JUNTS ADVERTEIX QUE NO APLICAR L’AMNISTIA POT PORTAR CONSEQÜÈNCIES
El secretari general Jordi Turull assegura que el president Puigdemont tornarà i fa una crida a que el país reaccioni si el president és detingut al trepitjar territori català
El secretari general Jordi Turull ha advertit aquest dimarts que si la cúpula judicial espanyola no aplica l’amnistia, tindrà conseqüències: “no és legal i té moltes derivades, per tant cal reaccionar”. En una entrevista a RAC1, Turull ha refermat que el president Puigdemont “tornarà” i que “el problema és que la cúpula judicial ha decidit no aplicar una llei d'amnistia que és clara i s'haurien d'aixecar les mesures cautelars”. En aquest sentit, no ha descartat que hi hagi mobilitzacions si el president Puigdemont és detingut quan torni a Catalunya, per això ha fet una crida a que el país “reaccioni”.
El president del Parlament, Josep Rull, ha assegurat en una entrevista a Ser Catalunya que mentre ell presideixi la cambra no podran detenir el president Puigdemont.
Turull: “La cúpula judicial espanyola té segrestada la democràcia”
Turull ha carregat contra la cúpula de la magistratura espanyola, perquè assegura que pretén “controlar la política” i l’ha acusat de ser l’últim pòsit del franquisme. “La cúpula judicial espanyola té segrestada la democràcia i buscarà totes les atrocitats que vulgui per perseguir el president Puigdemont. Si no se'n surt amb alta traïció buscarà qualsevol altra cosa. És persecució directa i s'ha de reaccionar”, ha afirmat.
La decisió d’Aguirre també ha fet reaccionar la presidenta Laura Borràs, que a twitter ha acusat el jutge espanyol de tenir una “fixació” i fer de “justicier”. El president Puigdemont, per una banda ha celebrat l’arxivament de la causa Tsunami, però ha lamentat que no se li apliqui l’amnistia.
En un extens missatge a X, Puigdemont expressa estar sorprès per l'error del magistrat García Castellón, considerant la seva experiència. En
aquest sentit, ha assegurat que aquest error és “lawfare”, utilitzant acusacions de terrorisme per intimidar i desprestigiar l'independentisme. En aquest sentit, ha assegurat que quan la causa ja no tenia futur, els mateixos impulsors la van abandonar. El president ha assegurat que aquesta situació ha causat danys reputacionals i patiment, i avisa que pot tornar a repetir-se. Seguidament, Puigdemont critica que Espanya no sigui un Estat de Dret, ja que els jutges manipulen la llei i actuen amb motivacions polítiques. Finalment, defensa que la llei d'amnistia només acaba amb una part de la repressió, però “no amb la repressió estructural d'Espanya cap a Catalunya”.
ARIXVADA LA CAUSA
DE TSUNAMI
Per altra banda, Turull ha celebrat que el jutge García-Castellón hagi arxivat el cas Tsunami. "El jutge García-Castellón ha caigut per la seva pròpia incompetència i insolvència. Feia activisme polític i formava part de 'La Toga Nostra'. Estem molt contents perquè el patiment de molta gent s’hagi acabat”, ha destacat. I a twitter ha assegurat que “com Al Capone, que va caure al final pels impostos, al jutge de #LaTogaNostra se li ha desfet el seu muntatge delirant per una qüestió de terminis. Content per la fi del patiment de moltes persones, imprescindible l’arxivament total. Felicitats a les defenses”.
Per la seva part, la presidenta Laura Borràs ha assegurat que “s’acaba el deliri d’un Tsunami que va ser cívic, pacific i democràtic i no pas terrorisme. Massa jutges han volgut interpretar el Codi Penal per ajustar-lo als fets que els convingués però fins i tot les barrabassades judicials en nom de la unitat d'Espanya tenen un límit”.
Finalment, el president del Parlament, Josep Rull, ha qualificat la notícia de “fracàs de la infàmia” i ha finalitzat amb un “persistim i guanyem”.
OPINIÓ · PRESIDENT PUIGDEMONT
“Espanya no és un Estat de Dret des del moment que hi ha jutges que porten anys instruint una causa il·legalment”
Comparteixo l'alegria pel fet que tanta gent acusada i perseguida injustament en una causa delirant pugui recuperar, des d'ahir, una part de la vida i la normalitat robades. Una alegria sense matisos. Tanmateix, en voldria fer alguns comentaris.
