El Roure 53

2n quadrimestre 2016

53

Treball intergeneracional i envelliment actiu

ENTREVISTA

Marta Madrenas i Mir, alcaldessa de Girona IMATGES PER AL RECORD “Pinta els teus avis” - Dibuixos realitzats per Badjalo Dembele i Biel Call, alumnes de P-5 de l’escola Sant Iscle de Vidreres.

Revetlles de Sant Joan

Editorial

2

Girona és una ciutat viva i plena d’esperança m va fer una il·lusió especial poder col·laborar amb aquest escrit a la magnífica revista gironina El Roure, tant pels exemplars que des de fa molts anys he llegit amb atenció, com per tantes i tantes veus gironines que hi han participat.

Girona es construeix cada dia amb la vida als seus barris i carrers; amb les famílies que guanyem els dies uns al costat dels altres; junts, pares, fills i avis; i els veïns i veïnes, que ens ajudem en el dia a dia i ens fem companyia.

Entre totes les persones que fem Girona, hi ha una generació ben especial: la de la gent gran. Generació que ha treballat tota una vida superant dificultats i ha aconseguit que els fills ho tinguem una mica més fàcil. Però quan ja pensàveu que era el moment vostre i només vostre, les dificultats derivades d’aquesta maleïda crisi, han fet que hi hagueu de tornar a ser, colze a colze, per guanyar dies. A dos quarts de cinc a l’escola per esperar els néts o substituint els pares en les obligacions de la casa quan cal. Al costat dels fills en els projectes que iniciem i també quan ens trobem en dificultats.

He vist a Montilivi, la gent gran organitzar centenars d’activitats: culturals i musicals, de teatre i de guitarra; he vist els vestits de paper preciosos de Vila-roja i Mas Ramada, i els avis i les àvies de Germans Sàbat pintar les escoles dels néts als estius. He vist les joies artístiques del forn de vidre a Sant Daniel, els collarets i els penjolls de tècnica dificilíssima de l’esmalt a Sant Narcís, i la força, l’empenta i l’alegria de la programació de la gent gran

E

Festa Major de Sant Narcís. Foto: Miquel Pagès. de Santa Eugènia i Can Gibert. He vist l’amor al Barri Vell i les Eixamples , on aprenen a fer anar al Facebook per enviar missatges als néts, els quadres i les fotografies genials de punt de creu a Pedret o la profunda germanor i fraternitat del dinar anual de La Unió, a Pont Major.

Girona és una ciutat viva i plena d’esperança. La ciutat que serem es fa cada dia i la gent gran hi és sempre. El Roure n’és un magnífic exemple, de perseverança i de compromís. Els fonaments de la meva ciutat es recolzen en allò que hem fet i en els somnis que compartim junts.

La gent gran fa que els altres guanyem dies i que mantinguem la fe que demà hi haurà dies meravellosos. Us en dono les gràcies. Per la vostra veu clara, pel vostre gest tranquil per la sinceritat radical, i el per tot el treball generós de tota una vida.

Visca Girona!

Sílvia Paneque Sureda

SUMARI Núm. 53 - 2n quadrimestre 2016 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Pere Madrenys, Joan Miró, Àngela Ferrer i Narcís Sureda CORRESPONSALS: Teresa Delgado (Esplai G.G. St. Narcís), Marisol Lagares (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió de Pont Major), Maria Garrié (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), M. Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Pere Heras (G. G. "Barri Vell-Mercadal"), Dolors Estañol (Assoc. de G. G. Montilivi), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret), Consuelo Toledano (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel) i Evelyn Méndez (Assoc. G. G. Sta. Eugènia de Ter)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Ajuntament de Girona Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

2 EDITORIAL 4 OPINIÓ 5 CIUTAT 10 11 12

14 CONSELL G.G. 16 18 21 22 23 24

IMATGES ENTREVISTA QUALITAT DE VIDA

26 CULTURA 28 30 RACONS 32 AHIR I AVUI

Vida Associativa Taller de forn de vidre Camins de barri Isabel Oliva i Prat i Josep Busó (en Pitu), gent gran que ens honora Diada de la Gent Gran de Girona i Ple del Consell Municipal de la Gent Gran Revetlles de Sant Joan Marta Madrenas, alcaldessa de Girona Experiències de gent gran amb gent jove Gastronomia Visita a l’Hospital Josep Trueta Envelliment actiu i activitats intergeneracionals per afrontar la soledat no volguda de les persones grans ¿Hacemos actividades intergeneracionales?

Matemàtiques i màgia Un cementiri singular Plaça Pompeu Fabra

Editorial

3

▼ CARTES mirall. Estem segurs que està dintre els seus projectes i de l'equip que forma. El conveni amb l'agència de salut signat no fa gaire creiem que és un bon acord, tot el que té a veure amb el benestar social és molt benvingut. També ens ha agradat que Girona fos reconeguda per cinc de les iniciatives de l'Ajuntament que presideix, reconeixement fet per part de la Federació Catalana de Municipis, i per l'actualització de bones pràctiques així com la Cohesió i Serveis Socials per la participació dels pressupostos per atendre les necessitats més importants dels barris, de manera que els habitants de cada barri i per votació surten com a més necessàries. Segur que hi ha molts més problemes a resoldre, com el millor ús de la Devesa, la ubicació, sempre polèmica, del mercat setmanal i fires..., però entenem que no es pot fer tot alhora, ans pensem que aquestes qüestions ja estan dintre els seus plans de futur. Qui estima la ciutat, i no dubtem que vostè i el seu equip l'estimen, segur que procurarà que Girona llueixi com un espill en tots sentits.

Bé, repetim la benvinguda i d'antuvi agraïm la dedicació que segur tindrà per aconseguir que la nostra ciutat sigui dia a dia una ciutat d'acollida per a propis i forans.

Ben afectuosament, Àngela Ferrer i Mató

Dues imatges de brutícia al carrer en algunes zones de barris perifèrics. Fotos: Juanjo Valeros.

Benvolguda, Benvolguda Sra. Alcaldessa, En primer lloc, rebi una cordial salutació de tots els components de la revista El Roure: redactors, corresponsals i components de les diferents entitats cíviques que d'alguna o altra manera participem perquè aquesta revista segueixi la trajectòria ascendent en prestigi i lectors i perquè aquesta trajectòria augmenti dia a dia.

Sabem que ara mateix té molta, moltíssima feina, no fa gaire que ha aterrat en aquest important càrrec i deu haver trobat molts assumptes per solucionar i tirar endavant per tal que la nostra Girona aconsegueixi dia a dia ser més acollidora i amb més reconeixença a nivell nacional i internacional. Ha estat una molt bona notícia que la nostra Girona hagi estat escollida com a millor ciutat europea, distinció que li ha atorgat la Unió Europea. Si pensem en la gran quantitat de ciutats que conformen Europa podem arribar a valorar aquesta distinció. Però tornem al dia a dia. Tots els gironins i gironines desitgem una ciutat neta i polida, no solament en la part central i més concorreguda, cal arribar als barris més perifèrics i a tots els racons, si no, faríem com aquells que amaguen les brutícies sota les estores, cal que tota la ciutat sigui com un

Benvolguda Sra. Alcaldessa, Ara que tenim un ajuntament nou (no parlo de l’edifici) esperem tenir més sort que amb els anteriors amb tres peticions que hem fet, que són les següents: - Una parada del bus al costat del pavelló quan ve de Font de la Pólvora, i una altra a la paret de les monges de la carretera de Sant Feliu per anar al Cementiri Nou (aquesta ja hi havia estat), igual que també servia per anar a la costa, i no és que ens queixem per vici, sinó perquè hi ha persones grans, i tant l’una com l’altra els serien molt útils.

Referent a la petició de la parada que es demana, i que seria nova, s’ha de tenir en compte que el carrer Camp de la Plana té una vorera molt ample.

- També dic que el dia 25/05/2015 a les 17.33 h vam fer una petició, entrada per registre amb el número 2015022789, dirigida a l’Àrea de Mobilitat i Via Pública, i el Sr. Alcalà no ens ha contestat.

- També es demana el carril bici, que aquest any és el setè des que es va començar a demanar i sembla que no hi ha ganes de portar a cap ja que deu ser més important el d’altres punts de Girona (nosaltres no devem pagar impostos).

Esperem que aquestes peticions es puguin portar a terme.

Gràcies.

Associació de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja

4

Opinió LLAMBREGADES

Girona, sempre Girona G

irona no deixa de ser notícia per alguna cosa important. Acaba de finalitzar l'exposició de flors, que aplega una quantitat de gent forana molt important.

Aquest fet està ja traspassant fronteres quan ja comencen a venir molts turistes atrets per la nostra bonica ciutat, capaç d'enamorar qualsevol amant de l'art, i alhora amb la possibilitat de visitar la nostra preciosa Costa Brava i també les zones muntanyoses on es pot gaudir de paisatges extraordinaris i una bona fresca, a més d'una gastronomia fora de sèrie en ambdós espais.

Doncs bé, si algú pensa que exagero, molts cops no apreciem prou el que tenim a prop, la nostra Girona ha Dibuix estat anomenada millor ciutat d'Europa per la PACE, premi establert el 1955 i la distinció més important que atorga aquest organisme amb seu a Estrasburg. Segons el seu criteri es premia la ciutat europea que millor promou l'ideal europeu. Diu l'esmentada entitat que la nostra ciutat és molt activa i que amb la varietat d'activitats que ofereix demostra el seu fort compromís amb Europa. També, diu la PACE, dóna suport a projectes per despertar la consciència de la població local sobre les causes de les desigualtats econòmiques i promoure la tolerància, el diàleg, els valors de la cultura de la pau i el

per Àngela Ferrer i Mató

de Girona. Autor: Juanjo Valeros. respecte als drets humans.

El premi europeu de la PACE és la major distinció que es pot donar a una ciutat europea per les seves accions en l'àmbit europeu. El premi consisteix en un trofeu, una medalla, un diploma i una beca perquè un grup d'estudiants puguin visitar diverses ciutats europees, i fou creat aquest premi l'any 1955.

Girona s'ha imposat a altres ciutats europees com Bamberg i Sinzing d'Alemanya, a Ivano-Frankivsk d'Ucraïna i a Lublín de Polònia. Ja el 2013 va rebre la Placa d'Honor del mateix consell d'Europa i encara el 1984 la Bandera d'Honor d'Europa.

Crec que a molts gironins els ha passat per alt saber que a Europa ens reconeixen com a ciutat dinàmica i cultural de primer ordre, i val la pena saber-ho perquè tots estimem encara una mica més aquesta nostra Girona i procurem dia a dia que faci honor a la distinció que hem obtingut. Pensem en la immensa quantitat de ciutats que componen la nostra Europa, i haver estat escollida com la millor de totes elles ens ha d'omplir d'honor i animar-nos a fer que amb la nostra col·laboració algun dia sigui reconeguda com a millor ciutat del món. Quin orgull per als gironins i gironines!

La nostra alcaldessa diu: “Girona ha estat sempre una ciutat amb clara vocació europea que s'ha emmirallat en els valors de defensa del drets humans i les llibertats democràtiques que aprecia el Consell d'Europa. Entre els nostres compromisos hi ha el de fer de Girona una ciutat de pau i de defensa dels drets humans. El premi ens estimula a seguir potenciant aquesta estratègia.”

