Roure 22

1r quatrimestre 2006

QUALITAT DE VIDA

Allotjaments compartits, l’experiència de Girona

22 ENTREVISTA

Àvia de 88 anys i estudiant de 23 fan vida en comú

BARRIS

Sant Narcís, un barri amb caràcter

2

Editorial

Una eina de comunicació i convivència l fet de viure i conviure amb els altres, no només té a veure amb allò que esperem rebre sinó que també ens cal posarhi de la nostra part, té a veure amb el conjunt de valors i actituds, de com s'exerceixen els drets i els deures de les persones en societat, aquestes qualitats no vénen donades per imposicions administratives, sinó que es concreten en les maneres de fer de les persones de totes les edats, comporta actuar i comprometre's i establir xarxes de complicitat en la vida quotidiana i en la relació amb els altres.

E

A la ciutat de Girona les persones grans tenen un paper actiu, són molts els que participen en les diverses entitats i associacions dedicades a aquest grup d'edat, com també estan presents en les diverses activitats que diàriament es duen a terme en els diferents barris de la ciutat. Es va teixint així un estil de vida des de la corresponsabilitat, la pluralitat i el respecte a la diferència, es va construint una convivència intergeneracional, compartint actituds cíviques basades en la

Núm. 22 - 1r quatrimestre 2006 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Carmel Rosa, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60) i Esteve Barbarà (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Jordi Carrera (Mercè Planas i Ariadna Baulenas) Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

solidaritat, la no-discriminació i la igualtat entre homes i dones.

Des de la revista El Roure, amb l'experiència adquirida amb els anys, l'equip de redacció i els seus corresponsals han mostrat la voluntat i la capacitat d'evolucionar per tal d'adaptar-se als ritmes dels temps i poder conviure amb els canvis socials de la ciutat. Ho han fet possible plantejant-se nous reptes, posant les seves pàgines a disposició d'una participació activa del col·lectiu i de la ciutat, promovent que esdevingui una eina d'informació i de reivindicació amb amplitud d'idees i transmissora de noves propostes i notícies que conviden a fer coses i a mantenir-se actius.

En resum, des del Consell Municipal de la Gent Gran El Roure, és una eina de difusió al servei de tots, fem-ho realitat.

Montse Nebot Cap de secció de Serveis Específics i Salut. Àrea de Serveis Socials i Joventut de l'Ajuntament de Girona

SUMARI 2 EDITORIAL

Una eina de comunicació i convivència

3 OPINIÓ 6 CIUTAT

Vida associativa de la gent gran

11

El Trueta, enderroc total?

12 QUALITAT DE VIDA

Programa d’allotjaments compartits

14 ENTREVISTA

Mercè Planas, vídua de 88 anys, i Ariadna Baulenas, estudiant de 23, comparteixen pis fa més de 4 anys

17 QUALITAT DE VIDA

Pensions 2006

18 Cuidar-se la memòria 19 CONSELL G.G. Girona, una ciutat més jove. Anàlisi demogràfica de la població de gent gran de la ciutat de Girona 20 CULTURA

Heisenberg-Bohr: Una visita històrica

22 BARRIS

Sant Narcís, un barri amb molt caràcter

24 AHIR I AVUI

Sant Narcís

Opinió

3

Por a envellir per Joaquina de Inés Sòcia de la Gent Gran de l’Associació del Barri Vell

E

n una determinada edat, per a algunes persones, deixa de ser motiu d'alegria

fer anys.

Les espelmes que es posen cada any en la commemoració dels anys és preocupació i tristesa per a certs humans. És normal en una persona que tingui melancolia i nostàlgia a mesura que passen els anys, però no té sentit queixar-se contínuament de la rapidesa que passa el temps.

Una de les causes d'aquest torbament de l'ànim i l'aprensió a envellirse, és la societat actual, tan preocupada pel culte al cos, l'exaltació constant de la joventut i la bellesa, la sobrevaloració del dinamisme i tots els altres trets que s'atribueixen a la joventut, però que poden existir a qualsevol edat, que fa que s'incrementi una incipient por d'envellir, que tots hem sentit alguna vegada, i

s'apliquen tots els diversos i nombrosos productes per guanyar la batalla a l'envelliment.

Els joves accedeixen a llocs de responsabilitat ja que són ells els qui coneixen les noves tecnologies i per tant el valor de l'experiència queda relegat a segon terme.

I aquest concepte fa que les persones no tinguin capacitat per reconèixer aquesta experiència i que el transcórrer dels anys sigui una pesada càrrega.

Temps endarrere els anys eren garantia d'experiència i saviesa, actualment aquests són valors obsolets. Cada edat té pros i contres. L'ésser humà té tendència a rememorar les coses bones del seu passat, que deixen arraconades i amagades en el subconscient.

Al meu entendre, la solució de la por a envellir està a conèixer, o millor dit, a valorar el que ens va regalant el

decurs del temps i a saber adaptarse. Fer anys no ha de suposar un entrebanc o barrera que priva de fer les coses que es desitja fer. Podem dir que pot ser un fet utòpic, però el que importa és mantenir jove el cor. Cap tractament no servirà, sigui de vestuari o bellesa, si no portes l'alegria dins teu, i cal evitar el pitjor perill, que és l'avorriment, i si se supera, l'esmentat perill queda eliminat.

Si et deixes dominar pel que pensen els altres o pels comentaris de la societat, tingues per segur que et sentiràs vell abans de temps.

Crec que és convenient d'aprofitar tots els avantatges de fer-se gran, valorar la riquesa que ens ha donat la naturalesa que suposa viure més anys i incorporar aquesta experiència al conjunt de les teves millors qualitats, i recorda que NOMÉS ES VIU una vegada i que la riquesa mental i d'esperit és la vertadera.

