SOM HEREVES DE LA LLUITA PEL DRET AL PROPI COS
La nostra lluita és hereva de la que van emprendre les bruixes del segle XVII. Dones llevadores, conjuradores, guaridores i fetilleres que transgredien els rols de gènere dominant, el sistema feudal i el patriarcat. Una lluita hereva de les reunions clandestines dels barris per assessorar-se en matèria sexual i familiar dels anys 70, de les “11 dones de Bilbao” i de totes aquelles que han subvertit la llei practicant avortaments il·legals, posant en risc les pròpies vides.
ANÀLISI DE L’AVANTPROJECTE: El passat 20 de desembre, el Consell de Ministres, aprovant l’avantprojecte de “Llei de Protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” ens va donar motius per mobilitzar-nos un cop més. Ja fa aproximadament dos anys que es cou la resolució final de la llei, des d’aleshores, s’han dut a terme accions al carrer de denúncia, sensibilització i creació de discurs, per intentar aturar un retrocés històric envers els drets sexuals i reproductius i anul·la el dret al propi cos de les dones. Ens trobem davant una llei de supòsits rígida, que no contempla excepcions. Les dones només podran exercir el dret a l’avortament atenint-se a dos supòsits clarament restrictius: si es posa en perill la salut greu física o psíquica de l’embarassada (fins les 22 primeres setmanes) : quedant pendent de determinar els criteris que catalogaran la seva gravetat ; o en cas de violació (durant les 12 primeres setmanes). La norma suposa un retrocés en temps anteriors a la llei de 1985, ja que s’ha eliminat el tercer supòsit de malformació fetal i ha quedat subjecte a que consideri un perill psíquic per la dona (requerint un informe mèdic que avali una anomalia greu del fetus). Aquesta és i ha estat una de les parts més polèmiques de la llei, quedant finalment a mida de la conferència episcopal i d’entitats de la dreta catòlica (Foro ARBIL, Alternativa provida, Asociación Derecho a Vivir, Comunión Tradicionalista Carlista...).
Aquella dona que opti per interrompre el seu embaràs necessitarà que dos metges (d’unitats hospitalàries diferents) acreditin sota dictamen que la salut mental o física “realment” corre perill. En cas de violació s’haurà de realitzar una denúncia prèvia per atendre’ls aquest supòsit. Des de Justa Revolta considerem que l’establiment i enduriment d’aquests dos supòsits esdevé una prohibició encoberta de l’avortament. Observem com la llei exclou el 94% dels avortaments que es practiquen actualment, és a dir, tan sols el 6% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs actuals queden contemplades en els dos supòsits establerts. Per altra banda, sotmet a la dona a una “odissea” de visites mediques i requisits burocràtics, amb un elevat cost emocional i econòmic. A més a més, s’allarga el “període de reflexió” anterior a la intervenció, augmentant de tres a set dies, fent de l’espera una situació més dolorosa. Un temps d’espera que posa en dubte la capacitat de decisió de les dones envers les nostres vides i el nostre futur. Si afirmem que per les dones majors d’edat el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs ha estat clarament expropiat, en el cas de les menors l’escenari és completament desolador, ja que la seva voluntat i decisió ha estat relegada al judici de la tutela paterna. Així doncs, a diferència de la resta d’intervencions mèdiques, és necessari que la jove en presenti el consentiment i aprovació.
ELS MOTIUS PELS QUALS DIEM QUE NO SÓN CLARS: • ANUL·LA EL DRET A DECIDIR DE LES DONES SOBRE EL PROPI COS I LA SEVA MATERNITAT.
Infantilitza a les dones, considera que no som capaces de decidir sobre la nostra vida i el nostre futur, sobre com volem gaudir la sexualitat o sobre si volem o de quina manera volem ser mares. Ens nega la capacitat com a subjectes autònomes i conscients de les pròpies vides, prenent una actitud paternalista envers les do-
nes. Perquè volem gaudir la maternitat com a una opció i no com a una imposició. Ens sotmet a uns interessos econòmics i polítics. El control de la vida passa a ser voluntat i poder de l’Estat. Polítics, metges, psicòlegs, psiquiatres i jutges seran qui autoritzaran o no els avortaments. • SUPOSA UN RETROCÉS HISTÒRIC EN LA LLUITA PELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS DE LES DONES.
