. Per
Junts
això el Parlament celebrarà, a instàncies de Junts, un ple monogràfic sobre la pagesia del 5 al 7 de març, “per donar resposta a les reivindicacions del sector”. Vergés ha apuntat que aquest ple monogràfic representarà una bona oportunitat per acordar mesures concretes, executives i de consens que suposin “un autèntic punt d’inflexió”. Al ple del Parlament d’aquesta setmana, el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha manifestant el suport del grup parlamentari a la pagesia i al conjunt del primer sector, que “aquests dies fan una crida davant una situació desesperada, per la qual farem un ple monogràfic a iniciativa de Junts”. En aquest sentit, ha preguntat a Aragonès si pensa fer autocrítica de com ha governat Esquerra el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en els darrers vuit anys. Dijous els pagesos han anat al Parlament, on els ha rebut la presidenta de la cambra, Anna Erra, i els diputats de Junts els han traslladat el su-
■ Vergés: “Els pagesos han explotat i fan un crit contra les institucions per reclamar un tracte digne. Hem de revertir-ho”
port. Els pagesos han acordat amb la majoria dels partits instar el Govern a revisar les restriccions d’aigua i reduir la burocràcia. En la sessió de control, Vergés ha avisat el conseller d’Acció Climàtica que estaran atents a la resposta que doni a les demandes del sector: “si no ho fa, no tindrem cap més remei que dir-li que l’única solució, malgrat que no li agradi, és que plogui o que dimiteixi”. I ha exposat que “els pagesos i les pageses han explotat i fan un clam i un crit contra les institucions per reclamar un tracte digne. Hem de revertir-ho”. Així mateix, el diputat ha manifestat que “el sector fa massa anys que està treballant a preus sota cost, ofegat per la paperassa i la burocràcia, patint plagues de fauna que no s’han resolt ni se n’han compensat els danys”. En aquesta línia, el diputat també ha recordat “que la Unió Europea està permetent l’entrada de productes extracomunitaris als quals no s’exigeix els mateixos requisits ambientals”.
MÉSJUNTS
“Fem nostra la vostra reivindiació que la vostra fi és la nostra fam”, ha assegurat. En una piulada el diputat ha mostrat el suport a les mobilitzacions i ha assegurat que “avui més que mai cal donar la cara i venir-vos a escoltar i acompanyar, per revertir els greuges que patiu”.
pagesia, fereix de mort els nostres pagesos”. I ha afegit que “la pagesia està farta que el Govern de la Generalitat no només no els ajudi, sinó que cada vegada els ofegui més. I està farta que el Govern de l’Estat no transfereixi els recursos necessaris per tal de sobreviure en un temps difícils com aquests”.
UN 20% MENYS DE PAGESOS ELS ÚLTIMS 10 ANYS El diputat al Congrés Josep Maria Cruset, que també és pagès, ha publicat un video a ‘X’ (abans Twitter), on explica com està vivint el sector aquesta situació. Cruset ha lamentat que en els darrers deu anys s’ha reduït el nombre de pagesos a Catalunya en un 20%. I dels que queden, gairebé la meitat tenen més de 65 anys, i només un 9% en tenen menys de 40. Ara, la sequera extrema que està vivint el país, ha evidenciat que el sector ja no pot aguantar més i els pagesos han dit prou. El diputat ha assegurat que “l’ofec de la Generalitat de Catalunya, i la incapacitat de totes les administracions d’entendre la importància de preservar la
Cruset: “L'ofec de la Generalitat fereix de mort els nostres pagesos” El diputat al Congrés Isidre Gavín ha defensat des del faristol que “quan vinguin els incendis de sisena generació, direm que és culpa del canvi climàtic, però no serà aquest l’únic motiu; també ens haurem quedat sense pagesos i sense tota la gent que cuida el territori”. Altres diputats com Anna Feliu; Jordi Fàbrega; la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis; la portaveu de Junts a la Paeria de Lleida, Violant Cervera, també han donat suport als pagesos.
