25 OCTUBRE 2024
UN CONGRÉS PER BASTIR L'ALTERNATIVA DE PAÍS
Junts inicia el Congrés aquest divendres a Calella amb l'objectiu de construir l'alternativa transversal per liderar el país, reforçar el camí cap a la independència i fixar un model de país de futur enfront del govern de base tripartita
Junts per Catalunya enceta el seu Congrés Nacional aquest divendres a Calella amb l’objectiu de “construir l’alternativa transversal per liderar el país, reforçar el camí cap a la independència i fixar un model de país de futur enfront del govern de base tripartita que governa la Generalitat amb mirada sucursalista”, tal com ha explicat el director del Congrés, Josep Maria Cruset.
Cruset: “D’aquest Congrés en sortirà un partit fort, amb vocació de govern, inequívocament independentista i preparat per liderar el país”
“Aquest és el Congrés de consolidació de Junts, quatre anys després de la seva fundació”, ha exposat Cruset, que ha assegurat que “d’aquest Congrés en sortirà un partit fort, amb vocació de govern, inequívocament independentista i preparat per liderar el país”. Per això s’ha volgut plantejar un lema de Congrés amb quatre eixos principals que mouen el sentit de fer política de Junts
per Catalunya: Nació, Progrés, Llibertat i Independència.
Aquests quatre conceptes es declinaran en les tres ponències, que es debatran durant la jornada, i que permetran que el projecte polític de Junts transiti en el carril central de la política catalana. Les tres ponències que es debatran son la d'Estratègia, la de Model de País i l'Organitzativa. Cruset ha destacat que dues d’aquestes ponències parlen de model de país i de com resoldre les necessitats de la gent. I només un 25% del contingut de les ponències està dedicat a qüestions internes de Junts.
El Congrés serà un espai obert, amb la participació dels associats de Junts, independents i altres formacions compromeses amb el país.
PROPOSTA DE LA MESA
DEL CONGRÉS
El Congrés estarà presidit per l’exsenador Josep Lluís Cleries i l’acompanyaran dues vicepresidentes: Esther Morales, del Penedès; i Cristina Polina, de Lleida.
Com a vocals hi seran Quim Claveguera, Laia Domènech, Sarah Dubois, Roberto Fernández, Laura Domènech, Marc Fernández, Jordi Ponsa, i Laura Cuadrado, de la JNC.
President
Puigdemont:
“Presentaré la meva candidatura a la presidència del partit”
En el Congrés que Junts per Catalunya celebra aquest cap de setmana a Calella, presentaré la meva candidatura a la presidència del partit amb la voluntat de contribuir des d'aquesta responsabilitat a la nova etapa política que s'obre per a la nostra organització i pel nostre país. Aquesta etapa s'inicia en un nou context polític i social a Catalunya i també en un context de canvis i crisis mundials que ens afecten de manera directa.
Un partit polític central al nostre país com és Junts per Catalunya, que lidera l'alternativa a l'hegemonia institucional socialista i que és l'instrument polític més fort que té l'independentisme, té ara mateix una gran responsabilitat i alhora una gran oportunitat al seu davant. A Junts per Catalunya hi ha de correspondre reforçant i actualitzant els discursos, l'organització i els lideratges de tal manera que creixi en espai ideològic i creixi en implantació social i territorial per poder assolir els objectius que donen sentit a la nostra existència. I en aquest sentit,
a aquesta responsabilitat i a aquesta oportunitat hi hem de correspondre a partir de les quatre bigues mestres que donen sentit a la nostra raó de ser i que de fet inspiren la nostra proposta política de la ciutadania. Nació, progrés, llibertat i independència. Sense nació, la idea d'un país compartit inclusiu, aquest projecte col·lectiu que és la nació, no hi ha progrés per a tothom. N'hi pot haver per uns quants, fins i tot n'hi pot haver molt per a aquests quants. Però l'únic que assegura que el projecte sigui per a tothom és la idea de nació.
És el projecte col·lectiu que els nostres avantpassats han anat vestint des de fa segles, generació rere generació. Sense les conquestes del progrés tampoc no hi pot haver llibertat. El progrés entès en tots els àmbits, des de l'ensenyament a la cultura, passant per la sanitat, els serveis socials, la seguretat, l'habitatge, el medi ambient, etc. A major progrés, més llibertat. I un país de dones i homes lliures és un país més a prop de la seva independència.
