BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA
PUIGDEMONT A SÁNCHEZ: O QÜESTIÓ DE CONFIANÇA O ELECCIONS
El president assegura en una entrevista a tv3 que “si no canvien molt les coses, no té cap sentit que continuem donant suport al govern de Pedro Sánchez”
El president Carles Puigdemont ha fet un avís directe al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegurant que “o qüestió de confiança o eleccions”. Així ho ha expressat durant una entrevista a TV3 aquest dimarts al vespre, en un context marcat per les tensions entre Junts per Catalunya i el govern espanyol.
L’entrevista arriba després de diversos dies d’advertiments tant de Puigdemont com del secretari general de Junts, Jordi Turull, sobre els incompliments sistemàtics de l’acord de Brussel·les. “No ens fa res dir que el balanç de la legislatura de Sánchez no és satisfactori”, ha afirmat Puigdemont, afegint que “si no canvien molt les coses, no té cap sentit que continuem donant suport al govern de Pedro Sánchez”.
Pel que fa a la qüestió de confiança proposada per Junts, la Mesa del Congrés ha decidit ajornar la decisió sobre si la tramita o no. Puigdemont ha assenyalat que “la Mesa del Congrés ha decidit guanyar una mica més de temps. La qüestió és saber si hi ha voluntat políti-
ca”. A més, ha advertit que “ells saben les conseqüències que hauria tingut un cop de porta a la nostra proposta”. El president ha insistit que la prioritat de Junts és sempre la defensa dels interessos de Catalunya. “A Madrid no hi anem a fer amics; anem a defensar els interessos de Catalunya. Decidirem el que sigui millor per al país”, ha assegurat.
AMNISTIA
Preguntat sobre l’amnistia, Puigdemont ha lamentat que “sembla que hi hagi dues amnisties: una política i una judicial”. Ha denunciat que “sabíem que hi hauria problemes amb el Tribunal Suprem i els jutges, que sempre se les han empescat per subvertir la llei”. En aquest sentit, ha criticat durament el paper del Suprem: “És greu dir que el Tribunal Suprem desobeeix la llei d’un Parlament d’un estat membre de la Unió Europea”.
COMPETÈNCIES EN IMMIGRACIÓ
Un altre tema destacat de l’entrevista ha estat la re -
clamació de competències d’immigració per a Catalunya. Puigdemont ha defensat que “hem de ser els màxims responsables de tota la cadena de decisions, des del control de fronteres fins a la proposta d’expulsió o l’emissió d’un permís de llarga durada”. També ha subratllat que “no té cap sentit que Catalunya tingui exactament les mateixes competències i recursos que una regió on el percentatge de població migrada no supera el 5%”.
HARD ROCK
Sobre el projecte del Hard Rock a Tarragona, Puigdemont ha defensat la iniciativa com una resposta a les necessitats econòmiques del territori. “La demarcació de Tarragona és la que té l’atur més alt de Catalunya. Els mateixos que criticaven la indústria ara critiquen el Hard Rock. Exactament, com volen que es guanyi la vida la gent de Tarragona? Sent tots funcionaris? Sent influencers de TikTok o YouTube? No és el nostre model”, ha sentenciat.
Batet,
al president Illa: “Junts defensem els interessos de Catalunya i fem la feina que vostès no fan a Madrid”
El president del grup parlamentari, Albert Batet, ha recordat avui al president de la Generalitat, Salvador Illa, que “Junts defensem els interessos de Catalunya i fem la feina que vostès no fan a Madrid”. Així, ha lamentat “que el seu principal mèrit a la conferència de presidents només hagi estat que la pròxima es faci a Barcelona”.
Així mateix, en la línia del que va expressar ahir el president Puigdemont en l’entrevista a Televisió de Catalunya, Batet ha defensat que s’apliqui la llei d’amnistia “no només jurídicament sinó també políticament”.
En la darrera sessió de control de l’any, el president del grup parlamentari ha enumerat una sèrie de bons desitjos, “que espero que el president de la Generalitat de Catalunya també comparteixi”.