Referent als drets sexuals inclouen el dret de les dones a tenir control respecte la seva sexualitat, i el dret a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva de manera lliure i responsable (sense veure’s sotmeses a discriminació, coerció ni violència). Perquè els drets sexuals siguin veritablement efectius, cal que es donin relacions igualitàries entre les persones, que garanteixin el respecte i el consentiment mutu, i que alhora, assumeixin de forma compartida les responsabilitats i conseqüències del comportament sexual propi. Pel que fa als drets reproductius inclouen el dret bàsic a decidir, de manera lliure i responsable, tant el nombre de fills/es a tenir (si és que se’n volen tenir) com l’espai temporal entre aquests/es. També inclouen el dret a disposar d’informació, educació i mitjans per poder tirar endavant la decisió de tenir una filla o fill. L’expropiació d’aquests drets ha estat el principal interès del sistema Capitalista; sent una eina fonamental per garantir l’acumulació primitiva de la reproducció social, institucionalitzant la subordinació de les dones a aquest treball. Una expropiació que, com s’ha dit anteriorment te origen en la caça de bruixes; primordial en la redefinició del sistema patriarcal, on el treball, els cossos i els poder sexuals i reproductius de les dones van passar a control estatal i del capitalisme. • ES TRACTA D’UNA LLEI CLASSISTA.
Les dones que tinguin diners seguiran avortant clíniques privades de confiança, viatjant a l’estranger, etc. mentre les dones de
classe obrera serem qui ho haurem de fer de forma clandestina en condicions precàries. Posant en risc la pròpia vida, ja que les dones no deixarem d’avortar, ho farem en pitjors condicions de salut i havent de suportar el tabú, estigma i risc social que suposa actuar fora de la llei. • PERQUÈ CONDICIONA LA NOSTRA VIDA I ENS OBLIGA A SER MARES EN UNES CONDICIONS PRECÀRIES.
En tot plegat opera un discurs absolutament contradictori. Per un cantó es limita el dret a l’avortament, però per l’altra no es protegeix ni la vida ni la maternitat. Així doncs, es condemna a les dones a tirar endavant embarassos no desitjats i, a vegades, inassumibles per les condicions socioeconòmiques que s’estan vivint. Es retallen els drets socials (sanitat, educació, etc.) i es degraden les nostres condicions de vida, a la vegada, que se’ns imposa la maternitat, no com a opció sinó com a obligació. Amb tot, apreciem que la coerció cap a la dona i el seu dret a decidir és total, desde Justa Revolta pensem en les conseqüències d’aquesta llei tant restrictiva, que obligarà a tirar endavant embarassos en un context econòmicament desfavorables on els recursos socials per a les famílies han disminuït de manera aberrant. No parlem només d’un cost econòmic no assumible per gran part de la població sinó d’un desgast psicològic per aquelles dones que no es vegin preparades, capacitades o simplement que no optin per l’opció de ser mares. És paradoxal que es restringeixi greument el dret a decidir sobre el propi cos de les dones i sobre la seva maternitat, a la vegada, que es retira la partida pressupostària per subvencionar les pastilles anticonceptives i que s’han retirat pràcticament totes les ajudes per naixement de fill/a, realitzant una retallada als drets de les dones i dels infants sense precedents. I és encara més paradoxal que s’utilitzi la defensa de la vida com a discurs, quan el PP està aprovant lleis que signifiquen una precarització brutal de les vides de milers de persones, retallant en sanitat, educació i drets civils; quan s’ha retallat en la Llei de la dependència i els recursos públics per les persones amb diversitat funcional escassegen.
Considerem també que es pretén un retorn implícit als rols tradicionals de gènere; que la dona torni a la llar, sota una visió essencialista i determinista de la feminitat i la masculinitat. Reforça la responsabilització única i exclusiva de les dones envers la cura i benestar de la família i els infants, en el marc de la família tradicional. Perpetuant i incentivant l’explotació de la dona de classe treballadora en el treball de cures i familiar. Aquest discurs de família hegemònica és el que es sosté per part de l’església catòlica i diversos grups conservadors que amb el PP han adquirit més presència en el govern. Alhora, aquest model roman en l’imaginari col·lectiu. Es sosté, tal i com va afirmar el propi Gallardón, que només la dona que tingui filles o fills arribarà a ser una “veritable dona”, una dona plena, connectada amb la seva essència. • PERQUÈ ES SEGUEIX PENALITZANT L’AVORTAMENT.
