Més Junts - Butlletí 58

LA LLEI D'AMNISTIA NO ÉS UN PERDÓ, ÉS UNA VICTÒRIA

El Congrés dels Diputats aprova definitivament la llei d'amnistia, d'aplicació immediata i per a tothom. La portaveu Miriam Nogueras celebra que és “un dia històric”

“Avui és un dia històric. En tota l’amplitud del terme. Avui no es perdona, avui es guanya una batalla del conflicte que exis teix des de fa segles entre les dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. Aquesta llei no és perdó ni és clemència, és victòria. Una victòria demo crática i col·lectiva, en la qual certament tots hi tenim una responsabilitat determinada”. D’aquesta manera ha iniciat la seva intervenció la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, en la sessió que ha significat l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia. Aquesta llei, treballada i negociada per Junts, és una amnistia integral i que no deixa ningú fora.

Nogueras: “Si l'estat espanyol hagués fet una transició democràtica real, no hauríem arribat a aquest extrem“

En el seu discurs, Nogueras ha denunciat que mai s’hauria d’haver arribat a aquesta situa ció. "Si l’estat espanyol hagués fet una transició democràtica real, especialment de les cúpu

les judicials, i s’hagués alineat amb els estàndards europeus en termes de justícia i llibertat, no hauríem arribat a aquest extrem. També hauria d’haver respectat els tractats interna cionals que signa, però que nega en el cas de Catalunya".

La portaveu ha esmentat les re solucions no aplicades de Na cions Unides sobre els exiliats i presos polítics catalans.

El president Carles Puig demont, en una declaració institucional, ha afirmat que l’aprovació de l’amnistia és “un fet històric en el llarg com bat existent i no resolt entre Catalunya i l’estat espanyol”. Puigdemont ha defensat que aquesta fita aconseguida “en senya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició”.

Per altra banda, el secretari general Jordi Turull ha assegu rat que “aquest és un camí sen se retorn” i que l’aprovació de la llei “és una gran victòria de l’independentisme, ha valgut la pena mantenir la posició”. Turull ha demant als jutges que respectin la llei :“tenen l’opor tunitat de deixar de fer de justi ciers contra l’independentisme. No han de fer de legisladors, han d’aplicar les lleis”.

Lla presidenta Laura Borràs en una entrevista a Telecinco

ha afirmat que ara el següent pas és el referèndum d’autode terminació: ”amb l’amnistia es pretén corregir l’error que l’Es tat espanyol va cometre. Ara, l’autodeterminació és el nostre següent pas. Aquí no acaba res, ho vam dir a l’acord de Brussel· les, continuarem per aconse guir els nostres objectius”.

Turull: “Els jutges han d'aplicar la llei, no han de fer de justiciers contra l'independentisme”

Finalment, Nogueras ha recordat que “ens van dir que no es podia parlar en català al parlament, que no es podia sol·licitar l'oficialitat del català a Europa, ni fer una comissió d’investigació dels atemptats del 17 A, ni que la patronal ca talana pogués tenir veu i vot. I ho hem aconseguit, perquè els hem forçat. Han perseguit i demonitzat el President Puig demont, però ara el necessiten i hi negocien. Ens van dir que no hi hauria amnistia, i avui la tindrem. Ens diuen que mai hi haurà independència, però avui és més clar que mai que depèn del poble de Catalunya, no d'ells".

LES PIULADES

Laura Borràs (@LauraBorras ) Presidenta

"L'amnistia no és el punt d'arribada, l’amnistia és una estació en el camí cap a destinació final: la independència. Gràcies a tothom que ha treballat infatigablement per fer realitat aquesta llei d’amnistia.”

Jordi Turull (@jorditurull ) Secretari general

“La llei d’amnistia és una gran victòria col·lectiva de l’independentisme i la reparació per a moltíssimes persones perseguides injustament. Hem aguantat la posició i ho hem aconseguit sense renunciar a res.”

Josep Rull (@joseprull)

President del Consell Nacional

“L'amnistia és una victòria rotunda per a Catalunya. La Catalunya compromesa amb la democràcia. La Catalunya que no té cap altre límit que la voluntat dels catalans i les catalanes de ser una nació lliure.”

Mònica Sales (@mncsls)

Cap de llista per Tarragona el 12M “Aguantar la posició, malgrat tots els atacs, va ser fonamental per poder votar avui una llei d'amnistia per a tothom. Gràcies! A tots!”