1. Em resulta sorprenent que un magistrat de l'experiència i la malla llet de García Castellón hagi comès un error tan estúpid. De debò que en la causa amb què volia coronar una llarga vida al servei de l'Estat, ha pogut badar tant?
2. L'error, en tot cas, era conegut des de feia temps i tanmateix hi han persistit. Aquí hi ha la clau per entendre-ho millor. Era i és un cas de lawfare de manual. Sabien que l'acusació de terrorisme era delirant, però això els importava poc, i menys si eren ells els qui tenien el ressort per poder-ho descarrilar quan els convingués.
3. Buscaven el que de fet ja han aconseguit, i quan la causa ja no donava més de si i estava
condemnada al fracàs, l'han llançada a la paperera. Ells. No la llei d'amnistia, contra la qual estan en peu de guerra i en actitud de rebel·lia. Buscaven empastifar durant anys, intimidar persones clau, embrutar la narrativa sobre l'independentisme i tots nosaltres. Del moviment que fascinava per la seva capacitat de mobilització i civisme calia passar al moviment que feia por. I sobre la por es pot fer política, com bé demostra la ultradreta a la qual pertany La Toga Nostra.
4. L'atac a la reputació i el patiment que ha representat tot això per a moltes persones i llurs famílies no el reverteix ningú. I es pot tornar a produir, que quedi clar. Perquè el suposat error formal no els dissuadeix de continuar empastifant i mantenint les sospites sobre les quals han estat construint aquesta causa.
5. Espanya no és un Estat de Dret des del moment que hi ha jutges que porten anys instruint una causa il·legal-
ment (sabent-ho, per cert), que decideixen no aplicar una llei del Parlament perquè no els agrada i que omplen les seves resolucions judicials amb un munt de consideracions (i desconsideracions) polítiques. La inseguretat jurídica i la imprevisibilitat en l'aplicació de normes que són ben clares són pròpies d'altres règims, no d'una democràcia europea on hauria d'existir la separació de poders i la justícia hauria de ser políticament imparcial. Fins i tot si al davant hi té els qui considera "enemics de la pàtria". En un estat de dret, la justícia no pot ser patriòtica. 6. I, finalment, i com sempre hem dit: la llei d'amnistia acaba amb una determinada repressió, la generada per la querella del fiscal general de l'estat l'any 2017 que dona peu a una causa general contra l'independentisme. Però no acaba amb la repressió estructural amb què Espanya es relaciona en el conflicte amb Catalunya.
Junts rep a la Porta dels Països Catalans de Salses els exiliats investigats per Tsunami que tornen a Catalunya
Una delegació de Junts per Catalunya ha rebut aquest divendres els exiliats de Tsunami Democràtic que han tornat a Catalunya. Des de la Porta dels Països Catalans de Salses, diversos membres del partit com el secretari general Jordi Turull, el vicepresident Josep Rius, i els diputats Lluís Puig i Salvador Vergés han celebrat el retorn de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, el diputat republicà Ruben Wagensberg, el dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’emprenedor Josep Campmajor.
Turull: “Persistir és guanyar i a l'exili s'ha persistit i s'està persistint. Encara falten tres persones exiliades, però és un gran dia”
Turull ha assegurat a Catalunya Ràdio que “estem al costat bo de la història, perquè és fer costat a la democràcia. Persistir és guanyar i a l'exili s'ha persistit i s'està persistint. Encara falten tres persones exiliades, però és un gran dia i, per tant, contents per tots els que tornen avui”.
La presidenta Laura Borràs ha exposat a twitter que “ni hi
PARLAMENT
són tots, ni s’acaba res perquè hi ha exiliats i represaliats, però celebrem la felicitat dels qui avui podeu retornar i celebrem, sobretot, la fi del patiment de familiars i amics”. El president Puigdemont també ha celebrat el seu retorn i ha defensat a ‘X’ que “amb exiliats, empresonats i perseguits no es pot fer política
en igualtat de condicions”, per això ha remarcat que “mentre
duri la repressió política no existirà cap normalitat possible”.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous en un ple la tramitació exprés, en lectura única, de la proposició de llei de reforma parcial del Reglament impulsada per Junts, juntament amb PSC-Units,
ERC, Comuns i la CUP. La diputada i portaveu adjunta de Junts, Jeannine Abella, ha qualificat aquesta modificació de necessària, “si volem ser un Parlament obert, modern i que reguli situacions
tan normals, quotidianes i necessàries com la possibilitat que els diputats puguin exercir el dret a vot de forma telemàtica o l’ampliació dels casos de delegació de vot”. Abella ha assenyalat que
Puigdemont ha seguit el tweet afirmant que “amb el retorn dels exiliats perseguits per la gran farsa judicial que ha estat el cas Tsunami s'acaba una injustícia, i és una gran alegria en termes personals i familiars. Però encara som lluny de tenir les condicions que ens permetin fer política amb la normalitat a què tenim dret no només personalment, sinó sobretot com a poble”.