Reconeixement general a Francesc Ferrer

U

n suggeriment que durant aquests mesos ocupa el seny dels ciutadans de bé, és l'agraïment envers la persona que tan sobtadament ens deixà amb un bagatge de treball, entrega, afectes i estima a tots els moviments cívics molt difícil d'oblidar, com fou el recordat Francesc Ferrer i Gironès, que fins a darrera hora encara tingué cura d'una regidoria a l'Ajuntament de la ciutat. Seria llarguíssim enumerar les accions positives envers el país i la seva gent, però perquè no resti en l'oblit, ja que fou la seva preocupació ciutadana de més pes, constatem la tasca que portà a terme en un lloc de màxima responsabilitat del Patronat de la Santa Creu de construcció d'habitatges per a gent amb recursos limitats, i portada amb

una sensibilitat extrema a fi d'anar integrant persones d'altres terres però amb anhels de "ser de casa". En fou un gran promotor, que estimà com a obra cabdal de les tantes que portà a terme i això ens fa creure que no se'n pot perdre el record. Ja creiem que no som pioners a suggerir la seva perennitat amb algun reconeixement ciutadà que deixés empremta d'una persona com ell, dedicat a tota activitat cultural i social del país, senyal d'agraïment i record que no hi seria de més que fos amb la participació generosa de l'església gironina, que sense posar-hi el coll es trobà amb una obra social insuperable en qualitat i és de creure, encara més, en quantitat...

Enric Homet i Romà

4

Opinió

▼ OPINIÓ

Desè aniversari d’El Roure per Francesc Pararols l dia 9 de febrer de l'any 1996, a l'Ajuntament, en presència de l'alcalde, Sr. Joaquim Nadal, alguns regidors i l'equip de redacció, es va presentar a la premsa el primer número de la revista El Roure, publicació del Consell Municipal de la Gent Gran de Girona.

He tret del meu petit arxiu aquest primer número d'El Roure i, sorpresa! A l'apartat Les iniciatives d'El Roure, hi veig publicat un article meu, "Allotjaments compartits per persones grans i estudiants", dedicat a la necessitat de facilitar la convivència entre aquestes persones de distinta generació i oferir-los la possibilitat d'un intercanvi d'experiències, d'ajudar-se mútuament compartint els treballs i les necessitats d'ambdós en un habitacle comú.

En aquests deu anys s'han solucionat i continuen arreglant-se molts casos de convivència entre aquestes dues generacions. Podem dir amb satisfacció que aquest projecte actualment està consolidat.

El Roure d'aquest desè aniversari també dedica una bona part del seu contingut a la convivència entre les persones, i no és casual aquesta coincidència. Cada dia hi ha més

E

Fotografia: NARCÍS CARRERAS persones grans que viuen soles i la falta de companyia o la necessitat d'incrementar la seva, en molts casos, petita pensió, fa que busquin una solució a aquestes i altres mancances.

El món, però, en aquest nou segle ens amenaça a transformar-se en una "aldea global", la convivència serà un valor absolut davant de la deshumanització, que ja avui suposen de fet les grans ciutats, pobles, i fins i tot els anomenats barris dormitoris.

Han passat deu anys -que ràpid que passa el temps! Abans solia dir-se que passava volant, ara també, només que actualment vola a "reacció". Hem de "reaccionar" nosaltres també, buscant i posant en actiu noves formes d'ajuda mútua i solidaritat, procurant, sempre que sigui possible, treballar per una nova cultura de convivència.

No parem, busquem ja solucions per resoldre les noves formes de convivència que se'ns plantejaran en un molt proper demà.

▼ CARTES Sra. Anna Pagans, Permeti'm de mostrar-li el meu agraïment i el dels vianants obligats a freqüentar la plaça del Poeta Marquina, pel descans que sentim en el nostre transitar diari, i com és de suposar també ho fem de part dels seus residents, per la perfecta i delicada poda efectuada als plàtans que ens hi acompanyen, de la qual es derivarà el vigor renovat del seu fullam pel tractament precís i segur que se'ls ha efectuat. Potser que en el

rigor estiuenc ens recordem de la seva frondositat, però la recordança mai no tindrà prou força per enyorar el femer i la ferum insuportable que s'hi congriava. I tocant al concert desordenat d'aquells piulets de darrera hora de les tòrrides tardes, si algú en sentís l'enyor, sap que la ciutat no en queda mai lliure del tot, i pot demanar-ne informació a la mateixa oficina, que per desgràcia massa que ho coneixem...

Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”)

Opinió

5

▼ APUNTS DE PREMSA

Vellesa i qualitat 05/03/06 - Marina Geli i Fàbrega. Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya/ El Punt

Cal adequar els dispositius assistencials a les necessitats de salut específiques de la gent gran per tal d'afavorir un envelliment saludable i reduir les malalties associades a l'edat Les previsions demogràfiques asseguren que l'any 2015 a Catalunya hi haurà més d'un milió quatre-centes mil persones de més de 65 anys.

L'augment de la població de més edat també es confirma a la resta de països europeus, ja que, segons les previsions, l'any 2030 la població de més de 65 anys serà del 24 per cent. Considero que estem davant una evolució demogràfica molt positiva que demostra la important evolució i el gran progrés viscuts durant el segle XX, no únicament en el vessant mèdic o sanitari, sinó també, i de manera especial, en l'aspecte econòmic i social.

L'augment de l'esperança de vida és un dels principals reptes a què s'enfronta el sistema sanitari, ja que davant una població de més edat s'incrementa la despesa sanitària per càpita, empitjora l'estat de la salut, especialment entre les dones grans, i augmenta l'ús dels serveis sanitaris.

Davant aquesta situació crec que el que cal és adequar els dispositius assistencials a les necessitats de salut específiques de la gent gran per tal d'afavorir un envelliment saludable i reduir les malalties associades a l'edat.

En aquest sentit, i coincidint amb els principals eixos d'actuació del departament, es preveuen actuacions sobretot en els àmbits de la salut pública, l'assistència sanitària i l'atenció a la dependència.

Pel que fa a la salut pública, s'estan duent a terme actuacions per tal de promoure la salut, així com consells preventius quant a alimentació, acti-

vitat física, prevenció d'accidents i caigudes i l'ús dels medicaments, entre d'altres. Dins l'àmbit de l'assistència m'agradaria destacar el pla director sociosanitari amb el qual s'aconseguirà millorar l'atenció a les persones grans des d'una perspectiva integral, amb intervencions preventives, curatives, rehabilitadores i d'ajuda a morir dignament, així com l'impuls

“Estem treballant perquè les persones grans puguin dur una vida en la vellesa de qualitat, tan plena i participativa com sigui possible“. d'un model d'atenció a les persones amb malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat que permetrà adequar els recursos sanitaris a les necessitats de les persones afectades i a les seves famílies.

