Més Junts - Butlletí 59

JUNTS DEMANA RATIFICAR AQUEST DIUMENGE EL VOT DEL 12M

El cap de llista Toni Comín en el penúltim acte de campanya fa una crida a votar Lliures per Europa Junts davant els que tenen la “temptació” d’investir Illa a canvi d’un pacte fiscal

El cap de llista de Lliures per Europa Junts+, Toni Comín, ha demanat que aquest diumenge es ratifiqui el vot de Junts el 12 de maig perquè “hi ha alguns que tenen la temptació d’investir a Illa a canvi del pacte fiscal”. En aquest sentit, Comín ha assegurat que “el pacte fiscal s’aconsegueix amb els vots dels diputats del Congrés dels Diputats i amb la negociació a Suïssa” i ha assegurat que Junts no es conformarà amb un pacte fiscal: “on s’és vist que es vulgui pagar el preu de renunciar a tenir un president independentista per tenir el pacte fiscal a Catalunya? Nosaltres ho volem tot. No ens deixarem confondre”.

Comín: “On s’és vist que es vulgui pagar el preu de renunciar a tenir un president independentista per tenir el pacte fiscal a Catalunya? ”

En un acte a Sagallosa, la Catalunya Nord, el candidat ha tornat a carregar contra la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la delegació de vot del president Puigdemont i el conseller Lluís Puig. Una sentència que ha vingut arran d’un recurs del PSC i que Comín ha

volgut recordar al míting, on ha criticat el cinisme dels socialistes catalans, que s’erigeixen com el mur contra l’extrema dreta: “aquest recurs el va presentar el PSC, que porta totes les eleccions europees dient-nos que ells són la barrera contra l’extrema dreta. Que un partit que fem veure que és demòcrata contribueix igual que els altres a carregar-se l’estat de dret i a perseguir els nostres drets. És un escàndol”.

En la mateixa línia, el secretari general Jordi Turull ha acusat els socialistes de voler “retallar el que han decidit les urnes” i ha assegurat que els de Pedro Sánchez no defensaran la democràcia: “el senyor Pedro Sánchez defensarà els drets fonamentals i les llibertats i la gran democràcia que diuen que està en risc. Ell? El del Pegasus? Ells defensaran aquesta democràcia? Ells que qualsevol resolució que arribava del grup de treball de Nacions Unides o del Consell d’Europa no obrien ni el correu electrònic o avançaven a la paperera de la història? Aquesta gent? Aquesta gent que van mirar cap a un altre cantó quan no van aplaudir, quan us estaven atonyinant a tots defensant les urnes de l’1 d’octubre? Aquesta gent salvarà la democràcia? Aquesta gent no salvarà la democràcia”.

Per altra banda, i més en clau sectorial, representant Lleida, la diputada Anna Feliu, ha asse -

gurat que “quan es decideixen les polítiques agràries, Espanya defensa una agricultura pensant en aquelles grans extensions d’oliveres que hi ha al sud d’Espanya. Nosaltres defensem el model de proximitat català, d’aquests pagesos i ramaders petits i mitjans, d’aquestes explotacions familiars que necessiten una altra mirada, pensant en l’Estat català, en les nostres necessitats. Aquestes eleccions són estratègiques pel nostre país”.

Turull: “Com pot pretendre el PSC governar el país quan nega i retalla el que han decidit les urnes?”

Per la seva part, el candidat Gerard Companys ha assegurat que Junts defensa una PAC catalana per gestionar els fons directament des de Catalunya i no des de Madrid.

També han intervingut els candidats Carlota Canut, Enric Balaguer i Roger Gravet. Carlota Canut ha denunciat l’abandonament del Pirineu per Madrid i ha destacat la importància de Brussel·les. Balaguer ha advocat per més Europa i menys estat. I Gravet ha citat la Cooperativa Cadí com a benefici europeu.

ELECCIONS 9J

Comín defensa que l’estratègia judicial a l’exili ha establert les bases per la Llei d’Amnistia

El candidat Toni Comín ha destacat que “hem posat les bases narratives de la Llei d’Amnistia gràcies a l’estratègia judicial que hem tirat endavant des de l’exili aquests anys”. Comín ho ha dit en un acte amb el president Carles Puigdemont i l’advocat Gonzalo Boye, on han narrat la manera en què s’ha desenvolupat la tàctica política i legal durant els darrers sis anys i mig en l’exili, just un dia després de la ratificació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats.

