La Jordina, el Jordi i el Drac Una història per valentes i valents
La Jordina, el Jordi i el Drac Una història per valentes i valents
Un llibre de Justa Revolta Il·lustració: Laia Dalmases Maquetació: Gemma Cortada Autoeditat 2015
No fa tant de temps, en un petit poble anomenat Montnegre varen patir un problema molt gros. De cop i volta, tots els animals i les hortalisses que la pagesia tenia a les seves terres varen començar a desaparèixer. La gent de la vila començà a preocupar-se, tenien por de passar gana!
Cada dia que passava, els camps de Montnegre tenien menys verdures per recollir i menys ramats pasturant.
- Ja no ens queden gallines que ens donin ous...
- Doncs jo ja no tinc patates ni enciams!
Qui podria ser capaç de robar el menjar del poble? La població tenia vàries sospites, però n’hi havia una que era la més estesa. I és que cada tarda, quan quedaven poques hores de sol, se sentien uns rugits profunds i greus que atemorien tota la vila... era el Drac que vivia a la cova de Montnegre!
- I com faré la paella, sense pollastre ni verdures?
-“Atenció! Els robatoris i destrosses dels cultius son culpa d’una fera afamada. Montnegre queda en estat d’alerta! Quan s’acabi la collita, el Drac se us menjarà! Busqueu un bon refugi!” De la nit al dia la vila s’omplí d’altaveus que anunciaven la creació del Comitè Antidrac per vetllar per la seguretat de Montnegre.
Els dies passaven i arribà el mal que tothom temia: ja no quedava res de menjar. Per evitar que la fera afamada devorés a tota la població es convocà una assemblea a la vila. Després d’enraonar durant una bona estona, el Comitè Antidrac proposà que cada dia podrien donar una persona al Drac perquè se la mengés i així calmar la fam de la fera ferotge.
El poble tenia molts dubtes, però es varen deixar convèncer pel Comitè Antidrac. Van decidir que aquesta podia ser una bona mesura fins que no se’ls hi acudís una idea millor. Es va fer un sorteig per decidir qui faria la primera visita a la pan xa del Drac. Van posar tots els noms dins d’una bossa, la van remenar bé i una mà innocent va fer la tria…
Al tros de paper escollit hi apareixia el nom del Jordi. De cop i volta, tots els rostres el miraren amb esglai. El Jordi s’havia quedat completament paralitzat! Només aconseguí moure’s quan la seva germana bessona, la Jordina, li va donar un cop a l’espatlla i li va dir:
–Jo t’hi acompanyaré. No t’hi deixaré anar sol!
La Jordina i el Jordi eren una parella molt valenta. Però, només de pensar que s’havien d’enfrontar al Drac... les cames ja els feien figa! Com ho farien per encarar-se a aquella fera? Per sort sempre tenien bones pensades…
- Necessitem l’equipatge perfecte!
- El bagul d’objectes estrafolaris no ens ha fallat mai. Aquí trobarem tot el què ens calgui!
Quan estigueren ben equipats, la Jordina i el Jordi començaren a caminar muntanya enllà, cap a la cova del Drac. De sobte, darrere seu sentiren soroll de passes. Quin esglai! Però aquelles veus…? aquelles veus eren conegudes! Era la gent del poble que venia a acompanyar-los. No per ser part del tiberi del Drac, sinó per vèncer el seu geni.
Quan feia una estona que caminaven veieren unes petjades enormes enmig del camí. Eren les petjades del Drac! Ai quin neguit...
En arribar a la cova del Drac, decidiren entrar-hi a poc a poc. Intentaren no fer massa soroll, per envestir el Drac per sorpresa, en un tres i no res. Però un cop dins la cova se sentiren uns dolços i tristos gemecs. El Jordi i la Jordina, completament desconcertats, es trobaren el Drac amb un gran mocador i unes llàgrimes que espetegaven a terra com cascades.
- Drac! Al poble tenim molta gana, si ens prens el menjar t’haurem de fer fora de les nostres terres –va dir ben fort el Jordi amb veu tremolosa.
Ueee, ueee. Jo mai us robaria!! Amb els meus rugits us volia avisar que una gent amb una furgoneta negra us estan prenent tot el menjar!! -va respondre el Drac.
Una gent amb furgoneta negra? El Comitè Antidrac!! Han estat ells qui ens han deixat sense aliments! –va exclamar la Jordina.
El Drac va guiar veïns i veïnes muntanya avall per anar a buscar el Comité Antidrac. Volien que aquella gent refés tot el mal que havien fet al poble de Montnegre.
Quan tota la gent del poble va arribar a la seu del Grup Antidrac, van quedar amb la boca ben oberta en veure el gran tiberi que tenien preparat amb tots els aliments robats.
- Ens heu fet creure que el Drac era el nostre enemic!
- Lladres!! Torneu-nos les nostres collites!!
- Pocavergonyes! ConfiĂ vem en vosaltres i ens heu traĂŻt!!
Un cop resolt el robatori i fetes les paus amb el Drac, la vila de Montnegre es va posar a treballar per tornar a tenir els camps a punt per a les collites de l’estiu. A qui li va tocar treballar de valent va ser a la gent del Comitè Antidrac, que hagueren de refer els horts i compensar el poble per tot el mal que havien fet.
El Drac va viure fins l’últim dels seus dies a la vila de Montnegre, amb la gent que tant se l’estimava. Quan va morir el Drac, la gent del poble el va enterrar a la plaça per no oblidar-lo mai. De la seva tomba neixen cada any unes roses vermelles precioses. Hi ha qui diu que són un regal que fa el Drac al poble com a mostra del seu amor.
I conte contat, conte acabat... ja li pots fer un petó al Drac!
A la vila de Montnegre tenen un problema molt gran: els estan desapareixent les collites i animals que pasturaven pels camps! Tenen por perquè creuen que és el Drac, una fera molt gran i ferotge, qui els està prenent el seu menjar. La Jordina i el Jordi, amb l’ajuda de tot el poble, s’enfrontaran al Drac per tal de descobrir què està passant amb les collites i els animals.
Aquesta és una història per valentes i valents, per trencar amb els tòpics i animar-nos a conèixer millor aquelles feres que ens fan tanta por.