Toni Comín (@toni_comin)

Cap de llista a les eleccions europees

“L’aprovació de la Llei d’Amnistia és la rectificació de la via repressiva per part de l’Estat espanyol; és una victòria de país que beneficia a tots els represaliats, que hem aconseguit sense haver de renunciar ni a la legitimitat i la legalitat de l’#1oct, ni a la declaració d’independència del 27 O, és a dir, una rectificació que hem arrencat a l’estat espanyol sense haver de pagar cap preu polític.”

Avui s'ha produït un fet histò ric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l'es tat espanyol. El Congrés dels Diputats acaba d'aprovar la llei d'amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, defensar la sigui des de les ins titucions i les organitzacions polítiques o bé sigui des del carrer i la societat civil.

El que li dona el caràcter històric són tres circumstànci es concretes.

“Per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats.”

La primera, que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques.

La segona, que fins fa menys d'un any el partit que

governa Espanya s'hi negava en rodó i la descartava de ma nera contundent.

I la tercera, sobretot, que aquesta és la voluntat dels ca talans expressada a través del seu Parlament que, com es re coneix a l'acord de Brussel·les, representa legítimament el poble de Catalunya. Allò que fa que la ciutat de Catalunya sigui un país de la ciutat i que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d'aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espa nyols ni la d'una part minorità ria de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer res pectar les seves decisions, allò que alguns definim com man tenir la posició, allò que permet tornar a la política el que no n'havia d'haver sortit mai.

I això ens ensenya que, per més que costi temps i incom prensions, cal mantenir la po sició. Cal tenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i d'incerteses.

Alguns de nosaltres portem

més de sis anys i mig vivint a l'exili, sense poder ser al costat dels nostres, ni poder fer una vida completament normal i completament lliure. D'altres porten al damunt, des de fa sis i set anys, l'estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l'Estat, inclosos als seus principals partits.

Milers de represaliats du rant anys, en processos inflats, de caràcter penal, administra tiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del movi ment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i que pateix en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d'aquest assenyalament que la prem sa patriòtica espanyola s'ha encarregat d'amplificar, fins i tot publicant les fotografies personals, perquè no que dés cap dubte de la voluntat d'assetjament.

I tant mateix, l'estratègia de la mort civil a què ens vo lien condemnar avui ha estat

combatuda i derrotada amb la nostra força.

“L'amnistia formava part de l'acord d'investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d'aleshores, i avui es compleix una de les condicions que van pactar.”

Sense ella avui no estaríem aquí, i ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tota Europa. Avui l'Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error.

No és l'únic a corregir en la llarga llista d'errors comès per l'Estat espanyol en relació amb les demandes del poble de Ca talunya. L'error de la sentència contra l'Estatut de Catalunya,

per posar un exemple.

Però era imprescindible corregir lo per poder negoci ar des d'una certa igualtat de condicions i sense l'amenaça de la repressió.

L'amnistia formava part de l'acord d'investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d'aleshores, i avui es compleix una de les condicions que van pactar.

El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l'aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret una de les espines dels peus que ens impedien avançar.

No vull acabar sense ex pressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, agrair vos la seva paciència, la seva comprensió i per la seva lleial tat en la defensa de Catalunya, cadascú a la seva manera, de la manera que creu més útil i d'acord amb el seu ideari, però sempre amb la defensa d'un objectiu comú, que és la inde pendència. Gràcies.

ARA DIC BLANC

ARA DIC NEGRE

Comín defensa a que després de l’aprovació de la llei d’amnistia és el moment del referèndum

El cap de llista Toni Comín ha defensat que, una vega da aprovada l’amnistia, és el moment del referèndum d’autodeterminació: “demà s’aprovarà la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats. Això vol dir que la fase de repres sió s’acaba provisionalment i, per tant, ara volem concen trar nos amb el segon objec tiu, que és un referèndum d’autodeterminació. Volem explicar a les institucions europees i a l’opinió pública europea que hi ha vies per fectament constitucionals, compatibles amb el dret europeu i el dret internaci onal, per fer un referèndum d’independència”.

un espoli fiscal sistemàtic. Per nosaltres formar part de la UE és una garantia pels nostres drets i és un camí de futur per la nostra nació”.

Comín ho ha explicat en la taula rodona “The future (cooperation) of small nati ons in the European Union” celebrada a Eslovènia, on ha assegurat que Espanya té “el deure” de “trobar les vies perquè es pugui exercir el dret a l’autodeterminació dels seus pobles. L’article 92 de la Constitució espanyola permet fer referèndums. No hi ha cap dificultat legal ni constitucional perquè exercim el dret a l’autodeterminació” i ha defensat la legalitat i la le gitimitat del referèndum de l’1 d’octubre.

