El Roure 44 by Juanjo Valeros

2n quadrimestre 2013

Entitats d’ajuda a les persones ENTREVISTA

Joan Pons Hugas IMATGES PER AL RECORD

Botigues emblemàtiques de Girona

Editorial

L'Ajuntament vol fer de Girona una ciutat per a totes les edats ’Ajuntament vol fer de Girona una ciutat per a totes les edats, que integri totes les persones independentment de la seva edat. És necessari que les persones puguin envellir activament, tenir una bona qualitat de vida i un paper actiu en la societat. Per això, l’Ajuntament fomenta la participació i promoció de l’autonomia del col·lectiu de persones grans mitjançant el suport als casals i la resta d’entitats i amb el Consell Municipal de la Gent Gran. També ofereix uns serveis de qualitat, com el Servei d’Atenció a la Gent Gran i les Dependències, que gestionen els serveis d’atenció domiciliaris i l’atenció a la dependència; els Serveis Bàsics d’Atenció Social ubicats en els barris de la ciutat, on es fa una atenció individual i comunitària; els centres cívics, que acullen les

Foto: Juanjo Valeros

associacions de gent gran del seu territori, i ofereixen suport per tal que puguin realitzar els seus objectius; la secció d’Esports, que dedica part dels seus recursos a activitats per a la gent gran, i la secció de Salut, que promou activitats saludables per a aquest col·lectiu i treballa activament amb les entitats des de fa anys. Perquè les persones puguin enve-

SUMARI Núm. 44 - 2n quadrimestre 2013 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer. CORRESPONSALS: Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió de Pont Major), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), M. Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "Barri Vell-Mercadal"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret), la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel) i Beatriz Sánchez (Assoc. G. G. Sta. Eugènia de Ter)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

2 4 6 8 13 14 16 18 22 23 24 26

27 28 30 32

llir activament també cal lluitar per superar els estereotips relacionats amb l’edat i que posen barreres a l’aportació de les persones grans de la ciutat. És així com aconseguirem una ciutat plenament inclusiva.

Lourdes Delgado Navarro, cap de secció de serveis socials especialitzats de l’Ajuntament de Girona

EDITORIAL OPINIÓ VA DE CONTE La màgia de la pineda els enamora CIUTAT Vida Associativa CONSELL G.G. Ple del Consell Municipal de la Gent Gran Sisena Diada de la Gent Gran de Girona IMATGES Botigues emblemàtiques de Girona ENTREVISTA Joan Pons Hugas QUALITAT Gastronomia DE VIDA Excel·lències del servei de teleassistència Creu Roja a Girona Fundació privada Banc d’Aliments de les comarques de Girona Càritas Diocesana de Girona CULTURA De dia, de nit i sempre RACONS Pia Almoina AHIR I AVUI Carrer de Jaume I

Editorial

▼ CARTES

"El Roure" té ja un cert prestigi Benvolgut Sr. Alcalde, Crec que tots plegats encara estem una mica enlluernats per l'èxit aconseguit amb les jornades de Temps de Flors. Ha estat una bonica i reeixida manera de donar a conèixer a molta gent la vàlua de la nostra ciutat i ens ha d'esperonar, aquest coneixement, per muntar nous atractius que converteixin la nostra petita però bonica Girona en un gran centre d'atracció turística. Tampoc cal quedar satisfet amb els resultats obtinguts, sempre hi ha aspectes a millorar. Per exemple, les flors naturals han quedat massa recloses als espais interiors, menys visitats evidentment, llavors fóra bo que carrers, botigues i espais exteriors lluïssin els colors i olors de les flors naturals, inigualables per bonic que sigui el muntatge artificial. Que tinguem per fi l'AVE també ha contribuït a fer que molta gent s'hagi decidit a venir a visitar-nos, veritablement crec que ha estat bo per a Girona que per fi disposéssim d'aquest modern mitjà de comunicació. I referent a aquest tren, voldria fer un parell d'observacions per tal de millorar els serveis que s'ofereixen. Recentment vaig anar a Montpeller i vàrem arribar a l'estació una mica aviat. Hi manquen seients! Una estació tan gran sense manera de reposar, si per la raó que sigui t'has d'esperar, no és gaire agradable. Després, i ja dintre el tren, les normes, estacions, etc. primer les diuen en castellà que en català i si lluitem tant per la nostra llengua semblaria normal que primer es parlés en català, i la tercera cosa és que els micròfons no estan correctament afinats i entens poc del que diuen. Si haguéssim de sortir corrents per algun imprevist com foc, un xoc... no sé si ningú hi seria a temps per falta de comprensió. Tampoc sé si vostè pot influir en aquests aspectes, mes com que sabem que es preocupa per Girona segurament mirarà d'esmenar aquests petits problemes. L'altre dia em comentaven que estaven contents amb vostè ja que es veu que estima la ciutat. Estem també satisfets que es canviïn els contenidors, la veritat és que estan fets una llàstima la majoria i demanen la jubilació, i a més es perdia una ajuda europea, i encara que s'hi hagi d'afegir quelcom creiem que val la pena el sacrifici i que no es pot fer servir els diners destinats als contenidor per a un altre objectiu, com opinava algun opositor, seria una estafa i potser suposaria una multa. Ja sé que quan sortirà aquest número d’El Roure, la festa de les flors ja quedarà una mica llunyana, però pensem que encara que sigui una mica tard s'havia de dir. Una altra petita observació és que una persona que

viu a l'Eixample m'ha comentat que allà no arriba El Roure enlloc i m'ha fet il·lusió que demanés si es podria deixar a alguna llibreria o lloc adient. La petició m'ha fet pensar que la revista complau la gent. Encara es podria difondre més si es repartís a les clíniques (sales d'espera), els CAP de la Seguretat Social... com a més llocs millor. Té ja un cert prestigi. Tot el que faci per Girona serà aplaudit per tots nosaltres. Gràcies per estimar-la. En nom de tots els components d’El Roure. el saludo ben afectuosament. Àngela Ferrer i Mató

Els forats dels "parterres" Benvolgut Sr. Alcalde, Novament aprofito l'avinentesa de tenir al meu abast aquesta estimada revista, per tornar a exposar-li, i a la vegada demanar si és possible resoldre-les, algunes qüestions de la nostra volguda Girona, de la qual vostè és la primera autoritat. Em consta que els temps són difícils i que les arques municipals no poden arribar per a tot, però considero que sempre hi ha possibilitats de fer alguna excepció. Per això aquesta vegada vull comentar el perill que suposen els "forats" que queden en els "parterres" que envolten els arbres de les voreres en els diferents carrers, i que em consta, per haver-ne vist alguns casos, que persones de qualsevol edat, i sobretot les que es mouen amb dificultat, han sofert caigudes, afortunadament sense més conseqüències que l’ensurt. Per tant, em permeto demanar que els tècnics corresponents estudiïn aquesta qüestió i especialment en els llocs més concorreguts, com per exemple el carrer Joan Maragall els dissabtes, en particular, i altres que no crec necessari enumerar, per veure si és possible posar al voltant dels arbres l'espècie de "plataforma" com hi ha en alguns llocs, per exemple els del voltant de la marquesina del bus davant La Salle. A pesar de tot no em cansaré de reiterar, amb tot el respecte, les peticions exposades en anteriors números d'aquesta revista, i en particular les marquesines del bus a la plaça de l’Assumpció de Sant Narcís, i a la parada també del bus que prové de Girona i va a Montilivi, al carrer Migdia, entre Lorenzana i Sant Joan Baptista La Salle. Agraint-li per anticipat l'atenció que presti a la present carta, aprofito per saludar-lo molt cordialment. Pere Plana i Pujol

Opinió

Memòria agraïda d’una historieta per Enric Homet i Romà

uan la tardor de la vida ens tusta la pensa amb munts de records, sempre correm el perill de caure en els més negatius i punyents, sobretot si la violència els domina i s’elabora el tema per fer-se escoltar públicament. Ben contràriament, precisament, dels actes que la intimitat fa creure poc interessants per publicar, si s’exposen amb rigor i l’estimació necessària per la senzilla ostentació, també poden ocupar i obrir l’interès de l’interlocutor, moltes vegades mancat d’arguments positius tan desitjats però que no tenen aquell sentit de fàcil comprensió o del que sol dir-se’n caire comercial. Així, avui em vénen a la memòria unes activitats del parvulari en les primeres introduccions del sistema Montessori, que en aquells anys l’autora havia creat per a infants anormals, pensat per estimular la llibertat i potenciar-los les iniciatives. I tot fet a la llum i empara de l’internat de la Casa d’Assistència i Ensenyament de començos del 1933, que donà llum a una garba reeixida de persones en els primers anys d’escolaritat. S’acostava el sant de la superiora i el parvulari era una de les tres seccions que havia de participar en els actes a celebrar a l’escenari de la sala principal. Sor Francesca Pons fou la germana conductora i estimada per interpretar aquell sistema escolar primari dels anys trenta. Ella féu la tria d’entre els infants a fi de formar-ne una bateria d’una dotzena

per representar l’escena musicada i rítmica de la cançoneta “Els soldats vénen de França”. Jo vaig ser un dels escollits i per aquest motiu encara la recordo amb reverència. La lletra deia: “Els soldats vénen de França / i no en saben el camí. / Gira’t així, gira’t així. /Cap a la dreta, cap a l’esquerra, /cap endavant em plau a mi, / gira’t així, gira’t així. / Tirolaina, tirolaina, tirolaina, tirolí. / Volta, volta, sota l’ombreta, / oidí, sota l’ombrí!”. Ben segur que tenia més estrofes que, francament, ara no recordo. Els assaigs amb la germana foren breus i divertits, perquè els seus ginys plagiant soldats i postures ens encoratjaven a imitar-la. Ens tenia bocabadats. Havia copsat de ple el sistema pedagògic de potenciar els sentits, i la mímica també hi era primordial. Acostant-se la diada, tot eren presses a idear-ne els vestits senzills però dignes del mètode perseguit. Seguint la idea de l’autora, tots hi havíem de dir la nostra, i així es mantingué. La base fou: davantal corrent amb cinturó fosc, barret de paper formant obtusangle; i per arma, mitja canya d’escombra. Com que l’escenari era

empostissat, el so rítmic dels passos seria la clau per arrodonir i donar força a la cançoneta que les gentils mans de la Mariona interpretarien al piano. La germana ens havia convençut que la nostra intervenció era la que destacaria per damunt de les programades. Aquell dia la pròpia fantasia depassava tota la de les altres actuacions que ens acompanyaven a l’íntima festa. Els poemes declamats en principi amb les cortines encara tancades, ens sonaven com impulsats a emmarcar aquella posada en escena tan esperada. Formats com ho havíem assajat, s’obriren les cortines, l’escenari s’il·luminà i sor Pons se’ns aparegué al costat de les bambolines com l’àngel dels somnis més radiants amb el seu somriure segur i reconfortant. La introducció del piano ens assegurà el ritme. Mai més no hem tornat a gaudir d’una dignitat tan profunda al primer pas d’una posada en escena. Les gesticulacions d’acord amb el cant anaven pujant de to amb la il·lusió de sentir-nos-hi ben acomboiats. Un únic defecte ens produí un calfred: per l’estretor de l’escenari, a cada volta nostra les armes creuant l’espatlla es tocaven amb les dels companys i sonaven com petits esquellots. Els ànims de la germana no defalliren, i en acabar l’actuació la seva felicitació pujà de to dient que els sons de les canyes imitaven uns hipotètics cavalls. Epíleg oportú d’una notable deixebla de la doctora Maria Montessori!