La vellesa, en moltes ocasions, ve lligada a la manca o pèrdua d'autonomia física, psíquica o intel·lectual, per això, un dels eixos principals d'actuació del Departament de Salut per a aquesta legislatura és la dependència.

Així, des dels departaments de Salut i

Benestar i Família estem impulsant la creació del programa per a la promoció personal i l'atenció de les persones amb dependència amb l'objectiu d'impulsar i ordenar la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependència. Treballem per a la creació de l'Agència Catalana de la Dependència, amb la qual s'implantarà un model d'atenció a les persones amb dependències com una acció integrada entre els serveis socials i de salut.

Finalment m'agradaria fer especial menció a la proposta recollida en el nou Estatut de Catalunya, que en l'article 18 del títol I de "drets, deures i principis rectors" garanteix el dret de les persones grans a viure amb dignitat, sense discriminació a causa de l'edat, amb plena integració en la societat, tant socialment com cultural.

L'Estatut propugna el principi de la solidaritat intergeneracional i manifesta que s'ha de tenir en compte l'experiència de les persones grans com a valor afegit. Des del Departament de Salut anem un pas endavant i ja estem treballant per tal que les persones grans puguin dur una vida en la vellesa de qualitat, tan plena i participativa com sigui possible.

6

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS

El dia 26 de febrer es va fer una desfilada de disfresses en què tots els socis participants van ser obsequiats amb un berenar. Tot seguit es va fer un ball de Carnestoltes per a tothom, amenitzat pel conjunt DUET FAMILY. El dia 29 de març, es va celebrar l'Assemblea General Ordinària, a la qual van ser convocats tots els socis de l'Esplai. Cal destacar en especial el quart punt: proposta d'activitats per a l'exercici 2006.

Hem de lamentar la poca assistència dels socis en aquest acte, i cal remarcar que la bona marxa de l'Esplai és cosa de tots i no la tasca de pocs.

ESBART DANSAIRE- El dia 23 de febrer van actuar al centre Maria Gay a les cinc de la tarda, i el dia 23 d'abril a la residència geriàtrica Puig d'en Roca. Recordem que tota aquella gent a qui pugui interessar participar en aquest esbart dansaire, pot adreçar-se al

Centre Cívic Sant Narcís un dimarts o un dijous a la tarda i demanar pel senyor Àngel Cortada.

EXCURSIONS- El dia 28 de febrer es va fer una excursió a Sant Feliu de Codines. Vam visitar la casa museu de Rafael de Casanova, heroi de l'11 de setembre de 1714. També vam visitar la vila de Moià, de gran riquesa

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Per a l'Associació de Pensionistes i Jubilats "Sant Joan" aquest trimestre passat ha suposat la renovació de la nostra Junta Directiva, mitjançant unes eleccions que es varen celebrar a finals de l'any passat. La participació va ser força elevada (d'un 46% de la totalitat de socis i sòcies de l'Associació) concretament 113 socis, dels quals la gran majoria van optar per fer revalidar la presidència del senyor Antonio Romero Aranda, el vigent president de l'Associació. Va ser una gran jornada lúdica i participativa, amb música en directe, ball, pica-pica... i una gran quantitat de gent que va tornar a demostrar que tant la Llar de Jubilats "Sant Joan" com l'Associació de Pensionistes i Jubilats "Sant Joan" continuen plenes de vitalitat i d'entusiasme per les activitats que aquí es duen a terme i també pels nous reptes que es plantegen en el futur.

Pel que fa a les activitats, la nostra Associació continua fomentant les de caire lúdic (com les manualitats, les puntes de coixí, etc.), però no ens oblidem de la importància de les activitats que persegueixen la millora i el manteniment de les condicions físiques i mentals dels nostres associats, com el taller

de memòria o el taller de gimnàstica de manteniment. Seguint amb aquest objectiu, volem també que els nostres associats estiguin ben informats de qüestions relacionades amb la seva salut i tinguin respostes d'especialistes sobre assumptes concrets que els puguin afectar en el dia a dia i és per aquest motiu que des de principis de l'any 2006 estem organitzant unes xerrades mèdiques que trac-

Josep Casals arquitectònica i paisatgística.

Cal destacar la seva església barroca de Santa Marta. Després vam gaudir d'una bona calçotada. Tot seguit, ball.

El dia 25 de març, vam anar a Barcelona, a visitar el Museu de la Ciència, Cosmocaixa, amb una visita guiada de molt d'interès cultural. Després de dinar a Vallirana, amb bufet lliure, vam fer una visita molt interessant a La Pedrera i el museu.

Del 27 al 30 de maig està prevista l'excursió a Viella-Sant Bertran-Lurdes-Grutas de Betharran.

BALLS-Els diumenges alternatius, tots ells amenitzats per reconeguts grups musicals.

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT- Cada dilluns, dimecres i dijous de 10 a 11 del matí.

MANUALITATS- Tres tardes a la setmana.

LABORS DE LA LLAR- Dues tardes a la setmana.

Joan Farré

ten diferents temàtiques: la prevenció de malalties, la correcta utilització dels medicaments, etc. Són unes xerrades molt ben valorades pels nostres socis, ja que aquests tenen un contacte directe amb els metges del CAP de Can Gibert i poden fer preguntes i superar dubtes que poden tenir sobre la seva pròpia salut.

Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”

Escena adaptada de l'obra “El Mikado” de Dagoll Dagom.

A més de les activitats que podríem anomenar habituals, aquest any s'ha posat en funcionament l'aula d'informàtica, gràcies a l'ajut de l'IES Montilivi. Davant de l'èxit que ha tingut i el grau de peticions tan elevat que s'han rebut, s'espera poder ampliar l'activitat per als cursos següents.

Josep Majó

Curs a l'aula d'informàtica.

També el concurs literari d'aquest any té una significació particular, ja que es compleix el seu XXVè aniversari i és per aquest motiu que es farà una festa especial.

Finalment, vull remarcar la posada en escena que s'ha fet d'El Mikado de Dagoll Dagom, en forma de play back i evident-

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

ment en una versió adaptada de l'obra. Cal destacar el gran treball d'equip, dels artistes, les modistes i els de maquillatge. Tot ha estat possible gràcies al treball de la gent del nostre casal. Es poden sentir molt satisfets i orgullosos dels resultats aconseguits.

