L'Actual 48

L’ACTUAL 48 Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Gironès i Pla de l’Estany Entrevista

José Luis Fraguas, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Santa Caterina

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Reportatge

Notícies

JUNY/DESEMBRE 2011

3

SUMARI

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Sumari

3 EDITORIAL 4 INSTITUCIÓ Informe de gerència Conclusions de l’estudi comparatiu Quebec-Catalunya sobre la salut mental en l’àmbit laboral L’IAS: referent internacional en salut mental L’Associació Espanyola d’Hostaleria Hospitalària visita el Parc Hospitalari Nadal a l’IAS 9 EQUIPAMENTS I SERVEIS Celebració del Dia Mundial de la Salut Mental PORTADA Equip del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Gironès i Pla de l’Estany.

Pis Escola, un recurs pont entre l’hospitalització i la comunitat Noves instal·lacions per al Consultori Local d’Amer Premien un documental proposat i pensat pel Servei de Discapacitat de l’IAS L’Hospital Santa Caterina regala “Coixins del cor” Educació sanitària a través dels mitjans de comunicació 13 FORMACIÓ I DOCÈNCIA El Ministeri de Sanitat acredita l’IAS Unitat Docent Multiprofessional de Salut Mental Infermeria de l’IAS en els grups de treball de la professió Formació de diplomats en infermeria gambians a l’IAS

2

Èxit de la III edició del Curs de Psicogeriatria 16 REPORTATGE Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Gironès i Pla de l’Estany 22 ENTREVISTA José Luis Fraguas, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Santa Caterina 24 INVESTIGACIÓ I RECERCA L’IAS i la UdG identifiquen dos tipus de fibromiàlgia en funció dels símptomes de depressió i ansietat Estudi clinicogenètic d'una població adulta amb discapacitat intel·lectual lleu associada a trastorns conductuals o psiquiàtrics Un nou sistema de lectura automàtica del fons de l’ull permetrà pronosticar millor el risc cardiovascular L’IAS participa en un estudi comparatiu de xarxes de biblioteques sanitàries Estudi de la connectivitat funcional cerebral en les xarxes de motivació per al menjar en pacients adults amb síndrome de Prader-Willi 27 FEM PREVENCIÓ 28 AMB NOM I COGNOM 29 GENT DE L’IAS 30 BREUS 32 ENTREVISTA Quim Sala

Edita Institut d’Assistència Sanitària (IAS) Tel. 972 182506 / Fax.972 182575 info@ias.cat / www.ias.cat Parc Hospitalari Martí i Julià C. Doctor Castan s/n - 17190 Salt

Redacció Si hi esteu interessats en col·laborar o proposar temes informatius a L’Actual us podeu posar en contacte amb la redacció: Plural Comunicació Tel. 972 222370 / info@pluralcomunicació.com Av. Sant Francesc 4, 3er, 1ª - 17001 Girona

L’IAS no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus autors en els articles signats.

Q

ueda ja molt lluny el passat 23 febrer, data en que

sector. No obstant, em reitero també en la idea

vaig prendre possessió del càrrec de president de

que l’IAS ha de mantenir la seva identitat. L’IAS ha

l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Queda lluny

de continuar mantenint i potenciant la seva manera

però sembla que va ser ahir. Tot i això, he tingut

de fer per oferir els serveis actuals i futurs amb la

temps d’anar coneixent una miqueta el què és, el

màxima qualitat i, sobretot, amb el tracte humà

què es fa i el tarannà de l’IAS. L’any 2011 s’acabat,

que ens caracteritza.

i vull aprofitar aquest mitjà de comunicació per

Els valors que es perceben en l’IAS i que, a més,

agrair a tots els professionals de l’entitat el seu es-

figuren en el Manual d’Ètica Institucional, és a dir,

forç, sent molt conscient que hem passat un any

el tracte humà, la solidaritat entre els companys i

difícil.

companyes, no s’ha de perdre. Perdre aquests va-

Es diu que el recurs més important d’una empresa

lors seria perdre la identitat.

són els seus recursos humans, i en el cas de l’IAS

El Consell d’Administració és conscient de la situa-

és evident que és així. Perquè l’esforç que heu fet

ció en que estem i per això es posicionà des del

les persones de l’IAS per ajudar a disminuir l’im-

primer dia al costat de les persones. Estic conven-

pacte de la reducció de les despeses, va més enllà

çut que el futur de la nostra organització està en

de l’aspecte estrictament econòmic; aquest esforç

creure’ns de debò que això és així, que el nostre

se situa, també, en l’esfera de les emocions, tant

valor són els professionals. Hem de pensar entre

en l’àmbit personal com col·lectiu.

tots com incrementar la nostra eficiència, servei

Aquest any, malgrat les circumstàncies desfavora-

per servei, recó per recó, construint cada dia la nos-

bles, hem assolit els resultats econòmics que ens

tra manera d’atendre als nostres usuaris i la gestió

vam proposar. No totes les empreses del nostre

dels nostres centres, tenint en consideració i ana-

país ho poden afirmar amb tanta rotunditat.

litzant el que ens envolta per arribar a refundar-nos

Amb la meva doble condició de professional assis-

en una nova realitat.

tencial i de president, em sento orgullós de pertàn-

No sabem que ens depararà el futur, però, sigui el

yer a aquesta empresa. No només en el sentit

que sigui, amb vosaltres, tots i totes, des de la di-

literal de la paraula “empresa”, sinó també, i so-

recció fins a la persona de categoria laboral més

bretot, en el sentit de “projecte comú”, d’entitat

humil; amb vosaltres, aconseguirem mantenir i po-

amb objectius compartits.

tenciar l’IAS i els serveis que donem.

Des d’aquesta plataforma em reitero en la idea que

Salut i sort.

l’IAS i l’Hospital Dr. Josep Trueta han de continuar col·laborant i treballant amb economies d’escala,

Moltes gràcies

ara més que mai, atesa la situació econòmica que

Joan Profitós

arrosseguem i que genera tantes restriccions al

President de l’IAS

Nova intranet L’IAS ha desenvolupat una nova intranet pensada com a una de les principals eines de comunicació interna de l’organització al servei dels professionals. La nova intranet, que s’obrirà el mes de març, s’estrena amb

la informació disponible. L’objectiu és que progressivament és vagi engrandint amb els continguts que aportin els treballadors en funció dels interessos professionals. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Esforç i col·laboració

Notícies

Editorial

3

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Institució

Informe de gerència Ens els darrers anys, l’IAS ha aconseguit culminar un projecte de molts anys amb grans inversions, especialment al Parc Hospitalari Martí i Julià, un gran creixement en volum i cartera de serveis, importants millores en l’eficiència, la qualitat, el clima laboral i la satisfacció dels usuaris.

Tot això ha estat possible gràcies a importants inversions en infraestructures i a l’augment del contracte amb CatSalut, però, sobretot, a l’enorme esforç i compromís de la immensa majoria del grup humà que

forma l’IAS. En aquests moments, en lloc de poder-nos dedicar a intentar millorar encara més, en direcció a l’excel·lència, la crisi econòmica i la disminució de recursos públics ens han obligat a destinar moltes energies a aplicar importants mesures de contenció de la despesa. Després de la disminució salarial del 5% de 2010, una vegada començat l’any 2011 vam saber que se’ns aplicava una disminució en la contractació de més de set milions d’euros, xifra que representa més

del 8% dels ingressos anuals de l’IAS. El fet d’haver pogut tancar els exercicis 2009 i 2010 amb uns petits marges econòmics ha permès que la quantitat efectiva a retallar l’any 2011 hagi estat finalment a l’entorn de cinc milions d’euros i que hàgim pogut distribuir l’esforç a fer entre accions molt diverses, de manera que s’ha aconseguit minimitzar-ne l’efecte tant sobre els serveis que donem com sobre l’ocupació i les retribucions.

En primer lloc, es van fer accions de reducció de l’estructura directiva i serveis centrals, i altres reduccions de despeses amb poc impacte en el funcionament dels serveis.

Pel que fa al tancament de serveis cal destacar la clausura d’una unitat de llarga estada sociosanitària.

També cal considerar la reforma de l’atenció continuada a les àrees bàsiques de la Selva interior. Respecte al tancament temporal de serveis hem de destacar la disminució de quiròfans a les tardes i la reducció

Conclusions de l’estudi comparatiu QuebecCatalunya sobre la salut mental en l’àmbit laboral 4

Representants de l’IAS amb els representants del Douglas –McGill Montreal després de les sessions de treball realitzades al Parc Hospitalari el mes de juny.

L’IAS ja ha donat a conèixer les conclusions d’un estudi comparatiu sobre la salut mental en l’àmbit laboral al Quebec i Catalunya. La investigació, realitzada amb l’objectiu d’identificar els elements clau per al desenvolupament d’una política de salut mental al medi laboral, ha tingut dues parts, una de caràcter general, de comparació de les polítiques de salut mental en el treball desenvolupades a Catalunya i al Quebec, i una de caràcter més específic, en la qual s’havien de comparar les polítiques de salut mental de dues grans empreses sanitàries de més de mil empleats, el Douglas-

McGill (Montreal), en representació del Canadà, i l’Institut d’Assistència Sanitària, en representació de Catalunya. El coordinador de programes de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Jordi Cid, ha estat el responsable tècnic de l’estudi, i hi han col·laborat el Departament de Recursos Humans i el Servei de Prevenció de l’IAS.

Conclusions En relació amb els aspectes legislatius, la legislació laboral vigent respecte a la incapacitat temporal és diferent al Quebec i a Catalunya. En

termes generals, la legislació a Catalunya protegeix més el treballador que no pas la del Quebec. De manera més específica podem remarcar les següents diferències: 1) El cost de la incapacitat temporal al Quebec té un impacte directe en el pressupost de les empreses. En el cas del Douglas Institut, les baixes per incapacitat temporal (IT) són cobertes íntegrament per l'empresa durant els dos primers anys d’absència. Per aquest motiu, desenvolupen polítiques adreçades a la disminució de l’impacte de les IT (Programa de Retorn al Treball, Programa d’Estabilitat al Treball, Programa d’Ajuda al Treballador que té Problemes de Salut i Programa de la Qualitat de la Salut, tots ells programes del govern del Quebec ). L'any 2010 aquestes polítiques han suposat un estalvi de més d'un milió de dòlars en el pressupost del Douglas Institut. En canvi, a les empreses catalanes l’impacte econòmic és menor. A l’IAS, les baixes per IT no tenen una repercussió tan important en costos directes com al Douglas Institut, perquè, d’acord amb els convenis col·lectius

dels sectors, l’empresa cobreix íntegrament els sous només durant els tres primers mesos de baixa per IT. 2) El procediment per donar una baixa laboral per IT és diferent a Catalunya i al Quebec. En el cas de Catalunya, és el metge de primària qui dóna la baixa, i són les mútues acreditades les que en fan els controls.

Els serveis de prevenció de les institucions no desenvolupen cap tasca de tipus proactiu per facilitar la resolució de les IT, llevat que hi hagi una petició del treballador en aquest sentit. El cas del trastorn mental és d’especial importància, perquè en molts casos l’estigma que representa aquest tipus de malaltia fa que el treballador de baixa no en comuniqui els motius de manera voluntària. Aquest fet, conjuntament amb la impossibilitat de tenir accés al diagnòstic d’IT (fet que al Quebec sí que és possible) impedeix als serveis de prevenció i als departaments de recursos humans poder desenvolupar polítiques directes per disminuir aquest estigma i afavorir un retorn a la feina dels treballadors que pateixen trastorns mentals. En el cas

reducció de despeses d’uns quatre milions d’euros, però mancava un estalvi addicional d’entre un milió i un milió dos-cents mil euros per poder tancar l’exercici de manera equilibrada.

En aquell moment, a fi de garantir l’equilibri i evitar altres mesures més lesives, es va plantejar la possibilitat de fer un acord per a una reducció limitada (50% màxim) i variable, segons el resultats econòmics, de la paga de la DPO o direcció per objectius de tota la plantilla dels anys 2011 i 2012.

Finalment, per acord amb els comi-

tès d’empresa, es va fer un referèndum, que va tenir una participació del 73%. Una majoria clara del 83% va votar favorablement a aquest acord.

Finalment hem aconseguit tancar l’exercici econòmic amb un cert equilibri i, a més, l’activitat se n’ha ressentit relativament poc; sembla que tampoc no hi ha una percepció de pèrdua de la qualitat i la calidesa que ens caracteritza. Si això és així és gràcies a l’extraordinària col·laboració de la gran majoria de persones que formen l’IAS, les quals, amb el seu compromís i professionalitat,

han fet possible minimitzar els efectes negatius dels ajustaments.

Per aquesta raó, vull reconèixer i agrair extraordinàriament aquest compromís, col·laboració i professionalitat que ens demostren que, de la mateixa manera que hem aconseguit arribar fins aquí i aguantar la reducció d’ingressos econòmics, també podrem continuar avançant a partir d’ara.. ■

de l'IAS, aquesta situació anòmala contradiu una de les finalitats dels serveis de prevenció, que és disminuir l’estrès psicosocial associat a la feina. Patir un trastorn mental és un factor d’estrès psicosocial que pot fer que els treballadors tinguin dificultats per reprendre l’activitat laboral i recuperar el rendiment previ al trastorn. Les polítiques indirectes que ha desenvolupat l’IAS a nivell estratègic són els plans per a l’estabilització dels professionals, el pla per incrementar la participació dels professionals en la presa de decisions, el reglament d’assetjament laboral, els plans de formació continuada mitjançant cursos per reduir riscos laborals i per a la millora del clima laboral, i les habilitats socials i de maneig de l’estrès.

En relació amb les polítiques de gestió, les pràctiques de gestió de les dues institucions (Douglas Institut i IAS), a l’hora de focalitzar la prevenció, són:

Empresa saludable Comitè de seguretat i salut Desenvolupament de l’organització i mediació externa

amb la malaltia mental (al 2008, un 5,8%), dels quals corresponien a la depressió un 2,1% (dades proporcionades per l’ICAM).

• L’índex de depressió és major en dones que en homes en ambdues institucions, una dada previsible segons dades de prevalença per sexes de la depressió.

sideren que podria ser interessant la implantació al Quebec d’un equip d’aquesta mena”. “Aquests aspectes”, continua, “ens fan qüestionar el paper de l'estigma en l’ús o no del diagnòstic de la malaltia mental en tots dos contexts. Per aquest motiu seria molt interessant un altre estudi comparatiu per tal d’obtenir respostes en aquest àmbit.”

Segons conclou Cid, la comparació dels resultats de l’estudi indiquen que al Quebec existeix una política específica de prevenció de la salut mental (depressió) en l’atenció primària i secundària; a Catalunya, aquesta política s’emmarca en l’atenció general al personal, atès que es considera que els mateixos programes de salut laboral ja incorporen la depressió. Mentre que al Quebec existeix un gran interès de les empreses, els sindicats i els professionals per abordar l’atenció de la depressió en el medi laboral, la situació a Catalunya és molt diferent, ja que es considera que és un tema conflictiu per a les diferents parts del sistema laboral, tant per avaluar-lo directament com per intervenir-hi, i s’oblida, en canvi, que té un fort impacte de pèrdua de productivitat i de costos i, en definitiva, enormes conseqüències laborals. ■

Douglas Institut Pràctiques de gestió per tal d’assegurar l’estabilitat del personal Orientació general Relacions amb els empleats Estratègia de comunicació Formació i desenvolupament

IAS Pràctiques de gestió per tal d’assegurar l’estabilitat del personal Orientació general Relacions amb els empleats Estratègia de comunicació Formació i desenvolupament Hospital promotor de la salut Comitè de seguretat i salut Guia de prevenció dels conflictes al treballtreball

En relació amb la salut mental a la feina, la comparació de les dues institucions ofereix els següents resultats: • En el període 2009-2010, al Douglas Institut un 27,27% dels casos d’IT estaven relacionats amb problemes de salut mental, i un 16% eren per depressió. Durant el període 2010-2011, el casos relacionats amb la salut mental eren un 30,30%, dels quals un 16% eren per depressió.

• A l’IAS, només un 9,5% dels casos d’IT estaven relacionats

Diferents factors expliquen els motius d’aquestes diferències: el ritme de vida, el cicle dia-nit (hores solars), les diferències en el procediment IT i la legislació en matèria de prevenció, entre d’altres. No obstant això, el coordinador de l’estudi, Jordi Cid, apunta a que les xifres “no són possiblement comparables en la mesura que, a Catalunya, l'empresari no té el veritable diagnòstic per justificar l'absència en la majoria dels casos. Aquesta informació està disponible a l’INSS, organisme que actua com a agent de pagament.