Pàgina 1
CONGRÉS
Admesa a tràmit la proposició de llei perquè tots els municipis disposin d'almenys un caixer automàtic El Congrés dels Diputats ha admès a tràmit la proposició de llei perquè tots els municipis disposin d’almenys un caixer automàtic. La proposta va ser impulsada inicialment el 2022 per ERC, Junts, la CUP i ECP al Parlament de Catalunya, on es va aprovar, dirigida a la Mesa del Congrés dels Diputats per garantir el servei de caixer automàtic en els municipis en risc d’exclusió financera. La proposició, que va impulsar el Departament d’Economia i Hisenda amb el conseller Jaume Giró, se centra en garantir l'accés als caixers automàtics, ja que aquests són una font essencial de serveis bancaris, com ara la retirada d'efectiu i altres operacions financeres. Un dels elements clau de la iniciativa és que “obligaria les entitats financeres a sufragar el cost de posar un caixer automàtic a tots els pobles”, tal com ha argumentat el diputat de Junts, Jordi Munell. I en cas que no es complís, el diputat ha assenyalat que “hi hauria un fons de garantia per poder fer subsidiàriament la implantació d’un caixer” amb els fons del mateix sistema bancari. Per altra banda, el text de la proposició també descriu els municipis en risc d'exclusió financera com aquells sense caixers automàtics i les seves entitats territorials corresponents. Aquesta norma
beneficia especialment pobles de menys de 500 habitants. I també defineix el barri en risc d’exclusió com la subdivisió d’una ciutat, vila o poble amb un mínim de 5.000 habitants sense serveis bancaris. La proposta denuncia el “tancament constant i persistent d’oficines bancàries i caixers automàtics en l'última dècada”, una realitat “indefugible, que afecta especialment col· lectius vulnerables”.
El text també incorpora, a proposta dels grups signants i del Departament d’Empresa i Treball, una disposició addicional per garantir l’atenció presencial d’acord amb el mandat de diverses resolucions aprovades, davant del fet que el Govern no té competències per regular l’obligatorietat d’instal·lar caixers als municipis que no en disposin. Pel diputat Isidre Gavín la llei suposa una “esmena a la totalitat de les polítiques centralistes” i corregeix una “marginació greu”. El diputat juntaire ha presentat la iniciativa com una “mesura per lluitar contra el despoblament”, una idea que també ha destacat Munell, que ha afegit que la problemàtica del tancament dels caixers automàtics “afecta també el conjunt de l’Estat espanyol”,
ARA DIC BLANC
Junts
especialment la coneguda com “l’Espanya buidada”, amb una “desertització bancària que genera desequilibri territorial i social”.
Gavín: “Aquesta proposició de llei suposa una esmena a la totalitat de les polítiques centralistes” Gavín ha acusat el govern espanyol d’estar desconnectat de les problemàtiques que pateix el sector agrari. “Els preus són per sota del cost, fa falta reconeixement social i hi ha un excés de fiscalització i burocràcia”, ha assenyalat.
El 2021 a Catalunya hi havia 494 municipis, que representen una població de 291.000 persones aproximadament, sense oficina bancària, i 160 municipis, amb una població d’aproximadament 316.000 persones, que únicament en tenen una. I segons dades de març de 2023, a Catalunya dues de cada tres oficines bancàries que hi havia el 2008 ja no hi són, de 8.205 s’ha passat a una trista x i f r a de 2.949. El maig de 2022 el Senat ja va aprovar una proposició de llei de Junts en aquest sentit. El portaveu de Junts, Josep Lluís Cleries, va argumentar que “l’accés als serveis bancaris s’està convertint en indispensable i bàsic” i va lamentar que “les entitats financeres no han tingut la sensibilitat de rescatar les persones i els territoris més vulnerables”.
ARA DIC NEGRE
MÉSJUNTS
Pàgina 2
PARLAMENT
Junts insisteix que Aragonès torni a convocar una cimera per trobar una solució nacional a la sequera El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha tornat a demanar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que convoqui una nova cimera de l’aigua “per fixar una estratègia nacional, des de Catalunya i pensant en Catalunya”. Batet ha exigit al president Aragonès que rectifiqui, després de la seva negativa a aquesta mateixa petició formulada en l’última sessió de control, el 24 de gener. “President, amb incompetència, no arribarem enlloc. Si alguna cosa demostra la gestió de la crisi de la sequera és que aquest Govern pensa més a estar al Govern que en governar”, ha etzibat. En concret, el president del grup parlamentari ha retret a l’Executiu la doble estratègia que ha seguit en la crisi de la sequera: “La primera, que la solució vingui del
cel, que plogui. Ara, en lloc de resar a la Moreneta, s’encomanen a l’Almudena”. Perquè, de fet, la segona estratègia recau “en el fet que la solució vingui de fora, de Madrid, amb la inestimable ajuda del senyor Illa, sempre disposat a ser la millor crossa del Govern”.