Així que a tots ens cal estar molt orgullosos de la distinció i a partir de "ja" posar fil a l'agulla per tal d'aconseguir fer de Girona l'orgull de tots nosaltres i de tots els que ens visiten i els que poden venir atrets per una ciutat moderna, rica en tot tipus de valors i que procura millorar dia a dia.

Ciutat

5

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

Temps de Flors Com tan bé diu la dita, aquest any, “pel maig cada dia un raig”, que fa del maig un mes florit i bell. Com ja és tradicional a Girona, celebrem Temps de Flors, exposició floral que atreu una multitud de visitants de totes les nacionalitats interessats a gaudir d’aquest meravellós espectacle de flors i colors. Des de La Unió creiem que Temps de A l’esquerra, imatge del girasol a Temps de Flors. A la dreta, el Parc de la Salut.

Flors ben bé que es mereix un nostre centre cívic. De tan bonic que després d’una lesió o operació. “que bella és Girona al mes de maig”. ha quedat, farem que sigui Temps de Un dilluns al mes tenim un monitor Aquest any, tot i les pluges, ha estat un Flors a Pont Major tot l’any. que ens ensenya a utilitzar-los correcèxit de visitants, tant de turistes com tament, però des de l’Associació de de públic en general, que han emple- Parc de salut del barri de Jubilats La Unió ens hi trobem cada nat hotels, bars i restaurants. Aquesta Pont Major dilluns a partir de les 10.30 h per fer afluència massiva ha servit per donar Situat entre el Grup Pont Major i el els exercicis que el monitor ens ha feina i animar l’economia de la nostra carrer Illa Formentera trobem els apa- indicat. És una activitat que ens ciutat, que tanta falta ens fa. rells de gimnàstica del parc de salut. agrada i notem que ens sentim millor, Des de la nostra associació i amb Aquests aparells estan especialment és per això que volem convidar els motiu del Temps de Flors, hem adreçats a adults i gent gran i ens aju- veïns, sense distinció d’edat, a conèicol·laborat en un muntatge col·lectiu den a mantenir-nos en forma o bé a fer xer i provar els beneficis del parc de per decorar i adornar l’entrada del exercicis de recuperació recomanats salut.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET

Exposició a Pedret El passat dia 12 de maig, coincidint amb la celebració a la ciutat del “Temps de Flors”, es va inaugurar al Centre Cívic de Pedret l’Exposició dels treballs de les alumnes dels tallers de punt de creu i de manualitats. La inauguració, a la qual va assistir la regidora de Serveis socials de la ciutat, Sílvia Paneque, va consistir en un pica-pica de germanor, del qual van poder gaudir tots els assistents, i tot seguit es van descobrir les obres exposades.

Els tallers de punt de creu i, i de manualitats, es venen realitzant regularment al centre cívic de Pedret des de fa ja una colla d’anys. Són tallers destinats a la gent gran i oberts a tothom que hi vul-

Una imatge de la inauguració de l’exposició al centre cívic de Pedret. gui participar. Per si a algú li interessa, els horaris són: els dilluns, dimarts i dijous de 18.00h a 20.00 h el de punt de creu i mig punt de creu, i els dijous de 16.00h a 18.00h el de manualitats.

La Junta

Pel que fa a l’exposició, va consistir en una mostra dels treballs que els alumnes han realitzat durant el taller. Hi havia quadres de temàtica ben diversa, realitzats en punt de creu i en mig punt de creu, estovalles, tovalloles, mocadors, collarets i joieria diversa. Les alumnes que van exposar els treballs foren: Dolors Alsina, Laura Bosch, Teresa Descarrega, Teresa Benito i Dolors Dalmau, a més de les dues professores: Manuela Sánchez i Dolors Soler.

Els treballs van restar exposats durant tot el mes de maig i van ser molt ben valorats per tothom qui en va poder gaudir.

L’any que ve, de ben segur que repetirem. I no cal dir que esteu tots convidats a venir-hi.

6

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN SANTA EUGÈNIA DE TER

Evelyn Méndez García

Avis del Casal de la Gent Gran de Santa Eugènia i joves de l’escola Maristes: Una experiència positiva intergeneracional Agafant de referència l’article que ens presenta Àngel Vergara, “Fem activitats intergeneracionals?”, en aquesta edició d’El Roure, des de l’Associació de Gent Gran de Santa Eugènia volíem compartir amb tots vosaltres la part més vivencial del que és i del que significa una activitat en el marc de l’envelliment actiu i de l’intercanvi intergeneracional.

Durant aquest curs 2015/16 dins les activitats del Casal de la Gent Gran de Santa Eugènia hem pogut portar a terme una experiència molt enriquidora amb dotze joves de quart d’ESO de l’Escola Maristes de Girona que han acompanyat la gent gran del Casal en les seves activitats.

En el marc del Programa d’Aprenentatge i Servei del curs, tres grups diferents de quatre joves han portat a terme el seu voluntariat a les activitats que l’Associació de la Gent Gran de Santa Eugènia fem al Casal.

Des d’ajudar-nos a dinamitzar l’espai del bingo del dijous fins a prepararnos jocs nous i divertits per a les tardes del dimecres i participar activament en el taller de risoteràpia que fem els dimarts..., durant tres mesos, els dotze joves ens han aportat frescor, alegria, simpatia i sobretot han estat

Imatges del voluntariat de gent jove a l'esplai.

l’ànima dels diferents grups en què han participat. Com alguns de nosaltres hem verbalitzat, “ens hem sentit més joves, i fins i tot, ens hem divertit com nens al seu costat”. I és que encara recordem amb estima la sorpresa que alguns dels joves ens van preparar l’últim dia (tant ells com les seves famílies varen fer un berenar típic de casa seva pe al darrer dia) i encara recordem més les abraçades que es van fer de comiat, i és que... com alguns deien, talment el meu nét o néta, talment el meu avi o la meva àvia.

Però no sols ens va remoure a la gent gran, també els joves han pogut recollir emocions, aprenentatges i bons moments. I sobretot arribar a descobrir que la relació i el treball amb la

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN

23 d’abril, sortida a Platja d’Aro En la diada de Sant Jordi d’aquest any, al barri de Can Gibert, els veïns es llevaven amb un solejat matí. Feia dies que la gent gran del barri frisava perquè arribés el moment de la sortida que es fa anualment a Platja d’Aro. Es va fer camí ben d’hora perquè els assistents poguessin desplaçar-se aviat fins a les botigues i paradetes que

omplen els carrers d’aquesta turística localitat. Per a molts era el moment d’acostar-se al passeig marítim, per a altres, el moment d’adquirir algun detall, però per a tots, l’ocasió per relaxar-se i esbargir-se. Després d’aprofitar el matí en un vaivé distret, era l’hora de trobar-se a l’Hotel La Terrassa. Un lloc que per a algunes persones del grup ja era familiar, però que, alhora, la presentació d’un menú variat feia les

gent gran ha estat gratament enriquidora (per a molts d’ells va ser la casualitat o l’oportunitat d’accés el que els va acostar a fer el seu voluntariat amb gent gran) i ara tots ells repetirien.

Però el més ric de tot plegat ha estat que tant la gent gran com els mateixos joves hem coincidit a dir: “Aprenem d’ells i ells de nosaltres”, i és que aquesta és l’essència d’una activitat intergeneracional, l’enriquiment i el coneixement mutu.

Tots estem esperant el proper divendres 17 de juny per compartir plegats el dinar i el ball de la festa de fi de curs que organitzem l’Associació de la Gent Gran de Santa Eugènia. Un final que tots ens mereixem!

Maria Garrié

delícies de tots els assistents. Havent dinat, una certa grisor al cel s’observava des de l’interior del local, semblava que algun ruixat acabaria caient.

Res, però, que amoïnés la gent gran que gaudiria a continuació d’una bona tarda de ball. Ja cap al vespre, les forces anaren minvant i la gent gran de Can Gibert tornà cap a casa havent gaudit d’un dia a fora, plen d’activitat i millor companyia.

Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL El segon quadrimestre de 2016, ha sigut molt intens per a la nostra associació, ja que a part de les activitats diàries, cursets, tallers, gimnàstica, ball en línia, jocs de taula, etcètera, hem fet un viatge a Portugal de 6 dies, del 15 al 20 de maig, i hem visitat Lisboa, Fàtima, Tomar, Coimbra, Leiria, Batalha, Nazaré, Alcobaça, Sintra, Cascais, Estoril, entre altres. A Lisboa s’hi va dedicar el primer dia, vam veure la torre de Belém que és l’emblema de la ciutat, el monument dels jerònims, tots dos patrimoni de la humanitat, el Palau Reial das Necessidades, la basílica d’Estrela, l’elevador de Santa Justa i la plaça Marques do Pombal i el barri de Chiado, i l’últim dia, el barri de l’Alfama amb el mirador de Santa Lucia, el mercat de Feira da Ladra, la Sé (catedral), i vam dinar en un restaurant típic amb música de fados. Un viatge que va satisfer plenament els assistents.

També els dies 13, 14, 15 i 16 de juny d’enguany vàrem celebrar les nostres tradicionals festes de primavera, amb ball el dilluns, concert el dimarts, actuació d’un grup d’animació el dimecres i excursió el dijous, tots

Foto de grup a la sortida a Portugal.

aquests actes amb molta concurrència d’associats.

El grup Els Trempats, que durant tot l’hivern han pujat cada dimarts al santuari dels Àngels, ara que fa més calor, van a caminar a Banyoles, van fer la volta a l’estany i un bon esmorzar per recuperar forces.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Estem a punt d’agafar les vacances, però abans hem passat uns dies plens de feina, ja que entre la Setmana Santa, les flors de Girona i la nostra setmana cultural Dies de Flores ens hem vist desbordats per les activitats. Cada dia ens tocava assajar alguna activitat com cant, playback, vestits de paper, balls en línia, comèdia, pallassos i segur que alguna més que ara se m’escapa.

Volem fer esment al vestit de núvia que va confeccionar Maria Serrano i la cua del vestit, que la va fer Maribel Redondo. Aquest va estar un dels vestits que més va agradar. Amb aquest reconeixement volem donar les gràcies a la Maria, que ja fa un temps que ens va deixar. Moltes gràcies, Maria, et tenim sempre present.

Pere Heras

Els jocs de taula, el juliol seran només a la tarda, i l’agost el nostre espai cívic tancarà per vacances, i el setembre ens retrobarem amb moltes activitats, cursets, tallers i amb un espectacular viatge de 7 dies a Viena i Budapest, amb una visita d’un dia a Bratislava.

Bon estiu a tothom.

Marisol Lagares

Imatge d'una ativitat de la setmana cultural.

La nostra entitat ha participat, igual que altres centres, en la Diada de la Gent Gran, que aquest any s’ha fet a l’Auditori de la Devesa, amb una assistència d’unes 700 persones. Nosaltres hi hem aportat una desfilada de vestits de paper, que ha tingut molt d’èxit. Els

companys de l’entitat, en Pitu i Maribel Lara, varen ser els conductors de la Diada.

Ara marxem una setmana a Calafell a carregar piles, quan tornem, i fins al juliol, tenim la revetlla de Sant Joan i una sortida.

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Benvolguts, quan us arribi aquest exemplar a les vostres mans, l'estiu estarà amb tots nosaltres i serà un bon moment per fer un petit recopilatori del que ha passat en aquest últim trimestre en el nostre esplai.

