El Roure 48 by Juanjo Valeros

3r quadrimestre 2014

ENTREVISTA

La Girona del 1714

Joan Ayats Matilde: Als 15 anys va ser encarregat dâ&#x20AC;&#x2122;una empresa IMATGES PER AL RECORD

Sortides i Aplecs

Editorial

Felicitació de Nadal ermeteu-me breument fer un pessebre virtual. No fa molts dies, en una visita pastoral a una parròquia, un infant em va comentar que feia el pessebre. Jo li vaig preguntar per les figures que hi posaria. La seva resposta: el caganer, els pastors, el caçador, les ovelles, els reis.... Jo li dic: també has de posar-hi Jesús a la cova amb Josep i Maria. Sí, és clar, em respongué, com si digués i quin remei. M’ havia passat altres vegades trobant-me amb els infants de catequesi que acostumen a ser sincers. Recordo que un em deia: El pare m’ha dit que el pessebre està passat de moda, que ara farem l’arbre. La temptació sempre pot ser buidar el Nadal de Jesús i convertirlo només en una festa familiar, de records entranyables per alguns i de dies de sofriment per altres. Per això jo m’he fet aquesta pre-

gunta: què hi poso en el pessebre d’aquests any, perquè sigui un pessebre i no un simple paisatge? Jesús al centre. Sense Jesús no hi pessebre, el món no seria aquest pessebre. Però ara, Maria, Josep, els àngels missatgers i, si m’apureu el bou i la mula, i les persones amb els seus oficis... som nosaltres, tots, i vosaltres la gent gran de la nostra ciutat. En els pessebres també es reflexa la vida. Doncs vivim aquest Nadal també embolcallats per alguns reptes i interrogants que poden accentuar el pessimisme i el

Núm. 48 - 3r quadrimestre 2014 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer. CORRESPONSALS: Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió de Pont Major), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), M. Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "Barri Vell-Mercadal"), Dolors Estañol (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret), la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel) i Beatriz Sánchez (Assoc. G. G. Sta. Eugènia de Ter)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Escut dels Àustries a la façana de l’edifici de Les Àligues de la UdG (Juanjo Valeros) Coordinació: Plural Comunicació / Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA / Dipòsit legal: GI-066-96

neguit. Dos mil anys del primer Nadal, però fonamentalment molt semblant. Tanmateix cada Nadal tornem escoltar, viure i celebrar que ha nascut el Salvador, Jesús, que assumeix la fragilitat humana i porta la veritable Pau. Aquesta Pau, la Pau de Jesús, do de salvació, és la que us desitjo amb tota la meva estimació i benedicció a cadascú vosaltres i a les vostres famílies. Joiós Nadal! Francesc Pardo i Artigas, bisbe de Girona

SUMARI 2 EDITORIAL 4 OPINIÓ 7 CIUTAT 12

Vida Associativa Les festes de Nadal, dolces d’esperit i dolces de paladar... 14 CONSELL G.G. Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya 15 El Dia Mundial de la Gent Gran 16 IMATGES Sortides i Aplecs 18 ENTREVISTA Joan Ayats Matilde 21 QUALITAT Gastronomia 22 DE VIDA Sempre acompanyats: un nou projecte per prevenir la soledat entre les persones 23 Més sobre el servei de teleassistència 24 CULTURA Girona, entre Carles III i Felip V 26 Girona i la guerra de successió 28 Les lleis de la ciència 30 RACONS Evolució urbana de la Plaça de Catalunya 32 AHIR I AVUI Plaça Catalunya

Editorial

▼ CARTES

Sempre desitgem el millor per a Girona Benvolgut Senyor Alcalde, Tots els col·laboradors i redactors de la revista El Roure tenim el goig com sempre de saludar-lo ben cordialment i també com sempre intentem cercar el que creiem millor per a la nostra estimada Girona. Potser un tema molt candent que preocupa tots els gironins, i donem per descomptat que a vostè, és la mala praxi que ADIF està exhibint a la nostra ciutat. Una obra tan recent i important per a Girona com és la construcció del TAV que ens comunica amb Europa resulta que ha estat un veritable nyap i en comptes d'una via ferroviària sembla talment que construïren un canal per navegar. L'esmentada empresa hauria d’indemnitzar la nostra ciutat ja que totes les obres que ha realitzat les ha deixades a mig fer, ha fet un veritable desastre i, si no, que ho preguntin a tots els veïns que han "sofert" tant de temps unes obres que segurament s'haurien pogut acabar molt més aviat i de manera més polida. Sabem que vostè ja hi està treballant i ens n’alegrem, de les seves gestions, i li desitgem sort en la bona consecució de les seves negociacions, que no dubtem que deuen estar ben encaminades. Ara s'apropen les festes nadalenques i hem sabut que Girona estarà ben il·luminada i que el cost no serà excessiu, i és, per tant, una bona notícia. En l'actualitat cal mirar molt prim en l'economia ja que encara no nedem ni molt menys en l'abundància. Un dels problemes que seguim tenint a Girona és el de poder aparcar a la ciutat. Ja ho hem comentat en alguna altra carta, ja que potser més gent podria venir a Girona si no fos tan difícil deixar el vehicle, però Girona és una ciutat antiga i per tant és de difícil solució trobar una bona solució. No sembla que les zones verdes ni les blaves hagin resolt poder aparcar com seria l'ideal. També sabem que és una de les seves preocupacions. Cal seguir cercant estratègies. No oblidem la neteja que potser no arriba a racons més apartats del centre, desitjaríem tots plegats una ciutat que fos model de pulcritud. Crec que es pot aconseguir, no només ha de lluir el centre. No sabem fins a quin punt pot influir vostè en els tràmits del nostre aeroport, però el que és cert és que actualment fa pena veure'l. Tan a prop de la Costa Brava, "la millor costa del món", i tan poc moviment que té. Si pogués influir perquè tornés a ser el que era segur que tots els gironins li agrairíem. Segurament els problemes són gairebé interminables, deu passar a totes les ciutats, però tots ens en sentim,

dels més propers. El nou Trueta, la col·locació òptima del mercat setmanal, la Devesa... estan esperant bones solucions, però sabem que vostè estima Girona i procurarà el millor i no escatimarà esforços per anar trobant solucions. Ben afectuosament, i també en nom de tots els components d’El Roure, el saludo ben afectuosament. Àngela Ferrer i Mató

Benvolgut, Benvolgut batlle, Novament em permeto presentar-me a vostè per exposar algunes de les qüestions que al meu modest parer poden considerar-se dignes de mencionar. En primer lloc, voldria demanar-li que faci tot el possible perquè les “quasi eternes obres” que fa temps es fan a la plaça Montserrat del grup Sant Narcís estiguin enllestides quan surti aquesta revista, perquè en pugui gaudir tothom i es pugui normalitzar el trànsit. Segonament, i considerant l’època hivernal en què estem immersors i encara que em consideri un “pesat”, permeti que reiteri alguns dels suggeriments fets en diversos números anteriors. Convindrien marquesines a les parades de bus a la plaça Assumpció de Sant Narcís, i a la vegada ampliar la plataforma perquè el bus s’hi pugui acostar; a la plaça Miquel Santaló davant de la Clínica Girona; al Carrer Migdia, davant La Salle, per als que van en direcció sud, o almenys, si no és possible variar el lloc de parada, posarhi un banc, i també a la plaça Marquès de Camps, una marquesina a la parada dels que van en direcció a Sant Narcís. Tot felicitant-lo pel perllongament del carril bici, vull reiterar el prec de prohibir que a aquests vehicles se’ls permeti circular per les voreres. Ja ho vaig raonar i reitero que s’evitarien molts ensurts i possibles accidents. Crec en la necessitat, al meu modest entendre, que al final del carrer Pare Claret i a la baixada del Pont de Pedra i plaça del Vi, de senyalar un pas de vianants. També cal solucionar, a la rotonda del Pont del Dimoni, que a més dels vehicles que arriben pel lateral del riu Güell, puguin accedir al carrer Mare de Déu de la Salut tots els que procedeixin de les altres direccions. I per acabar, vull desitjar-li que hagi passat un bon estiu i que l’hivern li sigui suau, tot esperant que gaudeixin de tota la felicitat vostè i família en les festes nadalenques i en el pròxim dos mil quinze. Amb el respecte i afecte de sempre, el saludo cordialment. Pere Plana i Pujol

Opinió

La pluja de Girona darrera els vidres per Montserrat Caballé s una tarda de començament de la tardor. Encara fa una mica de caloreta i, tot d'una, el cel s'ha anat enfosquint. De sobte un llampec surt d'un núvol amb la seva ziga-zaga i el tro retruny i s' escampa per tota la plana. Ens ho estàvem mirant amb els de casa des de darrere dels vidres de la finestra del menjador. Tot d'una comencen a caure les primeres gotes petites i més tard cau un xàfec i els carrers es converteixen en rieres. Veiem la mainada sortint de l'escola i buscant la bassa més grossa per posar-hi els peus i fer xip-xap. La pluja, si és mansa i va caient a poc a poc, és una pura delícia sentir-la des del llit estant i amb una mica de vent rebotant contra els vidres de la finestra.

Tot plegat em recorda la famosa pel·lícula de Gene Kelly, titulada en castellà Cantando bajo la lluvia. L'artista, portant un paraigua a la mà,

anava xapotejant i ballant pels carrers de la ciutat, al so d'una música deliciosa.

Alba, un mot ple de significats per Montserrat Caballé

l mot alba m'inspira d'entrada la blancor de la neu a la muntanya del nostre Pirineu. Igualment aquesta paraula em recorda la sortida del sol a l'horitzó, vista des d'algun punt de la costa. Una autèntica meravella! Alba també em recorda la flor del muguet quan tot just comença la primavera. La seva blancor va acompanyada d'una olor deliciosa. Alba és també el bonic nom que es posa a algunes nenes. Finalment aquest mot em porta a la memòria les boniques estrofes de la cançó que comença així: "Viva llum d'alba, mar de claror. Tot el poble clama: vine, Senyor!"... Una cançó

que se sol cantar en les festes assenyalades de la litúrgia de l'Església que se celebren durant l'any. Com també s'anomena Alba la túnica blanca que es posen els sacerdots per

celebrar la missa. I acabo recordant que alba també és el nom d'una planta -l’àlber- del qual vénen els noms albereda, alberes i altres derivats.

