1r trimestre 2005
19
El nou paper social de la gent gran ENTREVISTA ENTREVISTA
Carmel Carmel Rosa, Rosa, periodista periodista ii director director d’ d’El El Roure Roure durant durant 88 anys anys CONSELL CONSELL
Debat Debat de de la la Gent Gent Gran Gran PA A ET A V NO
2
Editorial
Nova etapa n primer lloc voldria felicitar tota la gent que ha contribuït a aquest Roure que tenim a les mans, són moltes hores de feina i representen un esforç que ens ajuda a una informació de qualitat feta per gent gran per a tothom. Totes i tots necessitem vehicles com El Roure per fer el camí d'una comunicació que ens engresca a donar tot el que sabem per a tota la nostra comunitat.
E
Aprofito també aquestes ratlles per refermar el paper del Consell de la Gent Gran (CGG) com un espai per a la participació de la gent gran en els afers de la ciutat, tant d'aquells que els afecten per raons d'edat com d'aquells que hi són pel fet de treballar i defensar el col·lectiu de gent gran de la ciutat. En el marc d'aquest doble objectiu, el CGG s'ha plantejat arribar a un major nombre de persones grans, basant la seva activitat en tres grans pilars: la comunicació, del qual la revista que teniu a les mans és el millor exponent. La salut i la qualitat de vida seria el segon, del qual la Comissió Gent
Núm. 19 - Març 2005 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Carmel Rosa, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Pere Crous (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar") i Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60).
El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona
Foto portada: Miquel Ruiz, fotografia cedida pel diari El Punt Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA
Gran i Ciutat seria l'instrument. I el darrer, la reflexió i anàlisi sobre temes de ciutat des del punt de vista de la gent gran, mitjançant debats, estudis, etc. Abans d'acomiadar-me em permetran fer una reflexió de la importància del moment polític que estem vivint a la ciutat de Girona i a Catalunya. En el primer cas ens aproximem a l'equador de l'actual mandat marcat pel resultat de les darreres eleccions municipals, en què ningú té majoria absoluta i després de vint anys tenim un govern plural d'esquerres. També en l'àmbit de la nostra nació albirem aires de canvi en un govern de les mateixes característiques del de la nostra ciutat, el meu desig més profund és que faci de les polítiques socials l'eix vertebrador d'una Catalunya amb més igualtat i justícia social. Joan Olòriz Serra TINENT D'ALCALDE RESPONSABLE DE SERVEIS SOCIALS I JOVENTUT
SUMARI 2 3 6 7 10 11 14 16 17 18 19 20 21
22 23 24
EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT
Nova etapa
Oficina de la Defensora del Ciutadà a Girona Vida associativa Gent gran, formació i universitat Curs d’història de Catalunya ENTREVISTA Carmel Rosa, exiliat, periodista i director QUALITAT Les pensions de la Seguretat Social i la DE VIDA revalorització Cops amagats de la memòria! La carxofa, una verdura desintoxicant CULTURA Relativitat: 100 anys Manuel Vàzquez Montalbán: Un amic d’ahir, d’avui i per sempre CONSELL G.G. El Consell Municipal de la Gent Gran promou tres debats sobre el paper social del col·lectiu del col·lectiu El portal de la Gent Gran BARRIS El Pont Major AHIR I AVUI Mercat del bestiar a l'Areny
Opinió
3
▼ APUNTS DE PREMSA
Jubilats i vidus gironins cobren uns 1.000 euros anuals menys que la mitjana estatal 27/01/05 - ORIOL PUIG / DIARI DE GIRONA
a pensió mitjana de jubilació a les comarques gironines se situa en 601,92 euros mensuals segons va informar ahir el Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Aquesta quantitat és 80 euros inferior a la mitjana mensual del conjunt de l´Estat, amb la qual cosa els 83.215 jubilats de la demarcació de Girona rebran al final d´aquest any uns 960 euros menys que el jubilat mitjà del sistema espanyol de la Seguretat Social. A més a més, cal tenir present que en els últims anys ha augmentat el diferencial d´inflació gironí amb la resta de l´Estat, amb la qual cosa els jubilats gironins han perdut poder adquisitiu. Això, els jubilats no són els pensionistes gironins que més perjudicats surten de la comparació amb les prestacions mitjanes que es paguen a l´Estat. Així, els 10.325 beneficiaris gironins d´una pensió per incapacitat permanent reben una mitjana de 606,9 euros mensuals -87 menys que la mitjana-, el que al cap de l´any suposarà un diferencial de 1.044 euros. En el cas de les percepcions per viduïtat, els 32.862 gironins beneficiats reben una mitjana mensual de 401,6 euros, 52 menys que la mitjana estatal. Pel que fa a les 2.794 pensions d´orfandat que es paguen a Girona, se situen en 238,9 euros al mes, 25 menys que la mitjana. Només en el cas de les pensions en favor d´altres familiars, els gironins
L
surperen la mitjana estatal. Els 122 beneficiaris de Girona reben 372 euros cada mes, 27 més que en el conjunt de l´Estat. En total, segons informava ahir la Seguretat Social, a Girona hi ha 129.318 pensionistes, que reben una mitjana mensual de 543 euros al mes, cosa que suposa un increment del 5,6% respecte a l´any passat (per tant per sobre l´increment de l´IPC de 2004), inferior al 5,9% d´augment registrat en el conjunt de l´Estat. El govern destacava ahir que a tot l´Estat el nombre de pensions contributives de la Seguretat Social va assolir la xifra de 7.920.695 pensions al començament d´aquest any, cosa que equival a un creixement interanual del 0,8%. Més de la meitat de les pensions del sistema contributiu són per jubilació (4.634.658 pensions), 2.153.557 per
viduïtat, 828.095 per incapacitat permanent, 263.883 per orfandat i 40.502 a favor de familiars. L´import mensual de la nòmina de les pensions contributives de la Seguretat Social va assolir l´1 de gener més de 4.794 milions d´euros (4.794.654.000 euros). La pensió mitjana del sistema, que comprèn les diferents classes de pensió (jubilació, incapacitat permanent, vidüitat, orfandat i en favor de familiars, va superar per primera vegada els 600 euros mensuals (605,33), fet que suposa un augment interanual del 5,9%. El ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, va afirmar ahir que l´any 2004 el superàvit de la Seguretat Social serà el "més elevat de la història" i estarà per damunt de l’1% del producte interior brut (PIB). En aquest sentit, va assenyalar que el sistema de pensions a Espanya gaudeix d´una "excel·lent salut" i que, encara que caldran reformes, aquestes seran "parcials" i emmarcades en el diàleg social i el Pacte de Toledo. Caldera va afirmar que els ciutadans espanyols han de saber que "tenen plenament garantits els seus drets en el futur". D´aquesta manera el ministre assenyalava que la realitat desmentia l´informe de la Comissió Europea en què es presentava un panorama "bastant pessimista" sobre el futur del sistema de pensions a Espanya.
4
Opinió
▼ APUNTS DE PREMSA
Els prejubilats: un col·lectiu desaprofitat El cronista troba a faltar iniciatives per recuperar aquest col·lectiu, que pot aportar molta feina, criteri i experiència, i ajudar aquesta gent a sentir-se, més que mai, protagonistes de la seva pròpia existència 30/01/05 - JOAN RIBAS / EL PUNT
es de les muntanyes que envolten la ciutat, quan s'espera l'arribada del sol, és impressionant observar les corrues de vehicles que es dirigeixen ordenadament cap a la feina. Semblen centpeus lluminosos que avancen amb lentitud i rutina. Les nostres poblacions estan adaptades al món del treball. Els carrers bullen de gent en les hores laborables, i les cafeteries s'omplen de grups que cerquen una pausa entre feina i feina. Més tard, quan l'horari de les gestions declina, tot queda buit, quiet i silenciós. Tothom ha tornat a casa i difícilment en sortirà, si no és per aprofitar un temps d'oci compartit. Josep Maria Espinàs en el seu Inventari de jubilacions escriu que un dia va adonar-se que el món no el necessitava per posar-se en marxa. I és que és aquesta l'aparença de les caravanes de cotxes que avancen: vénen a renovar l'energia de les coses perquè res no s'aturi. Els mou un propòsit clar de fer bullir l'olla, encara que potser no s'adonen que l'objectiu final és generalment enfortir, encara més, els grups econòmics dominants, del quals tots acabarem essent els seus dependents. En aquest context competitiu i laboriós emergeix una nova i inclassificada categoria social: són els prejubilats. Encara avui ens costa d'entendre quina estranya estratègia mena les grans empreses financeres a prescindir dels seus més fidels servidors, quan encara estan en el ple exercici
D
de les seves facultats físiques i mentals, i a edats que encara no superen els cinquanta anys i escaig. Quins beneficis aconsegueixen en prescindirne en condicions que són pràcticament irrebutjables per als interessats? Però és ben segur que quan obren d'aquesta manera és perquè els indicadors econòmics els ho ordenen. Aquest és l'únic déu en què creuen els grans grups empresarials, i quan aquest reclama que rodin caps per terra a base de prejubilacions, no dubten ni un moment a obeir-lo, sense cap consideració humana ni social. Llavors arriba per a l'escollit aquesta "hora alta i severa" -que diria Prudenci Bertrana- i per tot el seu cos corre un calfred quan el cap de "recursos humans" li comunica sense embuts que han pensat en ell per a la prejubilació. Sentiments contradictoris; no haver de llevar-se més de bon matí, i no haver de complir l'horari feixuc i acostumat, l'alliberament de responsabilitats i fatics, però al mateix temps prescindir dels companys de feina, de la consideració social en funció del lloc de treball
i sobretot, la necessitat de trobar uns objectius i un sentit nou a la pròpia existència, marcada des de jovenet per l'obediència a l'empresa. La ciutat no està preparada per acollir aquestes persones, que declinen educadament de submergir-se en els casals de jubilats -encara no és hora-, però que tampoc els reclama ni els espera ningú, llevat del reduït nucli familiar. Quan els trobes pel carrer es justifiquen sense necessitat de fer-ho, amb la gran feinada que els ha caigut al damunt: obres culturals, socials, estudis, costellades, iniciatives encaminades a evitar el buit i també una nova submissió, la de la família emergent que s'irroga aviat el protagonisme col·lectiu enfront del cap de cada prejubilat, bo i considerant que "li ha arribat l'hora del descans", donant a aquest mot una accepció a vegades massa general i, fins i tot, vexatòria. És un col·lectiu malaguanyat. Caldrien iniciatives per recuperar-lo, perquè poden aportar molta feina, criteri i experiència, i ajudarlos a sentir-se, més que mai, protagonistes de la seva pròpia existència.