En primer lloc, ha reclamat estabilitat pel sistema educatiu i que “la consellera Niubó no segueixi el camí del conseller González-Cambray i vagi canviant d’opinió cada vinti-quatre hores, com ha fet en el cas de la literatura catalana al batxillerat”. A més, ha exigit que el Govern respecti i escolti el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, perquè els consellers s’expressin sempre en català.
En segon lloc, ha expressat el desig que “el conseller Ordeig defensi la pesca catalana”, en lloc de delegar les seves funcions en el ministre espanyol del PSOE, amb conseqüències com el tancament dels caladors de gambes que posen en risc “els quinze dies més importants pels pescadors i el sistema econòmic de la pesca catalana”.
En tercer lloc, ha instat el
Govern a defensar les inversions de l’Estat a Catalunya, però també les inversions empresarials. Per això, ha reclamat a l’Executiu que aporti la seguretat jurídica i l’estabi-
Sales retreu al Govern que la policia espanyola tuteli els Mossos d'Esquadra
La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha recriminat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que hagi permès una invasió de competències en la gestió de les emergències de Catalunya. Li ha retret que, a canvi de fer content el PSOE, hagi tancat en poc més de cent dies un acord del 112 que els governs de Puigdemont i Torra no van aconseguir. A més, ha advertit que la incorporació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al 112 busca desnacionalitzar el país i desmuntar l’autogovern. Sales ha afirmat que aquesta acció posa en perill la competència dels Mossos d’Esquadra i va en contra del que Junts sempre ha defensat, que és que els Mossos tinguin el comandament total com a policia integral de Catalunya.
Sales ha exigit garanties que el control de la seguretat sigui exclusivament dels Mossos i que els cossos espanyols es limitin a les seves competències. També ha afirmat que derivar una trucada al cos competent no és el mateix que tenir els cossos policials espanyols dins la mateixa oficina supervisant tota la informació, una situació que ha definit com a línia roja. A més, ha recordat que Illa està impedint que els Mossos siguin la policia integral de Catalunya, una situació que mai havia passat amb presidents anteriors.
D'altra banda, ha criticat que Illa no hagi integrat les policies locals al 112, tot destacant que aquestes tenen
competències en seguretat ciutadana a Catalunya. Sales ha qualificat d’ofensa per a les 217 policies locals que no se les hagi inclòs en l'acord, mentre sí que s'ha incorporat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. També ha destacat el bon treball dels operadors del 112 i ha subratllat que no hi havia cap necessitat operativa que justifiqués aquesta decisió del Govern.
Finalment, ha la portaveu ha recriminat al president de
la Generalitat que sortís de la Junta de Seguretat amb una competència menys per a Catalunya, ja que es va desdir d'un acord que permetria als Mossos assumir la seguretat als ports i aeroports. A més, ha demanat que investigui les greus declaracions del comissari Villarejo sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, en què afirmava que s’haurien pogut evitar, i ha instat a arribar al fons de la qüestió en lloc de mantenir el silenci.
litat necessària per impulsar projectes com “la Vall de l’Hidrogen Verd al Camp de Tarragona, el Hard Rock a la Costa Daurada o el vehicle elèctric al Baix Llobregat”.
Finalment, Batet ha pronosticat al president Illa que “la seva complicitat amb els reis espanyols no impedirà que els Reis d’Orient li portin carbó”.
Junts insta el Govern a fer polítiques que afavoreixin l’emancipació juvenil
La diputada Judith Toronjo ha instat el Govern a establir una estratègia nacional d’emancipació amb mesures concretes per garantir l’accés a l’habitatge i reduir l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya. En línia amb les 25 mesures de Junts per afrontar la crisi de l’habitatge, Toronjo ha destacat la necessitat d’incrementar la bonificació del lloguer jove a l’IRPF autonòmic i recuperar la deducció estatal eliminada pel govern de Rajoy. A més, ha defensat l’ampliació del parc públic d’habitatge i la creació d’un programa de crèdits avalats per a joves per facilitar l’emancipació. També ha proposat impulsar una renda de suport a l’emancipació que unifiqui els ajuts al lloguer del govern català i espanyol, amb una revisió dels criteris per garantir l’equitat territorial.