Marcos Cano

Estem contentes i contents!

Durant el 2005 hem encetat un espai molt especial: el grup de la gent gran.

Som ja trenta dones que ens trobem diàriament de dilluns a dijous de tres a sis de la tarda en les aules del Centre Cívic Onyar per fer volar la nostra imaginació, parlar de les nostres coses i participar en activitats.

Fem un curs de gimnàstica per sentir-nos guapes i estar a punt per a l'estiu...i per a tot l'any! Seguim teclejant els ordinadors, cada vegada més i millor, per anar avançant en els coneixements del curs d'informàtica.

Participem en diferents xerrades de salut que organitzem una vegada al mes. Aprofitem per fer sortides al cinema, als museus, actes comunitaris del barri i de tota la ciutat. Passem l'estona tots junts, menjant alguna cosa i ballant fins que el cos digui prou. Treballem la memòria fent un taller de gimnàstica mental entretinguda. Tot "Mirant enrere" preparem una exposició de fotos antigues sobre el procés migratori i l'evolució dels barris del Sector Est. També tenim molt present fer companyia a les persones grans que no es poden des-

plaçar per explicar-los les últimes novetats del barri, saber com estan de salut i xerrar de la vida.

Amb el bon temps estem preparant una bona colla d'activitats a l'aire lliure, aprofi-

tant la nostra proximitat a la muntanya.

Estem contentes i contents, no solament hem estrenat un espai molt nostre, sinó que el mantenim i l'ampliem, què més podem demanar!

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA CLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA

La Diada de Sant Jordi Com tots sabem, la llegenda explica que en un país llunyà hi havia un drac que tenia atemorits a tots els seus habitants.

Aquests, per tal de calmar-lo, li donaven de tant en tant una donzella escollida per sorteig perquè se la mengés. Un dia li va tocar a la filla del rei i un jove cavaller anomenat Sant Jordi sobre un cavall blanc, la va alliberar vencent valentament el drac.

Alguns diuen que de la sang que va vessar d'aquell drac ferotge, en va néixer una rosa vermella com a signe d'amor i amistat.

Segons la tradició, tot enamorat li ha de regalar a la seva estimada una rosa el dia del sant patró. En la rosa s'uneixen dos trets simbòlics: el color vermell, que simbolitza la passió, i l'espiga de blat, que és entesa com la fecunditat. Actualment Sant Jordi és vist com el patró de l' amor i la cultura. Els

carrers i places de les ciutats s'omplen de flors i paradetes de llibres. El bon temps fa d'aquesta diada una jornada especial plena d'alegria i color.

Al Club Sant Jordi cada any fem una celebració especial en commemoració al sant patró, i portem a terme activitats de caire cultural, artístic i d'oci que fan del Club durant aquesta diada un espai de diversió,

CLUB 60 DE CAIXATERRASSA DE GIRONA El Club 60 de Caixa de Terrassa de Girona aquest trimestre ha organitzat un total de 9 cursos amb una participació de 92 persones.

Hem continuat amb el cicle de conferències, i aquest trimestre, el dia 21 de març, al Centre Cultural de la Mercè, vàrem tenir el plaer d'escoltar el Sr. Francesc Mauri, que va venir a parlar del "Canvi climàtic: veritats i mentides" amb una assistència de 106 persones.

Continuant amb la temporada de sarsuela 2005-2006, el passat dimecres 18 de gener es va representar la sarsuela Bohemios al teatre El Jardí de Figueres amb un total de públic assistent de 694 persones.

Cada mes hem organitzat una sortida des de Girona per anar a veure diferents obres de teatre a Barcelona: Mentiders al febrer, Aigües encantades i Mikado al març i tenim pendent d'anar a veure Sit del Tricicle.

També vàrem anar a escoltar el Gran Concert de Cap d'Any de Johann Strauss a l'Auditori de Barcelona i a l'abril anirem a veure ballet clàssic, Giselle.

El trimestre passat vàrem fer 3 excursions d'un dia: la Costa Vermella al gener, on vam visitar Elna, Cotlliure i Sant Martí d'Empúries; el Castell de Montjuïc i el Museu de Cera de

Curs de pintura a l’oli.

Barcelona al febrer, i Vic al mes de març. A finals d'abril vam anar a veure la Passió d'Olessa de Montserrat i a la tarda vam fer la visita a Montserrat.

D'altra banda, hem fet una estada al balneari Termas Marinas el Palasiet 4**** a Benicàssim al febrer, un viatge a Madrid al març, i a l'abril anirem al Perigord Negre (França).

Finalment, us informem que ja tenim el nou

Laura Contreras convivència i aprenentatge.

Concerts i actuacions, exposicions, balls, desfilades de vestits de paper, dinars de germanor i tallers caracteritzen el dinamisme del mes d'abril amb motiu de la diada de Sant Jordi.

Durant tot un mes, socis del Club Sant Jordi han creat un taller de roses de paper amb l'objectiu de donar-ne a la resta de companys en aquesta diada tan alegre. Tots plegats han rigut, han compartit experiències i han passat dies entretinguts i divertits aprenent a fer les roses i posant el seu afecte en aquesta activitat. És temps de passejar, de sortir al carrer, de prendre alguna cosa a la terrasseta d'un bar assolellat i de viure el bon temps primaveral que arriba i que ens fa sentir al nostre cor l'alegria de gaudir-lo.

Des del Club Sant Jordi de Girona, us desitgem a tots una feliç diada en companyia de les persones que estimeu i que us estimen.

Mercè Costa

programa d'activitats fins el juliol 2006, que podreu trobar al Club 60 o a totes les oficines de la Caixa de Terrassa. Tothom que estigui interessat a rebre el programa per correu postal, ens el pot sol·licitar fent-nos arribar emplenada una butlleta que trobareu al Club 60 o bé a totes les oficines de la Caixa de Terrassa.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Els actes que, com cada any, vam organitzar per les festes de Nadal van ser el marc ideal per rendir un merescut homenatge a Francesc Miró, un home que ha sabut guanyar-se l'estima de tots els veïns del barri de Pont Major, ja que, entre altres fites, fou l'impulsor de la nostra Associació de Jubilats La Unió. Els seus savis consells han servit perquè aquesta associació vagi funcionant d'una forma positiva, i s'hagi consolidat gràcies a la seva ajuda en pro de la gent gran, pel seu interès i treball.

