JUNTS REFERMA L'APOSTA PER UN GOVERN INDEPENDENTISTA AMB
PUIGDEMONT DE PRESIDENT
Batet assegura que “el país necessita un govern d'estricta obediència catalana”. El partit avisa el PSC del risc de deslegitimar els resultats del 12M i els possibles pactes posteriors
El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha assenyalat aquest dimecres al Ple del Parlament que el país necessita “un govern d’estricta obediència catalana que defensi, per damunt de tot, els interessos materials i nacionals dels catalans, sense cap dependència de Madrid i de manera desacomplexada”.
Batet: “Evitar unes noves eleccions és una responsabilitat compartida.
Sabem que no és senzill, però tenim temps”
Segons Batet, “Junts farem tot el possible perquè hi hagi un govern del president Puigdemont. Evitar unes noves eleccions és una responsabilitat compartida. Sabem que no és senzill, però tenim temps. Tenim setmanes per endavant”, ha remarcat.
NACIONAL Miquel Buch i Lluís Escolà, els primers amnistiats
independentista, tot i que no estan estrictament relacionats amb les consultes de l'1-O o el 9-N, i no hi va haver propòsit d'enriquiment personal.
UNA TRENTENA DE PERSONES JA S'HAN BENEFICIAT DE L'AMNISTIA
En aquest sentit, ha recordat que ni Jaume Collboni ni Pedro Sánchez van guanyar les eleccions i que són, respectivament, alcalde de Barcelona, per un acord del PSC, PP i Comuns; i president del Govern espanyol, gràcies als vots indispensables de Junts per Catalunya. El president del grup parlamentari ha manifestat que “si vam aconseguir tancar l’Acord de Brussel·les, en què partíem de posicions molt allunyades; aquí, malgrat els desencontres entre companys de trinxera, un pacte hauria de poder ser una realitat encara més factible”.
“Per part nostra, hi posarem la millor actitud: generositat i amplada de mires. Explorarem i, si cal, esgotarem totes les vies possibles”, ha afegit.
SEGUIR ELS OBJECTIUS DE L'ACORD DE BRUSSEL·LES
De fet, a parer seu, el nou govern hauria de guiar-se pels objectius, essencials i simultanis, de l’Acord de Brussel·les
Batet ha defensat que l’aritmètica sorgida de les eleccions dels 12 de maig fan possible la investidura del president Puigdemont i la conformació d’un govern d’estricta obediència catalana. “La realitat és la que és. Vagin amb compte amb deslegitimar el resultat de les urnes”, ha advertit al PSC. En la mateixa línia, ha afegit: “deslegitimen els resultats de les últimes eleccions i els acords arribats a l’Estat espanyol o a l’Ajuntament de Barcelona? O quan és pel PSC tot s’hi val, senyor Illa?”, ha preguntat el president del grup parlamentari als socialistes. “Siguem seriosos i responsables”, ha demanat.
signat amb el PSOE: Per una banda, superar els dèficits i limitacions de l’autogovern; i, per l’altra, avançar en el reconeixement nacional de Catalunya.
“El nou govern de Catalunya hauria de potenciar el desenvolupament d’aquests objectius”, ha subratllat. Segons el president del grup parlamentari, “l’essència d’aquest acord permet que molts partits s’hi puguin sentir còmodes, també el PSC, que hauria de ser conscient que aquest és el govern que Catalunya necessita”.
Per això, Batet ha expressat que “treballarem i ens arromangarem per fer-ho possible, amb discreció, seriositat, humilitat i respecte a totes les parts implicades en el procés de negociació”. “Una manera de fer que va permetre la investidura del president Aragonès, l’Acord de Brussel·les, el pacte per a la Mesa independentista del Parlament i que ara tornarem a aplicar per a la investidura”, ha ressaltat.
