JUNTS DEMANA ACABAR AMB
LES OCUPACIONS EN 48H
El partit registrarà una proposició de llei perquè el Congrés modifiqui la llei per a permetre el “desallotjament immediat“ de les “ocupacions delinqüencials”. Aquesta iniciativa forma part d'un paquet legislatiu per demostrar que “hi ha una alternativa”
Junts per Catalunya vol acabar amb les ocupacions delin qüencials i per això registrarà una proposició de llei, a través del Parlament, perquè el Con grés dels Diputats modifiqui la llei per a permetre el “desallot jament immediat” d’aquestes ocupacions en un termini mà xim de 48 hores, en la línia de la proposta de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).
“Cal acció. S’ha d’acabar amb la impunitat i amb la in defensió ab soluta que pateixen molts petits propietaris”, ha advertit el president del grup parlamentari, Albert Batet.
Batet, que ha presentat aquesta primera bateria de mesures, ha destacat que “Junts som l’única alternativa solvent i passem a l’acció en defensa de Catalunya, de l’estat del benestar i el projecte econòmic territorial i empresarial”
A parer seu, “el Govern del president Illa té el país paralitzat. La societat evoluciona i l’administració no es mou”. En aquest sentit, ha explicat
Aquesta iniciativa forma part d’un pa quet legislatiu presentat en el paquet és “demostrar que hi ha una alternativa sòlida i solvent, que només té com a objectiu defensar el país i els interessos dels catalans”, tal com ha explicat la portaveu Mònica Sales. “Farem propostes per aportar solucions a les necessitats de la gent i per afrontar els reptes de
que la formació crearà un grup de treball sobre immigració per definir el model de política migratòria, si finalment Junts aconsegueix la delegació integral de competències en aquesta matèria. En paral·lel, el grup parlamentari crearà un grup de treball sobre burocràcia perquè “es menja la iniciativa empresarial i econòmica de Catalunya”.
Batet: “S'ha d'acabar amb la impunitat i amb la indefensió absoluta que pateixen molts petits propietaris”
A més, en l’àmbit sectorial, ha avançat que Junts registrarà la petició d’un ple monogràfic sobre el dèficit en infraestructures que pateix
Catalunya, “un dèficit que té noms i cognoms, els del PSC, que gestiona des de fa molts anys rodalies, aeroports i els principals eixos viaris de Catalunya”.
Així mateix, en l’eix nacional, Batet ha alertat que el Govern del PSC vol convertir Catalunya en una regió i desnacionalitzar el país. Per això, ha detallat que “Junts posem eines per defensar la nació amb quatre proposicions de llei”: De memòria democràtica; de mecenatge; de patrimoni cultural immaterial i de l’associacionisme cultural; i de l’audiovisual.
Aquestes jornades han comptat amb la participació de manera telemàtica del president Puigdemont i del conseller Puig, a més de l’assistència del president del Parlament, Josep Rull, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras.
Carta de Turull a Bolaños demanant que se l'aparti de la petició d'indult per inhabilitació
A/A. Excm. Sr. Félix Bolaños
García
Parets del Vallès, a 3 de gener de 2025
Excel·lentíssim senyor Ministre de Justícia,
M’adreço a vostè com a represaliat per la justícia espanyola, arran d’haver participat com a membre del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’organització del referèndum d’autodeterminació de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017, per tal de fer una concreta sol·licitud respecte al meu expedient d’indult, per la qual cosa interesso que la present missiva s’incorpori a l’expedient d’indult nº 4/2024 en tràmit, on consten totes les meves dades personals.
En aquest sentit, i a mode d’antecedents, em permeto recordar- li que per aquells fets se’m va imposar per part del Tribunal Suprem (Sentencia 459/2019) la pena de dotze anys de presó i dotze anys d’inhabilitació per a l’exercici de qualsevol càrrec públic per un delicte de sedició amb concurs medial amb un delicte de malbaratament de cabals públics, dels quals vaig passar privat de llibertat quasi quatre anys de la meva vida.
Com vostè també deu recordar, el Govern central va acordar el 22 de juny de 2021 indultar-me (RD 464/21) encara que només per la pena privativa de llibertat, mantenint la pena d’inhabilitació imposada en sentència. Qui subscriu la present mai va sol·licitar al Govern que se l’indultés, ni va acceptar cap condició i, ni molt menys, va renunciar ni ha renunciat als ideals i objectius polítics a favor de la independència de Catalunya, ni a l’acció unilateral per, arribat el cas, fer-la possible.