CONGRÉS

Junts

En la taula rodona també hi ha participat l’expresident eslovè Milan Kučan, el polític Dimitrj Rupel, els eurodiputats

Ivo Vajgl i Milan Brglez, i el nú mero tres de la llista i director de campanya, Aleix Sarri. El candidat ha afirmat que “sa bem el que és ser una petita nació en un estat més gran que no respecti els teus drets, ni la teva llengua, i provoqui

En la seva intervenció, Co mín ha fet un repàs de l’acció política que han dut a terme en aquest mandat al Parla ment Europeu, molt centrada, ha assegurat el candidat, en denunciar la repressió espa nyola. En aquest sentit ha lamentat el doble estàndard que exerceix la Unió Europea: “si ets un país gran d’Europa Occidental, barra lliure, tens dret il·limitat a vulnerar tots els drets civils i polítics. És a dir, el doble estàndard vol dir que la Comissió i el Consell no apli quen el mateix criteri a l’hora de vigilar Hongria i Polònia i a l’hora de vigilar Espanya, per què el que ha fet Espanya és tant o més greu que el que fan Hongria i Polònia”.

assenyala l’estat espanyol com l’amenaça més gran pels joves catalans

SENAT

El Diputat de Junts Per Cata lunya al Congrés dels Dipu tats, Josep Maria Cruset, va posar en evidència durant el Ple de dimarts, les mocions presentades pel PP sobre les mesures que pensa adoptar el Govern per a afavorir les condicions de vida dels joves a Espanya.

“No deixa de ser sorpre nent que des del grup del PP després de tant de temps al capdavant al govern de l’estat adoptant mesures perjudicials per als joves, avui ens portin aquesta proposta com si la precària situació que viuen molts d’aquests joves no fos responsabilitat també de

vostès”, va apuntar el diputat, recordant que el PP és causant de la falta d’ajudes per l’eman cipació dels joves. A més, va enumerar qüestions que preo cupen als joves i que governs de PP i PSOE no han fet res per millorar les seves condicions de vida: ser la generació que més triga a emancipar se; marxar a treballar a l'estranger per falta d’oportunitats tot i ser la generació més formada de la història i retards al servei de Rodalies.

“Per culpa de les seves po lítiques contra les nostres ter res, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l’ascensor social” va apuntar Cruset, en

referència a les polítiques de PP i PSOE que han perjudicat el jovent català, recordant les dades en taxa d’emancipació juvenil, risc d’exclusió soci al, taxa d’atur o salari mitjà mensual.

“A Catalunya hem patit una pèrdua constant de capaci tat dels joves fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país. Un es poli econòmic que sumat a la infra execució pressupostària reiterada, ha convertit a l’estat espanyol en la major amenaça per als joves catalans”, va de clarar Cruset, finalitzant la seva intervenció.

Bagué adverteix el Ministre de Transports, Óscar Puente que atribuir les incidències diàries de Renfe al vandalisme “és desviar el focus”

El senador per Girona de Junts per Catalunya, Joan Bagué, ha lamentat aquest dimarts que “parlar de vandalisme a Rodalies és desviar el focus de la infrainversió patida a Cata lunya durant dècades”. Bagué ho ha dit dirigint se al ministre Óscar Puente, en la sessió de control al Govern espanyol al Senat, on l’ha advertit de la seva “obligació com a ministre de solucionar la situació que pateix Rodalies”.

“Centrifugar la responsabili tat a tercers no és seriós”, li ha recriminat Bagué, qui ha posat d’exemple la situació de Fer rocarrils de la Generalitat, en què “no existeix pràcticament el vandalisme”, ha afirmat el

senador. Bagué ha fet referència a l’informe de PIMEC que calcula en 2,2 milions d’euros diaris el cost de les “greus deficiències en el funcionament de Roda lies” amb càlculs de més de 120.000 usuaris afectats, amb una mitjana de 40 minuts de retard, i amb una pèrdua de 3,2 milions d’euros diaris en productivitat. També ha ex posat l’informe de la Cambra de Comerç que valora en més de 500.000 hores perdudes amb una afectació a 856.709 desplaçaments. “370 incidèn cies acumulades en el que va d’any que són atribuïbles únicament a Adif i Renfe”, ha lamentat.

En la mateixa línia, Bagué ha denunciat que “els constants retards i la falta de fiabilitat en el transport públic porten a una pèrdua d’oportunitats laborals, ja que molts treba lladors arriben tard a les seves ocupacions”. De la mateixa manera, el senador ha lamen tat que “també afecta les seves vides personals, la conciliació i l’oci”.

Finalment, Bagué li ha re criminat a Puente que “mentre que quan es produeix una incidència al Cercanías de Ma drid vostè surt a donar explica cions, a Catalunya vostè hauria de sortir dia rere dia, amb les més de 370 avaries en el que portem d’any”.