Toronjo ha qüestionat si el govern de Salvador Illa està al costat dels joves catalans o dels interessos de la Moncloa. Ha lamentat la manca de novetats per part de l’Executiu, més enllà de reiterar mesures ja anunciades pel president Montilla o la creació d’una empresa pública pel president Sánchez. Toronjo ha assegurat que Junts considera l’emancipació i l’habitatge com a prioritats i ha reclamat un enfocament més efectiu per resoldre la crisi d’habitatge que afecta els joves.
Per la diputada de Junts, les polítiques de joventut han de fer de Catalunya un país generador d’oportunitats, que recupere l’ascensor social per als joves i construeixi horitzons d’esperança col·lectiva. Junts seguirà lluitant per un país que permeti la plena emancipació.
CONGRÉS
El Congrés aprova el paquet fiscal impulsat per Junts, amb mesures clau per a l'economia catalana
El paquet fiscal negociat per Junts i que suposa importants assoliments per a sectors clau de la societat catalana s’ha aprovat aquest dijous al Congrés. Gràcies a Junts, es reduirà la pressió fiscal a petites i mitjanes empreses i a cooperatives, reduint l’impost de societats per un valor de 2.500 milions d’euros. Junts també ha aconseguit que s’aprovi la rebaixa de l’IVA dels productes derivats de la llet al 4%.
Una altra de les mesures impulsades significa la bonificació de la seguretat social dels entrenadors dels clubs esportius, que beneficia a 21.000 clubs a Catalunya. En el marc de la seva intervenció, Cruset ha destacat l’esforç constant de Junts per Catalunya per defensar els interessos del país, allunyant-se d’una política de gestos i posant l’accent en mesures concretes que aportin beneficis efectius. La tramitació d’aquesta llei, que ha durat més de 80 dies, ha estat un procés en què, segons Cruset, s’ha evidenciat la diferència entre dues maneres d’entendre la política: “pensar en de cara a la galeria o pensar en el país.”
Cruset ha enumerat diverses mesures que han estat possibles gràcies a la negociació de Junts per Catalunya:
1. REDUCCIÓ FISCAL PER A MICROEMPRESES I PIMES
Les 532.000 microempreses i PIMEs que representen el 62,7% del Valor Afegit Brut de Catalunya i el 68,6% de l’ocupació privada veuran una rebaixa de l’impost de societats per un valor de 2.500 milions d’euros. Aquesta mesura contribuirà a augmentar la productivitat, facilitar una major activitat empresarial i fomentar el creixement de l’ocupació.
2. SUPORT A LES COOPERATIVES CATALANES
Les 4.450 cooperatives que donen feina a 41.000 treba-
Durant la seva intervenció, Cruset ha assegurat: “Alguns, quan avui s’acabi aquest ple i d’aquí uns dies es publiqui aquesta llei, no tindran absolutament res del que sentir-se’n orgullosos. En canvi, la nostra manera de fer haurà representat assoliments concrets en sectors clau de la societat catalana.”
lladors i que són fonamentals per a molts sectors econòmics i socials es beneficiaran d’una reducció fiscal significativa, millorant la seva competitivitat i sostenibilitat.
3. ELIMINACIÓ DE L’IMPOST SOBRE LES MÚTUES SANITÀRIES
S’ha eliminat un impost que hauria afectat amb 250 milions d’euros anuals els 2.700.000 catalans que es paguen una mútua sanitaria.
