Guia per a una COMUNICACIÓ INCLUSIVA I FEMINISTA
CONTINGUTS
1. EXCUSES I RESISTÈNCIES… DONEM-HI RESPOSTA!
2. COMUNICACIÓ INCLUSIVA I FEMINISTA… DE QUÈ PARLEM?
3.PROPOSTES I RECURSOS PER A UNA COMUNICACIÓ INCLUSIVA: 3.1 LLENGUATGE 3.2 IMATGE
1
EXCUSES I RETICÈNCIES… DONEM-HI RESPOSTA! “No aconseguirem res canviant la manera com parlem” La comunicació ens ajuda a representar les relacions de poder i de dominació que existeixen en una societat. Repensar la manera com parlem és útil per assenyalar i visibilitzar tot allò que no ens agrada i volem canviar. El que no anomenem no existeix.
“Per sobre de tot, les persones portaveus del col·lectiu han de tenir ganxo comunicatiu i normalment els homes ho fan millor” Pot ser important tenir carisma i ganxo comunicatiu, però igual que moltes altres coses la comunicació s’aprèn. Cal formar-nos per poder igualar oportunitats i facilitar espais perquè altres persones puguin empoderar-se per ser portaveus.
“Utilitzar el femení genèric atempta contra la puresa de la llengua” Igual que el món i la societat on vivim canvien, també ho pot fer el llenguatge per adaptar-se a les noves circumstàncies i per contribuir a l’articulació d’unes relacions més justes i igualitàries.
“L’ús del masculí genèric no és masclista perquè també representa les dones” El masculí genèric no és una forma neutra perquè reflecteix l’androcentrisme que regeix el sistema cisheteropatriarcal on vivim i invisibilitza la diversitat d’identitats i expressions de gènere.
“El llenguatge inclusiu dificulta la lectura” Fer ús del llenguatge inclusiu suposa aprendre una nova manera de comunicar-se i, com tot aprenentatge, costa esforç i temps, però és necessari perquè pretén representar totes les persones i fer que qui ho llegeixi se senti part de la narració. Com expliquem a la guia, la clau de la llengua feminista i inclusiva és “comunicar el màxim fent el mínim esforç”.
2
COMUNICACIÓ INCLUSIVA I FEMINISTA… DE QUÈ PARLEM?
D’UNA PROPOSTA PER LA CONSTRUCCIÓ DE SOBIRANIES FEMINISTES
amb l’objectiu de... Recuperar el control sobre les nostres vides, sobre tot allò que és nostre. Deixar d’estar en submissió al poder il·legítim, cisheteropatriarcal i capitalista (ni a l’estat, ni a l’Església, ni a lleis injustes, ni al capital, ni als homes). Reconèixer-nos i empoderar-nos com a subjectes polítics. Revolucionar la manera de pensar i d’actuar; practicar noves maneres de representar i interpretar la societat, defensant noves normes, valors i discursos que posin en reconeixement les necessitats socials i el benestar col·lectiu. Proposar noves formes de distribuir els diners, el poder i els recursos de la manera més justa i equitativa per a totes les persones que formem part de la societat. Transformar les relacions sociocomunitàries cap a noves relacions més justes i igualitàries, que fomentin la satisfacció de les necessitats socials i del benestar col·lectiu. Teixir i reforçar els vincles comunitaris i el suport mutu entre el veïnat, barris, pobles i ciutats.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA COMUNICACIÓ FEMINISTA? La comunicació és l’eina que ens permet interpretar i representar la societat. Pot actuar com un mecanisme més de reproducció del sistema actual, o bé, com un motor de canvi i de transformació social i cultural.
COMUNICACIÓ INCLUSIVA I FEMINISTA… DE QUÈ PARLEM?
La comunicació feminista permet... Reconèixer la diversitat de subjectes polítics, entendre les múltiples dimensions que poden tenir els gèneres, les sexualitats i les identitats socials. Considerar a les persones des d’aquesta complexitat i pluralitat, tenint també en compte el context social des d’on actuen i es comuniquen. Per exemple… El capitalisme cisheteropatriarcal ha categoritzat les persones en funció del seu gènere (masculí i femení) reconeixent tan sols el gènere masculí com a subjecte polític (associant als homes amb la participació política, amb el mercat de treball…). La comunicació feminista ens permet posar nom a qui fins fa poc no eren anomenades i/o eren minoritzades reconeixent-les com a subjectes polítics: les dones racialitzades, les persones lesbianes, transexuals i les múltiples identitats fora dels marges de la masculinitat i la feminitat cisheteronormatives.