Opinió

LLAMBREGADES

Objectiu: superar totes les dificultats, sense perdre la paciència per Àngela Ferrer i Mató a vida humana no sol ésser un camí de roses. Normalment ens trobem en situacions que ens semblen difícils i/o fins i tot insuperables. Davant qualsevol entrebanc més o menys difícil de vèncer es poden prendre diverses actituds. Una: sentir-se frustrat, desesperar-se i com a conseqüència d’això no solament no resolem res, sinó que, a més a més, podem perdre la salut i/o viure a partir d'aquell moment amb una absoluta frustració que no ens deixa ésser nosaltres mateixos, i el que encara és pitjor, fem infeliços tots els que ens envolten i ens estimem. És per tant aquest el camí que cal seguir davant les situacions que ens pareixen insalvables? Si ho penseu bé, la resposta és NO. Doncs, què cal fer? Intentar superar el trauma, tranquil·litzar-se, buscar l'ajuda d'amics i familiars que ens estimen, i a poc a poc trobarem camins que ens conduiran a trobar noves il·lusions i l'esperança farà niu en el nostre cor una altra vegada. La satisfacció dels que ens envolten, davant la nostra posició positiva, serà la resposta que ens portarà noves esperances, il·lusions i ganes de seguir vivint. L'optimisme és una molt bona companya en el nostre viatge vital, i us ho dic per experiència. Sempre cal cercar quelcom positiu dels paranys de la vida i és un company tan agraït que regala amb escreix el que ens pugui fer falta per superar obstacles. Si es tracta d'una malaltia, la confiança i ganes de seguir endavant fan que se superi més fàcilment el

trauma que ens ha produït trobarnos en una situació que no esperàvem ni molt menys. Està demostrat que si ets positiu tens ja un tant per cent molt gran d'aconseguir superar aquest entrebanc que veies gairebé tan difícil de vèncer com aconseguir pujar a l'Everest, per posar un exemple. En canvi si la teva actitud és

negativa donaràs ales a la malaurança, cauràs en depressió i en un pou sense fons. Poden haver-hi altres possibles entrebancs en el nostre trajecte vital però, repeteixo, sempre arreplegueu com a company de fadigues l'optimisme i veureu que els resultats solen ser espectaculars.

Opinió

“CAVALL FORT”, dos puntals ben propis per Enric Homet i Romà uan sense presses fem una ullada al nostre petit tresor literari d’autors que ens havien fet somniar i creure que la veu escrita era la gran troballa del segle vintè, sempre ens sorprèn algun volum que ja teníem oblidat. I si per comptes d’un sol plec de lletres caiem en la temptació de repassar col·leccions més o menys voluminoses, després pla!, ja podem preparar l’humor de fer-hi llargues vetllades, perquè entre la nostra il·lusió de tornar als anys joves i sentir-nos actors o protagonistes d’aquelles lectures, hi neix el plaer d’enjoiarnos els senzills instants d’aquests anys vuitanta-nou que acabem de complir. I ho fem constar perquè arraulits en uns Primera portada de la revista Cavall Fort. volums posats a la ja gairebé oblidada col·lecció, hi hem desco- vers el nostre país, ens atrau més bert els cent seixanta-quatre pri- encara en poder constatar, altra mers números de la revista infantil volta, que els motors que impulsaren Cavall Fort, degudament enquader- força a l’estimada revista infantil nats i amb mostres d’haver-ne apro- foren, precisament, els puntals d’un fitat els continguts a mans dels nos- nou concepte que donà lloc a tres fills Jordi i Josep, obsequi dels esponjar i ensems enfortir les sensipadrins Àngela i Fita, i aquest, preci- bilitats joves que tingueren la sort sament, durant uns anys col·labora- de connectar-hi. No cal dir que els dor d’aquella publicació que fou grans autors gràfics i literaris s’hi referència d’aprenentatge de la nos- abocaren i és de creure que el relleu tra llengua en els primers períodes és lògic, però que hi segueixen de publicació. Per mencionar el col·laborant. vigor d’aquells inicis direm que el La menció de la troballa i el nom tan primer número tenia setze pàgines i encertat ens han fet retornar als el segon, vint. Fins al 163-64 va con- anys que practicàvem aquell joc que tinuar quantitat i preu. En l’actuali- a l’internat ens havia fet passar tantat i a la segona quinzena de juliol ja tes estones divertides, amb un crèdit depassen els 1.248 números. La que ningú sabia d’on naixia, però satisfacció de retrobar-nos encara que es practicava “des del temps que en sintonia amb la joia tan ben diri- les granotes duien sabre”. Solíem gida cap a la nostra joventut fidel donar-nos-hi ben plenament en als principis d’estima i consideració temporades de freds, obligats a

escalfar-nos entre sales d’esbarjo i motius adients a l’època de jocs “de saló” que la intuïció ens dirigia. El nom de la revista hi escau de ple perquè tenia uns quants dots que el feien agosarat, fort, valent, equilibrat, exposat, resistent, participatiu…, i no s’hi admetien savis amb intencions d’alterar els doctes costums de les colles avesades. Si els dos equips contendents anaven ben equilibrats de forces i eren de quantitats respectables, fins i tot mereixien els ànims de companys observadors. Començava a parar l’equip que la sort no l’havia acompanyat, i es posaven mig ajupits un darrere l’altre expectants al so de la cantarella del saltador, que feia així: “Cavall fort, aguanta’t fort, digues fava del meu cor!”. D’immediat corria el contrincant amb tota la fúria per anar a caure damunt del primer “cavall”, fins que ja havien saltat tots els de l’equip. Si la càrrega era en perill de caure o eixonar-se, apareixien els moments de resistir i esperar que el qui més en patia les conseqüències cridés el nom de “fava!”, que tant podia ésser un “cavall” patint per l’excés de pes, com un saltador a punt de “fer llenya”. Si fallava aquest, es canviava el torn, i si fallava el “cavall”, es repetien les posicions. Ben segur que el folklorista Joan Amades hi posaria cullerada i ens ho capgiraria tot fins a acostar-nos a les seves teories. No li portarem la contrària. Ara bé, si ell hagués viscut la força d’aquells inicis de la revista infantil i el vigor del nostre joc, potser ens diria: Endavant!

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social. ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

cialment les més necessitades, malestar agreujat per la mala gestió política dels nostres governants. És injust que els rics i poderosos s’enriqueixin encara més i que les famílies humils i treballadores que han lluitat amb el seu esforç pel bé del país encara siguin més pobres. Esperem que en aquestes festes nadalenques ens puguem oblidar uns dies d’aquesta situació tan injusta. Volem aprofitar per desitjar a tots els lectors i a la població en general un bon Nadal i un millor any nou! Un dinar de germanor a l'esplai.

Han arribat les Fires de Girona Tenim a les portes les nostres estimades Fires de Sant Narcís, patró de Girona. Com cada any, seran diades de diversió tant per als més menuts com per als grans i també de retrobament entre familiars i amics. Ens alegraran la vista les tradicionals parades de castanyes i moniatos, no faltarà el girar de la nòria i dels cavallets, ni el tren de la bruixa ni la màgia del circ amb els seus pallassos. Tampoc podem oblidar el ja tradicional certamen amb la seva multitud de visitants on sempre podem descobrir alguna novetat. A més, Girona gaudeix d’una gran reputació culinària que va des dels tradicionals pintxos i entrepans de barraques fins a una gran varietat de plats que són el delit per a tots els paladars. Així que a divertir-se i visca les Fires de Sant Narcís!

Un fred dia de setembre Ens ha deixat el nostre company i amic Santi Fernández Panella. L’amic Santi va ser el primer president

de l’Associació de Jubilats del Pont Major i el seu pas per l’entitat va deixar una gran empremta pel seu treball i humanitat. El seu record perdurarà en nosaltres sobretot pel seu tarannà i bon fer en pro de les persones grans. Des d’aquestes línies volem fer arribar el nostre més sentit condol a la seva dona, Eulàlia, els seus fills així com a tota la seva família. Santi, no t’oblidarem!

Esta noche es noche buena y no podemos dormir pensando que el día de mañana no sé con qué vivir.

Nadal Fires de Sant Narcís que s’acaben, preludi d’altres festivitats, les nadalenques. En aquestes dates tan entranyables, que haurien de ser dies de felicitat i de retrobament familiar, hem de saber trobar la llum necessària per contrarestar el malestar generat per aquesta situació econòmica i social que ens toca viure. El que més lamentem és veure famílies patint, espe-

Una imatge de Santi Fernández Panella.

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN SANTA EUGÈNIA DE TER Després de l’estiu va arribar la tardor, el temps de les castanyes, els bolets, els panellets... i les Festes de Sant Narcís! A l’octubre vàrem començar els cursos 2014/15 amb bastant èxit. Al Casal podeu fer les activitats següents: taller de memòria, dibuix i pintura, coral, txikung, sevillanes, gimnàstica, balls en línia i country, taller de costura, bingo i ioga. Volem destacar els beneficis de fer exercici. Ens adonem que fer exercici és bo i saludable per al cos i la ment. Us animem a comprovar-ho! Volem agrair a totes les persones que vénen a fer activitats, l’esforç econòmic, ja que sabem que les pensions són molt petites i tots l’estirem com la goma d’un “tiraxines”. Els cursos no són gratuïts, tal com ens agradaria, però ajustem els preus tot el que podem. Gràcies per venir! També cal destacar el bon funcionament del menjador del centre. Tots estem molt contents. És un servei molt

Imatge de l'homenatge a la Sra. Teresita.

positiu, sobretot per a la gent gran que viu sola. Volem agrair a la Txell i a la resta de persones que el fan possible, el bon servei que presten. El 18 de juny vàrem acomiadar el

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ

Beatriz Sánchez

curs 2013/14 amb un dinar i una festa per a tots. Durant aquesta festa vàrem fer un homenatge a la persona més gran del casal, la senyora Teresita. L’homenatge va ser molt emotiu. Tots ens vàrem emocionar en veure la senyora tan contenta amb el seu ram de flors. L’1 d’octubre vàrem assistir i participar als actes del Dia Internacional de la Gent Gran. Va ser molt interessant i va estar molt bé. Al matí, una neuròloga del Santa Caterina va fer una xerrada molt interessant i hi va haver una presentació dels tallers de memòria. A la tarda va haver-hi una altra xerrada molt entretinguda amb una psicòloga i un joc amb nens i nenes dels centres oberts. I ara ja tenim aquí el desembre i estem preparant la festa de Nadal i Cap d’Any del Casal. Us desitgem unes bones festes de Nadal i un feliç any nou ple de salut per a tots i totes!