Opinió ▼ APUNTS DE PREMSA
Benestar rebutja avis en centres amb places lliures per falta de pressupost 25/11/04 - DIARI DE GIRONA
E
l Departament de Benestar i Família de la Generalitat ha denegat a persones que necessiten ser ateses en centres assistencials de les comarques gironines, sobretot residències, el seu ingrés per falta de pressupost. Així ho han denunciat diversos familiars d´aquestes persones que, tot i que s´han dirigit diverses vegades als serveis territorials de la conselleria, només han rebut com a resposta que les places estaven contractades però que per falta de recursos no podien ocupar-les.
Benestar reconeix que el pressupost condiciona l’assignació de places d’avis 25/11/04 - DIARI DE GIRONA
E
l Departament de Benestar Social, mitjançant l´Institut Català d´Assistència i Serveis Socials (ICASS), ha reconegut que el pressupost existent és el condicionant que marca l´assignació de les places a les residències públiques. El director general de l´ICASS, Martí Masferrer, qualifica, però, de "normal" l´estat del procés de notificació a les persones que volen accedir a places públiques de residències. Malgrat això, quantifica en 150 les persones que actualment hi ha en llista d´espera per a acolliment residencial a les comarques gironines. Masferrer ha reconegut, després que ahir Diari de Girona revelés que Benestar ha estat rebutjant avis en
5
▼ CARTES centres geriàtrics amb places lliures per manca de diners, que "l´assignació de places es fa en funció de la disponibilitat pressupostària". El director general de l´ICASS assegura que el Departament de Benestar i Família ha atorgat durant el 2004 "nous ingressos residencials a un total de 316 persones, de les quals 68 ho han estat en centres públics, 16 en concertats i 232 en centres col·laboradors". A més, destaca que s´han assignat "un total de 111 ingressos en centres de dia per a gent gran, 44 dels quals han sigut en centres públics i 67 en col·laboradors" i que s´han fet efectius 63 més ingressos per a estades temporals. Amb aquestes dades, Masferrer justifica que "la noticifació a les persones que demanen accedir a places públiques de residències per a gent gran s´està fent amb normalitat". El director general de l´Institut Català d´Assistència i Serveis Socials afirma que "totes les persones grans que compleixen els requisits són ateses i si hi tenen dret queden en llista d´espera". Amb això, Masferrer creu que Benestar "no rebutja ningú". Malgrat tot, el màxim responsable de l´ICASS diu que ara per ara "la llista d´espera per a l´acolliment residencial a les comarques gironines per a persones que ja han superat l´avaluació d´accés és de 150 persones". Per a aquesta gent, asssegura Masferrer, el Departament de Benestar "té previst ampliar l´oferta pública assistencial en més de 1.700 places durant el 2005" per tot Catalunya. La resposta de Martí Masferrer ha sorgit després que aquest diari informés ahir de l´estat de les residències i de les denúncies de diverses famílies perquè els expedients es troben encallats des de fa mesos. El Departament de Benestar havia respost que actualment no disposa de prou pressupost per asumir els ingressos.
Senyora Anna Pagans, Amb la consideració més oberta i sincera a tota l’obra que ens va deixant el seu pas per l’alcaldia, voldríem remarcar-li el detall que de segur se li ha fet repetitiu i li resta com a solució pendent no acabada d’arrodonir perquè per un costat hi ha aspectes meteorològics, ecològics, estacionals i humans molt enrevessats i mai prou compresos pels ciutadans que ho hem de patir, i la sortida no es presenta tan airosa com pot semblar-nos. Es tracta, senyora Pagans, del xipolleig, ferums, pluges d’excrements, sorolls d’innocents petards i xiuxiueig dels “ecològics” estornells com dedicant-nos rialles, etc., que en certs períodes anuals pateix la ciutat i patim tots els ciutadans que hi vivim i els qui ens veiem obligats a acudir a un dels centres més neuràlgics de Girona com pot ésser la plaça del Poeta Marquina. De ben segur que en fer-li arribar aquest problema el defecte s’haurà diluït per manca de fullam o per una poda exigida per les circumstàncies. Però tard o aviat, tornarem al suplici... I aquí volíem arribar, a l’esporgada que creiem com a solució ideal del problema. Vostè, com nosaltres, segurament deu recordar que al passeig de l’entrada als jardins de la Devesa, aquells plàtans que ara pugen cel amunt s’havien podat de manera que el seu brancam creixia en sentit horitzontal i dirigit al lloc escaient per arribar a entrellaçar-se i formar com un original cobert que havia aixoplugat d’alguna calamarsada imprevista molts visitants del paratge. Per altra part, si la intenció es pogués portar a terme, després no seria gens difícil muntar una mena de cobert de xarxes de mides i materials adequats per al problema, com així se solucionà al ja antic Hospital de Santa Caterina. Amb aquest somni gairebé obsessionant, restem a l’espera d’un remei definitiu per salvar diversitat de relliscades, pudors, malediccions, vestits inutilitzats, etc., que la ciutat deu a veïns, visitants i forasters, tots pendents de la solució definitiva. Ja comptem que el problema no li és nou, com no ho són les edats dels qui el patim. Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”)
6
Ciutat
Oficina de la Defensora del Ciutadà de Girona
Els jubilats, un col·lectiu que coneix i estima la ciutat Al cap de poc de ser nomenada Defensora del Ciutadà de Girona em vaig adonar que és una bona cosa i important tenir gent gran que es preocupi per la ciutat, per l'entorn on viuen, ja sigui per plantejar una qüestió personal o que pot afectar la col·lectivitat. Amb sinceritat he de dir que al principi em va sorprendre que un nombre important de la primera gent que em va venir a veure eren jubilats. I dic "jubilats" pensant en el terme legal que designa les persones que simplement per raó d'edat, que no per falta d'ànim o capacitat, han acabat la seva vida laboral regulada. Lluny del terme, que tantes vegades s'utilitza de forma despectiva, per referir-se a persones que pel fet de no treballar, es converteixen en sinònim de gent ociosa, que es distreu amb nicieses i que només es preocupa per les coses pròpies, el llenguatge és el que és i les empara, però a vegades cal matisar, ser molt curós amb la interpretació que li donem. Massa sovint fem servir els termes vell o vella o vellesa per posar en dubte les aptituds d'algú. També se sol caure en subterfugis de termes aparentment moderns, però prou ridículs com el de "tercera edat", que acaben essent generalitzacions malintencionades i desajustades en el seu significat real. Sigui com sigui, de seguida em vaig adonar que justament passava al contrari. Les persones grans que em van venir a veure eren gent que sabia aprofitar el seu temps i que bona part de les seves hores lliures les invertia també a passejar per la ciutat i observar-la . Per això les seves demandes, els seus suggeriments, les seves queixes,
vaig comprovar que resultaven molt valuoses per a l'administració local, perquè es feien, per norma general, des de l'òptica de qui ha tingut temps de conèixer i estimar la seva ciutat. Vaig poder comprovar que tot i haver sigut testimonis directes i constants dels canvis i el creixement del seu entorn, eren capaços d'anar més enllà de la nostàlgia i, comprensible, dels seus temps de joventut. Per això vaig veure clar que podien ser uns grans aliats de la defensora. Que la meva visió de vetllar pels drets i la llibertat de la ciutadania, de contribuir a millorar la ciutat i el seu govern se'n podia ressentir sense la
“Es tracta d'un col·lectiu prou nombrós, creixent i amb un alt risc de veure vulnerats o no prou atesos alguns dels seus drets” seva activa participació, fins al punt de comprovar que les seves preocupacions també són les de tots, en el present o en el futur: el transport públic, els estacionaments, les residències, la seguretat, la neteja, el civisme... Aquest és el gran servei que la gent gran pot fer a les institucions. Hi ha, però, un altre aspecte que cal considerar quan parlem de la gent gran i al qual les administracions han d'estar molt atents, la quantitat important de persones grans que necessiten ajuda per a algunes de les activitats quotidianes bàsiques. Es tracta d'un col·lectiu prou nombrós, creixent i amb un alt risc de veure vulnerats o no prou
atesos alguns dels seus drets. En les dues darreres dècades les Nacions Unides han fet un important paper en la promoció i divulgació dels aspectes relacionats amb la discapacitat i l'envelliment, de manera que els estats en diferent grau han anat establint els principis i les accions en favor d'aquests col·lectius. La Constitució Espanyola preveu a l'article 50 que els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans i ciutadanes de la tercera edat -mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament- i que en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura, lleure... Això és el que es tracta d'assolir. A Catalunya s'han fet actuacions i s'han adoptat algunes mesures prou innovadores, però que només s'han posat a la pràctica parcialment i no s'hi han esmerçat prou recursos. Al meu parer caldria treballar en una nova llei de serveis socials que defineixi els drets subjectius a les prestacions bàsiques establertes en un catàleg de prestacions mínimes per a tots els ciutadans, en situació de necessitat o dependència, que respecti el dret d'igualtat de tots els ciutadans i l'equitat territorial i que possibiliti tenir en compte les decisions i aspiracions dels ciutadans. L'organització hauria de respondre a criteris de descentralització de la gestió cap a les administracions més properes, d'acord amb el principi de subsidiaritat que té en compte, a més de la proximitat, l'eficiència dels serveis i prestacions. Teresa Seseras defensoradelciutada@ajgirona.org
Ciutat
7
VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohexió social. ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN
Actualment a la Llar de Jubilats "Sant Joan" de Can Gibert es fan força activitats, totes elles de caire setmanal, com el taller de puntes de coixí, el taller de manualitats (on els alumnes aprenen a pintar figures com les de Nadal, a decorar mocadors de seda, a dibuixar, etc.), el taller de memòria i la gimnàstica terapèutica per cultivar i mante-
nir la ment i el cos. Per altra banda, se celebra cada 2 diumenges el ball de la llar, amb diferents grups que fan que la sala d'actes del local quedi molts cops petita davant la gran afluència de socis. Aquest passat dia 18 de desembre es va celebrar la festa de Nadal de la llar, amb la presència del senyor Joan Olòriz, tinent
ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ
Ball La Unió els dissabtes a la tarda amb en Simó “la veu”, al Centre Cívic Pont Major.