Convé també esmentar que, posteriorment, alguns partits polítics (entre els quals el PSOE) varen considerar que s’havia de modificar el Codi penal vigent, i, en aquell sentit, es va eliminar el delicte de sedició, així com també es van modificar els articles referents al delicte de malbaratament de cabals públics, acotant el sentit del concepte d’ànim de lucre.
Aquesta modificació legislativa va portar com a conseqüència que la Sentènciadictada al seu dia pel Tribunal Suprem, en el denominat judici del “procés”, s’hagués de modificar. No obstant això, el Tribunal Suprem només va tenir a bé modificar la condemna pel delicte de sedició
(que havia estat derogat) però, en canvi, va fer una interpretació molt forçada del concepte “ànim de lucre” i per això, en contra de la voluntat legislativa, em va mantenir la condemna per malbaratament de cabals públics, és a dir, la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un període de 12 anys.
Després d’aquesta ja inicial actuació interpretativa en contra dels condemnats del Tribunal Suprem, negant-se a absoldre pel delicte de malbaratament de cabals públics i per tant fent oïdes sordes a la voluntat del legislador espanyol, i després de llargues negociacions polítiques en les quals va tenir un pes molt important Junts per Catalunya, el partit del que tinc l’honor i la responsabilitat de ser-ne el Secretari General, a primers de juny de 2024 es va aprovar definitivament la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya.
Com vostè sap molt be, aquesta llei no només s’adequa perfectament al marc normatiu estatal i europeu, sinó que, a més, no ofereix cap mena de dubte que s’ha d’aplicar als delictes de malbaratament de cabals públics per fets relacionats amb el referèndum d’octubre de 2017, quan no hi ha hagut enriquiment personal de l’autor del delicte.
Malgrat que no hi ha cap dubte raonable que en el meu cas no vaig obtenir, ni directe ni indirectament, cap enriquiment personal pel fet de convocar un referèndum, cinc Magistrats de la Sala sentencia-
dora del Tribunal Suprem (amb l’excepció de la Magistrada Excma. Sra. Ana Ferrer, que va fer un vot particular) novament, desobeint la voluntat legislativa, varen entendre que no m’havien d’amnistiar, no sols perquè entenien que la Norma és inconstitucional, sinó perquè en el meu cas consideraven insòlitament que sí que vaig enriquir-me personalment, en una resolució clarament prevaricadora al meu entendre. Fent una tercera interpretació, aquesta ja absolutament delirant, del delicte de malbaratament en relació als fets pels quals vaig ser condemnat.
Òbviament, he presentat demanda d’emparament al Tribunal Constitucional, restant a l’espera de la seva resolució, i reservant-me la possibilitat d’acudir en darrera instància davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, com ja he fet amb anterioritat per aquest mateix procediment.
Amb aquestes circumstàncies processals exposades en les línies precedents, ens trobem que en data 12 de juliol de 2024 un ciutadà anomenat XXXXXXXX (a qui no conec de res) va sol·licitar en nom meu (però sense el meu consentiment) un indult (indult 4/2024) per a que se’m perdonés la pena de 12 anys d’inhabilitació que el Tribunal Suprem -per majoria dels seus integrants- no ha volgut amnistiar.
Com és preceptiu i restant a l’espera que la Sala Segona del Tribunal Suprem remeti al seu Ministeri el corresponent informe, en data 10 d’octubre passat la Tinent Fiscal del Tribunal Suprem ha presentat escrit recolzant el meu indult i en
data 22 del mateix mes, l’advocada de l’Estat ha presentat escrit manifestant la voluntat de no informar ni favorable ni desfavorablement.
“Amb una hipotètica concessió de l'indult s'estaria blanquejant una actuació prevaricadora dels cinc Magistrats del Suprem que han denegat l'aplicació de la llei d'amnistia”
Doncs be, ateses totes aquestes circumstàncies i sense desmerèixer la bona voluntat del senyor Jordi Miralda, li haig de sol·licitar, Senyor Ministre, que comuniqui a la resta de membres del Govern i als responsables del seu Ministeri la meva expressa voluntat de demanar que es denegui la concessió del meu indult a la pena d’inhabilitació de 12 anys, atès que el que és procedent és que se m’apliqui l’amnistia, d’acord amb el redactat de l’article primer de la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. El motiu d’aquesta petició formal rau en el fet d’entendre que amb una hipotètica concessió de l’indult s’estaria blanquejant una actuació, al meu entendre, clarament prevaricadora dels cinc Magistrats que han denegat, injustifica-
dament i de forma clarament arbitraria, l’aplicació de la llei d’amnistia (amb l’excepció, és clar, de la Magistrada Ana Ferrer) i, per tant, la voluntat del legislador.