Les dades del Douglas Institut s’assemblen més a la realitat dels estudis”. Segons afegeix Cid, és probable que el fet que a l’IAS hi hagi un servei de prevenció de riscos fa que tingui un impacte significatiu en la prevenció de problemes de salut mental, i “per aquest motiu”, diu, “els companys de Quebec con-

Lluís Franch Gerent

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

de trenta-cinc llits mèdics i quirúrgics els mesos de juliol, agost i setembre. També, la cancel·lació de la Unitat de Patologia Dual durant el mateix període.

Una altra mesura que té impacte en els serveis i l’ocupació és la reducció de substitucions, despeses de formació i inversions. També s’ha fet, lògicament, un important esforç per rebaixar els costos de material fungible, serveis i subministraments, tant negociant-ne els preus a la baixa com ajustant-ne el consum.

Amb totes aquestes mesures, des de finals de juny podíem preveure un

Notícies

Institució

5

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Institució

6

L’IAS: referent internacional en salut mental L’atenció a la salut mental de l’IAS, malgrat els ajustos econòmics que implica la reorganització d’alguns dels serveis per mantenir l’atenció als usuaris (Unitat de Patologia Dual i Unitat SALT 3), esdevé actualment un model que és de referència a Europa i Amèrica, fet que queda traduït en les diferents sessions de treball amb organitzacions sanitàries d’altres països (Anglaterra, Mèxic, Argentina, etc.), i en la participació en projectes d’ordre internacional. En aquest sentit, cal destacar la intervenció de l’IAS, com a institució representant de Catalunya, en el projecte europeu Refinement, a proposta del Departament de Salut. Es tracta d’un estudi multicèntric (integrat per les institucions europees capdavanteres en polítiques assistencials i d’epidemiologia psiquiàtrica) que té com a finalitat investigar la capacitat dels diferents models de finançament dels serveis de salut mental per assolir objectius de qualitat, equitat, eficiència i bons resultats a llarg termini. També cal esmentar el projecte de col·laboració de l’IAS amb l’Institut Universitaire Douglas de Montreal (Quebec) per a la implantació de programes de salut mental per als treballadors de l’IAS (vegeu les conclusions del treball en aquesta mateixa secció de l’Actual).

Però el gran treball de l’IAS en aquest camp al nostre territori és el camí recorregut en relació amb la rehabilitació comunitària i amb la detecció precoç de la malaltia mental, un esforç que es tradueix en un decrement de les urgències i dels ingressos a la Unitat d’Aguts i un increment de les visites als centres comunitaris. Dins d’aquesta línia de

treball, és important destacar l’acord entre el servei d’atenció a la salut mental de l’IAS i el servei d’atenció primària de l’ICS per al desenvolupament d’un projecte formatiu que té la finalitat de millorar el tractament dels trastorns lleus d’ansietat i depressius mitjançant una pràctica menys medicalitzada i més resolutiva en l’atenció primària, a través de quatre línies d’actuació preferents: formació generalitzada, creació d’un grup psicoeducatiu d’infermeria de primària, impuls d’un model de coordinació de caràcter bimestral entre centre de salut mental i àrea bàsica de salut i, finalment, formació preferent de tutors i residents. Cal afegirhi que tant el desenvolupament, d’una banda, de la xarxa de pisos amb suport, com, de l’altra, el funcionament integrat amb els centres especials de treball de la Fundació Privada Drissa, la cooperativa La Fageda, l’Associació Família i Salut Mental de les Comarques Gironines i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, són també elements clau per als bons resultats assistencials.

Cal destacar, així mateix, que l’IAS és un referent en la formació de professionals de la salut mental (vegeu informació ampliada en la notícia sobre l’acreditació de la Unitat Docent de Salut Mental). Aquests professionals reben formació en els diferents dispositius comunitaris i hospitalaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, on adquireixen habilitats de tractament psicoterapèutic i farmacològic tant en psiquiatria d’adults, infantil i juvenil, com en drogodependències, a partir d’un plantejament multidisciplinari enfocat a l’equilibri entre la seguretat

dels usuaris i el respecte pels seus drets civils, així com a la potenciació de la seva autonomia i coresponsabilitat. Amb aquests objectius, l’aprenentatge del treball en equip i en xarxa és essencial. L’IAS també ha iniciat el disseny del programa docent de psiquiatria de la Facultat de Medicina que començarà el curs el 2012-2013.

Com a referent internacional de l’atenció a la salut mental, l’IAS va rebre durant el segon semestre de l’any passat diferents organitzacions sanitàries europees i americanes que tenien interès a conèixer el model de les comarques gironines, amb diferents objectius.

25 d’agost El director general de Salud Mental del Gobierno de Buenos Aires (Argentina), el doctor Juan Alberto Garralda, va visitar l’IAS amb l’objectiu de conèixer el funcionament dels diferents dispositius assistencials de salut mental que hi ha implantats i el projecte de transformació de l’antic psiquiàtric en l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. En aquests moments, l’hospital que dirigeix Ga-

D’esquerra a dreta, el doctor Garralda i Margarita de Castro.

Els representants de l’AWP amb professionals de l’IAS

rralda es troba en l’inici d’un procés de reforma estructural. El director general va mostrar un interès especial pel Servei de Trastorn Mental Sever i pel Servei de Rehabilitació.

Segons explica Margarita de Castro, adjunta a la Direcció Assistencial de Salut Mental de l’IAS, el psiquiatre va quedar sorprès del nivell d’autonomia i autocura dels pacients de llarga estada. Acompanyat per de Castro i pel psiquiatre Raül Otin, cap del Servei d’Aguts, el doctor Garralda també va tenir ocasió de visitar la Unitat d’Aguts i el Servei d’Urgències.

23 de setembre Una delegació d’alts càrrecs de Salut de l’Estat Federal de Jalisco (Mèxic) va visitar l’IAS, amb l’interès de conèixer l’organització com a empresa pública i les diferents línies assistencials, però, en especial, l’atenció a la salut mental.

10 i 11 d’octubre L’IAS també va rebre els representants de l’Avon and Wiltshire Mental Health Partnership NHS Trust (AWP), proveïdor públic de serveis especialitzats de salut mental per a adults i persones grans d’Anglaterra (Bath & North East Somerset — Banes—, Bristol, North Somerset, Gloucestershire Sur, Wiltshire i Swindon). La raó de la visita d’aquesta associació és que, a causa de la nova situació de l’economia britànica, s’ha vist obligada a rendibilitzar al màxim la gestió dels recursos amb què compta i a dissenyar un nou model d’atenció a la salut mental sense perdre eficiència. La comparació de les xifres que gestionava fins ara donen una idea de les seves dimensions: l’associació, que atén el doble de població que l’IAS, manejava fins ara, amb una plantilla de 3.700 treballadors, un pressupost que multiplicava per deu el de la ins-

titució catalana. Els referents de la AWP en matèria de salut mental són Trieste (Itàlia) i Girona (Espanya).

Durant la visita a l’IAS, l’AWP va tenir ocasió de conèixer els diferents dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions a través de trobades amb els diferents responsables. El seu interès va centrar-se, a part d’altres aspectes menors, en el sistema de coordinació entre serveis, la continuïtat de les cures, la flexibilitat en el treball i el desplegament de l’atenció comunitària.

Claudi Camps, director assistencial de la Xarxa de Salut Mental de l’IAS, explica que l’alt grau d’internament dels usuaris de l’AWP acusa “la rigidesa de les normatives angleses estatals i provoca també maneres de funcionar molt rígides, que generen moltes ineficiències, malgrat la quantitat de mitjans de què disposen”. ■

L’Associació Espanyola d’Hostaleria Hospitalària visita el Parc Hospitalari

Representants de l’AEH amb la direcció i professionals de Serveis Generals

El 26 de novembre, el Departament de Serveis Generals de l’IAS va rebre la visita d’uns quaranta professionals afiliats a l’Associació Espanyola d’Hostaleria Hospitalària amb l’objectiu de conèixer els sistemes de treball de l’IAS en aquest àmbit. El director de Serveis de Generals de l’IAS, Josep Sánchez, i el responsable de Serveis Hotelers, Carlos Duque, van conduir els assistents, procedents d’hospitals de tot l’Estat espanyol, pel conjunt de les instal·lacions del Parc Hospitalari Martí i Julià, informant-los àmpliament de la gestió dels àpats, la bugaderia, la neteja, els residus, la logística i la telefonia, així com la seguretat i altres aspectes de suport a l’activitat assistencial de les organitzacions sanitàries que depenen dels Serveis Generals.

L’Associació Espanyola d’Hostaleria Hospitalària és una entitat sense ànim de lucre que acull els professionals responsables de l’hostaleria i els serveis generals de centres sanitaris púbics i privats. Cada any organitza per als socis uns viatges de prospecció per conèixer i compartir informació amb els seus homòlegs tant a nivell de l’Estat espanyol com europeu. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

La delegació mexicana, amb la direcció i els professionals de l’IAS que la van rebre

Notícies

Institució

7

Institució

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Imatge de família amb els Reis Mags de l’Orient i els seus ajudants a l’Hospital Santa Caterina el dia 6 gener.

Nadal a l’IAS 8

L’Associació Cultural del Parc Hospitalari Martí i Julià, amb la col·laboració dels diferents centres i serveis del Parc i entitats vinculades a l’IAS, va organitzar com cada any les activitats nadalenques pensades principalment per als usuaris i les seves famílies. El dia 23, però, també va tenir lloc el tradicional acte oficial durant el qual es va retre homenatge als treballadors que complien vint-icinc anys d’antiguitat a l’empresa.

L’acte va ser presidit pel president de l’IAS, Joan Profitós.

Els professionals que l’any 2011 han complert vint-i-cinc anys a l’empresa són Josep Maria Roca Salvatella, Montserrat Ariño Armengol, Concepció Batllori Lleal, Joan Albanell Mira, Elvira Aguado Salazar, Lluís Joanmiquel Isern, Maria Àngels Vila Plantalech, Pilar Oliveras Mach, Lluís Guisasola Gorrochategui, Marta Nogué Miret, Josep M. Tor Malagelada, Joan Carbó Caselles, Juan Sainz Puyel, Maria Carme Masgrau Ponsatí, Marta Plantes Expósito, Concepció Figuerola Hortalà, Francesc Moreno Repiso, Juan Antiñolo Martil, María Teresa Mares Vergés i

Montserrat Saurina Reixach.

Entre altres activitats nadalenques, l’Hospital Santa Caterina va celebrar el 24 de desembre la Missa del Gall, amb l’actuació de la coral del Parc Hospitalari Martí i Julià; el dia de Nadal, es van lliurar les felicitacions de Nadal (fetes per nens i nenes, familiars d’usuaris, treballadors i amics de treballadors de l’IAS) i obsequis als pacients ingressats a l’Hospital.

Aquest dia també va comptar amb l’actuació del grup Cantaires de la Parròquia de Santa Susanna del Mercadal i del grup Joves de la Pera i Púbol.

Per la seva banda, el Centre de Serveis Assistencials de Llarg Tractament (TMS) va celebrar el 21 de desembre la festa de les famílies, i els dies 24, 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener va organitzar les quines de Nadal. Així mateix, l’equip de la Llar Residència La Massana va organitzar el 22 de desembre una jornada de portes obertes per a les famílies; el dia de Nadal va fer cagar el tió, i també va organitzar una quina de Nadal. El 31 de desembre, es va celebrar el Cap d’Any, amb un gran sopar.

Imatge del tradicional pessebre que cada any s’ubica al passadís de l’Hospital Santa Caterina, entre els serveis de Diagnòstic per la Imatge i Consultes Externes.

A la Unitat Hospitalària Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual (UHEDI) i la Residència Els Til·lers, va tenir lloc el 22 de desembre una diada de portes obertes per a les famílies, durant la qual es van lliurar els treballs realitzats pels usuaris; l’endemà, els usuaris van fer cagar el tió; i el 5 de gener, l’equip de professionals va organitzar la sortida “Anem a esperar els Reis”. Per la seva part, el Centre Sociosanitari La República va iniciar el programa d’actes el dia 20 de desembre amb l’acte Bon Nadal Familiar (Unitat S2), obert a les famílies; el 21 de desembre, el centre va rebre la visita dels alumnes de 2n de primària de l’escola Les Deveses, que van cantar nadales als usuaris de les diferents unitats; el dia següent,

el Bon Nadal Familiar es va celebrar a la Unitat S3; i el dia 23, els usuaris d’ambdues unitats, S2 i S3, també van fer cagar el tió, acompanyats dels nois i noies de l’Hospital de dia d’Adolescents. El programa va continuar el dia 28, amb el Berenar dels Innocents, un àpat especial, a càrrec de la cuina de l’Hospital Santa Caterina.

El 23 de desembre, l’Hospital de Dia d’Adolescents va oferir una cantada de nadales a les diferents unitats de Salut Mental. El 6 de gener, van ajudar els Reis d’Orient a repartir els obsequis als pacients de tot el parc, acompanyats pels grups Reis de Salt, Joves de la Pera i Púbol, Cantaires de Vistalegre i Orquestrina Reial de Vistalegre. ■

Equipaments i serveis

Diferents moments de les celebracions del Dia Mundial de la Salut Mental. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Platja d’Aro, Blanes, Olot, Girona i Ripoll.

Com cada any el 10 d’octubre, la Comissió Mixta en Salut Mental de les Comarques Gironines va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental, diada proclamada per l’OMS per sensibilitzar la societat sobre la salut mental. Sota el lema La gran aposta: invertir en salut mental, la Comissió, integrada pels centres de dia de les comarques gironines de l’IAS, la Llar Residència la Maçana, l’Associació de Bipolars i l’Associació de Família i Salut Mental de Girona i Comarques, va organitzar un acte simbòlic per conscienciar la ciutadania sobre el que significa aquesta diada. Els membres de la Comissió Mixta han traslladat a l’Actual el relat del que van organitzar: “Aquest any, com que el 10 d’octubre s’esqueia en dilluns, el dissabte anterior vam fer una celebració amb un dinar a Canet d'Adri. Hi van assistir l’alcalde del poble, Jaume Frigolé, que ens va cedir el pavelló, usuaris i professionals de la salut mental i de l'Associació de Bipolar de Girona. Abans del dinar, en Froi i

l’Anna Maria, integrants de la comissió, van fer una presentació, seguida d'una cançó i una melodia musical en clarinet composades per la Ruth i la María Carmen. En acabar el dinar va haver-hi música i ball a càrrec del grup Another Band”.

“El mateix dilluns 10 d'octubre tots els centres de dia ens vam posar d'acord per enlairar globus en un lloc

cèntric a les dotze del matí. A Girona va ser al Pont de Pedra; a Olot, a la plaça Rector Ferran; a Ripoll, a la plaça de l’Ajuntament; a Blanes, a la plaça d’Espanya; a Santa Coloma de Farners, a les places de la Pau i de l’Ajuntament; a Figueres, a la plaça de l’Ajuntament, i, finalment, a Platja d’Aro, a la platja. Nosaltres, els de Girona, vam exposar

un cartell, elaborat per usuaris del nostre Centre de Dia, que van sostenir diferents professionals i malalts. El cartell deia: “Dia Mundial de la Salut Mental 10/10/2011. La Crisi està retallant la nostra salut. La gran aposta: invertir en salut mental”. El cartell es va deixar col·locat després al Pont de Sant Feliu durant 24 hores”.

Compartint experiències Compartint experiències és un projecte de la Comissió Mixta de Salut Mental de les Comarques Gironines que consisteix a oferir als instituts d’educació secundària de la demarcació unes xerrades realitzades per les persones amb malaltia mental que integren la Comissió. Coordinades per un professional, les exposicions comencen amb una introducció del que serà la xerrada i, a continuació, tres usuaris llegeixen una experiència personal i real de la malaltia, que pot ser pròpia o d’un altre company.

L’objectiu de Compartint experiències

IES S’Agulla de Blanes.

és actuar sobre la malaltia mental des del punt de vista de la prevenció.

Segons han explicat els usuaris i membres de la Comissió, es tracta de “prevenir una possible malaltia mental per part d'alumnes, familiars o coneguts d'aquests i informar-ne àmpliament, a fi que una malaltia

mental no suposi per a cap persona un estigma, sinó al contrari, perquè volem sentir-nos integrats dins la societat en tots els aspectes a través de la comprensió i valoració”.

Durant l’any 2011 s’ha dut a terme una primera xerrada a vint-i-cinc alumnes de l’IES S'Agulla de Blanes. L’any 2012, la Comissió ha programat xerrades als IES Vallvera de Salt, Montsacopa d'Olot i S'Agulla de Blanes.

