BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA
JUNTS ÉS L'ALTERNATIVA DAVANT D'UN GOVERN DÈBIL
■ President Puigdemont: “Hem de trencar costures per fer arribar a la ciutadania que no només hi ha alternativa, sinó que hi ha esperança; i les urnes ens han encarregat que siguem nosaltres”
■ El grup parlamentari es reuneix a Waterloo, Bèlgica, per preparar el Debat de Política General que tindrà lloc al Parlament la setmana que ve
El president Carles Puigdemont ha afirmat aquest dimecres que “el Debat de Política General marca el camí de la legislatura, i l’hem d’aprofitar per recordar el que les urnes han dit: que hi ha un govern fràgil i que Junts som l’única alternativa viable”.
Puigdemont: “Junts fa a Madrid el que Illa no fa: més diners pels catalans”
Ho ha fet des de les jornades de treball del grup parlamentari de Junts a Waterloo, on ha recordat que davant de la feina de desnacionalització empresa pel PSC, “que ells qualifiquen de normalització”, trobaran la gent de Junts de cara. En aquest sentit, ha denunciat que “el president Illa volia aplicar el 155 abans i assistia a manifestacions de la mà de la ultradreta. Per això han omplert el govern de persones d’aquesta ideologia,
perquè la matriu és Societat Civil Catalana”.
El president també ha recordat que el monopoli que tenen els socialistes de les institucions en cap cas es correspon amb la voluntat dels catalans i catalanes. “No tenen majoria absoluta per governar Espanya, ni la Generalitat de Catalunya, ni l’Ajuntament de Barcelona. I això en democràcia, obliga”, ha manifestat.
També ha destacat “la gran responsabilitat que tenim a Madrid i que quan Junts negocia el sostre de despesa vol que el president Illa i l’alcalde Collboni tinguin més diners. En són els principals beneficiaris. Junts fa a Madrid el que Illa no fa: més diners pels catalans. Com es pot renunciar a això?”.
D’altra banda, Puigdemont ha qualificat el 8 d’agost d’“èxit històric” i ha agraït als diputats el seu suport.
També ha fet una crida a “sortir i anar a l’ofensiva i recórrer el país”, i ha posat en valor la transversalitat del partit i els seus perfils.
Batet assegura que el president Puigdemont no farà de cap l’oposició, sinó
de cap de l’alternativa que Catalunya necessita
El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha explicat en roda de premsa que el president Puigdemont i Junts “no assumirem el càrrec de cap de l’oposició, ni els càrrecs de confiança que se’n deriven, però sí el rol que les urnes ens han donat de ser l’alternativa al govern del president Illa, una alternativa que necessita Catalunya”.
Per afrontar aquesta legislatura, “hem acordat conjuntament amb el president Puigdemont tenir una presidència de grup amb un rol més institucional i que la portaveu, Mònica Sales, assumeixi tasques executives conjuntament amb els caps de llista, Jeannine Abella i Salvador Vergés, i el diputat Josep Rius”.
Batet ha explicat que aquest nou funcionament respon al creixement del grup parlamentari, amb 35 diputats, i a la res-
ponsabilitat que li han atorgat les urnes, com a segona força al Parlament i primera força d’estricta obediència catalana.
Segons el president del grup parlamentari, aquesta qüestió organitzativa de caire intern s’ha aprovat durant les jornades que el grup parlamentari celebra a Waterloo, però que ha afirmat que sobretot han servit per enfocar el plantejament del curs polític i del Debat de Política General.
En aquest sentit, la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha expressat la voluntat de Junts d’“oferir una proposta rigorosa, solvent i engrescadora per al conjunt de catalans, que ofereixi solucions davant dels desafiaments d’enorme transcendència que no poden ser resolts per un govern sucursalista i al dictat de la Moncloa”. “Tenim reptes de gran magnitud en demografia, en segu-
retat, en llengua, en educació, en sanitat, en emancipació juvenil, en habitatge, en polítiques socials, d’aigua o sobre els efectes del canvi climàtic”, ha subratllat la portaveu durant la roda de premsa.
Ara bé, Sales ha advertit que “sense sobirania real, sempre anirem coixos. I sense un govern que no planti cara a Madrid per defensar els interessos de Catalunya, també”. Així, ha assegurat que Junts “prendrem la iniciativa i serem proactius en fiscalitzar la gestió del Govern, en evidenciar el seu sucursalisme i, sobretot, en defensar el nostre model de país, a partir també de les ponències que el partit aprovarà en el Congrés de finals de mes”.
Finalment, Batet i Sales han lamentat que, un any més, el grup parlamentari en la seva totalitat només pot reunir-se de manera presencial a l’exili.
“Poden convertir la Generalitat en una gestoria d'encefalograma pla, però no poden canviar la història”
Avui fa 7 anys que el poble de Catalunya i les seves institucions nacionals van protagonitzar una victòria històrica en termes democràtics de mobilització i de missatge al món. Un missatge de pau però de determinació i de voler ser un país independent que pugui fer possible els anels de tothom sense exclusions en un entorn amistós, sense tenir cap estat ni cap sistema econòmic que actuï en contra dels nostres interessos.