Opinió

LLAMBREGADES

Flors entre espines per Àngela Ferrer i Mató

el títol sembla que vaig a parlar de flors i fins i tot potser seria prou adient ja que passat l'hivern diferents tipus d’aquests vegetals ens enjoien la vida. Però no va per aquí l'assumpte. Parlant metafòricament, pot ser una flor una bona persona, una ajuda feta amb amor, rebre un regal inesperat... doncs a la nostra societat tenim, gràcies a Déu, moltes flors que fan felices a moltes persones que per una o altra raó ho necessiten. Aquesta ajuda pot ser física,visitant malalts, ajudar-los en les seves necessitats, fent companyia a gent gran i/o sola...i per sort tenim a Girona mateix moltes entitats que sense cap afany de lucre ajuden de molt diverses maneres a qui ho necessita ja sigui materialment o de manera més subtil i espiritual. Tots coneixem Càritas, que fa tant de bé, el Banc dels aliments... Però jo em vull centrar en una en particular que fa molt de bé i servei , és a Girona i és de Girona i crec que no és massa coneguda quan la tasca que duu a terme és incommensurable. Es tracta de l'Oncolliga una fundació nascuda per a cobrir unes necessitats jo diria fonamentals si ens centrem en l'ajuda a malalts que pateixen o han patit càncer. Aquesta Entitat es preocupa no solament dels malalts, que també i molt, sinó que la seva tasca consisteix a més a més en un gran recolzament a les famílies que s'ho passen com podeu suposar molt malament. Què fan en concret? Donen suport psicològic als malalts i als seus familiars, faciliten recursos al

malalts oncològics per a millorar les seves condicions de vida,promouen hàbits saludables per tal de prevenir la malaltia, es dóna tot tipus d'informació sobre el càncer ...i ens podem preguntar, Com s'aconsegueix tot aquest caudal d'ajudes i suports? Mitjançant uns professionals molt ben preparats que vetllen en tot moment per cobrir les necessitats bàsiques de malalts i familiars L'Oncolliga compta amb psicòlegs,amb material que presta quan fa falta (cadires de rodes, caminadors...) amb pisos on allotjar familiars dels afectats,dóna si cal assessorament legal,neteja de la llar, fisioteràpia, drenatge limfàtic, recuperació de la veu, una xarxa molt amplia de voluntaris que millora la qualitat de l'atenció als malats,i no falta la pedagogia que promou hàbits saludables principalment entre els joves (no fumar, menjar sa...),conferències, cursos als voluntaris,informació sobre els avenços en la investigació... Per aconseguir tants beneficis pels afectats oncològics i els seus familiars compta també amb moltes delegacions a tota la província que treballen dia a dia per ajudar i recollir fondos ja que tot el que es fa costa molts diners. Per tal de poder cobrir tantíssimes necessitats s'organitzen sopars benèfics, tómboles,postulació...aquí és fonamental el voluntariat i la promoció que fan les delegacions. Fa poc també s'ajuda amb un servei econòmic facilitant perruques. Dia a dia es procura millorar el nombre de serveis i la seva qualitat. Crec que és bo saber i conèixer

aquesta Entitat que sense cap afany de lucre treballa com una formigueta incansable atenent els qui pateixen aquesta malaltia, tan extensa actualment però alhora amb uns avenços espectaculars que fan que una gran part de malalts recuperi la salut . Dintre aquest món tan convulsionant,crec que Entitats com aquesta són totalment necessaris i alhora capaces d'omplir-nos d'esperança i com deia al començament són com les flors que porten il·lusió i benestar . Benvingudes siguen doncs totes aquestes ONG que de vegades desconeixem i que són totalment necessàries ara mateix. I ho tenim a Girona i molts cops no ho sabem i/o no les coneixem. Serveixi aquesta meva llambregada per a donar ànims i conhort a qui necessiti algun tipus d'ajuda. Segur que no fallaran perquè la seva tasca és contínua i incansable.

Va de conte

La màgia de la pineda els enamora per Albert Juncà

n Ferran és l'hereu del mas Porxes, una valuosa heretat, una antiga masia, la genealogia de la qual es remunta a l'edat mitjana. Avui, finalitzada la carrera universitària, ell es presenta a casa seva amb el corresponent títol acadèmic, llicenciatura en Ciències Econòmiques. Obtingut amb una nota mitjana d’excel·lent. Els seus pares se n'enorgulleixen, com és de ritual, i l'afalaguen amb emocionada alegria. Mentrestant, la seva mare prepara un dinar improvisat, perquè l'hereu li insisteix que té pressa per anar a saludar els amics. _ Ja deus voler anar a veure aquesta “pobreta” farmacèutica de sempre, no?, - li retreu la seva mare amb un somriure sorneguer -. _ Més et valdria que comencessis a pensar amb una noia que fes per a tu, persevera sa mare, però que fos un bon partit. Per exemple, la pubilla de mas Saqués. Saps bé prou que es tracta d’una de les famílies més adinerades de la comarca. Què et sembla? No t'agradaria? El meu germà els coneix molt. T'hi podria fer de bo. En Ferran, amb un to indiferent, respon: _ Sí, ja la conec; és una noia simpàtica. Una vegada degudament complimentats els seus pares, en Ferran es dirigeix de dret a la farmàcia. L'atén el vell apotecari: - Hola, Sr. Joan, bona tarda, exclama en Ferran en usual familiaritat, que hi és, la Consol? Només de sentir-lo, ella surt esverada de la rebotiga amb cara de pasqües i amb parla riallera. I traient-se la bata blanca, emfasitza amb

rotunditat: - A la fi ja sóc farmacèutica, Ferran! I tu economista, oi?! ¬Ella n'està ben segura, d'ell, coneixedora com és de l’historial acadèmic del seu amic d'infància i company d’escola. _ En Ferran, també rialler, reprèn la paraula amb un deix bromista: - Sr. Joan, li demano permís per emportar-me’n la seva filla a prendre quelcom, en celebració d’haver aprovat tots dos les respectives carreres, concedit? - Prou bé saps, Ferran, que el tens, des d’abans d'haver-me’l demanat, confirma el farmacèutic. - Aneu, aneu, que mai més tornareu a tenir un motiu tan digne, ni tan lloable, com un doble aprovat d’estudis superiors. - Passi-ho bé, Sr. Joan. - Un petó, pare, adéu. - Adéu-siau, jovenalla. El farmacèutic no pot dissimular que li encantaria que l'hereu de mas Porxes esdevingués el seu gendre. Però, per altra banda, el pare de la noia pensa que les habituals relacions de camaraderia entre els dos joves, basades en una amistat tan antiga, duradora des del parvulari, fan de barrera infranquejable a les amoroses sagetes de Cupido. Entretant, la parella, tot passejant, en animada conversació, i buscant camins ombradissos, s'allunya del poble. Un corriol amb sentor d'espígol els endinsa cap el bosc. Fa una tarda d’estiu esplèndida. Només alguns petits núvols fugissers, blanc sobre blau pur, viatgen agrupant-se cel enllà, ultrapassant les bromoses carenes de ponent. Ara, però, en Ferran, capcot, passeja en silenci. La Consol el trenca: _ Ferran, tu estàs amoïnat. I això no

és el que les circumstàncies es mereixen. Quin problema tens? _ Mira, Consol, tinc un dilema personal, crucial, que em porta capficat. En aquell mateix instant, en un tombant del camí, es troben al costat d'un petit bosquet, d’espessos pins pinyoners, de soques baixes i copes frondoses, on l'herbam del terra està recobert d'una catifa flonja de càlida pinassa. _ Seguem-nos un moment aquí, Ferran?, - insinua la Consol -. I et descarregues amb mi, explicant-me, en detall, el que et turmenta. Sota l’atapeïda capa de les copes dels pins reina una verdosa i acollidora penombra, escaient per a confessions i confidències. En Ferran, encara pensatiu, lentament, s'acomoda al sòl. La Consol resta expectant amb la seva mirada, clara i profunda, clavada als ulls d'ell, atenta al seu relat:

Va de conte

_ Explica-m'ho, Ferran. Què t'afligeix?, - insisteix la Consol -. _ Mira, doncs, poc abans d’acabar la carrera, - s'inicia en Ferran -, en la mateixa universitat, em van fer una oferta per anar a treballar en una empresa internacional de serveis, radicada al Canadà. Per incorporarm'hi el proper octubre. Demanaven un economista, amb anglès i francès i, és clar, espanyol. Bones condicions de treball i molt ben pagat. Què faries, tu? _ Home, Ferran, amic meu, això és l'oportunitat de la teva vida, servida en safata. No t'ho deixis pas perdre!, - respon il·lusionada la Consol -. _ Mirat des de lluny potser sí, Consol. Ja m'agrada la idea d’exercir la carrera. Però, saps que no em puc treure del cap pensar que haig d’abandonar la meva terra... l’Empordà. La mena masia... els amics de tota la vida...