La Comissió Mixta de Salut Mental de les Comarques Gironines aprofita aquestes pàgines per desitjar a tots els lectors que l'any 2012 sigui esperançador per a tots. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Celebració del Dia Mundial de la Salut Mental

9

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Equipaments i serveis

10

Pis Escola, un recurs pont entre l’hospitalització i la comunitat

El Servei de Rehabilitació Psicosocial és un recurs orientat al treball amb pacients generalment refractaris a diversos tractaments en altres dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions. Aquests pacients presenten una clínica severa i persistent que impedeix que s’adaptin a un entorn social normal. Es diferencien dos grups d’usuaris, ubicats en dues unitats diferents: un primer col·lectiu d’usuaris de la unitat de llarga estada, que porten anys residint a l’antic hospital psiquiàtric, amb l’objectiu principal de millorar l’autonomia i mantenir l’actual residència si no és possible l’externalització a la comunitat; i un altre grup d’usuaris de la Unitat de Subaguts, que s’hospitalitzen temporalment amb l’objectiu de tornar a la comunitat. Cal destacar que des de fa vuit anys no ingressa cap usuari a la Unitat de Llarga Estada.

Ara fa més d’un any que l’IAS va posar en funcionament el Pis Escola, un nou recurs del Servei de Rehabilitació Psicosocial del Parc Hospitalari Martí i Julià. És un recurs que

permet als usuaris fer un acostament a una vida més autònoma a la comunitat sense trencar de forma brusca el vincle amb l’hospitalització, i a la vegada adquirir consciència que cada usuari ha de contribuir personalment a millorar la seva pròpia qualitat de vida.

L’objectiu principal és capacitar la persona amb problemes de salut mental perquè adquireixi els coneixements i habilitats necessaris per desenvolupar-se correctament a la llar, i per fomentar l’autonomia en l’autocura i l’organització de la llar.

L’espai està adreçat a facilitar l’externalització d’usuaris de la Unitat de Llarga Estada que ja estan fent alguna activitat prelaboral o que assisteixen a recursos comunitaris i d’usuaris de la Unitat de Subaguts amb problemàtica psicosocial important El projecte, que no disposa de recursos propis, neix de la iniciativa d’un grup de professionals del Servei de Rehabilitació Psicosocial, els quals, d’acord amb la filosofia que tota persona és susceptible de millora, va

veure la necessitat de treballar amb els usuaris en un espai diferent de l’hospital, que incidís sobre la seva “part sana” més que en la patològica, segons expliquen la Pilar Oliveras, supervisora d’infermeria del Servei de RHB Psicosocial, i la Judith González, diplomada d’infermeria, ambdues col·laboradores del projecte Pis Escola.

A finals de l’any 2009, va sorgir l’oportunitat d’impulsar el Pis Escola a partir d’un recurs que l’IAS ja tenia a la comunitat. Posteriorment, es va crear un grup de treball interdisciplinari per elaborar el projecte, i el juny de 2010 es va posar en marxa.

Passat més d’un any i mig, la Pilar Oliveres i la Judith González, coincideixen a afirmar que és un bon moment per poder emetre una valoració “del tot positiva”.

Com funciona?

El programa engloba usuaris de diferents perfils, valorats segons l’escala Bels, que avalua les habilitats i necessitats funcionals dels usuaris.

Hi ha dos grups d’usuaris, un de bai-

xa autonomia i l’altre d’alta autonomia.

El grup d’usuaris amb baixa autonomia són els usuaris residents a la Unitat de Llarga Estada, i, per tant, els que tenen “menys possibilitats de viure una altra vegada a la comunitat”, informa Oliveras. Aquests usuaris van al Pis Escola un cop a la setmana a berenar i un cop al mes a dinar. L’activitat els comporta la necessitat d’organitzar-se i prendre decisions i posar-les en comú: escollir menú, fer la llista de la compra, anar a comprar, preparar els àpats i, consegüentment, recuperar en un espai més normalitzat habilitats que tenien perdudes. La Judith González assenyala que “la majoria són persones que ja mantenen una certa activitat fora de la Unitat de Llarga Estada; són usuaris que van al centre de dia, i inclús hi ha algun cas que desenvolupa una activitat laboral en treball protegit, amb la possibilitat de poder-se externalitzar en un futur”.

Els usuaris d’alta autonomia se seleccionen segons indicacions de

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Noves instal·lacions per al Consultori Local d’Amer

Notícies

Equipaments i serveis

Diferents moments del dia al Pis Escola de l’IAS. Noves instal·lacions del Consultori Local d’Amer

l’equip professional que els atén a la Unitat de Subaguts mitjançant el full de derivació a l’equip del Pis Escola, i es requereix que estiguin estables des del punt de vista psicopatològic. El programa Pis Escola consta de sis sessions, dues de les quals setmanals de 5 hores, per a un màxim de quatre usuaris, per fer més eficient el treball dels professionals. En cada sessió, a càrrec d’un terapeuta ocupacional o un diplomat d’infermeria juntament amb un auxiliar, els usuaris treballen diferents temes: la vinculació amb els recursos comunitaris i els diferents dispositius de la Xarxa de Salut Mental, el coneixement de l’entorn, les habilitats domèstiques, la cuina i l’alimentació, i estratègies i intervencions per millorar la cura de la seva salut. “Aquests programes”, apunta la Pilar Oliveras, “s’ajusten al màxim possible a les necessitats dels usuaris. En funció de la informació dels fulls de derivació, l’equip que atén el Pis Escola treballa amb cada usuari intentant potenciar-ne la part sana, a partir de les seves

capacitats i no de les seves mancances”. La Pilar Oliveres manté que en aquest espai, el rols de “professional” i “pacient” es transformen i “això permet que sigui una relació de cooperació més clara que dins l’àmbit hospitalari”, afirma.

L’equip de professionals que atenen el Pis Escola és interdisciplinari i està integrat per aquestes persones: les terapeutes ocupacionals Eva Ros i Clara Oliu, que tenen un paper fonamental a l’hora de treballar les activitats de la vida diària; les diplomades en infermeria Judith González i Pili Ramiro, i, finalment, els auxiliars d’infermeria Miquel Ollé, Margarita Mora, Cristina Delgado, Patrícia Roig, Sílvia Gómez i Rose Marie Ates.

En l’elaboració del programa hi van participar diferents professionals, com els psiquiatres Eduard Fernández , Isabel Mitjà i Cristina Gisbert i les psicòlogues Susanna Masnou i Ana Hernanz. Per poder decidir les derivacions i passar les escales, són rellevants les figures de la psicòloga Susana Romero i de la treballadora

social Belén Reyes.

Valoració dels usuaris La valoració que els usuaris fan del projecte Pis Escola s’obté mitjançant una enquesta que es passa en l’última sessió del programa. Durant l’any 2011 han iniciat el programa d’alta autonomia quaranta-un usuaris de la Unitat de Subaguts, sis dels quals l’han abandonat, per diverses raons. De l’enquesta que han omplert els trenta-cinc restants s’obtenen els resultats següents: un 63% valora com a molt útils els temes tractats, un 13% com a útils, i la resta com a poc útils o bé no responen. Respecte a l’organització del programa, l’horari i el nombre de sessions, un 87% considera que són adequats. D’altra banda, un 69% dels usuaris recomanaria a altres companys participar-hi, i, d’aquests, un 72% diu que el programa ha complert amb les expectatives que en tenien. La mitjana del grau de satisfacció és d’un 7,7, en una escala de resposta on la puntuació mínima és d’1 i la màxima de 10. ■

El 9 de novembre va entrar en funcionament el nou Consultori Local d’Amer, situat al carrer Guilleries, 5. El nou centre, que substitueix el que estava situat al número 5 de la plaça del Monestir, consta d’una superfície construïda de 345 metres quadrats, de planta rectangular, distribuïda de manera lineal en dues sales de consulta mèdica, dues sales d’infermeria, una sala de tractaments, una sala de visites, una sala de reunions, una sala i vestidor per al personal, un arxiu, una recepció, un magatzem i els serveis. La inversió de l’obra i l’equipament ha estat de 871.750 euros.

El municipi d’Amer, amb una població, segons el Registre Central d’Assegurats, de 2.280 persones, forma part de l’Àrea Bàsica de Salut d’Anglès que gestiona l’IAS, juntament amb els municipis d’Anglès, la Cellera de Ter, Susqueda, Osor, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Brunyola, i el nucli de Constantins de Sant Gregori. ■

11

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Equipaments i serveis

12

Premien un documental proposat i pensat pel Servei de Discapacitat de l’IAS El documental No t’oblidis de mi, una iniciativa del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS va rebre el 3r guardó de la II Edició dels Premis Solé Tura per a obres audiovisuals, convocats amb l’objectiu de fomentar i promoure la sensibilització i conscienciació social sobre malalties com l’Alzheimer o altres patologies neurodegeneratives associades a l’envelliment.

L’origen del documental es troba en el camí recorregut pel Servei de Discapacitat de l’IAS per impulsar el tractament de les malalties pròpies de l’envelliment en el col·lectiu de persones que pateixen una discapacitat intel·lectual. Entre les actuacions que s’estan duent a terme, els professionals del servei van pensar a produir un documental específic sobre l’Alzheimer i la síndrome de

Down, amb l’objectiu de sensibilitzar tant el col·lectiu mèdic com les famílies sobre la necessitat d’abordar aquesta atenció específica. Segons explica el doctor Ramon Novell, és un reconeixement i un pas molt important per tenir cura de l’Alzheimer en les persones amb síndrome de Down. “No vam pensar mai a presentar-nos a cap premi, però va sorgir l’oportunitat”, diu Novell.

No t’oblidis de mi és l’únic documental premiat basat en casos reals.

De fet, la pel·lícula, de 10 minuts de durada, és la història de diferents casos reals, filmats al Parc Hospitalari Martí i Julià i proposats pel Servei de Discapacitat. Els protagonistes són usuaris de Servei i hi intervenen, entre d’altres, la neuropsicòloga del Servei, Susanna Esteba. El director de la projecció és l’Ignacio Acconcia,

L’Hospital Santa Caterina regala “Coixins del cor”

Dones del Col·lectiu La Cata juntament amb usuàries, professionals de l’Hospital Santa Caterina i la direcció de l’IAS

L’Hospital Santa Caterina és el primer centre de les comarques gironines que ha distribuït entre les persones operades de càncer de mama el “Coixí del cor”, un coixí que, col·locat sota el braç de la dona operada, alleugereix el dolor i el malestar postoperatori. El “Coixí del

cor” està elaborat al taller de labor de retalls (patchwork) del Col·lectiu de Dones La Cata, del Pont Major, les quals cusen els coixins de manera desinteressada pensant en el benefici que té per a les dones que han patit una intervenció de mama.

La iniciativa té l’origen als Estats Units i s’ha anat expandint arreu d’Europa a través del boca orella entre les associacions i col·lectius de professores i dones aficionades al patchwork, una labor consistent a cosir i ajuntar retalls de tela de colors, dibuixos i formes diferents.

Avaluat i aprovat per cirurgians en mastectomies, el “Coixí del cor” permet protegir la cicatriu del braç, alleujar el dolor de l’edema, impedir que el braç s’infli, dormir més còmodament damunt del costat de la cicatriu, etc. ■

graduat per l’ESCAC l’any 2007 en l’especialitat de documental. Com a realitzador ja ha estat premiat en diferents festivals.

Segons informa el doctor Novell, el Servei està treballant amb en un nou documental, més ambiciós, per ferne difusió a tot l’estat espanyol.

Aquest nou projecte es troba en fase

El doctor Ramon Novell, cap del Servei de Discapacitat de l’IAS, durant el visionat del documental.

de recerca de finançament i es realitzarà en aliança amb la Fundació Down España .

Podeu veure el documental No t’oblidis de mi en el següents enllaç: http://vimeo.com/channels/174600

Educació sanitària a través dels mitjans de comunicació

Diferents centres d’atenció primària de l’IAS participen activament, i des de fa temps, en diferents mitjans de comunicació locals, amb l’objectiu d’informar a la població sobre diferents temes de salut. Aquesta activitat, realitzada principalment pel col·lectiu d'infermeria, forma part de les actuacions comunitàries que es duen a terme amb la finalitat de fer promoció de la salut i prevenció de malalties. La Isabel Pelegrí,

Les infermeres Gemma Caparrós i Iris Crous a Ràdio Bonmatí durant un programa dedicat a la sexualitat i el seu inici en els adolescents.

la Pilar Casellas i la Tamara García són infermeres col·laboradores habituals a Ràdio Hostalric; la Llum Rodríguez, a Ràdio Caldes, i l’Iris Crous i la Gemma Caparrós, a Ràdio Bonmatí. ■

Comiat dels residents de 2011, celebrat el 29 d’abril

El mes d’agost passat, l’IAS va obtenir l’acreditació oficial del Ministeri de Sanitat i Política Social com a Unitat Docent Multiprofessional de Salut Mental.

Una Unitat Docent és el conjunt de recursos personals i materials dels dispositius assistencials, docents i d’investigació que es consideren necessaris per impartir la formació reglada en les diferents especialitats de ciències de la salut per al sistema de residència, d’acord amb el que estableixen els programes oficials de les diferents especialitats. Quan una Unitat Docent esdevé Multiprofessional, vol dir que es formaran en la

mateixa Unitat Docent les diferents especialitats, i que compartiran els recursos assistencials. A la pràctica, segons informa la presidenta de la Comissió de Docència, la doctora Cristina Gisbert, la Unitat Docent de l’IAS actua des de fa temps com a tal, tot i que no ha obtingut fins ara el reconeixement oficial per “motius burocràtics”.

Unitats docents de l’IAS L’any 1996, l’IAS va ser acreditada pel Ministeri d’Educació i Ciència per a la formació d’especialitats en Psiquiatria; l’any 1998, per a la formació

en Psicologia Clínica; l’any 2000, per a la formació en Infermeria en Salut Mental, i, al 2009, en Medicina Familiar i Comunitària (rotació a l’Hospital Santa Caterina).

La diversitat de dispositius de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions ha permès oferir, durant tots aquests anys, una formació completa en què els residents poden desenvolupar la seva especialitat, tant en l’àmbit hospitalari com en el comunitari. En la mateixa línia, la formació dels metges de família es porta a terme en tots els dispositius hospitalaris de l’Hospital Santa Caterina, mentre que la formació de llevadores residents es porta a terme als serveis hospitalaris i d’atenció primària.

Des que els diferents dispositius han estat acreditats, s’han format a l’IAS un total de cinquanta-un professionals: • 16 residents de Psiquiatra, que compleixen un programa formatiu

de 4 anys.

• 11 residents de Psicologia Clínica, que compleixen un programa formatiu de 4 anys.

• 15 residents d'Infermeria, en l’especialitat de Salut Mental, que fins ara han complert un programa d'un any. A partir d'aquest any serà de dos.

• 9 residents d'infermers en Obstetrícia i Ginecologia, que compleixen un programa formatiu de dos anys.

Actualment, quaranta residents estan en procés de formació.

13

• 12 residents de Psiquiatria.

• 6 residents de Psicologia Clínica.

• 4 residents d’Infermeria, especialitat en Salut Mental.

• 6 residents d’Infermeria en Obstetrícia i Ginecologia.

• 12 residents de Medicina Familiar i Comunitària. ■

Infermeria de l’IAS en els grups de treball de la professió El col·lectiu d’infermeria de l’IAS ha participat activament en els grups de treball de la professió, impulsats pel Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Girona per conèixer l’estat d’opinió del col·lectiu. Sota el títol Nou horitzó: adaptant-nos als canvis, el Col·legi va organitzar el 16 de novembre una jornada perquè aquests grups de treball informessin sobre l'opinió recollida de la situació actual, amb l’objectiu d’establir les

A l’esquerra, professionals de l’IAS a la jornada. A dalt, un moment de la intervenció del Grup de Treball en Salut Mental. (Fotos: Arxiu Col·legi d’Infermeria de Girona.)

futures línies d’actuació, on el ple desenvolupament de les competències professionals assoleixin la màxima autonomia. Els grups de treball estaven estructurats en set àmbits: atenció primària, hospitalària, salut mental, atenció pediàtrica, obstè-

trica i ginecològica, salut laboral i atenció sociosanitària. Per part de l’IAS hi han intervingut les diplomades en infermeria Margarita de Castro, Lourdes Márquez, Rocío Ordóñez i Àstrid Thelen, i els diplomats Àlex de Tomàs i Jordi Font.■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

El Ministeri de Sanitat acredita l’IAS Unitat Docent Multiprofessional de Salut Mental

Notícies

Formació i docència

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Formació i docència

14

Formació de diplomats en infermeria gambians a l’IAS Des del mes de juny fins al desembre de 2011, l’IAS ha impartit un programa formatiu adreçat a vint professionals sanitaris (llevadors i llevadores) de la República de Gàmbia, amb l’objectiu de proporcionar-los coneixements sobre l’atenció a la salut maternoinfantil i a la salut mental, en funció de les necessitats del seu país. Aquest programa, en què també han participat l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i el servei d’atenció primària de l’ICS de Girona, ha combinat la pràctica clínica pels diferents centres i serveis de les diverses línies assistencials de les organitzacions sanitàries participants amb jornades formatives al llarg de tot el programa.