Puigdemont:

“Avui el perímetre en què l’Estat espanyol pot actuar contra dissidents polítics és molt més estret que no fa set anys”

Els tres han commemorat els diversos triomfs legals assolits durant aquesta etapa. En

CONGRÉS

primer lloc, per enfrontar-se als esforços de l’estat espanyol per extradir Puigdemont i els consellers a l’exili; i posteriorment, per aconseguir la narrativa que contraresta la posició de l’Estat. Han destacat l’íntima relació entre l’estratègia legal i la política en tot moment. “L’exili tenia una finalitat política que era

derrotar l’estat espanyol en la seva voluntat d’acabar amb el moviment independentista a través de la repressió”, ha afirmat Comín

El president Carles Puigdemont ha demanat reforçar la “confrontació intel·ligent” en aquestes eleccions europees, perquè “el marc que hem aconseguit construir, blinda

molt més qualsevol acció política d’aquesta batalla, per tant, és importantíssim que continuem treballant en aquest camí”. En aquest sentit, el president ha assegurat que “avui el perímetre en què l’Estat espanyol pot actuar contra dissidents polítics és molt més estret que no fa set anys”. En aquest marc, Puigdemont ha

posat d’exemple la fita aconseguida amb el Grup Objectivament Identificable, on minories, sigui per ideologia, religió o ètnia, puguin utilitzar aquesta qüestió per impedir una extradició. “Això és una feina que demostra que hi ha un terreny a recórrer, per això aquestes eleccions europees són tan importants”, ha reblat.

Boye, igual que Comín, ha defensat que “l’amnistia es guanya a partir que l’exili és un èxit jurídic. No podíem haver arribat fins aquest moment si no haguéssim tingut la confiança de fer passes davant coses que ningú entenia”. En aquesta línia, ha assegurat que “aquest no era el camí fàcil, el camí fàcil era un altre i si els defensats no haguessin estat disposats a resistir i persistir qualsevol estratègia estava destinada al fracàs perquè no l’hauríem pogut completar”. L’advocat ha enumerat els èxits judicials obtinguts a l’exili, des de Bèlgica, passant per Alemanya, fins a Itàlia.

Junts pressiona al govern espanyol perquè Espanya reconegui Kosovo

Junts per Catalunya ha presentat una proposició no de llei al Congrés dels Diputats amb l'objectiu que l'estat espanyol reconegui oficialment la república de Kosovo.

“No és acceptable que l’Estat espanyol comparteixi la mateixa estratègia de Rússia, la Xina o Bielorússia de negar-se a reconèixer Kosovo”

La portaveu Míriam Nogueras, ha recordat que Espanya és un dels cinc estats dels 27 de la Unió Europea que encara no han reconegut la independència de

Kosovo, al costat de Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia. Segons el document signat, "el Tribunal Internacional de Justícia va dictaminar el juliol de 2010 que la declaració d'independència de Kosovo no contravenia el dret internacional, i que no existia cap norma que la prohibís". El document també remarca el posicionament “favorable i necessari del reconeixement de Kosovo com a Estat sobirà” que ha tingut el partit, així com el recolzament mostrat "a les darreres resolucions del Parlament Europeu, i concretament les dues darreres de 2023, en les que es demana als cinc estats membres de la Unió Europea que reconeguin ja a Kosovo, i permetin avançar sense més demora el camí europeu de Kosovo en igualtat de condicions que els altres països candidats”.

La formació independentista expressa la seva insatisfacció

amb la resposta que el govern espanyol va proporcionar a Junts per Catalunya l'octubre de 2021, quan va justificar el no-reconeixement de Kosovo per ser una declaració unilateral d'independència. Tot i això, en aquell moment, el PSOE va reconèixer que calia un esforç considerable per resoldre la qüestió de Kosovo a través del diàleg entre Belgrad i Prístina, d'acord amb el Dret Internacional.

En la seva exposició de motius, Junts per Catalunya subratlla que la negativa d'Es-

panya a reconèixer Kosovo representa un obstacle per a la integració dels Balcans Occidentals a la Unió Europea. Això, argumenten, és especialment desestabilitzador en el context actual marcat per la guerra d'Ucraïna.

ARA DIC BLANC

ARA DIC NEGRE