Al seu torn, el vicepresident Josep Rius ha destacat a twitter que “continuem plantant cara a la repressió antidemocràtica de l’estat espanyol i lluitant per la llibertat de Catalunya. No defallirem fins que tots els exiliats tornin a casa”.
El grup parlamentari defensa la regulació del vot telemàtic al Parlament per garantir el dret de participació política de tots els diputats
la reforma té dos objectius molt clars: “Garantir el dret de participació política de tots els diputats d’aquesta Cambra”, d’una banda, i “tenir un Parlament obert i modern, capaç d’aprofitar les oportunitats que ens ofereix la tecnologia”, de l’altra.
La diputada ha subratllat que la regulació del vot telemàtic és “una pràctica estesa i normalitzada a molts estats i parlaments veïns, governi qui hi governi”.
Pel que fa a l’ampliació de la delegació de vot, ha afirmat que la Mesa pugui avaluar cas per cas, tenint en compte la realitat territorial i fent que sigui una eina útil per garantir el dret a vot dels diputats.
La diputada de Junts també ha remarcat el canvi de majories necessàries per adoptar declaracions institucionals, que passa a ser de dos terços. “Els grups proposants considerem que una majoria de 90 diputats de 135 representen de forma àmplia el
pensament de la majoria dels catalans i catalanes”, ha afegit durant la seva intervenció.
Abella ha celebrat “aquesta modificació i el consens assolit. Tots els parlaments dels països del nostre entorn tenen implementat el vot telemàtic i la delegació de vot. És una autèntica anomalia que el Parlament de Catalunya quedés endarrerit en la protecció dels drets dels diputats i en la modernització de la institució”.
La diputada, en nom de Junts, ha expressat l’“alegria immensa” perquè Ruben Wagensberg pugui tornar al seu escó en el pròxim ple després del “deliri i ridícul del jutge García Castellón sobre Tsunami Democràtic”, fet que també permetrà el retorn d’exiliats com Marta Rovira. “Estem convençuts que, ben aviat, també hi podran tornar el president Puigdemont i els consellers Puig i Comín”, ha afirmat.
CONGRÉS
Nogueras critica el repartiment de menors immigrants no acompanyats que vol imposar el govern espanyol
La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Miriam Nogueras, ha criticat aquesta setmana el repartiment de menors immigrants no acompanyats que vol imposar el govern espanyol. “De nou el PSOE ha preferit pactar amb la dreta espanyola, amb el PP, abans de pactar i negociar amb Catalunya”.
Nogueras ha denunciat que “Catalunya torna de nou, i com sempre, a ser la comunitat que més es tensiona. Estem parlant de menors no acompanyats i les coses s’han de fer bé”. Així, la portaveu ha alertat que “no es pot confondre abús amb solidaritat”.
La portaveu ha anunciat que Junts no donarà suport a la modificació la llei d’estrangeria.“Si el govern espanyol vol i necessita els vots de Junts per Catalunya, si no hi ha una exclusió de Catalunya d’aquesta llei, per tant d’aquest repar-
CONGRÉS
Cervera
timent, nosaltres no hi podem votar a favor”, ha reblat.
Nogueras ha insistit que Junts no pensa avalar l'enviament a Catalunya de 31 dels 347 menors immigrants que es troben a les Canàries mentre l'Estat no delegui les competències en immigració a Catalunya.
En declaracions al Congrés, Nogueras ha recordat que Catalunya ha estat "sempre" solidària i ho continua essent, però "no pot ser que siguem sempre els que paguem" i "aquest abús requereix que ens plantem".