És evident que aquesta actuació de rebel·lia de la majoria de membres del Tribunal Suprem, de retruc, fa que molts jutjats d’arreu de Catalunya no estiguin donant l’amnistia a molta gent processada i condemnada pel seu compromís amb la llibertat, la democràcia i amb la independència de Catalunya.
Que una gran majoria de membres del Tribunal Suprem i de l’alta Judicatura en general han decidit fer un pols contra el poder legislatiu del qual vostè en forma part és una evidencia palmària, doncs molt abans de que es promulgués l’esmentada llei ja s’advertia que a mi i a molts d’altres conciutadans no se’ns aplicaria.
En aquest sentit, entenc que concedir-me l’indult no resoldria el greu problema que ha creat gran part del poder judicial contra el poder legislatiu, sinó que ajudaria a que les conductes desplegades per aquests Magistrats rebels quedessin diluïdes. Entenc que correspon al Tribunal Constitucional i/o en el seu cas a la Justícia Europea (be el TJUE, be el TEDH) a determinar de forma rotunda que una part important de l’alta Magistratura espanyola ha desobeït conscient, dolosa i voluntàriament al poder legislatiu, per raons purament polítiques.
Atentament,
Jordi Turull i Negre
Es constitueix la sectorial de Junts per Catalunya pels drets de les persones amb discapacitat
Junts ha constituït la seva sectorial pels drets de les persones amb discapacitat, en una assemblea celebrada a Sant Cugat del Vallès. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assistit a l’assemblea constituent i ha afirmat que “com a partit polític ens hem de sentir orgullosos de ser capdavanters en aquesta qüestió però no ens podem mirar el melic i hem de seguir treballant pels drets de les persones amb discapacitat”. Turull ha encoratjat els membres de la sectorial a “ser útils, portar la iniciativa, anticipar-nos als problemes i lluitar perquè tothom pugui gaudir dels seus drets amb igualtat d’oportunitats”.
El president de la sectorial serà Pau Castellví, qui en la seva intervenció ha destacat que aquesta sectorial “neix de la mobilització d’un grup de persones de Junts que necessitaven un canal i volíem posar aquest tema sobre la taula. Ara, no només ho
CONGRÉS
tenim sobre la taula sinó que estem al mig del camp”. Castellví ha explicat que “volem formar part del canvi i que les persones amb discapacitat formin part de la solució. Volem un partit digne per un país lliure”.
També forma part de l’executiva de la sectorial el diputat Isaac Padrós qui ha assegurat que com a sectorial “hem vingut a exigir que els nostres drets siguin efectius”.
Padrós ha apuntat que Junts per Catalunya “som el primer partit a l’Estat espanyol que tenim una sectorial d’aquestes característiques per treballar i fer efectius els drets de les persones amb discapacitat”.
Finalment, ha intervingut a l’assemblea la presidenta local de Sant Cugat, Marta Canas. Hi han assistit el vocal de l’executiva nacional, Oriol Izquierdo, la presidenta comarcal, Núria Ramón i el president de vegueria, Joan Ramon Casals.
Junts per Catalunya demana aturar els canvis que devaluaran més el batxillerat
Junts es manifesta en contra dels darrers canvis normatius que ha impulsat el Departament d’Educació, que preveu la unificació de les matèries de física i química, d’una banda, i de biologia, geologia i ciències ambientals, de l’altra; a més de la desaparició de l’oferta de les matèries de literatura catalana i literatura castellana com a matèries de modalitat, i també de les afectacions sobre el Treball de Recerca amb la pèrdua del valor del 10% en el còmput total de la nota final de Batxillerat.
En aquest sentit, Junts insta al Departament d’Educació de Catalunya i al ministeri d’Educació a retirar la proposta i a reformular el currículum de manera consensuada, i exigeix transparència de totes les reunions que es facin sobre aquest tema.