Els dies 1 i de 2 de juny van tenir lloc a l’Hospital Santa Caterina l’acollida i la primera jornada de formació, sota la coordinació de la directora d’Infermeria d’Atenció Primària, Atenció Especialitzada i Sociosanitària de l’IAS, Teresa Vilalta, i l’organització dels professionals de l’IAS que seran els tutors durant el conjunt de l’estada dels sanitaris gambians a Salt i Girona: Margarita de Castro, adjunta a la direcció assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS; Montse Rimbau, responsable de la formació d’infermeria de l’atenció especialitzada de l’Hospital Santa Caterina; Alícia Ferrer, supervisora del Bloc Obstètric de l’Hospital Santa Caterina i responsable de la Unitat Docent de la Formació de Llevadores de l’IAS, i Adelina Prat,

metgessa adjunta del Servei de Ginecologia de l’Hospital Santa Caterina. Hi ha col·laborat la Carme Ribas, administrativa de la direcció assistencial de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, així com personal auxiliar i d’infermeria dels serveis on s’han fet les rotacions.

Les sessions d’aquests primers dos dies de formació van centrar-se en l’atenció a la salut mental. Els participants del país van tractar l’atenció a la salut mental infantil, els trastorns mentals durant l’embaràs i el postpart, la medicació i l’alletament, el control de l’embaràs des del punt de vista de la llevadora i dels serveis ginecològics, i l’atenció a la discapacitat intel·lectual. Posteriorment, els dies 1 i 2 de desembre, l’IAS va organitzar unes segones jornades teoricopràctiques d’obstetrícia i atenció a la salut maternoinfantil, a càrrec de Joan Meléndez, metge especialista en obstetrícia i ginecologia del Whipps Cross University Hospital.

L’estada dels professionals de Gàmbia va cloure’s en un acte oficial organitzat pel Departament de Salut, el 30 de desembre, en el qual es van lliurar els diplomes acreditatius de la formació. Hi van assistir el conseller de Salut, Boi Ruiz; la ministra consellera de l’Ambaixada de la República de Gàmbia a Espanya, Njendeh Wadda; el cònsol honorari de la República de Gàmbia a Girona, Kassim Nije; el cònsol honorari de Gàmbia a Barcelona, Juan Antonio

A dalt, els professionals gambians amb els professionals de l’IAS després de l’acte de benvinguda. A baix, grup de participants en la formació, juntament amb part dels professionals de l’IAS que els han acompanyat durant sis mesos en la seva rotació abans de retornar cap al seu país.

del Moral; el director de l’Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació, Josep Antoni Pujante; el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Josep Trias, i el doctor Antoni Dedeu, de l’Oficina de Relacions Internacionals i Cooperació. També van ser-hi presents per part de l’IAS Angelina Prats, Alícia Ferrer, Dolors Coromines, Diari XX i Margarita de Castro.

Tant des de la perspectiva dels professionals que han col·laborat en la formació com des de la dels participants gambians, l’experiència ha estat molt positiva i enriquidora. Se-

gons el resultats de l’avaluació realitzada pels llevadors i llevadores en relació amb la formació rebuda, aquesta ha estat molt satisfactòria en un 80% i satisfactòria en un 20%.

La relació de l’IAS amb el govern de Gàmbia té el seu origen en la donació de material hospitalari de l’antic Hospital Santa Caterina al país africà en el moment del tancament del vell centre de Girona, l’any 2004. La iniciativa també és una bona mostra de l’esforç que fa l’IAS en el camp de la cooperació internacional. ■

L’envelliment de la població s'associa a processos degeneratius i a altres patologies, que sovint comporten pèrdua d’autonomia i dependència. De fet, la gent gran és el grup que consumeix un major nombre de recursos sanitaris. Segons els experts en la matèria, el millor indicador de salut en ancians és el seu estat funcional, i el millor sistema per avaluar-lo és la valoració geriàtrica integral. Per aprofundir-hi, l’IAS va celebrar el 16 de setembre la tercera edició del Curs de Psicogeriatria, una jornada organitzada pel Servei de Psicogeriatria i la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències (UVaMiD), que va aplegar més de 250 assistents de diferents disciplines a l’Hotel Carlemany de Girona. El curs es va estructurar en quatre grans àrees temàtiques: la qualitat de vida en els pacients institucionalitzats, la patologia del curador de pacients en etapes finals de la vida, l'assistència hospitalitzada, i un capítol específic sobre la malaltia d’Alzheimer.

En l’espai sobre la qualitat de vida hi van intervenir diferents professionals: l’epidemiòleg de l’IAS Josep Garre, que va parlar de influència dels factors mediambientals en la qualitat de vida; la geriatra Rosa Maria de Eugenio, de la Residència Geriàtrica Palamós Gent Gran, que va oferir un espai sobre la utilització racional dels fàrmacs, i, finalment, les diplomades en infermeria Ivanna Trastámara i M. Àngels Lacarra, del Servei de Psicogeriatria de l’IAS, que van exposar el tema del curador formal en els trastorns de la conducta.

En relació amb la patologia del curador de pacients en etapes finals de la vida, el curs va tractar sobre tres síndromes: la síndrome del fill de Bilbao, a càrrec d’Esther Celda, responsable mèdica del Centre Sociosanitari La República, de l’IAS; la

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Èxit de la III edició del Curs de Psicogeriatria

Notícies

Formació i docència

D’esquerra a dreta, el president de l’IAS, Joan Profitós, i el director territorial de Salut de Girona, Josep Trias, durant l’acte inaugural.

síndrome de Teresa de Calcuta, a càrrec de Joan Vilalta, psiquiatre de l’IAS, i la síndrome del niu buit en l’adult, a càrrec de Jordi Llinàs, psicòleg de l’IAS. Sobre l’assistència hospitalitzada, la jornada va oferir un espai sobre el perfil dels pacients institucionalitzats, a càrrec de Roser Llambí, geriatra de l’Hospital Sociosanitari Nicolau Font, de Lloret de Mar; un altre sobre la continuïtat assistencial, a càrrec de la treballadora social Eva Vidal, de l’Hospital de dia de malalties neurodegeneratives del Centre Sociosanitari La República, i, finalment, un de darrer sobre l’abordatge integral del pacient institucionalitzat, a càrrec del director del Centre Geriàtric Maria Gay de Girona, Jordi Pujiula.

El capítol sobre la malaltia d’Alzheimer va centrar la informació als assistents en dos sentits. El doctor Secundí López-Pousa, coordinador de la UVaMiD, va parlar sobre la prevenció i el tractament, i el filòsof Joan Canimas va tractar el tema de l’ètica en l’estimació en el context de la malaltia.

Dades facilitades pels organitzadors indiquen que entre un 23% i un 42% dels residents en centres assisten-

La III edició del curs repeteix èxit d’assistència.

cials tenen una demència moderada o greu. Segons informen els experts de l’IAS, s’està produint un canvi de paradigma en l’atenció a la gent gran amb demència, focalitzant l’assistència en funció dels resultats (qualitat de vida) i no tant en el procés de l’atenció (qualitat de les cures), com s’ha fet històricament.

Les persones curadores de pacients amb demència afronten el dia a dia de formes molt diferents en funció tant de les característiques personals, clíniques i socioeconòmiques del pacient com de les pròpies. Les principals conseqüències sobre els curadors es poden classificar en quatre grans grups: psicosocials, fisiològiques, alteració d’hàbits saludables i empobriment de la salut.

Les intervencions de promoció de la salut en aquest col·lectiu incideixen sobre les capacitats i habilitats dels curadors per modular l’estrès derivat de l’atenció i reduir-ne els efectes, i es poden distingir les intervencions orientades a la tasca i les orientades a l’emoció. La geriatra de l’IAS Esther Celda assenyala que “diferents estudis demostren que els curadors presenten freqüentment simptomatologia depressiva i angoixa, baixa percepció

d’autoeficàcia i baixa qualitat de vida”. En aquest sentit aconsella que “la intervenció en els curadors pot comportar un benefici en la mesura que pot retardar-ne la institucionalització”. Per la seva banda, el neuròleg Secundí López-Pousa i el psiquiatre Joan Vilalta afegeixen que la necessitat principal en fases inicials és la informació i coneixement de la malaltia, en fases moderades proporcionar tècniques de maneig i capacitació funcional i en fases avançades oferir programes de descans familiar i suport al curador”.

Els coordinadors de la jornada, que va comptar amb la col·laboració dels laboratoris Novartis Farmaceutica SA, opinen que “és fonamental conscienciar els facultatius de la importància de la formació multidisciplinària per facilitar el treball en equip, poder conèixer l’estat de salut i la qualitat de vida dels ancians, atendre els seus problemes derivats de l’edat i valorar-ne l’estat funcional. En aquest mateix sentit, cadascun dels agents implicats en l’atenció d’aquestes persones hauríem de conèixer l'accessibilitat, utilització i freqüentació dels recursos socials disponibles”. ■

15

Reportatge L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

16

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil del Gironès i Pla de l’Estany 20 anys treballant per ser millors professionals El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que el gener de 2012 compleix 20 anys des que es va posar en funcionament a la seva primera seu ubicada al Puig d’en Roca de Girona, es dedica a la valoració i al tractament de trastorns psíquics dels infants i joves fins a divuit anys. La psicòloga Maite Pi, cap del Servei, i també tots els professionals del centre, destaquen que l’àmbit d’actuació no se centra únicament en el pacient, sinó també en el medi en el qual es manifesta el patiment, ja sigui l’escola o la família. L’accés al servei, de caràcter ambulatori, es du a terme per derivació d’altres serveis del sistema de salut, ensenyament, serveis socials o justícia. L’edifici Fòrum és la seu actual del centre a Girona, però el servei disposa de consultes als centres d’atenció primària de Banyoles i Vila-Roja, i l’equip assistencial realitza una atenció directa al Centre de Justícia Juvenil de Montilivi i a la Unitat Acàcies de l’EEE (Escola d’Educació Especial) Font de l’Abella, amb qui el CSMIJ disposa d’un programa conjunt. El Centre també col·labora estretament amb la SEETDiC (Serveis Educatius Específics per als Trastorns de

Desenvolupament i de Conducta). En conjunt, d’acord amb l’última memòria, l’any 2010 el centre va realitzar un total de 9.564 visites i 3.061 coordinacions. La Maite ens ha explicat el funcionament del centre i ens ha presentat el seu equip: les administratives Antònia Arboleas i Montserrat Fita; les psiquiatres Dori Espeso, Cristina Lombardia i Susa Mouzo; les psicòlogues Montserrat Bassols, Dolors Bosch, Helena Rivera, Laura Roca i Joana Sánchez; la diplomada en infermeria Consol Vilert, i les diplomades en treball social Marta Manuel i Neus Martorell.

De vuit a deu del matí es fan visites de seguiment.

Després es duen a terme les primeres visites. A partir de les onze continua l’atenció de seguiment i, quan escau, es fan les reunions amb els professionals d’altres serveis. “Cada dimecres, a primera hora del matí, revisem les derivacions que ens han arribat per assignar-les a la professional més adient en cada cas. El primer dimecres després d’aquesta reunió duem a terme la sessió clínica del servei: un professional del centre presenta un cas per poder treballar-lo conjuntament amb tot l’equip, o

bé dediquem l’espai a la presentació de nous avenços sobre una patologia o tractament. Després de la sessió, dediquem un temps a la reunió organitzativa, que vol dir informar sobre el treball que s’ha dut a terme a la junta assistencial, elaborar o revisar els protocols, etc.”, informa la Maite. “El tercer dimecres del mes”, continua, “fem una supervisió interna en la qual treballem els casos en què tenim més dificultat, i a continuació duem a terme la reunió organitzativa”. “El dijous”, apunta la cap del Servei, “el centre també disposa de les mediadores de l’IAS, que donen atenció el mateix dia al Centre de Salut Mental d’Adults”.

La Maite, a més de dirigir el centre, col·labora amb el Servei de Pediatria de l’Hospital Santa Caterina en l’atenció a casos que presenten una simptomatologia lleu reactiva a trastorns adaptatius.

Molt més que una recepció La Montse Fita i l’Antònia Arboleas són el punt d’entrada al Servei. Són les auxiliars administratives. La seva feina abasta tasques de diferent ordre, des de l’atenció al client fins a la facturació,

Reportatge L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

A la pàgina anterior, la treballadora social, Marta Manuel, durant una reunió de treball amb la Maite Pi i la psicòloga Laura Roca.

A l'esquerra, la psiquiatra Susa Mouzo durant una visita a un pacient.

A dalt, la psicòloga Joana Sánchez.

17

“L’àmbit d’actuació no se centra únicament en el pacient, sinó també en el medi en el qual es manifesta el patiment” l’organització de les agendes dels professionals assistencials, la comanda de material i la preparació de les històries clíniques, les quals han de tenir un sistema físic d’arxiu equivalent al que arxiva el sistema informàtic (l’OMISAM). Mentre esperem poder parlar amb els diferents professionals, la Montse, veterana del Servei, ens explica el recorregut del centre per les diferents seus.

“Vam començar al Puig d’en Roca, ens dèiem CAPIP (Centre d’Atenció Psiquiàtrica Infantil). En un principi havíem de ser-hi per un temps provisional, però al final ens hi vam passar dotze anys.

Allò era un altre món”, diu la Montse. “Els usuaris”, explica, “venien en autobús, i de vegades alguns arribaven a peu perquè el conductor no els deixava pujar el cotxet del nen”. L’any 2007, mentre es

duien a terme les obres del que seria l’actual centre, el servei es va traslladar a l’edifici de la Mancomunitat I del Parc Hospitalari Martí i Julià. “Hi vam estar dos anys”, afirma.

Avui, dimarts, és un dia de visites programades que es preveu tranquil. La Montse relata el programa del dia. “Tenim programades les visites, que es duran a terme de vuit a tres de la tarda”.

Si ve cap urgència també serà atesa. Al llarg de la jornada tindrem ocasió de parlar una estona amb les professionals que avui són presents al centre.

La clau: treball en xarxa S’acosta a la recepció la Consol Vilert perquè necessita demanar una hora de relaxació per a un pacient de la Dori Espeso. Es tracta d’un noi de 10 anys, derivat al centre des de l’escola a causa d’un comportament nerviós i inquiet, i amb dificultats d’aprenentatge. Segons explica la Consol, les tècniques de relaxació són uns exercicis corporals que, conjuntament amb la família, es poden practicar a casa per ajudar el nen o l’ado-

lescent a controlar l’ansietat. “Primer farem una sessió individual amb el nen i després conjuntament amb la seva mare”, explica. Precisament, la Maite Pi i la Consol estan treballant en la creació d’un grup de relaxació per a adolescents.

La Consol es va incorporar a l’IAS l’any 1993, a la Unitat d’Aguts i Urgències de l’antic Hospital Psiquiàtric. L’any 1999 es va traslladar al Centre de Salut Infantil i Juvenil, on treballa amb totes les franges d’edat i amb tots els professionals, però molt especialment amb nens que segueixen el protocol TDAH (Trastorns per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat), i els programes d'atenció als Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) i de consum de tòxics. També atén nois amb trastorn mental greu i qualsevol problema que tingui a veure amb la criança. “Des del servei fem molta promoció de la salut, per evitar que en edat adulta els nostres usuaris desenvolupin psicopatologies”, destaca la infermera. “Treballem molt les pautes psicoeducatives amb el nen o amb l’adolescent i les seves famílies”, apunta. Des d’infermeria s’intenta incidir en la prevenció en totes les franges d’edat:

Reportatge L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

A dalt, a l'esquerra, la Montse Fita i l'Antònia Arboleas, administratives del centre. A la dreta, la Maite Pi i la Consol Vilert durant un intercanvi d'informació d'un usuari. A baix, a l'esquerra, la psiquiatra Cristina Lombardia, la psicòloga clínica Helena Rivera, i la treballadora social, Neus Martorell en sessió de treball.

18

la infància, de 0 a 6 anys; en l’etapa infantil, de 6 a 12 anys; en la fase de l’adolescència, dels 12 als 15 anys; i en el pas cap a la vida adulta, dels 15 als 18 anys.