Ella l'interromp: _ Però si tu no en tens, d’amistats, aquí al poble, Ferran, després de passar-te tants d'anys a la universitat. - Consol... Consol... et tinc a tu que vals per a totes les amistats hagudes i per haver. No podria separar-me de tu. Has estat l'amiga de tota la meva vida. Tot, tot el meu passat l'he viscut al teu costat. Vull estar-hi també en el meu futur. No podria viure sense tu. Sàpigues que t'estimo amb tot el meu cor. I no pas només com a amiga... - Ferran, intervé ella amb tot el coratge, jo també t'estimo. Estic disposada a anar-me'n amb tu al Canadà o allà on vagis. I seguir al teu costat per sempre més. - Ell, atiat per l’espontaneïtat de la Consol, en un rampell incontenible, l'abraça, la rodeja amb el seus musculosos braços. Ensems, ella se Ii penja al coll amb un esguard sensi-

blement tendre. I, sense ni adonarse’n, ambdós harmonitzen fins a prémer els seus llavis ardents en una besada apassionada on el temps s’atura. Acaben de creuar la barrera que els separava. La vella amistat ha estat anorreada per la força irresistible de l’amor. Les sagetes de Cupido, a la fi, han entrat en acció. La tarda és càlida. Lleugerament torbada per la remor de l’oratge, que belluga la fronda on els ocells comencen anar-hi a jóc. La clara cabellera de la Consol voleia esbullada. La parella, abraçada, està entregada al dolç acaronament amorós. Extasiats de saber-se mútuament estimats. Des del celatge de ponent, afaiçonat de castells d’or, on el sol roent juga a l’acuit, els brillants colors ataronjats del capvespre tenyeixen el paisatge de groc daurat. Tan romàntic entorn propicia els enamorats, ajaguts sobre l’esponjosa pinassa, a prodigar-se, en plena harmonia, apassionades carícies íntimes. El sol, que ja grogueja, declina, a poc a poc, cap a l’ocàs, els dos estimats, curulls de felicitat, relaxats, adés contemplen el saltironar dels pardals, de branca en branca, adés la serralada, on el sol ja s’atansa, a punt de colgar-s’hi, adés forgen somnis per a un futur proper. Com que ella va quedar encinta es van casar prompte. Es van construir l’habitacle a l’ala sud de la masia. Els va omplir de felicitat una formosa nena, rossa com la Consol. Ell va preferir renunciar a la carrera i regentar la masia. Ella restà a la farmàcia.

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social. ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS

Pere Plana

Quan escric aquestes lletres, fa ben poc que ha acabat de sortir l'exemplar d’El Roure del primer quadrimestre d'aquest any 2013, i ja ens torna a tocar fer la nostra aportació per a aquesta estimada revista, per explicar de forma més o menys resumida la vida del nostre esplai, que com tots sabem, és quasi sempre repetitiva. Les últimes paraules escrites em fan pensar en una cosa que em passava a la meva adolescència quan vivia en un país de neu. Junt amb altres vailets de la meva edat, amb uns cai- Dues imatges de la Festa Major del barri de Sant Narcís d’enguany. xons de fusta bastant grossos, ens construírem una espècie de trineu per baixar el pendent nevat, i així ho fèiem fins que la neu acumulada al davant del caixó trineu ens obligava a baixar, agafar-lo i tornar començar. Doncs de la mateixa manera ens passa a nosaltres, que quan ha sortit a la llum un nou número d’El Roure, ja hem de tornar a escriure una altra "crònica", un quadrimestre rere l'altre, encara que sempre estan desfasades ja que es refereixen a un període passat. Com a qüestió a destacar, hem de dir que el dia 3 d'abril, al teatre del centre tar la ja tradicional calçotada a terres Cantàbria i els seus entorns. No cal dir cívic a on tenim la nostra seu, vam tarragonines, que amb gran nombre de que totes elles han tingut i tenen molt celebrar la reglamentària Assemblea participants va resultar, com sempre, bona acollida. General i que tant l’acta de l'assemblea mal estigui dir-ho, molt bé. Per al mes Les noves activitats esmentades en anterior com els informes de secretaria de maig està ja en marxa una sortida a números anteriors, com són les clasi tresoreria van ser aprovats per unani- Roses i a l’Alt Empordà per fer una ses d’anglès, informàtica i el joc de la mitat pel bon nombre de socis assis- menjada de sardines, completada amb petanca, es desenvolupen amb èxit i tents Al final de la reunió es va proce- un bon menú; per al juny se n'està pre- satisfacció. dir a sortejar entre els presents els lots parant una altra per anar al Ripollès a I per avui res més, i com que quan de Nadal que no havien sigut retirats. visitar el santuari de la Mare de Déu de surti aquest exemplar estarem a les Les paraules del president, tant a l’inici Núria; i també n’està programada una portes de l’estació estival, volem descom a l’acabament de la reunió, van de sis dies, amb una bona acollida pel itjar a tots els nostres socis, famílies i ser molt aplaudides. que fa al nombre d'inscrits, per gaudir també a tothom en general un MOLT Pel que fa a excursions, hem d’esmen- de tot el que ofereixen les terres de BON ESTIU. I fins a la propera.

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET El balanç del primer any de la present junta ha estat més que positiu i satisfactori amb una gran resposta per part dels nostres associats, la qual cosa ens alegra i ens anima a seguir treballant per l’associació i pel barri de Pedret. Entre les diverses activitats realitzades podem destacar com a novetat la el taller d’artteràpia impartit per Montse Cortès. Els inscrits, a més de passars’ho d’allò més bé, van poder expressar la seva creativitat amb composicions ben originals i interessants com un mural col·lectiu realitzat per a la festivitat de Sant Jordi dedicat a l’amor i a l’amistat. Aquest grup també va ser un dels impulsors del taller de flors dut a terme en el marc de Temps de Flors de Girona, en el qual la nostra associació ja fa uns quants anys que participa tant decorant el centre cívic com el barri. Un ventall ple de colors i de flors ha estat el motiu ornamental escollit aquest any per penjar als balcons. Des d’aquí volem aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies a tothom que ha participat activament en la confecció d’aquests ventalls. També cal destacar que durant la setmana de Temps de

A dalt, el grup del taller d’artteràpia. A sota, el grup del taller de punt de creu.

Flors vam poder gaudir amb l’exposició de les magnífiques manualitats fetes pel grup del taller de punt de creu, del qual Manuela Sánchez és la professora. Aquest grup ja fa molts anys que confecciona manualitats diverses en punt de creu com quadres, decoracions de tovalloles, roba de llit, de cuina i fins i tot un àlbum de fotos. Les podeu trobar al Centre Cívic

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Després d’una primavera ben plujosa encarem l’estiu amb nous projectes i il·lusions. A finals de maig hem participat en la Diada de la Gent Gran que s’ha celebrat al Teatre Municipal de la nostra ciutat, allà ens hem reunit membres dels diferents centres de jubilats amb els nostres representants polítics. Ha estat una matinal ben lluïda. Com cada any, a finals d’aquest mes de juny celebrem la Festa Major de Germans Sàbat i polígons de Taialà, nosaltres col·laborem fent una desfilada de vestits de paper que cosim en el nostre centre, així com també amb una actuació del nostre “coro”. Una de les activitats que es fan al

La Junta

de Pedret els dilluns, dimarts i dijous de 15 a 20 h. Gaudint amb la tasca acomplerta i amb ganes d’anar incorporant activitats diverses, plurals i participatives que siguin del grat dels nostres socis, us animem a fer-nos propostes i a seguir participant-t’hi. Gràcies a tots vosaltres, que també ho feu possible.

M. Oliva Moreno

Una bona tarda a l’esplai.

centre és el ball i berenar cada diumenge, organitzat per la junta i que té una àmplia participació, una mostra de la qual la teniu en la foto que us adjuntem. Durant els mesos de juliol i agost

tenim els nostres locals “tancats per vacances”, però hem de dir que ja estem preparant un viatge al País Basc per al mes de setembre, així que tornarem amb molta il·lusió. Bon estiu i fins a la tornada!

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

QUINA PRIMAVERA! Quina primavera que hem passat . Feia falta aigua, però la mare natura ens ha premiat aquesta vegada amb abundants pluges que han estat l’alegria d’uns i el disgust d’altres, què hi farem... “Mai plou a gust de tothom” . Com tots els anys per aquestes dates se celebra l’exposició de flors. Aquest esdeveniment atreu multitud de turistes que aprofiten l’ocasió per visitar nombrosos espais històrics de la nostra ciutat: la catedral, Sant Feliu, els patis, el call jueu, la Devesa, la Rambla... i d’altres llocs d’interès atreuen turistes de tots els racons. L’Associació de Gent Gran La Unió del Pont Major us desitja que passeu un feliç estiu, una abraçada a tothom, als nostres amics i socis.

LA CLOENDA DE LA NOSTRA TEMPORADA I per acabar la nostra temporada 20122013, el dia 20 de juny vàrem celebrar la cloenda amb una estupenda paella, carn i postres, tot acompanyat d’un bon vi. Per finalitzar vàrem brindar amb cava per acomiadar-nos fins al setembre. Hem seguit el nostre calendari d’activitats, amb els nostres balls quinzenals dels dissabtes, cinema, recitals de

Homenatge de despedida a la Sra. Marta Combis.

poesia, xerrades de salut i altres consells, com la xerrada de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal, que ens van advertir dels robatoris i estratagemes que fan servir alguns desaprensius per aprofitar-se sobretot de la gent gran. La situació tan difícil que passa el nostre país provoca moltes d’aquestes situacions, que abans potser no eren tan freqüents, i és per això que necessitem xerrades com aquesta de professionals que ens puguin aconsellar de quines mesures prendre per garantir la nostra seguretat. Aprofitant la cloenda amb el saborós arròs, i com a colofó de la jornada, per

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Durant aquests mesos hem tingut molta feina a preparar la 2a Setmana Cultural, que va tenir lloc del dia 20 al 26 de maig al nostre centre. Els assistents van tenir diferents activitats per escollir i passar-ho bé: cant, havaneres, playback, danses de la Polinèsia, vestits de paper, teatre de cabaret i també una arrossada a preu popular. Us esperem el proper curs i desitgem que aprofiteu el nostre oferiment perquè participeu en les activitats que

més siguin del vostre gust. Com més gent siguem, més bé ens ho passarem (no en tingueu dubte), ja que som un casal molt alegre i dinàmic.

sorpresa, vàrem fer un homenatge a la nostra estimada Marta Combis, que després de deu anys com a directora d’aquest centre cívic li fem aquest reconeixement pel seu saber fer, constància en el seu bon treball, en l’afecte que ens ha demostrat. Vàrem aprofitar l’ocasió per fer-li entrega d’una placa de reconeixement, per la seva contribució al barri i en especial cap a la nostra l’entitat. La Unió de Jubilats del Pont Major et dóna les gràcies. T’estimem. Una afectuosa salutació per a tots els nostres socis i per als col·laboradors del Centre Cívic Pont Major. Feliç estiu 2013! La Junta

Us estarem esperant a partir de setembre, i mentrestant, passeu un bon estiu! No deixeu de venir i preguntar pel que més us interessi. Tots junts farem un Sector Est més agradable per a tothom. Demanem a l’Ajuntament que, fer favor, el mes d’octubre el dia 1 tinguem una persona al bar, ja que fa un any i escaig que no podem servir res als nostres associats. Ens posarem seriosos.