La primera setmana de juny vàrem celebrar la Festa Major del barri de Sant Narcís i alhorael Dia de la Gent Gran. Durant els quatre dies vàrem poder veure mostres de la bonica exposició de patchwork i manualitats dirigides pels voluntaris, la Sra. Alícia Vila i el Sr. Jaume Carreras, que va tenir un gran èxit de visitants. Així mateix, el dilluns al matí hi va haver una exhibició de gimnàstica seguida d'un esplèndid vermut per a tothom. A la tarda el protagonisme el van tenir els nostres alumnes de country que ens van obsequiar amb una estupenda demostració d’aquest ball, tot seguit dins el claustre del centre es va obsequiar a tothom amb un merescut refrigeri.

Teresa Delgado

Festa de la gent gran a la Plaça de l’Assumpció de Sant Narcís.

Seguidament pren protagonisme el ball de fi de festa on els nostres socis i amics van gaudir amb l'actuació del conjunt Rímel.

Tots els cursos han acabat amb èxit i des d'aquí felicitem a tots els alumnes i components de la junta. Us recordem que durant tot el mes de juliol podeu seguir inscrivint-vos en els diferents

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN MONTILIVI

José Gómez Muñoz És un usuari de diverses activitats de l’Associació Gent Gran Montilivi.

Per la diada, celebrada recentment, dedicada a la gent gran, i organitzada per l’Ajuntament de Girona, va voler col·laborar fent aquesta poesia: Dia del jubilado Com que normalment la seva parla i el seu pensament és en castellà, és va expressar en aquest idioma. Tingué gran acceptació i una forta ovació per part del públic allà present.

Serveixin aquestes paraules per agrair-li la seva participació i per encoratjar-lo a seguir fent que més li agradi.

DIA DEL JUBILADO Quisiera gritar bien alto y a los cuatro vientos.

Aunque no soy ningún tenor.

Para que todos los ancianos/as del mundo se les reconozca toda su importancia y todo su gran valor.

Porqué han sufrido guerras, miserias, injusticias, enfermedades y todo tipo de privaciones.

cursos.

Amb l’agost arriben les esperades vacances, tot i que es diu que els jubilats les tenim tot l'any, també ens vénen d’allò més bé per tornar al setembre amb ganes de començar un nou curs i amb noves idees.

Amb el desig que passeu tots un bon estiu.

Dolors Estañol Porqué ahora ayudan y animan a sus hijos y nietos en la crisis y en incontables ocasiones.

Porqué además, la gran mayoría hacen milagros con la economía de sus pequeñas pensiones.

Porqué sois el más valioso tesoro de conocimientos, sabiduría y experiencias de todas las naciones.

Por todo eso y mucho más, os merecéis nuestro más sincero agradecimiento y nuestro más incondicional amor.

Y porqué gracias a vuestra voluntad y esfuerzo, hoy podemos disfrutar todos, de un mundo mejor.

Y para todos los responsables, que de una forma tan amorosa, han hecho posible este valiosísimo evento.

Y de una forma muy especial a los dirigentes de nuestro sensible y queridísimo de Girona Ayuntamiento.

Yo, hoy en nombre de todos los jubilados/as os expreso mi más fraternal agradecimiento, y os deseo en este día tan especial, que la vida os colme de paz. Y que todos vuestros sueños se hagan realidad.

Y sobretodo que nunca dejemos de valorar el tesoro más valioso del mundo, que son todo el almacén de sabiduría que tiene la tercera edad.

Y por eso, para todos y todas, yo os pido un aplauso tan fuerte que pueda oírse por toda la ciudad.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Durant aquesta primavera hem estat treballant per una bona causa, en el nostre casal de jubilats hem col·laborat amb el Centre Cívic de Taialà en la confecció d’uns conillets de peluix, l’import de la venda dels quals ha anat destinat a poder sufragar necessitats bàsiques dels refugiats en el camps d’acolliment, tan mancats de materials, aliments i productes sanitaris.

Aquests treballs i dedicació ens fan pensar en la societat en què vivim i la sort que tenim de poder gaudir de tantes comoditats, a diferència dels pobres refugiats.

Però la vida continua, i us explicarem que a finals del mes de maig hem pogut gaudir d’un fabulós viatge a la serra de Cazorla, per on hem pogut fer caminades en uns paratges espectaculars, visitar pobles com els de Cazorla, Beas de Segura… En el paisatge dominen les oliveres, amb el

M. Oliva Moreno

Imatge del grup que va viatjar a la serra de Cazorla.

fruit de les quals s’elabora l’extraordinari oli conegut arreu del món.

Hem començat el mes de juny, en concret el dia 1, celebrant la Diada de la Gent Gran. Atès el gran nombre d’assistents, ja sigui com a públic, ja sigui participant en les diferents activitats, s’ha dut a terme a l’Auditori. La

cirereta de l’acte ha estat el Cor dels Casals de Girona, que han interpretat Girona m’enamora”, amb un gran èxit.

Espero que tots hagin gaudit d’aquest dia, tant com l’he gaudit jo!

Us desitgem un feliç estiu i esperem retrobar-nos el proper setembre!

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Els joves del projecte de taller de forn de vidre volem dir que ha estat tot un plaer tornar a coincidir amb la Consuelo i la M.ª Àngels en un altre espai que no fos la cuina. Aquesta vegada, l’activitat que dirigien elles ha estat més tranquil·la i això ha comportat que es respirés un ambient càlid de relaxació, però alhora divertit i entretingut. Un cop més, entre tots i totes hem aconseguit aprendre tècniques sobre la manipulació del vidre, com ara tipus de materials per pintar-los, tallar-los, llimar-los, etc. El que ens ha agradat més era saber que al dia següent de projecte, tindríem a les nostres mans allò que havíem realitzat a la sessió anterior i que aquest material dissenyat seria un record físic per sempre. Volem agrair un cop més, a la Consuelo i a la MªÀngels per havernos fet sentir com a casa i per havernos fet passar estones tant alegres i divertides entre tots i totes. Mai obli-

Consuelo Toledano

Treballant en el taller del forn de vidre.

darem el primer dia decorant l’ampolla de vidre, ni lo sapastres que arribàvem a ser alguns per fer les manualitats, ni

el primer dia de joies... no oblidarem cap instant dels que hem pogut compartir. Gràcies, gràcies per tot!

10

Ciutat TALLERS

L

Taller de forn de vidre

’any 2015 l’Associació Batibull va dur a terme el projecte Cuinem generacions al Centre Cívic del Barri Vell de Girona, amb la col·laboració de l’Associació de Gent Gran de la Vall de Sant Daniel i joves estudiants de la Universitat de Girona. Gràcies a la satisfacció dels participants i a l’avaluació positiva del desenvolupament i execució del taller, aquest any 2016 hem tornat a repetir l’experiència i hem gestionat, organitzat i dinamitzat el taller de forn de vidre, un taller d’aprenentatge d’expressió artística realitzat al Casal de Gent Gran de Sant Daniel on sempre ens han acollit amb paciència, un gran somriure, molta amabilitat i amb especial afecte.

El taller de vidre és un projecte intergeneracional de lleure que pretén tenir un efecte terapèutic davant els canvis psicològics, físics, emocionals i socials que es produeixen en el procés natural i gradual de l'envelliment. El fet de relacionar-se amb el jovent i sentir-se útil és una oportunitat educativa per generar activitats que fomentin l'autonomia i la independència, i de promoure l'envelliment actiu, entès com un dret humà i no com una necessitat.

La nostra finalitat és que joves i grans aprenguin els uns dels altres, mitjançant la cooperació i convertint l’aprenentatge en un pont entre generacions.

Durant aquest taller intergeneracional els i les participants han pogut practicar diferents tècniques per tractar el vidre, des de la manipulació fins al reciclatge i la fusió.

Els resultats obtinguts han estat un cop més excepcionals i ha quedat demostrat que, d’ençà del primer

A dalt, grup de treball del taller de vidre. A l’esquerra, exposició d’alguns treballs. projecte intergeneracional, s’han establert unes grans relacions entre els dos col·lectius i l’Associació Batibull. Tal com podeu veure en les imatges, els i les participants han pogut gaudir d’un temps meravellós en què les converses i les ganes de fer eren imparables.

S’han dut a terme diferents manualitats artístiques, com poden ser plats, collarets i decoracions de sobretaula. Els materials utilitzats eren desconeguts pels joves, i s’ha despertat així la seva curiositat i la bona manipulació d’aquests mate-

rials.

L’avaluació per part dels i les joves ha estat molt satisfactòria, i ens han transmès que el temps se’ls feia curt i que seguien el taller amb interès per descobrir més sobre aquest món artístic tan desconegut per ells.

Per finalitzar volem agrair la dedicació, motivació i alegria de M. Àngels Bahí i Consuelo Toledano per estar sempre disposades a participar en noves aventures; i als i les joves participants, que de manera voluntària han fet possible aquesta realitat.

Associació Batibull

Ciutat

11

ESPAIS VERDS

É

Camins de barri

s un projecte gestat i elaborat per la Federació d’ Associacions de Veïns de Girona que volem que sigui un element vertebrador dels barris de Girona, per fomentar la cohesió entre ells i entre els seus veïns.

Es tracta d’una anella verda o camí de ronda de la ciutat que, resseguint tots els barris perifèrics i els que tenen espais verds, conformi un recorregut per fer a peu, practicable des de qualsevol barri, sigui de la perifèria o del centre , de manera parcial o total, per etapes o sectors, per un seguit de camins i corriols públics ja existents que, degudament senyalitzats, resseguiran aquesta corona verda de tant valor paisatgístic, històric i natural que tenim la sort de gaudir a la nostra ciutat.

Més endavant es poden adaptar a bicicletes i cavalls, tot i que no podran compartir la mateixa via i s’haurà de buscar alternatives en paral·lel. En determinats trams hi haurà diverses opcions amb accessos a punts singulars i rellevants com ara monuments, vestigis històrics, fonts, etc.

El conjunt de camins ha estat traçat seguint el coneixement que tenen del seu propi territori les associacions de veïns de cada barri, i ha relligat tota la informació un equip de tècnics que ha estudiat la manera de fer el recorregut amb la màxima facilitat per tota classe d’usuaris i i ha remarcat en quins punts i trams cal intervenció per connectar els camins salvant accidents del terreny com ara marges, a sota els ponts i lleres.

Aquest projecte ha estat presentat en el marc de Girona, Temps de

Flors d’enguany a l’espai del Pati de les Magnòlies, que ha sigut molt concorregut pel públic en general i els gironins en especial.

Ara toca ser perseverants i aconseguir que l’Ajuntament posi en marxa aquest projecte tan interessant i que alhora resulta assumible econòmicament, ja que bàsicament es tracta de senyalitzar el traçat, millorar alguns trams i salvar alguns

obstacles, tenint cura de la neteja i manteniment dels camins i corriols.

Volem agrair la col·laboració de les associacions de veïns que hi han participat i la indispensable tasca de l’equip de tècnics que han elaborat el projecte.

Que en puguem gaudir tots ben aviat!