M. Oliva Moreno

tradicional castanyada. La Hola a tothom, hem iniciat el tarda del divendres vam curs amb la tardor, una nova dedicar-la a preparar i tallar temporada amb energies els 60 Kgs de castanyes que renovades. La temperatura una vegada cuites amb foc ajuda a que les activitats que de caliu es van repartir en es duen a terme es facin paperines entre els nostres adequant-les a aquesta nova simpatitzants i membres del estació de l'any. Casal de Jubilats. Ha estat amb la tardor que El dia 28 de novembre visihem fet el nostre primer tarem Agramunt, terra dels viatge del curs. Hem visitat torrons tradicionals i de ben la província de Múrcia i Alacant. d'entre les ciutats que Una excursió d'aquest estiu dels membres del casal. segur que ho aprofitarem per adquirir productes típics en ens han agradat més han vistes a les festes nadalenestat Cartagena, La Unión, den a mantenir la nostra ment activa. Elx. Durant tot el viatge ens ha fet un A finals del mes d'octubre, les Fires ques. temps fabulós. Del 15 al 18 d'octubre han il·luminat la devesa i la música ha Com ja sabeu en el nostre Centre hi hem visitat Salou i hem gaudit de la alegrat els arbres que comencen a ha una coral, que tot sovint canta a Costa Daurada. perdre les fulles. Aprofitant la d'altres centres i locals. el proper 15 No tot és esbarjo, el dia 13 d'octubre bonança d'aquests dies hem visitat de desembre cantarà al centre sociovam iniciar un nou curs de la nostra diversos indrets de Girona visitant les sanitari de la Creu de Palau. par ticular "Escola d'Adults". En múltiples activitats que s'han dut a I poc a poc ens anirem acostant a les festes de Nadal. Us desitgem que aquestes classes repassem la nostra terme en aquests dies de festa. ortografia i fem exercicis que ens ajuEl dissabte 8 de novembre vam fer la passeu uns dies ben feliços !!!

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Ja som aquí, comencem un nou curs amb empenta, forces renovades i molta alegria de retrobar-nos després de les vacances. Aquest estiu les nostres professores de manualitats, que també son alhora voluntàries i membres de la junta, han realitzat un cicle de formació contínua per poder adquirir i ensenyar noves tècniques en els nostres tallers de fusió de vidre i estampació de porcellana oberts a tota la ciutat de Girona. Com a novetat fem el taller de memòria a càrrec d’Empsa amb una assistència plena, a més a més de totes les altres activitats que no poden faltar, com la gimnàstica per a Gent Gran, jocs de taula, reproduccions audiovisuals, bingo i una xerrada sobre “el bon ús dels medicaments” I ara, amb la tardor, no pot faltar “la castanyada”. Diuen que va començar, fa molts anys, quan els campaners pujaven dalt de les torres de les esglésies a tocar les campanes, per recordar als veïns el moment de pregar pels seus difunts tota la nit del dia 1 de Tots Sants. Degut a l’esforç que suposava el bellugar-les, es portaven castanyes, fruit molt abundós en aquesta època i una mica de vi dolç, per reposar forces. Nosaltres, aquest any, hem avançat una mica aquest berenar tant popular per una bona raó: poder gaudir de les havaneres interpretades en

A dalt una imatge del taller de memòria. A baix en Pere i en Pep cantant havaneres.

directe per en Pere i en Pep, una gran companyia i un gran honor. Moltes gràcies a tots dos. També volem donar les gràcies als voluntaris que van fer de “castanyeres”, torrant-les al foc... amb la calor que feia la tarda del dijous 17 d’octubre!

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” La instal·lació d’un parc saludable davant del Casal Cívic Montilivi ha portat que la seva utilització sigui gairebé sempre completa. Al matí i a última hora de la tarda es poden veure persones que hi fan exercicis. Durant el dia hi ha diversitat de persones que en fan ús, monitors amb gent gran o discapacitats... Aquests equipaments públics i a l’aire lliure estan pensats per promoure i fomentar l’exercici físic i l’esport, i així evitar el sedentarisme. També, per fomentar la socialització.

C. Toledano

Estan destinats a persones adultes i persones grans. Aquests parcs consten d’uns aparells situats a poca distància els uns dels altres, de manera que formin un conjunt visible, i estan destinats a l’exercici físic moderat. Cada aparell té un plafó d’informació per a la seva correcta utilització. La utilització d'aquests parcs públics saludables està a l'abast de tothom, no comporta cap despesa i ens afavoreix la pràctica sana de fer esport a l'aire lliure.

No volem acomiadar-nos sense abans fer un homenatge a la nostra companya Genoveva Serrats que, des que es va fundar la associació, participava diàriament de les activitats. Veva ens vas deixar aquest setembre; t’enyorem i sempre estaràs als nostres cors. Dolors Estañol

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

Pitu Caicedo Imatge d'una sortida de l'esplai aquest estiu 2014.

Salutacions Ja hem arribat un altre cop a l’inici de curs. Us presentem el calendari d’activitats per a aquests propers mesos.

Sortides Sortida a Pals. Sortida a Sort els dies 18 i 19 d’octubre (comprarem la loteria). Sortida /castanyada a Tordera. Sortida a Lloret.

Cursos i tallers Patronatge de vestits de paper: els dilluns d’11 a 12.30 h. Del 6 d’octubre al 25 de maig. Titelles de guant i explicar contes als néts: els dijous de 17 a 18 h. Del 2 d’octubre al 28 de maig. Tallers de memòria: dimarts de 15.30 a 17 h. Del 7 d’octubre al 26 de maig. Dijous: matí d’11 a 12 h. Del 9 d’octubre al 18 de desembre. Dijous: tarda de 15.30 a 17 h. Del 2

Us convidem a participar-hi:

d’octubre al 28 de maig. Gimnàstica per a la gent gran: dilluns i dimecres de 15.15 a 16.15 h. De l’1 d’octubre al 27 de maig. Taller de lectoescriptura per a la gent gran: dilluns i dimecres de 15.30 a 17 h. De l’1 d’octubre al 17 de juny. Informàtica per a la gent gran dimarts: de 15.30 a 17 h. Del 7 d’octubre al 26 de maig. Informàtica per a la gent gran dijous: de 15.30 a 17 h. Del 2 d’octubre al 28 de maig.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Un número més d’aquesta ja popular i molt estimada revista El Roure, i també una vegada més ens toca fer algun comentari relatiu a la marxa del nostre esplai. Si ens en recordem, en el número anterior es va comentar la celebració del 25è aniversari de la nostra creació, i també un emotiu record per tots els presidents que han precedit l’actual, el Sr. Ramón Robles, que Déu vulgui que el tinguem molts anys en bé de tots els que formem la gran família del nostre esplai. En aquesta ocasió i després d’haver passat un estiu bastant plujós i quasi diria que anticipat a la tardor, variaré la meva modesta aportació i em dedicaré més a les nostres activitats normals i en particular a les excursions. A part que segueix amb bon ritme la

marxa general del nostre ventall d’activitats i de procurar resoldre els problemes que sorgeixen, que també en tenim, encara que no es coneguin, comentaré, com ja he dit, les excursions. El mes d’abril es va anar a Calonge a celebrar un simulacre de la coneguda Feria de Abril. El maig vàrem anar a gaudir d’una gran sardinada a la bonica població de Roses. El juny visitàrem el santuari de Queralt. El juliol, per anar a buscar un lloc més fresc, ens portà, el còmode autocar, a la preciosa localitat de Camprodon. No cal dir que totes elles van tenir els acostumats al·licients, entre altres, el bon dinar i, com no pot faltar, el ball a la sobretaula. I per acabar aquest tema, haig de

Coral Llevant. Els dijous de 19 a 20 h. Del 2 d’octubre al 28 de maig. Grup de playback: els dimarts de 17.30 a 19 h. Del 3 de febrer al 26 de maig. Trobareu més informació als llibrets de programació de la Xarxa de Centres Cívics de Girona. Aprofitant que aquest número sortirà pels vols de Nadal, volem desitjar-vos unes bones festes i que tingueu una bona entrada d’any. A tots els companys de la gent gran i a l’equip d’El Roure, molta força i endavant. Pere Plana

mencionar l’excursió ja programada, en el seu moment, per al mes de setembre, amb bona acceptació, una sortida de sis dies al centre d’Espanya, amb capçalera de l’excursió a Talavera de la Reina, i des d’aquesta població, a on gaudirem d’un bon hotel, es faran sortides, a més de les conegudes durant el viatge, a ciutats i llocs com Madrid, Toledo, Aranjuez amb el seu Palau Reial, San Lorenzo del Escorial, l’extremenya Trujillo i les complementàries que es presentin. Finalment vull desitjar a tots hagin tingut bon estiu i que l’hivern en què estem immersos sigui suau, i que amb salut i pau puguem arribar a les festes nadalenques i al nou any dos mil quinze i puguem veure el proper número d’aquesta revista.

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL Quan apunten les festes entranyables del Nadal, per molt que tinguin aprofundiments ben distints entre les persones grans, no ens podem estar de dir-hi la nostra i fer-ne un farcell de records entre romàntics i jovials, alternats amb notes que ens retreuen tota una vida que s’estimula precisament amb actes com els que van donant sentit a la senzillesa de les nostres edats. L’Esplai que ens acull té un caire d’activitats ben generoses quan arriba el setembre, amb tantes varietats com són català, anglès, taller de memòria, pasword, ballet en línia-country, gimnàstica, informàtica d’iniciació. Tot, per fer-nos més àgil el pas per la darrera lliçó d’humanisme i participació. Amb tot, la celebració del Nadal sobresurt com una fita del camí vital que ens acom- Dues imatges de l'excursió a Noruega. panya, i així ho han entès “Els Trempats”, una secció de caminaires vegada així deu haver coincidit. Ells de l’Esplai que des de fa uns anys han entès el sentit humil però constant, dediquen aquestes festes a fer una d’uns actes que els dignifiquen i els fan sortida solemne per arribar-se fins al comptar entre els equips humans que Santuari dels Àngels amb un senzill i saben estimar, perquè han aglutinat, en emotiu pessebre que deixen a l’espla- un sol objectiu, companyonia, salut, nada de l’ermita com a penyora del paisatge i tradició. Felicitem-nos de bon caminant. Sempre hi posen la tenir entre nosaltres gent d’aquest il·lusió de trobar-s’hi amb gent del seu tremp: «Els Trempats». tarannà i sentiment mutu, i més d’una Tal com comentarem a l’anterior

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Com cada any, el Casal Sant Joan arranca el curs amb ganes! Enguany, es segueix amb les activitats de Gimnàstica i Sevillanes que tenen molt d’èxit. De fet, el curs de Sevillanes ha passat de dos a tres grups, dos els dimecres i un el divendres, que és el de les més veteranes. Tenim també una novetat que creiem molt interessant: el Taller de memòria

a càrrec d’EMPSA, tots els dijous. Els Rocieros continuen amb els seus assajos, dimarts i dijous. A mitjans del mes de desembre, abans de les vacances de Nadal, amb el centre ben decorat i engalanat per a l’ocasió, amb pessebre i tot, celebrarem amb tots els socis un picapica, amenitzat per els nostres grups de sevillanes i rocieros, que ens mostraran un cop més el seu gran talent.