Perquè la llibertat és la clau
de la nostra independència. La de Catalunya passa per reforçar la nació, per assegurar el progrés i defensar drets i llibertats, que és justament tot el que l'estat espanyol ens nega. Ens nega la nació, ens posa en perill el progrés i ens vulnera drets i llibertats fonamentals. Avui Junts per Catalunya és la millor eina per servir aquest propòsit.
Però l'hem de reforçar, l'hem de millorar i hem de fer que hi conflueixin moltes persones que senten la necessitat de defensar la nació per assolir la independència però que encara no veuen que sigui aquest el seu projecte o que encara no creuen que se l'hagi de votar. A aquestes persones també ens hi hem d'adreçar especialment en aquesta nova etapa. Amb l'equip de dones i homes del Consell Nacional, de l'Executiva Nacional, de les vegueries i agrupacions locals i sectorials, amb el lideratge del secretari general Jordi Turull, avançarem sense defallir, sense cap renúncia, perquè al final del camí hi hagi una Catalunya lliure, justa, culta i sobirana. Visca Catalunya lliure!
Turull i Castellà posen l’acord de Junts per Catalunya i Demòcrates com a exemple per refer la unitat
Junts per Catalunya i Demòcrates han signat aquest dimarts un acord per la confluència. Des de Bèlgica, el secretari general Jordi Turull ha destacat que “amb aquest acord construïm un nosaltres, recollint el missatge de la gent d’anar tots a l'una en aquesta represa per acabar la feina. Avui som més útils per a la ciutadania”. Turull ha fet una crida a “passar a l’ofensiva” per ser una “alternativa a aquest govern sense mentalitat d’Estat que ens vol adormits”.
Turull: “Amb aquest acord construïm un nosaltres, recollint el missatge de la gent d’anar tots a l'una en aquesta represa per acabar la feina. Avui som més útils per a la ciutadania”
Per la seva banda, el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, ha qualificat l’acord d’“històric” i ha assegurat que és una “molt bona notícia tant per a l’independentisme en general com per a la ciutadania de Catalunya en un moment on seguim posant en valor la fita del referèndum de l’1 d’octubre”.
CONGRÉS
En la mateixa línia que Turull, Castellà ha assegurat que l’objectiu d’aquesta confluència és “bastir una alternativa creïble” i ha posat de manifest com “està en el nostre ADN la necessitat que l’èxit ha de comportar la
unitat. Després d’uns anys de col·laboració amb Junts en diferents comtesses electorals, creiem que ara és necessari donar un missatge positiu a la societat catalana, hi ha moltes més coses que ens uneixen que les que ens separen. La gent ens demana unitat”. Abans de la roda de premsa el president Carles Puigdemont s'ha reunit amb el grup de Demòcrates a Waterloo.
Junts força que es respecti el blindatge de les competències de la Generalitat en la proposició de llei de regulació dels lloguers
Junts ha aconseguit forçar el blindatge de les competències de la Generalitat en la proposició de llei de regulació dels lloguers temporals. La diputada Marta Madrenas ho ha explicat aquest dimarts en una atenció als mitjans de comunicació. “Després de tres setmanes d’intenses negociacions amb l’associació Sindicat de Llogateres ahir ens van presentar un text que respecta les competències de la Generalitat. Per a Junts aquest és un punt essencial i en aquest cas no només es preserven sinó que es blinden”.
Des de Junts s’ha volgut deixar clar que aquesta ad-
missió a tràmit “no suposa cap compromís” sinó que a partir d’ara “únicament s’inicien les converses per millorar aquest text”.
Entre els canvis més rellevants que des de Junts s'ha introduït, destaquen: que es recull de manera expressa que les administracions competents en matèria d’habitatge i, per tant, en el cas de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, podran controlar les causes de temporalitat dels arrendaments temporals (últim paràgraf de l’art. 2.3 LAU).
A més, s’ha eliminat la capacitat dels arrendataris
temporals
en contractes temporals de rellogar o cedir l’habitatge a tercers sense l’autorització del propietari. Així, també s’ha modificat la durada màxima dels arrendaments temporals, passant de 6 a 9 mesos (art. 9 bis LAU). D’aquesta manera es fa possible incloure en aquesta figura jurídica alguns arrendaments d’alumnes i personal docent que segueixin el curs acadèmic. Aquesta proposta contempla molts aspectes que no compartim i sobre els quals continuarem treballant per la via parlamentària amb el tràmit d’esmenes. Per a Junts, una habitació no és un habitatge.