Finalment, el president del grup parlamentari ha celebrat que ahir comencessin “a ser palpables els primers resultats de la llei d’amnistia entre exmembres del govern i activistes”. “És una victòria de país, una victòria col·lectiva, malgrat que alguns deien que era impossible, com el senyor Illa”, ha sentenciat.
L'exconseller Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà han sigut els primers en rebre l'amnistia. Tots dos van ser condemnats a penes de presó i inhabilitació per malversació i prevaricació, per haver destinat diners públics a protegir Puigdemont a l'exili. Analitzada la llei aprovada recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat declarar extingida la pena i els antecedents penals, així com la responsabilitat civil.
En la resolució de 18 pàgines, la sala conclou que els fets pels quals va ser jutjat i condemnat Buch s'ajusten perfectament al que estableix la llei d'amnistia. Així, s'entén que l'exconseller i el sergent Escolà van prestar suport en forma de seguretat a Puigdemont durant els primers mesos d'exili. Per això, els delictes de malversació i prevaricació pels quals van ser condemnats poden ser amnistiats, ja que s'emmarquen en el procés
Unes trenta persones ja han gaudit dels beneficis de la llei d'amnistia, inclòs tant condemnats que han estat excusats com absolts que han vist els seus registres cancel·lats. Des del 10 de juny, quan la norma va entrar en vigor fa dues setmanes, almenys 27 persones han estat beneficiades per aquesta llei. Fins a aquest dimecres, totes les amnisties concedides han estat dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta setmana, els magistrats han emès 10 resolucions que han afectat a 27 persones.
Segons la Fiscalia General de l'Estat, unes 486 persones podrien ser beneficiàries de la norma.
Nogueras critica la repartició de poder entre PP i PSOE després del pacte per renovar el CGPJ
En declaracions a la premsa, la portaveu de Junts per Catalunya, Miriam Nogueras, ha criticat durament el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista (PSOE) pel seu acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de cinc anys de bloqueig. Nogueras ha afirmat que aquests dos partits "han fet allò que venen fent els darrers 40 anys", referint-se a la seva manera de gestionar el poder.
La portaveu ha posat en dubte la veritable separació de poders a Espanya, destacant que, malgrat les promeses de regeneració democràtica, el que s'ha vist és una "repartició de poder" entre el PP i el PSOE. "Ens parlen de separació de poders, però en realitat el que hi ha hagut aquí és, com sempre, una repartició de poder", ha declarat Nogueras.
Segons Nogueras, les mesu-
res de regeneració democràtica anunciades solemnement en les darreres setmanes han resultat ser un simple "pacte amb el Partit Popular", deixant en evidència, segons ella, la manca de voluntat real per
part dels dos grans partits d'introduir canvis profunds en el sistema polític espanyol.
Aquestes declaracions arriben just després que el PP i el PSOE anunciessin el seu acord per renovar el CGPJ, un orga-
Calvo adverteix el govern espanyol que “el model sanitari català és una línia vermella”
La diputada de Junts al Congrés, Pilar Calvo, ha advertit aquesta setmana el govern espanyol que el model català és una línia vermella per Junts i que “no es toca”. Calvo ho ha fet durant la sessió de control al govern on la diputada també ha denunciat que la guerra entre la ministra de Sanitat, Mónica García, i la presidenta
de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, està provocant que el model sanitari català sigui “una víctima col·lateral”. “És un model construït fa segles per la nostra societat civil i segueix sent un referent, malgrat l’ofec econòmic del seu infrafinançament, malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu
ministeri”. A més, la diputada ha alertat que “els projectes de la seva agència estatal de salut pública, la seva llei d’universalitat o la d’equitat trepitgen les nostres competències”.
Junts defensa el model sanitari català, reconegut i admirat mundialment. "Si s'implanta la gestió pública directa, haurem de renunciar a ser atesos en centres de referència com l'Hospital Sant Joan de Déu o la Fundació Puigvert. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats", ha dit la diputada.