Enric Homet/Pere Heras

número de EL ROURE, a la segona quinzena de setembre una cinquantena llarga de socis de la nostra Associació varen participar al viatge a Noruega que enguany ha organitzat el nostre Esplai.Així mateix aquest començament de curs resulta molt engrescador dons als nostres cursets ja si han inscrit unes 150 persones que sumades a les que participen als jocs de taula i altres activitats associatives fan que pel nostre Esplai passin setmanalment prop de 300 persones. A més la colla ELS TREMPATS, cada dimarts surten a caminar i esmorzar (hivern a Els Àngels i l’estiu al voltant de l’estany de Banyoles). També es fan les excursions de un dia, cada mes i mig aproximadament. Igualment les festes: de Tardo, Prenadals, Sant Valentí, Sant Jordi, Festes de Primavera entre d’altres aconsegueixen que el pols de la nostre Entitat bategui fort i segur mirant el futur amb gran optimisme. Per tot convidem als nostres associats a continuar participant activament i els que encara no s’han integrat a la nostre Associació a fer-se’n socis amb la seguretat que no es sentiran defraudats. Maria Marín

Ciutat NADAL

Les festes de Nadal, dolces d’esperit i dolces de paladar... l temps passa que no ens n’adonem, fa quatre dies eren Fires ara som a les portes d’un altre Nadal, un Nadal que si bé ens sembla que és igual a d’altres, si els calquéssim veuríem que són talment diferents. Aquestes festes estan repartides en diverses celebracions, el fil conductor sempre és la família, a mi el que verdaderament m’agrada és pel que entenem que és el veritable sentit del Nadal i el que significa, però també entenc que de Nadals en tenim de moltes classes, Nadals entranyables plens d’harmonia familiar, si no hi falta gent, si n’hi ha de petits a la casa, si no hi ha ningú que pateixi ni estigui malalt, si tothom té feina, aquest podria ser un bon Nadal. Però si falten persones, avis, germans o qualsevol persona estimada; si manca la feina, aquest podria ser un Nadal diferent. Generalment, quan la gent ens fem grans sempre sentim el mateix, que ja haurien d’haver passat aquestes festes. No obstant això, quan era jove i hi érem tots m’agradaven les festes de Nadal familiarment i a la granja, poder

Recuïts de llet de cabra.

adornar, posar nadales, poder fer viure en un lloc públic l’ambient familiar del Nadal de casa m’encantava, desitjar bones festes a cada client, preguntar als petits si donaven menjar al tió, sentir com cantaven les nadales a peu de barra, tot això teixia una membrana tan entranyable que desperta en mi melangia sols de recordar-ho. Sigui com sigui, hem de reconèixer que aquestes festes són dolces, començant per la cagada del tió d’abans, que et deixava les neules, el cava, els torrons, llaminadures com els petits cigarrets de xocolata, dolços, biberons plens d’anissos de

colors, préssec en almívar —que abans no es menjava ordinàriament—, de fet el que ens havíem de menjar aquests dies. La Nit de Nadal la gent té costum d’anar a missa, moltes són les cases que solen fer xocolata desfeta ben calenteta amb xurros o torradetes, i ja s’obre alguna teula de torrons. Després tenim el dia de Nadal. Abans els torrons arribaven en teules senceres comprades al torroner, que venia de Xixona i venia els torrons a l’entrada d’una escala al carrer de Santa Clara, perquè el lloguer els costava menys. Ara la cosa ha canviat, tenim esplèndides botigues de torrons i pastisseries. A casa, quan teníem obert i ens fèiem els recuits amb llet de cabra, teníem molts encàrrecs, fèiem unes olles familiars i, a més, es feia honor a la cançó: Què li darem al noi de la mare Què li darem que li sàpiga bo Panses i figues i nous i olives I una plateta de mel i mató.

Nens fent cagar el Tió.

El dia de Sant Esteve segueix la dolçaina i ja van sortint restes de

Ciutat

A l’esquerra, panses, figues, nous, olives i mel i matò. A sota, torró de Sant Jordi.

coses, hi ha qui fa les boníssimes torradetes de Santa Teresa (torrijas). Després tenim el darrer dia de l’any amb les dotze campanades i els tradicionals raïms; generalment aquesta nit es torna menjar xocolata amb xurros, principalment entrada la matinada. El dia de Cap d’Any continuen els torrons, i un de molt especial que en Raimon feia boníssim: torró de Sant Jordi, és de massapà amb unes fines capes de mantega pastissera i de xocolata amb crema cremada, és una excel·lència; les neules hi són des del primer dia amb una de les coses que són més bones i que quan teníem invitats no podien fallar, eren les neules amb una bona nata acabada de muntar, i que si es trobava el punt de sucre que no fos nata dolça era una passada. I d’aquí ja arribem al dia de Reis per excel·lència, i ja fa anys que s’ha instaurat el tortell de Reis, quan era petita no recordo que n’hi hagués però ara ja és una tradició. Potser aquest Nadal, tal com estan les coses, he aparcat els sentiments perquè no surtin reflectits els estats d’ànims i us he volgut ensucrar

A sota, barres de torró de crema cremada.

encara que sigui literalment aquestes festes. Des del meu racó de pau desitjo als qui sou a casa sols o amb família, als qui esteu en algun centre per recuperar-vos, als qui us trobeu en una residencia pels designis de la vida, als qui esteu a l’hospital per

algun problema de salut, a qualsevol de vosaltres, sigueu on sigueu, sapigueu que us tinc dins del meu cor i us desitjo un bon Nadal i un bon any 2015 a tots. Però sobretot amb molta salut. Mª Carme Ribas

Consell G.G.

CONGRÉS NACIONAL

Congrés Nacional de la Gent Gran de Catalunya E

l Congrés Nacional de la Gent Gran aplega representants de les persones grans de Catalunya i d'associacions, i persones expertes i professionals que durant diverses jornades de treball reflexionen sobre la realitat que viu la gent gran al nostre país i tracten els principals temes que els afecten. El Departament de Benestar Social i Família i el Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGCat) el convoquen cada quatre anys Des del primer Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrat l'octubre de 1990, cada congrés ha contribuït de manera significativa a definir la realitat de la gent gran del nostre país i a comprendre’n millor les necessitats. Els temes que es debaten a cada congrés acostumen a articular-se en grans blocs temàtics o ponències. La importància del congrés rau en el fet que serveix per obrir el debat social i perfilar la línia de treball que cal seguir per donar resposta a les necessitats d'avui i de demà de la gent gran. Les ponències, les conclusions i el manifest de cada congrés serveixen per marcar l'agenda política en matèria de gent gran durant els quatre anys que passen fins a la celebració del congrés següent. El 8 d’octubre de 2014 es va celebrar el 7è Congrés Nacional de la Gent Gran. Hi varen participar més de 600 persones d’arreu de Catalunya sota el lema “Junts podem!”. El senyor Joan Gratacós, membre del Consell Municipal de la Gent Gran, hi va assistir i ens en fa la crònica: El Congrés de la Gent Gran de Catalunya se celebra cada 4 anys. Va

començar, si no recordo malament, l’any 1990. Abans d’aquest 7è Congrés fet al Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages, sempre s’havia portat a terme a Barcelona i durava tres dies. Els delegats tenien l’hotel i els àpats pagats. Aquest any i a causa de la famosa crisi, només ha durat un sol dia i es varen fer dues ponències en lloc de les tres que s’acostumaven a fer. Els representants de la província de Girona vàrem quedar a les 7 del matí a la ciutat de Girona per anar tots plegats amb autobús cap al congrés. A 2/4 d’11 del matí van començar els parlaments, presidits pel Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat,; l’Honorable Senyora Neus Munté, consellera de Benestar i Família; l’Il·lustríssim Senyor Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós de Bages, i la senyora Josefina Castellví, presidenta del 7è Congrés, Després dels parlaments ens varen oferir un senzill esmorzar i es varen presentar les dues ponències:

A/ Persona, societat i benestar - La crisi econòmica - L’estat del benestar i la ciutadania

- Cohesió social: protecció social i atenció centrada a la persona

B/ La Catalunya del futur - El rol de les persones grans - Un pacte social nou i intergeneracional - La Catalunya nova Vaig assistir a la primera. Va ser molt divertida. Malgrat que tot estava treballat van sortir nou modificacions que ens varen entretenir fins a 2/4 de 4 de la tarda. Segons tinc entès, els assistents a la segona varen acabar a 2/4 de 3. Tot seguit vàrem dinar i per acabar varen haver-hi els parlaments finals i es va concloure el congrés. Vàrem arribar a Girona a les 9 del vespre. Heu de pensar que la feina comença molt abans del dia al Món Sant Benet. Abans hi ha hagut moltes reunions a les quals els delegats han dedicat moltes hores per preparar les aportacions que es lliuren per al congrés. Després, al final de tot el treball, el text de la ponència A té 750 línies, així que ja ens podem fer una idea de quina és la feina que hi ha al darrere. Totes les conclusions són pels interessos de les persones grans. Ara cal

Consell G.G.

fer-ne difusió i anar posant granets de sorra per tal de dur-les a la pràctica com més aviat millor.