Mentre conversem amb la Consol, entra al despatx la psicòloga Laura Roca. Li dóna la història d’una nena que està en tractament de Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). Després de visitar-se amb la psicòloga, la noia i el membre de la família que l’acompanya seran visitats per Infermeria, amb l’objectiu de rebre les pautes de conducta que han de seguir a casa.

Ja deuen de ser les onze del matí. Em reuneixo amb la Dori Espeso. La psiquiatra es va incorporar a l’IAS fa vuit anys procedent de Sant Joan de Déu, amb una llarga trajectòria professional al darrere, tant en l’atenció a nens com a adults.

Ara disposa d’una estona per explicar-nos la seva feina. La Dori destaca especialment la importància del treball en xarxa. “Quan un nen té un problema, el treball en xarxa és essencial”, afirma. “Els professionals dels centre estem en contacte permanent, ja sigui telefònicament o a través de reu-

nions, amb els professionals que envolten la vida del pacient (els Centres Residencials d’Acció Educativa —CRAE—, els centres d’acollida, els Equips d’Assessorament Psicopedagògic — EAP—, etc.). Posem en ordre tot el que envolta el nen perquè els desajustaments que pugui tenir tinguin el menor impacte possible sobre la seva vulnerabilitat, i estimular, així, els factors protectors”. La idea, segons explica la doctora Espeso, és fer un bon treball de detecció i protecció de la malaltia mental. “Per exemple, si no detectem a temps en un nen un TDAH, aquest pot esdevenir un futur trastorn de conducta”. Segons informa, “durant el període escolar visitem molts casos sota el paraigües TDAH, però que en realitat tenen a veure amb problemes escolars i amb la situació social del pacient. Ara, en temps de crisi, els problemes que puguin tenir les famílies passen factura als nens”.

La Dori Espeso és especialista en l’atenció a l’usuari immigrant i forma part de les Taules Territorials d’Immigració de l’àrea d’influència de l’Hospital Santa Caterina, així com de la Secció

Territorial de Girona. El 15 de novembre va intervenir com a ponent de referència en el seminari Família i Migració Avui, organitzat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i la Universitat de Barcelona. L’experta afirma que la facilitat amb què les famílies s’agrupen i es desagrupen afecta la salut mental dels nens i de les pròpies famílies. “Realitzem la intervenció en el centre però també d’altres maneres, amb persones puntuals durant el procés. Cada cas és un món”, diu. La creació d’un clima de confiança amb la família és molt important per arribar a saber la veritat del que passa a l’entorn del nen. “Hem d’actuar amb molt de tacte: primer, escoltar; segon, crear confiança; i en tercer lloc, actuar a poc a poc”, manté la doctora.

Són cap a dos quarts de dotze. La Dori ha d’atendre una visita; es tracta d’una nena amb trastorn d’ansietat, situació que requereix que jo marxi.

Em dirigeixo cap al despatx de la doctora Mouzo, que acaba d’atendre una pacient amb problemes de depressió i amb un trastorn de l’alimentació lleu. Aquesta noia, segons m’explica la psiquiatra,

“En tots els casos, el que és més important per oferir una bona atenció és la coordinació i treball conjunt amb la resta de serveis que envolten el pacient” Els TMG fan referència als trastorns d’espectre autista, les psicosis infantils, les esquizofrènies, els trastorns afectius bipolars o els trastorns obsessivocompulsius severs, entre d’altres.

Al Centre Educatiu de Justícia Juvenil de Montilivi, dotat de quaranta places, s’atenen els adolescents interns, als quals l’equip del CSMIJ realitza una valoració en el moment de l’ingrés. Segons explica la doctora Mouzo, aquests usuaris poden presentar des d’estrès o ansietat fins a psicosis i patologia dual. “Solen ser nois d’entre quinze i vint-i-un anys, amb problemes de tòxics, i per aquest motiu també treballem molt coordinament

treballa a l’IAS des de l’any 2003, atén els casos del CSMIJ de Girona tres dies a la setmana i els dos dies restants presta servei a la Selva interior.

La Neus Martorell, veterana del centre, em fa cinc cèntims de la situació de vint anys enrere.

“L’any 92, quan vaig començar a treballar al CAPIP, no existia una xarxa pública d’atenció a la salut infantil i juvenil a comarques. Un equip de sis persones, les psicòlogues Maite Pi i Montserrat Bassols, en Jaume Canyelles, com a psiquiatre, la infermera Carme Salamià, la Montse Fita, en l’administració, i jo, donàvem servei a tota la demarcació”, recorda. “Durant deu anys vaig ser l’única treballadora social que donava atenció en l’àmbit infantil; després ja es va incorporar la Marta Manuel, i, a poc a poc, l’equip de treballadors socials infantils es va anar ampliant fins a la seva implantació a tots els sectors de la xarxa”, apunta.

La Neus ha de marxar un moment per un cas relacionat amb una nena amb uns pares que es troben en tractament al Centre Salut Mental d’Adults (CSMA). “Hi ha desacord sobre qui guarda la nena i per això el seu desenvolupament emocional es troba en una situació de risc”, explica.

La reunió sobre el cas es du a terme a l’altra banda del passadís, al despatx de la Maite, i també hi intervenen les doctores Alorda i Ferrer, del CSMA, i la Maite Pi. Entra al despatx la psiquiatra Cristina Lombardía, que se suma a la conversa i seu al costat meu en una cadira diminuta, les pròpies del centre. La Cristina va iniciar la seva tasca a l’IAS el 1995; des d’aquell any fins avui, a més de rotar per totes les antenes del CSMIJ, ha treballat en l’Hospital de Dia d’Adolescents i també en la Unitat de Referència per a Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI).

La psiquiatra m’informa, amb paciència, de la seva tasca al capdavant del programa de col·laboració del CSMIJ amb els Serveis Educatius Específics per a l’Atenció als Trastorns de Desenvolupament i Conducta (SEETDiC), als quals dedica la meitat de la seva jornada.

El programa de col·laboració amb el SEETDiC es va posar en funcionament l’any 2009 i abasta tota la demarcació de Girona. “Aquí proporcionem assessorament clínic als equips i formació directa als professionals del món educatiu de tot el territori, però no oferim tractament ni fem diagnòstic”, aclareix la psiquiatra. Segons explica Lombardía, quan un EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) detecta un cas que el preocupa, sol·licita suport al SEETDiC i des d’aquest dispositiu l'equip presta l’assessorament pertinent, en funció de

Reportatge

amb els nostres centres d’atenció a les drogodependències”, informa. En la seva atenció també intervé una psicòloga del Departament de Justícia, institució de la qual depèn el centre. “A més de les visites, organitzem grups de reflexió per treballar les conductes violentes”, apunta la psiquiatra. Per a la Susa és important destacar que l’objectiu de tot l’equip és intentar que els pacients no s'agreugin o consolidin quadres psiquiàtrics i que no presentin descompensacions agudes en aquest període en el qual estan creixent i desenvolupant-se com a persones.

Va transcorrent el matí. Tinc la sort que l’Helena Rivera, i les treballadores socials Neus Martorell i Marta Manuel es poden quedar una estona amb mi. L’Helena és psicòloga clínica. Va ser l’any 2002 quan es va incorporar a l’IAS. Primer va treballar al sector del Baix Empordà, després a l’Alt Empordà, i partir del 2003 ja es va quedar a la seu del CSMIJ del Gironès. Dedica la meitat de la jornada al Programa TMG, del qual ens informava la Susa, i l’altra meitat la dedica a l’atenció de les primeres visites, les visites successives i els casos derivats d’altres professionals. La psicòloga és la responsable de l’equip per a la valoració dels casos al CAP de Vila-roja Font de la Pólvora.

EL CSMIJ proporciona atenció al CAP de Vila-roja Font de la Pólvora des de l’any 1998 i hi col·laboren el Servei de Pediatria del CAP, l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic i els Serveis Socials de la zona. En el CAP, un cop valorat el cas, si es creu convenient, es deriva l’usuari cap al CSMIJ i, si no, es treballa amb el pacient a través dels diferents dispositius: l’escola, els serveis socials i l’equip de pediatria. L’Helena, com la resta de l’equip, posa de relleu que “en tots els casos, el que és més important per oferir una bona atenció és la coordinació i treball conjunt amb la resta de serveis que envolten el pacient”.

L’Helena i la Marta Manuel també atenen els CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa), on resideixen els nens tutelats per l’Administració dependent del Departament de Benestar i Família. En aquest camp, la Marta coordina, organitza i dóna suport als CRAE juntament amb l'Helena, la Dori, la Consol i la Maite. Assessoren els professionals en qüestions de salut mental i també donen suport als educadors perquè puguin tenir les millors actituds i emprendre les millors actuacions en relació amb la salut mental dels nens que atenen. La Marta Manuel és la referent del Programa de col·laboració amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Manuel, que

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

ja no necessita tractament farmacològic, i a partir d’ara serà atesa per la psicòloga Laura Roca.

La doctora Mouzo fa uns quatre anys i mig que treballa a l’IAS; combina la seva jornada setmanal entre la seva tasca dins del CSMIJ, on forma part de l'equip que atén els usuaris del Programa d’Atenció al Trastorn Mental Greu de la Infància i Adolescència, i l’assistència al Centre Educatiu de Justícia Juvenil de Montilivi. Un o dos cops al mes també és metgessa de guàrdia a l’Hospital Santa Caterina. A més forma part del comitè d'Ètica del IAS. En relació amb el Programa d’Atenció al Trastorn Mental Greu (TMG), la Susa treballa amb la psicòloga Helena Rivera i la treballadora social Neus Martorell. “Les visites les fem conjuntament o individualment, segons el cas, i ens coordinem amb les escoles, els centres d’educació especial i també amb els diferents especialistes que tenen relació amb el cas, com poden ser els de pediatria o endocrinologia. La treballadora social també realitza les visites a domicili”, explica la doctora.

“Les visites a les persones que incloem dins aquest programa”, continua, “solen tenir una alta freqüència perquè es tracta de pacients greus”.

19

Reportatge L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

A dalt, la Montserrat Bassols després de l'entrevista. A la dreta, la doctora Dori Espeso al seu despatx; i una visió de la zona d'espera i recepció del centre.

20

cada cas.

La Cristina combina la tasca al SEETDiC amb la seva dedicació al programa de col·laboració del CSMIJ amb el Departament d’Educació per a l’atenció dels Trastorns d'Espectre Autista (TEA), juntament amb la psicòloga clínica Montserrat Bassols. Psiquiatra i psicòloga treballen en estreta col·laboració en aquests casos.

La Neus Martorell ha tornat de la reunió i rescatem la conversa. El primer que fa la treballadora social quan arriba al matí són les visites de suport al tractament i també parlar amb la resta de professionals amb qui comparteix casos. També fa les visites individualitzades amb l’usuari i la seva família, en les quals la Neus valora la situació social.

Aquestes visites es duen a terme en el centre o allà a on el nen es trobi: al domicili, a les escoles o en un centre cívic. “De vegades també es donen casos de nens tancats a casa que no volen o no poden sortir. Per això nosaltres hem d’anar on hi hagi el cas”, comenta. La Neus es coordina amb els serveis socials municipals i del consells comarcals del Gironès i el Pla de l’Estany, i amb els

CDIAPS (Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç Infantil). “El més dur de la feina són els casos en què intervé la justícia i els casos de maltractaments o abusos, en què els pares poden quedar desautoritzats”, manifesta.

Atenció integral i integrada Torno al centre un altre dia perquè avui el temps s’ha fet curt. He quedat amb la Montserrat Bassols, també veterana del centre. De fet, la seva carrera professional dins de l’IAS sempre s’ha desenvolupat al CSMIJ. El seu àmbit d’actuació són els usuaris escolaritzats en centres d’educació especial que pateixen un trastorn d’espectre autista i psicosi de la infància. Es tracta de patologies que afecten el conjunt de l’individu: les emocions, el llenguatge, la comunicació, les relacions interpersonals i la manera com aprèn. Segons informa, el més important és la visió globalitzadora amb què es tracta la persona. “Atenem les seves necessitats de desenvolupament personal, i això vol dir atendre les seves famílies i l’equip educatiu del centre d’educació especial”, afirma.

Els centres d’educació especial són centres públics d’àmbit comarcal. El CSMIJ dóna atenció al centre de Font de l’Abella, que abasta el Gironès i el Pla de l’Estany, a través d’un programa de col·laboració amb el Departament d’’Ensenyament per a l’atenció als alumnes diagnosticats de Trastorns d'Espectre Autista (TEA) escolaritzats en aquest centre. Actualment el programa atén trenta-vuit alumnes. Els professionals del CSMIJ treballen per tal que aquests infants tinguin una atenció integral i integrada. El primer que fan, segons explica la Montserrat Bassols, és valorar quines necessitats terapèutiques tenen els usuaris i les seves famílies. “Quan els nens són petits treballem la interacció entre els pares i el nen, amb l’objectiu de fer entendre als pares la manera particular que té el seu fill de comunicar-se perquè puguin actuar-hi en consonància, i així afavorir el desenvolupament de les capacitats del nen”, assenyala.

Com es detecta el problema? “El símptoma més clar del problema és que el nen es retarda en la parla”, aclareix Bassols. Existeixen uns circuits establerts d’atenció. Quan l’atenció és primerenca,

Reportatge

ment als adolescents de 3r i 4t d’ESO. En els seus inicis, eren equips d’infermeria que obrien consulta als IES unes hores a la setmana per atendre directament els alumnes, alhora que feien un treball comunitari de prevenció per mitjà de xerrades o tallers adreçats tant a alumnes com a professors.

Des del començament la direcció del programa va constatar la necessitat d’incorporar-hi professionals de la salut mental. “Nosaltres assessorem els professionals de la salut que formen part del programa, a través de reunions i formació; també atenem directament al nostre centre els adolescents derivats pels equips d’infermeria del PSIE d'acord amb els EAP, i participem ens els projectes funcionals”, explica la psicòloga.

La resta de la jornada de la Joana es distribueix entre un 45% de dedicació a l’atenció del CSMIJ al Pla de l’Estany, un servei que es dóna des de fa quatre anys, i un 5% de dedicació al Servei Bàsic de Prevenció de l’ICS. Aquest servei va sol·licitar la integració d’un psicòleg al seu equip mèdic.

La Laura Roca és des de fa tres anys psicòloga del CSMIJ i treballa específicament en el Programa de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). La Laura atén els casos d'anorèxia, bulímia i trastorns alimentaris no especificats que arriben per a valoració i tractament. El Programa TCA és un programa transversal coordinat per l’Hospital de Dia d’Adolescents de l’IAS i acull tant adults com infants i adolescents. La porta d’entrada és l’atenció primària de salut. Per al seu correcte funcionament, hi intervenen els equips d’infermeria, psicologia, treball social i psiquiatria. Concretament, en el casos infantils, el treball amb la família és, segons explica la Laura, cabdal. “Primer valorem quin tipus de trastorn pateix la persona, i en funció de la seva gravetat, pautem les visites psicològiques i d’infermeria, i decidim si cal un ingrés parcial o total al Parc Hospitalari, a l’Hospital de Dia o a la Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil (URPI), en els cas dels menors, o a la Unitat d’Aguts de l’Hospital Santa Caterina, en el cas dels adults; o bé si n’hi ha prou amb el tractament aquí, al centre”, explica.

Segons informa l’especialista, bona part dels

casos que es tracten al CSMIJ són noies a partir dels tretze anys, però afirma que es detecta un increment dels casos entre la població adulta, amb una proporció de vint a vuitanta.

Per a la Laura Roca una de les tasques més importants en el cas dels adolescents és que tant ells com les seves famílies preguin consciència del problema i que, en conseqüència, motivin el canvi.

Al mateix temps, l’equip treballa per a la recuperació física i biològica de la noia o del noi. Pregunto a la Laura per les causes que porten un jove a actuar així. “Els motius són d’índole molt diversa: factors culturals, socials, familiars, etc., però en la base de tot sempre hi ha la recerca d’un reconeixement i una valoració per part dels altres”, conclou.

Només em resta entrevistar la Dolors Bosch, psicòloga clínica del Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAS) Teresa Ferrer de Girona. La Dolors sempre ha treballat en aquest camp, primer al CAS de Manresa, després al CAS Joan XXIII de Tarragona; i posteriorment a la Fundació Teresa Ferrer, que l’any 2005 va passar a ser gestionada per l’IAS, com un servei més de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions. Concretament, el CAS Teresa Ferrer col·labora amb el CSMIJ des de l’any 2007, amb un programa d’atenció a adolescents consumidors de substàncies que generen dependència. Segons informa la Dolors, aquests joves solen presentar trastorns conducta o emocionals i problemes amb el seu entorn, ja sigui a l’escola o la família. La psicòloga explica que es donen dos perfils d’usuaris: els que tenen només una addició als tòxics i els que presenten una patologia dual. “En qualsevol dels casos intentem fer entendre als joves com els pot afectar el consum. Els donem pautes per disminuir el consum fins aconseguir arribar a l’abstinència, i si nó s’aconsegueix, plantegem una desintoxicació ambulatòria o hospitalària, en funció del cas”.