Junta de la FAV

12

Ciutat GENT GRAN

Isabel Oliva i Prat i Josep Busó (en Pitu), gent gran que ens honora

Q

ue n’és de maco parlar de gent gran que estan bé i honoren la nostra societat, els gironins tenim gent gran per sentir-nos orgullosos, alguns estan en l’anonimat de casa seva o d’alguna residència i d’altres han vist la llum pública com és el cas de la Isabel o en Pitu, per això vull dedicar el meu article especialment a ells, però fent una breu pinzellada a tants avis que des de casa o en alguna residència també fan coses per nosaltres.

Isabel Oliva i Prat, una gironina de 91 anys, va néixer al cor del Barri Vell, no es cansa d’escriure i publicar, de professió mestra, tots els seus anys de treball els va dedicar amb gran estimació a la docència, desprès de la jubilació va començar a escriure llibres que li surten a raig, amb premis més que merescuts, enamorada del Barri Vell, germana del recordat Miquel Oliva i Prat, arqueòleg, que vàrem perdre d’accident a la flor de la joventut.

La Isabel abans d’aquesta Setmana Santa encara va anar a Blanes a recollir el premi Recull, que va ser guardonada l’any passat, i diu que aviat tindrà nou llibre al carrer. Amb la quantitat de premis que ha obtingut de ben segur que li hauríem de fer un El Roure especial, concurs al qual es presenta, premi assolit, i crec que gaudir de premis havent començat tan tard i als 91 continuar recollint-ne, és per dir-li: felicitats, Isabel, i que per molts anys més puguem gaudir de vostè i dels seus llibres i poemaris.

Fa uns mesos un diari va dedicar una entrevista a Josep Busó, conegut com en Pitu, que ha estat protagonista al seus 94 anys del film documental Fugir de l’oblit , ell va viure l’exili i va ser un dels 22.000 que Pétain va intercanviar amb els alemanys per presoners francesos.

El dia que vaig llegir l’entrevista em vaig animar i li vaig trucar a la residència on es troba, Mutuam. En Pitu, no el conec personalment, però dóna la casualitat que és el pare d’un bon amic meu amb qui havíem anat a escola junts a l’edat del deu anys fins a acabar el comerç. El seu fill és el recordat Jordi Busó, que ens va deixar farà un parell d’anys, en Pitu va viure el pitjor dolor que pot patir un pare, acomiadar un fill a la flor de la joventut.

En Pitu va tenir anys la seva esposa a Mutuam, més tard al Puig d’en Roca fins al seu final, els residents l’estimen molt, de quan hi anava, perquè a part de cuidar d’ella sempre feia per portar cadires de rodes amunt i avall. S’ha fet gran, va caure i ja no hi pot anar.

Després de morir la seva esposa va continuar pujant al Puig d’en Roca i ajudava a traslladar la gent que anava amb cadira de rodes o el que fos, però com he dit abans, va caure no hi pot anar, i està a Mutuam.

En acabar li preguntaven: “Creu que l’haurien de compensar pel maltractament rebut?”, referint-se a la guerra. “Ara? Als 94 anys com em poden compensar?” Quan li vaig trucar per felicitar-lo, vaig dir-li: “Pitu, havia

de ser franc i dir-los que la seva gran il·lusió és poder anar al Puig d’en Roca”. “Tens raó”. “I acabar on la seva esposa, que no és demanar tant als seus 94 anys”. Vaig dir-li: “Pitu, vostè no ho ha demanat, li asseguro que ho faré per vostè perquè sé que és el seu desig”.

Acabo d’explicar dues històries diferents d’avis que han vist la llum pública, en Pitu menys que la Isabel però al final ha pogut explicar el que no havia explicat mai, la seva vivència de l’exili, i és que d’avis per sentir-nos honorats els gironins en tenim molts, però no els sabem perquè estan en l’anonimat.

Us en presentaré alguns: la M. Teresa Tor, botiguera del Barri Vell de Girona, concretament del carrer dels Ciutadans. On ara hi ha Cultura fa molts anys hi havia una sastreria que es deia Fernández, ella hi va obrir una botiga de discos, principalment de música clàssica, i es deia Perfils. També, de fotografia amb la seva germana Concepció. Durant anys va ser camí obligat dels giro-

Ciutat

Dos dels dibuixos que fa la Sra. Maria Teresa de 93 anys. nins amants de la bona música. Em deia: “Tinc discos M. Carme”. Anava allà i només d’apuntar l’agulla li deia: “Sí”. Va continuar fins a la jubilació en aquell petit santuari de la bona música. La M. Teresa té 93 anys, ha acceptat la vellesa i la solitud que comporta, primer al Centre Cívic de Sant Narcís i ara a casa seva fa dibuixos i petits olis, tots imatges de Girona, i de tant en tant sóc agraciada amb un d’ells a la meva bústia amb dedicatòria entranyable inclosa.

Aquesta és la nostra gent gran, que ens honora i fa que ens sentim orgullosos d’ells. La M. Dolors Coquard, persona activa, filla d’un dels mestres més grans que hem tingut els gironins, el senyor Coquard. Per salut està a Maria Gay i els ajuda amb les activitats que fan al centre per portar una espurna d’alegria en dies festius. La Lita Pau, dependenta de la Llibreria Roca, està al Puig d’en Roca i quan hi ha manualitats per fer, es passa el dia a la seva habitació fent roses, retallant o fent el que

calgui per a la gent. En Pere Lladó, el millor cambrer que havíem tingut, també es troba al Puig d’en Roca, quan la Conxita, la seva dona, és amb ell aprofita per trucar-me i preguntar com estem. L’àvia Hermínia, de la plaça Catalunya, evidentment retirada però que viu damunt la seva botiga, té un nét que estudia periodisme i li està fent uns àlbums impecables amb notícies i fets rellevants que passen a Girona. L’he vist un sol cop, i al Trueta se’m va apropar, va dir-me qui era i el que guardava i a partir d’aquell dia estem en relació, per nosaltres és l’àvia Hermínia.

La Carme Baró, la millor florista que vàrem tenir en l’estimat Barri Vell, i no surt de casa, viu amb el fill i la nora. Les seves mans no paren mai i em fa arribar petits tapets que fa de ganxet i encara algun centre que prepara amb flors artificials que té guardades, i quan el veig dic: “Encara porta el segell de Flors Baró”. La Rosa de Sant Daniel va al centre cívic, fa uns detalls de vidre i ceràmica que ocupen un lloc espe-

13

cial de casa, a part que fa poemes dedicats a la gent que estima.

La Rosa, 92 anys, ha perdut fa poc el marit, el gran pintor Ernest Dalmau.

Ella l’ha cuidat fins al darrer alè. És del tot imprevisible amb els seus anys, me l’he trobada a la porta de l’UCI per saber com estava en Raimon i estar al meu costat. La senyora Maria de les olletes, exbotiguera de la rambla Verdaguer, encara em sorprèn amb algun detall, diu que li fa il·lusió fer-ho, és una col·leccionista de punts de llibre. La Rosa del Molí sempre em sorprèn amb alguna cosa de Girona; la Salvadora, les seves felicitacions de Nadal fetes de punt de creu m’arriben puntualment; la Rosa, la filla del Barato, merceria que hi havia al carrer de l’Argenteria, em fa arribar flors per a en Xevi. L’Anita Rexach, viuda de Joan Viñas, des de Barcelona truca i es preocupa per nosaltres; la Conxita, viuda de l’Emili Girbal, fundador del grup Terra Endins, li agrada recordar el nostre barri, on ella havia viscut, la plaça de l’Oli..., i tanta gent que aniria apuntant que no sé com parar. El que rebem de la nostra gent gran o dels nostres avis és d’un valor incalculable. Jo també m’he fet gran però penso que encara no he començat a donar tant com ells.

Amb aquest petit recull de petites històries vull donar el meu agraïment a tots els avis d’aquest escrit i als que no hi són també, perquè malgrat haver arribat a la vellesa cadascun a la seva manera, uns a casa, altres en residències, uns anònimament, altres públicament, amb les seves il·lusions o amb les seves trucades encara són capaços de fernos feliços. Felicitats a tots.

M. Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora)

14

A

Consell G.G.

Crònica de la 9a Diada de la Gent Gran de Girona

mesura que ha passat el temps, ens va quedant enrere aquella primera diada que, a títol de prova, la gent que formàvem part del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Girona, esperonats per les companyes d’Atenció a la Gent Gran i d’EMPSA, i amb el seu suport, vàrem celebrar a l’auditori de La Mercè. Va tenir tan bona acollida que féu necessari trobar un nou espai, més ampli, i se’ns concedí la possibilitat de traslladar-la al Teatre Municipal, un marc esplèndid i alhora molt proper. A partir d’aquí, any darrere any, s’ha vist com s’incrementava el nombre d’assistents, fins a arribar ja a sobrepassar els quatre-cents. Ara bé, l’estructura del lloc —pisos i llotges— comportava un cert risc, ja que atenent les dificultats de mobilitat d’alguns dels homenatjats, calia preveure el cas d’un hipotètic incident.

Tot això ha fet que, enguany, atesa la previsió d’un considerable increment d’assistència, s’adoptés la decisió de recórrer a la Sala Gran de l’Auditori del Palau de Congressos, més accessible. Vet ací que l’esmentada previsió s’ha acomplert amb escreix, ja que el nombre d’homenatjats ha sobrepassat els set-cents, per la qual cosa podem dir que s’ha assolit un cim ben considerable. Cosa que ens esperona a seguir treballant, amb il·lusió, per anar tirant endavant aquesta joiosa celebració ciutadana, en honor de la nostra gent gran.

Dit això, fem una petita ressenya dels actes celebrats en aquesta nova edició.

Com ja és habitual, es començà amb la salutació de benvinguda, a càrrec de la regidora d’Igualtat i Drets

Coral integrada per membres de diversos casals interpretant la sardana "Girona m'enamora".

Socials, Sílvia Paneque, acompanyada per la vicepresidenta del Consell Municipal, M. Àngels Bahí, i d’Àngela Ferrer, membre del Consell.

A partir d’aquí i fins a arribar al descans —actuaven de presentadors dels actes Josep “Pitu” Caicedo i Maribel Lara— tingué lloc un entranyable reconeixement envers la nostra catedral, a càrrec de Gustau Torres, fill del campaner, bon coneixedor del tema a tractar.

Seguidament, a càrrec de l’AGG de Santa Eugènia, sota la direcció de Virgínia Martínez, tingué lloc una acurada presentació de l’activitat de Coreogym.

Arribada ja l’hora del descans, tots els assistents fórem convidats a recuperar forces, amb un generós esmorzar, convenientment preparat, al vestíbul de l’Auditori.

La segona part començà amb una digna exhibició de taitxí, a càrrec de l’AGG de Montilivi, dirigida per Rossend Masgrau.

Després, abans de la propera actuació —i fora de programa— un dels homenatjats assistents, va oferir-se per fer lectura d’un seu poema, dedicat a la gent gran.

Tot seguit tingueren lloc dues

esplèndides desfilades de vestits de paper, confeccionats i lluïts per senyores pertanyents a l’Associació de Jubilats i pensionistes de Vila-roja; presentats molt dignament per elles mateixes, que arrencaren forts aplaudiments.

I vingué la gran sorpresa de la jornada, a càrrec d’una reeixida coral, integrada per membres de diversos casals de gent gran de la ciutat, que interpretaren l’encisadora sardana Girona m’enamora. Fou dirigida per David Sunyer, amb acompanyament al piano d’Àngel Comalada. La presentació de la cançó i els solos del cant anaren a càrrec de Rosa Pié, del Centre Cívic del Mercadal.