Batet: “Si alguna cosa demostra la gestió de la crisi de la sequera és que aquest Govern pensa més a estar al Govern que en governar” Batet ha recordat l'actitud de responsabilitat de Junts, que va impulsar la Llei de Sequera i que garantia inversions de més de 500 milions d’euros.
SENAT
PARLAMENT
El Senat aprova una moció de Junts perquè Sales veu insuficient la el Govern espanyol compleixi el calendari rectificació del Govern sobre d’execució del Corredor Mediterrani les proves orals de català El Senat ha aprovat una moció de junts que insta el Govern espanyol a complir el calendari d’execució de les obres del Corredor Mediterrani perquè estigui finalitzat l’any 2025. La iniciativa ha estat defensada per la senadora Teresa Pallarès, qui ha assegurat que s’està “perdent oportunitats i posant en risc el futur desenvolupament econòmic i social de Catalunya” mentre s’allarguen les obres d’aquesta infraestructura “necessària” amb “accions estètiques que no es tradueixen en inversions reals”. La senadora ha subratllat la necessitat d’executar el projecte d’acord amb l’objectiu de les institucions de la Unió Europea de culminar una xarxa bàsica de transport l’any 2030. Per contra, Pallarès ha lamentat que “actualment només un 36% està en servei i per trams inconnexos, un 76% està en fase d’obres i un 15% encara són projectes que cal definir”. En aquesta línia, Pallarès ha acusat el Govern espanyol d’apostar sempre per un “model radial” dins un “Estat centralista i inamovible” i ha recordat la tasca dels eurodiputats de Junts en denunciar a la Comissió Europea la destinació de Fons Europeus per part del Govern espanyol a la xarxa ferroviària de Madrid sense prioritzar pròpiament el Corredor Mediterrani.
Junts
Junts considera insuficient i parcial la rectificació del Govern sobre les proves orals de català a les escoles. Per això, ha demanat una reunió conjunta i de caràcter urgent amb les conselleres de Cultura i d’Educació. A més, també ha sol·licitat la compareixença al Parlament del secretari de Polítiques Educatives, José Ignacio García Plata; el director general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas Expósito; i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno.
MERCADERIES PER L'INTERIOR La moció de Junts també insta el Govern espanyol a trobar una solució definitiva perquè el transport ferroviari de mercaderies al Camp de Tarragona passi per l’interior. Pallarès ha posat de manifest la reivindicació de la plataforma ‘Mercaderies per l’interior’, perquè es desplaci el tràfic de mercaderies per l’interior. La senadora ha advertit del “col·lapse de la circulació ferroviària” si el Govern espanyol
continua col·locant la línia del ‘tercer fil’a la línia de la costa des d’El Vendrell, passant per Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona i Vila-seca. “Serà una mateixa via per a passatgers de Rodalies, de Mitja Distància i per a mercaderies”, ha denunciat. El Govern espanyol no “està arribant on hauria d’arribar si l’any 2030 s’ha d’assolir el 30% del trànsit ferroviari de mercaderies com marca la UE i, ara per ara, no arriba al 5% en el conjunt de l’Estat”, ha lamentat.