Junts recorda que Catalunya ja va acollir sense rebre recursos prop de 2.000 dels 6.000 immigrants que van entrar en l'últim incident fronterer. "Catalunya és un país d'acollida, el que no es pot fer és abusar del sentit de solidaritat, i davant aquest abús toca que ens plantem”, ha afirmat.
denuncia la reforma del CGPJ i acusa
el
PSOE i el PP de perpetuar la manca de neutralitat judicial
El diputat de Junts, Josep Maria Cervera, ha carregat durament contra la reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pactada entre el PSOE i el PP. En la seva intervenció al Congrés, Cervera ha acusat ambdós partits de no buscar la divisió de poders, sinó la divisió del poder, entesa com el repartiment de quotes entre ells, com han fet durant els darrers 40 anys. "Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res", ha afirmat Cervera, denunciant
un problema estructural que ha provocat una manca absoluta de neutralitat judicial. "A Catalunya ja estem acostumats a veure l'aplicació de la llei d'amnistia amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim i l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont", ha continuat.
Cervera també ha criticat el pacte entre el PSOE i el PP, assegurant que aquest acord reitera el fracàs de la transició espanyola i manté la foscor de l'estructura judicial. "Els jutges que poden i volen prevaricar continuaran fent-ho amb la impunitat que aquest nou pacte d'estats els proporciona", ha advertit.
El diputat de Junts ha desafiat els socialistes a proposar solucions contra els jutges prevaricadors, declarant que el seu partit no blanquejarà "aquest estat corcat".
Trias per BCN impulsa mesures per lluitar contra la multireincidència
El grup municipal de Trias per Barcelona ha impulsat a l’Ajuntament mesures clares i eficients per lluitar contra la multireincidència per tenir una ciutat més segura i sense impunitat. El document de conclusions de la Comissió d’Estudi per fer front a la multireincidència, presidida pel portaveu del grup de TriasxBCN, Jordi Marti Galbis, ha recollit en tres eixos d’actuació, legislatiu, administratiu i social, propostes per abordar una problemàtica que afecta greument la capital catalana. Aquest dimecres ha tingut lloc l’última sessió de la Comissió d’Estudi no Permanent, impulsada per TriasxBCN, per acordar reformes legals contra la multireincidència delictiva i reduir el temps d’enjudiciament de delictes lleus. Jordi Martí Galbis i Josep Rius han debatut les conclusions per
revertir l'augment d’inseguretat a la ciutat.
Martí ha agraït la feina feta per tots els grups i ha destacat la necessitat d’abordar la multireincidència amb mesures socials, judicials i legislatives. També ha remarcat que moltes propostes estan en mans d’altres administracions i que el document final inclou la majoria de les al·legacions aportades.
El regidor ha subratllat la urgència de trobar solucions consensuades per desincentivar la delinqüència, ja que la multireincidència té un impacte social i econòmic important. Així com ha insistit que calen mesures integrals per respondre a la preocupació principal dels barcelonins: la inseguretat. Finalment, ha destacat la importància de millorar la feina municipal i desplegar la justícia de proximitat.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
BARCELONA
NOEMÍ NIETO: “EL SISTEMA SANITARI TÉ
HISTÒRIQUES DE FINANÇAMENT”
ENTREVISTA DIPUTAT
Qui és Noemí Nieto?
Filla de Reus, la millor ciutat del món, filla i neta d’autònoms. Casada. 48 anys. Mare de 3 fills. Economista especialitzada en el sector públic, i amb 24 anys d’experiència a la gestió sanitària, en diferents institucions de Reus, Barcelona i Valls. Inquieta i activa per fer i aprendre.
Per què t’has unit a Junts?
Perquè crec en les persones, i perquè vull treballar per Catalunya i em sento identificada amb el seu programari projecte. El president Puigdemont em va transmetre els valors de l’esforç, el sacrifici i el treball en equip, per acabar de prendre la decisió. Si no treballem en xarxa, no creixerem exponencialment. Hem de posar les necessitats col·lectives per davant les individuals.
Què és el que més t’ha sorprès del Parlament?
La seva gran solemnitat i el seu gran valor històric. Vaig ser afortunada de participar en una visita guiada del president Josep Rull. Tots els catalans l’hauríem de conèixer. I en segon lloc, la gran se -
paració d’espais amb la resta de partits.
Com a experta en el sector sanitari, què creus que pots aportar al Parlament?
