LA LLIBERTAT Què entenem per llibertat? La llibertat és allò que ens proporciona tranquil·litat, que ens acompanya a l’hora de decidir, de lluitar pel que volem. Aquella qui es mereix tothom sigui quin sigui el color, la parla o qualsevol altre diferència. No és cap mètode d’aïllament, simplement d’autosuficiència. Qui és lliure, gaudeix millor de les coses, és capaç de descobrir el que mai ningú que ha sigut depenent ha pogut, és capaç de trobar per ella mateixa allò que necessita, es pot resumir amb una sola paraula, felicitat. Amb això ningú vol dir que qui és feliç, és lliure. Moltes dones maltractades han rebutjat la idea de canviar la seva vida actual i ser lliures, perquè han trobat la felicitat en aquella situació, sembla difícil oi? La llibertat és favorable per gent amb seguretat, que sap el que vol. Encara que sembli mentida la majoria de nosaltres som massa insegurs, preferim dependre d’algú abans d’arriscar per el que nosaltres realment volem, ens fa por intentar aconseguir allò que sempre ha estat per nosaltres un repte i necessitem d’algú que ens digui si ho estem fent bé o malament. Demanem sempre la llibertat d’expressió, la d’escollir, la de decidir, però quan ens demanarem a nosaltres mateixos la nostre pròpia llibertat? És fàcil plantejar’s-ho, però difícil d’aplicar. El primer que s’ha de fer és treure’s totes les pors, pensar que aquells qui estan al nostre costat no sempre hi seran i potser podem arribar a trobar-nos sols, però quin és problema? Cap. Hem après a menjar, a caminar, a saltar, a parlar i fins hi tot a pensar sols. Qui no ha volgut ser de petit un ocell? Sentir com l’aire t’acaricia la cara, mentre voles per damunt de tothom, dels edificis més alts, sentir-te tan gran comparat amb el que hi ha allà baix, creure que ningú et pot aturar mentre estiguis allà dalt. Aquells qui son lliures, no esperen la resposta de ningú per poder actuar, caminen sols per un camí de dificultats, però salten i esquiven tot tipus de obstacles que puguin trobar, res és més fort que ells i ningú els pot aturar. Tard o d’hora, tots tenim alguna cosa en comú, necessitem estimar, i ningú es pot estimar tot sol. Hem d’aprendre a fer-ho amb moderació, respectant la llibertat tant d’un com de l’altre. Estimar no és empresonar a ningú, és tot el contrari. És compartir tot allò que hem trobat cadascú de nosaltres per el nostre compte, ensenyar a l’altre tot allò que has après mentre caminaves sol. Aquell qui empresona a l’altre, a la llarga pateix les conseqüències. Paula Cerdán 1r BAT.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.