Sopar cloenda del socis per celebrar la finalització de les activitats realitzades durant l'any 2004.
ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Com cada any, els membres de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja s'impregnen de l'ambient nadalenc i de les festes realitzant diferents tallers i participant en les activitats que s'organitzen al barri. Amb un taller de decoració i amb la confecció del pessebre han fet de la Llar un racó acollidor ambientat de Nadal, amb l'ajuda de les noves tecnologies han participat en la confecció de postals per felicitar aquells que estimen, amb els més petits de cada casa han anat a esperar els Reis i han comprat fanalets, sense deixar de banda la celebració del canvi d'any amb la festa de Cap d’Any per a la gent gran!
Félix Álvarez
d'alcalde de l'Ajuntament i cap de l'Àrea de Serveis Socials i Joventut, i el senyor Fèlix Àlvarez, director del Centre Cívic de Santa Eugènia. En aquest acte es va celebrar un espectacular pica-pica d’unes 150 persones amenitzat tot seguit amb l'actuació del conjunt de boleros Luna y Tico i posteriorment amb el grup Molina.
Luis Herrera
Dinar de treball de la Junta Directiva per a la programació de les activitats del primer trimestre de 2005.
Marcos Cano
8
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA GENT GRAN “L’ESPLAI”
Enric Homet
Mostrari cultural d'activitats Per les festes nadalenques, l'Esplai de la plaça Poeta Marquina ha mostrat les activitats a la seva sala d'exposicions durant totes les diades festives, on es valoren les inquietuds elaborades durant el curs i obren al públic visitant una invitació a formar-ne part. Les obres són diverses i mostren l'entrega de professors i alumnes. Un altre motiu que és d'obertura vers els centres benèfics i culturals que els sol·lici-
ten, són els concerts d'un conjunt de flautes dolces únic i molt encoratjador. En les actuals festes ja han realitzat vuit concerts, amb notable èxit.
Detall de l'exposició anual de treballs artesanals a l'Esplai. (Foto Jordi Homet)
ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR”
Josep Majó
Recull d'activitats del mes de desembre És un mes en què a part de les activitats normals, s’hi afegeixen tot un seguit d'extres per donar sentit i germanor a aquests dies tan assenyalats. Podríem separar dos aspectes ben concrets: els intergeneracionals i els clàssics. Els uns permeten gaudir de múltiples participacions externes i de tot Catalunya, i els altres donen contingut i sentiment a unes festes tan entranyables i familiars.
(Fotos Alfons Solano)
ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS
Josep Casals En les festes de Nadal: dia 17 de desembre, sorteig de 120 lots de Nadal entre els socis. Dia 18 de desembre, pre-Nadal a l'hotel La Terrassa de Platja d'Aro i visita al castell de Cap Roig i jardí botànic. Dies 18, 19 de desembre i 7 de gener: els Pastorets, organitzats per l'AV i hi col·labora EGG. Dia 31 de desembre, sopar de Cap d'Any, organitzat pel col·lectiu de dones i amb l'assistència d'EGG.
Ciutat
9
VIDA ASSOCIATIVA CLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA El passat dia 24 de desembre, els avis i àvies del Club, amb els seus néts i algun besnét, podien recollir algunes joguines que el nostre Pare Noel repartia amb elegància i bon humor (els avis embadalits se’ls miren amb cares alegres).Recordant i enyorant la seva infantesa i pensant: que espavilat el meu nét, tan apagat que era jo a la seva edat. Però jo crec que teníem la mateixa il·lusió d’ara, encara que el tió ens cagués només unes quantes mandarines i taronges amb poca cosa més, ja que el sol fet de sortir de l’escola, obrir la caixa per posar-hi el menjar cada dia i mirar si el vèiem sortir, o mirar si ja s’havia menjat les peles de patates que solíem posar-li, amb això
sol, ja teníem tema i il·lusió per dies, de tant en tant sentíem caure alguna moneda de les més petites que existien i a nosaltres ens semblava que queien del cel. El tió, l’únic nom de que sentíem parlar per les festes de Nadal, no existia per a nosaltres el Pare Noel, en tot cas, el relacionàvem amb un país molt llunyà. I mira per on, el nostre conserge fa ja més de 20 anys que apareix el dia 24 de cada any vestit amb la seva forma, tal com podeu veure en la fotografia, aquest però és l`últim any que l'hem tingut, ja no el tindrem més amb nosaltres, ja que també li ha arribat la jubilació i ell és d’Olot, per això en acabar la festa, vàrem fer una
mica d’homenatge a la seva persona, per la seva bondat, atenció i amabilitat, sempre ha estat amb tothom, acompanyat d’un petit regal i una bonica dedicatòria que li fa el nostre amic, que sempre firma els seus escrits amb el nom d’avi Miquel. Doncs bé, vàrem passar una bonica festa, els nens
ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ
Pere Crous
varen sortir molt contens amb una joguina per a cada un i uns petits dolços. Els avis i àvies també pogueren gaudir d’una mica de torrons i coca, la gent va marxar contenta i esperançada, pel que ens poden portar els tres Reis, ja que també com els petits, tenim les nostres il·lusions.
Antonio Almario
A la primera imatge es pot veure un grup que pertany a la secció de gimnàstica del casal de Taialà on ens mostra com aprofita la gent gran el seu temps fent exercici per estar més en forma i poder gaudir d'una millor qualitat de vida. En aquestes dates nadalenques es tanquen totes les activitats fins després del sopar popular de Cap d'Any, l'únic que mai tanca és el ball. A la segona imatge tenim un aspecte habitual de la sala del nostre casal, on la gent gran pot gaudir executant els seus balls preferits.
CAIXA TERRASSA CLUB 60 El Club 60 de Girona de Caixaterrassa ha organitzat un total de 12 cursos subvencionats per a l'últim trimestre de 2004, on s'ha de destacar el curs de pintura a l'oli, amb una participació de 24 persones. Per altra banda, ha organitzat per a la gent de Girona i províncies un cicle de sarsuela, i se n’ha iniciat la representació amb l'obra La Tabernera del puerto que va tenir lloc al Teatre El Jardí de Figueres, amb un
aforament de 423 persones i per el qual es van posar a disposició autocars gratuïts amb sortides des de la ciutat de Girona i diferents poblacions de la província. També hem iniciat un cicle de conferències, obert i gratuït per tothom, i vam tenir el plaer de portar el Sr. Sebastià Serrano el mes d'octubre que ens va parlar dels signes no verbals en la comunicació humana. No podem deixar de banda que
Laura Martínez
el Club 60 de Girona cada mes ha programat sortides a teatres, excursions d'un dia i viat-
ges de llarga durada, sempre subvencionats des de l'Obra Social de Caixaterrassa.