Considerar noves paraules i conceptes que ajudin a descriure la realitat, posant veu i nom a les vivències quotidianes d’aquests nous subjectes polítics. D’aquesta manera, visibilitzar les formes de submissió i desigualtat intrínseques en el capitalisme cisheteropatriarcal i generar nous canals de denúncia i manifestació. Per exemple… Gràcies al reconeixement de la diversitat de subjectes polítics la comunicació feminista també ens permet posar veu a les seves experiències. A partir d’aquí, han sorgit nous termes com les violències masclistes, el sexisme, l’assetjament sexual, la segregació sexual, l’androcentrisme, etc.
Practicar noves experiències polítiques emancipadores, que posin en qüestionament l’hegemonia social i econòmica actual. Analitzar com estan estructurats els temps, els treballs i les riqueses, i repensar-los cap a formes més justes i igualitàries. Per exemple… La comunicació feminista ens permet posar en pràctica els valors del feminisme: en la defensa de la solidaritat i el suport mutu, les cures i els afectes, o la comunitat, així com el reconeixement d’altres vincles afectius, d’altres formes de família o la creació d’altres comunitats d’afinitat. També posa en reconeixement el treball domèstic, de cures i d’afectes, trencant amb la visió del capitalisme cisheteropatriarcal que considera com a treball allò remunerat.
3
PROPOSTES I RECURSOS PER A UNA COMUNICACIÓ INCLUSIVA I FEMINISTA
3.1 LLENGUATGE En aquest apartat ens referim a tots aquells codis comunicatius que vénen des del llenguatge verbal, escrit o parlat, en contrast amb aquells elements més lligats a la comunicació no verbal, dels quals parlarem en el següent apartat. Si no hi parlem atenció, ens trobarem davant d’un llenguatge androcèntric, carregat de discriminacions sexistes, que reprodueix la mateixa subordinació del gènere femení cap al masculí que es produeix a la societat actual i que invisibilitza la diversitat de subjectes en relació als gèneres i la diversitat sexual.
“La llengua no és sexista, el llenguatge ho pot arribar a ser. L’ús que se’n fa pot arribar a generar una comunicació masclista, androcèntrica, racista, capacitista… És per això que cal un posicionament polític al respecte, que permeti revolucionar la manera de pensar i actuar i que ens ajudi a transformar-ho tot.”
LLENGUATGE
RECOMANACIONS
A l’hora d’utilitzar el llenguatge... En comptes de... ...millor aquesta opció!
1. Utilitzem formes neutres El primer instrument que hem d’utilitzar sempre que sigui possible és l’ús de les paraules genèriques reals, és a dir, de mots epicens. Poden ser de gènere gramatical masculí o femení i no expressen diferència de sexe quan estan indeterminats. També hem de fomentar l’ús de mots abstractes que engloben ambdós sexes i fan referència a la pluralitat i diversitat de subjectes.
Adolescents Alcalde Alumnes Ciutadans Consellers Electors Enginyers Fills Funcionaris Homes Joves, nois Jutges Membres Militants Nens Professors Redactors Regidors Socis Sociòlegs Treballadors Veïns Voluntaris
Adolescència Alcaldia Alumnat Ciutadania Consell Executiu, Govern Electorat Enginyeria Descendència Funcionariat Gent, població, persones Joventut, jovent Judicatura Agrupació, assemblea, col·lectiu, comissió Militància Criatures, infància Professorat, claustre Redacció Regidoria Agrupació, associació Sociologia Personal, plantilla, equip Veïnat, comunitat Voluntariat
LLENGUATGE
2. I si no… el femení genèric! Utilitzar els mecanismes anteriors no sempre és possible degut a la complexitat de la llengua. Quan no sigui possible usar el plural neutre utilitzarem el plural femení, ja que ens estem referint a persones. Per no crear confusió semàntica la primera vegada que s’utilitzi s’indicarà en un peu de pàgina una breu argumentació explicant que partim del concepte de persona que morfològicament és femení.
3. Evitem les formes dobles Sempre que sigui possible s’intentarà evitar les formes conjuntes de masculí plural més femení plural (Els homes i les dones, Els i les participants…) per dos motius: - per evitar el recàrrec del llenguatge. - per evitar la constant dicotomia entre gèneres.
4. Quan ens referim a una persona en concret… Proposem utilitzar el nom i/o el gènere sentit: Si ens referim a una persona en concret utilitzarem el nom/els articles/els adjectius... del gènere amb el què la persona mateixa s’identifica. Si no el coneixem, no el donem per assumit i demanem-li com vol ser anomenada. .
5. Desterrem expressions sexistes i LGTBQIfòbiques Hem d’adoptar expressions més inclusives per evitar reforçar l’imaginari cisheteronormatiu. Per exemple, no donar mai per suposada l’heterosexualitat d’una persona o evitar parlar de “pare” i “mare” quan parlem de famílies.