Des de l’any 2007, la Dolors ha atès un total de 90 usuaris, dels quals la major part són nois i noies d’entre 15 i 16 anys, a parts iguals.

Copsant el dia a dia dels professionals del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil finalitzo el reportatge, amb la sensació que ens queda molta informació per processar. El seu treball és de tal magnitud que només podem donar les gràcies per la tasca que fan i felicitar-los per aquests vint anys que el centre commemorarà el proper 14 de març, amb una jornada a la sala d’actes de l’Hospital Santa Caterina. Segur que ens hi trobarem.

■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

es deriva el nen cap als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), on és atès fins als 5 anys. Després ja passa a ser atès pel centre de l’IAS. La psicòloga i la Dra. Cristina Lombardía ofereixen atenció a la família, però també focalitzen el treball en l’equip educatiu del centre especial (mestres, educadors, logopedes, psicomotricistes, etc.). “D’una banda”, diu, “fem un treball d’intercanvi d’observació i reflexió sobre els nens, ja que aquests mostren unes coses o altres segons on estiguin. Per altra part, tenim la tasca d’orientar i assessorar els educadors. El clínics ajudem els mestres a entendre la manera especial de pensar que tenen aquests nens i aquells aspectes de la relació mestre-alumne que afavoreixen o interfereixen l’aprenentatge”, confirma. “En tercer lloc”, continua, “tenim la funció de suport i contenció a l’equip educatiu, un espai de treball fonamental perquè les emocions dels professionals, agitades pels alumnes, s’orientin a favor d’una millor intervenció”. Com a últim punt, la psicòloga posa també de relleu el treball d’observació a l’aula, a través del qual s’obté la informació sobre les interaccions dels nens amb els adults i amb els companys de classe.

Però, què causa un TEA en un nen? La Montserrat Bassols ens diu que no se sap. “Semblaria que hi ha un component orgànic, però no se sap quin”, afirma. “El que sí que hi ha és un consens sobre com cal tractar el problema: equips multidisciplinaris i atenció global de la persona i els seus contextos de vida”, diu. “I en aquest sentit”, assegura l’experta, “també cal destacar com els diferents professionals que hi intervenen s’han anat connectant perquè l’usuari i la seva família no perdin la continuïtat de l’atenció, malgrat que aquesta depengui de departaments administratius diferents segons les fases de la vida del nen”.

La Montserrat Bassols dedica la meitat de la seva jornada a aquest programa en el sector del Gironès i una altre part en el sector del Baix Empordà.

Abans també donava suport i tractament a l'Alt Empordà, però té reducció de jornada per maternitat.

El CSMIJ també disposa d’un programa de col·laboració amb el Programa Salut i Escola (PSIE) dels departaments de Salut i Educació, al qual una psicòloga dedica mitja jornada laboral. Aquesta professional és la Joana Sánchez, i ella ens en parla. L’objectiu del programa, segons explica la Joana, és apropar la salut als instituts, especial-

“Des del servei fem molta promoció de la salut, per evitar que en edat adulta els nostres usuaris desenvolupin psicopatologies”

21

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Entrevista

ENTREVISTA A

22

José Luis Fraguas CAP DEL SERVEI D’URGÈNCIES DE L’HOSPITAL SANTA CATERINA

“La creació de l’especialitat és la gran matèria pendent” Llicenciat en Medicina (1988-1994) per la Universitat de Saragossa, va especialitzar-se en Medicina Familiar (1996-1999) a la capital aragonesa, on va néixer l’any 1969. El 1999 es va incorporar a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, centre a on va exercir com a metge adjunt d’Urgències fins a l’any 2007. Posteriorment, va obtenir una plaça al SEM, activitat que va compaginar amb la prestació de serveis a Urgències de l’Hospital d’Olot. L’any 2010, s’assabenta de la possibilitat de dirigir el Servei d’Urgències de l’Hospital Santa Caterina i la seva carrera professional fa un tomb cap al món de la gestió. Passats gairebé un any i escaig al capdavant del Servei, el doctor Fraguas insisteix a comunicar que se sent orgullós del seu equip i del seu servei i encoratja els professionals que l’acompanyen a mantenir-se “amb ànims i ferms en aquests moments difícils”.

José Luis Fraguas viu a Palol de Revardit. Els temps que no és a l’hospital el dedica més que mai a la seva família. No fa gaire va ser pare per segona vegada; ara l’Hugo ja té gairebé dos anys, i la seva germana, la Paula, en farà cinc. La resta de minuts practica els fogons, el fúting i l’esquaix, un esport que comparteix amb l’anestesiòleg i company de feina Santi Beltran. No ens diu, però, qui dels dos és més bo en la disciplina. Els diumenges a la tarda sol “patir” —com ell diu— pel seu equip de futbol: el Saragossa.

- L’Actual: Quina és la seva visió d’un Servei d’Urgències?

- J. L. Fraguas: Som la porta d’entrada de l’Hospital i diria que uns dels serveis més importants d’un centre hospitalari. El treball és complicat perquè acabem atenent usuaris amb afectacions banals, però també molt greus i amb patologies molt diferents. Per tant, és un servei

molt complex en tant que tractem tots els perfils de malalts. El futur d’un pacient depèn en bona part de la nostra valoració inicial.

- L’Actual: Quina va ser la seva impressió en incorporar-se a l’IAS com a cap de Servei?

- J. L. Fraguas: Molt bona. Em vaig trobar amb un sentiment de grup, d’empresa, d’identitat pròpia. Quan t’incorpores al servei es percep amb claredat que són gent que porten molts anys treballant junts; ja ho feien al vell Santa Caterina; i es van adaptar bé al nou hospital, amb tot el que això va poder comportar. Els professionals treballen en equip; i això és bo. En relació amb el Servei d’Urgències, em va sorprendre la identitat tan marcada que tenia.

Tenim dos trets diferencials importants que ens diferencien de la resta de serveis d’urgències del nostre entorn. En primer lloc, som referent de les urgències psiquiàtriques; i en segon lloc, el fet d’estar ubicats en

“... intentarem optimitzar al màxim els recursos per aportar el nostre granet de sorra a l’estalvi global”. un entorn amb un índex de població immigrant significatiu fa que l’atenció a aquest col·lectiu també sigui rellevant.

- L’Actual: Com s’organitza el Servei a l’IAS? - J. L. Fraguas: El tret diferencial dels serveis de urgències és la variabilitat, tant per la quantitat d'usuaris que requereixen la nostra atenció (el doctor Fraguas fa notar que requerir no és sinònim de necessitar), com per la gravetat de la patologia que presenten. Hi ha una màxima al voltant de la qual articulem la nostra activitat, que és la gravetat que pot

posar la vida d’un pacient en perill en un curt període de temps. Quan un d'aquests pacients es dirigeix al servei se li ha de proporcionar assistència immediata, independentment de qualsevol altre factor, o, dit d'una altra manera, hem de prioritzar l’atenció a aquesta persona. Aquest fet condiciona sens dubte l'organització del nostre servei.

Quan un pacient ve al nostre Servei és atès per un grup de professionals multidisciplinari, amb diferents habilitats i nivells de responsabilitat: administratius, zeladors, auxiliars d'infermeria, infermers i metges.

Després d'un primer pas pel servei d’Admissió d’Urgències, on el personal administratiu recull les dades necessàries del pacient, aquest és valorat per la consulta de triatge, funció que realitza el col·lectiu d’infermeria. Aquest és un dels punts clau per al correcte funcionament del sistema, ja que en funció de la patologia que presenta se li assigna

“El nostre futur, com el de qualsevol Servei d’Urgències, es troba en la contínua progressió i en la formació perquè, per definició, la seva complexitat així ho requereix” ingressa o el traslladem a un altre centre, que, en el nostre cas, és gairebé sempre l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Amb tot plegat, queda clar que estem davant un procés d’extraordinària complexitat en què el paper principal recau sobre els professionals d’urgències, però que no seria possible sense la resta de serveis de l'hospital. No puc deixar de citar una persona d'especial transcendència en l'organització de tot aquest entramat: és la Maria Monsuñer, la supervisora d'Infermeria.

- L’Actual: Com encara el futur?

- J. L. Fraguas: Amb optimisme, malgrat el moment. El nostre futur, com el de qualsevol Servei d’Urgències, es troba en la contínua progressió i en la formació perquè, per definició, la seva complexitat així ho requereix.

No partim de zero. Hi ha molta feina

Segurament durant els mesos propers notarem un increment de la pressió assistencial, conseqüència de diferents factors vinculats amb les mesures d’ajustament pressupostari. Nosaltres intentarem optimitzar al màxim els recursos per aportar el nostre granet de sorra a l’estalvi global.

- L’Actual: Els ciutadans també ens hem de responsabilitzar, doncs, de l’ús que fem dels serveis d’urgències.

- J. L. Fraguas: Això és clau. Els serveis d’urgències atenen més persones de les que haurien d’atendre.

Quan fem el triatge ens trobem que alguns usuaris s’haurien d’haver plantejat ser atesos, sense presses, en un centre d’atenció primària, i deixar que la nostra atenció se centri en el pacient realment urgent. Els usuaris han de responsabilitzar-se de fer una correcta utilització dels

recursos segons la seva necessitat i, en cap cas, en funció de la seva comoditat.

- L’Actual: Vostè ha parlat de formació. No fa gaire els mitjans de comunicació informaven sobre la pressió dels metges d’urgències per aconseguir la concreció d’una especialitat.

- J. L. Fraguas: Abans de respondre, si em permet, faré una mica d’apologia sana de la nostra activitat. Els metges d’urgències, independentment de l'entorn en el qual realitzem la nostra activitat: hospitals comarcals, centres de referència, atenció extrahospitalària o primària, som un col·lectiu que du a terme un treball de gran complexitat i d’extrema importància. Ens enfrontem amb situacions de molta gravetat que hem de solucionar de forma immediata; hem de dominar moltes disciplines diferents de la medicina, des de cardiologia fins a traumatologia, o tenir habilitats en anestèsia i saber pediatria; atenem tant un pacient amb una infecció greu com una persona amb un traumatisme cranial. Per si això no fos prou, fem la nostra activitat de la mateixa manera a les quatre de la tarda que a les quatre de la matinada; no tenim Cap d’Any, Reis o revetlla de Sant Joan. Aquestes circumstàncies ens confereixen un estatus especial, no sempre ben comprès per altres sectors. Sento un gran orgull de pertànyer a aquest col·lectiu.

La creació de l’especialitat és la gran matèria pendent des del punt de vista professional. Si bé a altres països sí que existeix, a l’Estat espanyol aquesta possibilitat no hi és. Si existís l’especialitat integraríem un col·lectiu molt més homogeni, ara no ho som. I si tenim en consideració aquesta realitat encara hem de posar més en valor el treball i l’esforç del metge d’urgències, el qual està desenvolupant la seva activitat sense haver gaudit d’un pla formatiu reglat. ■

Entrevista

feta durant anys. Tenim la base, que és un equip de bons professionals i uns mitjans tècnics més que acceptables.

- L’Actual: Com han afectat els reajustaments econòmics al servei?

- J. L. Fraguas: És un tema complex.

Les persones del servei estan preocupades. L’especulació sobre mesures futures que ens poden afectar és contínua. L’equip està amoïnat per mantenir la seva estabilitat laboral i també tem noves rebaixes en el sou.

Estem tots plegats una mica cansats de tenir la sensació que som els culpables de la crisi i que contínuament s’especuli sobre mesures en relació amb la sanitat. Al marge d’aquest punt, sortosament, el servei no ha patit un gran impacte per les mesures de reajustament econòmic.

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

un nivell de gravetat, que equival a un nivell de prioritat. Per a aquesta tasca fonamental disposem del judici clínic del personal d’infermeria i d’un sistema informàtic dissenyat per realitzar el triatge de pacients, estandarditzat i avalat per diferents societats científiques.

En el cas de trobar-nos davant una urgència pediàtrica, el pacient és valorat directament pel Servei de Pediatria dins de la franja horària corresponent; i fora d'aquest horari, és valorat pels metges d’urgències.

Disposem d'un psiquiatre de guàrdia que atén les urgències psiquiàtriques, tant les consultes directament al nostre centre com les que deriven d'altres hospitals. Comptem també amb la presència d’un ginecòleg per atendre les urgències pròpies de la seva especialitat. Davant un pacient que no pertanyi a cap d'aquestes especialitats, una persona adulta amb patologia mèdica o traumàtica, aquesta passa a integrar-se a les "urgències generals", que funcionen amb dos circuits diferents, i, fins i tot, amb sales d’espera diferenciades, però íntimament relacionats entre si. Un és el circuït d'atenció ràpida o immediata, en funció de les necessitats del pacient; i una segona via, és la de l'atenció als pacients amb patologia de menor entitat.

D’altra banda, realitzem una valoració mèdica i s'obre de nou un gran ventall de possibilitats; es tracta de la realització de proves complementàries, com ara les analítiques o proves d'imatge; i les interconsultes amb altres especialistes: internistes, cirurgians, traumatòlegs , radiòlegs, ginecòlegs, pediatres, etc. Amb tot, vull dir que fem tot el necessari per arribar a un diagnòstic i iniciar un tractament precís. Després d'aquest complex procés ja "només" ens queda decidir el destí del pacient: si li donem l'alta o si el derivem cap un estudi per part de l'especialista, o si

23

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Investigació i recerca

24

L’IAS i la UdG identifiquen dos tipus de fibromiàlgia en funció dels símptomes de depressió i ansietat La Unitat de Recerca de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), juntament amb científics del grup de recerca sobre Envelliment i Discapacitat de la Universitat de Girona (UdG), han desenvolupat un estudi que ha permès identificar subgrups de pacients amb fibromiàlgia (FM) a partir d’una eina clínica d’ús freqüent, el Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ). Els resultats preliminars han estat publicats a la revista Actas de Psiquiatría. Encapçalen l’estudi els doctors Dagmar Keller, de l’IAS; Manuel de Gracia, de la UdG, i Ramón Cladellas, de la Universitat de Barcelona.

La fibromiàlgia és una malaltia que afecta unes 700.000 persones a l’Estat espanyol, de la qual encara es desconeixen les causes que la provoquen. Sí que se n’han identificat les característiques: un dolor crònic dels ossos i les articulacions, que els pacients localitzen sovint en l’aparell locomotor. En moltes ocasions, també pot ocasionar una fatiga intensa, alteracions de la son, una sensació anormal en les extremitats,

rigidesa articular, mals de cap, inflamació de les mans i, també, símptomes com la depressió, l’ansietat, la disminució de la capacitat de concentració i pèrdues de memòria.

Trastorn heterogeni El complex perfil clínic dels pacients amb fibromiàlgia indica que aquest trastorn és heterogeni. La intensitat dels símptomes és molt variable i inclou diferències en el funcionament psicològic, una reactivitat cardiovascular alterada i una percepció distorsionada del dolor. Per tal d’identificar què origina aquesta malaltia, des de fa més d’una dècada els científics fan estudis a fons per trobar respostes.

L’equip d’investigadors han identificat, a partir de criteris clínics, dos perfils de pacients en funció de diferents indicadors de fatiga, ansietat, dolor i simptomatologia depressiva. És a dir, els científics han detectat que una combinació d’indicadors psicològics i de sensibilitat al dolor permeten diferenciar millor els diferents tipus de pacients amb fibromiàlgia.

D’una banda, un primer tipus de pacients presenta nivells molt elevats de fatiga, cansament matutí i ansietat, i nivells alts de rigidesa articular, dolor i símptomes depressius.

D’altra banda, un segon tipus es caracteritza per un perfil amb predomini de nivells moderats de fatiga i cansament matutí i nivells moderadament baixos de dolors i rigidesa articular, juntament a un nivell baix de depressió i ansietat. Segons els investigadors, els pacients del primer tipus presenten un major impacte en la qualitat de vida i, especialment, en l’estat emocional i en les relacions socials, fet que representa un major aïllament social.