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL Arribats ja els dies de fer balanç dels compromisos contrets entre “la Caixa” i l’Ajuntament gironí referent a la nova ubicació dels nostres locals d’oci, serà escaient analitzar cap on s’han decantat les opcions favorables a la situació més recent, pel fet que a causa de les diferents opcions previstes durant el temps d’espera del canvi, podrien haver sorgit noves decisions a emprendre amb més seguretat i fermesa si els socis que els han d’ocupar sabessin quines han estat les darreres conclusions preses pel consistori. Seria ideal que el lloc a ocupar pogués continuar amb la dinàmica que mostra el tauler d’anuncis que fins avui ha caracteritzat la marxa del centre, amb un moviment continuat d’actes culturals i recreatius que l’han prestigiat durant més de vint-i-cinc anys. És de creure que la voluntat per a aquesta continuïtat serà manifesta amb el compromís i missió de garantir amb equitat i respecte el benestar en el lleure d’infinitat de persones grans que durant el temps d’activitat productiva n’havien estat principals actors. Menystenir una

Una imatge del taulell d’anuncis de l’esplai.

col·lectivitat tan vinculada a la ciutat seria com abandonar els conceptes d’humanisme generós per entrar als del materialisme desenfrenat. No creiem que l’acollidora, noble i moderna Girona pugui renunciar a mantenir generosament una associació que representa el colofó d’una singladura humana feta d’afanys i sacrifi-

ASSOCIACIÓ GENT GRAN SANTA EUGÈNIA DE TER Ja fa sis mesos que l’Associació de Gent Gran de Santa Eugènia de Ter fem les nostres activitats al nou local de la plaça Leonor Joher (com passa el temps!). Durant aquest temps hi ha hagut molta feina, i encara en queda molta més per fer, però l’afrontem amb il·lusió i ganes perquè a nosaltres la feina no ens espanta. Algunes de les activitats que hem fet potser no han anat tan bé com hauríem desitjat, i en canvi, d’altres han anat millor, però això ja sol passar. Una de les experiències més gratificants la vam viure el dia de Sant Jordi d’enguany, que vam poder disposar d’una parada a la plaça del “barco” del nostre barri on vam vendre llibres, roses i davantals que havíem fet en els tallers del centre amb roba que ens havien donat la gent de Santa Eugènia.

Enric Homet

cis per arribar-hi amb la confiança d’haver-li estat reconeguda aquella labor. I en aquesta missió hi considerem obligats “la Caixa” i el nostre Ajuntament. Sabem que l’autoritat municipal hi està molt interessada i el seu regidor de Serveis Socials ho ha garantit en els darrers actes associatius que hi ha presidit. Confiem-hi! Beatriz Sánchez

Exhibició de balls country i balls en línia.

Va ser un dia molt agradable, que va acabar amb una xocolatada per a tots els socis de l’entitat. Una altra activitat de la qual ens sentim orgullosos és haver col·laborat participant en els actes de la Diada de la Gent Gran. Aquell dia vam fer una exhibició de balls country i balls en

línia que va tenir força èxit. Actualment, treballem en la programació del curs que ve, amb ganes d’oferir les mateixes propostes de l’any passat (i algunes de noves) a la gent gran de Santa Eugènia que tingui ganes de passar-ho bé. Us hi esperem!

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Tot just acabem el curs i ja pensem en les activitats que volem dur a terme el proper curs. En aquest número volem fer-vos arribar la satisfacció que hem sentit aquest any amb el seguit d’activitats realitzades i que han estat diverses: taller d’arts aplicades, taller fusió de vidre, taller de puntes al coixí, gimnàstica de manteniment.... Volem destacar aquesta temporada la importància de la pràctica de l’exercici físic en la gent gran, aquest va ser un repte que ens vàrem proposar dur a terme i l’hem assolit amb un resultat excel·lent. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de Fernando Rodríguez i la participació de la gent gran de Sant Daniel, que religiosament, cada dimarts i cada divendres, no falten a la cita que tenen amb en Fernando. Ens sentim orgullosos de totes les persones que assisteixen al nostre casal, podem dir que són persones amb qualitat, és un casal on la figura del volun-

Uns quants companys de l’Associació.

tariat és l’eix, totes les persones aporten vida i qualitat humana, treballen per oferir el que saben o el que tenen amb els altres, totes i cada una d’elles són importants des dels professors de gimnàstica, tal com hem esmentat, com les professores de manualitats,

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Hem arribat a l’estiu i al casal s’acaben les activitats fins al setembre. Totes sense complicacions han anat finalitzant, amb els objectius previstos, i això ens fa esperar una continuïtat de cares el curs proper. Per tancar la temporada, com cada any, s’ha fet una excursió de comiat a Barcelona on vam fer una visita al port amb vaixell i una passejada pels voltants del monument a Colom, que per cert ja no portava la samarreta del Barça. Després vam fer camí cap a Castelldefels fins al Port Nàutic on ens van servir un bon dinar de peix bàsicament, que va acabar amb música ballable, per als que són bons ballarins, i els altres vam seure a la terrassa de cara al mar, amb un aire de marinada que donava gust de sentir-lo. Després, cap a casa, havent passat un bon dia de descans. Al casal també hi haurà novetats el

Ma. Àngels Bahí

les remeieres, les jugadores del “no val a badar”, jugadors del dòmino i un llarg etc. I, és clar, volem destacar la tasca de Rosa Guillem, ella cada dia és la responsable d’obrir i tancar el centre i no ens ha fallat mai. Moltes gràcies a tots i fins aviat! Josep Majó

Una imatge de la Costa Brava.

proper curs, ja que la Junta de l’Associació es renovarà, un cop esgotats els quatre anys de durada, tal com preveuen els Estatuts. Els desitgem molts èxits en la seva responsabilitat de futur, ja que els temps actuals són compli-

cats. Cal mantenir l’esperit de solidaritat i de voluntarisme, perquè els nostres centres siguin acollidors, i tothom els vegi com una part del seu fer de cada dia. Bon estiu a totes i a tots.

Consell G.G.

Ple del Consell Municipal de la Gent Gran

Una imatge del Consell amb l’alcalde de Girona.

l dijous dia 2 de maig es va celebrar la sessió plenària anual del Consell Municipal de la Gent Gran de Girona. Va presidir l’acte l’alcalde de Girona i president del Consell Municipal, el senyor Carles Puigdemont, que va voler destacar el bon funcionament del Consell Municipal i el paper essencial que hi tenen totes les associacions de gent gran de la ciutat. El senyor Eduard Berloso, regidor delegat de Serveis Socials, dins la valoració general dels serveis socials va fer un èmfasi especial a l’important paper que tenen les persones grans en aquests moments tan difícils, i va oferir suport moral, emo-

cional i fins i tot econòmic als seus familiars. En els següents torns d’intervenció, la senyora Assumpció Nicolazzi, el senyor Pere Madrenys i el senyor Lluís Torner, tots ells membres del Consell Municipal de la Gent Gran, van fer un resum de la feina realitzada al llarg del 2012. Es va fer esment a les actuacions relatives a la revista El Roure, es va comentar la celebració de la diada de la gent gran del passat any i es va fer un resum de les diferents actuacions i reunions mantingudes al llarg de l’any 2012. També va intervenir la cap de secció de Serveis Socials Especialitzats, la senyora Lourdes Delgado, que va

presentar la memòria del Servei d’Atenció a la Gent Gran i Dependències. També va prendre la paraula la senyora Dolors Collell, treballadora social del Servei d’Atenció a la Gent Gran, que dóna suport al Consell Municipal de la Gent Gran i va ferne una valoració. Per acabar, la senyora Sandra Pascual, infermera de l’Equip Municipal de Promoció de la Salut, va explicar el treball realitzat des del seu servei en relació amb les persones grans. El ple va finalitzar amb el torn de precs i preguntes a les set de la tarda. Consell Municipal de la Gent Gran de Girona

Consell G.G. 29 DE MAIG DE 2013

Sisena Diada de la Gent Gran de Girona

Una imatge de la Diada amb l'esplai de Sant Daniel. a ha passat un any, i en fa mitja dotzena, que el Consell Municipal de la Gent Gran, amb un bon nombre de col·laboradores i col·laboradors, hem organitzat la 6a Diada de la Gent Gran de Girona. Es tracta d’una nova versió de l’homenatge que un grup de dones i homes, que formem part d’aquest col·lectiu, preparem per oferir-lo a tots aquells gironins i gironines que, havent arribat a una edat prou considerable, són mereixedors d’un especial reconeixement, per tot allò que, en el decurs de la seva vida laboral i familiar, han fet en favor de la nostra estimada ciutat, i de la societat en general. La celebració va esdevenir una de les

més concorregudes, ja que l’assistència d’homenatjats no sols va omplir la platea i les llotges, de la planta baixa, sinó que alguns varen haver d’anar al primer pis. Tret del primer any, que es va fer a La Mercè, i que, com que era una novetat, també va ser una celebració molt nombrosa, d’ençà que té lloc al magnífic recinte del Teatre Municipal, la recent esdevingué la més rellevant. Bé! Pel que fa als actes que varen tenir-hi lloc, també foren molt ben acceptats de la concurrència. Enguany, a part del sentit propi de l’acte, d’homenatge a la gent gran, talment com es fa d’uns anys cap aquí, també se’n va retre a un producte molt típic i d’allò més gironí,

alhora que molt dolç, el nostre tradicional xuixo. Tot seguit passem a fer un breu relat de cadascun dels actes. En primer terme, hi hagué la benvinguda del nostre alcalde, el Sr. Carles Puigdemont, que estigué acompanyat per la membre més veterana del Consell Municipal, la Sra. Assumpció Nicolazzi, i per l’escriptora i poetessa Àngela Ferrer. En segon terme, a través d’una pel·lícula d’afeccionat, feta a principis dels anys cinquanta, del segle passat, pel que, al cap de poc, començà a destacar com a excel·lent fotògraf i cineasta, Sr. Joaquim Puigvert. Tractant-se doncs d’una filmació antiga i sense so, anà acom-