10
Ciutat FORMACIÓ
Gent gran, formació i universitat Cada vegada hi ha més gent gran! L'allargament de l'esperança de vida, les jubilacions anticipades, els avenços en assistència social i en medicina... fan que aquest col·lectiu de persones sigui avui en dia molt significatiu, no només en nombre (algunes estadístiques parlen de més d'una quarta part de la població) sinó també en qualitat de vida (més cultes, més vitals, més actius, més implicats socialment...). D'altra banda, ja fa algunes dècades, sobretot a partir de la nominació l'any 1996 com a "Any europeu de la formació al llarg de tota la vida", que s'ha anat consolidant de manera adient un nou sentit de la formació permanent, no només en les institucions educatives sinó en la societat mateixa en general; amb una nova concepció dels valors coneixement i cultura entesos no solament en termes d'utilitat o de productivitat sinó especialment com a eixos per al desenvolupament personal, el
compromís cívic i l'exercici de la convivència... al llarg de tota la vida. Una formació que, entesa com una construcció continuada de la persona, tant en saber i aptituds, com en actituds i en capacitat de judici i d'acció, inclou també les persones grans. Ja fa una colla d'anys que les universitats són sensibles a aquest nou concepte de formació i al compromís d' implicar-se en una tasca tan gratificant com la de facilitar que les persones grans puguin seguir un procés d'envelliment en positiu en el marc d'un projecte vital de desenvolupament personal, intel·lectual, convivencial i solidari, i ofereixen diverses fórmules per satisfer diverses expectatives. Fórmules (activitats) que no tenen el simple objectiu d'entretenir i possibilitar l'ocupació del temps de què disposen les persones grans, sinó que s'emmarquen en l'ampli objectiu que identifica l'educació del segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure, aprendre a ser. Es tracta d'una formació que ha d'ajudar les persones grans en la comprensió dels problemes contemporanis; que els ha de permetre adquirir competències personals sobre la salut, l' oci, el sentit de la pròpia existència; que els serveixi d' estímul per conservar les seves capacitats físiques i mentals i de superació per al seu desenvolupament personal; que els orienti en l'exercici en positiu de la solidaritat i de la convivència; que els faciliti recursos personals per a l'adaptació als canvis
i a les transformacions de la societat; i, per què no, també per al seu gaudi intel·lectual. Ha de ser una formació que en la seva planificació, en els seus objectius, en la seva metodologia, en les seves exigències de pràctica li hem d'exigir el mateix rigor i la mateixa qualitat que pugui demanar-se per a la formació de qualsevol de les altres etapes de la vida considerades pròpies de l' ensenyament. La Universitat de Girona, la UdG, participa d'aquest compromís i n'és pionera des de la seva fundació. Són prou conegudes a Girona les aules d'extensió universitària que cada dimarts apleguen a la Casa de Cultura de Girona més de 150 alumnes grans, entusiastes i delitosos per augmentar el seu bagatge de coneixements. També hem fet i fem cicles de conferències i seminaris específics, en col·laboració amb alguns consells comarcals i altres institucions. Ara estem en la tessitura de poder oferir a les persones grans uns itineraris formatius per àrees de coneixement que cursin conjuntament amb els alumnes, més joves, habituals de la nostra Universitat. Més endavant en podem tornar a parlar. Josep Torrellas i Vendrell RESPONSABLE DE FORMACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA UDG
Ciutat
11
CRÒNICA
Curs d’història de Catalunya Impartit al Club Sant Jordi, del dia 1 de desembre al 8 de febrer de 2005 per Òmnium Català, a càrrec de la Sra. Beatriu Cuenca Si algun club o casal té l'ocasió de poder fer aquest curs, no se'l deixin perdre, és molt interessant, més encara si poden aconseguir la professora Beatriu, que ho explica amb tanta senzillesa que et queda a la memòria, de la mateixa manera que quan érem petits i ens explicaven un conte. Els resultats són molt evidents, amb persones que no han nascut a les nostres terres i se senten molt bé escoltant-la. Hem començat la història amb els ibers, els celtes i altres tribus, amb la influència oriental grega i fenícia començant pel segle VI aC, la distribució de les terres amb els seus comtats, el lligam entre famílies nobles passant per casaments amb què Catalunya s'engrandia amb béns i terres que adjuntaven, o perdien amb contractes de conveniència com és el cas del Rosselló, passant per l'arribada de l`exèrcit romà a Empúries el 218, en aquest cas no per negocis, més aviat per conquerir territori. És ara quan es conformen alguns
dels nostres trets culturals bàsics, com és la llengua, el dret i també la religió. L'any 711, l'exèrcit musulmà emprèn la conquesta de la Hispànica visigoda. Neix una nova identitat i un nou país, davant d'al-Andalus es formen els comtats catalans integrats en la Marca Hispànica, a finals del segle X, els comtats catalans esdevenen independents, creix amb Occitània i amb la unió dinàstica d`Aragó, amb Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella, filla de Ramir d' Aragó, enforteixen el nou estat. L'aparició del mot Catalunya (Catatonia) és gairebé simultani a l'inicii de l'ús del català com a llengua escrita. Arribarem també a l'onze de setembre del 1714, fins als nostres dies amb la dictadura del general Franco. Sabeu que la nostra bandera és una de les més antigues d`Europa?. No en tenim referència fins al segle XIII. Al principi els pals de l'escut, tant estaven verticals com horitzontals, i es va imposar aquesta última
versió i declarada més tard bandera oficial de la nació. Va ser oficialitzada per l´Estatut d`autonomia l'any 1979. Les terres catalanes han estat testimoni d'activitats humanes, a Talteüll (Rosselló) s'han trobat restes humanes, d'uns 450.000 mil anys d'antiguitat. Concretament el que han anomenat Homu erectus. En els darrers segles medievals, el català esdevé una llengua escrita plenament regularitzada, figures com Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Ausiàs Marc i amb obres com el Tirant lo Blanc assoleixen dimensió universal. Les tècniques metal·lúrgiques progressen i configuren el sistema de farga catalana per a l'obtenció del ferro. La pólvora s'aplica a les armes de foc, a partir del segle XV. La brúixola i el timó de codast revolucionen la navegació. La medicina catalana té un prestigi molt alt, amb la persona d'Arnau de Vilanova, metge de tres reis i de tres papas. P. Crous
12
Ciutat INTERCANVIS
III Trobada de Casals de la Gent Gran de Girona
Durant el mes de novembre passat es va celebrar la III Trobada de Casals de la Gent Gran d'aquesta ciutat al Centre Cívic Santa Eugènia. Així, es va consolidant una trobada anyal, que té un objectiu concret, el d'anar articulant les diferents llars de la ciutat, a partir d'una exposició: "Artesania i vellesa". Aquesta exposició presenta una mostra dels treballs d'artesania que els diferents casals han anat realitzant durant l'any.