Comorbiditat psiquiàtrica Aquestes diferències es consideren com una evidència que aquestes simptomatologies poden ser indicadores de comorbiditat psiquiàtrica en els pacients amb fibromiàlgia del primer tipus. No és així, però, en els pacients del segon tipus. La comorbiditat psiquiàtrica –concurrència en un mateix pacient de dues o més

patologies– és freqüent en diferents malalties orgàniques cròniques, com per exemple malalties coronàries, diabetis o hipertensió pulmonar. No obstant això, a vegades la pràctica clínica segueix qüestionant la fibromiàlgia com a malaltia d’origen orgànic i només l’entén com a depressió emmascarada.

Amb aquests resultats, els investigadors sostenen la necessitat de personalitzar i optimitzar els tractaments farmacològics i psicològics disponibles per abordar la malaltia en funció de cada perfil de pacient.

Mentre que tots dos grups necessitarien un tractament pel dolor, la rigidesa i el cansament, només els pacients del primer tipus requeririen un tractament per a la simptomatologia ansiosa i depressiva. ■

Estudi clinicogenètic d'una població adulta amb discapacitat intel·lectual lleu associada a trastorns conductuals o psiquiàtrics El Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS forma part del grup d’experts que clouran l’any 2012 un estudi sobre l'origen genètic de la discapacitat intel·lectual (DI) lleu associada a trastorns conductuals i / o psiquiàtrics en la població adulta. Segons informen, existeixen poques dades sobre la relació entre les causes genètiques de la DI lleu en adults i els diferents trastorns mentals que poden presentar.

Aquest estudi proporcionarà infor-

mació sobre la prevalença dels desordres genètics i recomanacions sobre el maneig mèdic i psiquiàtric.

En l'estudi s’estan avaluant les anomalies congènites majors, el fenotip dismòrfic, els problemes mèdics associats i els problemes psiquiàtrics, mitjançant les escales d'exploració psicopatològica, neuropsicològica i conductual. Per al diagnòstic etiològic de la DI inespecífica es porta a terme un cariotip de 700 bandes, un estudi de les

regions subtelomèriques mitjançant la tècnica Multiplex Ligation Probe Amplification i una anàlisi genòmica amb array d’hibridació genòmica comparada d’oligonucleòtids, aplicant-se la tècnica d’hibridació in situ fluorescent amb BACs per confirmar el diagnòstic.

La investigadora principal d'aquest projecte és la doctora Míriam Guitart, cap de la secció de Genètica de la Corporació Sanitària Parc Taulí.

Per part del Servei de Discapacitat

de l’IAS hi participen el doctor Ramon Novell, la neuropsicòloga Susanna Esteba i la enfermera Núria Ribas. Per part del Parc Taulí també hi participa la neuropediatra i genetista clínica doctora Elisabeth Gabau; altres investigadors del projecte són la doctora Maria Dolors Coll, professora emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el doctor Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica per a l'anàlisi dels array-CGH. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Un nou sistema de lectura automàtica del fons de l’ull permetrà pronosticar millor el risc cardiovascular

Notícies

Investigació i recerca

25

Un estudi de recerca dut a terme per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), les universitats de Girona (Grup GRECS) i la Corunya (Grup VARPA), i la Universitat i l’Hospital de Conxo, de Santiago de Compostel·la, ha permès el desenvolupament d’un sistema de lectura automàtica de les imatges del fons de l’ull que servirà per poder fer un millor pronòstic del risc cardiovascular. A través de les imatges, obtingudes per una càmera digital no midriàtica (que evita dilatar les pupil·les) es veu l’estat real dels petits vasos de la retina, que són idèntics als del cervell, segons informa el doctor Gabriel Coll de Tuero, responsable del grup de recerca en atenció primària de l’IAS i un dels principals autors de

l’estudi.

El sistema, validat i publicat, analitza les imatges, les processa i ofereix uns resultats que faciliten el visionament i la detecció de canvis en els petits vasos de la retina. “Amb aquest mètode serem capaços de pronosticar amb encert la probabilitat que una persona pateixi un ictus, per exemple, i alhora saber la seva evolució, perquè el programa detecta canvis en tan sols sis mesos”, assenyala Coll de Tuero.

El programa s’ha començat a aplicar a un grup de pacients hipertensos i a un grup de pacients diabètics, que sumaran, en finalitzar la ronda, un total de set-centes persones hipertenses i més de tres mil de diabètiques. Si els resultats d’aquesta fase,

La diplomada en infermeria, Maria Sacristán, fent una retinografia a un usuari, al CAP de Salt.

que compta amb la col·laboració de la Unitat de Recerca de l’ICS, confirmen els resultats preliminars de l’estudi, realitzat sobre una mostra de dues-centes persones, en un futur aquesta tècnica podrà ser d’ús generalitzat en la pràctica dels centres d’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona.

La lectura del fons d’ull és una prova que només dura uns cinc minuts, no fa mal i pot ser realitzada per bona parts dels tècnics dels centres sanitaris.

L’estudi, batejat amb el nom de

PIRENE, ha estat finançat amb una beca ETES-FISS, una beca del Ministeri d’Universitat i Investigació del govern central i per l’Agència d’Avaluació Tecnològica i Recerca Mèdica de Catalunya; en total, una aportació 200.000 euros. Els principals autors de la investigació són el doctor Gabriel Coll de Tuero; el professor Manuel F González, cap del Grup de Visió Artificial i Reconeixement de Patrons (VARPA) de la Universitat de la Corunya; Marc Sáez, responsable del Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut de la Universitat de Girona (Grup GRECS), i el doctor Antonio Pose, del servei de Medicina Interna de l’Hospital de Conxo (Santiago de Compostel·la). ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Notícies

Investigació i recerca

26

L’IAS participa en un estudi comparatiu de xarxes de biblioteques sanitàries L’IAS ha participat en l’estudi català A la recerca d'un model de xarxa bibliotecària: estudi comparatiu de les xarxes de biblioteques sanitàries i altres models de xarxa, presentat a les XIV Jornades Nacionals d’Informació i Documentació en Ciències de la Salut, organitzades per la Biblioteca Virtual del Sistema Sanitari Públic d’Andalusia (BV-SSPA) i celebrades a Cadis, del 13 al 15 d’abril de 2011.

La investigació ha tingut com a objectiu identificar els elements clau associats a la creació d'una xarxa de biblioteques sanitàries, així com descriure models de xarxa i determinar els factors implicats (la tipologia de biblioteques que hi participen, la seva missió i objectius comuns, els serveis i recursos, els sistemes d'aplicació i el suport tecnològic, el finançament i les estructures organitzativa i jurídica). La investigació s’ha realitzat conjuntament amb el Departament de Salut, l’Hospital General de Granollers, l’Hospital Mútua Terrassa, la Corporació Sanitària Parc Taulí, l’Hospital Comarcal

de l'Alt Penedès, el Consorci Sanitari de Terrassa, el Consorci Sanitari de l’Anoia, el Consorci Sanitari del Maresme, i el grup de treball d’experts del Programa de desenvolupament de la Biblioteca de Ciències de la Salut.

Segons ha informat el bibliotecari de l’IAS, Gabriel Beceiro, “es tractava d’obtenir un marc unificat de descripció que permeti establir les diverses tipologies de xarxa existents com a suport conceptual i metodològic a l'hora de projectar la creació d'una xarxa de biblioteques”. L'es-

tudi comparatiu ha permès visualitzar la diversitat de situacions existents, el desenvolupament de les xarxes de biblioteques sanitàries i les polítiques institucionals relacionades amb el concepte de xarxa bibliotecària. La descripció en detall de les xarxes de biblioteques n’ha facilitat la interpretació i permet establir uns indicadors que visualitzin quines són les debilitats i el punts forts d'una xarxa de biblioteques, i alhora oferir una eina que permeti comparar els continguts de les xarxes entre institucions. Beceiro as-

senyala que una de les conclusions de la recerca és que les xarxes de biblioteques “són necessàries per a l'accés més ampli i eficaç a la informació en entorns complexos perquè facilita les gestions, unifica criteris i estableix models d'acord. Segons s'interpretin els principis de cooperació, accés i de treball en xarxa, esdevenen les diferents estructures organitzatives, el nivell de disponibilitat i accessibilitat dels recursos i serveis, així com les polítiques de desenvolupament de les col·leccions”. ■

Estudi de la connectivitat funcional cerebral en les xarxes de motivació per al menjar en pacients adults amb síndrome de Prader-Willi L’equip del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS han estat els responsables del disseny i adaptació d'instruments d'exploració clínica que s'utilitzen en la investigació Estudi de la connectivitat funcional cerebral en les xarxes de motivació per al menjar en pacients adults amb síndrome de Prader-Willi, així com de l'avaluació de l'estat mental i cognitiu.

La síndrome de Prader-Willi (SPW) és una malaltia genètica associada a discapacitat intel·lectual i comportament obsessiu per al menjar amb risc d'obesitat greu. L'objectiu

principal de la recerca, que va començar el 2010 i que finalitzarà el 2013, és examinar els mecanismes neurals, la connectivitat estructural i funcional de les xarxes de motivació per al menjar dels pacients amb SPW i la possible relació amb els paràmetres clínics, hormonals i neuropsicològics. També s'està estudiant si hi ha diferències entre els subtipus genètics.

Per a dur a terme l’estudi es fa una ressonància magnètica estructural i funcional als pacients en estat de repòs i mentre veuen una pel·lícula sobre cuinar aliments, abans i des-

prés de la ingesta d'un àpat. Es realitza un complet estudi neuropsicològic, conductual i psicopatològic i s'obtenen mostres de sang. S’hi han inclòs trenta pacients amb SPW (quinze amb deleció i quinze amb disomia), trenta subjectes sans i trenta pacients obesos.

Aquest estudi forma part d'un projecte de col·laboració científica entre diferents institucions que ha rebut el reconeixement a través d'una beca FIS. A més dels professionals de l’IAS, hi participa un equip multidisciplinari de la Corporació Sanitària Taulí (centre de referència

amb amplia experiència en el diagnòstic genètic i el maneig clínic de pacients amb SPW), dirigit per l’endocrinòloga Assumpta Caixàs i integrat per genetistes, pediatres, endocrinòlegs i nutricionistes, i l'equip de recerca en neuroimatge del CRC-Hospital del Mar, dirigit per Jesús Pujol Nuez, considerat un referent internacional en l'obtenció i anàlisi de neuroimatge estructural i funcional en psicopatologies com el TOC i trastorns afectius, així com en l'estudi de la morfologia cerebral en el component emocional o de personalitat. ■

Notícies

Fem prevenció

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Formació en simulacres d’emergència

El 16 de novembre, la Comissió d’Emergències de l’IAS va organitzar una sessió formativa teòrica i pràctica sobre simulacres d’emergència al Centre de Salut Mental de la Selva Interior (Santa Coloma de Farners). Durant la primera part, la tècnic del Servei de Prevenció de l’IAS Imma Riera va explicar què és un si-

mulacre, quines funcions tenen els mitjans humans que hi intervenen i com s’ha d’organitzar un simulacre d’emergència. En una segona part, es va realitzar una evacuació de totes les dependències del Centre, amb la participació de tots els assistents, juntament amb els usuaris.

Aquesta sessió formativa va tenir

com a objectiu donar les pautes bà- Una part dels participants a la siques perquè cada centre de salut sessió formativa mental i centre d’atenció a les drogodependències de l’IAS pugui, a partir de l’any vinent, realitzar un simulacre d’evacuació anual i adquirir així els hàbits d’actuació per afrontar sense improvisacions una situació d’emergència real. ■

Vacunació antigripal als treballadors de l’IAS La grip continua sent un problema important de salut pública, com a conseqüència de les altes taxes de morbiditat que es produeixen durant les onades epidèmiques anuals i la presència de complicacions i sobremortalitat en grups específics de població. La vacunació és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions.

La vacunació antigripal està indicada en els treballadors de la salut per un doble motiu: perquè poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc i perquè formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat.

Un repte del Programa de Vacunacions és aconseguir augmentar la cobertura entre els treballadors sanitaris. Cal assenyalar que, a efectes de vacunació, dins d’aquest col·lectiu s’inclou el personal no assisten-

VACUNACIÓ ANTIGRIPAL: COMPARATIVA ANUAL

VACUNACIÓ ANTIGRIPAL: RESULTATS PER CATEGORIES LABORALS

cial que treballa en centres sanitaris (personal administratiu, de neteja, de manteniment, etc.) i el personal

assistencial (auxiliar, d’infermeria i facultatius).

A l’IAS, el 9,4% dels professionals

s’ha vacunat en aquesta darrera campanya. Els facultatius són el col·lectiu més vacunat (18,8%).

27

Peça clau en el treball en xarxa Josep Maria Solé, gerent de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Article

Amb nom i cognom

28

L

a col·laboració i el treball en xarxa són ara més necessaris que mai en el suport a les persones amb malaltia mental. La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines és una peça important en d’aquest engranatge.

La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines va assolir aquest mes de gener el nombre de cinc-centes persones protegides mitjançant “càrrecs tutelars” (o “institucions de protecció”, segons la terminologia del nou Codi Civil de Catalunya). Aquests són els casos actualment en vigor, però des de l’any 2003, any que la Fundació va iniciar els seus serveis, s’han arribat a exercir funcions de protecció a més de set-centes persones.

Els números, tot i que significatius, no són ni molt menys el que voldria destacar de l’essència de la Fundació. El que és important és la capacitat que hem anat construint entre tots de millorar la vida de moltes persones.

A partir de la intervenció dels professionals de la Fundació en aquest important volum de situacions personals, sovint extremes, avui tots els professionals de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions i dels serveis socials (bàsics o especialitzats), coneixen quin és el servei que presta la Fundació, i com la seva feina es pot afegir, a partir de càrrecs

“El que és important és la capacitat que hem anat construint entre tots de millorar la vida de moltes persones”. tutelars, al treball coordinat de la resta de dispositius assistencials per aconseguir millores substancials en la vida de moltes persones necessitades de suport.

Els inicis varen ser difícils perquè havíem d’anar descobrint, entre tots, quin havia de ser el paper de la Fundació en cada cas; normalment casos ja coneguts per la xarxa i amb un llarg historial d’intervencions, algunes exitoses, i d’altres no tant.

No cal dir que quan la intervenció ha suposat contraposar visions professionals, plantejaments, opcions, i s’han pres decisions concretes que potser no eren del tot compartides, s’han produït, com en tot treball professional, moments de cert conflicte. Però l’adaptació dels serveis de la Fundació a la feina de la resta de dispositius, i dels professionals de la resta de dispositius a l’existència i el treball de la Fundació, s’ha anat fent més fàcil a mesura que creixia el coneixement sobre el paper de cadascú i ens hem anat reco-

neixent les capacitats els uns als altres.

Gràcies al treball de molts, crec que avui podem afirmar que la Fundació Tutelar és vista per tots els professionals de l’IAS amb respecte i consideració, i com un col·laborador útil ens els casos que la seva intervenció és necessària.

En els temps que vivim i, més encara, en els temps que vénen, amb un entorn social marcat per la crisi econòmica i la contenció de la despesa pública en tots els àmbits, aquesta capacitat de treball conjunt que hem assolit, de posar en comú idees i imaginació per resoldre situacions difícils, i de fer molt amb molt poc, serà encara més necessària per intentar que les persones que hem d’atendre se’n surtin al millor possible.

Nosaltres volem agrair tots els suports que hem rebut al llarg d’aquest anys. Alhora, seguirem comptant amb la bona disposició i la professionalitat de tots els dispositius assistencials amb què ens relacionem, però molt especialment amb els professionals de l’IAS, i ens posem a disposició de tots ells si es tracta de millorar la situació de persones vulnerables que es puguin beneficiar dels nostres serveis.

Més informació a: www.fundaciotutelar.org ■

I Concurs Literari Dr. Jordi Pujiula

A la dreta de la imatge, en Pepe i en Juan en un dels punts de control de la ParísBrest-París Randonneur

“Aprens a afrontar les dificultats d’una altra manera” Eterns companys al Servei d’Atenció a l’Usuari de Consultes Externes de l’Hospital Santa Caterina (25 anys, en el cas de Juan, i 31, en el cas de Pepe), una bicicleta els ha convertit en un equip inseparable fora de la feina, que any rere any aconsegueix nous reptes. L’any 2011 han superat amb escreix una nova prova: la París-Brest-París Randonneur, 62 hores i escaig pedalant i tres hores de mitjana dormint. Ens ho expliquen.

- Què és la París-Brest-París Randonneur?

- Pepe: És un prova ciclista de 1.230 kilòmetres, molt coneguda a França.

Deu tenir ja uns 60 anys d’història.

- Uf...

- Juan: Sí, una bestiesa. Però ho vam aconseguir.

- D’on ve l’afició?

- Pepe: Quan tenia 20 anys m’hi vaig engrescar. Ara els reptes cada vegada són més grans. Per inscriure’ns en aquesta última cursa vam haver de superar quatre proves més: 200, 300, 400 i 600 quilòmetres.