Al mateix temps volem ressaltar que fou el pioner de l'exposició de fotografies "Pont Major en imatges", amb fotos de la vida i la història del Pont, i que va tenir un gran èxit ja que s'hi veieren reflectides moltes persones, indústries i comerços que temps enrere tingueren el seu apogeu. Per tot això li volem rendir homenatge en nom d'aquesta associació. El nostre agraïment, estima i respecte al nostre amic Cisco Miró.

També, voldria dedicar aquest espai que m'ofereix la nostra revista El Roure per parlar sobre una persona molt estimada al nostre barri de Pont Major: Zacarias Hurtado Franco (El Barber) Zacarias arribà a Girona procedent d'un poble de Madrid (Parla) com a refugiat de la Guerra Civil essent encara un nen, com tants altres que patiren les conseqüències d'aquesta lluita.

Zacarias, molt vinculat a Sarrià, i sobretot al Pont Major, casat amb Conxita Cufí, i pare d'una filla, sempre ha estat i segueix estant,

A dalt, un moment de l'homenatge a Cisco Miró. A l'esquerra, l'amic Zacarias Hurtado Franco (El Barber).

amb gran dedicació, al servei del nostre barri. Treballà per al Patronat de la Vellesa, la Germandat de Donació de Sang i l'Associació de Gent Gran, així com per a l'Associació de Veïns, i els seus consells i opinions són molt respectats i apreciats.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Una de les activitats més destacades que es va realitzar l'any passat va ser l'actuació d'uns magnífics cantants, els quals ens delectaren amb un seguit de cançons molt airoses i molt ben interpretades per la mezzosoprano Concepció Brugada, el baríton Jordi Serra i l'organista i pianista Pau Riuró.

Cal dir que va ser una actuació magnífica i desitjaria que la Junta tornés a convidar aquesta coral amb el seu pianista, els quals es mereixen els nostres millors elogis, ja que la seva magnífica interpretació gratifica els nostres sentits i ens fa més alegre la vida, i ens ajuda a deslligar-nos dels nostres problemes quotidians, ja que aconsegueixen fer-nos passar una bonica estona d'esbarjo i a més ens permet seguir fent-ne tertúlia força temps.

Luis Herrera

Cada dia se'l pot veure al Centre Cívic, on passa llargues hores, sempre disposat a donar consells a qui li'n demana.

Ell va viure una gran amistat amb Just Casero quan es va fundar l'Associació de Veïns del Pont Major, en la qual actualment treballa amb molt d'entusiasme.

Des d'aquí el nostre modest homenatge i admiració a Zacarias, "el barber", per la seva dedicació plena al servei del nostre estimat barri. Gràcies, Zacarias.

Joaquina de Inés

Foto: TURA CLARÀ

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ El casal de jubilats de Taialà compta actualment amb unes activitats molt interessants que la junta del casal posa a disposició dels seus associats: classes de gimnàstica, seccions per enfortir la memòria, grup de cant, costura, billar, ball, i altres que donen suport al propòsit de la directiva d'incentivar i fomentar l'interès dels jubilats per l'exercici, tant físic com mental.

Els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny, se celebrarà la festa major de Germans Sàbat i polígons. En aquests dies es prepararà al nostre casal, com en d'altres anys, l’exposició de treballs d’artesania i manualitats.

També tindrem a l’exposició, pintures a l’oli en tela realitzada pel nostre company jubilat Antonio Almario.

El mes d'octubre se celebren les festes més populars que el centre organitza: la setmana cultural anomenada "El veranillo del membrillo", amb teatre cort, desfilada de vestits de paper, cantada d'havaneres, homenatge als socis més grans, grup de cant del nostre casal, ball, etc.

En aquesta setmana cultural el centre compta amb la important aportació d'un col·lectiu de socis que es brinden desinteressadament a participar en l'esdeveniment, i sense els quals no seria possible el normal lluïment de la festa.

D'altra banda, cal ressaltar que fa només uns mesos era impensable que poguéssim

parlar sobre la possibilitat d'arribar a tenir un grup de cant com el que actualment tenim al nostre centre.

Aquest projecte s'ha fet realitat, també, gràcies a la contribució i interès de les persones que formen el conjunt i també a la dedicació del nostre company Josep Caicedo com a creador i director del grup.

En una de les fotografies següents es pot veure el grup de cant del casal a l'església de Taialà, i en una altra, a l'escenari del centre, el pas de models de vestits de paper.

GENT GRAN “L’ESPLAI” El predomini dels esplais de gent gran va dirigit cap a l'oci i el divertiment en els coneguts jocs de taula de fàcil inspiració i a aprofitar el temps sense massa trencaclosques. Ara bé, no tot acaba aquí, ja que a l'Esplai del Poeta Marquina de la Fundació "la Caixa", hi ha seccions com la que recull la fotografia de Narcís Ferrer, que són com un sancta santorum per a la gent interessada en el dia a dia que la premsa ens anuncia. I en aquesta entitat es pot assegurar que n'hi ha per a totes les mentalitats, perquè les distintes juntes directives sempre han tingut cura de variar títols, capçaleres i idiomes, força heterogenis en aquest cas. La secció de lectura de premsa diària s'ha considerat un lloc on solen predominar els silencis i les reflexions. En canvi la biblioteca contrasta amb la poca demanda, que també es detecta

Antonio Almario

Des d'aquesta secció volem enviar una salutació a tots els companys que amb la seva aportació fan possible aquesta commemoració.

Enric Homet

Secció de lectura de premsa diària. arreu. A part de les altres activitats que hem anat anunciant en aquestes pàgines, hi ha una altra secció separada del brogit general que és la dels billars i jocs d'escacs i dames, sempre ocupada però sor-

tosament mai dominada per massa gent, lloc prou estimat pels seus assidus afeccionats que esperen l'anunciada reestructuració per veure's millorada la seva ubicació i materials.

Ciutat

11

El Trueta, enderroc total?