Els referèndums són un recurs que té la democràcia per implicar tothom en la presa de decisions, en les decisions més importants, a què es pot confrontar un país. Però allò que fa excepcional i històric el nostre referèndum d'avui fa set anys són les circumstàncies i les conseqüències. És cert que es va haver d'organitzar amb la hostilitat fora assenyada dels poders de l'estat espanyol, que van desplegar tota mena de mitjans i amenaces per impedir-ne l'organització primer
i després la celebració i que es va haver de celebrar en un clima de repressió, de violència i d'odi policial que no oblidarem mai de la vida i pel qual, per cert, cap poder de l'Estat no ha demanat mai perdó al poble de Catalunya. Però, sobretot, per damunt de tot, va ser un exercici inèdit, excepcional de col·laboració i d'unitat entre les institucions i la societat civil que s'hi va implicar de manera massiva en una gran demostració de força i de voluntat democràtiques. L'1 d'octubre també té una altra característica que el fa excepcional. Forma part del passat i alhora forma part del futur. És un referent inexcusable per parlar de la nostra història i en concret de la nostra voluntat de ser nació i alhora és una referència també inevitable per construir democràticament el futur en llibertat que tota societat es mereix i que Catalunya s'ha guanyat per mèrits propis. Siguem molts
o siguem pocs, estiguem més dividits o menys, o estiguem més units, tinguem més força parlamentària o en tinguem menys, el referèndum de l'1 d'octubre és un fet tan contundent que intentar fer política prescindint-ne és faltar al principi de realitat.
No hi ha prou gomes d'esborrar per eliminar-lo de la nostra història i prescindir-ne quan ens plantegem el futur de la nostra nació. Poden convertir la Generalitat en una gestoria d'encefalograma políticament pla, però no poden canviar la història i els països, tots, també Espanya, han d'avançar a partir de les fites assolides per les generacions precedents. Negar la pròpia història és negar-se a si mateix.
Per a tots nosaltres, l'1 d'octubre no ens empresona, sinó que ens allibera. Qui el vegi com una presó de la qual no es pot sortir s'equivoca i no entén el sentit profund i històric d'aquella fita. És un acte
de dignitat, inspirador, que tenia i té l'objectiu d'impulsar el país sencer en la conquesta de la seva llibertat, que vol dir la seva independència política.
La llibertat de poder decidir i que en aquesta capacitat de decisió no s'exclogui ningú. Una república compartida, també sí, amb aquells que en són contraris, però que en formen part en igualtat de drets i de deures com tothom. I aquest projecte és viu i és necessari. Cap projecte que proposi mantenir la unió forçada amb l'estat espanyol no garanteix una Catalunya que sigui fruit de la decisió de tots els catalans, sinó només d'una part. La unió amb l'estat o la separació és una decisió que atany a tot el poble de Catalunya i per això l'independentisme és inclusiu, perquè permet que tothom pugui decidir el futur del país.
La unitat forçada, en canvi, exclou una gran part de la gent. La societat catalana ha
aguantat amb resiliència, però espera més de tots nosaltres. Crec que ningú no pot discutir que una de les primeres coses que espera i que ens exigeix des de fa molts anys és anar més unit i compartir estratègies. El Consell de la República ha fet propostes i s'ha involucrat molt per aconseguir-ho, però no depèn només de nosaltres.
Però en tot cas, nosaltres no llancem la tovallola, no ho farem mai, i menys ara, en què la manca d'unitat ha tingut unes conseqüències polítiques nefastes per la nació. L'1 d'octubre és, en l'horitzó, perquè obrir un camí a recórrer.
No era cap acabament, sinó el principi d'un període inevitablement incert, difícil, arriscat, però alhora imprescindible per la nostra supervivència com a nació i com a societat. Set anys de repressió de diferent intensitat s'han encarregat de demostrar-ho, de continuar aquest camí. Visca Catalunya lliure!
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
El secretari general Jordi Turull denuncia que el Suprem fa “d'agitador polític” i de “justicier”
El secretari general Jordi Turull ha denunciat en una entrevista al 'Més 324' que el Tribunal Suprem fa “d’agitador polític” i de “justicier” arran de la sentència que confirma que no aplica l’amnistia al delicte de malversació per l’1 d’octubre: “el que aquest tribunal fa és de fanàtic de la unitat d'Espanya, de legislador, d'agitador polític, de justiciers, menys de jutges”.
En una piulada a la xarxa social 'X', Turull ha afirmat que la decisió del Suprem no era pas una sorpresa: “ho han endarrerit tant com han pogut. No n’esperàvem res de bo d’aquests jutges de #LaTogaNostra que fan de legisladors, de tertulians, d’agitadors polítics i de justiciers. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria”.
Tot i així, ha fet un avís als que creien que es rendiria: “si
NACIONAL
Junts
es pensen que caurem en el desànim, en el meu cas particular, el que fa és estimular-me a comprometre'm més perquè altres generacions no s'hagin de veure en mans de gent com aquesta”, ha assegurat.