Fases del congrés Precongressual: (del 30 de setembre de 2013 al 30 d’abril de 2014) La primera fase es va iniciar amb la convocatòria i realització de totes les accions informatives i de participació obertes al màxim nombre de persones grans de Catalunya, així com d’altres persones interessades en el congrés. Es van dur a terme 45 actes. Congressual: (de l’1 de juny al 8 d’octubre del 2014)

La segona fase s’emmarca en la participació dels delegats i delegades escollits durant la fase precongressual, amb relació a l’elaboració de les ponències i l’acte principal del congrés: quatre actes a les demarcacions territorials i un acte principal el 8 d’octubre al Món Sant Benet, on assistiran 471 delegats i delegades. Postcongressual: (del 8 d’octubre fins al proper congrés, previst per a l’any 2018) La tercera fase té la finalitat de donar a conèixer els acords, les conclusions i el manifest a tot el territori de Catalunya, i mantenir actiu el

seguiment de les accions que es porten a terme per donar compliment als acords fins a la celebració d’un nou congrés. A nivell personal voldria dir que és una llàstima la quantitat d’opinions contràries que vaig notar en les votacions d’aquest congrés. Tots treballem per les persones grans, doncs, per què tantes diferències i pensar només que la nostra visió és l'única encertada? Siguem tots més humils i tinguem molta paciència. Joan de Besalú en representació del Consell Municipal de la Gent Gran

El Dia Mundial de la Gent Gran El passat dia 1 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Gent Gran amb el lema “Maneig del temps i de la relació intergeneracional”. A la sala del centre Mercadal va tenir lloc la celebració d’aquest dia dedicat a la gent gran de tot el món. L’acte va ser presentat pel regidor de Serveis Socials, el Sr. Eduard Berloso, que va donar pas a la psicòloga Assen Porras perquè parlés a la gent gran sobre la gent gran. Perquè, encara que sembli estrany, a vegades ignorem coses de nosaltres mateixos que mai ens hem dedicat a esbrinar. I d’això va tractar la xerrada de la Sra. Porras. Va fer especial menció d’un decàleg que em permeto transmetre aquí per l’elevat grau d’interès que té. 1- Fes el que puguis i no et sobrecarreguis de feina. 2- Aprèn a dir no. 3- No descuidis la teva salut. 4- Si tens un problema, parla amb els teus fills o amb una persona

propera. 5- Reserva’t el teu propi espai de temps. 6- Fes exercici i segueix una dieta adequada. 7- No et sentis culpable si no pots fer tot el que feies abans. 8- Intenta fer activitats amb els néts que s’adeqüin a tu i us agradin a tots. 9- Posa límits. 10- Gaudeix dels néts i dels moments compartits amb ells. Tot seguit, es van iniciar una colla de preguntes, a les quals els assistents responien, i això va propiciar l’explicació d’experiències de cada u

amb els seus avis i que, ben mirat, tenen moltes coses en comú amb les actuals relacions avis-néts. Fins i tot una assistent va demanar al regidor per les seves experiències en aquestes relacions. Va ser entranyable el record que el Sr. Berloso va dedicar als seus avis i això va fer que tots ens sentíssim prop dels nostres. Seguidament, i a fi de potenciar la relació intergeneracional, es va fer un joc en què participaven gent gran i nens. S’havien de respondre unes preguntes, a vegades adreçades als nens i d’altres, als adults. Però tothom hi participava igual. L’acte es va acabar amb un piscolabis que va ser molt benvingut per part de grans i petits. Realment aquesta trobada va ser molt enriquidora i esperem que l’any que ve ens hi puguem tornar a trobar. Angela Bahí i Fàbrega, en representació del Consell Municipal de la Gent Gran

Imatges per al record

Sortides i Aplecs Secció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.

Festa de Salt, any 1959, “Passejant la mainada” (Foto cedida per Joan Roura)

Peregrinació de gironines a Lourdes al 1966, acompanyants de malalts. Foto cedida per Pere Madrenys.

Imatges per al record

Trobada Aplec de Sant Roc - 1955 (Foto cedida per Joan Roura)

Sortida l'any 1969. (Foto cedida per Pere Heras)

Entrevista

Joan Ayats Matilde Als quinze anys va ser encarregat d’una empresa, després va fer de camioner de Girona a Saragossa sense tenir mai cap accident i ara conrea un hort de dues vessanes.

Fotos: Jordi S. Carrera

Joan Ayats Matilde, fill de Tortellà, va venir a Girona als quinze anys, i va ser nomenat encarregat d’una empresa preparadora de pinyons per fer coques. Diu que era respectat pels treballadors més grans perquè ell també els respectava i els substituïa en la seva feina si un dia no hi podien anar. Quan aquella empresa es va tancar va posar-se a treballar en una altra que transportava materials per a la construcció i anava sovint de Girona a Saragossa, i diu que no va tenir mai - M’han dit que éreu fuster. - Jo, no! - Vaja! Doncs com us heu guanyat les garrofes? - Jo primerament vaig treballar en una empresa pinyonera que era al barri del Torin i era de Joan Prat Pagès. Jo era de Tortellà però venia

cap accident ni va pujar cap “nena” que fes autoestop. També diu que els giratoris sempre s’han d’agafar pel carril de fora. Ara està jubilat i conrea un hort de dues vessanes on planta tota mena de productes casolans amb l’ajuda de la seva companya. Va fer la mili al castell de Sant Julià de Ramis, “enxufat”. És partidari de la independència de Catalunya i diu que el fet més agradable de la seva vida va ser fer la mili i que “més enllà del cementiri no hi ha gaire res”.

cada setmana a viure a Girona, del dilluns al dissabte. - On vivíeu? - A la fonda Sunyer, del carrer del Nord. - I en què consistia el vostre treball? - Jo tenia només quinze anys i em

van fer encarregat d’aquella empresa que comprava pinyons i els preparava per fer coques. - Als quinze anys vàreu ser el cap? I els treballadors us respectaven? - I tant! Estaven molt i molt contents amb mi. Encara trobo persones que em diuen que vaig ser el

Entrevista

millor encarregat que van tenir. - Que els augmentaven sovint el sou? - No, però jo els deia les coses ben dites i els respectava a tots. A més, si algun treballador havia de marxar pel que fos i no podia venir a la feina jo els deia que m’avisessin i els substituïa en el seu lloc de treball. - I qui us portava els pinyons? Eren els negres vinguts de l’Africa com solen fer ara? - No. En aquell temps no hi havia negres que n’abastessin… Era gent de pagès que a l’hivern tampoc tenien gaire feina als camps. - I com va acabar aquesta experiència? - Que l’empresa va plegar perquè els amos es van separar, i jo me’n vaig anar a una altra empresa com a transportista. - Què transportàveu? - Material per a la construcció: sorra, totxos. - Com es deia l’empresa? - Es deia Mixa, però més tard els amos es van separar i llavors es va dir Ormetal. - Or, també traginàveu? - No! Eren finestres d’alumini de totes mides: petites, grans, mitjanes.

- I on les portàveu? - A tots els pobles de la província de Girona i també a Saragossa i Perpinyà. - A Saragossa? Està a quatre-cents quilòmetres. Quin camió portàveu? - Primerament un Pegaso i després, un Mercedes 407. - Eren bons camions? - El Pegaso era molt matusser, però tenia el motor bo. - I el Mercedes era millor? - Per anar per carreteres bones, sí, perquè era molt senzill de manejar. - No vàreu tenir mai cap accident? - No, mai! - A quina velocitat anàveu? - Setanta o vuitanta. Màxim al cent. - Anant a Saragossa, on fèieu el toc? A Los Monegros? - Enlloc. Jo no feia mai el toc, m’emportava un “bocadillo” i una beguda i m’aturava allà on en venia bé per menjar i beure. - No us vàreu quedar sense benzina alguna vegada? - No, mai. - I no vàreu tenir cap pana o avaria? - Tampoc. En tot cas, llavors hi havia molt bona germanor entre els conductors i si tenies algun pro-

blema sempre algun s’aturava i t’ajudava. - I anant sovint a Perpinyà no vàreu fer una mica de contraban? - No, mai! - No portàveu algunes mitges de niló o plats de Duralex? - No, no. - Com agafàveu les rotondes amb el camió? - Sempre pel carril dret, el de fora. Per desgràcia hi ha molts conductors que les agafen pel carril interior i després et tapen a l’hora que volen sortir. - Encara que hàgiu de sortir a la segona o tercera sortida també l’agafeu pel carril exterior? - Sí, sí. - D’acord. Vejam. En aquell temps i havia moltes “nenes” que feien autoestop. Quantes en vau pujar? - Mai cap! - Vaja! I què més vau traginar, doncs? - Sorra. - D’on la trèieu? - Del riu Ter quan passa per Celrà. - D’algun altre lloc? - Sí, també en treia de la riera de Santa Coloma. - No us hi vau enfonsar mai?

Entrevista

A RAIG!

- Sí, però agafava quatre pals de fusta, els posava sota les rodes i ja sorties. - I era bona sorra per a la construcció? - Era sorra granada i per a segons quines feines no anava gaire bé. - En trobàveu de més fina? - Sí, la de la muntanya que hi ha en arribar a Begur. Era molt fina. - De la muntanya? No aprofitàveu el viatge per caçar algun bolet? - Sí, alguns moixernons... - Ep! Això era estafar temps a l’amo. - No, perquè els bolets eren allà mateix, al peu de la sorrera. - I ara com mateu l’aranya del temps? - Ara faig de pagès. - De pagès? Quantes vessanes conreeu? - Bé… Pròpiament faig d’hortolà. - Ah! Ja deia jo que no fèieu cara de fer de pagès. - Conreo unes dues vessanes. - Què hi planteu? - De tot! Patates, tomaqueres, pèsols, cebes, salsifís, enciams, pebrots. - Veneu algun d’aquests productes?

- No, són per al nostre consum i per a la família. - Home, i tant! I també teniu gallines? - Sí, una vintena. - Què els doneu? - Mengen blat de moro i cap al tard, abans d’anar a jóc, també els dono enciam i pinso. - Us ajuda algú a treballar l’hort? - Sí, jo i la meva companya, que és molt bona persona. - I on vau fer la mili? - Al castell de Sant Julià de Ramis. - Vaja! Algú us va “enxufar”. - Bé, jo em vaig fer voluntari als disset anys i l’amo dels camions, que era de Tortellà com jo, va anar a trobar el capità perquè em deixés continuar treballant i el va convèncer. I així vaig fer tot el temps de la mili al castell, però sortia al matí i tornava al vespre, portant els camions. Al vespre tornava al quarter per dormir. - Alguna cosa li devíeu donar,vós, també al capità. - Home, algun pollastre i alguna llonganissa també li vaig portar. - Així tampoc fèieu guàrdies. - Molt poques. Només en feia per rellevar un company que era de

- Una flor? - El lliri - Un color? - El vermell - Una pel·lícula? - Siega verde - Un actor? - John Wayne - Un rei? - El d’oros - Un Papa? - El d’ara - Un futbolista? - Casilla de l’Espanyol - Divorci? - Si es viu malament és millor separar-se - Avortament? - Depèn de les circumstàncies - El fet més agradable de la vostra vida? - La mili - Què hi ha més enllà del cementiri? - No gaire res més - M’heu dit alguna mentida? - No

Lleida quan anava a casa seva de permís. - Sou d’alguna associació? - Sí. Sóc un dels fundadors del Grup de Gent Gran de Sant Daniel. - Teniu algun càrrec? - Ara, no, però havia estat el tresorer de la junta amb la Conxi, la Maria Àngels, la Consuelo, en Fernando i altres. - Independència? - Sí. Vaja! Diria que sou una bona persona i us mereixeu sortir als papers! Pere Madrenys