En el ple del darrer Consell Municipal de la Gent Gran celebrat a la sala de la Junta de Govern Local, ens va sorprendre molt positivament la clara i sistemàtica exposició que ens oferiren els doctors Maria Aymerich i Ferran Casas referent a la situació del nostre col·lectiu, sense donar-nos ni temps per digerir tanta estadística i tan ben detallada, cosa que ens indueix a pensar que des de molt de temps s'hi ha estat treballant amb rigor i coneixement ple de la situació, barri per barri, i s'ha demostrat clarament que la gent gran anem ocupant, amb el temps, més presència en tots ells i, per tant, també -a causa dels moviments i canvis familiars-, creant més necessitats socials de tot ordre, des de visites domiciliàries fins a combinar una segura assistència amb joventut estudiantil compromesa i desitjosa de conviure amb persones d'edat a canvi de mòdiques prestacions.

Arran d'aquelles consideracions ens assabentàrem que l'Ajuntament té format un equip de persones preparades per donar suport a les necessitats de gent gran sense mitjans per desenvolupar-se en les tasques més habituals de compra, cuina, neteja, control de medicaments, etc., i que el grup es va estenent fins ja a cobrir una xarxa considerable d'atencions. També hi ha casos de manca de mobilitat, només per problemes d'ordre estructural de necessitat d'ascensors en edificis de propietat horitzontal a la ciutat vella, on els propietaris majors es neguen a col·laborar paritàriament en els projectes desitjats, i així hi ha

persones grans amb defectes de mobilitat que resten enclaustrades temps indefinits esperant la solució a un dret que ja hauria de ser considerat de vigència social. Aquests són detalls que amb el temps aniran augmentant, però ja és bo tenir coneixement que l'Ajuntament hi posa tot l'interès perquè la ciutat s'hi senti

"... els projectes van en sentit invers a les necessitats geriàtriques exclusives i és possible que les il·lusions proposades pel conjunt de persones en edat de sentir-se actors d'aquelles idees, no siguin ben bé les adequades al projecte ideal dels promotors,..." solidària a través de la seva Àrea de Serveis Socials.

De l'extensa i detallada exposició dels esmentats doctors, allò que més ens posà en situació dubtosa és els pocs coneixements que la gent del carrer solem tenir d'aquells avantatges i per tant del poc ús que se'n fa, que si bé de sobte sorgís un grup massa nombrós potser no seria possible d'assumir-los tots d'una revolada, es podrien anar fent tries dels casos més peremptoris, que n'hi poden haver més dels censats en aquelles interessants estadístiques mostrades.

Però és bo saber que a la xarxa de necessitats s'hi van afegint detalls gairebé d'impossible solució que no

sigui amb una intensitat contínua d'internament en centres adequats, on les persones s'hi sentin segures i ateses dignament i contínuament. I així sorgí la il·lusió d'un ventall de població amb la idea de reconversió d'una part de l'Hospital Josep Trueta que aparenta una bona conservació en residència geriàtrica, reserva que se'ns ha negat perquè els projectes van en sentit invers a les necessitats geriàtriques exclusives i és possible que les il·lusions proposades pel conjunt de persones en edat de sentir-se actors d'aquelles idees, no siguin ben bé les adequades al projecte ideal dels promotors, però si comptem que les necessitats geriàtriques van en camí ascendent i a marxes forçades, potser que abans no s'hagi començat l'inicial enderroc, encara hi càpiguen algunes reflexions més profundes fins a fer veure clarament que en comptes d'una residència que té la seva part negativa de reserva abans del darrer camí, de les quals sorgís la solució més adequada de reconversió en hospital geriàtric.

No creiem que aquest toc d'atenció doni fruits fins a tergiversar la idea inicial de l'anunciat enderroc, però potser sí que cal optimitzar profundament les atencions projectades i d'altres que es poden presentar, més d'acord amb la cura intensiva i el caliu humà necessari, perquè tothom constata que els avenços de la medicina ens ofereixen més anys de vida, però d'altra banda també hem d'assentir, tots plegats, que s'han oblidat o estem poc preparats per assumir-los plegats.

Enric Homet i Romà

12

Qualitat de vida

PROGRAMA D'ALLOTJAMENTS COMPARTITS "VIURE I CONVIURE"

La perspectiva des dels 10 anys d'experiència a la ciutat de Girona

Primer de tot vull felicitar l'equip de la revista El Roure que celebra el seu desè aniversari i agrair que ens hagin ofert aquest espai per traslladar als seus lectors la nostra experiència d'aquest temps treballat.

Casualment, enguany també fa 10 anys que es va iniciar el programa "Viure i conviure" a la ciutat de Girona.

Voldria recordar totes les persones que han format part de l'equip en un moment o altre al llarg d'aquest temps. Recordo, especialment, el primer equip: Margarida Puigvert (Caixa Catalunya), Marià Casadevall (Ajuntament de Girona) i jo mateixa, Susanna Torrà (Caixa Catalunya), amb ajuda del SAU (Servei d'Allotjament Universitari), tots ens vam engrescar amb la implantació del programa a la ciutat de Girona i vam crear una bona dinàmica d'equip.

Posteriorment, amb Montse Nebot (Ajuntament de Girona), el vam fer créixer. Fins a arribar a l'equip actual amb Dolors de Juan (Ajuntament de Girona), Carme Carassa i Lídia Renart (Universitat de Girona), i jo mateixa, Susanna Torrà (Caixa Catalunya), i ens trobem ja en un moment de consolidació.

Sempre hem comptat amb l'ajuda i supervisió de les coordinadores del programa a Barcelona: Àngels Penaba i Teia Roger (Caixa Catalunya).

Cal no oblidar que tot i que nosaltres apareixem com les referents del programa a Girona, a darrere, donant-nos suport, hi ha un munt de professionals, que fan una tasca silenciosa i molt important, intentant detectar candidats de persones grans i joves estudiants.

"Les persones grans troben en el programa companyia, ajuda, estímuls, algú amb qui compartir el dia a dia; els estudiants troben un entorn acollidor, un habitatge gratuït i un creixement personal..."

A tots ells, MOLTES GRÀCIES. I és clar, cap de nosaltres no hauríem pogut desenvolupar la nostra tasca si les entitats i institucions no s'haguessin posat d'acord per posar-lo en marxa. En aquest sentit, l'Obra Social de Caixa Catalunya, en el seu moment (ara a través de la Fundació Viure i Conviure), va ser la que va proposar el projecte a l'Ajuntament de Girona i a la Universitat de Girona, que no van dubtar a implicar-s'hi.