Com a cloenda de la festa, vingueren unes sentides paraules d’agraïment i de lloa de la nostra alcaldessa, seguides d’uns mots de M. Àngels Bahí, i d’un poema homenatge de Lluís Torner, vicepresidenta i membre, respectivament, del Consell Municipal.

En resum, fou una diada molt reeixida i completa, seguida pel nombrós col·lectiu dels homenatjats, voluntaris, col·laboradors i organitzadors dels actes. Per molts anys!

Lluís Torner i Callicó, membre del Consell Municipal de la Gent Gran

Consell G.G.

15

19 DE MAIG DE 2016

E

Resum del Ple del Consell Municipal de la Gent Gran

l dia 19 de maig, a les 17 h, es va celebrar a la Sala Diumé de l’Ajuntament la sessió ordinària del Ple del Consell Municipal de la Gent Gran, a la qual van assistir l’alcaldessa de Girona, la regidora de Serveis Socials, Habitatge i Seguretat, els membres del Consell Municipal, i les associacions i institucions que en formen part.

Aquest any va ser presidida per primera vegada per l’alcaldessa, senyora Marta Madrenas, i també hi va assistir la senyora Sílvia Paneque, com a nova regidora de Serveis Socials. Totes dues van manifestar la seva satisfacció per formar part del Consell i es van comprometre a treballar pel benestar de les persones grans i donar el seu suport al Consell Municipal de la Gent Gran per la gran funció social que fa.

A l’acte es va retre homenatge als companys desapareguts, senyor Homet, senyor Plana i senyor Pararols, i la senyora alcaldessa va oferir un ram de flors a les seves esposes i familiars, expressant-les el seu condol.

Seguidament es va aprovar l’acta de la sessió anterior i els representants de les comissions, senyora Tere Delgado, senyor Pere Heras i senyor Pere Madrenys, al qual se li es va oferir un obsequi en agraïment als molts anys dedicats a la revista El Roure, van exposar el treball fet per les comissions durant l’any passat.

La senyora Lourdes Delgado va exposar la memòria del 2015 del Servei d’Atenció a la Gent Gran i les Persones Dependents, i el senyor Tony Val també va explicar el treball realitzat per l’Equip Municipal de

Dues imatges del Ple del Consell Municipal de la Gent Gran.

Promoció de la Salut durant el mateix període.

Es va aprovar la incorporació d’una entitat que treballa en projectes per a la gent gran, Espiral, que va sol·licitar formar part del Consell, i el senyor Toca va explicar la tasca que en fan.

La vicepresidenta, senyora Maria Àngels Bahí, trasllada algunes peticions del Consell, com un dinamitzador per a les associacions i casals de la gent gran, alguna residència

pública municipal, i explica que s’han atès dues peticions com la de l’Hospital Josep Trueta per comprovar si la senyalització interna de l’hospital era prou entenedora.

També van visitar la residència Can Regàs per tal de veure les instal·lacions i conèixer-la millor.

La presidenta tanca la sessió i agraeix a tot el Consell Municipal de la Gent Gran la gran feina que fan des de les comissions i els anima a continuar.

16

Imatges per al record

Revetlles de Sant Joan Secció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.

Foguera de Sant Joan. Girona. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Joan Comalat)

Foto de Amadeu Duran, Revetlla de Sant Joan a Girona (1979-1982), Fons El Punt Avui.

Imatges per al record

Autor desconegut. Revetlla de Sant Joan (1984), carrer Emili Grahit. Fons El Punt Avui.

Autor desconegut. Revetlla de Sant Joan (1984), carrer Emili Grahit. Fons El Punt Avui.

17

18

Entrevista

Marta Madrenas, alcaldessa de Girona

Fotos: Ajuntament de Girona

- Quin ha estat el camí cap a l’alcaldia?

- Crec que la meva inquietud per col·laborar o aportar alguna cosa a la societat neix del meu contacte amb un col·legi professional, el d’agents de la propietat immobiliària.

Volia treballar per a la professió i ho vaig fer durant nou anys com a presidenta. Em va interessar especialment tot el que feia referència a les mesures protectores dels consumidors. La meva tasca era totalment voluntària.

Marta Madrenas, gironina de cap a peus i orgullosa de serho, és la nova alcaldessa de Girona des del 18 de març.

Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, Madrenas és agent de la propietat immobiliària, advocada i docent. Entusiasta i propera, creu fermament en els valors de la participació, la transparència i l’honestedat i de com aquests es poden posar en pràctica en política.

Reivindica el paper actiu de la gent gran i des d’El Roure fa una crida a la participació en les decisions públiques a través del seu Consell.

- Quan li ve el cuc d’entrar en política?

- Durant l’època del tripartit em van demanar la col·laboració en la redacció de la llei del dret a l’habitatge, el seu decret... Allà va ser.

Aquesta llei recull aportacions meves. Devia tenir uns 30 anys i escaig.

- Una independent a la llista de CiU - La meva feina al col·legi d’API em va portar a tenir contacte i treballar diferents temes amb el senyor Puig-

demont. Li va semblar que podia ser i fer una bona aportació a la llista municipal per Convergència i Unió, i així va ser. Abans, però, vam tenir llargues converses. Vaig acceptar la seva proposta perquè ens lligava una mateixa manera de veure les coses. I he de dir que mai se’m va demanar l’afiliació al partit, ni tan sols insinuar. Em va posar com a segona de Convergència.

- Persona de confiança de Carles Puigdemont - Durant els quatre anys del primer

Entrevista

19

“M’agradaria ... que hi hagués plena ocupació i que tothom tingués les seves necessitats cobertes.”

mandat em vaig fer càrrec de l’Àrea de Promoció Econòmica, Ocupació i Dinamització del territori, i vaig exercir com a adjunta a l’alcaldia.

Van ser anys molts durs però alhora molt enriquidors. Vaig treballar molt estretament amb l’alcalde. El projecte era il·lusionant. Havíem de canviar la tendència estàtica de la ciutat perquè com ell deia “calia posar Girona de moda” i així recuperar l’orgull gironí de pertinença. I tot plegat amb un objectiu de desenvolupament econòmic. Pensi que aquests primers anys van coincidir amb el pitjor moment de la crisi econòmica. La idea, tant seva com meva, era un projecte de vuit anys.

Els indicadors econòmics al final d’aquest primer mandat van ser positius, per tant, penso que l’equip de govern va fer una bona feina.

- Al gener passa el que passa ...

- És cert, ens situem al segon mandat i assumeixo la responsabilitat d’Urbanisme i Activitats. No em va donar temps ...

- Com porta el pes de l’alcaldia?

- Ets l’últim esglaó de la cadena i per tant el responsable últim de totes les polítiques que s’estan duent a terme. Les decisions que es prenen marquen les prioritats de les polítiques municipals. Prioritzar no vol dir deixar de fer però sí triar. És un pes, sí, però que assumeixo amb ganes.

- Què sent després de gairebé 100 dies al càrrec?

- És un orgull i una oportunitat única poder treballar per a la gent.

Aquest fet, que et dóna aquest plus de responsabilitat, també et brinda satisfaccions íntimes. Poder incidir en positiu en la vida de les persones és excepcional i això, des de la polí-

tica municipal, es pot fer i s’ha de fer.

- Tots els polítics són iguals?

- No és el mateix el que pot fer un alcalde que un altre pel motiu que li comentava. En la gestió es decideix i amb les decisions que es prenen pots millorar o no la vida de les persones. Crec en els valors, la honestedat, la transparència i hi crec fermament.

- I ho aplica?

- Sí, i vull que es faci i ho estic fent.

A Girona hem estat pioners a posar en pràctica polítiques de transparència i participació. Tenim pressupostos participatius, hem creat diferents consells ... i aquestes actuacions, entre moltes altres, són el reflex d’aquesta voluntat. No venem fum. Ho fem. Hem de millorar?, i tant que sí. Però el que hem fet ja queda.

20

Entrevista

A RAIG! - Una flor?

- Sóc de plantes. Atrapada per la natura.

- Un color?

- Verd - Un actor?

- Gary Cooper - Un rei?

- Cap! - Un futbolista?

- En Pere Pons, del Girona - Un papa?

- Joan XXIII - Divorci sí/no?

- I tant!

- Avortament?

- Sí - Un àpat?

- Escudella i carn d’olla, de la mare, o meva - Què hi ha més enllà del cementiri?

- Totes les accions fetes amb amor.

Ho deia la mare Teresa de Calcuta.

- Quines són ara les prioritats?

- Moltes. És clar que cap gironí ha de patir per tenir cobertes les necessitats bàsiques, però alhora també és prioritari i gens contradictori el fet que s’ha de treballar pel desenvolupament econòmic perquè, si no, no hi haurà possibilitats de tenir ingressos per poder fer front a les polítiques públiques que són imprescindibles. Per tant, són dues vies exactament igual d’importants.

- Quin lloc hi ocupa la gent gran?

- La gent gran és imprescindible; aporta l’expertesa i en molts casos, el seny. Per tant, és molt important fer-los participar. Els hem d’escoltar? Aquesta faceta està clara i superada. El que hem de fer és aconseguir la seva participació en les decisions públiques perquè és

segur que les milloraran i per aquest motiu és important el Consell de la Gent Gran. Animo a tots els lectors d’El Roure a involucrar-se de manera activa en el Consell. Com més participatiu sigui, més representatiu serà i farà que prenguem decisions millors.

- Com es combina l’alcaldia amb la vida personal?

- Molt malament i de manera deficitària. La conciliació no existeix i vaig fent com puc. Si tinc un minut lliure el destino als meus fills. Però és difícil, molt difícil. És el gran peatge.

- Tanqui els ulls. Quina Girona imagina?

- Em sento molt orgullosa de Girona tal com és. Girona és una ciutat amable, cultural, amb molta riquesa

humana, amb un índex d’emprenedoria impressionant, dels més alts d’Europa. M’agradaria, però, que hi hagués plena ocupació i que tothom tingués les seves necessitats cobertes. Voldria que els ciutadans i ciutadanes continuessin mantenint aquest orgull de sentir-se gironí. I amb aquesta voluntat, que tots els veïns fessin extensiu aquest orgull al món.

- Un toc personal - Sóc del 67. Visc amb la meva parella; tinc dos fills, un nen i una nena.

Visc a Girona. Nedo, m’agrada el cinema i la lectura, sobretot de novel·les històriques.

Plural Comunicació

Qualitat de vida

21

Experiències de gent gran amb gent jove o viceversa

L

es experiències que poden tenir els col·lectius de gent gran i de gent jove en relacionar-se i fer activitats conjuntes són molt enriquidores. Per part dels més grans, ens adonem de com han canviat els temps i dels valors que teníem nosaltres de joves en comparació amb els del jovent d’avui.

Dit això, podem analitzar el que pot aportar cada un d’aquests col·lectius a l’altre.

Veiem que tenim una joventut molt maca, que ens escolta, però tal vegada no ens fa massa cas. Solen dir-nos, sobretot si són del nostre entorn familiar, cosa que indica que ens tenen molta confiança: “Sou prehistòrics”. Però en el fons ens adonem que les activitats que fem amb ells se les agafen amb serietat i aporten idees molt interessants.