4. SUPORT ALS CLUBS ESPORTIUS I FOMENT DE L’ESPORT BASE
Es bonificarà la seguretat social dels entrenadors dels clubs esportius, ajudant a la seva viabilitat econòmica i facilitant l’accés a la pràctica esportiva per als menors de 18 anys. A Catalunya hi ha 21.000 clubs esportius i 69 federacions, que organitzen activitats per a 520.000 ciutadans.
5. PROTECCIÓ DELS DRETS LABORALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
Els 199 Centres Especials de Treball, que donen feina a més de 23.000 persones amb discapacitat, es beneficiaran de la mesura que garanteix que les persones amb una prestació per incapacitat permanent no perdin aquesta prestació si decideixen reincorporar-se al mercat.
6. REBAIXA DE L’IVA DELS PRODUCTES FERMENTATS AL 4% S’aconsegueix la rebaixa de l’IVA en un producte de primera necessitat i alt consum com són els iogurts i altres productes fermentats de la llet.
Gavín recrimina al ministre d’Agricultura, Luis Planas, que el seu govern passarà a la història per haver-se carregat el sector pesquer català
El diputat de Junts, Isidre Gavín, ha denunciat aquesta setmana davant del ministre d’Agricultura, Luis Planas, les repercussions de l’acord recent amb la Unió Europea pel que fa al sector pesquer català. Gavín ha assegurat que “és la mort del sector pesquer català, la immensa majoria de les barques no poden sobreviure amb les condicions imposades. El sector està en mínims històrics en nombre de barques”.
“Senyor ministre, amb aquest acord de la UE no enganyen a ningú, ni a nosaltres ni al sector pesquer català”, ha dit Gavín que també ha subratllat que el sector pesquer es troba actualment en mínims històrics
en nombre de barques, que segueixen disminuint cada any i amb uns joves que no s’incorporen al sector per la manca d’expectatives. “El sector de la pesca d’arrossegament de Catalunya ja ha reduït un 40% els dies de pesca fins als 133 dies de mitjana i ja estan al límit de la subsistència. Estan afrontant un declivi continu”, ha dit Gavín. A més, ha apuntat que el sector ja fa anys que està treballant per garantir la sostenibilitat.
Entre les limitacions més inassumibles, segons Gavín, destaquen les restriccions sobre les mides de malla, que impossibiliten la pesca de certes espècies legals “com el xipiró o el calamarcet”. A més, el diputat
ha advertit que les barques més petites no poden afrontar els costos d’adquirir noves portes voladores, una tecnologia que no es pot amortitzar en les condicions actuals. Així com també ha criticat el control asfixiant per part dels inspectors i ha afirmat que no es fa una distribució efectiva de les hores de pesca a la costa Mediterrània. A més, ha posat sobre la taula la necessitat de revisar l’acord de pesca amb el Marroc, que manté l’activitat a les mateixes zones sense les mateixes limitacions.
Finalment, el diputat ha afirmat:“Vostès passaran a la història com el govern que s’han carrega el sector pesquer català”.
ARA DIC BLANC
ARA DIC NEGRE
GEMMA GEIS: “HEM CREAT EL PRIMER FONS PÚBLIC D’INNOVACIÓ IMPULSAT PER UN
AJUNTAMENT A CATALUNYA I A L’ESTAT”
Qui és Gemma Geis?
Soc una professora universitària que fa política perquè vol generar oportunitats de futur i benestar per les persones, i una independentista convençuda que una Catalunya lliure és l’única via per assolir per complet aquestes fites. Ara soc vicealcaldessa de Girona i regidora de Promoció Econòmica, i des de la política municipal, treballo per fer de Girona una ciutat més pròspera i sostenible. Estic compromesa en la defensa de la llengua catalana, la innovació, i la qualitat de vida i el benestar emocional dels ciutadans. Intento fer política de forma propera i escoltar molt, aprendre i treballar per millorar la vida dels altres. A Girona és on vull aportar el millor de mi mateixa per construir un futur millor per a tothom.
Què creus que pots aportar a l’executiva de Junts?