Va ser tan bona l'acollida del programa a la ciutat de Girona, que es va estendre al poble de Salt l'any 2000.

Tot això no ho exposo de forma gratuïta, sinó amb tota la intenció de fer notar la magnitud real del programa "Viure i conviure" pel que fa a mobilització d'entitats, institucions, professionals i destinataris, amb tota l'energia que això suposa.

Però els vertaders protagonistes del programa són els seus destinataris: les persones grans i els joves estudiants universitaris.

Des del primer curs el nombre de parelles que es decideixen a provar l'experiència ha anat progressivament en augment.

Les persones grans troben en el programa companyia, ajuda, estímuls, algú amb qui compartir el dia a dia; els estudiants troben un entorn acollidor, un habitatge gratuït i un creixement personal derivat de la convivència amb persones que

Qualitat de vida

tenen un bagatge i una experiència enriquidors.

Tenim clar que el programa no busca la massificació, sinó que cerca un perfil determinat de persones grans (actives, positives, flexibles, respectuoses, amb capacitat de compartir i de comunicar, amb inquietud social) i un de concret de jove estudiant (mentalitat oberta, tolerant, respectuós, solidari, capacitat d'empatia, capacitat de compartir i de comunicar).

Després de 10 anys d'experiència en el programa podria afirmar que la clau de l'èxit en aquesta relació entre dues generacions és el respecte mutu i la comunicació (de fet aquesta és la clau de l'èxit de les relacions entre persones).

Penso, també, que el programa aconsegueix, de totes totes, trencar els estereotips tant de les persones grans (definides com a maniàtiques

i complexes), com dels joves estudiants (plantejats com a irresponsables i insolidaris).

A través del programa hem fet palès que les persones grans són positives, lluitadores, saben cercar recursos, s'adapten a situacions i persones noves i que els joves són solidaris, comparteixen i ajuden, són responsables i tenen capacitat de compromís.

Nosaltres els assegurem que són així.

De dificultats també n'hi ha hagut, és evident. No tot són sempre flors i violes. Però aquestes mateixes dificultats han servit d'estímul per millorar i per superar-nos.

Però, per a mi, el més important, i el que voldria ser capaç de transmetre'ls, són les sensacions i la vivència que com a professional he tingut la sort de fruir en entrar a les cases d'aquestes parelles al llarg d'aquests

13

10 anys.

A dins d'aquests domicilis les parelles han irradiat i irradien, moltes vegades sense ser-ne conscients: PROXIMITAT, COMPLICITAT, CALIDESA, RESPECTE MUTU, SOLIDARITAT, COMPROMÍS, ALEGRIA, IL·LUSIÓ, ESTIMACIÓ, i en definitiva, BENESTAR. Un benestar que allarga la vida de la persona gran a casa seva i al seu barri, on està arrelada, i que ofereix una estabilitat als joves que han de sortir de la llar familiar.

Tan sols per aconseguir això val la pena destinar tots els esforços perquè el programa pugui ser gaudit per més persones i més parelles.

No els sembla?

Susanna Torrà i Botella Psicòloga del programa "Viure i conviure" de Caixa Catalunya.

Girona i Salt

14

Entrevista

MERCÈ PLANAS, vídua de 88 anys, i ARIADNA BAULENAS, estudiant de 23, comparteixen pis fa més de 4 anys

Fotografies: JORDI CARRERA

La Mercè i l'Ariadna en el menjador de la casa que comparteixen al carrer Bernat Boadas de Girona.

La Mercè Planas Güell, una vídua de 88 anys, va allotjar a casa seva fa més de quatre anys l'Ariadna Baulenas i Pubill, una noia de Manlleu de 23 que va venir a estudiar història a la Universitat de Girona.

Totes dues estan totalment d'acord que l'experiència els resulta molt positiva ja que es fan companyia mútua sense cap mena de conflictes i, a més, l'Ariadna afirma que li surt molt bé econòmicament i pot estudiar millor. Així, ambdues recomanen aquest sistema de convivència a les persones grans que viuen soles i també als estudiants que no tenen parents o amics a Girona.

- Quant fa que viuen juntes?

- (Mercè) Quatre anys i uns quants mesos. Vivim juntes de setembre a juny, és a dir, els mesos que hi ha classes a la universitat.

- (Ariadna) Aquest és el cinquè any, però tot just som a mig curs.

- I quantes vegades us heu enfadat?

- (Mercè) Mai! Encara que vulguem

enfadar-nos no en sabem... Ens posem a riure.

- (Ariadna) És veritat. Totes dues som molt conformistes.

- Doncs, qui mana aquí? L'àvia o l'estudiant?

- (Mercè) Aquí cadascú fa la seva vida i no es fica amb l'altra.

- No m'ho crec! Vejam: qui té el comandament de la televisió?

- (Mercè) Ningú perquè el nostre televisor no té comandament. Jo tampoc la miro gaire...

- I tu, Ariadna, què mires?

- (Ariadna) Jo tampoc la miro gaire perquè estudio amb l'ordinador...

- I qui escull el menú del dia per dinar?

- (Mercè) Cadascú el seu.

- Què voleu dir? Feu dos menús

Entrevista

15

Diuen que no s'han enfadat mai des que viuen juntes, que es fan companyia l'una a l'altra i que recomanen aquesta experiència a avis i joves

"...estic sola i quan em desperto a la nit penso que tinc algú a casa que em fa companyia." diferents?

- (Ariadna) Sí, perquè jo dino a la universitat, un entrepà o el que m'ha donat la mare quan vaig a casa els caps de setmana.

- Sopeu juntes, doncs?

- (Ariadna) Això sí.

- I qui renta els plats?

- (Ariadna) A l'hora de dinar, l'àvia, i per sopar, jo.

- I els llits, qui els fa?

- (Mercè) Cadascú el seu.

- Ariadna, em podries dir quina mania té l'àvia?

- -(Ariadna) Mania, cap... Ara té el costum de llevar-se molt aviat.

- Mercè, té algun caprici aquesta noia?

- (Mercè) No en té cap!