MÉSJUNTS
Sales: “Des de Junts per Catalunya no ho podem permetre i així ho vam traslladar a les conselleres de Cultura i d’Educació” La portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha denunciat que el Departament d’Educació va decidir dimarts suprimir unilateralment les proves de competència oral als centres educatius. “Des de Junts no ho podem permetre i així ho vam traslladar a les conselleres de Cultura i d’Educació. Al vespre hi va haver una rectificació parcial perquè les
proves seran mostrals, però exigim que siguin censals”, ha advertit Sales. En aquest sentit, Sales ha estat explícita: “Junts per Catalunya treballarà sempre per la llengua catalana, però no validarà mai falsos consensos”. D’altra banda, Junts lamenta que, en la reunió d'aquest dimecres, va detectar una falta greu de coordinació entre les dues conselleries. El grup parlamentari mostra la seva estupefacció davant d’aquesta descoordinació, sobretot tenint en compte que el Govern sempre assegura que posa la llengua al centre de la seva acció política. Així mateix, Junts defensa la necessitat que els centres disposin de tots els recursos materials i pressupostaris per dur a terme aquestes proves. DESGAVELL EN LES OPOSICIONS D’altra banda, la portaveu ha anunciat que Junts registrarà una petició de compareixença de la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, sobre el desgavell en els processos d’oposicions. “Calen respostes. Calen decisions. Cal assumir els errors. Quan les explicacions no convencen, s’hi ha d’insistir”, ha exposat. “El desgavell és evident i, malauradament, sembla que s’institucionalitza la incompetència”, ha lamentat.
Pàgina 3
ENTREVISTA DIPUTADA
TÒNIA BATLLE: “AMB ELS PISOS TURÍSTICS S'HA DE RESPECTAR L'AUTONOMIA LOCAL” Qui és Tònia Batlle? Lloretenca de naixement ja fa 50 anys. Llicenciada en Dret, després de treballar en un despatx d’advocats especialitzat en urbanisme, vaig decidir anar a treballar a l’empresa familiar dedicada al Turisme, on ja des de jove als estius hi havia treballat, per tant, és casa i soc feliç treballant en els serveis a les persones. Feina que també he fet els anys que vaig estar a l’Ajuntament de Lloret com a regidora i actualment com a Diputada al Parlament. Per què Junts està en contra del topall als pisos turístics com volia fer el Govern? Per nosaltres és important respectar l’autonomia municipal. Els municipis són realitats diferents, i tenen eines com els Plans Especials, per regular el model de municipi que volen; com han fet Girona, Lloret o La Seu d’Urgell, entre altres. Per alguns municipis el 10% és molt quan per altres és poc, d’acord amb l’activitat econòmica del municipi. Sobretot necessitem una normativa que funcioni a tot el territori i precisament és el que hem de facilitar al legislar.
Defenses que “cal un bon marc normatiu” pel sector turístic. Com no pot ser d'una altra manera cal regulació adaptada a la realitat. Tenim la llei de fa 20 anys i se’n reclama una de nova. Llei que aquest govern es va comprometre a tenir pel març del 2023 i com veiem acabarem la legislatura sense. El sector turístic és una indústria important pel país, i no em cansaré mai de reivindicar la feina ben feta que es fa des de moltes empreses i el mal que es fa quan s’estigmatitza el sector o els seus treballadors. Com afectarà la sequera als municipis turístics? Les restriccions ja estan afectant i l’impacte que representa pel sector, com en molts altres, és greu. El que pot representar que els Touroperadors ja s’estiguin plantejant desviar els seus clients a altres destinacions pot tenir afectacions greus, en un moment que després del COVID es tornava a remuntar. Estem parlant d’un impacte econòmic que va més enllà dels propis establiments turístics, sinó de tot l’àmbit econòmic que gira al voltant. El govern ha
de saber liderar la situació pensant no només en les inversions estructurals necessàries cara la sostenibilitat, sinó també en l’afectació degut a la davallada ocupacional i el que pot representar per la supervivència de les empreses i els lloc de treball. Una banda sonora que t’acompanyi? Eros Ramazotti, Ojos de Esperanza. Amb què somiaves de petita? No em ve al cap res en concret, suposo que viure igual de feliç com quan era un infant. Què fas per desconnectar de la política? Observar el mar escoltant música. Un llibre de referència. “La màgia del silenci” de Kankyo Tannier Un viatge que t’hagi marcat? A Puerto Rico al casament d’un amic. Se’ns va presentar l’oportunitat a la colla i no la podíem perdre. Va ser inoblidable. Última sèrie de televisió que has vist. Outlander. Un pla de cap de setmana. Anar a Llívia amb família i amics.