Crec que puc aportar una visió pràctica sobre com connectar les polítiques del partit amb el dia a dia dels ciutadans. També crec que puc contribuir a consolidar el lideratge de Junts en àmbits com la recerca i l’educació superior, la innovació i la promoció econòmica, la sostenibilitat i la defensa de la llengua catalana amb una visió municipalista i de molta proximitat. La gestió municipal em permet aportar solucions innovadores per adaptar-nos als reptes del segle XXI sense perdre de vista els valors que són l’espina dorsal del nostre país.
L’Ajuntament de Girona és pioner en crear una Regidoria de Llengua Catalana. Ara que fa mesos que funciona, quin balanç en feu? Creus que la resta de municipis ho haurien de replicar?
El balanç és molt positiu. Vetllem per l'ús social de la llengua catalana en sectors estratègics, com l'hostaleria i el comerç, i treballem tossudament en reforçar el català com a llengua d’oportunitats. Aquesta regidoria ens ha permès posar la llengua al centre de les polítiques municipals, demostrant que és una eina fonamental per a la cohesió social i el dinamisme econòmic.
I tant que recomanaria a altres municipis replicar aquest model, perquè ens ajuda a enfortir la identitat cultural i a garantir que el català es mantingui viu en tots els àmbits de la societat. Quins projectes d'innovació urbana està impulsant l'Ajuntament de Girona per millorar la qualitat de vida dels ciutadans?
Estem treballant en diversos projectes. Hem creat el Fons d’Innovació Girona, el primer fons d’inversió públic en l’àmbit de la innovació creat per un ajuntament a Catalunya i a l’Estat espanyol. Es tracta d’un programa que impulsa empre -
ses de sectors molt diversos que innoven, amb un objectiu molt clar de generar llocs de treball de qualitat, amb sous elevats i diversificar l’economia de Girona i la seva àrea urbana. I això, al final, s’ha de traduir en més benestar i més oportunitats pels nostres joves. També hem organitzat, pel proper mes de gener, el primer Congrés de Benestar Emocional de Girona, un esdeveniment pioner que posa la salut mental al centre de les polítiques públiques, amb l’objectiu de trencar tabús i oferir eines per millorar el benestar emocional de la ciutadania. I, des de fa uns mesos, desenvolupem el GISC (Girona Innovació, Salut i Ciclisme), un clúster socioeconòmic en col·laboració amb Sea Otter Europe, un referent mundial de l’àmbit del ciclisme, que uneix esport, tecnologia i salut per transformar la mobilitat i la qualitat de vida als nostres barris, i desenvolupar propostes innovadores. Amb aquests projectes, Girona es posiciona com un referent en sostenibilitat, innovació urbana i benestar.
Què fas per desconnectar de la política?
M’agrada cuinar i ordenar la casa, m’ajuda a esbargir-me.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Una altra manera de viure, d’en Joan Dausà i en Santi Balmes. Per mi, és un himne.
Últim llibre que has llegit?
Pensar amb claredat, d’en
Shane Parrish. I ara he comen-
çat el nou llibre d’en Ramon Piqué.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
Al Japó.
Ets de mar o muntanya?
Crec que soc més de mar.
Un somni per complir? Que vingui Love of Lesbian a Girona.
Una sèrie de televisió que recomanis?
No soc gaire de sèries, perquè m’exigeixen una lleialtat i temps que ara mateix no tinc. He vist la sèrie del Senyor dels Anells i soc fan de Friends
Però soc més de pel·lícules, que em permeten començar i acabar.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
La meva àvia deia “o sang o podrit”, que vol dir que hi ha moments a la vida que s’ha de decidir. O una cosa o l’altra.
Tens algun talent amagat?
Últimament, estic descobrint un talent pel bricolatge.
Què prefereixes: cafè o te?
Cap de les dues coses. Soc d’infusions.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Soparia amb Ildefons Cerdà, per parlar dels reptes que tenim en matèria d’urbanisme en el present, però també en el futur.
I per últim, què desitja Gemma Geis?
Salut per la meva família.