Sales exigeix la compareixença dels consellers de Salut i de Política Lingüística per la discriminació d’una pacient que volia parlar en català a l’Hospital Dexeus
Junts ha registrat la sol·licitud de la compareixença de la consellera de Salut, Olga Pané, i del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, després que Plataforma per la Llengua hagi denunciat que un metge de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona va negar-se a atendre una pacient que volia parlar en català. En aquest sentit, la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha assenyalat que “el Govern ha de donar respostes a aquestes pràctiques inacceptables. Entre tots hem de vetllar pels drets lingüístics dels pacients”.
A més, el grup parlamentari ha registrat preguntes parlamentàries per tal que el Govern doni explicacions. “El Govern no pot seguir sense donar explicacions. Tenir un departament de Política Lingüística ha de servir per defensar la llengua catalana. De què serveix tenir-lo si no s’emprenen accions contra un cas tan evident de discriminació lingüística?”, ha recriminat Sales. Així mateix, la portaveu ha recordat que “vulnerar drets lingüístics va en contra de la carta europea de drets fonamentals. Fa massa temps que aguantem aquestes vexacions”, ha advertit. Per aquest motiu, Junts ha interpel·lat el Govern sobre si té
PARLAMENT
previst personar-se en els casos de discriminació lingüística que pateixin els ciutadans catalanoparlants i, en cas negatiu, com pensa defensar els seus drets lingüístics. En aquesta mateixa línia, Sales pregunta “de què serveix un Departament de Po-
SENAT
Rius demana explicacions
al Govern d'Illa sobre la modificació de cop 260 llocs de treball a la Generalitat
Junts ha registrat un conjunt de preguntes on demana explicacions al Govern sobre les modificacions en la tipologia de 260 llocs de treball sense notificació prèvia ni acord amb els representants dels treballadors.
El portaveu adjunt del grup parlamentari, Josep Rius, ha alertat que “aquesta modificació pot ser una barra lliure per l’entrada de funcionaris de l’Estat i de les administracions locals, que suposa un greuge pels treballadors de la Generalitat”. D’altra banda, Rius
ha sol·licitat conèixer quines mesures preveu el Govern “per garantir la transparència i objectivitat en els processos per cobrir les places a l’administració”. “Per garantir la igualtat d’oportunitats, cal evitar que els criteris subjectius com la puntuació d’una entrevista prevalguin sobre altres mèrits com l’antiguitat o la formació”, ha afirmat.
Finalment, Rius ha advertit al Govern que Junts farà “un control exhaustiu d'aquesta mesura unilateral”.
lítica Lingüística per no fer polítiques a favor de la llengua?”. Per això, el grup parlamentari ha reclamat al Govern conèixer en què ha millorat per als drets dels catalanoparlants que existeixi un Departament de Política Lingüística.
La portaveu també ha lamentat que el Departament de Salut encara no hagi denunciat els fets ni hagi mostrat suport a la pacient perjudicada. Per això, el grup parlamentari ha preguntat al Govern si pensa obrir una investigació al centre hospitalari Dexeus per constatar aquesta discriminació lingüística i evitar que fets com aquests es repeteixin en el futur.
En paral·lel, Junts vol saber quantes denúncies per discriminació lingüística amb relació al català ha rebut al Departament de Salut durant el 2023 i els nou primers mesos del 2024. Tanmateix, el grup parlamentari ha preguntat al Departament de Salut com ha procedit davant d’aquests casos.
A banda de les compareixences dels consellers de Salut i Política Lingüística, Junts també ha sol·licitat la compareixença d’un representant de l’Hospital Universitari Dexeus, del Director del Servei Català de Salut (CatSalut) i de Plataforma per la Llengua.
Pujol reclama el traspàs “immediat” dels habitatges de la Sareb a Catalunya davant la crisi d’habitatge per la gent jove
Junts per Catalunya ha defensat al Senat una iniciativa que insta el govern espanyol a traspassar als municipis, als consells comarcals i a la Generalitat de Catalunya tots els sòls residencials, solars i habitatges de la Sareb “de forma immediata”, acompanyat del finançament per rehabilitar-los. Eduard Pujol, portaveu de Junts, ha criticat la manca d’ambició del Govern de la Generalitat en les negociacions amb la Sareb, afirmant que “el
problema de l’habitatge no es pot resoldre amb reunions sense objectius”. Pujol ha acusat el Govern de no actuar davant la gravetat de la situació, especialment pels joves, i ha reclamat solucions concretes. Segons el portaveu, l’accés a l’habitatge és el principal problema dels catalans, i cal que els immobles de la Sareb es gestionin des de Catalunya, afirmant que aquests terrenys “ja els hem pagat moltes vegades” i no po-
den quedar desocupats.