L’avortament segueix penalitzat per als i les professionals que els practiquin fora del què estableix la llei, així com per aquelles clíniques que decideixin utilitzar la publicitat per tal de donar-se a conèixer, condemnant-les a la clandestinitat. L’avantprojecte de llei proposa despenalitzar absolutament l’avortament per les dones. De nou, no perquè es consideri que tenen dret a fer-ho i per tant no s’ha de tipificar dins del codi penal com a delicte. Es despenalitza perquè no se’ns considera subjectes autònoms que hem pres la nostra pròpia decisió, sinó com a víctimes de la situació. Per altra banda, segueix limitant l’accés als recursos públics i privats per poder practicar un avortament. La llei permet l’objecció de consciència per part de tots els i les professionals que ho desitgin, no garantint la pràctica de les IVE dins la xarxa sanitària pública, i invisibilitzant les clíniques on es practiquin, al prohibir-ne la publicitat. • PERQUÈ CONVERTEIX A L’ESTAT ESPANYOL AMB UN DELS ÚNICS ESTATS DE LA UNIÓ EUROPEA QUE NEGUEN EL DRET A LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS A LES DONES.
L’estat espanyol, juntament amb Polònia i Irlanda són els estats amb polítiques més restrictives sobre l’avortament i, com ja ha afirmat l’OMS, les polítiques restrictives són aquelles que afavoreixen el
major nombre d’avortaments insegurs. De fet, Holanda i Canadà tenen el dret a l’avortament lliure i gratuït fins a les 24 setmanes, i són dels països amb taxes d’IVE més baixes.
La nostra postura envers la llei és clara i per això reivindiquem: El dret a les dones a decidir; el reconeixement de les dones com a subjectes capaços de prendre les pròpies decisions. Ens oposem a la violència patriarcal institucional que expropia la nostra capacitat de veu i decisió sobre el propi cos i la pròpia maternitat. Aquest reconeixement implica que l’Estat tingui la obligació de garantir els recursos i serveis necessaris per garantir l’avortament com a un acte mèdic més, inclòs dins de la xarxa de serveis sanitaris públics. Per tant, lluitarem perquè l’accés sigui universal i igualitari, i per garantir així unes condicions sanitàries adequades per totes les dones que vulguin avortar. Vinculant aquesta a la reivindicació d’una sexualitat lliure i responsable. Responsable en relació al dret de a rebre formació i informació sobre drets i salut sexual i efectiva a tots els nivells d’ensenyament i que els mètodes anticonceptius siguin gratuïts i a l’abast de tothom. Optem per una sexualitat lliure, viscuda des del plaer, l’erotisme, la salut i el benestar. Ens oposem als fonamentalismes religiosos i a l’èlit capitalista que vincula exclusivament la sexualitat a la maternitat. I mentre no sigui així desobeirem cada dia, creant xarxes de suport mutu, fent caixes de resistència, practicant avortaments il·legals. Arribarem fins on faci falta perquè n’estem fartes i fa molt temps que hem perdut la por. Sortirem al carrer per combatre aquesta ofensiva capitalista, patriarcal i catòlica. Continuarem endavant amb aquest lluita històrica, per un avortament lliure i gratuït. I desobeirem.
10 punts per plantar-hi cara. 1. Perquè anul·la el dret al propi cos de les dones. 2. Perquè planteja un retrocés històric en els drets sexuals i reproductius de les dones restringint el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a dos únics supòsits. 3. Perquè s’endureixen burocràticament tant els supòsits que s’acaba prohibint de manera encoberta l’avortament. 4. Perquè es pren una actitud paternalista i infantilitzadora cap a les dones. 5. Perquè es segueix penalitzant l’avortament. 6. Perquè és una llei classista. 7. Perquè aquesta llei posa en risc les nostres vides. 8. Perquè es limita l’accés als recursos públics i privats per poder practicar un avortament. 9. Perquè converteix a l’Estat espanyol amb un dels únics estats de la Unió Europea que neguen el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a les dones. 10. Per què aquesta llei condiciona la vida de les persones obligant-les a ser mares.
SOM HEREVES