Junts es manifesta en contra del procés d’homogeneïtzació
del currículum català a imatge de l’espanyol ja que considera que no millora la qualitat educativa dels joves i creu que la reducció i fusió de matèries de modalitat repercuteix negativament ens els aprenentatges dels alumnes.
Així, el partit ha demanat l’aturada de la modificació del decret català de batxillerat fins que no s’hagi trobat una proposta que garanteixi i millori el model actual. En aquesta línia, consideren que aquests canvis malmeten encara més l’educació i no ajuden a la millora dels resultats deficients als informes PISA i PIRLS. Junts defensa que els centres no poden continuar patint tants canvis normatius i insisteix en el fet que qualsevol modificació cal que compti amb el consens de tota la comunitat educativa.
Per tot això, Junts ha plantejat una primera proposta de simplificació, a 1r de Batxillerat,
de l’estructura optativa de manera que totes les matèries de modalitat recuperin les 4 hores lectives i el manteniment de les 4 matèries de modalitat (Física, Química, Biologia i Geologia i ciències ambientals). A 2n de batxillerat, planteja que es mantinguin les matèries de modalitat de Literatura catalana i Literatura castellana.
Junts considera que aquest tema és una qüestió cabdal i urgent i per això registrarà en els proper dies una bateria d’iniciatives: al Parlament, s’exigirà que el Govern d’Illa i la consellera Niubó donin explicacions; al Congrés, es presentarà una proposta per revertir les interpretacions de la LOMLOE i del Reial decret que afecten el currículum de Batxillerat vulnerant la distribució competencial establerta per l’Estatut. I finalment al Senat es demanarà la compareixença de la ministra Pilar Alegría.
PARLAMENT
El grup parlamentari vol més recursos per reduir les llistes d'espera per la PrEP
El grup parlamentari de Junts ha registrat una proposta de resolució per demanar que el departament de Salut incrementi els recursos a diferents centres autoritzats per millorar l’accés al tractament de profilaxi preexposició (PrEP) per a la prevenció del VIH.
La proposta de resolució també demana elaborar una campanya informativa en col·laboració amb els centres i entitats especialitzades d’àmplia difusió sobre la PrEP en la prevenció del contagi del VIH. També es demana que es reforci la importància de la resta de mètodes preventius per evitar malalties de transmissió sexual.
“Recentment hem conegut que la llista d’espera per accedir a aquest tractament a Catalunya és de 14 a 16 mesos, en funció dels diferents centres” ha dit la
diputada Judith Toronjo. Es calcula que actualment s’administra la PrEP a unes 10.800 persones. “N’hi ha 3.500 més que estan en llista d’espera per accedir-hi amb el risc que comporta de contagi durant tots aquests mesos d’espera” ha lamentat el diputat i portaveu de la comissió de Salut, Jordi Fàbrega.
La PrEP està disponible al sistema de salut català des de l’1 de novembre de 2019, sense cost per a persones amb risc elevat de contraure el VIH. Catalunya compta amb 19 centres autoritzats per a la seva prescripció, dispensació i seguiment, incloent la presa diària de la pastilla i tests de malalties de transmissió sexual cada 3 mesos. Estudis demostren que la PrEP és altament efectiva, amb una protecció gairebé del 100% si es pren correctament.
PIULADA DE LA SETMANA
ASSUMPTA CROS: “NO HI HA CULTURA CATALANA SENSE LLENGUA CATALANA. L'HEM DE DEFENSAR”
ENTREVISTA MEMBRE DE L'EXECUTIVA
Qui és Assumpta Cros?
Soc una persona que es va forjar políticament en la lluita antifranquista des del moviment universitari com a militant del PSUC. En aquesta lluita vaig aprendre-hi moltes coses, valors que m’han guiat tota la vida, i hi vaig prendre consciència que Catalunya era una nació oprimida i que la meva llengua i cultura estaven en perill. Vaig llicenciar-me en Filologia Catalana i he treballat com a docent i fent tasques de gestió a la UAB prop de 40 anys, fins que m’he jubilat.
Què creus que pots aportar a l’executiva de Junts?
M’agradaria aportar-hi el punt de vista d’algú que, en democràcia, no ha militat mai en cap partit polític ni s’hi ha professionalitzat. I amb una sensibilitat de centreesquerra voldria contribuir amb el meu granet de sorra a l’aposta de Junts per ser un partit transversal.
En quin estat de salut creus que es troba la cultura catalana? Què proposes per enfortir-la?