En aquest sentit, podem dir que aquesta exposició expressa una part important del treball actiu que fan aquests casals de jubilats. D'aquesta forma s'intercanvien experiències de tallers i cursos, i això permet que participants d'aquests tallers puguin mostrar els seus objectes artesans i artístics. Cal destacar que aquests casals, cada vegada més, presenten una major diversitat de treballs manuals i uns treballs més ben fets. També, això és un indicador del volum d'activitat que es du a terme en els diferents casals. També és objectiu d'aquesta cita, passar-s'ho bé. Així, el dia de la inauguració, el Centre Cívic Santa Eugènia va ser l'escenari d'una actuació musical, a càrrec del grup d'havaneres del Casal Onyar, que va presentar un magnífic repertori de cançons de sempre. Acte que va acabar amb un
pica-pica per als assistents. L'organització d'aquesta II Trobada de la Gent Gran està promoguda pel Club 60 de Caixaterrasa, el Casal Onyar, el Club Sant Jordi de la Caixa Catalunya i la Llar de Jubilats Sant Joan i té com a fita promoure la relació entre la gent gran de les diferents zones de la ciutat. Intercanviar experiències, ampliar el cercle de coneguts i amics, i fer que el col·lectiu de la gent gran se senti en aquestes trobades com una part de la ciutat. Els organitzadors des d'aquí volem invitar-vos a aquells casals que encara no hi participeu, a sumar-vos a aquesta trobada anyal i presentar els vostres treballs, o simplement que hi sigueu present per aportar les vostres possibles iniciatives. Fèlix Àlvarez
L’ÀVIA DEL PONT MAJOR La Teresa Crouzet Esteve, veïna del Pont Major, va complir 104 anys el 25 de novembre de l’any passat. Va rebre nombroses felicitacions de tot arreu. La Teresa va néixer l’any 1900, va recórrer tot el segle XX i ha tingut temps d’entrar de ple al XXI. El seu aspecte és el d’una senyora gran, només això... gran. La seva lucidesa és admirable, está al corrent de quasi tot; llegeix, veu la tele, les telenovel·les i parla molt, amb veu enèrgica, narra fets i parla de gent que durant tant de temps han guarnit el seu record extensíssim, ple de dades de la història local del barri, anècdotes i fets dels quals és testimoni únic. En una conversa que vaig tenir amb ella la primavera de 2003, entre
nombrosos temes que vàrem tractar, va fer una descripció minuciosa i detallada de tot el procés que va acabar amb la vida del Dr. Agustí Riera i Pau, l’any 1936, va descriure amb precisió i de manera impressionant les seqüències de la detenció i mort a mans del comitè revolucionari, i la posterior localització i recuperació del seu cadàver a les Encies. La vinculació de la Teresa amb la família Riera va fer-la testimoni directe d’aquests fets. És història viva de primera mà. Llavors ella tenia 36 anys, per tant la percepció que tenia d’esdeveniments tan llunyans com la Guerra Civil era la d’una persona totalment adulta. Amb una memòria prodigiosa, el seu testimoni és valuosíssim. Va néi-
xer a Bescanó i va venir al Pont Major quan tenia 12 anys. L’Associació de Veïns del Pont Major va fer-li un petit obsequi com a mostra d’admiració. Per molts anys! Josep Maria Castanyer Darnés PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PONT MAJOR
Ciutat
13
BILLAR
El Casal Onyar a tres bandes El Casal Onyar de Girona ofereix infinitat d’activitats diverses. Els socis que hi vulguin participar poden triar l’activitat que considerin més adequada a les seves preferències i possibilitats. Igual que en altres seccions, en el grup de jugadors de la secció de billar, hi ha companys que participen en altres activitats, artesanals, solidàries, culturals, esportives, etc. i que els ajuden a sentir-se millor i més valorats. “El billar se nos presenta como un deporte moderado y un fabuloso relajamiento que anima el cuerpo y calma la mente”. Aquest pensament l’expressa el gran billarista català Valeriano Parera Sanz en el seu llibre Con efecto y con afecto. Els aficionats a l’art de Roger Conti apreciem les paraules del mestre Parera i som conscients dels avantatges que ens ofereix l’esport del billar, per això va ser tan important per a nosaltres la secció de billar del Casal Onyar de Girona, on podem gaudir practicant aquest esport i a la vegada desenvolupar algunes de les nostres habilitats i tècniques de joc. A la instantània gràfica que s’acompanya es podeu veure grups de
participants donant vida i dinamisme a les instal·lacions de billar del nostre casal. Alguns d’ells són prou coneguts i considerats als mitjans billarístics. També hi ha companys orgullosos d’haver conegut el tan admirat mestre gironí Josep Oliveras i Duran (a.c.s.), persona d’un gran contingut humà i un profund coneixedor de l’esport del billar, qui va destacar a la primera categoria i que tenia el rècord d’Espanya amb vuit-centes trenta-cinc caramboles d’una sola tacada. Normalment, cada temporada se celebren al nostre casal torneigs lo-
cals amb les següents modalitats: lliure, 3 bandes, banda i triatlon, aquest últim té quatre anys de vida i es fa amb el suport de la Diputació de Girona i la seva particularitat és que unifica en una sola competició les tres modalitats anteriorment citades. Acabo dient que també es solen celebrar alguns tornejos amistosos interclub amb diferents casals de la nostra comarca on sempre predomina un ambient de bona companyonia i sana competitivitat. Antonio Almario Cataño
14
Entrevista
Carmel Rosa Carmel Rosa i Baserva va néixer a Barcelona fa 92 anys, va treballar en un despatx d'aduanes i es va afiliar al POUM de jovenet. En esclatar la guerra se'n va anar voluntari al front d'Osca. A la retirada de l'exèrcit republicà va estar internat en dos camps de concentració, es va escapar dues vegades, va fer de manobre fins que va trobar un treball de periodista a París. Un cop jubilat va tornar a Girona on va ser director d’EL ROURE durant vuit anys i ara resideix habitualment a Banyuls (Catalunya Nord) amb la seva companya, Antònia Adroher, perquè l'assistència a la vellesa és millor allà. Antònia Adroher va ser la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona i té un carrer dedicat en aquesta ciutat. Trobem en Carmel en el seu piset de Banyuls, a prop de l'estació de tren, voltat de llibres, papers, fotos, un bon aparell de música i un ordinador. Amb calma va explicant els dits i fets de la seva ja llarga vida. - Què hi fa un home com vós en un racó de món com aquest? - M'estic aquí per cuidar millor la meva esposa que té una mica d'Alzheimer i també perquè m'agrada molt nedar i aquí hi ha mar… - Però vós teniu pis a Girona. No podríeu cuidar bé allà, la vostra esposa? - Sí, però a França hi ha una organització de l'assistència sanitària més perfeccionada. - Vaja! On vau néixer, vós? - Jo vag néixer a Barcelona, però acabada la Guerra Civil vaig haver de passar la frontera. - Vau anar al front? - Sí, vaig anar voluntari al front d'Osca. - Vau tirat trets? - Bé, jo portava una centúria de catalans…. - Éreu d'algun partit? - Sí; jo era de l'executiva de la Joventut del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i després vaig ser membre del Comitè Central. Primerament vaig militar en el Bloc Obrer
i Camperol, dirigit per Joaquim Maurin, però l'any 1935 aquest partit es va fusionar amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin, i d'aquesta fusió en va néixer el POUM. - Quins ideals teníeu per fer-vos del POUM? - Això ja ho explicaré en un llibre que estic fent… - I per què vau perdre la guerra? - Perquè s'havien d'haver organitzat unitats ràpides i acabar la sublevació militar amb dos mesos... - Voleu dir que només es va perdre per això? - Bé, també hi va haver altres raons. - I què vau fer a la retirada? - Vaig passar la frontera i em van portar al camp de concentració d'Argelés… - Ja les devíeu passar magres! - Vaig poder-me’n escapar al cap de dos mesos gràcies a una carta d'un amic que vivia a Perpinyà. D'aquí me'n vaig anar a París. - Oh là là! I a París, què?
- Hi vaig estar poc temps perquè la policia em va agafar mentre esperava una amigueta a l'estació i em van tornar a ficar en un camp de concentració… - Vaja! - Però, em vaig tornar a escapar una nit i me'n vaig anar a Perpinyà i després a Tolosa. Com que era temps de veremes vaig anar a collir raïm. Però, acabades les veremes n'agafaven molts i els tornaven als camps de concentració. - I vós, què? - Cap a París altra vegada. Vaig estar vint anys a l'Agència France Press. - Teníeu títol de periodista? - No, però em vaig presentar a un
Entrevista
15
Un exmilitant del POUM que ha estat exiliat, periodista i director d’El Roure durant 8 anys A RAIG! Digueu-me un polític? Plató, Nin, Maurín… Un general? Miaja. Un papa de Roma? Aquell que es va morir al cap d'un mes (Luciani). Una pel·lícula? Les d'en Charlot. Un plat? L'arròs. Un vi? Del Priorat. Matrimoni o només parella? És igual. Què feu per distreure-us? Escriure alguna coseta. Les memòries? No.. Escric sobre els objectius de quan jo era jove i els objectius que es plantegen els joves d'avui. Com veieu el futur? Jo no tinc futur… Jo només tinc passat. Què hi ha més enllà del cementiri? No ho sé… Ja t'ho explicaré quan hi sigui. M'agradaria sentir-ho!
En Carmel Rosa i la seva senyora. concurs i el vaig guanyar. Estava a la secció en espanyol per Espanya i per l'Amèrica Llatina fins que em vaig jubilar als 65 anys. - Havíeu escrit en algun diari abans? - Sí, a La Batalla. - I a París vau trobar una altra amigueta? - Sí, la que després va ser la meva esposa: l'Antònia Adroher, la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona durant la guerra. Era mestra, de la junta del Casal Català i molt guapa. Ara té un carrer dedicat a Girona. - I cobreu alguna cosa com a ex-
militar de la República? - Sí, alguna cosa, sí. - Bé, bé… I com veieu ara el futur de Catalunya? - El futur de Catalunya és el futur d'Europa. - I el futur del català? - Hauria de ser fruit d'un impuls que surti de dins i també d'un impuls que vingui d'Europa. Caldria tenir una valorització de tipus internacional. - La victòria de Bush ens farà mal? - És difícil de dir… En tot cas farà mal a Catalunya com una repercussió de tipus general. - Què troba a faltar en aquest món actual?
- La companyia… Hi ha massa gent sola. - I què hi sobra? - Molts pocavergonyes. - Però vós viviu bé! - No… El que passa és que també cobro per haver treballat a França. - Vejam: quins són els vostres entreteniments preferits? - Jugar amb la dona… De jove, jugava a rugbi i m'agradava la natació.. Havia de fer la travessa del port de Barcelona el dia que en Franco es va sublevar.
Pere Madrenys
16
Qualitat de vida
Les pensions de la Seguretat Social i la revalorització Estem en plena campanya de revalortizació de les pensions públiques i convé recordar i aclarir alguns aspectes relacionats amb les persones que cobren alguna pensió de seguretat social.
1
Quines pensions augmenten? Totes les pensions de seguretat social s'incrementen com a mínim un 2%, que és el que està previst que augmenti l'índex de preus al consum en aquest any 2005. Des de l'any 1997, amb la Llei 24/97, està establerta aquesta puja i revisió de totes les pensions contributives. La pujada d'enguany està establerta en el Reial decret 2350/2004, de 23 de desembre (BOE 30/12/04).
2
Quin percentatge pugen les pensions? La pujada general és d'un 2% . No obstant això, les pensions que tenen complement per arribar als mínims establerts pugen un 6,5% i un 5%, depenent de si tenen o no cònjuge a càrrec respectivament.