Consell G.G.

panyada dels doctes comentaris del Sr. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, que ens anava explicant aquelles velles imatges de la nostra estimada ciutat, que molts dels que som més grans mantenim al nostre record, però que per als més joves els són del tot desconegudes. Realment ens desvetllà un munt de recordances, que ens ho feren d’allò més interessant. Seguidament, un grup d’homes i dones del Casal de la Gent Gran de Sant Daniel, seguint les instruccions del seu company Fernando Rodríguez, ens feren la demostració d’una sèrie d’exercicis gimnàstics, molt útils per mantenir el cos en condicions, per plantar cara a l’envelliment. En tercer lloc, vingué la presentació dels habitatges que el Centre Joan Suñer, en col·laboració amb el Patronat de la Santa Creu de la Selva i del Bisbat de Girona, construí pensant en la gent gran. La directora del centre, Sra. Susanna Molina, en féu una acurada presentació, acompanyada d’un audiovisual, on es copsava l’opinió d’alguns dels usuaris. Llavors vingué la intervenció d’un conegut pastisser, el Sr. Castelló, que juntament amb el recordat Sr. Joan Pujolràs (q. e. p. d.) foren els grans artífexs que cuidaren de donar nova vida al xuixo de Girona que, amb el temps, havia anat perdent un xic de protagonisme. Ell ens explica com es fa el xuixo, i la seva secular tradició gironina. I vingué l’esperat moment de fer un recés i assaborir, dins del refrigeri que se’ns oferia, el gust incomparable de l’esmentat dolç, en una nova versió, un xic més petitó, però mantenint íntegra la seva qualitat i sabor. Aquí podríem fer un símil d’aquella dita: el pot petit té la bona confitura. Bé! Un cop ben refets, començà la segona part, amb una excel·lent interpretació de balls en línia, que

Una imatge del públic a teatre minicipal de Girona. ens va demostrar que no és un estil tan sols propi del country, sinó que qualsevol model de ball, fins i tot el bolero i el tango, es pot ballar així. Anà a càrrec de les senyores de l’Associació de Gent Gran de Santa Eugènia, coordinades per la seva companya la Sra. Teresa Micaló. Ens varen deixar a tots els assistents encantats i bocabadats. I vingué un breu espectacle teatral, per posar un digne colofó a les actuacions, l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja, sota la direcció de les seves companyes Sara Ruiz i Tona Esplugas, varen oferirnos una comedieta, a tall de funció de cabaret, titulada Los siete luceros, per les esplèndides senyores que hi sortien, tot i que podríem afegir-hi ... i en Pito, ja que era l’únic home que hi sortia i que feia de “chico para todo”. La graciosa interpretació, de tot el conjunt, desinhibida i desenfadada, va servir per aixecar els ànims

del personal,i recordar-los, un xic, aquells vells temps del Paral·lel. Finalment, ja sols quedava la cloenda, que anà a càrrec del regidor de Serveis Socials, Sr. Eduard Berloso, amb un sentit parlament de felicitació, envers els assistents, i d’agraïment per als organitzadors i col·laboradors. Que coincidí, també, amb el contingut del poema cloenda del que això escriu, que tancà l’acte. Aprofitem aquesta ressenya per agrair, una vegada més, el suport que va rebre el nostre Consell Municipal de la Gent Gran per part de l’Ajuntament, amb les companyes Dolors Collell, Sandra Pasqual, Conxi Badia, Lourdes Delgado, el grup de voluntaris, etc., etc. Són tants que és impossible recordar-los tots, no obstant això, totes i tots entren dins del nostre agraïment. Gràcies i per molts anys! Lluís Torner i Callicó

Imatges per al record

BOTIGUES EMBLEMÀTIQUES DE GIRONA Secció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.

Botiga Colomer al Carrer de la Cort Reial. Foto Arxiu de Joan Turón i Algans.

Libreria de S. José de FRANCISCO GELI. Gerona. 1896-1921. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor Desconegut)

Imatges per al record

Aparador dels magatzems Gerunda. 1933. Ajuntament de Girona. CRDI (Autor: Fotografia Unal)

Aparador de la joieria Quera al carrer de lâ&#x20AC;&#x2122;Argenteria . 1910-1930 â&#x20AC;&#x201C;Ajuntament de Girona. CRDI (Autor: Fotografia Unal)

Entrevista

Joan Pons Hugas Un pagès que es va fer pescador de coral, va tenir un accident sota l’aigua i una veu misteriosa el va salvar, però diu que no creu en “bruixes”.

Joan Pons Hugas va néixer en una casa de pagès de Palafrugell però als setze anys va anar a Sant Feliu de Guíxols a treballar de mecànic i allà es va fer pescador de coral per guanyar més diners. Baixava sense respirar a una fondària d’una tretena de metres fins que va utilitzar botelles d`aire comprimit i també una escafandra metàl.lica. En una immersió bastant profunda va estar vuit minuts treballant fins que a l’hora de pujar el globo que portava conectat des de la superficie es va tombar i es va omplir d’aigua, i llavors no podia respirar. Ja

es donava per mort, però va veure una llum i va sentir una veu que li deia que estirés el cordill d`emergències del salvavides inflable que casualment portava i així es va salvar. Ell afirma que no creu en “bruixes”, ni en miracles, però no s´explica aquest fet. Diu que li pagaven molt bé el coral i que a més va trobar algunes àmfores antiquíssimes de terrissa i també un vaixell i canons de diferents èpoques. No li agradava treure del mar cossos de persones ofegades per les reaccions dramàtiques que tenien els familiars.

Entrevista

“Ja es donava per mort i llavors va veure una llum i va sentir una veu que li deia que estirés el cordill d’emergències del salvavides inflable que casualment portava i així es va salvar”

En Joan Pons pescant coral. - I ja sabíeu nedar, venint de pagès? - Sí… - On en vau aprendre? A la bassa dels ànecs? - No, és que vaig anar a Sant Feliu de Guíxols a treballar de mecànic i allà em vaig enamorar del mar de seguida. Em vaig adonar que els peixos no fugien quan em veien nedar. - Caram! És molt estrany! - No, perquè en aquell temps ningú no els molestava i, actualment, en alguna zona de les Medes encara no tenen por. - De quin temps parleu? - Dels anys cinquanta, seixanta. - I qui us guardava la roba mentre nedàveu? - No calia. Hi havia molt poca gent a la platja. - Només nedàveu per la superfície de l’aigua? - Al principi, sí, però em vaig assabentar que hi havia persones que es dedicaven a la pesca del coral i que

guanyaven més diners que jo, fent de mecànic. - Quant guanyàveu de mecànic? - Unes tres-centes pessetes a la setmana. - I pescant coral? - Podíem arribar a mil o mil cinccentes i més tard arribàvem fins a quatre mil pessetes el kilo. Només érem tres a partir i ens guanyàvem bé la vida. - Caram! Ja valia la pena canviar d’ofici. - Sí. En Josep Pla explicava que abans per una unça de coral et donaven una unça d’or, però jo, al principi no podia fer una bona pesca perquè no tenia diners per comprar-me un vestit de goma o neoprè per bussejar i no podia estar-me gaire temps sota l’aigua. - Quant valia aquest vestit de goma? - No me’n recordo bé, unes tres o quatre mil pessetes. - Com ho fèieu, doncs, per pescar el coral?

- M’embolicava una samarreta gruixuda, lligada amb un cinturó a la panxa, per no tenir fred sota l’aigua i em capbussava. - I com respiràveu? - Ho fèiem amb el sistema d’apnea, és dir, a pulmó lliure, sense poder respirar mentre érem a sota l’aigua. - A quina fondària baixàveu? - Poca, i així que vaig poder em vaig comprar un vestit de goma i dues botelles de 150 atmosferes de pressió que contenien uns trenta litres d’aire comprimit. - Quant temps podíeu estar sota l’aigua, aleshores? - Hi havia una corba de temps de seguretat de fins a seixanta metres, però solíem anar més avall. - Vau tenir algun accident? - Sí, i tant! A la punta d’Esplom, a la costa de Begur, em trobava a una fondària de 42 metres treballant pel coral, però a l’hora de pujar el globus al qual estava connectat es va tombar i es va omplir d’aigua i jo vaig tornar a enfonsar-me. La situa-

Entrevista

ció era dramàtica i em vaig treure els ploms que portava als peus i també vaig llençar la bossa amb la pesca per pujar nedant de pressa. No podia ja respirar i vaig adonarme que m’hi quedaria. Els científics diuen que en aquests casos et mors com un pollet. - Quina angúnia! Vau invocar algun sant? - No, a cap sant. Jo no acostumo a resar, encara que respecto els que ho fan. - Doncs, com en vau sortir?, perquè us veig ben viu. - És que llavors vaig veure una claror, una llum, i vaig sentir una veu que em recordava que portava una armilla salvavides inflable, cosa que no havia fet fins aquell dia. Així que vaig estirar la sivella, es va obrir l’aixeta i vaig poder respirar l’aire. - I encara dieu que no creieu en res? - Sí, simplement vaig tenir sort. Però al cap de dotze hores, quan ja era al

llit, em volia aixecar i les cames no em funcionaven. Anaven endavant i endarrere sense to ni so. La meva dona va cridar el doctor Vergara de Cadaqués i em va estar cuidant durant dos dies seguits fins que em va portar a l’hospital neurològic municipal de Barcelona. - Vau tenir algun altre accident greu? - Sí. Vaig tenir una avaria amb les dues botelles d’aire a cinquanta metres de fondària i em vaig quedar de cop sense poder respirar. - I com us en vau sortir aquesta vegada? - Em vaig descordar la sivella del cinturó de seguretat, vaig abandonar les botelles al fons del mar i vaig pujar nedant amb la boca oberta per no patir una sobrepressió als pulmons. -Què vol dir una sobrepressió? - És que en aquests casos, si no expulses l’aire que encara tens als pulmons, poden esquinçar-se, estri-

par-se, com ho faria una pilota si t’entossudissis a inflar-la més del degut. És que l’aire dels pulmons, a mesura que vas pujant cap a la superfície, tendeix a expandir-se. - I no vau patir cap seqüela aquesta vegada? - Sí, perquè vaig pujar massa de pressa i no vaig fer la deguda descompressió, i llavors no teníem encara l’anomenada càmera hiperbàrica. Però com que tenia un equip de recanvi vaig haver de tornar a baixar uns vint metres i després vaig tornar a pujar fent les parades de rigor. - No vau fer servir mai aquell estri anomenat escafandre? - Sí, en vaig comprar un dels anomenats autònoms, que eren diferents dels clàssics. - Quina diferència hi havia? - Que el funcionament dels autònoms depenia només del que el portava posat i no utilitzaven el casc metàl·lic dels clàssics. A més, els que