La cultura catalana, en general, gaudeix de prou bona salut
pel que fa a creadors, entitats i organitzacions dedicades. El problema és que la base social que l’ha de consumir, gaudir i estimular disminueix en tant i en quant recula l’ús social de la llengua. No hi ha cultura catalana sense llengua catalana. Per tant, proposo que tots actuem amb contundència per defensar-ne l’ensenyament i la presència a tots nivells: personal, polític, econòmic i legislatiu.
Què esperes per aquest 2025?
Que, malgrat les circumstàncies, el país recuperi el nervi, l’autoestima i la voluntat de lluita. I el retorn dels exiliats.
Quina cançó no et pots treure del cap?
Com que canto en una coral, sempre és una de les darreres que hem assajat. Ara una cançó de Nadal sueca que es diu Jul, molt maca.
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries?
A Grècia, sempre.
Últim llibre que has llegit?
Palabras del Egeo, de Pedro Olalla.
Ets de mar o muntanya? De mar!
Un somni per complir?
Un que em sembla que ja no compliré: saber tocar el piano.
Una sèrie de televisió que recomanis?
Una sèrie americana de 2002, The Wire, dura però boníssima. Quin és el millor consell que t’han donat mai?
Aquell que deia “nena sobretot no et signifiquis!” i que no he seguit mai...
Tens algun talent amagat?
Com que soc molt extravertida segur que, si en tinc algun, és ben a la vista!
Què prefereixes: cafè o te?
Cafè, i ben negre, i sense sucre! Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
Amb els amics amb qui havia compartit tants sopars inoblidables, i que ja no hi són... I per últim, què desitja Assumpta Cros?
Viure en una Catalunya lliure, plena de gent culta, desvetllada i feliç!
JAUME CASAÑAS: “SI NO DOTEM LES VEGUERIES DE GOVERNANÇA, CONTINUAREM SENT UN PAÍS ENCAPSULAT AL SEGLE XX”
Qui és Jaume Casañas?
Un geògraf i historiador de Cunit i del Penedès. Pare de dos fills, que actualment faig de regidor a Cunit i de diputat provincial a Tarragona.
Quin rol hauria de jugar el Penedès dins l’organització territorial de Catalunya?
El Penedès és el territori que més creix de Catalunya en termes demogràfics. Com a partit i com a país hem de decidir si volem que sigui una regió que equilibri i cohesioni el conjunt de Catalunya o un mer territori contenidor de tot el que no es vol a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Jo treballo per la primera opció.
Quin tipus de projectes consideres essencials per consolidar la seva identitat i pes polític?
La Governança amb majúscules. Catalunya és un país molt centralista, m'atreviria dir que Barcelona és més centralista que Madrid. Si realment volem fer un país modern i del segle XXI, necessitem una Catalunya Regional amb les seves governances. El mapa
de Vegueries és una bona proposta, cal dotar les Vegueries de governança, sinó continuarem sent un país encapsulat al segle XX. Quin ha de ser el paper de Junts per Catalunya a la vegueria del Penedès?
Doncs d'interlocutor entre el territori i la seva gent. Ser un element actiu per reivindicar les millores que el Penedès necessita, i un actor en la millora de la qualitat de vida dels penedesencs i penedesenques.
Què creus que ens espera aquest 2025 a nivell polític?
Doncs des del municipalisme m'espero un 2025 on el Govern de la Generalitat de Catalunya es posi al costat del Penedès i no a la contra. El Penedès necessita més escoles, més CAPs, més Mossos, més transport, més habitatges… Quina cançó no et pots treure del cap?
Qualsevol del Franco Battiato. Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món ara mateix, on aniries? Em fascina l'estepa de Mongòlia.
Últim llibre que has llegit?
La piedra permanece del Marc Casals, sobre l'ex-Iugoslàvia.
Ets de mar o muntanya?
Tots dos m'agraden.
Un somni per complir? Poder fer un llibre sobre el Penedès.
Una sèrie de televisió que recomanis?
Fawlty Towers
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
Porta't bé.
Tens algun talent amagat?
Això millor que t'ho diguin els meus companys.
Què prefereixes: cafè o te?
Després de viure 7 anys a Itàlia, només puc dir cafè.
Si poguessis sopar amb qualsevol persona del món, viva o morta, qui seria?
El rei Jaume I.
I per últim, què desitja Jaume Casañas?
Que s'acabin els conflictes armats, i que totes les nacions que ho vulguin es puguin autodeterminar.