Nosaltres aportem l’experiència, ells la tecnologia.

Si, per exemple, fem una acció culinària, els ensenyem que s’ha de cuinar sense pressa, elaborant molt bé els nostres plats. Ells paren molta atenció i els agrada. Tanmateix, ja ens parlen dels robots de cuina i altres estris que fan el mateix però molt més ràpid. El resultat no és el mateix, però és comestible i vivim en el món de la pressa.

Un exemple de bona convivència i col·laboració entre joves i grans el vam tenir en una festa que es va fer amb berenar inclòs. Constava d’una petita xerrada i de jocs de taula d’atenció, memòria i coneixement.

Recordo el jovent, que podríem dir que eren mainada d’aproximadament 12 anys, com a ells mateixos els agrada catalogar-se, adolescents. La convivència, col·laboració en la resolució dels exercicis o jocs,

inclosa l’hora del berenar amb ells va ser excel·lent. Extraordinari comportament de la joventut envers els més grans, educats i ben dirigits pels monitors que els acompanyaven.

Una tarda enriquidora dels uns envers els altres, una experiència a repetir.

El que tal vegada trobem a faltar la gent gran dels més joves del nostre entorn familiar és la manca d’atenció que ens tenen. A nosaltres de petits ens agradava que els nostres avis ens expliquessin històries i contes. Ens els escoltàvem amb molta atenció i sovint els els fèiem repetir un cop i un altre. Actualment no estan de contes ni d’històries. Deixem-los amb la maquineta o joc de pantalla que sigui, telèfon mòbil, tauleta, i no els destorbem que els farem perdre la partida. No. Cal cuidar-los tan bé com sapiguem i estimar-los molt. Intentem al màxim col·laborar amb pares i mestres en la seva educació perquè aquesta generació és el futur i penso que s’està preparant molt bé per quan arribi el

moment que hagi d’agafar les responsabilitats que li exigirà la societat. I de veritat crec que podem dormir molt tranquils, ja que el nostre futur està en molt bones mans. Ja sé que això ho diem els avis que quan parlem dels nostres néts ens diuen que ens posem el pitet (que ens cau la baba), però si bé tots ens els estimem molt i per a nosaltres sempre són els més macos, hem de reconèixer que aquesta joventut estarà, perquè s’ho està treballant i molt i les circumstàncies també són diferents, força més preparada que nosaltres, i això ens ha de fer molt feliços.

Procurem fer activitats amb ells, parlem-hi molt i ens adonarem que nosaltres els podem ensenyar coses per la nostra experiència de la vida, però també veurem que aquesta joventut que ens ha de succeir ens pot ensenyar moltes coses a nosaltres i que la convivència gent gran gent jove és molt important per a tots.

Pere Heras Montal

22

Qualitat de vida GASTRONOMIA

(Per a 4 persones)

Sopa freda de meló amb pernil INGREDIENTS: 1 meló Sal ● Pebre ● 40 gr. de pernil, si pot ser ibèric, millor ● ●

PREPARACIÓ Pelem el meló i en traiem les llavors.

El triturem amb la batedora o amb trituradora fins que ens queda ben desfet.

Sal i pebre, sense passar-nos. Ho guardem a la nevera ben fred.

Al moment de servir al plat, hi posem un pilonet de pernil per sobre, també podem posar-hi unes fulles de menta. ***Per fer el cruixent, posem el pernil embolicat, com quan fem papillota amb paper de forn, i el posem 1 minut al microones al 100%. El deixem refredar i l’esmicolem amb el mateix paper.

Aquesta sí que és una recepta fàcil, refrescant i boníssima.

En ple estiu es quan trobarem els melons en la seva millor època, i com és lògic, com més bo sigui el meló, més bona ens quedarà la sopa.

També procurarem posar-hi un bon pernil, que podem comprar en encenalls o bé tallar-lo nosaltres ben petit.

Només triturant el meló sol amb sal i pebre ja queda molt bo, però si volem que sigui una mica més cremós hi podem afegir 3 o 4 cullerades de crema de llet.

Mousse ràpida de llimona INGREDIENTS: ● ● ●

200 ml de llet evaporada 100 g de sucre El suc de 2 llimones

PREPARACIÓ Preparació: La llet evaporada ha d’ésser molt freda, com si fos una nata per muntar, així que és millor que la tinguem del dia abans a la nevera. La posaren en un bol i amb un batedor començarem a muntar-la fins que escumi. Es pot fer a mà o amb batedora elèctrica.

Aneu amb molt de compte que no quedi massa muntada o, si no, queda mantega i no es pot fer servir.

Escorrem les dues llimones i colem el suc, que afegirem a la llet que estem muntant sense deixar de batre, i per últim hi tirem el sucre sense parar de batre a poc a poc.

Quan ho tinguem tot barrejat ho podem repartir en bols, i al damunt hi ratllem les peles de les llimones que hem escorregut per decorar.

I tot seguit, a la nevera a refredar almenys unes dues hores, i servim la mousse ben fresqueta. *** Es prepara amb llet evaporada perquè no és tan carregós.

Cursos de Cuina - Professora: Montse Busquets

Qualitat de vida

23

Visita a l’Hospital Josep Trueta D

intre de la Comissió Permanent, el passat dia 5 d’abril, la M. Àngels, la Consu de Sant Daniel i jo vàrem fer una visita a l’Hospital Universitari Josep Trueta. Prèviament s’havia acordat la data i el motiu de la nostra visita: detectar i resoldre, si es podia, algunes dificultats o petits inconvenients que ens trobem quan hem de fer ús de les instal·lacions sense estar hospitalitzats, com per exemple, durant visites externes, visites a malalts...

La Sra. Elisabeth Gali, cap de la Unitat d’Atenció a la Ciutadania, ens va rebre molt amablement i ens va acompanyar i informar durant la nostra visita.

El primer que vàrem fer és anar al despatx del director gerent, Dr. Joaquim Casanovas, que ens va explicar la situació real d’avui en dia d’aquest hospital, inaugurat oficialment com a Residencia Sanitaria de Gerona del Seguro Obligatorio de Enfermedad, el dia 13 d’abril de1956, per tant ara ha complert seixanta anys.

Posteriorment va passar a dir-se Residencia Sanitaria Álvarez de Castro.

A finals dels anys setanta, l’hospital ja s’havia quedat petit i l’ampliació fou a primers dels anys vuitanta, el mateix any que s’edificava el pàrquing.

Durant els anys noranta li canviaren el nom, i va passar a dir-se Hospital Josep Trueta, en honor del metge català de projecció universal.

Sempre acompanyades per la Sra.

Elisabeth Gali, que ens va guiar i donar les explicacions oportunes.

Vàrem començar la nostra visita per l’entrada principal, el lloc distribuïdor des d’on es pot accedir a la cafeteria, a la Unitat d’Atenció a l’Usuari, al quiosc de revistes, diaris... i a l’entrada principal a l’hospital.

Al cim de cada porta d’aquest vestíbul, hi trobem un rètol amb el nom, i abans de l’entrada a l’hospital hi un panell molt gran, amb un croquis de tota l’àrea hospitalària. Amb gomets de colors s’indiquen els diferents serveis i les especialitats que es desenvolupen en cada planta.

En aquest mateix panell, també hi trobem el nom dels diferents centres sanitaris que estan ubicats dintre d’aquest parc hospitalari, com l’Institut Català de Salut, el Banc de Sang, l’ICO, l’Institut d’Investigació Biomèdica. És molt freqüent que s’accedeixi a l’hospital i no sapiguem la nostra destinació. Així que també en sortir de l’ascensor en cada planta, hi ha panells informatius, amb l’especialitat de les malalties, números d’habi-

tacions, consultes...

La Sra. Gali ens va informar que quan una persona ingressa, se li dóna un fullet que explica els drets i deures que té un pacient sobre la seva atenció sanitària, i un altre fullet amb respostes a les preguntes més freqüents dels pacients, com “què haig de portar, qui i quan m’informarà de la meva evolució, horari dels àpats...”

També volen que sàpiga que l’hospital té a l’abast la Unitat d’Atenció a l’Usuari, on podem dirigir-nos en cas que es necessiti informació o per manifestar qualsevol queixa o agraïment.

També tenen treballadors socials, intèrprets, voluntaris, servei de biblioteca i religiós.

Cada dia estan intentat millorar alguns aspectes, com el de lliteres en els passadissos d’urgències per falta de boxs i d’altres...

Estan contents perquè ara ja han aconseguit separar les urgències pediàtriques de la resta.

També han aconseguit reformar la planta on hi ha els nadons, que necessiten la incubadora, i els que necessiten atenció sanitària.

També disposen d’educadors per seguir el curs escolar, espai de joguines i esbarjo i un canal permanent de TV amb dibuixos animats.

Des d’aquí agraïm la col·laboració de la Sra. Gali, la seva atenció i explicacions.

I també la de la resta de personal sanitari que ens va facilitar la nostra visita.

Dolors Estañol

24

Qualitat de vida ACTIVITATS

Envelliment actiu i activitats intergeneracionals com a estratègia per afrontar la soledat no volguda de les persones grans

C

ada vegada són més les persones que arriben a una edat més avançada. Alhora que l’increment de l’esperança i la qualitat de vida és un èxit per a tota la societat, també es planteja un nou repte: els canvis en les estructures familiars i l’impacte de l’actual situació econòmica en les relacions d’ajuda estan provocant, cada vegada més, situacions de soledat no volguda en les persones grans.

Els canvis demogràfics i, en concret, el progressiu envelliment de la població, tenen un enorme impacte sobre la societat en general, i sobre determinats col·lectius, com el de les persones grans. Un dels fenòmens que està cobrant importància amb relació a aquest col·lectiu és la tendència a l’augment del sentiment de soledat. La jubilació, la viduïtat, l’estat de salut, els recursos econòmics, l’entorn físic i social, la situació familiar o la personalitat són elements clau associats al risc d’experimentar sentiments de soledat.

Per tant, cal abordar aquesta qüestió, ja que diversos estudis demostren que el fenomen pot generar o agreujar problemes de salut física i mental així com limitar l’autonomia i el benestar de les persones grans.

A Girona, les persones majors de 65 anys representen el 14,23% de la població, i d’aquestes, el 42,92% són més grans de 80 anys. En el barri centre on hi ha el Barri Vell i el Mercadal, un 17,25% de la població viu sola, de la qual el 29,20% són persones majors

de 65 anys (455 persones).

Des de l’Obra Social la Caixa i Creu Roja, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, s’està portant a terme un projecte pilot, Sempre acompanyats, que pretén fer front al fenomen de la soledat no volguda en les persones grans, inicialment al Barri Vell i el Mercadal de Girona amb la intenció que es faci extensible a la resta de la ciutat. És un projecte innovador, amb el qual mitjançant un model d’intervenció comunitària, partint de la prevenció, la sensibilització a la població, la potenciació de vincles intergeneracionals, l’apoderament i el foment de l’envelliment actiu de les persones, es treballa amb l’objectiu de pal·liar la soledat no volguda i l'aïllament social de les persones grans, amb la participació de les diferents entitats públiques, socials i religioses, associacions de gent gran, de comerciants i de veïns, i escoles que actuen dins la comunitat.