Calvo també ha demanat garantir les existències a les farmàcies, on falten més de 800 productes sanitaris. En la mateixa línia, Junts també reclama reduir els temps d'incorporació dels medicaments aprovats per l'Agència Europea del Medicament al sistema públic de salut, ja que l'estat espanyol té una mitjana de més de 600 dies d'espera.
nisme clau per al funcionament de la justícia a Espanya, i que havia estat en una situació de paràlisi des de fa cinc anys. El pacte ha generat crítiques i descontentament entre diversos sectors polítics i socials
Junts acusa
que demanen una reforma significativa de les institucions i una major transparència en la gestió pública.
Nogueras: “Ens parlen de separació de poders, però en realitat el que hi ha hagut aquí, com sempre, és una repartició de poder”
Junts per Catalunya, amb la portaveu al Congrés Miriam Nogueras al capdavant, es posiciona així com una de les veus crítiques en aquest debat, exigint un canvi real i efectiu en la manera de fer política al país.
l'Estat espanyol de posar-se “al costat de Putin” per no reconèixer Kosovo
Junts per Catalunya ha presentat al Congrés una proposició no de llei per al reconeixement de Kosovo com a estat sobirà per part d'Espanya. El partit ha instat al govern espanyol a fer-ho perquè "és la legalitat" i han acusat Espanya d'estar alineada amb Vladimir Putin en aquest tema. El diputat Eduard Pujol ha afirmat que negar
Kosovo és negar Catalunya i ha denunciat la por d'Espanya als drets nacionals catalans. Anteriorment Junts havia donat suport a les resolucions del Parlament Europeu solidàries amb Kosovo, incloent-hi la petició d'octubre de 2023 perquè els 5 estats de la Unió Europea que encara no ho han fet reconeguin Kosovo.
“M'AGRADARIA
A DONAR A CONÈIXER EL POTENCIAL ECONÒMIC I CREATIU DE CATALUNYA AL MÓN”
Qui és Ennatu Domingo?
Una jove catalana d’origen etíop. Vaig arribar a Catalunya als 7 anys, a través d’una adopció internacional des de Gondar, Etiòpia. El nomadisme és un
ENTREVISTA DIPUTADA
concepte que em defineix molt. De fet, també m’he format a l’estranger passant per Anglaterra, Kenya, Holanda i Bèlgica. La meva passió és crear ponts entre cultures i diferents societats.
Què et va fer entrar en política?
Una trucada inesperada del president Puigdemont i el seu equip m'ajuden a fer el pas de la recerca de polítiques a la política activa. Llicenciada en Ciències Polítiques i Relacions Internacionals per la Universitat de Kent, porto anys treballant per diverses organitzacions internacionals assessorant estats membres de la Unió Europea i facilitant l’intercanvi d’experiències entre experts europeus i africans en l’àmbit de la tecnologia i el desenvolupament.
Quin paper creus que pot jugar la teva experiència personal i professional en el procés d'internacionalització de Catalunya des del Parlament?
En un mercat econòmic global cada cop més competitiu, Catalunya ha de crear vincles amb països més enllà d’Europa: mirant cap Àfrica i Àsia. Des del Parlament, jo espero aportar la meva experiència i coneixement de les relacions entre la
UE i els països africans perquè els vincles que Catalunya creï siguin de benefici mutu. M’agradaria contribuir a donar a conèixer el potencial econòmic i creatiu de Catalunya al món. Com va influir la teva experiència de viure i estudiar a l'estranger en la teva formació política i professional?
M’han influït molt. Els qui hem crescut entre dues cultures (en el meu cas la catalana i l’etíop) reconeixem que estar exposat a diverses cultures i societats és una riquesa. Estudiar i treballar en un àmbit internacional m’ha ajudat a estar connectada al món i observar com diferents societats afronten reptes globals: és una font de coneixement important. A nivell més tècnic, viure en diferents països m’ha ensenyat la importància de polítiques migratòries solvents i justes.
Un llibre de referència. Tothom hauria de ser feminista de Chimamanda Ngozi.
