JUNTS FRENA SÁNCHEZ AMB EL SOSTRE DE DESPESA
La portaveu Miriam Nogueras recorda al president espanyol que no podrà comptar amb els seus vots si no compleix amb els compromisos del partit i demana passar del 0,1% de dèficit al 0,8%
El govern espanyol ha ajornat la votació del sostre de despesa després que Junts hagi alertat que la tornaria a rebutjar si era la mateixa proposta que ja va tombar el juliol. Si s’hagués fet la votació aquesta hagués sigut la segona derrota de l’executiu espanyol.
Nogueras ha recordat al president espanyol que no podrà comptar amb els vots de Junts si no compleix amb els compromisos del partit i ha demanat passar del 0,1% de dèficit al 0,8%. "Han trigat mesos en processar que si no hi ha avenços, no hi haurà estabilitat. Si volen els nostres vots, han de negociar. No estan fent res que no sigui el compromís contractual que tenim els dos partits, el vam firmar fa un any", ha apuntat la portaveu.
Nogueras: “El que estem fent nosaltres amb 7 vots és defensar Catalunya”
En la mateixa línia, el diputat Josep Maria Cruset també ha fet un recordatori a Sánchez que “no tenen majoria suficient i sense Junts estan condemnats a perdre votacions i a haver de fer el ridícul retirant punts de l’odre del dia a darrera hora per no perdre’ls”.
La proposta que el govern espanyol ha retirat que s’havia de votar aquest dijous suposava un sostre de despesa de 40.000 milions d’euros dels quals l’Estat se’n quedava quasi tots, uns 35.000. A més, tampoc ha quedat especificat com es repartirien els milions entre les comunitats autònomes.
Nogueras ha retret a ERC i el PSC que no estiguin defensant Catalunya amb els objectius de dèficit que planteja el govern espanyol. “Ens agradaria no estar fent aquesta lluita sols. Pregunto al president Illa on està. El que estem fent nosaltres amb 7 vots és defensar Catalunya i el primer que hauria d’estar al capdavant és el president de Catalunya”, ha afirmat en una entre-
vista a SER Catalunya.
Nogueras ha recordat que, fa 10 anys, tant el PSC com ERC van donar suport al Parlament a una resolució que demanava al govern espanyol reservar un terç dels objectius de dèficit per a les comunitats autònomes. A més, ha destacat que Junts simplement defensa allò que ja s'ha reclamat des del Parlament.
LA MONCLOA, OBERTA A NEGOCIAR
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu Pilar Alegría ha fet diverses apel·lacions a
tar assolir un acord amb el partit de Puigdemont, amb qui els negociadors del PSOE es van reunir divendres a Suïssa.
Ara el govern espanyol s’ha obert a negociar amb Junts una millora de la senda, tal com exigia Junts, que proposa que s’assigni a les comunitats autònomes un terç del marg de dèficit.
“l’oportunitat de diàleg” i a la “voluntat d’acord” quan els periodistes han preguntat per l’exigència de Junts. El govern espanyol intenta així guanyar temps per inten-
Per altra banda, el Govern de la Generalitat ha emplaçat a Junts a aprovar el dèficit, però alhora ha admès que la negociació li pot aportar més recursos. Davant d'això, el secretari
general Jordi Turull ha carregat contra aquestes declaracions per part de la portaveu Silvia Paneque i ha assegurat que és “inaudit” i que “des de Junts mantindrem la posició i la negociació defensant l'interès de Catalunya i no la confortabilitat de l'Estat”. La portaveu del Govern ha volgut insistir que aquesta negociació s'està duent a terme al Congrés dels Diputats i no afecta directament l'àmbit del Govern, però ha admès que qualsevol increment en el sentit que reclama Junts seria "en una línia positiva de retorn a les comunitats autònomes, a Catalunya també, i als ajuntaments".
CONGRÉS
El govern espanyol desclassificarà els informes del CNI sobre els atemptats del 17A tal com demana Junts
El govern espanyol s’ha compromès a desclassificar els informes del CNI sobre els atemptats del 17-A, una exigència històrica de Junts per Catalunya.
Aquest dijous s’han reactivat les comissions d’investigació al Congrés dels Diputat sobre l’Operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol.
En la reunió de la comissió d’investigació s’ha aprovat el pla de treball acordat entre ambdós partits. El document indica que la comissió “recollirà del govern espanyol” tots els “documents, informes, antecedents o dades necessàries per investigar, aclarir i analitzar les actuacions i informacions que motiven la creació de la comissió”. A més, es demana al Consell de Ministres la “desclassifi-
NACIONAL
cació d’informació reservada o secreta” relacionada amb els atemptats del 2017.