Plat preferit Qualsevol tipus de pasta Un record d’infància. Les excursions amb els pares i els meus germans amb el Landrover. Una festa per no perdre's. Festa Major de Santa Cristina a Lloret de Mar, amb la processó
marítima al matí fins a l’ermita de Santa Cristina i la Dansa de ses Almoratxes “Ball de Plaça” a la tarda. I per últim, què desitja Tònia Batlle? Potser és un tòpic, però desitjaria una societat més altruïsta.
ENTREVISTA DIPUTAT
FRANCESC DE DALMASES: “EL GOVERN ESTÀ DESAPAREGUT DE L'ESCENA INTERNACIONAL” Qui és Francesc de Dalmases? Un català de Barcelona que ha treballat sempre per fer dels drets col·lectius la guia i el sedàs per un futur de progrés i benestar a Catalunya i arreu del món. Si ho fem des d’aquesta perspectiva, treballar per la independència és treballar per la millor versió d’Europa i del món. Per quin moment passa l’acció exterior de Catalunya? És un molt mal moment, però cal distingir entre l’acció governamental i la que es realitza des de la societat civil organitzada. En el Govern hi ha una suma de por, falta de projecte i incompetència i el resultat és la incompareixença del Govern a l’escena internacional. L’exemple més clar va ser la darrera Cimera de la Unió per la Mediterrània a Barcelona. Catalunya acollia representants de 43 estats i 27 ministres d’exteriors, però el president Aragonès i la consellera d’Exteriors eren de viatge i ens van invisibilitzar com a país. Tot el contrari del que havien fet els presidents Mas, Puigdemont o Torra en el seu moment. Afortunadament, la societat civil organitzada continua fent una
feina de substitució excel·lent que manté la veu de Catalunya viva i forta a l’Exterior. Aragonès ha abandonat el projecte independentista en l’acció exterior del Govern? Es limita a un autonomisme inofensiu. Quan ERC pacta els pressupostos amb el PSC i
accedeix a no superar els límits constitucionals en la seva acció de Govern genera un compromís esgrimit en diverses ocasions durant aquesta legislatura per part dels diputats del PSC (i també de Cs, PP i Vox) per imposar límits i censurar l’acció del Govern a l’exterior.
Defenses una política exterior “no subordinada”. Hi ha molts espais polítics on podem anticipar la Catalunya Estat, però l’acció exterior és especialment privilegiada perquè comptem amb una societat civil organitzada que ha fet, i fa una feina tossuda i determinada que ens situa al món i genera coneixement i reconeixement de Catalunya. Renunciar-hi des del Govern és una irresponsabilitat que no ens podem permetre perquè ens projecta al món de forma provinciana i autonomista. Una banda sonora que t’acompanyi? Conservo vinils de la Nova Cançó de la meva infància. Aquesta música sempre m'acompanya, tot i que m'agraden molts estils. Amb què somiaves de petit? La mare tenia una frase de Sant Agustí penjada al suro del seu escriptori: ‘El món és un llibre i aquells que no viatgen només llegeixen una pàgina’. Què fas per desconnectar de la política? Natura, sempre. Tenim un país preciós de muntanyes, mar,
planes, deltes i aiguamolls... sempre hi ha un racó per descobrir o redescobrir. Un llibre de referència. Tristos Tròpics, de Lévi Strauss (traduït per un joveníssim Miquel Martí i Pol). La mena de llibre a què pots tornar sempre. Un viatge que t’hagi marcat? El primer viatge a Sarajevo, el 1994, acompanyant el retorn d’una família bosniana que s’havia refugiat a les Terres de l’Ebre. Última sèrie de televisió que has vist. Una de danesa: Chorus Girls. Un pla de cap de setmana. Amb els meus fills, el Martí i l’Ada. On sigui. Junts. Plat preferit. L’escudella i carn d’olla que feia l’àvia, que feia la mare i que ara fa el meu germà. Un record d’infància. Agafar la mà sempre calenta del pare quan feia fred. Una festa per no perdre's. Les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona. I per últim, què desitja Francesc de Dalmases? La llibertat que és compartida, col·lectiva, intel·ligent, cultivada, raonada i feliç.
MÉSJUNTS · Oficina de Comunicació i Premsa de Junts per Catalunya · Passatge Bofill, 11 (Barcelona) · premsa@junts.cat