Una banda sonora que t'acompanyi.
El Piano de Michaele Nyman.
Què fas per desconnectar de la política?
Anar a córrer pel bosc i tocar el piano.
Amb què somiaves de petita?
Quan vivia a Etiòpia somiava en anar a l'escola. Més tard, que totes les nenes hi anessin. Un viatge que t'hagi marcat.
El meu primer viatge de retorn a Etiòpia als 10 anys.
Última sèrie de televisió que has vist.
La sèrie coreana Mr. Sunshine
Un pla de cap de setmana. Ajudar a fer feina a l'hort al mig del camp.
Plat preferit. Els calçots.
Un record d'infància. El meu primer bany al mar mediterrani.
Una festa per no perdre's. Les festes de Gràcia de Barcelona.
I per últim, què desitja Ennatu Domingo?
Erradicar la pobresa a Catalunya i un sistema educatiu i sanitari de qualitat per a tothom.
CARME RENEDO: “L'ESCOLA I LA CULTURA CATALANES (PER FORÇA, EN CATALÀ) HAN DE SER LA PRIORITAT EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES”
Qui és Carme Renedo?
Una gironina un pèl eixuta, dedicada professionalment al món cultural i sobretot al de la biblioteca pública. És la com-
la mare d'en Marcel i la Irene; l'àvia -des de fa 3 setmanes- de la petita Neus. I una activista de
la llengua, la cultura i el país des de l'adolescència.
Què et va fer entrar en política?
L'activisme (defensant una vall, treballant en una AFA o a l'ANC) ja és prendre partit i fer política, no? El pas al Parlament sota les sigles de Junts+ (quan no he militat mai en un partit) es fonamenta en que el moviment es demostra caminant. Oi que reclamem la unitat del moviment independentista? Doncs som-hi! Avancem d'una punyetera vegada cap a la independència. És la justa contribució a la generositat de Junts+ en incorporar independents a les seves llistes per trenar aquesta unitat.
L’ús del català entre els joves ha caigut força. Quines iniciatives proposes per reforçar-lo?
L'escola i la cultura catalanes (per força, en català) han de ser la prioritat de les polítiques públiques. Sense complexos, amb orgull i amb alegria. Cal, és evident, un estat català promotor i protector, que blindi de debò el coneixement, l'ús,
la participació. Qualsevol altra cosa és un pegat. Mentre no tinguem aquest estat (i ja fem tard!) continuarem esmerçant les energies apedaçant enlloc de construint. Els joves només són el reflex. Cal canviar la imatge que oferim al mirall.
Com podem garantir que el català sigui present en la cultura?
Tenint clar qui som, d'on venim i on volem anar. Hem d'esbandir aquest terrible i pretès cosmopolitisme que rebaixa i negligeix el que és propi i s'encaterina amb allò aliè. Tenim una veu pròpia. No privem el món de sentir-la.
Un llibre de referència. Clavats a la carn del món de Yehuda Amikhai.
Una banda sonora que t'acompanyi. Molt evident! Viatge a Ítaca Quin encert, Kavafis i Lluís Llach!
Què fas per desconnectar de la política?
Es pot?
Amb què somiaves de petita?
Amb ser una intrèpida periodista.
Un viatge que t'hagi marcat.
Més que un viatge, la meva vida durant més de dos anys, a Israel.
“Sóc
activista
de
la
llengua, la cultura i el país des de l'adolescència”
Última sèrie de televisió que has vist. He tornat a veure The West Wing
Un pla de cap de setmana. Dinar i tertúlia amb els amics i/o la família.
Plat preferit. Els macarrons gratinats que feia la meva mare.
Un record d'infància.
Els jocs al pati de la caserna de la Guàrdia Civil on vaig créixer.
Una festa per no perdre's. Els àpats de les festes de Nadal amb tota la família.
I per últim, què desitja Carme Renedo?
Una Catalunya lliure i justa que no podem trigar en aconseguir.