Calvo: “És imprescindible conèixer la veritat i fer justícia a les víctimes i als més de 300 ferits”
La diputada de Junts al Congrés, Pilar Calvo ha celebrat que el PSOE finalment desclassifiqui aquests documents i ha assegurat que “és imprescindible conèixer la veritat i fer justícia a les víctimes i als més de 300 ferits”. “És de justícia que es conegui quina connexió hi havia entre l’imam de Ripoll, el cervell dels atemptats, i el CNI”, ha afirmat.
En aquest sentit, el document especifica la informació que es requerirà al CNI, incloent-hi el registre de visites que membres dels serveis secrets van fer a l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, a la presó de Castelló, així com les transcripcions de les entrevistes mantingudes entre agents de la intelligència espanyola i el cervell dels atemptats del 17-A.
També es sol·licitarà el permís de residència de llarga durada i l’expedient de sol·licitud de residència del terrorista. A més, es demanarà una prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca amb que es van cometre els atemptats.
De moment, però, encara no s’ha pactat la llista de persones que hauran de comparèixer en aquesta comissió d’investigació, això vindrà més endavant.
Junts presenta l’oficina parlamentària de Girona amb l’objectiu de connectar amb la gent i traslladar a les institucions les seves necessitats
Junts per Catalunya ha presentat aquest dilluns la nova oficina parlamentària de Girona, que té per objectiu connectar amb la gent i traslladar a les institucions les seves necessitats.
En la roda de premsa el secretari general Jordi Turull ha explicat que malgrat els bons resultats a les comarques gironines, “no ens relaxem i això vol dir més autoexigència i connectar amb la gent”.
Turull ha contraposat aquesta actitud amb la del govern de la Generalitat, més preocupat “per agradar a Espanya que de defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya”. “Nosaltres ens dedicarem a defensar
Catalunya perquè ens debem només als ciutadans de Catalunya, no a cap bloc ideològic”, ha assenyalat Turull, per qui la prioritat de Salvador Illa és “que Pedro Sánchez tingui una legislatura tranquila”.
L’oficina està coordinada per la presidenta de la Vegueria, Maria Àngels Planas, i formada pels set diputats al Parlament, Salvador Vergés, Carme Renedo, Isaac Padrós, Sònia Martínez, Maite Selva, Maria Àngels
Planas i Jordi Munell; els dos diputats al Congrés, Marta Madrenas i Josep Maria Cervera, i els dos senadors Joan Bagué i Francesc Ten.
La presidenta Maria Àngels Planas ha explicat que l’oficina pretén “consolidar un enllaç permanent i fluid entre els nostres representants electes a les cambres i a les diferents comarques: alcaldes, regidors, empresaris i representants d’entitats i societat civil, veïns i veïnes.”
El diputat Salvador Vergés ha remarcat que hi ha com a mínim un diputat gironí per a cada una de les comissions orgàniques del Parlament, i que els set diputats també tenen adscripció per comarques.
“Tenim un govern dèbil i espanyolitzat, que entra en clara contradicció amb els postulats dels partits que han investit el president de la Generalitat. I davant d’això, Junts oferirem una oposició ferma i sòlida”, ha subratllat Vergés.
La diputada al Congrés Marta Madrenas ha posat com a exemple de la tasca al Congrés la proposició de llei de Junts per reduir la multireincidència.
I finalment, el senador Joan Bagué ha remarcat que en un any s'han presentat més de 400 iniciatives que afecten les comarques gironines al Senat, i preguntes per conèixer quin és el compromís de l'Estat en l'execució de l'estació de l'AVE a l'aeroport.
Junts veu insuficient que es permeti l’ús del català al Parlament Europeu i en reclama l’oficialitat
Junts assegura que parlar català al Parlament Europeu és un “objectiu d’importància simbòlica, però insuficient”. Així ho ha defensat en un comunicat de premsa després que el govern espanyol hagi tornat a demanar a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que permeti l’ús del català a l’Eurocambra.
“Aconseguir la oficialitat de la llengua catalana a la UE no és una qüestió simbòlica, sinó un objectiu polític que ha de donar força a la llengua, reconèixer els seus parlants i generi incentius per al seu
coneixement i aprenentatge", defensa Junts per després afegir que és una “qüestió de voluntat política” perquè ja hi ha els “arguments jurídics”.
A més, Junts ha alertat que parlar català al plenari sense ser llengua oficial “tampoc aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees".
El partit recorda que Junts i el PSOE van pactar l’assoliment de l’oficialitat del català i no només parlar-lo al Parlament Europeu. Per això demana al govern
a la UE
espanyol que faci un esforç per poder aconseguir aquesta fita: “cal que els representants oficials de l’estat espanyol se centrin de veritat en la tasca de les negociacions bilaterals per tal d’aconseguir la unanimitat al Consell Europeu. La resta d’estats, esperen propostes i negociacions en ferm".