Entrevista

“Per pescar el coral, m’embolicava una samarreta gruixuda, lligada amb un cinturó a la panxa, per no tenir fred sota l’aigua i em capbussava. Sense poder respirar mentre érem a sota l'aigua.” A RAIG! - Una flor - El clavell. - Un color - El groc. - Una pel·lícula - Los siete magníficos. - Un actor - Antony Quinn. - Un rei - Tutankamon. - Un papa - Pau VI. - Un futbolista - Kubala. - Divorci - No, en principi, però si no es poden aguantar… - Avortament - No. - El fet més agradable de la seva vida - El dia de la meva comunió solemne. - Què hi ha més enllà del cementiri? - Res. - M’ha dit alguna mentida? - No. portaven els escafandres clàssics depenien de dues persones que des de la barca els subministraven l’aire necessari. També hi havia dues persones més a la barca que amb una corda ajudaven a baixar i pujar de sota l’aigua. - Quant temps podíeu estar sota l’aigua? - Depenia de la fondària a què baixàvem. Per exemple, si baixàvem a 60 metres teníem un quart, i 50 minuts per sortir i fer la descompressió a dins de l’aigua mateix. És que dins de l’aigua teníem fred i ens quedaven les mans balbes… - I a quina fondària anàveu? - A més de cent metres. - Com explicaríeu la mort del bus-

sejador del passat mes de juny en una cova de les Medes? - Jo diria que es va desorientar, perquè en remenar l’aigua aquesta es va embrutir amb fang i llavors no va trobar la sortida de la cova. Jo sempre portava un cordill llarg amarrat a un punt de l’exterior de la cova i així, encara que no veiés res, resseguia el cordill fins a arribar a l’aigua clara. - Vau trobar alguna cosa més, a part de coral? - Sí, un peix que s’aguantava amb tres potes. Bé, la tercera pota era la cua. Era un Benthosaurus, que se suposa que és cec. - I alguna àmfora antiga? - Sí, unes quantes. Una del segle III

abans de Crist a cala Culip. - Per a què servien? - Per a tot. Sobretot per portar vi, oli, grana. - Us en vau quedar alguna? - Sí, amb el degut permís de les autoritats marítimes. - Alguna cosa més? - Sí, un vaixell i també diversos canons. Alguns d’aquests eren de l’edat mitjana. - I vau trobar algun cadàver? - Jo, no, però em feien recollir els que s’havien ofegat. Això m’empipava molt perquè em matava el quadre que muntaven les famílies. - No m’estranya gens! Pere Madrenys

Qualitat de vida GASTRONOMIA

Coca de Sant Joan senzilla INGREDIENTS: • 200 gr de farina • 200 gr de sucre • 60gr de mantega • 4 ous • 1 sobre d’impulsor • Un polsim de ratlladura de llimona • Fruita confitada (cireres, meló, taronja...) • 1 safata de forn rectangular de 40x30cm

PREPARACIÓ Tot i que la coca de Sant Joan està feta de brioix, avui l'he preparat amb pa de pessic perquè, com jo, de segur també hi ha gent que no està avesada a fer servir les masses fermentades. Preescalfeu el forn a 200ºC. Cobriu amb paper de forn la safata. Ratlleu una mica de pell de llimona. Foneu la mantega. Barregeu la farina i el llevat en pols i passeu-la pel sedàs. Poseu els ous i el sucre a la batedora i barregeu bé junt amb el polsim de pell de llimona. Llavors, a mà, incorporeu a poc a poc la farina i al final la mantega fosa. Escampeu la massa

sofre la safata forn i decoreu al vostre gust. 15 minuts a 200ºC (però vigileu perquè es cou molt aviat. Feu la prova de l’escuradents).

Pastís ràpid de fruites

INGREDIENTS: • 1 vas (250 ml) de suc de poma natural, sense sucre afegit ni fructosa • 3 cullerades (15 ml) de flocs d’agar-agar • ½ beina oberta de vainilla • 5 o 6 pomes dolces, petites, pelades i trossejades • Uns quants granets de sal marina • 3 cullerades d’endolcidor natural (melassa d’arròs, agave…) • 2 cullerades de crema d’ametlles blanques o ametlla en pols • ½ culleradeta de ratlladura de llimona ecològica • Galetes integrals sense sucre

PREPARACIÓ Poseu el suc de poma i els flocs d’agar-agar en un cassó. Talleu la beina de vainilla per la meitat, longitudinalment, i rasqueu-ne l’interior amb la punta d’un ganivet. Afegiu-ho al cassó, amb la beina inclosa, i cobriu-ho amb la poma tallada i uns quants granets de sal. Bulliu-ho a foc suau i tapat durant 12 minuts. Afegiu-hi l’endolcidor al gust, la ratlladura de llimona i la crema d’ametlles. Retireu la beina de vainilla i remeneu-ho bé. Cobriu el motlle de pastís amb un fons de galetes senceres. Aboqueu-hi el farciment i deixeu-ho refredar del tot. Traieu el pastís del motllo, cobriu-ne la part superior amb la fruita i el lateral, amb coco ratllat.

PRESENTACIÓ Feu servir coco ratllat per cobrir el lateral del pastís i fruita de temporada, local i ecològica, per decorar-lo. Luis Herrera Díaz

Qualitat de vida

TELEASSISTÈNCIA

Excel·lències del servei de teleassistència óc un vocal més de la comissió o equip de redacció d'aquesta revista, que com suposo que tothom sap, va adreçada al públic en general, i en particular a la gent gran. A l'última reunió es va demanar als assistents que fessin propostes sobre temes a tractar en el proper número, i com era d'esperar en sortiren una colla, de les quals es va prendre bona nota i es va designar les persones adients a fer la seva aportació. Entre les propostes fetes, el que signa aquest modest article va exposar com seria d’interessant tractar les excel·lències del servei de teleassistència. Va ser acceptada per la majoria. Es va preguntar si hi havia algú que tingués aquest servei, i l'únic a sortir va ser un servidor. En conseqüència se'm va demanar que en fes aquest resum. Abans d'entrar a parlar del tema, vull dir els motius que m'obligaren a demanar-lo. Tant la meva muller com jo mateix vam ser operats del maluc i tots dos portem pròtesis, circumstància que fa que tinguem la mobilitat disminuïda, i cal afegir-hi la nostra edat, prop de 90 anys. Per comentar vull definir el que és aquest important servei. Al meu criteri i com a usuari que en sóc, crec que el podem assimilar a com si es tingués a casa, les 24 hores dels 365 dies de l'any, una persona que té cura dels seus usuaris permanentment. Perquè aquesta constant cura o vigilància? Doncs perquè si es pateix qualsevol accident domèstic o malaltia aguda, tens a l'abast un polsador (aconsellen portar-lo sempre penjat al coll, mentre s'estigui a casa, encara que sigui a la dutxa o al llit)

que està connectat a un terminal que permet des de qualsevol punt de l'habitatge que a través de la unitat mòbil permanent (sistema mans lliures) es pugui demanar l’auxili necessari. Si ho creuen convenient contacten amb els fills o familiars amb les dades facilitades en fer el contracte, a fi i efecte que puguin prendre les mesures necessàries. En el cas que no trobin cap fill o familiar, tenen en custòdia (amb totes les garanties) un joc de claus de l'habitatge perquè puguin entrar-hi i habilitar el que sigui pertinent per solucionar el problema. Per poder tenir aquest important servei, cal connectar amb l'assistenta social del CAP de l’Institut Català de la Salut que es tingui assignat, que amablement orientarà i farà els tràmits adients perquè us sigui concedit, si hi teniu dret. Aquest servei està centralitzat a Bar-

celona, Televida Servicios Sociosanitarios SL, i el presta en nom de l'Administració pública, en el nostre cas, de l’Ajuntament de Girona, a favor dels usuaris que en gaudeixen. Una vegada obtinguda la concessió, et vénen a instal·lar-lo amb una amabilitat extrema, i et faciliten els manuals d'instruccions de funcionament. Per acabar, vull remarcar que quan hi ha connexió amb la central, trobes uns interlocutors molt amables, simpàtics i afectuosos que et fan sentir animat i reconfortat, i a la vegada vull fer constar l’agraïment que de tant en tant et truquen per preguntar simplement com estem i si necessitem quelcom. I finalment, recomano a les persones grans que viuen soles que si poden ser mereixedores d'aquest servei, s'animin a demanar-lo. Pere Plana i Pujol

Qualitat de vida CREU ROJA

Creu Roja a Girona: atenció a la gent gran l programa de Creu Roja a Girona que atén la gent gran analitza cada cas i intervé perquè la persona continuï desenvolupant-se d’una manera autònoma en tots els contexts: l’individual, amb les activitats de la vida diària, de les relacions socials, el comunitari i el cultural. Tant tècnics com voluntaris reforcen l’autonomia de la persona i potencien el seu paper actiu; es tracta d’un canvi en l’orientació que va més enllà d’una funció merament assistencial per promoure les capacitats de les persones i el seu desenvolupament personal. Les principals accions són els acompanyaments dins i fora del domicili, acompanyaments a gestions, productes de suport, atenció a les necessitats bàsiques, seguiment telefònic, activitats d’oci i grupals i atenció permanent.

DADES DELS/LES PARTICIPANTS Al llarg de l’any 2012 vam atendre un total de 290 persones; del començament d’any fins ara, hem atès un total de 318 persones, increment sobretot per l’augment de demandes del servei de Teràpia Ocupacional i de demandes per a ajudes a les necessitats bàsiques (cal destacar l’entrega de kits d’higiene). Els recursos humans principals amb què comptem a Creu Roja a Girona són tècnics i voluntaris. El nombre de voluntaris que participen en l’àmbit de gent gran sumen 43, 18 homes i 25 dones. El fet de treballar amb voluntariat amb perfils diferencials (gent jove, persones grans, homes i dones...) esdevé un escenari propici per treba-

llar les relacions intergeneracionals.