6. Recorda! La clau de la llengua feminista i inclusiva és “comunicar el màxim fent el mínim esforç”. Pensar maneres de formular les frases més senzilles, curtes i simples que se’ns acudeixin. Normalment, quan simplifiquem la llengua la fem també més inclusiva. Exemple: si esteu interessats o interessades en… POSAR: Si teniu interès en...la persona que coordinarà… POSAR: Qui coordinarà...
3.2 IMATGE El llenguatge verbal és només un dels recursos que emprem quan ens comuniquem. Les imatges que promovem, la manera en què ocupem l’espai, les idees que transmetem, tot allò que reforcem o invisibilitzem formen part d’aquests codis de conducta que hem anomenat “Imatge”. La imatge pot contribuir a transmetre imatges sexistes i androcèntriques, o bé a generar nous models i pràctiques feministes, que posin en qüestionament l’hegemonia cultural, social i econòmica actual.
IMATGE
RECOMANACIONS
Per evitar...
...millor!
La divisió sexual del treball…
… en la distribució del treball dins de la pròpia assemblea
...en el reconeixement i la representació
Per evitar...
...millor!
La cosificació Fem un repartiment dels treballs equitatiu a l’hora d’organitzar actes, assemblees, rodes de premsa… Des de qui fa de portaveu, qui prepara i recull material, qui s’encarrega de la premsa… Procurant capgirar els estereotips de gènere assignats a les diferents tasques.
Visibilitzem i reconeguem l’expertesa de les dones i les persones LGTQBI+ en tots els àmbits, especialment en aquells que tradicionalment han estat més masculinitzats. Convidem-les a impartir formacions i/o ponències, a participar de jornades… Fem referència a les seves veus com a expertes en tots els àmbits de treball. Establim mecanismes de participació feministes i de presa de decisions democràtiques. [veure guia participació]
Representar les persones en funció del seu aspecte físic, el seu origen i/o color de pell, les seves capacitats (tant físiques com psíquiques), el seu sexe o opció sexual… des d’una actitud pejorativa.
Preguntem a les persones com volen que siguin representades per actuar d’acord amb el gènere sentit. A l’hora de presentar o citar a una persona en concret destaquem altres qualitats relacionades amb el treball, la formació, la implicació en els moviments socials…
Utilitzar a les dones com a reclam i desig.
Pensem altres formes de reclam i desig que no passin per la instrumentalització de les dones.
Sotmetre la representació dels cossos i identitats a la pressió estètica
Representem i visibilitzem altres identitats més enllà de la masculinitat i feminitat hegemònica. Representem les dones tenint en compte la seva diversitat, defugint l’estereotip cisheteronormatiu de dona blanca i de classe mitjana. Diversifiquem els cossos i la bellesa d’acord amb la diversitat de gènere i sexual.
IMATGE
RECOMANACIONS
Per evitar...
...millor!
Per evitar...
L’expressió heteronormativa dels gèneres Si ets home cis1 :
…expressions corporals o torns de paraula agressius
Mantingues una expressió i un to de paraula afectiu i agradable. No interrompis. Abans de parlar pregunta't si la idea ja l'ha dit una altra companya. Si és així, no la diguis.
…una major ocupació de l’espai
Col·loca’t al marge de l’espai. Cedeix el centre a les teves companyes (dones, lesbianes i trans).
…relacions de dominació o invisibilització envers les companyes.
1
Desenvolupa relacions afectives i igualitàries amb les companyes, referencia el seu valor i expertesa en els teus discursos i mostra una relació de cures i afectes mútua en el tracte.
El terme cis s’utilitza per descriure les persones la identitat de gènere de les quals i el gènere assignat al néixer concorden, igual que el seu comportament en relació als rols socialment assignats al seu gènere. Les persones trans són aquelles que escullen una identitat de gènere que no correspon amb el seu sexe biològic i amb els rols de gènere associats a aquest.
Invisibilitzar les cures i afectes
...millor!
Visibilitzem i reconeixem les cures i els afectes a l’hora de representar-nos i relacionar-nos. Pensem què volem comunicar i utilitzem expressions corporals que siguin coherents amb el discurs. Sempre que el contingut de l'explicació sigui propositiu, desenvolupem una imatge que convidi a la cooperació i al suport mutu. Visibilitzem altres models de relacions sexoafectives i familiars.
El tractament masclista de les violències masclistes i LGBTIQfòbiques Representar a les dones i persones LGTBI+ com a víctimes.
Representem les dones i persones LGTBI+ que han patit violències masclistes i LGBTIQfòbiques com a supervivents.
Tractar les violències masclistes LGBTIQfòbiques com agressions en un moment determinat i puntual, sense tenir-ne en compte les causes estructurals
Assenyalem els agressors com a responsables de les violències masclistes i LGBTIQfòbiques. Assenyalem les complicitats que fan possibles les agressions, així com la revictimització constant un cop aquestes s’han produït. Tractem les violències masclistes i LGBTIQfòbiques com una vulneració dels