Finalment, Junts lamenta que el govern espanyol hagi “desaprofitat” la investidura de la Comissió Europea per i retreu al govern espanyol que l’oficialitat del català no ha estat “una prioritat en els darrers mesos”.
Carles Puigdemont i Toni Comín alerten que la sentència del TJUE obre la porta als estats membres per “subvertir” resultats electorals
El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han alertat que la sentència del TJUE -que desestima els seus recursos contra la decisió del Parlament Europeu de no reconèixer-los com a eurodiputats el 2019-, “obre una porta perquè d’altres estats membres de la UE puguin imitar l’exemple d’Espanya i inventar requisits contraris als principis de la democràcia i incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país”.
Amb aquesta decisió del TJUE, Comín es troba en una situació vulnerable, ja que l’actual mesa de l’Eurocambra no el reconeix com a eurodiputat.
En un comunicat conjunt, Puigdemont i Comín han assegurat que aquesta decisió del tribunal europeu comporta “un dany irreparable per a la democràcia europea” i posen èmfasi en la deriva que està patint la
Unió Europea, en la qual asseguren que hi ha “un increment de les posicions autoritàries en diversos estats de la UE”.
PRESENTAR UNA
PREJUDICIAL
El president a l’exili i el conseller han anunciat que portaran a la justícia europea la Llei Orgànica del Règim Electoral General. En aquest sentit, Puigdemont i Comín presentaran una qüestió prejudicial sobre si té cabuda dins del dret europeu jurar la Constitució com a requisit per obtenir l’acta d’eurodiputat.
Per altra banda, Puigdemont i Comín han afirmat que la sentència és “superficial” i que “no entra en el fons de la qüestió que van plantejar al Tribunal” per poder esbrinar si un estat pot imposar uns requisits susceptibles de ser incompatibles amb el dret europeu, ja que impedeix que eurodiputats electes puguin
ser reconeguts com a tal, com ha passat en el cas de Toni Comín.
El TJUE ha desestimat la demanda de Puigdemont i Comín per no ser reconeguts com a eurodiputats des de la legislatura 2019-2024, ja que
Espanya no els va incloure a la llista definitiva. El tribunal afirma que l'Eurocambra no pot qüestionar aquesta llista, tot i l'exclusió de membres electes que no van jurar la Constitució.
Així, evita pronunciar-se so-
bre la compatibilitat d’aquest requisit amb el dret de la UE. Només els tribunals espanyols poden controlar l'exactitud de la llista, i la Comissió Europea podria obrir un procediment d'infracció contra Espanya.
GLÒRIA FREIXA: “LA PROPOSTA DE JUNTS CONTRA LA MULTIREINCIDÈNCIA EVITARÀ QUE
DELINQUIR
Qui és Glòria Freixa?
Sóc mare de tres fills, en Pau, l’Adriana i en Ricard. Barcelonina i molt calellenca. Advocada. Apassionada amb tot el que faig i fidel als meus valors. Els avis em van fer prendre consciència de com n’era d’important que cadascú de nosaltres posés el seu granet de sorra per preservar la nostra llengua, la nostra nació, que érem hereus de molts altres catalans que es van deixar la vida per preservar-ho. La guerra civil és una de les meves obsessions, llegeixo tant com puc sobre aquesta trista història del nostre país i sobre la duríssima repressió posterior. L’avi Jaume, de Berga, havia format part de la xarxa d’evasió dels refugiats de la 2a guerra mundial que fugien dels nazis a través dels Pirineus. Van salvar més de 80 vides. Això també m’ha marcat molt.
“Els avis em van fer prendre consciència de com n'era d'important preservar la nostra llengua i la nostra nació”
La Patum, les excursions des del Castell de Berga amb els pares i el meu germà, els estius a Calella, les nits d’estiu a prop del mar i el turisme per a tot arreu a la meva estimada Calella. Culé fins al moll de l’ós, sempre de la mà del meu germà al camp i a les finals. Després de Dret, vaig començar Polítiques, però vaig decidir marxar a viure a Buenos Aires, i allà vaig obrir el despatx d’advocats del Joan Laporta, i després de Miquel Roca. Una experiència que em va permetre viure lluny i créixer personalment i professionalment. Allà vam crear el GREC, Grup d’Empresaris Catalans a l’Argentina, que ens permetia anar agrupant tots els catalans que arribàvem per emprendre els seus projectes, fèiem xarxa i tenir representació pròpia. En tornar, vaig fundar i presidir Òmnium a Sarrià-Sant Gervasi i em vaig afiliar a Convergència. Quina és la feina que fa una secretària primera de la Mesa del Parlament?