Qualitat de vida

GASTRONOMIA

MENÚ DE NADAL (Per a 4 persones)

Llaminera de porc amb salsa de Pedro Ximénez *Llaminera de porc, filet de porc o “solomillo” de porc es tot el mateix. *Pedro Ximenez es un vi dolç. INGREDIENTS: Dues llamineres grans (o en el seu lloc 4 de petites) ● Una ceba grossa (250300 g) ● 250 ml (1/4 de l o 1 un got de tub) de caldo de pollastre ● 125 ml ( mig got de tub) de vi Pedro Ximénez ● Cinc cullerades de panses de moscatell (o sultanes) o uns 80 g ● Una cullerada de farina ● Oli d’oliva, sal i pebre negre ●

PREPARACIÓ Talleu les peces de carn per el mig, o a talls mes petits que siguin individuals. Peleu la ceba i la talleu a la juliana (tires) fina. En una cassola gran (hi ha de coure la carn) poseu 8 cullerades d’oli i a foc mitjà deixeu que s’estovi la ceba, vigilant que no es cremi. Poseu les panses en remull amb aigua. Agafeu la carn i la salpebreu per tots dos costats. En una paella gran poseu oli (4 cullerades) i quan sigui calent a foc fort hi coeu la carn que quedi ben rossa, traieu la carn i la separeu en un plat, deixant la paella al foc. Agafeu el vi Pedro Ximènez i amb molt de compte el poseu a la paella on heu cuit la carn (compte per si esquitxa) amb una cullera de fusta remeneu el vi que no s’enganxi al fons de la paella. Apagueu el foc i deixeu la paella amb el vi a un cantó que la fareu servir d’aquí un moment. Amb aquesta estona la ceba ja estarà ben estofada. Afegiu a la ceba una cullerada de farina, remeneu bé uns segons perquè

la farina agafi color i no quedi crua (vigilant que no s’enganxi al cul de la paella). Ara poseu a sobre la ceba el vi que tenim a l’altra paella, remeneu durant un minut, i afegiu la carn i el caldo de pollastre calent. (Si no tens caldo de casa, pot fer-ho amb una pastilla de caldo concentrat i ½ l. d’aigua) Escorreu les panses i les afegiu a la salsa. Deixeu-ho a foc una mica alt que vagi bullint fins que la salsa quedi al teu gust. Tasteu la salsa si està al punt de sal. Amb mitja hora haurà agafat un punt espès. Podem servir-ho a peces, o bé tallar-ho a rodelles i posar la salsa al damunt. I ja ho teniu a punt. *Per fer la recepta més de festa s’hi pot posar també pinyons. Bon profit! “Cuina de Nadal” Tardor 2014 Professora: Montse Busquets Luis Herrera Díaz

Qualitat de vida

Sempre acompanyats: un nou projecte per prevenir la soledat entre les persones grans C

ada vegada són més les persones que arriben a una edat més avançada. A Catalunya, els majors de 65 anys representen el 17% de la població i es preveu que aquest percentatge augmenti considerablement. Segons les dades del padró municipal, a Girona les persones majors de 65 anys representen el 13,38% de la població, i d’aquestes, el 33,65% són més grans de 80 anys. L’Obra Social ”la Caixa” i la Creu Roja, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, han iniciat un nou projecte, Sempre acompanyats, per pal·liar les situacions de soledat no volguda en les persones grans al Barri Vell i al barri del Mercadal de la ciutat de Girona.

Què és la soledat no volguda? És un sentiment negatiu que sorgeix quan la persona sent que no pot compartir amb una persona de confiança les seves vivències, o bé no pot recórrer a cap altra persona quan es troba en una situació a la qual li és difícil de fer front. Segons diversos estudis, aquest sentiment mantingut en el temps afecta la salut tant física com mental i comporta una pèrdua de la qualitat de vida de la persona. No hi ha un únic motiu pel qual s’arriba a sentir soledat no volguda sinó que són diferents causes, i les persones grans són un col·lectiu especialment susceptible de patir-ne més atès que es troben en una etapa de la vida on les relacions veïnals, d’amistat, familiars, de companys de feina, etc. es van reduint i s’afronten processos de dol per la pèrdua de la parella i persones properes. També, hi contribueix l'aparició de més dificultats per realitzar les activitats de la vida diària, cosa que fa que la persona necessiti amb més freqüència el suport d'altres.

És per això que es fa palesa la necessitat d’abordar aquesta situació i s’ha de donar el màxim suport a les persones grans i acompanyar-les en el seu procés i ajudar-les a millorar la seva qualitat de vida. També cal poder acompanyar en el procés de visualitzar la contribució de les persones grans a la societat, tant per la seva participació en el teixit associatiu com pel suport a la xarxa familiar, especialment ara en el context de crisi econòmica.

Sempre acompanyats: un projecte pioner El programa Sempre acompanyats es du a terme al Barri Vell i al barri del Mercadal de la ciutat de Girona. En aquests dos barris és on viuen més persones soles (17,25%) i on hi ha més persones majors de 80 anys (39,66%). Principalment, són dones majors de 65 anys (60,99%), de les quals el 40,62% són majors de 80 anys. És un programa innovador perquè es construeix amb la col·laboració de les entitats, administracions, comerciants, així com veïns i entitats culturals, parròquies, etc. d’aquests barris. És a través del treball de tota la societat que es pot arribar a més persones i abordar la solitud des del màxim de vessants possibles.

Com funcionarà? El projecte pretén conscienciar la població sobre la soledat no volguda, de manera que, per una banda, les persones sàpiguen com poden prevenir-la, i per l’altra, també vegin la importància de la seva col·laboració per ajudar aquelles persones que es trobin en aquesta situació, ja sigui des de saber detectar una persona amb solitud o participar en activitats per

enfortir les relacions de la persona gran. Aquest projecte es concreta en: 1. Detectar i intervenir en aquells casos de soledat no volguda en les persones grans, per pal·liar o fer minvar les causes i conseqüències negatives que té sobre la salut de les persones i la societat en general. 2. Donar visibilitat al fenomen de la soledat no volguda de les persones grans i a través d’una campanya sensibilitzar la població per tal de promoure canvis que ajudin a prevenirla. 3. Promoure la participació dels centres de gent gran com a espais socials i de proximitat, que esdevinguin punts de referència en la comunitat i on les persones grans puguin crear vincles. 4. Desplegar una cartera d’activitats pròpies, complementàries a les que ja es duen a terme en el territori, per fomentar les relacions socials entre les persones grans. En un futur, aquest projecte vol esdevenir un referent social de treball per reduir el fenomen de la soledat no volguda entre les persones grans. Creu Roja de Girona

Qualitat de vida

Més sobre el servei de teleassistència

ls usuaris vam rebre a finals de l’any passat, el 2013 que ja no tornarà, una molt atenta carta del regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament, Sr. Eduard Berloso, mitjançant la qual ens comunicava algunes de les millores que s’introduïen, gràcies a un nou contracte subscrit. A fi i efecte que els nostres lectors estiguin assabentats d’aquestes millores, em permeto detallar-les a continuació:

PRIMERA: Seguint el que ens diu la carta esmentada, crec important ressaltar, en primer lloc, “la posada en marxa d’una unitat mòbil, amb un vehicle conduït per un tècnic, equipat amb material sanitari de primers auxilis i eines per fer petites reparacions”, amb la qual cosa podrà assistir els usuaris als seus domicilis, en “casos d’urgències sanitàries, socials o tècniques”.

SEGONA: L’altra novetat, que considero de summa importància, sobretot en els temps de crisi que patim, és que si ja fins fa pocs mesos aquest servei que ens factura mensualment l’Ajuntament era de fàcil assumir, ara, i ja des del mes d’octubre passat, el cost ens ha sigut rebaixat, ja que se’ns cobrarà per aparell que disposem els usuaris i “no pel nombre de persones beneficiàries com era en el contracte anterior”. Després d’explicar amb més o menys detall les novetats, vull afegir que aquestes noves millores no són ni de bon tros solament teoria, sinó que són realitat. I puc dir això perquè uns bons amics, un matrimoni que viu sol i d’edat avançada, a finals de gener i a la matinada van trobar-se malament i com que no sabien què havien de fer, la senyora que els fa companyia a la nit va pitjar el penjoll que porten i van establir con-

tacte amb la central, uns i altres explicaren i preguntaren el que passava i el resultat va ser que al cap de poca estona els va visitar un metge i una infermera, els van assistir, van facilitar-los el sèrum i la medicació apropiats per a la gastroenteritis que diagnosticaren i, esperant que es recuperessin, quedaren novament a la seva disposició. Quant al preu, també he de confirmar que és certa la rebaixa, ja que, com he dit abans, els últims mesos la quantia que em facturen és més baixa. Per acabar amb aquesta modesta participació, em permeto en nom propi i de la meva esposa, com a usuaris que som del servei, i de tots aquells que també en gaudeixen, felicitar el nostre consistori per aquest, repeteixo, important servei, que demostra tenir cura de les persones grans i soles. Pere Plana i Pujol

Cultura HISTÒRIA

Girona, entre Carles III i Felip V

a ciutat de Girona, al llarg de la seva història, ha hagut de suportar tres calamitats. Les epidèmies, les inundacions i els setges. Aquests tres episodis que, durant segles, s’han anat repetint periòdicament han influït profundament en la vida de la ciutat. Amb el perfeccionament de la medicina i molt especialment de la higiene es pogueren eradicar les epidèmies. Amb la construcció dels embassaments de Sau i Susqueda i el condicionament de la llera de l’Onyar s’han evitat les inundacions. Amb els nous avenços de l’art de la guerra s’han acabat els setges, encara que en el segle XX haguérem de suportar una guerra tan cruel com les de segles anteriors. L’emplaçament geogràfic de la nostra ciutat l’ha abocada a participar, vulguis no vulguis, en conflictes de caràcter internacional, en la majoria dels quals hi tenia ben poc a guanyar i sempre molt a perdre. Víctimes humanes, destrosses materials, sacrificis de tota mena, un fre en el progrés... A vegades amb el premi

d’honors i títols; però mai amb millores que compensessin les pèrdues experimentades. El segle XVIII es caracteritzà per proporcionar a la ciutat llargs anys de pau i tranquil·litat, que permeteren augmentar el cens de població i realitzar obres de millora urbana. Però aquell segle pacífic començà i acabà amb sengles guerres que afectaren la ciutat. La guerra de Successió a la Corona d’Espanya, que durà fins a l’any 1714, i la Guerra Gran contra la República Francesa, durant la darrera dècada del segle. La mort sense descendència del rei Carles II, el darrer dels monarques de la Casa d’Àustria, mogué les grans potències europees a interessar-se per la successió, en benefici dels respectius interessos de domini en el marc polític d’Europa. D’acord amb el testament reial del malaurat Carles, la Corona espanyola s’adjudicava a Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. L’any 1700 el nou rei de la Casa de Borbó era coronat com a sobirà d’Espanya i dels seus molt extensos dominis d’Europa,