ENVELLIMENT ACTIU, PROGRAMA SEMPRE ACOMPANYATS Els objectius del programa, en la línia de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea per a un envelliment actiu i saludable, són superar les concepcions de vellesa que suposen dependència i passivitat i, en canvi, prestar atenció a l’autonomia, les relacions socials entre persones de diferents grups d’edat, la

participació, els hàbits saludables, l’estil de vida, l’estímul cognitiu i el benestar emocional de les persones grans. Es tracta, en definitiva, de potenciar el major grau d’autonomia possible i un canvi de model de la societat apel·lant a la seva responsabilitat social envers l’envelliment de la població.

Per tant, es tracten aspectes i recomanacions relatives a l’estat de salut, atès que aquest pot condicionar la qualitat de vida durant la vellesa i afavorir o limitar la realització de determinades activitats i l’establiment de certes relacions i contactes socials. Tot i que l’envelliment és un procés irreversible, es poden retardar alguns dels seus efectes a través del desenvolupament d’un model de vida saludable.

A fi de potenciar l’autonomia personal i la capacitat de decisió sobre la pròpia qualitat de vida, cal que hi hagi a l’abast de les persones suficient informació sobre les opcions i recursos disponibles per mantenir un bon estat de salut. L’adopció d’una actitud preventiva inclou el desenvolupament dels hàbits de vida saludable, així com la participació activa en la gestió de la pròpia salut: fer activitat física regular, evitar el tabac, moderar el consum d’alcohol, tenir una alimentació variada i saludable, mantenir una bona salut bucal, realitzar activitats que estimulin l’agilitat mental, etc.

En relació amb el punt anterior, és important mantenir la ment activa i actitud positiva. La inactivitat social

Qualitat de vida

pot ser origen de pensaments negatius que afectin la nostra autoestima i estat d’ànim. Les relacions personals i socials són fonamentals per a la integració social, el cultiu de les relacions amb la família, les amistats íntimes, els veïns i la construcció d’una xarxa social mitjançant la participació en activitats socials.

Hi ha algunes activitats que tenen especials efectes estimulants per a la ment, estar informats de l’actualitat, assistir a tallers d’estimulació cognitiva i participar en activitats de formació permanent ens faciliten l’adquisició i ampliació de coneixements i habilitats per adaptar-nos millor als canvis associats al procés d’envelliment, etc.

En concret, la formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) pot millorar molt la qualitat de vida de les persones, ja que les TIC són un instrument que aporta recursos addicionals i noves possibilitats d’oci i entreteniment, de comunicació amb familiars i amics, de coneixement, d’informació i d’estímul sensorial. Alhora, el desenvolupament del coneixement d’aquestes eines afavoreix l’apropament a les generacions més joves.

ACTIVITATS INTERGENERACIONALS, PROGRAMA SEMPRE ACOMPANYATS Fent referència a aquests dos últims punts, amb l’objectiu de promoure les relacions entre les persones grans i els nens i nenes cal destacar les activitats intergeneracionals que des del programa Sempre acompanyats procuren espais de trobada, on intercanviar experiències i provocar la reflexió conjunta de forma activa i entretinguda en relació amb l’envelliment, la infància i la societat, a fi de transmetre valors de respecte i convivència amb la voluntat d’incrementar-ne els vincles i

coneixement mutu.

Dins d’aquest àmbit, cal esmentar les activitats intergeneracionals que durant aquest curs escolar s’estan duent a terme de forma quadrimestral amb els nens i nenes de primer i segon de primària de l’Escola Joan Bruguera, amb motiu de les celebracions del Nadal, Sant Jordi i, properament, l’activitat de final de curs: El dia 16 de desembre de 2015, “L’escola d’abans, l’escola d’ara”, en què van participar 47 nens i nenes de l’escola, 9 persones grans del programa, 3 voluntaris i 5 professionals del programa i l’escola. Activitat: els nens i nenes van fer de guies turístics a les persones grans, els van explicar què es feia a cada racó de l’escola i els avis escoltaven amb interès com havia canviat. A l’aula, van poder preguntarse entre ells les curiositats que tenien sobre el que feien, a què dedicaven el seu temps lliure, de què treballaven quan eren joves uns i a què es volien dedicar quan fossin grans els altres.

Finalment els avis van poder escoltar emocionats els poemes de Nadal i van rebre, com a obsequi, una postal feta pels nens. Valoracions amb paraules pròpies dels nens: “Ens feia il·lusió rebre els avis a la nostra escola”, i dels avis: “Ha sigut emocionant tornar a l’escola i compartir amb els nens l’alegria del Nadal”.

El dia 20 d’abril de 2016, “Contes d’abans, contes d’ara”, en què van participar 50 nens i nenes, 12 persones grans, 4 voluntaris i 4 professionals del programa i l’escola.

Activitat: en un ambient entranyable i distès, els nens i nenes van explicar contes moderns a partir del Museu d’en Bufalletres, i les persones grans els van correspondre amb contes tradicionals. Després, cadascun d’ells es va emportar a casa el drac de Sant Jordi amb pinces d’estendre fet per ells mateixos, mentre s’explicaven espontàniament moments de vida i s’ajuda-

25

ven els uns als altres.

Valoració amb paraules dels mateixos nens: “Ens hem adonat que a vegades no passem prou temps amb els nostres avis o no els dediquem el temps que ens agradaria”, i dels grans: “M‘ha agradat molt participar i rebre el “carinyo” dels nens i nenes”.

Des del programa, valorem l’emotivitat i la il·lusió que transmeten els nens i nenes i les persones grans mentre participen i viuen les activitats.

Per acabar, des del programa Sempre acompanyats volem agrair especialment la participació del Grup d’Acció Social: Serveis Socials, Centre CívicBarri Vell - Mercadal, Empsa, SAGGiD, Policia Municipal, Mossos d’Esquadra, CAP Santa Clara, Hospital Trueta, Hospital Sociosanitari Mutuam, Aspcat, Associació de Gent Gran del Barri Vell - Mercadal, parròquia del Mercadal i del Carme, Càritas, Creu Roja, EspaiCaixa, Mercat del Lleó, Girona Centre Eix Comercial, i en aquest cas, una menció especial a la col·laboració de l’Escola Joan Bruguera.

Per a qualsevol informació, hi ha a disposició tant de la ciutadania com de la gent gran el telèfon gratuït del programa: 900 365 222.

Equip d’intervenció Sempre acompanyats marta.soler@creuroja.org veronica.hortas@creuroja.org

26

Cultura PROGRAMES

¿Hacemos actividades intergeneracionales?

E

n 2009 la Comisión Europea realizó un sondeo sobre el estado de la solidaridad intergeneracional en todos los países de la Unión Europea. Siete de cada diez españoles de 15 o más años encuestados creen que aún no existen suficientes oportunidades para que las personas mayores y las jóvenes se encuentren y puedan llevar a cabo proyectos conjuntos. Y nueve de cada diez de esas personas piden a los responsables de las políticas sociales que apoyen más iniciativas para el fortalecimiento de las relaciones intergeneracionales de todo tipo. La conclusión, por tanto, es clara: nuestra sociedad demanda más contacto intergeneracional.

Desde el IMSERSO se ha intentado dar respuesta a esa demanda en el marco del programa de envejecimiento activo. Para ellos, la concepción de lo que significa envejecer de forma activa incluye la intergeneracionalidad como uno de sus principios básicos. Entendemos que esa intergeneracionalidad no debe quedar reducida únicamente a la interacción entre las personas de las generaciones extremas dentro del ciclo vital –niños, niñas y personas mayores– sino que tiene que dar paso a un cruce de relaciones entre todas las generaciones que conduzca a la eliminación de cualquier barrera discriminatoria contra las personas por razón de su edad y valorando cada vez más los fuertes valores que las personas mayores tienen.

Para que una sociedad envejezca bien todos sus miembros deben implicarse en la tarea; envejecer con éxito no es sólo tarea de las personas mayores sino de la sociedad en su conjunto. Sólo mediante la solidari-

dad, la cooperación y el apoyo mutuo entre todas las generaciones podremos lograr que las oportunidades de envejecer activamente estén al alcance de cualquier persona. Ese y no otro fue el objetivo que planteó la II Asamblea Mundial sobre el Envejecimiento, celebrada en Madrid en 2002, cuando en su Plan de

Acción Internacional recomendó elaborar iniciativas dirigidas a promover un intercambio productivo y mutuo entre las generaciones.

Los programas intergeneracionales sirven para extender el tipo de cultura que la implantación del envejecimiento activo necesita y que tiene como principio central la idea del

Cultura

ciclo vital: envejecer bien es un proceso que dura toda la vida y, por ello, exige una colaboración estrecha entre las personas e instituciones que se ocupan de cuestiones relacionadas con cada una de las distintas etapas de la vida.

Los programas intergeneracionales son uno de los medios que tenemos para avanzar en el logro de dicho objetivo. Estos programas dan la posibilidad a muchas personas de distintas edades de tener la experiencia de colaborar estrechamente para conseguir mayores cotas de bienestar individual y social; en consecuencia, constituyen verdaderas escuelas de solidaridad que permiten a sus participantes aprender cómo interactuar y relacionarse con éxito en entornos multigeneracionales, en los que convivan personas de distintas generaciones.

Sin esta cultura de convivencia intergeneracional se haría muy difícil alcanzar el tipo de solidaridad, cohesión social, participación, inclusión y equidad que necesitamos para hacer de nuestras sociedades espacios para todas las edades.

¿QUÉ ES UN PROGRAMA INTERGENERACIONAL? Un programa intergeneracional, como representación ideal, alude, en su concepto, a tres dimensiones fundamentales. Por un lado, la intencionalidad propia de todo programa; por otro, la distancia implícita en todo lo ‘inter’, en todo lo que sucede entre dos o más; por último, la temporalidad-historicidad, clave obligada al hablar de generaciones. Por ello, podemos decir que el concepto de programa intergeneracional

señala la intención de provocar que ocurra algo entre distintas generaciones, y ese algo constituye la razón de ser del programa.

Tipos de programas intergeneracionales Existen múltiples maneras de distinguir unos programas intergeneracionales de otros. La más clásica es la que utiliza como criterio la dirección de los servicios que se prestan y se reciben; según este criterio, podríamos clasificar los programas en tres categorías distintas (Sánchez y Díaz, 2005): a) programas en los que personas adultas prestan servicio a niños y/o jóvenes (como tutores, mentores, preceptores y amigos, cuidadores, etc.) b) programas en los que los niños y/o jóvenes prestan servicio a las personas adultas (les visitan, les acom-

27

pañan, tutorizan algunas tareas realizadas por esas personas, etc.) c) programas en los que las personas adultas colaboran con niños y/o jóvenes para servir a la comunidad (por ejemplo, en proyectos de desarrollo medio ambiental o en atención a problemas sociales).

Esta tipología ha sido puesta en cuestión porque resulta difícil separar con claridad quién es el que sirve y quién el servido: los especialistas intergeneracionales están enfatizando cada vez más la reciprocidad de los programas de intercambio intergeneracional (por ejemplo, Hatton-Yeo y Ohsako, 2001). Aunque consideremos a un grupo generacional como proveedor del servicio, los miembros de ese grupo suelen reconocer que ellos también obtienen un gran beneficio al apoyar a personas de otros grupos de edad. Ángel Vergara

28

Cultura

Matemàtiques i màgia

E

l mag demana un voluntari. Una persona del públic puja a l’escenari. A l’escenari hi ha dues pissarres, una d’elles d’esquena al públic. El mag proposa que entre el voluntari i ell endevinaran cert número i així ell també endevinarà el número que el voluntari triï. Li demana al voluntari que pensi un número d’una sola xifra, entre 0 i 9, i que el recordi. El mag apunta a la pissarra, que el públic no veu, un altre número.