Faig doble feina, d’una banda, de diputada portant els temes que em pertoquen, com ara habitatge i gent gran, i de l’altra la tasca institucional de re -
SURTI GRATIS”
presentació de la institució al costat del president Rull, que suposa una gran responsabilitat perquè parlem d’una de les màximes institucions del país. A banda, cal gestionar la casa gran, que és el Parlament, amb més de 400 treballadors.
Les tasques venen distribuïdes als diferents membres de la Mesa. En el meu cas, sóc responsable de Relacions Exteriors, Contractació, Igualtat i Feminismes, Infraestructures, i Sostenibilitat.
Repeteixes com a diputada de Junts per Catalunya. Com has encetat aquesta legislatura?
Treballant sense descans. A vegades els meus fills em pregunten per què treballo tant perquè malauradament ha quallat aquest relat interessat d’alguns per deixar els polítics com uns vividors. I tant els de casa, com els amics, queden parats de la feinada que tenim. I és que quan entres en política, o tens passió per la feina i voluntat de servei, o no cal que t’hi posis.
Com és el teu dia a dia al Parlament?
És un no parar, reunions amb el president, reunions de Mesa, tant per fer tasques de funcionament del Parlament com per establir el funcionament dels plens i les comissions. Els dies de Ple són els que més m’agraden perquè és on es veu reflectit la tasca que fem, que tot funcioni i que es puguin dur a terme propostes que millorin la vida dels ciutadans. I la meva tasca com a diputada m’omple precisament per això, perquè escoltes els ciutadans, els sectors i pots treballar propostes que ajudin a fer una societat millor.
T’hem vist liderar des del Parlament la lluita contra les ocupacions delinqüencials. En quin punt es troba la llei que vau proposar per donar eines als ajuntaments?
La llei es va fer per ajudar els ajuntaments a millorar la vida als ciutadans, a combatre les ocupacions conflictives, que generen una de les seves mà-
ximes preocupacions perquè generen inseguretat i fan més difícil la convivència. La llei està aprovada i els ajuntaments ja la poden fer servir, per tal que puguin actuar quan el propietari gran tenidor d’un immoble, que acostumen a ser bancs, no actuen davant d’una ocupació que genera conflictes veïnals. Amb aquesta eina l’ajuntament pot actuar per instar la desocupació. Tot i així, calen moltes més mesures. Com es pot combatre la multireincidència?
Des de Junts acabem de presentar una llei al Congrés dels Diputats per acabar amb aquest greu problema que afecta molt als ciutadans per la sensació d’inseguretat que els hi genera.
La nostra proposta evitarà que els delinqüents entrin i surtin de la presó com si res, que no surti gratis delinquir. Això s’haurà de reforçar amb una administració de justícia potent de manera que els judicis es celebrin en termini i que eviti la prescripció dels delictes.
D’on et ve el cuquet per la política?
Des de ben petita vivia al costat de la seu de Convergència a l’Eixample i sempre hi veia moviment, m’interessava i a casa sempre vaig créixer amb una forta sensibilitat per preservar la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra nació. Per mi això ho representava el president Pujol i les joventuts del seu partit i de seguida m’hi vaig apuntar.
Més en clau personal, com vas viure el retorn del president Puigdemont?
Amb una barreja fortíssima d’emocions davant la incertesa del que podia passar. No vaig dormir en tota la nit. Aquell matí encara em semblava impossible que pogués arribar fins a l’Arc de Triomf, i quan vaig veure que ja era allà, com ell havia dit que tornaria, parlant als ciutadans, no vaig poder contenir les llàgrimes. Després va ser un dia amb molts de nervis, a la Mesa, al Ple, sabent que els ciutadans eren reprimits a fora del Parlament.
Quin consell donaries a una dona jove que es vulgui dedicar a la política?
Que estimi al seu país, que faci les coses perquè les creu, amb passió, que pensi que el seu gra de sorra pot canviar les coses.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Unchained Melody, d’Elvis Presley.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
Al Japó.
Últim llibre que has llegit?
La nena del cafè Norat de Carmina Roura.
Ets de mar o muntanya? Mar.
Un somni per complir?
Veure el meu país lliure.
Una sèrie de televisió que recomanis?
La meravellosa Mrs Maisel
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
La vida social és el millor antidepressiu que hi ha.
Tens algun talent amagat?
El ball.
Què prefereixes, cafè o te?
Te.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Winston Churchill.
I per últim, què desitja Glòria Freixa?
Veure els meus fills créixer feliços i que Catalunya torni a ser una nació puntera i lliure.