En aquesta línia, Turull ha retret al tribunal que fa “d’agitador polític” i de “justicier”:
Per altra banda, preguntat pel Congrés de Junts que se celebrarà a finals d’octubre a Calella, ha assegurat que ha de servir “perquè la majoria de l’independentisme tingui esperança en acabar allò que vàrem començar l’1 d’octubre i una alternativa al govern d'Illa”.
Precisament en referència a Illa, el secretari general ha defensat l’estratègia de Junts de negociar “peça a peça”. “Els socialistes han entès que nosaltres no anem de farol, que
no estem en cap bloc i per tant no ens poden venir amb el xantatge emocional”, ha exposat i ha afegit que “tot allò que sigui consolidar el ‘café para todos’ no tindrà el nostre suport”. “Si ells compleixen nosaltrss
posa el retorn del president Puigdemont com a exemple de la capacitat per poder “acabar-ho de fer”
El secretari general Jordi Turull ha fet una crida a “acabar la feina” i ha posat el retorn del president Puigdemont el 8 d’agost a Barcelona com a exemple de la capacitat que té el moviment independentista per poder fer “possibles coses que semblen impossibles”: “per acabar-ho de fer s’hi ha de tornar a ser. Hem demostrat que podem fer possibles coses que semblen impossibles. Ho vam veure el vuit d’agost amb el retorn del president Puigdemont. Va passar com les urnes, deien que no n’hi hauria i n’hi va haver. Quan ens hi posem ens en podem ensortir”.
Turull ho ha dit en l’acte commemoratiu del Referèndum del Primer d’Octubre celebrat a Arenys de Mar, on ha participat en una taula rodona juntament amb la resta de consellers del govern d’aquella època: Josep
Rull, Quim Forn, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Borràs. El president del Parlament, Josep Rull, ha assegurat que no tenen dret a rendir-se quan la gent no ho ha fet: “els que van perpetrar un 1 d’octubre sanguinolent es pensaven que es trobarien un poble poruc i sense ànima, i van trobar un poble digne, dempeus, que va donar la cara. Si la nostra gent no va tenir por i no es va rendir l’1O, nosaltres tampoc tenim dret a tenir por i a rendir-nos”.
Per la seva banda, el conseller Toni Comín ha subratllat la tasca feta a l’exili per donar veu a la causa catalana: “hem denunciat la repressió espanyola i el doble estàndard de la Comissió Europea. Si no és acceptable la deriva autoritària a Hongria o Polònia, tampoc ho és a Espanya. La causa catala-
na contribueix a fer avançar la democràcia a Europa”.
El conseller Lluís Puig ha assegurat que “quan escoltem responsables institucionals parlant en castellà, ens ha de fer mal, ja que les nostres institucions són catalanes i això ho hem de denunciar. Quan ens toquen la llengua o el patrimoni, ens fan mal a tots. Us demano que prenguem consciència d’aquest tema”.
I per acabar l’acte el conseller Quim Forn ha fet una crida a recuperar l’esperit del 2017: “hem de deixar-nos d’autoflagel·lar, hem de mirar endavant i veure com acabem aquesta feina. Si no recuperem una moral de victòria, això serà impossible. Si vam ser capaços de ferho l’1 d’octubre del 2017, demà podem tornar a fer-ho possible i això depèn de nosaltres”.
complim. Als socialistes no els debem res, l’únic que mirem és si les propostes son beneficiones per Catalunya o no. Tot allò que incrementi els greuges amb Catalunya no tindrà el nostre vot”, ha reblat.
CONGRÉS
La setmana passada junts va votar en contra del sostre de despesa que va proposar el govern espanyol al Congrés dels Diputats perquè no era una proposta que millorés les condicions de Catalunya.
Nogueras defensa la derogació de la llei mordassa
En relació amb l’acord anunciat aquest dijous al matí entre el PSOE i EH Bildu sobre la modificació d’alguns punts de la llei mordassa, Junts per Catalunya ha volgut manifestar que manté el seu compromís a derogar aquesta llei, una llei regressiva i aprovada per la majoria absoluta del PP, l’any 2015.
La portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, ha assegurat que “hem defensat sempre la derogació de la “llei mordassa”. Som on érem. No ens n’hem mogut”. Nogueras hi ha afegit que des de diferents entitats i forces també s’ha defensat sempre la derogació d’aquesta llei.
Des de Junts s’ha reiterat que “no es fan adhesions” i que “es presentaran esmenes a la proposta a la qual han arribat el PSOE i EH Bildu”.
La derogació de la llei mordassa és una de les promeses que va fer Sánchez en arribar al govern. El març del 2023, en l'últim intent fallit del Congrés per modificar la llei, Junts ja va advertir que no donaria suport a una "reforma light" i va votar en contra de la reforma de la Comissió d'Interior
Finalment, la portaveu ha explicat que des de Junts es defensa “una llei democràtica de seguretat ciutadana per a Catalunya”.