3
Pot ser que la pensió baixi? Ja hem dit que totes les pensions han de pujar. No obstant això, es pot donar el cas que aquelles pensions més altes que tenen retenció a compte de l'impost de la renda passin a tenir una retenció més alta com a conseqüència de l'augment del 2% i es trobin que l'import "net" queda per sota del que tenien l'any passat. Això vol dir que l'INSS ha incrementat la pensió però es veu obligat a retenir més import a compte d'Hisenda. Quan el pensionista faci la declaració de renda compensarà aquestes retencions.
4
Què és la paga única per endarreriments? La paga única que s'abona a finals del mes de gener és la compensació per la diferència existent entre el que es va augmentar en les pensions el gener de 2004 (IPC previst) i el que finalment va pujar a finals d'any. En aquest cas ha estat d'un 1,5 % que és la diferència entre el 3,5% real i el 2% previst. En el cas que algun any l'augment "a compte" quedi per sota de l'IPC real a finals d'any no s'abonaria cap paga, però tampoc es reclamaria res als pensionistes, segons estebleixen els decrets de revalorització. Cal esmentar que aquesta paga només la perceben aquells pensionistes que ja cobraven la pensió abans del primer de gener del 2004, o aquells que, havent començat a cobrar dins el 2004, tenen complement a mínims o estan topades al màxim, o bé cobren pensions del SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez), ja que són quanties fixes iguals per a tothom.
5
Què són els complements mínims? Són una quantitat que s'afegeix a la pensió, en el cas que aquesta no arribi a la quantia mínima que queda fixada cada any en la llei. Com diu el seu nom, afecta les pensions més baixes i està condicionat el seu cobrament que no es tinguin altres ingressos importants a part de la pensió. Per a aquest any, per exemple, la pensió mínima per a majors de 65 anys, sense el cònjuge a càrrec, és de 438,71 euros al mes, per catorze pagues l'any, tant enb el cas de jubila-
ció com d'incapacitat permanent o de viduïtat. Si es té el cònjuge a càrrec, és de 524,01 euros al mes. Els límits d'ingressos per poder percebre aquestes quantitats són de 5.915,49 euros l'any (sense cònjuge a càrrec) i de 6.900,49 euros l'any amb cònjuge a càrrec. En la carta que ha de rebre cada pensionista s'expliquen aquests conceptes i s'adverteix que, en el cas de cobrar complement a mínims, cal declarar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social abans de l'1 de març de 2005 els ingressos del 2004 o els previstos el 2005 si es coneixen.
6
Novetats 2005 Enguany, les novetats són que les pensions per incapacitat permanent total qualificada (les que cobren el 75% de la cotització) per als majors de 60 anys, tenen establerta una quantia mínima de 408,78 euros. Així mateix, està previst que durant aquest any es flexibilitzi el règim d'incompatibilitat de les pensions del SOVI abans esmentades, amb les pensions de viduïtat actuals, ja que fins ara eren incompatibles. Caldrà veure, però, quines seran les condicions per poder percebre les dues pagues.
Més informació Per acabar, cal recordar que qualsevol canvi en l'adreça, en les dades personals o aquelles incidències que puguin afectar la pensió s'han de comunicar de seguida a l'INSS perquè regularitzi la situació. Podeu obtenir informació per telèfon en el número 900 16 65 65 o bé per Internet en la plana www.seg-social.es. INSS de Girona
Qualitat de vida
17
Cops amagats de la memòria! Han estat tres mesos, des del passat octubre fins al desembre (just abans que ens inflem de torrons i ens gastem els calerons amb regals per a tothom), que un bon grapat de gent ens hem animat a participar a uns cursos de memòria. Es veu que ara, l'Ajuntament de la nostra ciutat, vol cuidar-nos el cap! Benvinguda la mania de preocuparse per la gent que passem dels 65 i dels 70 i dels 80 i fins dels 90 anys o més! I és que en aquests cursets s'hi apunta gent de totes d'edats: avançades i no tant. La gràcia és que hi ha de tot: des de gent amb instrucció, o no, que fa poc s'han jubilat fins a persones d'edats més avançades que amb prou feines han agafat mai un llapis, i és que tots sabem bé que no gaire gent de les nostres quintes va poder anar a estudi.... Però tant se val, el cas és atrevir-se! I no us amoïneu perquè els professors ja t'inclouen al grup més adient per tal de trobart'hi a gust. I ja ens veus a tots amb la carpeta, els folis o la llibreta cap als centres cívics que hi ha repartits per la ciutat, cadascú al que té més a prop de casa. El primer de tot a dir-vos, si us hi animeu, és que no us preocupeu per si no ho heu fet mai, tots hem passat el nostre primer dia i mai, mai i mai és tard per començar a aprendre! Un cop has començat et fan una prova per veure com estàs de memòria. Durant el curs et donen tot tipus de recomanacions, t'expliquen el funcionament de la memòria i les pèrdues que es produeixen amb l'edat... No es tracta tampoc d'un curs
“Els professors són psicòlegs especialitzats i et fan treballar les neurones mentre passes una bona estona” teòric, es fan molts exercicis per mantenir la memòria, és una gimnàstica per al cap. Els professors són psicòlegs especialitzats i et fan treballar les neurones mentre passes una bona estona. És un curs en format de tallers, és molt dinàmic, entretingut i fas salut. El que més ens ha agradat als companys és que t'animen molt i que, quan cal, treuen ferro a un tema que a tots ens preocupa però també t'a-
juden i et fan les recomanacions pertinents quan veuen que alguna cosa no rutlla. Només hi ha una prohibició en aquests taller: dir "NO PUC". I és que, com diuen els professors, "aquí no fem miracles" però si s'exercita l'atenció, si t'ajuden a abaixar nivells exagerats de preocupació i t'engreixen l'autoestima és un gran què per a les nostres memòries. Jubilus Gerontologia
18
Qualitat de vida GASTRONOMIA
La carxofa, una verdura desintoxicant Ara, a l´hivern, després de les fartanegues de les festes, amb la panxa plena de pollastre farcit, canelons i torrons, sembla ser que el que bé més de gust, si més no per al nostre cos, és fer una bona menja desintoxicant. Un bon plat de verdures, calent, variat, cadascuna amb el seu sabor peculiar, que ens regala aquesta època. La verdura a l´hivern reconforta, alimenta, neteja l´organisme, es digereix bé i no es fan pesada. Les verdures constitueixen un grup alimentari natural de gran diversitat amb les quals es poden configurar plats de gran interès i transcendència. D'entre aquestes verdures que el mercat ens porta cada hivern, n'hi ha una que no utilitzem massa, i en canvi és molt bona per al nostre organisme, la carxofa. La carxofa és la flor de la carxofera que es recull abans que floreixi, molt conreada als Països Catalans, per això se li diu la flor de l´horta; altres li diuen la vedella de l´hort per la textura tan carnosa que té. És una planta herbàcia de la família de les compostes molt semblant al card d´horta, del qual segurament procedeix després de les modificacions del conreu, testimoniat des del temps dels antics egipcis. Es conrea més aviat en climes temperats i secs i en terrenys profunds i frescals; en concret, a Catalunya es conreen carxoferes al Baix Ebre, al Montsià, al Baix Llobregat, al Rosselló i al Maresme. La carxofa de Tudela és especialment apreciada per la seva qualitat com també la de Múrcia. De les diverses varietats, les més conreades a casa nostra són les ano-
menades de Getafe, de Gènova i d´Alguer. Assenyalem les carxofes verdes i les carxofes morades o de la Provença, que són més petites i delicioses. Aquesta carxofa és tan tendra que es pot menjar fins i tot crua en amanides, sempre amb un raig de suc de llimona perquè no s´ennegreixi. LA CARXOFA I LA SALUT En el paper de la salut, la carxofa, tant les fulles com les tiges de la carxofera, ha estat utilitzada com a remei tant per a les afeccions del fetge com en qualitat de diürètic, usos plenament justificats. També són antireumàtiques, antiartrítiques i depuratives de la sang. Efectuen un vertader rentat intern de l´organisme. La millor manera de menjar carxofes és que siguin fresques, sense que les puntes d´aquesta flor siguin de color negre, la qual cosa ens marcarà que tenen poca frescor o que li ha tocat la glaçada. Les fulles de la carxofa han d´estar ben apretades. COM NETEJAR-LES? Primer de tot es talla el tronc de la carxofa, deixant-ne uns dos dits. Amb l´ajuda d´un ganivet es treuen les primeres fulles verdes fins que es veuen les fulles més blanques i tendres. Tot seguit tallem una mica la part de dalt i rebaixem la part del tronc fins a la part tendra. Amb una cullera traiem la pelussa del centre i ja la podem cuinar. La carxofa sofreix una oxidació molt ràpida en contacte amb l´aire per la qual cosa