- Juan: AA mi m’hi va arrossegar en Pepe i fa anys que l’acompanyo. Així ens hem recorregut tot Europa.

- Què és el més dur?

- Pepe: El mal temps, i de vegades també el terreny. Si plou i a més fa

fred, és terrible.

- Juan: APer a mi va ser molt complicada la prova que vam haver de superar dels 600 quilòmetres. Hores i hores sota fortes pluges. No trobàvem els controls i finalment vam acabar fent el control en un servei d’urgències, l’únic lloc on vam trobar un punt de llum.

- I d’aquesta última aventura, què destaqueu?

- Pepe: La prova està molt ben organitzada. Érem 5.000 corredors. Vam rodar tres nits seguides, dormíem al cotxe una mitjana de tres hores. Però el que impressiona més és la calor de la gent; quan passes pels pobles, els vilatans t’ofereixen casa seva.

- Juan: ALa primera part del recorregut es va fer molt ràpid. El primer control, a 215 kilòmetres de la sor-

tida, el vam assolir en només 7 hores. Els 600, en 25. Una bona mitjana.

- Tot plegat deu requerir molta disciplina i entrenament.

- Pepe: Tot l’any. De vegades pots tenir un defalliment, però si estàs en forma, et recuperes.

- El que aprens de l’experiència, es pot traslladar a la feina?

- Juan: AI a la vida. Aprens a afrontar les dificultats d’una altra manera.

- I d’aquesta aventura, no m’han dit com va acabar...

- Pepe: En una bona posició, entre els 100 primers.

- Juan: Acabar, acabar... vam acabar pujant la Torre Eiffel a peu, sense descansar.

- Des de l’Actual, la nostra enhorabona i fins a la propera. ■

El Centre de Dia i el Centre de Salut Mental del Ripollès han impulsat el I Concurs Literari Jordi Pujiula. Segons expliquen els professionals d’ambdós centres, la iniciativa pretén reconèixer, a títol pòstum, l'extensa i exemplar trajectòria del Dr. Pujiula, tant en el camp mèdic i de la salut mental, com en la seva vessant d'historiador, humanista i literat. La convocatòria d’aquest certamen literari, dirigit a persones usuàries dels serveis de salut mental o vinculades als diferents serveis d’inserció i rehabilitació, ja s’ha realitzat i hi participaran noranta-vuit centres de tot Catalunya (centres de dia, centres de salut mental i clubs socials). L'entrega de premis es farà el 25 de maig, a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll.

El primer premi està dotat amb 300 euros, el segon, amb 200 euros, i el tercer, amb 100 euros.

Hi haurà tres accèssits i també un obsequi a l’entitat o servei guanyador. Per a més informació: http://concursliterarijordipujiula.bl ogspot.com El Centre de Dia de Ripoll celebrarà aquest mes de maig el desè aniversari. Amb motiu de l’efemèride, coincidiran en aquesta població diferents actes, com ara les Jornades Esportives Anuals de Centres de Dia. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Pepe Ruiz i Juan Sainz, units per una bicicleta i el repte d’arribar a la meta

Entrevista

Gent de l’IAS

29

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

Breus

Breus

30

Entre Nosaltres, acció de sensibilització sobre el consum de drogues en adults Al llarg del mes de setembre, el CAP d’Hostalric, el CAP de Cassà i el CAP d’Anglès van acollir l’exposició Entre Nosaltres, una mostra sobre la droga dirigida als adults.

L’exposició, que constava de diferents plafons informatius, va tenir com a objectiu reflexionar i alertar sobre el consum de substàncies que creen addicció. La idea, segons explica l’Àngela Vilà, adjunta a la direcció d’Infermeria d’Atenció Primària de l’IAS, “va ser associar l'exposició amb una campanya de sensibilització a la població planificada conjuntament amb el CAS Teresa Ferrer i els representants a l'atenció primària de l'IAS del programa Beveu Menys”. La valoració de l’activitat, segons informa Vilà, ha estat positiva per a la sensibilització de la població, però destaca la importància que no es tracti d'una activitat aïllada, sinó “que es dugui a terme un treball en xarxa entre l'àmbit sanitari, social, associatiu... de les poblacions treballant conjuntament perquè aquestes activitats arribin al sector de població en el qual es detecten necessitats”.

Per la seva banda, el responsable de la xarxa de drogodependències de l’IAS, Jordi Costa, indica que les dades d’activitat dels CAS de la Xarxa d'Addiccions de l’IAS mostren un increment de l'atenció i una clara preponderància dels inicis de tractament de l'addicció a l'alcohol.

La Unió Europea és la regió del món on la proporció de consumidors d'alcohol i els nivells de consum d'alcohol per habitant són més alts. L'alcohol és un factor de risc

Biodrissa al Mercat del Lleó Els productes d’horta ecològica de la Fundació Drissa ja es poden comprar al Mercat del Lleó de Girona. La verdura i fruita, comercialitzada sota la marca Biodrissa, es cultiven en la finca propietat de la fundació, ubicada a Campllong (Gironès). Aquests terrenys abasten una extensió d’11 hectàrees, 8 de les quals es dediquen a l’explotació agrària i la resta són bosc. Actualment, el projecte d’horta compta amb una plantilla de 18 persones, 14 de les quals són treballadors que pateixen un trastorn mental. Amb aquestes dades, Drissa esdevé un dels productors ecològics més grans de les comarques

important per als problemes de salut , després de l'hàbit tabàquic i la hipertensió arterial, i per davant del colesterol i el sobrepès. “L'alcohol està també present en molts problemes familiars, com ara els maltractaments, i en els laborals”, apunta Costa. “També”, afegeix, “és un factor important en la generació d'accidents de trànsit”. Segons la informació aportada pel responsable dels centres d’atenció a la drogodependència, altres substàncies que tenen estabilitzat el nombre d'inici de tractament anual són els opiacis i la cocaïna. Actualment estan incrementant els tractaments per cannabis.

Entre Nosaltres és una iniciativa de l'Associació PDS (Promoció i Desenvolupament Social), que ha comptat am el suport de la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut. ■

Entrevista de Ràdio Hostalric a la infermera Isabel Pelegrin i la doctora Elisabeth Pineda, referents del programa Beveu Menys de l'ABS de Breda-Hostalric.

gironines, i el seu objectiu és seguir creixent per mantenir i incrementar els llocs de treball de persones amb malaltia mental. Aquest primer punt de venda complementa els productes ecològics amb un ampli ventall transformats ecològics (sucs, melmelades, cremes, bolets, caldos, conserves, etc).

Els productes Biodrissa són els propis de l’horta ecològica i la seva producció es concentra en els productes de la temporada, amb una mitjana de vint referències (enciams, cols, pastanagues, carxofes, carbassó, albergínies, bròquil, alls, cebes, carbassa, calçots, etc.). A títol d’exemple, segons explica Cano, l’any 2011, es van produir uns vuit mil quilos de pastanagues i onze mil enciams. ■

Donació de sang El 2 de novembre, l’IAS va col·laborar de nou en les campanyes periòdiques de donació de sang, a petició del Banc de Teixits de Sang i de l’Associació de Donants de Sang de Girona. L’equip d’extraccions es va instal·lar, com és habitual, a l’espai de l’entrada de l’Hospital Santa Caterina. ■

Durant el mes de juny, l’Hospital Santa Caterina va acollir l’exposició África te necesita, una mostra fotogràfica de la Fundació Recover dissenyada per sensibilitzar la societat sobre la realitat sanitària que viu el continent i alhora divulgar les tasques que la fundació hi està realitzant, com a entitat de cooperació al desenvolupament. África te necessita és una mostra itinerant que es va exposar per primera vegada a les comarques gironines de la mà de l’IAS com a actuació vinculada a la responsabilitat social corporativa de l’organització. Constava de quinze plafons temàtics: mortalitat infantil, maternitat, teleassistència Àfrica-Espanya, infraestructures sanitàries, educació i prevenció, higiene i nutrició, formació del personal sanitari local, pacients africans atesos en hospitals de l’Estat espanyol i mitjans de col·laboració amb Recover. La mostra va incloure la projecció de vídeos sobre els treballs que duu a terme la fundació i un espai dedicat a l’entitat. Els visitants van poder deixar les seves impressions en un llibre de signatures.

La Fundació Recover, Hospitales para África, nascuda l’any 2006, es dedica al desenvolupament del sector sanitari a l’Àfrica i hi treballa principalment en dues àrees:

Breus

la prestació de suport econòmic per a la construcció de centres hospitalaris i per a la compra o donació d’equipament sanitari, i la formació en gestió i atenció a la salut. “Tot plegat implicant els agents locals perquè els projectes sanitaris tinguin una continuïtat”, destaca la Fundació.

Recover treballa al Camerun, Burkina Faso, Senegal, Ghana i Togo. Aquests països registren un índex de pobresa extrema (menys d’1 dòlar al dia per persona), altes taxes de mortalitat infantil i prevalença de la sida. Disposen d’una assistència sanitària deficitària, que a més a més no és gratuïta.

La Fundació treballa amb deu institucions que gestionen uns tres-cents llits hospitalaris i un total de 130.000 pacients l’any. I, entre d’altres projectes, actualment està treballant en el desenvolupament de programes de prevenció sanitària als col·legis i hospitals, amb nens i dones, en la implantació de programes d’assistència social i en la interconnexió entre centres de salut d’aquests països i de l’Estat espanyol, a través de la teleassistència mèdica. ■

L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

África te necesita, una exposició sobre la realitat sanitària al continent

D’esquerra a dreta, el doctor Miquel Carreras i el doctor Albert Nogué, amb una de les representants de Recover, després de l’acte inaugural.

31

DADES DE L’1 DE JUNY DE 2011 AL 30 DE NOVEMBRE DE 2011

S’han incorporat a l’IAS

Herrera Padilla.

El facultatiu de planta n. III Juan Carlos Calderón López.

Felicitacions als següents companys i companyes per les seves noves maternitats i paternitats

Han obtingut plaça a l’IAS Les facultatives de planta n. III Claudia Liliana Charry Medellin, Gladis Sabater Talaverano i Cristina Samaniego González.

Han obtingut la jubilació definitiva Antonio Quintana Fernández i Rosa Verdaguer Maso.

Han obtingut la jubilació parcial Lluís Joanmiquel Isern, Rosa Trill Guell, Roser Clotas Nicolau, Edita Rodríguez Fernández i Baldomero

L'administrativa Jèssica Argelaguet Navas; els auxiliars administratius Elena Armero Triola, Antonio Garcés Cordero, Marta Huertas Esquena, Noelia Moya Carrascal, Ingrid Parramón Monerris i Maria Àngels Cívico Herencia; els auxiliars d'infermeria Ivan Carbo Lloveras, Glòria Cort Esteban, Carla Patricia Da Silva Teixeria, Rosa Maria Daza Solis, Inés de la Iglesia Carreras i Aranzazu Galera Obregón; els auxiliars sanitaris Balla Moussa Dieng, Rafael Álvaro Molina Garriga i David Rodenas Caballero;

els diplomats d'infermeria Miquel Godo Subirana i Julio Menacho Gabardino; les diplomades d'infermeria Marta Busquets Riera, Marta Busquets Martos, Sonia Caula Paretas, Montserrat Fàbregas Sagué, Maria Pilar González Planas, Marta López Muñoz, Anna Macías García, Lourdes Márquez Mora, Ariana Mas de Xaxars Rosell, Maria Alba Pla Surina, Esther Ponce Moñino i Sonia Salguero Moreno; la directora economicofinancera Maria Victoria Rovira Lapiedra; les facultatives de la planta III Maria Berenguel Anter, Anna Coquard Rafales, Anna Pérez de Tudela Rodríguez i Olga Pineda Ballo; la fisioterapeuta Maria Sunyer Serrat; les metgesses de família Marta Beltran Vilella i Esther Gelada Batlle; el PAS titulat en grau superior Josep Gare Olmo; el professional (facult.)

Alexandre Vila Belmonte; les psicòlogues Ingrid Mulero Farres i Anna Sala Estrada; la psiquiatra M. Angeles Domínguez Angulo; la tècnica Rosa Bosch Cateura; les terapeutes ocupacionals Anna León Font i Eva Ros Homs, i les treballadores socials Marta Comas Ferragut, Celia Costa Serra i Patricia Segura Pérez.

• El gerent de l’IAS, Lluís Franch, assumeix des del mes de XXX, la direcció de Recursos Humans de l’IAS, en substitució de Xavier Sanllehí.

• Josep Figa és el nou coordinador de l’ABS de Cassà de la Selva, en substitució Josep Maria Gifre.

• El director de Serveis Generals de l’IAS, Josep Sánchez, és el nou coordinador del Grup de Treball de Serveis Generals del Consorci Hospitalari de Catalunya.

Entrevista L’ACTUAL / JUNY/DESEMBRE 2011

32

Entrevista a Quim Sala “He deixat molts amics i això és el que trobo a faltar” L’any 2011, Quim Sala es va jubilar, després de 27 anys a l’IAS. L’any 1984, es va incorporar com a conserge al vell Hospital Santa Caterina, funció que compaginava altres de suport als companys d’Administració. Després va assumir les funcions d’auxiliar administratiu. Primer, de matins, i quan l’hospital va començar a obrir les tardes va canviar el torn. Durant un temps també va exercir com a responsable de la secció. Al llarg d’aquests anys ha tingut ocasió de viure grans canvis en la forma de treballar l’atenció a l’usuari i les consultes externes. Però de totes les vivències possibles, l’amistat forjada amb els companys de la feina és la que s’endú al cor. Ara, jubilat i amb els fills grans, gaudeix del temps lliure. De tot plegat hem tingut ocasió de parlar-ne. La fotografia d’aquesta entrevista, com no podia ser d’altra manera, a casa seva: l’Hospital Santa Caterina.

- Del 1984 al 2011. Què destacaria d’aquest llarg període a l’IAS, a l’Hospital Santa Caterina?

- Quan em vaig incorporar a l’IAS, al vell Hospital Santa Caterina no existien les consultes externes com les coneixem avui dia. Hi havia un servei d’oncologia al voltant del qual, amb el temps, es van anar impulsant els altres serveis. Existia la figura de l’administrador, que era la persona sobre qui pesava la responsabilitat de la gestió, que a poc a poc va anar canviant, en passar l’IAS de dependre de la Diputació a dependre de la Generalitat. Jo destacaria, però, el fet que al vell hospital treballàvem com si fóssim una gran família. El gran salt es va produir quan vam venir al nou hospital, al Parc Hospitalari.

- Com va viure el canvi?

- Realment va ser feixuc, complex. Ens va costar molt adaptar-nos al nou sistema informàtic, el SAP. Ens faltava preparació, i aquesta realitat, sumada al fet de treballar en un lloc nou, ens va crear dificultats d’adaptació. Però la situació es va anar reconduint gràcies a la voluntat i l’esforç de tots.

Quim Sala a la recepció d’Admissions de l’Hospital Santa Caterina

“Desitjo que passi aquesta situació de crisi i que tos pugueu treballar en pau” - Quina ha estat la seva trajectòria dins de l’IAS? - Vaig començar com a conserge. També donava suport a les administratives del vell Santa Caterina. Després vaig assumir les funcions d’auxiliar administratiu; primer de matins, i quan l’hospital va començar a obrir a les tardes, vaig canviar el torn. Durant un temps també vaig treballar com a responsable de la secció, fins que s’hi va incorporar el doctor Oriol Duch, actual cap d’Admissions.

- Troba a faltar el fet de venir a la feina i a l’hospital?

- Sí, i tant. Especialment trobes a faltar els companys i l’ambient, sobretot els primers dies. Fins i

tot, durant un temps vas una mica perdut. Ara em fa molta il·lusió trobar-me amb gent de l’hospital.

De fet, aquí hi treballava molt a gust i realment em va costar molt prendre la decisió de jubilarme. He deixat molts amics a l’hospital i això és el que trobo a faltar.

- Els companys de feina li van organitzar un bon comiat...

- Ui!, sí, molt. Tot va ser impressionant i molt emocionant. Em vaig sentir una persona privilegiada, molt estimada i valorada.

- I ara, quin és el seu dia a dia?

- No em falta activitat. Camino molt; faig gimnàstica un parell de dies a la setmana. Les gestions les faig sense pressa. Intento prendre’m la vida amb tranquil·litat. Als companys de l’hospital els he dit que si vingués al Santa Caterina i em comportés com un “jubilat”, que em fessin fora...

- Un desig per a l’IAS? - Desitjo de veritat que passi aquesta situació de crisi i que tots pugueu treballar en pau i ens les condicions que els treballadors es mereixen. ■