Amèrica i Àfrica. Però immediatament es manifestà amb violència la resposta dels que pretenien que la Corona espanyola passés a l’arxiduc Carles d’Àustria. I com sempre, la nostra ciutat es veié involucrada en el conflicte. Les tropes de l’arxiduc Carles entren a Catalunya i ben aviat es troben a les portes de Girona. El que aspira a regnar amb el nom de Carles III promet respectar les institucions i els drets propis de la Corona d’Aragó, com havien fet els anteriors monarques de la Casa d’Àustria. Això farà que aquests territoris i molt especialment Catalunya s’inclinin majoritàriament pel nou rei Carles III, en detriment del ja coronat Felip V. La ciutat de Girona no ofereix cap resistència als austríacs i sense necessitat d’emprar les armes ni sotmetre’s a cap setge, es produeix pacíficament el canvi d’autoritats i de guarnició. Les tropes addictes a Felip passen a França i les autoritats civils i el bisbe s’instal·len a Perpinyà. L’any 1710, Carles III visita la ciutat i és entusiàsticament aclamat per la

Cultura

A l'esquerra dos imatges de l'antiga Caserna dels Alemanys. A l'esquerra imatge de l'actual edifici de Les Àligues amb la làpida amb les àligues dels Àustria, i l'escut de Girona, sostingut per dos àngels. població. La comitiva reial s’instal·la en el carrer de Ciutadans, en els casals de Caramany i de Solterra. Per intercomunicar els dos nobles edificis es construeix un pont per sobre el carrer de la Llebre que els separava. Poc temps després de la reial presència, la ciutat es veu amenaçada per un potent exèrcit francès comandat pel duc de Noailles. La ciutat és assetjada i durant un llarg mes es veu sotmesa a un aïllament total, als constants atacs de les tropes franceses i ha de suportar totes les penalitats d’aquestes situacions bèl·liques a les quals Girona ha estat tradicionalment acostumada. Finalment arriba la capitulació, després de comprovar que no hi havia cap possibilitat de rebre l’esperat ajut procedent de Barcelona. Els nous dominadors de la ciutat troben una població depauperada pels sofriments causats per l’assetjament. Els interessos de les grans potències europees que havien provocat la guerra i que la mantenien es veuen alterats per la mort de l’emperador d’Àustria, i l’arxiduc que accedirà a

presidir l’imperi perd l’ajut d’aquells països que fins aquell moment havien estat els seus aliats. Especialment Anglaterra no podia permetre que es repetís la coincidència en un monarca com a emperador d’Àustria i rei d’Espanya, com havia passat dos segles abans en la persona de Carles, el nét dels Reis Catòlics. L’any 1712, tot i que la causa de Carles III es veia ja perduda, encara les seves tropes, comandades pel general Wetzel, intentaren recuperar el domini de la ciutat de Girona, a la qual sotmeteren a un nou setge, amb totes les penalitats que això suposava per als gironins. El duc de Berwick amb un potent exèrcit francès obliga a aixecar el setge. Finit aquell darrer episodi que havia durat des del mes d’abril fins a les darreries d’aquell any 1712, Girona queda lliure dels avatars bèl·lics, encara que la guerra no es donarà per acabada fins que l’onze de setembre del 1714 capitula la ciutat de Barcelona. S’havia aconseguit la pau, però s’iniciava una nova etapa de la nostra història, amb canvis substancials en

el camp polític, social, cultural i econòmic. En la vida de la ciutat es faria notar el centralisme borbònic, en els més variats aspectes. El castellà seria la llengua de l’administració pública. Les institucions polítiques i administratives experimentarien un transcendental canvi. Els bisbes que se succeirien en la seu gironina serien de procedència castellana. La Universitat de Girona seria suprimida, com totes les altres de Catalunya. Serien substituïdes per la recent creada Universitat de Cervera, ciutat que durant la passada guerra s’havia mostrat favorable al rei Felip. Malgrat tot, els gironins continuaren treballant per ennoblir, dignificar i millorar la ciutat. Fins que a final de segle esclatà una nova guerra que no ens afectà gaire directament, però sí de forma indirecta. I en encetar el segle següent, amb els setges napoleònics la ciutat quedà aclaparada.

Enric Mirambell i Belloc Cronista Oficial de la Ciutat de Girona

Cultura HISTÒRIA

Girona i la guerra de successió es que els romans fundaren la ciutat en els anys 80 AC la tria que van fer combinava dues característiques que van marcar per sempre la història de la ciutat. En primer lloc la ciutat encimbellada en els contraforts inicials de les Gavarres neix amb vocació de ciutat fortificada; una fortalesa en el camí, un camí que travessa simbòlicament el castell (imaginem el pas de Sobreportes) i en segon lloc una ciutat que domina una plana regada per quatyre rius. Des del primer moment la ciutat ha viscut sota el temor de les inundacions i dels setges, sempre obrint-se a la plana i al món en temps de pau i tancant-se darrere les muralles en temps de guerra. Aquesta darrera imatge domina la vida de la ciutat en la segona meitat del segle XVII. Un cop signada la Pau dels Pirineus (1659) s’acaba l’aventura secessionista amb la mutilació del territori català que perd el Rosselló i la Cerdanya. Des d’aquest moment Girona esdevé, en un cert sentit, plaça de frontera, primer objectiu dels exèrcits. Successivament, sempre escenari de les guerres entre França i la Monarquia Hispànica, la ciutat serà ocupada per uns o altres. Els exèrcits hi feien passeres i la presència successiva pesava com una llosa pel caràcter gravós dels allotjaments dels soldats, els oficials i el bestiar que vivien en el territori i del territori. Les guerres de 16651668, de 1672-1678 i sobretot la de 1689-1697 van marcar el territori de Girona que entre 1694 i 1698 va dependre de França fins que la pau de Ryswick va tornar la ciutat a la disciplina hispànica. Aquestes guerres eren un reflex de la feblesa crei-

xent de l’imperi espanyol i els successius intents de partició de l’imperi el 1668, el 1698 i el 1700 van ser premonitoris dels objectrius que les potències es marcarien en la Guerra de Successió. Mort Carles II sense descendència el desencadenament de la Guerra de Successió significa primer l’esclat d’una guerra mundial amb alguns escenaris lluny de la Península i els ulls posats en les riqueses de l’imperi colonial espanyol i en segon lloc significa una Guerra Civil entre els partidaris de Felip V i els de Carles d’Austria desigiualment repartits per la geografia peninsular. Catalunya s’acabaria mostrant preferentment partidària de l’arxiduc però amb divisions també internes en la societat catalana. És conegut que entre 1700 i 1705 Catalunya va acceptar, poc o molt, el regnat de Felip V que va tenir Corts

amb els catalans (1701-1702) i va atorgar constitucions i privilegis renovats.Només quan l’Arxiduc amb l’ajut dels aliats entra a Barcelona (9X-1705), Girona trontolla i pocs dies després en una conversa entre Ramon de Bell.lloch des de la seva posessió de les Torres de Palau i Esteva Andreu, comerciant de Girona i que seria en el futur el primer contribuent de la ciutat, la ciutat es lliuran a l’Arxiduc i passa a obediència austriacista. Aquesta situació es mantindria fins que a finals de 1710, el 14 de desembr5e de 1710 el duc de Noailles establñiria el seu qyuarter general a Cervià de Ter i iniciaria el setge de la ciutat; primer va tancar kla sèquia Monar (17-XII-1710), després forçaria la capitulació del castell de Montjuïc (29-XII-1710) i finalment després d’instal.lar un a bateria de 23 canons al Puig d’en

Cultura

Roca (1-1-1711), la ciutagt capitularia el 24 de gener de 1711. La desproporció entre la guarnició de la ciutat (2.000 homes) i l’exèrcit assetjant (18.000) seria definitiva. L’abril de 1712 les tropes austríaques intentarien assetjar i reprendre la ciutat però el desembre de 1712 el duc de Berwick amb un exèrcit de 20.000 homes va aixecar el setge i va confirmar que només Cardona i Barcelona quedaven com a nuclis resistents evidents, amb alguns grups armats dispersos, i ja amb molt poques possibilitats de redreçar la situació. Sobretot perquè des de 1711 Catalunya seria lliurada a la seva pròpia sort, l’Arxiduc convertit en Enmperador deixaria de tenir la monarquia hispànica com a priopritat i els anglesos i holandesos començçarien a pensar en el seu interès `propi i en les compensacions

econòmiques i territorials que podia significar la pau anticipada amb França i postetriorment amb Felip V. L’establiment d’un nou impost, redundant amb els existents, el Reial Cadastre, el Decret de Nova Planta amb la supressió deles Constitucions i Privilegis de Catalunya, la supressió i liquidació de la Universitat de Girona i el manteniment de la presència d’un exèrcit d’ocupació amb la seva onerosa càrrega marcarien un escenari de destrucció d’una ciutat molt castigada que Joan Boadas, l’arxiver municipal de Girona, ha detallat i descrit a partir dels registres cadastrals. S’acabava també el sistema municipal establert a l’edat mitjana i regulat pel sistema de la insaculació, i es substituia per un règim municipal de càrrecs nomenats i més aristocratitzant que allunyava del govern de la

ciutat el seu teixit més arrelat. La Guerra va ser per Girona i per Catalunya una gran patacada. Però com tantes altres vegades la ciutat va resorgir i es va refer. No passaria ni un segle sense que arribés el moment culminaht de la ciutat assetjada el 1808 i el 1809. Aquesta és una altra història, però l’art de la guierra acabaria canviant i els murs de la ciutat fortalesa des de mitjans del segle XIX serien un vestigi inútil. I enderrocar les muralles fou a finals del segle XIX un signe de progrés. Manava més l’alliberament que qualsevol consideració artística i patrimonial. ASra ens ho mirem d’una manera diferent des del comfort de la societat contemporània. La ciutat i la societat no paren mai de canviar.