hem de tenir algunes precaucions a l´hora d´utilitzar les carxofes. Una manera és la de fregar amb llimona la carxofa quan l´hem netejat i posar-la amb aigua, una altra pot ésser la denominada blanqueta. És un sistema de cocció en el qual se submergeixen les carxofes pelades i tallades en una barreja d´aigua, dues cullerades de farina i llimona. Es fan bullir i ja estan llestes per menjar o guisar. ALGUNS PLATS AMB CARXOFES De vegades pensem que la carxofa és només una verdura de guarnició, que serveix per acompanyar plats de carn o peix i la deixem una mica al marge d´utilitzar-la com a plat principal. Farcides, en suquet amb llenties, estofades amb bacallà, fideus, menestres, peix, en purè, en sopes i amanides, són d´un gran interès alimentari. Amb les carxofes petitetes morades tallades ben primes i posades en cru podem fer una amanida excepcionalment gustosa. Confitades al natural o en salmorra ens podem proveir de carxofes quan aquestes ja no són tan fresques, saltades amb pernil obtenen un sabor peculiar, i a la brasa amb un romesco són per llepar-se’n els dits. Pep Nogué i Puigvert Celler de Can Roca
Cultura
19
GOTES DE CIÈNCIA
Relativitat: 100 anys Per als pensadors de l'antiguitat, existien llocs privilegiats de l'univers amb observadors selectes, entitats que ho regien tot. Els pensadors moderns van voler eliminar les jerarquies angèliques, que es deia que governaven els moviments dels planetes, i van dubtar de les posicions privilegiades en l'univers. Durant el segle XVII, amb la mecànica celeste moderna de Newton es va suposar que les forces que actuen són idèntiques en tot l'univers; però es mantenia el concepte d'un rector únic i d'un lloc privilegiat d'observació. L'espai i el temps absoluts de Newton, així com l'èter absolut proposat per justificar el caràcter ondulatori de la llum, recorden la idea d'un rector absolut: l'observador privilegiat que estarà quiet enmig de l'èter. A poc a poc, la Terra va anar perdent la posició de centre de l'univers. Copèrnic, Galileu, Newton i Hubble l'han desplaçada cap a posicions més humils i, finalment, Einstein va acabar assenyalant que en realitat no existeixen observadors privilegiats. L'any 2005 farà cent anys que Albert Einstein va publicar un article, datat el 30 de juny, sobre la teoria de la relativitat restringida, que és una fita en la història de la ciència. L'any 1905, Albert Einstein (18791955) estudiava l'asimetria de les equacions de l'electromagnetisme de Maxwell. Constatava que si bé el moviment d'un imant a prop d'un conductor en repòs comporta l'aparició d'un camp elèctric entorn de l'imant, si és el conductor el que es mou i l'imant està en repòs, a prop d'un imant no apareix un camp elèctric, però trobem una força electromotriu en el conductor. Així, per cert, fem funcionar els nostres motors elèctrics. Einstein sospità que no
existia en electrodinàmica un repòs absolut -com no existia tampoc en mecànica-, i va creure més elegant i econòmic considerar que les lleis naturals són idèntiques per a tot sistema amb velocitat relativa uniforme. Postulà que la velocitat de la llum en el buit és invariable (300.000 quilòmetres per segon) independentment de la velocitat de la font i de la de l'observador i va establir, també com a postulat, que totes les posicions d'observadors de l'univers són equivalents; tots els observadors disposen de la mateixa informació; no n'hi ha de privilegiats. L'opinió "relativista" (tot és relatiu, diuen) no s'ajusta a les proposicions d'Einstein, ja que implica que els principis són variables i, al capdavall, comparables a alguna cosa. La teoria d'Einstein estableix que les lleis generals de la natura són invariables i no depenen de l'estat (de moviment) dels observadors... que opinen. Són idèntiques, de manera absoluta, per a tothom. Segons Newton, l'aplicació d'una
força a un cos augmenta la velocitat i l'energia cinètica del cos, però la massa roman constant. A prop del límit de la velocitat de la llum, Einstein dedueix que l'aplicació d'una força a un cos provoca un augment de la massa (com s'ha verificat amb mesures fetes amb electrons a altes velocitats). L'energia equival a massa ( ). Aquesta expressió ha trobat en l'energia nuclear la confirmació més espectacular. Res no s'està quiet! Cert que mantenir les lleis invariables converteix el temps i l'espai en elàstics i que cada observador té ara el seu temps i el seu espai. La contracció dimensional i la dilatació del ritme temporal que apareixen en la relativitat restringida no són físiques; són aparents per a observadors relatius, que veuran els observadors ràpids tenen regles més curts i rellotges més lents. Això ha estat comprovat a bastament per l'extraordinari allargament de la vida mitjana de les partícules elementals que es mouen a grans velocitats. I nosaltres? Nosaltres ens movem solidàriament amb la Terra, la velocitat de la qual respecte a la radiació còsmica de fons és un dos per mil de la velocitat de la llum. Molt poca cosa! Si durant 80 anys ens moguéssim constantment a 30.000 quilòmetres per segon, viuríem uns 5 mesos més que si continuéssim amb la velocitat de la Terra. Evidentment, però, no podrem conviure amb la resta de la humanitat. A més a més, assolir la velocitat esmentada requereix una gran quantitat d'energia per accelerar i una part d'aquesta energia augmentaria la nostra massa. Els sistemes accelerats van ser l'objecte de la segona gran teoria d'Einstein, la de la relativitat general Joan Miró Ametller
20
Cultura
Manuel Vázquez Montalbán:
Un amic d’ahir, d’avui i per sempre El 18 d'octubre de 2003, com faig cada dia, escoltava al llit les primeres notícies de la Ràdio Cadena Ser. De sobte em va semblar com si diguessin que Manuel Vázquez Montalbán havia mort a la sala d'espera de l'aeroport de Bangkok. Encara mig endormiscat, jo pensava que era un comentari referent a algun dels seus nombrosos llibres. Però seguien donant més detalls: que venia d'Austràlia de donar unes conferències; que tenia pressa per arribar a Barcelona i poder assistir al partit de futbol que disputarien el Barça i el Deport, dos equips entranyables per a ell... Vaig tancar la ràdio i els ulls i -no me n'amago-, vaig plorar. No volia creure-m'ho; no podia ser veritat; necessitava temps per entredre-ho... En Manolo és mort..., mort? D'una manera tan sobtada, lluny d'aquí, de tots: de la seva muller, Anna; dels seus Daniels, fill i nét... Que n'és, a vegades, d'injust el món, la vida! Si no m'enganya la memòria, personalment ens vàrem conèixer en la il·legal presentació del PSUC a Girona, que va tenir lloc a mitjans del mes d'abril de 1977 al pavelló d'Esports de la Devesa. No havíem sol·licitat permís per a l'acte a les autoritats perquè, si bé el PCE l´havien legalitzat el dia 9 d´aquest mateix mes, del PSUC no en deien res, ens obviaren. L´acte va ser multitudinari; molta gent no va poder entrar al pavelló. L´endemà es parlava de tres, quatre i fins i tot cinc mil assistents; hi havia gent vinguda de pobles llunyans de la província. Al vestíbul del local s´hi havia instal·lat una taula que donava informació i a qui ho sol·licitava se l´afiliava al PSUC. No podien donar l´abast a entregar carnets. La presentació del M.V.M. al nombrós públic la vaig fer jo, que anava
en tercer lloc de la llista del PSUC per Girona a les primeres eleccions generals del 15 de maig d´aquell any 1977; el cap de llista era Carles Causa i el segon, Paco Frutos. En aquell moment ell, en Manel Vázquez, tenia 38 anys ( vint menys que jo) . El coneixia interiorment per les cròniques politicosatíriques que publicava a la revista Triunfo, durant els últims quinze anys de la repressió franquista. Després del míting, poc, però vàrem poder parlar-nos i quedar per tenir algun dia una xerrada sobre la meva interessant nòmada joventut al país de les (segons ell) "múltiples y variopintas Repúblicas Soviéticas". L´última vegada que ens vàrem veure va ser l´estiu de l´any 2002, que vaig anar a visitar-lo a la seva casa de Cruïlles per demanar-li si em podria escriure el "pròleg" al meu llibre. Un dia conversant per telèfon
em deia: “Un tio com tu, amb tot el que has trobat, no has tingut mai "lios" amorosos? Doncs per què no en parles en el llibre..? O t´ho guardes tot per fer-ne unes explícites memòries sobre aquest tema..? Si no ho fas, en el pròleg al teu proper llibre explicaré les coses que tu guardes en secret...". Manolo Vázquez Montalbán era tossut, però al màxim de clarivident, t´ajudava a discernir ràpidament els problemes. Les seves paraules tenien un sabor humorístic, però molt crític. La seva ploma et feia pensar, t´obria camí, et donava arguments que cooperaven a posicionar-te sobre un problema concret, d´esbrinar-lo per complicat que fos. El món, avui, està encara pitjor que quan ens vares deixar. Com et trobem a faltar, Manolo! F. Pararols
L’HAIKÚ D’EL ROURE
Torno a ser amb tu; les arrels se’m marcien sense els teus ulls. E.H.
Consell G.G.