En referència a la proposta de Salvador Illa de crear 50.000 pisos de lloguer social, Pujol ha recordat que Montilla va fer un anunci similar sense èxit i ha criticat el PSC per promeses incomplertes.
Per altra banda, Joan Bagué, senador i portaveu de Junts a la Comissió de Transports, ha defensat que allò rescatat amb diners públics ha de ser gestionat per l’administració, i ha advertit que la regulació de preus redueix l’oferta, encarint els habitatges. En aquest sentit ha assegurat que “posar 13.000 habitatges al mercat és el camí adequat”.
Finalment, el ple del Senat ha rebutjat la iniciativa de Junts, que no ha rebut el suport dels PSOE ni del PP a la cambra alta. Pujol ha retret la “poca ambició” del PSC i l’“al·lèrgia” del PP, “que hi vota en contra, tot i que a Galícia hi va donar suport”, ha lamentat.
Junts també va registrar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei el passat 16 d’octubre en la mateixa línia.
JOSEP LLUÍS CLERIES: “TENIM AL DAVANT UN CONGRÉS MOLT IMPORTANT PER A CONSTRUIR
UNA ALTERNATIVA AL GOVERN ACTUAL ”
Qui és Josep Lluís Cleries?
Una persona que va començar en la seva joventut en moviments de voluntariat i associacionisme juvenil. La defensa dels drets socials i la llibertat de Catalunya eren la meva motivació cívica i social que, després, em van portar cap a l’àmbit de la política, sense militar, inicialment, a cap partit.
“Hem
de ser capaços de generar una nova onada per a reil·lusionarnos per al present i futur de Catalunya”
Divendres comença el Congrés de Junts. Com a president del Congrés, com esperes que es desenvolupi?
Tenim al davant un Congrés molt important per a què fem una passa endavant i molt ferma: definir una nova estratègia independentista i construir una alternativa al govern actual, amb una proposta política que afronti amb mentalitat d’Estat tots els reptes que tenim. Hem de ser capaços de generar una nova onada per a reil·lusionar-nos per al present i futur de Catalunya. Anem a aquest Congrés Junts i en sortirem més Junts que mai.
Fa poc vas acabar la teva etapa política al Senat. Aquesta tasca com a president del Congrés de Junts és el teu últim servei al partit?
Quan he fet un servei al llarg de la meva vida no he pensat mai si era el primer o l’últim.
I el meu lema vital sempre ha sigut: “Sempre a punt”. De tota la teva carrera, havent passat pel Parlament, la Generalitat i el Senat, quina és la etapa que t’ha omplert més?
Cada etapa ha tingut els seus al·licients que m’han omplert. Perquè en definitiva, ha estat
un honor haver pogut servir a la meva nació tant des de l’àmbit parlamentari (Parlament, Senat) com des del Govern de la Generalitat. Hi ha hagut moments molt delicats en aquests darrers anys, sobretot a partir de l’1 d’Octubre i durant l’etapa de l’aplicació del 155 contra Catalunya. Des d’aleshores que em vaig centrar en la defensa constant del nostre Govern a l’exili, dels presos polítics i de totes les persones represaliades, sense oblidar les polítiques socials i la defensa de les persones més vulnerables, la promoció de l’economia productiva
i denunciar la desinversió per part de l’estat espanyol que ha patit i pateix Catalunya.
De què estàs més orgullós de la teva etapa com a conseller de Benestar Social i Família?
Vaig intentar fer de conseller des de la proximitat a les persones i a les entitats socials, iniciant el desplegament de la Llei de la dependència, malgrat la seva manca de finançament per part del govern espanyol, i que tenia aturada el govern tripartit.
També vaig obrir noves línies de finançament en àmbits que fins llavors no s’hi destinaven recur-
sos com l’atenció a determinats col·lectius amb discapacitat, així com línies d’ajut contra la pobresa, especialment infantil.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Sí, d’Esquirols. És una cançó –programa de vida amb lletra de Rudyard Kipling.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
A les Dolomites, per tornar a fer senderisme.
Últim llibre que has llegit?
La vegetariana, de Han Kang, actual Premi Nobel de literatura.
Ets de mar o muntanya?
Sóc molt “tot terreny”, tot m’agrada.
Un somni per complir? Si us plau, la independència.
Una sèrie de televisió que recomanis?
L’ala oest de la Casablanca.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
Fes i deixa fer.
Tens algun talent amagat?
Havia intentat cantar de més jove.
Què prefereixes: cafè o te? Cafè.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Pau Casals.
I per últim, què desitja Josep Lluís Cleries?
Juntament amb la independència de Catalunya, la pau al món.