Ajudar a traslladar les propostes de les patronals i sindicats d’una manera ràpida i àgil per poder ser analitzades correctament. El sistema sanitari té necessitats històriques de finançament, i la tecnologia serà la clau per assumir nous reptes.
Un llibre de referència. Jo confesso, de Jaume Cabré. Una banda sonora que t'acompanyi. Trainspotting i Rigoberta Bandini.
Què fas per desconnectar de la política?
Fer esport, quedar amb els amics i estar en família.
Amb què somiaves de petita?
Moltes coses, sóc molt somiadora. De somiar, a visionar i a aconseguir. No hauríem de tenir límits.
Un viatge que t'hagi marcat.
Mali i Burkina Faso, i com a ciutat, Copenhague.
Última sèrie de televisió que has vist? Borgen
“Vaig entrar a Junts perquè vull treballar per Catalunya. Els valors que em va transmetre el president Puigdemont em van fer prendre la decisió”
Un pla de cap de setmana? Excursions al Pirineu o al Montsant i la platja de Vilafortuny. Plat preferit?
Conill rostit amb julivert.
Un record d'infància?
Anar en bicicleta i banyar-me a la bassa del mas dels avis.
Una festa per no perdre's?
Les festes majors de Sant Pere a Reus.
I per últim, què desitja Noemí Nieto?
Un món més sostenible, l’economia del valor i ser molt feliç amb família i amics.
JAUME GIRÓ: “UN FINANÇAMENT JUST EN FORMA DE CONCERT ECONÒMIC ÉS EL QUE AVUI NECESSITEM MÉS URGENTMENT COM A NACIÓ”
Qui és Jaume Giró?
Soc un home nascut a Badalona, amb els meus defectes i limitacions -suposo que com tothom-, però que sempre he cregut en el treball constant, en la coherència i en la responsabilitat individual per anar endavant, i que estima Catalunya com s’estimen els fills: incondicionalment, i tal com són.
Què et va fer entrar en política?
La vocació latent des que era adolescent, el compromís amb el país que he anat exercint allà on he estat -per difícil que fos en alguns moments- i la confiança que em va fer un dia Jordi Sánchez, des de la presó, quan va pensar en mi per ser conseller d’Economia i Hisenda, després d’haver estat 30 anys a comitès executius de grans empreses.
Primer conseller i ara diputat al Parlament, com entomes aquesta nova etapa?
Soc una persona realista, per la qual cosa no vull planificar res que no pugui complir. De
moment, hem d’esperar que s’aclareixi quin recorregut tindrà aquesta legislatura.
“De petit somiava en ser entrenador del Barça”
La qüestió del finançament torna a ser damunt la taula. En quin moment estem?
Diguem-ho tal com és: escanyats i espoliats. Però ara, si juguem bé les nostres cartes, això pot canviar. Un finançament just en forma de concert econòmic és avui el més urgent per a Catalunya, que té molt afeblits els fonaments essencials que han de bastir la nostra nació. Què fas per desconnectar de la política?
Tinc vida més enllà de la política, és clar, però no necessito desconnectar. Potser perquè m’agrada el que faig.
Un llibre de referència?
Ara mateix, El ocaso de la democracia, de Anne Applebaum.
Una banda sonora que t'acompanyi?
Doncs, sobretot, àries d'òpera de Puccini, Verdi, Donizetti i Bellini.
Amb què somiaves de petit?
No somiava gaire, la veritat. Alguna vegada, en ser entrenador del Barça.
Un viatge que t'hagi marcat?
M’agrada viatjar, però cap viatge ha estat una experiència transformadora. Hi ha persones que he anat coneixent en el camí de la vida que sí que m’han influït. Última sèrie de televisió que has vist?
En diré dues: Wallander i Bron/ Broen
Un pla de cap de setmana?
Anar a l’Empordanet, sortir en barca, pescar uns pagells, ferlos a la brasa i compartir-los amb amics.
Plat preferit?
Les múrgoles.
Un record d'infància?
Els dinars a la cuina de casa, en una taula petita, amb unes estovalles d’hule, amb el meu avi, mentre els pares treballaven fins a la nit.
Una festa per no perdre's? Moltes, però segurament la nit de Nadal amb tota la família. I per últim, què desitja Jaume Giró?
Poder dir que sempre he viscut de manera honesta, coherent i generosa. I que els que m’envolten també ho puguin dir.