21
DEBAT
El Consell Municipal de la Gent Gran promou tres debats sobre el paper social del col·lectiu El Consell Municipal de la Gent Gran (CMGG) ha iniciat una nova etapa basada en la proximitat i la participació. Amb aquestes premisses com a referència s'han fet tres debats per tal de garantir al col·lectiu el dret a ser consultat sobre temes que els afecten a ells i al conjunt de la ciutat. Els debats, celebrats al Centre Cívic Pla de Palau durant els mesos d'octubre i novembre, han servit per consultar qüestions clau sobre la situació i activitat social de la gent gran del municipi. Així, les dinàmiques han permès donar veu i conèixer les percepcions d'entitats relacionades amb el col·lectiu, associacions, casals i persones grans dels diferents barris gironins escollides aleatòriament. Un cop finalitzat el procés podem dir que els resultats han estat satisfactoris. De fet, era d'esperar. Qui millor que les mateixes persones grans i les entitats relacionades per opinar i explicar la situació actual del col·lectiu respecte al seu paper social; ells són els experts i coneixen, millor que ningú, la seva situació. Les sessions de debat han girat al voltant dels diferents temes estretament relacionats amb l'activitat social de la gent gran. S'han recollit aportacions molt interessants sobre les principals característiques del col·lectiu, sobre els punts forts i febles de la ciutat, sobre l'ocupació del temps i sobre possibles relacions amb la resta de ciutadans. Les aportacions han estat analitzades i sintetitzades i serviran per guiar futures mesures adreçades a potenciar
Consulta ciutadana. Gent gran dels diferents barris gironins abans de començar el debat. Fotografies: Daniel Tarragó.
la intervenció social de la gent gran. Les opinions i idees exposades pels participants han estat moltes. L'experiència vivencial, la disponibilitat de temps, la il·lusió o la utilitat social han estat algunes de les fortaleses del col·lectiu expressades. La poca presència pública, la pèrdua d'autonomia, el cost de la vida o les inèrcies
socials actuals, en canvi, són vistes com a debilitats del col·lectiu si es pensa en la seva activitat social. En debatre sobre l'ocupació del temps es van tractar temes com el voluntariat, la família, les diferències de gènere o la gestió del propi temps. Els participants també van valorar l'escenari on es relacionen, Girona. Les dimensions de la ciutat, la xarxa de centres cívics o l'apropament de les noves tecnologies als ciutadans són considerades fortaleses. Temàtiques com el transport públic, la mobilitat o les diferències entre barris són vistes com a febleses de la ciutat. En debatre sobre possibles relacions amb la resta de ciutadans es proposaren espais on la gent gran pugui aportar la seva experiència, empatia, reflexió... o rebre comprensió, informació, suport en les seves funcions socials... Gerard Quiñones i Macià
22
Consell G.G.
El Portal de la Gent Gran Un dels objectius de la Comissió Gent Gran Ciutat va ser el d’impulsar la creació del Portal de la Gent Gran, per tal de respondre a la necessitat del col·lectiu a tenir veu i que formi part de la ciutat i per fer que la informació i la comunicació entre les persones grans i la ciutat sigui més dinàmica. Amb el Portal de la Gent Gran es donaran a conèixer a tots els ciutadans les coses que interessen la Gent Gran de Girona, com a col·lectiu que forma part de la vida de la ciutat, amb preocupacions, activitats i necessitats pròpies. El Portal de la Gent Gran que està en construcció és un recurs que facilitarà que estiguem informats de manera actualitzada de tots els serveis que existeixen i de totes les activitats que fa la gent gran a la ciutat. Alhora, està pensat perquè també sigui una eina de comunicació i de participació activa, tant en els assumptes de la ciutat com en els assumptes que afecten especialment la gent gran. Aquest sistema d’informació, comunicació i participació té la qualitat de ser molt àgil, ràpid i directe, de manera que entre tots puguem fer-lo propi i que es converteixi en un espai on les nostres activitats, inquietuds, interessos les pugui conèixer i compartir tothom. En el Portal es recollirà informació sobre el Consell de la Gent Gran, les associacions i casals, les entitats i serveis, les activitats destacades que es porten a terme per a gent gran: trobades, sortides, congressos, jornades, estudis, etc. Alhora hi haurà un espai per a cada casal on s'explicarà com és cada casal, què s'hi fa, quin és el seu funcionament. També hi haurà la programació actualitzada de
totes les activitats que es fan a la ciutat per a gent gran i aquesta programació formarà part de l’agenda de la ciutat. El Portal us serà útil per tenir informació directa sobre: bus urbà; normativa reguladora de pensions; modalitats de pensions; biblioteques; Generalitat de Catalunya - Gent Gran: casals, prestacions, etc.; voluntariat de la gent gran, serveis del Departament de Benestar i Família per a la Gent Gran, i altres temes d'interès. A més, la revista El Roure també es podrà llegir al Portal. La participació activa i directa de la gent gran de la ciutat es farà possible gràcies a l'Espai de Debat i a l'Observatori. En l'Espai de Debat, el Consell de la Gent Gran es dirigeix a les persones grans de la ciutat per demanarlos la seva opinió sobre un assumpte que els interessa. A l'Observatori hi haurà la oportunitat de fer arribar les nostres opinions, queixes, suggeriments, observacions, i que tinguem una resposta adequada a cada qüestió que s'hi plantegi, per la mateixa via. El Portal de la Gent Gran està pensat perquè permeti la difusió de la informació que us interessa i una bona comunicació i perquè els vostres interessos, aspiracions i opinions arribin al seu destí. Comissió Gent Gran Ciutat
"El riu Ter si bé no ha donat gaires beneficis i sí molts disgustos al barri, ha estat la causa per la qual aquest petit nucli de població ha arribat a tenir un nom. La construcció d'un pont per travessar-lo i ser aquest durant molts anys l'únic construït amb pedra i el més gran de les rodalies, va fer que els forasters bategessin tota aquesta vorera del Ter amb el mateix nom del pont: el Pont Major" (Carme Grau en el llibre, Girona i els seus barris). El pont ha fet possible la comunicació entre les persones que hi vivien i els que des de Girona o venint de Sarrià hi passaven. El pont ha fet possible augmentar considerablement la seva població, sobretot d'artesans de tota mena i comerciants, hostalers, amb importants magatzems que més tard es convertirien en petites indústries i fàbriques sobretot de licors. El pont ha fet possible la solidaritat, davant les riuades, les epidèmies, els atacs dels nombrosos setges de la ciutat. La societat de socors mutus Montepío de Sant Fèlix n'és un exemple. El pont ha fet possible transcendir el comerç local, en la seva fira situada a l'areny del riu
Barris
23
EL PONT MAJOR
A l’esquerra, situació del pont l’any 1939, destruït pels republicans en la retirada cap a França. A dalt, el nou pont construït pels presoners republicans, encara que a la inscripció de l’entrada del pont assegura que la construcció fou feta pels soldats del general Franco. A sota, una postal del Pont Major, enviada per un immigrant argentí als seus parents.
Les petges de la gent d’el Pont fins que les freqüents revingudes del Ter obligaren a traslladar-la. El pont ha fet possible que l'ensenyament i la cultura tinguin un lloc destacat , amb l'arribada de dues congregacions religioses: els Pares Salesians i les Mares Dominiques, i amb un casino, nucli de la vida cultural del barri, i cinc festes importants al llarg de l'any. Moltes coses han canviat. Hi ha hagut fets que han transformat profundament la vida del barri, el creixement desmesurat amb infraestructures deficients, la construcció de doscents habitatges de protecció social, la integració social i cultural d'un sector molt important d'habitants, la forta contaminació del Ter i les pedreres, i el trànsit cada dia més important pel carrer del pont. Algunes han desaparegut: el montepío, la fira, els salesians, el casino. També tenim coses noves: el Club de Futbol Pontenc, l'escola Carme Auguet, els instituts Carles Rahola i Narcís Xifra, la Llar d'Infants, el comerç que vol prestigiar el nom del barri posant el seu nom, el nou centre cívic, la pista esportiva que aviat serà una realitat.
Potser comencem a tenir prou eines per començar-nos a plantejar què necessita de nou el pont. Tenim però allò més important, el potencial humà de moltes de les persones que van fer realitat aquestes activitats, i de moltes de nouvingudes. La imatge del pont derruït ens incita a la rehabilitació, no la física, perquè ja està rehabilitat, sinó la de donar a les noves generacions, als nouvinguts d'aquí i d'altres països les virtuts que van fer pròsper el barri. AL NOU PONT que volem construir, hi tenen molt a dir aquests jubilats agrupats al voltant de l'Associació de gent gran La Unió, que carregats d'il·lusió són capaços de fomentar la comunicació entre la gent com a eina indispensable de desenvolupament personal i afavoridor de la transformació social; de responsabilitzar la població, sobretot la més jove, a través de la seva experiència, d'escoltar i de transmetre el seu saber; de sentir-se solidaris de totes i cada una de les persones, sobretot les més necessitades, així com del barri en conjunt, aixecant sovint la bandera del Pont Major; de col·laborar a
l'enfortiment cultural del barri, creant activitats que a la vegada que entretenen siguin eines de creixement cultural; d'acceptar les novetats que ens porta la vida moderna i les noves tecnologies incorporant-ho al seu tarannà diari; d'acollir els nouvinguts, donant-los el suport que necessiten per tal que se sentin incorporats a la nostra comunitat i esdevinguin persones actives dins la vida veïnal. El nou Pont no pot ser el d'abans, un cop rehabilitat tindrà les petges de tots i de cadascun dels que voluntàriament s'hauran posat a treballar en la seva rehabilitació, la nostra feina és intentar que ningú quedi marginat d'aquesta feina, ni voluntàriament ni involuntàriament, el Pont Major som tots. Siscu Miró
Ahir i avui
Mercat del bestiar a l’Areny
Ahir
24
Avui
Ajuntament de Girona. CRDI (Fototípia Thomas, ed.)
Actual plaça de Catalunya de Girona. (Fotografia: Juanjo Valeros)