ACTIVITATS DESTACADES ATENCIÓ A LES NECESSITATS BÀSIQUES Aquest any hem iniciat accions adreçades a persones amb dificultats econòmiques i socials que han consistit en l’entrega de kits amb productes d’higiene personal i kits de productes de neteja per a la llar. També s’han fet valoracions per a ajudes a les necessitats bàsiques.

PREVENCIÓ DE RISCOS EN EL DOMICILI - SERVEI DE TERÀPIA OCUPACIONAL Al llarg d’aquest any, hem atès un total de 68 persones gràcies al servei de Teràpia Ocupacional, que consisteix a fer una valoració de les activitats de la vida diària de la persona i analitzar les barreres arquitectòniques del domicili. Els motius d’intervenció que més s’han demanat han estat: • Valoració i assessorament sobre productes de suport, majoritàriament al bany on hi ha més risc de caigudes.

• Valoració del nivell d’autonomia en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, com menjar, canvis posturals, vestir-se... • Intervenció en l’entorn per augmentar la seguretat de la persona en el seu domicili. • Prevenció d’úlceres per pressió. • Assessorament sobre adaptacions i obres al bany. S’ha fet entrega d’un total de 27 kits de productes de suport; el producte que més s’ha proporcionat han estat els coixins de viscolàtex, seguits de les alces de WC amb tapa, els pastillers, els llums nocturns d’orientació i, per últim, les catifes antilliscants per al bany. També s’han proporcionat altres productes de suport segons les necessitats detectades, com ara: seient giratori de banyera, cadira de dutxa plegable encoixinada, posamitjons, pinces llargues de pressió, agafadors de paret per al bany, ganxo per ajudar-se a vestir i seient amb WC incorporat. En tots els casos s’han instal·lat els productes de suport lliurats i s’ha facilitat assessorament i entrenament

Qualitat de vida

sobre com usar-los. També s’ha orientat cap a recursos més adequats, una vegada valorada la situació i la necessitat de cada persona. Existeix també el Servei de Préstec de productes de suport, principalment cadires de rodes i en menor mesura crosses, bastons, caminadors i grues. Aquest servei pretén proporcionar un recurs de forma urgent i immediata per tal que la persona pugui valorar si es beneficiarà del producte de suport, també mentre s’estigui reparant el producte o bé mentre es gestiona la sol·licitud del producte o per a una necessitat temporal.

ACOMPANYAMENT ACTIU Les activitats que es duen a terme dins l’entorn domiciliari pretenen alliberar l’aïllament de persones soles o amb

poca xarxa social, i donar suport a les activitats de la vida diària, per tal de mantenir una qualitat de vida digna i prevenir o detectar situacions de dependència. Els acompanyaments poden fer-se dins i fora del domicili quan la persona necessita suport per tal de pal·liar una situació de soledat o per dificultats per sortir del domicili sense companyia o presentar problemes de mobilitat. Es tracta d’un acompanyament actiu que inclou accions de suport i de promoció d’activitats significatives per a la persona i de manteniment de tasques i aficions en el seu entorn (com llegir, caminar, fer exercicis de memòria...). Destaquem els acompanyaments a persones soles o amb poca xarxa social a gestions bàsiques com anar al metge,

a la farmàcia o a altres gestions del dia a dia.

PARTICIPACIÓ I RELACIÓ AMB L’ENTORN Les activitats grupals dirigides a persones grans volen promocionar les relacions socials, mantenir l’activitat física i evitar l’aïllament a través de sortides lúdiques i culturals. A través de la participació en grups, les persones tenen l’oportunitat d’iniciar noves amistats, mantenir-se en contacte amb el seu entorn i ampliar la xarxa de suport, amb la finalitat de crear una motivació i millora en el benestar de la persona. Iluminada Martínez Membrive, Responsable Àmbit Gent Gran Creu Roja a Girona

Qualitat de vida BANC D’ALIMENTS

Fundació privada Banc d’Aliments de les comarques de Girona E

l Banc dels Aliments de les Comarques de Girona és una fundació privada de caràcter benèfic social, independent i apolítica, que té com a finalitat la lluita contra la fam i el malbaratament dels excedents alimentaris, i els fa arribar a les persones més necessitades del nostre entorn. Forma part de la Federación Española de Bancos de Alimentos ( FESBAL), així com de la corresponent Federació Europea (FEBA). El Sr. Frederic Gómez i Pardo, president del Banc dels Aliments de les comarques de Girona, llicenciat en Enginyeria Agrònoma, ha treballat durant 40 anys al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, un centre d’ensenyament primari i secundari d’uns 1.500 alumnes. En aquest centre, a més d’ocupar càrrecs de direcció, va impartir classes de diferents matèries agronòmiques en els estudis de formació professional agrària. A secundària va fer classes de ciències naturals i al batxillerat internacional, de genètica, introducció a la bioquímica i sistemes mediambientals... Però també des de la seva jubilació, i quasi en dedicació plena, treballa al Banc dels Aliments de Girona, del qual és vicepresident executiu des que es va fundar. Quan es va constituir la Fundació el Banc dels Aliments? Va ser fundat el 16 de desembre de 1988, i va ser el segon que es va constituir a Espanya, després del de Barcelona. Quines són les accions que duen a terme?

La tasca del Banc dels Aliments consisteix a aconseguir aliments de diferents procedències, per repartirlos després a entitats benèfiques acreditades, d’iniciativa social i sense afany de lucre, que es dediquen a atendre les persones necessitades de la província de Girona. Com aconsegueixen els aliments? Els aliments els aconseguim principalment de la Unió Europea, a través del programa FEGA, de la retirada de fruites i verdures del sector agrari, donacions de diferents tipus d’empreses i indústries agroalimentàries, recaptes en superfícies comercials, col·legis, empreses i institucions... També ens arriben donacions de persones particulars que aporten el seu granet de sorra. Com és el cas d’una persona gran, que cada dimecres ens porta una bossa d’aliments de forma anònima. Com es distribueixen els aliments? Els aliments es distribueixen sempre a través de les entitats benèfiques, mai a persones o famílies concretes. Tampoc s’envien mai aliments a l’estranger, sinó que es destinen a les bosses de pobresa i col·lectius de persones necessitades del nostre entorn (quart món). Quins són els resultats que han obtingut amb la seva obra? Malgrat la disminució d’entitats benèfiques, que durant l’any van

passar de 140 a 128 a la fi del 2012, els beneficiaris van augmentar, per causa de la crisi, de 31.000 a la fi de 2011 a 41.000 en acabar el 2012. També vàrem aconseguir incrementar la quantitat d’aliments obtinguts, malgrat la disminució dels de la UE, i vam arribar a un altre rècord, ja que la xifra d’1.686.659 quilos no l’havíem aconseguit mai. S’ha notat per tant la major solidaritat de la societat gironina, així com el fet que el nostre banc sigui cada vegada més conegut. Què és el Gran Recapte? Com en els tres anys anteriors, els Bancs dels Aliments de Catalunya vàrem organitzar conjuntament el Gran Recapte a la fi del mes de novembre, el resultat del qual va superar àmpliament tots els anteriors. A Girona es va aconseguir mobilitzar uns 2.000 voluntaris, els quals van atendre els 258 punts de recollida, cosa que va permetre l’obtenció en un dia i mig de 350.000 quilos d’aliments. Quin tipus de persones treballen al Banc dels Aliments? L’ànima del Banc dels Aliments de les comarques de Girona són sens dubte els voluntaris. Aquests actuen de forma voluntària i desinteressadament. Nosaltres tenim tres modalitats de voluntariat, que poden ser: Els voluntaris estables: col·laboren

Qualitat de vida

amb el Banc d’una manera regular a partir de dos o tres dies a la setmana segons les seves possibilitats. Els voluntaris puntuals: col·laboren en campanyes de recollida d’aliments i altres accions puntuals que porta a terme el Banc. Els voluntaris especialistes: tenen determinats coneixements o habilitats i ajuden a la millora del Banc amb un tema concret, encara que no sigui de forma presencial. Quina franja d’edat tenen els voluntaris? Tenim dos perfils diferenciats de voluntaris/àries, la franja d’edat de 35 a 40 anys i de forma molt activa persones jubilades. Aquesta última ens mostra el potencial que tenim la gent gran per dur a terme accions solidàries com aquesta. Són molts els voluntaris que treballen? Actualment, som uns 30 voluntaris/àries permanentment, però ocasionalment quan duem a terme algun tipus de campanya extraordinària, aquesta xifra es pot superar, tal com va passar en el Gran Recapte. En el cas que alguna persona estigui interessada a fer-se voluntari/ària de la Fundació, com ho ha de fer? La nostra seu social està situada a l’Hotel d’Entitats de Girona, carrer de la Rutlla,22- despatx 13, 17002 Girona. Tel. 972 223 463; fax 972 203 169; info@bancdelsalimentsgirona.org O també es poden fer voluntaris a través del nostre web: http://www.bancdelsalimentsgirona.org/ca/voluntaris M. Àngels Bahí Fabregas Presidenta de l’Associació Gent Gran de la Vall de Sant Daniel

Càritas Diocesana de Girona

És la primera vegada que em demanen la col·laboració per informar, des del meu humil punt de vista, sobre com treballa i quins projectes té Càritas Diocesana de Girona. M’ha sorprès veure que tenen un ampli repertori d’activitats socials i que està molt ben organitzat. Podríem dir que actuen en àmbits tan actuals com el d’acollida, d’aliments, d’habitatge, d’educació, d’immigració i de problemes laborals. Aquets són, probablement, els més coneguts, però el que més m’ha sorprès, i crec que es mereix que el comenti, és el de la gent gran. Amb el nom “Apadrinem un avi-àvia” porten a terme una activitat de voluntariat per millorar la qualitat de vida dels avis que estan sols. La solitud obligada és molt trista i el contacte amb persones que t’ajudin a passar una estona llegint, passejant, enraonant o gaudint d’una mica de comunicació i afecte pot ser una tasca molt enriquidora tant per al voluntari com per a la persona gran. Aquesta experiència ja fa temps que està en funcionament, i ha tingut molt bona acollida. La gent jove ha demostrat, en molts casos, una gran sensibilitat per la gent gran i han vist com es creava un vincle molt especial que perdurava fins i tot quan ja havia acabat el voluntariat. Si us ha cridat l’atenció aquesta proposta, us animo que hi col·laboreu apadrinant un avi o àvia, és a dir, compartint unes estones del vostre temps amb una persona gran a qui cal companyia. De ben segur que serà gratificant per a tots dos. Us heu d’adreçar a: pujada de la Mercè, 8. Telèfon: 972 20 49 80. I per acabar, un agraïment a la Mònica de Càritas, que és qui tan amablement m’ha atès avui i m’ha explicat tot això que ara us explico. M. Rosa Pié i Pont