Llavors li diu al voluntari que sumi 2 unitats al número que ha pensat.

Després, li demana al voluntari que multipliqui per 5 el resultat que ha obtingut. I tot seguit, que resti 6 al nou resultat. El valor resultant final, el voluntari l’ha de multiplicar per dos. Llavors li demana que escrigui el resultat a la pissarra. El voluntari,

per exemple, apunta 38. El mag li pregunta si havia pensat un 3. El voluntari diu que sí. Llavors, el mag gira la pissarra oculta i mostra un 8.

El 3 i el 8 formen el 38, que és el número que el voluntari havia escrit.

Aquest és un dels jocs més senzills que realitza un matemàtic que combina ciència i màgia artística.

Una persona que col·labora amb la càtedra de difusió de la ciència de la Universitat de Girona. La càtedra organitza espectacles que combinen màgia, matemàtiques, física, química… ciència en general, per explicar a “néts i avis” aspectes de la ciència que de vegades considerem “una mica complicats”. No és l’única activitat organitzada per la Universitat en aquesta línia. Tenim la setmana de la ciència, la nit de la

recerca, el campus científic, els cursos d’estiu, itineraris científics… i màgics i matemàtics. I no només de ciències experimentals o aplicades.

També té cura de coneixements humanístics, socials, històrics, filosòfics, artístics, econòmics… Ara, per exemple, està dissenyant un nou projecte que combinarà ciència i ciutats.

El mag matemàtic Fernando Blasco ha publicat alguns llibres sobre el tema i la pedagogia que acompanya. És l’autor d’un llibre que recentment un diari de difusió estatal ha fet arribar als seus lectors, malgrat el problema de distribució que sol presentar-se en aquests casos. Els seus llibres són divertits, suggeridors. Ensenyen d’una altra manera: amb jocs que fan pensar.

Cultura La màgia de la matemàtica Com s’ho ha fet el mag per endevinar els dos números? Ell ja té decidit prèviament el 8. No sap el número que pensa el voluntari. Estudiem amb una mica de detall les operacions que s’han fet. Suposem que comencem amb un número qualsevol, n, encara que per fer-ho més comprensible imaginem que n=3, el valor inicial elegit lliurament. Les operacions que el mag ha suggerit són, en conjunt, [(3+2)·5-6]·2 Ara les farem per etapes separades, sense calcular el resultat de cada etapa, per mostrar el sentit de cada operació. Comencem multiplicant per 5 cada terme de la suma de 3 i 2 (però ho deixarem sense efectuar) 3·5:[3·5+2·5-6]·2=(3·5+10-6)·2 Després restem 6 del 10: (3·5+10-6)·2=(3·5+4)·2 Hem generat un 4, que es convertirà en el 8 que el mag havia previst en la posició de les unitats (segons la xifra elegida, pot aparèixer un 9). La multiplicació per 2 ens donarà 3·5·2+4·2=3·10+8 És a dir, el primer terme d’aquesta suma és el número elegit multiplicat per 10. El 3 ocuparà la posició de les desenes. Hem recuperat la xifra elegida lliurement, sigui la que sigui, multiplicada per 10, i amb el 8 hem obtingut 38. Hem “endevinat” la xifra elegida i ja havíem previst la que l’acompanyaria al final de les operacions. Si en lloc del 3 escrivim en la demostració, la demostració es generalitza a qualsevol número.

També si té més d’una xifra. Proveuho tot elegint 15, per exemple.

Els mags, tradicionalment, no revelen els seus secrets. Hem revelat nosaltres el misteri del joc de màgia? No. No hem traït. Només hem obeït les ordres del mag… d’una altra manera. Hem aprofundit els nostres coneixements matemàtics.

Joan Miró Ametller

29

CECILIA SERÉS HORTET Poetessa La Cecília Serés Hortet és sòcia i usuària de les activitats de l’Associació Gent Gran Montilivi.

El dia 22 d’abril d’enguany, vigília de la diada de Sant Jordi, va rebre el 3r premi del Concurs Literari per a Gent Gran organitzat per L’Associació del Casal de Gent Gran de Banyoles, amb la poesia Realitat o somni.

Les bases deien que: Hi podia participar la gent gran de casals, clubs, esplais..., majors de 60 anys.

Temàtica: narrativa i poesia lliure, tant en català com en castellà.

Presentació: narració o poesia de dos fulls com a màxim.

Havien de ser obres inèdites, no publicades, ni premiades en altres concursos.

El jurat el formaven persones qualificades dins l’àmbit cultural.

La nostra més sincera enhorabona per aquest premi i l’encoratgem a seguir fent aquesta poesia que tant ens agrada i de la qual, per sort, podem gaudir.

Realitat o somni?

M’agraden tant les flors, que en un trosset de terra que el meu avi em va deixar, convertir-lo en jardí m’he proposat.

Per donar-li forma harmoniosa algun arbust plantaré entre mig, depèn del dibuix la flor adequada ficaré.

Roses de tots els colors, assutzenes, lliris i gladiols, tulipes, geranis i clavells, serà harmoniós tot ell?.

La glicina s’obrirà camí pel costat, les camèlies no poden faltar, violes, petúnies i pensaments aniran minvant per tot arreu.

Les pedres que vaig trobar, en un raconet es varen quedar, com no m’agradaven l’estragó en elles vaig plantar.

Enmig del jardinet un desmai plantaré, les seves branques cap a terra aniran caient.

Un banc de pedra sota la seva ombra ficaré, quan el sol escalfi asseguda en ell estaré.

Darrera, espígol plantaré i quan la brisa comença a bufar, serà tan bona la seva estància que no sabre com marxar.

Més això es un somni que no sé si realitat es farà més que importa, no costa res somniar.

Dolors Estañol

30

Racons

Cementiri de l’antic convent de Sant Antoni de Pàdua dels frares caputxins.

Foto: Juanjo Valeros

Un cementiri singular E

ls gironins de sempre, quan assistim a algun enterrament, solem interessar-nos —quin interès més inútil— sobre si el difunt serà incinerat o bé conduït al cementiri. Cementiri, així en singular, perquè durant molts i molts anys, Girona només tenia un cementiri —el del carrer del Carme— que, per cert, se situava en el terme de l’antic municipi de Sant Daniel, fora del terme de Girona, que era força reduït.

A Girona havien existit cementiris parroquials que es trobaven al costat dels temples. Això fou així fins als inicis del segle XIX quan s’aboliren els cementiris de dins la ciutat i es construí el cementiri que encara existeix al carrer del Carme —la seva part central i la capella— i que es va

anar ampliant amb el temps. Era un cementiri del Bisbat que administrava un patronat fins que en l’inici dels anys quaranta del segle XX, el Bisbat el cedí a l’Ajuntament, reservant-se la propietat de la capella neoclàssica i un dret de pas des de la porta principal.

Amb l’annexió a Girona dels municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia i Palau-sacosta també s’hi annexionaren els seus cementiris però encara en restaven dos de parroquials, el del Pont Major i el de Campdorà, que encara funcionen.

Així podríem afirmar que Girona disposa de 6 cementiris comptanthi, naturalment, el nou cementiri: més a l’oest del carrer del Carme i en un indret proper.

Però a Girona n’hi ha dos més, d’es-

pais, que havien estat cementiris, avui en desús. Un d’ells, el cementiri dels Canonges, se situava al voltant de l’absis de la catedral, entre la capella de Sant Pere i el jardí de la Francesa. D’aquell antic cementiri encara en resten algunes tombes adossades al semicercle de l’absis i unes altres que foren, per seguretat, traslladades als claustres.

El segon cementiri de què parlo —i ara ens ocupa—, també en desús, és el de l’antic convent de Sant Antoni de Pàdua, dels frares caputxins.

Actualment l’edifici acull el Museu d’Història de Girona i l’Arxiu Històric Municipal i Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. És un cementiri tanmateix ben singular. És l’únic exemple sencer de cementiri assecador que hi ha a Catalunya. A Figue-

Racons

res n’existeixen restes parcials d’un altre i ambdós estan relacionats amb els del convent Barberini de Roma —a la Via Vèneto— i amb el de Palerm, a Sicília.

Totes les civilitzacions han tingut i encara conserven, amb més o menys variacions, un especial culte a la mort. Però potser el culte a la mort que té més trets singulars és el dels pobles de les ribes mediterrànies. Els egipcis, els grecs, els turcs, els ibers, els romans..., tots ells ens presenten rituals importants, antics i en desús o moderns i vigents. Només cal observar els grans cementiris de París, o de Milà, o Marsella, o Roma —a banda de les velles catacumbes— de Sicília, de Nàpols o d’Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols, l’Escala o els de Barcelona, especialment el de Poblenou.

La tradició, avui en procés de canvi, no era pas la incineració, i el culte al difunt, en els dies que seguien al traspàs i també després, era divers, complex i antropològicament interessant perquè anava canviant en funció de la regió a on es produïa.

A casa nostra i fins a inicis del segle XX, les cases benestants fins i tot posseïen una vaixella anomenada “de dol”. Després de l’enterrament o el funeral se celebrava l’àpat funerari amb tota la família i parentela.

L’ambient compungit d’alguns es veia compensat per la degustació de “platillos” i rostits suculents. Això sí, els plats i tot el serviment tenien decoració en negre.

Tornem al nostre singular cementiri del carrer de la Força. Els caputxins construïren l’edifici el 1753 després d’haver abandonat un altre convent extramurs, a la muntanya anomenada de la O, entre el Calvari i la vall de Sant Daniel, per raons de defensa.

A través del singular cementiri, que aleshores se situava en el soterrani,

31

Foto: Juanjo Valeros

Un detall del seient d’un nínxol. sota mateix de l’altar major de l’església —que era l’actual àmbit de la gran sala d’exposicions temporals i la biblioteca superior— i ara resta a nivell de l’entrada al museu des de la Força, ens ha arribat el macabra ritual dels caputxins amb els seus morts.

El cementiri conté 18 nínxols verticals amb un seient perforat per dalt i per baix. Sobre d’ells 8 forats semicirculars o altells.

Quan moria un frare, el seien en el nínxol i l’aparedaven. Al cap de dos

anys, ja convertit en mòmia perquè els líquids s’havien evacuat pels forats, el treien, el vestien i el situaven en una cambra propera per ser contemplat pels altres frares als efectes de la reflexió i la devoció. Al final es dipositava en un dels altells i es tornava a tapar. Un ritual funerari eminentment barroc.

Visiteu-lo, val la pena. Tot i macabre, és un dels racons especials de Girona.

Narcís Sureda i Daunis

32

Ahir i avui

Ahir

Plaรงa Pompeu Fabra

Avui

Enderroc d'unes cases a la plaรงa de l'Hospital per obrir la plaรงa Pompeu Fabra.

Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral, 1968)

Actual vista de la Plaรงa Pompeu Fabra. Foto: Juanjo Valeros.