Joaquim Nadal i Farreras

Cultura

Les lleis de la ciència uines diferències podem trobar entre les lleis anomenades “científiques” i altres tipus de lleis o normes, per exemple les jurídiques? D’entrada potser podem dir que les lleis científiques no depenen, almenys en l’actualitat, de les condicions polítiques i socials, encara que la independència de les condicions socials sembli dubtosa. Podem pensar que els enunciats de lleis científiques es refereixen a comportaments universals i eterns de fets materials, comportaments que seran idèntics per a tot observador i que no depenen de circumstàncies locals, ni horàries ni històriques… La termodinàmica a tall d’exemple Potser ho entendrem millor si examinem una llei concreta. La primera llei de la termodinàmica diu que l’energia de l’univers no es crea ni es destrueix, sinó que roman constant. És una llei que té la forma d’un postulat: no es pot demostrar positivament. Per demostrar-la, caldria fer experiments sobre la transferència de l’energia en tots els punts de l’univers (un volum immens) i en tots els moments de la història de l’univers en el passat (tretze mil milions d’anys) i en el futur. Això, a la pràctica, és impossible. De manera que l’única prova que ens pot ser útil és trobar un fenomen que no conservi l’energia i demostrar sòlidament que la llei falla. Llavors, la llei caurà perquè no es compleix almenys en un cas… i serà substituïda per una altra. Observeu que la llei té un enunciat senzill. No utilitza expressions matemàtiques (encara que en disposa per fer tractaments quantitatius de gran precisió), no especifica condicions complicades, se serveix

de paraules senzilles i és molt genèrica. Observem tanmateix algun dels conceptes que conté. Energia requerirà una definició, naturalment, un procediment de mesura per poder experimentar i sistemes de càlcul per aplicar-la —per moure un automòbil, per exemple— i fer prediccions. En realitat, el que podem mesurar i calcular són quantitats d’energia transferida (realment o potencialment), no necessàriament el contingut total d’energia. L’univers és molt gran. Ara es creu que hi ha regions de l’univers que no ens seran mai accessibles, que no veurem mai, i que potser es regeixen per principis diferents dels nostres. Per consegüent, per ser estrictes, no ens hauríem de referir a tot l’univers sinó només a l’univers “accessible”. Encara més, darrerament ha entrat en joc “l’energia fosca”, una energia que impregna l’espaitemps, que impulsa l’expansió accelerada de l’univers (per tant, que podem constatar amb mesures dels seus efectes), però que no

podem manipular al nostre albir per fer experiments. Una energia immensa que no sabem exactament què és, almenys per poder tractar-la com una coneguda quotidiana. Per ser fidel al plantejament d’una ciència com la termodinàmica, haig d’advertir que el principi que em serveix d’exemple va precedit d’un altre principi sobre l’existència d’estat d’equilibri i seguit de dos més, un sobre els rendiments de les transferències d’energia i un altre sobre la inaccessibilitat de la temperatura zero en un nombre finit d’operacions.

Això és una llei científica? Analitzem un altre enunciat que va tenir quasi un mil·lenni de vigència: els objectes pesants cauen i els molt lleugers no. És, també, un enunciat senzill, genèric, universal… No obstant això, si l’examinem bé veurem que no és gaire explicatiu, no diu què diferencia els objectes pesants dels lleugers. Quan és pesant un objecte? Quan cau? I quines són les condicions de les coses molt lleugeres? A

Cultura

Agraiment partir de quin grau de lleugeresa una cosa és molt lleugera? Com es mesura la lleugeresa o el caràcter pesant? Com tractem la característica per fer prediccions (més enllà de si caurà o no), aplicacions o desenvolupaments? Els objectes més pesants cauen més ràpid que altres “menys” pesants?… Un enunciat alternatiu del mateix comportament (la caiguda de la pedra o l’ascens del fum) és que les coses tendeixen a pujar o a caure en funció del seu grau de perfecció: com més terrenal, mes ràpid cau; com més semblant a l’aire o al foc, més puja. Aquí el qualificatiu adquireix components ètics i morals; però no ens diu què fa caure ni ens deixa anar gaire lluny en el coneixement.

Newton

ment aquest enunciat de la “llei simplista de la caiguda dels objectes”. No la comentaré en aquest article. Només diré que la llei conté un element particular: el concepte de massa. La quantitat de massa — mesurable, tractable i que permet fer prediccions que es poden comprovar— ja indica com saber si un objecte és més pesant que un altre. I potser no tenim prou clar que la massa no la mesurem directament, sinó com la relació entre la mesura d’una força i la de l’acceleració que provoca quan és aplicada (mesurem el pes), que és una altra llei de la mecànica de Newton. I una darrera observació: la llei de la gravetat, que ens permet llançar satèl·lits a l’espai, ha de ser retocada en les proximitats de cossos de masses enormes, com ara el Sol.

La llei de la gravetat “universal” de Newton va arraconar definitiva-

Joan Miró Ametller

Orgullosa estava ella més poc li va durar, nou poncelles esclataven totes al seu voltant. Al veure-les tan ufanes trisca es va ficar, doncs se'n va donar compte que pansida començava a estar. Dos llàgrimes li van caure que el roser va recollir i les precioses roses ajudar-les van decidir. Al donar-li una mica de la seva ufania va poder remuntar la pena que la consumia. I així va ser com aquell roser amb les deu roses que tenia, presumir va poder fer que regnés entre elles tan bona harmonia.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Decebre els Pobles és dels errors polítics més detestables.

Un roser en un jardí amb estimació va plantar, una rosa en va sortir que es feia admirar.

E.H.

Cecília Serés Hortet AG ONYAR

ENDEVINALLA

Curiosa forma de medir capacitats!

Solució:

L'oncle Evaristo va posar al seu poble un celler per vendre vi als seus veïns. Inicialment va tenir molts problemes, ja que disposava de pocs recipients. De vegades li exigia un gran esforç poder vendre la quantitat que li demanaven. No obstant això, gràcies al seu enginy sempre aconseguia la manera de mesurar correctament les quantitats de vi sol·licitades. Així, una vegada que només disposava de dos recipients, un de nou litres i un altre de quatre, un comprador li va demanar 6 litres de vi. Com aconseguir mesurar-los?

Primer va omplir el bidó de 9 litres i el va buidar en el de 4 fins omplir-lo. Així en el de 9 ja només quedaven 5. Va tornar a abocar aquests en el de 4 (prèviament buidat, naturalment) fins omplir, de manera que en el de 9 litres quedés només 1 litre. Buidar altre cop el de 4 i abocar en aquest 1 litre que quedava en el cub gran. Va tornar a omplir el de 9 litres, i des d'aquest va tornar a omplir el de 4 litres, que ja contenia 1 litre. Lògicament, només van cabre 3 litres, i en el bidó gran de 9 litres quedar els 6 litres que volia separar.

Racons

Foto: Juanjo Valeros

Imatge actual de la Plaça Catalunya.

Evolució urbana de la Plaça de Catalunya de Girona A

ls inicis de la història de la ciutat, el riu Onyar no la travessava pas. Solament passava als seus peus. Amb prou feines arribava a tocar —quan el riu creixia— el peu de la muralla fundacional, que seguia la banda de llevant de l’actual carrer de Ballesteries, des del Correu Vell fins a Sobreportes. A mitjan s. XIV, el rei Pere el Cerimoniós decidí fortificar amb muralles les zones d’eixample fora muralles que s’anaven formant. Una d’elles era el pla de l’Areny, ran de l’Onyar, i una altra era el Mercadal, que també vorejava el riu. Això

obligà a encaixonar el riu Onyar entre dos llarguíssims llenços de muralla, des de l’alçada de l’actual mercat del Lleó fins al barri de Sant Pere. Durant els anys seixanta del s. XX i en les obres de conducció del col·lector del carrer del Carme aparegueren —en el subsòl i ran de riu— tres rengleres de muralla d’altres tantes èpoques i en l’espai de l’actual plaça de Catalunya. Sobre d’aquesta muralla de la llera dreta en aquest mateix àmbit, més tard, s’hi formà un carrer anomenat del Pes de la Palla que se separava del riu mitjançant un renglera de cases que

anaven des de l’alçada del pont de Pedra fins a l’actual placeta de Mn. Cinto Verdaguer, que es formà també amb l’enderroc d’una casa que allí hi havia. La primera renglera de cases s’enderrocà l’any 1903 i el carrer prengué el nom de rambla Verdaguer, al final de la qual i prop del jardí de la Infància encara hi havia una imponent torre rodona i la porta de muralla que iniciava el camí de Sant Feliu de Guíxols. La banda esquerra ben aviat es convertí en zona de mercat per la seva proximitat amb el mercat del bestiar —que es feia a la llera de l’Onyar— a on es baixava per sengles rampes a

Racons

Imatges antigues de la Plaça Catalunya on es feia la fira de bestià sota el pont (Impremta Franquet). A baix imatges de l'antiga passera i dones rentant a l’Onyar (autor desconegut). Fotos: Ajuntament de Girona. CRDI

banda i banda. En aquesta banda esquerra, el mur propicià un carrer que s’anomenà de la Font Major, del qual encara resten una sèrie de porxos —en la postguerra s’anomenà rambla de José Antonio i encara s’hi fa mercat. En aquest mateix costat esquerra del riu i a on ara es veu l’edifici que anomenem “bolet”, hi havia l’antic convent de Sant Francesc de Paula, de l’orde dels mínims, que des del 1835 serví de caserna militar. L’inici de l’actual plaça de Pompeu Fabra no existia i en el seu lloc hi havia una illa de cases que separava Font Major de la plaça de l’Hospital.

A banda i banda d’aquesta illa hi havia el carrer de Canaders (a l’esquerra) i el del Pavo (a la dreta). En la dècada del 1960 s’enderrocaren les cases i s’obrí l’avinguda. A la llera del riu, en els llenços de muralla, hi havia dos portals. A la dreta el de l’Àngel i a l’esquerra el d’en Vila, que es comunicaven amb una passera de fusta sobre el curs de l’aigua i que cada riuada s’enduia. El 1929 i amb un projecte de l’arquitecte Joaquim Maggioni, l’Ajuntament decidí cobrir el riu i construir-hi, sobre la llosa, un monumental mercat municipal. Adjudicades i iniciades les obres, el

Ministeri de la Governació no n’autoritzà la cobertura. Un pont de vianants que allí hi havia i que la gent anomenava el pont d’en Vila, se l’endugué una riuada a primers dels anys seixanta i els fonaments del frustrat mercat, construïts el 1929, s’aprofitaren el 1965 per construir-hi la plataforma de l’actual plaça, que s’acabà el 1967, i un cop urbanitzada se li donà el nom de plaça de Catalunya. La rehabilitació posterior de façanes i cases hi donà l’aspecte actual.

Narcís Sureda Daunis

Ahir i avui

Plaรงa Catalunya

Ahir

Avui

Antiga imatge de la Plaรงa Catalunya. (Imatge cedida per Carmen Casas).

Actual imatge de la Plaรงa Catalunya. (Foto: Juanjo Valeros).