Cultura

De dia, de nit i sempre e dia, la llum del Sol ens enlluerna. De nit, podem veure la Lluna, uns quants planetes, les estrelles i, si gaudim de les condicions adequades, fins i tot alguna de les galàxies veïnes de la Via Làctia. Així, la humanitat ha contemplat des de fa milers d’anys un cel que aparentment forma una volta per damunt dels nostres caps. Una imatge amb una distribució de punts lluminosos prou uniforme com per imaginar-nos que ocupàvem el punt central d’observació. Només el Sol i la Lluna, de manera molt perceptible, tenien moviments i aparences variables. El Sol surt i es pon a l’horitzó en punts que canvien al llarg de l’any. La Lluna canvia d’aspecte durant cada mes. Certament, aquests canvis tenen les seves pròpies regles; però davant l’aparent invariabilitat de la posició de les estrelles, són astres que materialitzen de manera immediata la il·lusió del pas del temps. És probable que la humanitat s’adonés aviat del comportament particular d’uns astres molt brillants. Aquests objectes es mouen perceptiblement, més o menys, respecte al fons regular de les estrelles, en nits successives. A més, alguns mostraven moviments desconcertants. Un temps es movien endavant i tot seguit retrocedien per tornar a anar endavant passades unes nits. Tenien un comportament errant i això els va donar nom. Planeta significa errant en grec. Fa poc segles, la Terra va abandonar l’aparent posició central en l’univers. Després, vam descobrir que el Sol no és tampoc el centre de l’univers i, fa uns cent anys, vam saber que la nostra galàxia no és l’única galàxia ni és el centre de tots els

centres. Sorprenentment, les teories de la relativitat d’Einstein van establir que no existeix un centre absolut de l’univers, de manera que qualsevol punt pot ser considerat com si fos aquest centre, ja que la descripció científica que es pot fer de l’univers des d’un punt qualsevol es pot transformar en la que es faria des d’un altre punt sense modificar el resultat final. Les descripcions són equivalents. Tots els planetes, totes les estrelles, totes les galàxies són centre de l’univers perquè no hi ha cap centre que tingui un caràcter particular. Es pot considerar que la Terra recupera així la posició central dels antics; però això no la fa especial ni diferent. Si no ens quedem amb la radiació visible, si recordem que existeixen altres radiacions no detectades pels ulls terrestres, si pensem que ens arriben contínuament pluges de partícules procedents de tot el cosmos, podem introduir un element

més en aquesta especulació sobre el nostre existir. Les radiacions que tenen freqüències més altes, molt més altes, o més baixes que l’estreta gamma de la radiació visible, aquelles que no poden captar les cèl·lules fotosensibles del fons de les nostres retines, arriben des de tot arreu, constantment. Ens travessen. Ens posen en contacte –de manera inconscient, però real– amb tota mena d’objectes i fenòmens cosmològics. Atès que han viatjat per l’espai llargues distàncies fins ser capturades, ens posen en contacte directament –encara que imperceptiblement– amb el passat més remot, amb astres que potser ja han mort, fins i tot amb les èpoques inicials de la història de l’univers. Les partícules que passen a través de nosaltres, algunes sense interaccionar, com si fóssim transparents, són missatgers còsmics que ens fan part de tot el conjunt de l’univers. Estem en contacte amb tot l’univers, el visible i l’invisible. Vivim submergits

Cultura

El poema és dedicat al carreró dels Rabins, lloc poc conegut però d'una bellesa i contingut històric excepcional.Era el carreró per on sortien els jueus sense que els veiés ningú i només es pot veure per una finestreta que hi ha a l'entrada del Museu del jueus.Té doncs un valor històric.

Carreró dels Rabins Carreró estret, cicatriu que talla la nit en la solitud del Call, passatge secret que es rabeja a l'aire quan el primer degoteig d'una pluja en silenci gronxa el meu son cada vespre. Sentiré el teu dolor dins les incisions de les pedres A la claror somorta d'una lluna blanca passarà una ombra espectral i el trepig imperceptible dels seus passos s'amortirà sobre els graons trencats. Entre les mans que palpen les parets altíssimes, entreveig un tros de cel i una flor insòlita sota una teula que aixopluga, encara, un niu d'ocells.

en l’energia fosca; potser amb la matèria fosca. Aleshores, transcendim materialment –sense recórrer, si així es vol, a arguments sobrenaturals– el nostre ésser. Potser vivim en solitud; no obstant això, vivim acompanyats de la immensitat del cosmos. Això passa amb tots els éssers, amb tots els objectes, amb tots els astres. La diferència, per als humans, és que nosaltres ho podem intuir, estudiar, imaginar, detectar, si cal, amb aparells… i ho podem comunicar. I tanmateix, de dia la llum del Sol ens enlluerna i de nit només podem veure la Lluna i algunes estrelles.

Atzucac de l'oblit, carreró sense sortida, camí sagnant com una ferida a l'últim escaire de la memòria ISABEL OLIVA Pertany al llibre "Col.leccionista de tardes " publicat el 2006

Canto a la catedral Serena la catedral emerge en las alturas, se refleja en el onyar, y nos llega a cautivar con su imponente figura. Despierto quiero soñar guardarte con la mirada,

y oir quedo el murmurar del agua que, enamorada, te acaricia al pasar. Un amanecer en el rio yo te quisiera pintar, bañada por el rocio, y mostrando tu señorio en las aguas del onyar. ANTONIO ALMARIO

Joan Miró Ametller

L’HAIKÚ D’EL ROURE

La covardia empetiteix els somnis i ofèn coratges.

E.H.

Racons

Façana general de la Pia Almoina i façana al carrer de la Força on es poden veure les restes de la capella de St. Mateu.

Pia Almoina la dreta de la monumental escala de la catedral i eclipsada per l’espectacularitat del gran retaule barroc, que enlluerna l’espectador, planta cara a tramuntana un immens llenç de pedra. És la façana de la Pia Almoina que segueix girant per llevant i per ponent amb sengles tramades més curtes. Avui és la seu gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya però havia encabit des de feia molts anys el col·legi femení de les monges escolàpies i, fins i tot, aquell edifici, fou candidat municipal per contenir el frustrat parador nacional de Girona -l’any 1973 . La façana està

dividida clarament en dos cossos, el que va des de la torre, coronada per badius, i situada prop del centre, fins al carrer de la Força i el que va de la susdita torre fins a la cantonada superior a on la façana tomba a llevant. En el primer cos encimbellat per uns elegants merlets escalonats hi ha l’entrada principal de l’edifici, una magnífica porta que ens presenta a sobre una imatge dovellada de la Verge esculpida en pedra i de factura gòtica. En el primer i en el segon pis s’obren a la plaça unes magnífiques finestres coronelles, de dues columnes en el primer pis i d’una en el segon. En el tercer, unes,

no menys elegants, finestretes gòtiques que continuen a la torre. En l’altre cos i fins a la cantonada superior, les finestres són rectangulars i menys espectaculars, però en la tramada que tomba a llevant i en l’últim pis apareixen uns elegants badius partits en columnes que sostenen una sèrie d’arcs de mig punt, que queden a nivell de la plaça dels Apòstols. Es tracta, en conjunt, d’un dels més notables exemples del gòtic civil a Girona, tot i que de l’edifici original, datat del 1417, només en resten les façanes - que amb el temps han sigut també molt modificades, malmenades -, i algun altre vestigi en l’interior.

Racons

Fotos: Juanjo Valeros

Una rehabilitació/restauració de la façana principal li restituí l’antic caràcter i solemnitat. Quan es bastí l’edifici el 1417, serví per encabir les dependències de l’Almoina, també anomenada Pia Almoina. L’Almoina, els objectius i la finalitat de la qual eren proveir d’aliments els pobres, malalts i transeünts, havia nascut com a fundació privada el 1228 i s’ignora en quin lloc tenia les dependències. En l’actual emplaçament, un lloc carregat d’història, se sap que encara en el s. XI s’hi feien evidents els porticats del fòrum romà que allí havia existit. L’any 1250 l’Almoina rebia per llegat testamentari uns edificis propers al forn de la Ruca. Aquest forn de pa pertanyia a la canònica de la seu i se situava en el cos de l’edifici

de llevant, on encara es pot veure la porta (al costat de l’accés a l’aparcament dels arquitectes) coronada per una fornícula amb una petita imatge decapitada. Com que les cases que l’Almoina havia rebut de llegat eren al costat del forn, s’aconseguí que mitjançant unes permutes amb el capítol, l’Almoina adquirís el forn de la Ruca, que s’avenia als seus objectius. La permuta s’efectuà el 1322. Passats una colla d’anys, ocorregué que el papa Benet XIII promulgà una butlla de gran duresa contra els jueus, era l’any 1413. Arran d’això, molts jueus que tenien casa al costat de les de l’Almoina decidiren marxar i anaven venent les seves cases. Això va afavorir que al el 1415 l’Almoina comencés a comprar aquelles cases fins a assolir la propietat en tot l’àmbit de la façana

que ara contemplem. El 1416 els jurats de Girona feien lectura pública de l’autorització reial per a la construcció del nou edifici de l’Almoina i al cap d’un any, el 1417, el bisbe autoritzava la construcció d’una capella dedicada a sant Mateu, en la nova Almoina. Les restes de la façana d’aquella capella encara es poden veure en la paret que dóna al carrer de la Força, davant de la placeta de l’institut. La façana que ara veiem ha vist passar sis segles de la història de Girona i tot plegat ens indica que en la fosca edat mitjana - que potser no era tan fosca - hi sorgien també iniciatives tan lloables com les de la Pia Almoina, en benefici dels pobres.

Nihil novum sub sole Narcís Sureda Daunis

Ahir i avui

Ahir

Carrer de Jaume I

Avui

Perspectiva de la Gran Via a la cruĂŻlla amb l'avinguda Ramon Folch i el carrer Figuerola. A l'esquerra, el cinema Gran Via, i al fons l'escola Bruguera. 1912-1914. (Fototipia Thomas).

Una imatge actual del carrer de Jaume I des de lâ&#x20AC;&#x2122;edifici de Correus. (Juanjo Valeros).