- Ai, valga'm Déu! Quines dues de ben trobades. Però, per exemple, l'Ariadna no posa la ràdio molt forta quan escolta música?

- (Mercè) No, no... La posa molt baixa.

- Qui xerra més a l'hora de l'àpat?

- (Ariadna) Jo. - No t'explica batelletes l'àvia?

- (Ariadna) A vegades, sí, però com que jo precisament estudio història, ja m'interessa conèixer el passat.

- I et dóna molts consells?

- Sí, alguna vegada, però no és pas una persona que va donant lliçons.

- Mercè, i l'Ariadna li explica què fa els caps de setmana?

- (Mercè) A vegades, sí. Em diu què ha fet el cap de setmana al seu poble, Manlleu.

- Rieu sovint totes dues?

- (Mercè) Normalment riem força, i si ella té algun problema també me l'explica, però jo no li pregunto mai

16

Entrevista

A RAIG!

"...jo estic molt contenta de viure amb una persona gran. Crec que puc estudiar molt millor." res,,, - Us agrada cantar juntes?

- (Mercè) Això, no, perquè no en sabem gaire.

- I jugar per passar el temps. Per exemple, jugar a cartes, al dòmino...

- (Ariadna) Els primers anys jugàvem totes dues amb el seu nét...

- Ep! Quants anys tenia aquest nét?

- (Ariadna) Era petit...

- Aconsellaríeu aquesta experiència a altres persones?

- (Mercè) I tant! Jo ho aconsello a tothom.

- (Ariadna) Jo també ho aconsello.

Hi ha noies de Manlleu que també viuen amb persones grans perquè jo els he explicat la meva experiència.

- Per què ho aconselleu?

- (Mercè) Perquè estic sola i quan em desperto a la nit penso que tinc algú a casa que em fa companyia.

- (Ariadna) Jo també estic sola a

Girona i m'agrada tenir companyia.

Per altra part, em va molt bé econòmicament.

- No t'agradaria viure en un pis amb altres estudiants?

- (Ariadna) Prefereixo viure amb la Mercè.

- Que t'han explicat males experiències, les companyes que viuen ple-gades en un pis?

- (Ariadna) No, però jo estic molt contenta de viure amb una persona gran. Crec que puc estudiar molt millor.

- Vostè, Mercè, havia treballat en alguna empresa?

- (Mercè) Sí; vaig treballar vint anys de modista i després vaig treballar dotze anys de carnissera.

- En una botiga?

- (Mercè) No; en una parada de la plaça.

- Es va casar?

- (Mercè) Sí, però ja fa anys que vaig quedar vídua i no tinc fills.

- I tu, Ariadna; ja tens company o xicot?

- (Ariadna) No; tinc massa projectes per fer abans de lligar-me.

Doncs, continueu fent-vos companyia l'una a l'altra i que continueu rient molt!

Pere Madrenys

- Una flor?

- (Mercè) Una rosa.

- (Ariadna) Una margarida.

- Un color?

- (M) El vermell.

- (A) El lila.

- Una pel·lícula?

- (M) Lo que el viento se llevó.

- (A) Diarios de una motocicleta.

- Un actor?

- (M) Gary Grant.

- (A) Julia Roberts.

- Un Papa?

- (M) Joan XXIII. - (A) Cap, vist el que han fet.

- Un rei?

- (M) Joan Carles.

- (A) El Rei lleó.

- Un futbolista?

- (M) Ronaldinho.

- (A) Guardiola.

- Divorci, sí o no?

- (M) Depèn de les circumstàncies.

- (A) Sí.

- El fet més agradable de la seva vida?

- (M) El naixement del primer nét.

- (A) El viatge que vaig fer al Perú.

- Què hi ha més enllà del cementiri?

- (M) Per mi no hi ha res.

- (A) Si vius intensament aquesta vida no cal que hi hagi res més.

- M’heu dit alguna mentida en aquesta entrevista?

- (M) Jo no en dic, de mentides.

- (A) Jo tampoc.

- Per aquesta vegada us crec a totes dues!

Qualitat de vida

17

Pensions Hem de valorar positivament els increments experimentats aquests dos anys amb les quanties de les pensions mínimes i animar el Govern perquè continuï amb aquesta línia en el futur.

Confirmant la sensibilitat democràtica i social d'augmentar proporcionalment la retribució a bona part dels més febles.

A més de les revaloracions de les pensions mínimes pertinents, conseqüència de l'esforç que està realitzant el Govern, queda bastant camí per recórrer fins que aquestes tinguin el nivell de suficiència necessària per tenir unes condicions d'existència dignes.

No obstant això, encara que s'han fet augments apreciables, queden alguns temes sense esmenar.

N'esmentaré alguns:

2006

PENSIONS - 2006 REV. 2% Rd 1611/2005 DE 30/12 (BOE DEL 31) TIPUS DE PENSIÓ

Amb CM

Sense CM

JUBILACIÓ Amb 65 Menor de 65

565,74 528,72

466,98 435,12

INCAPACITAT PERMANENT Gran invalidesa Absoluta Total amb 65 Total (75%) 60-64

848,61 565,74 565,74 528,72

700,47 466,98 466,98 435,12

VIDUÏTAT Amb 65 Entre 60-64 Menor de 60 Menor 60 + CF*

466,98 435,12 347,22 435,12

ORFENESA Normal benef.

Menor 18 Minusv. +65% Absoluta benef.

141,18 200,00 488,40

FAVOR FAMILIAR Normal benef.

1 beneficiari + 65 1 beneficiari - 65

141,18 363,42 342,18

■

Equiparar les pensions no contributives al sou mínim professional.

■

Jubilacions anticipades no voluntàries, cobrar el 100% als 65 anys.

■

Les pensions de viduïtat, no s'augmenta el percentatge; és el 52% del sou del cònjuge, que fa dos anys que no s'ha incrementat.

■

La comptabilitat del SOVI no és real, perquè hi ha un límit que no es pot superar.

PF Minusv. + 65% Minusv. + 75%

301,55 452,33

Revisar l'IPC a Catalunya perquè puja més el nivell de vida que la mitjana de l'Estat.

SOVI

327,04

LÍMIT SOVI + VIDUÏTAT

933,96

NO CONTRIBUTIVA

301,55

■

■

Regularitzar la discriminació de què són objecte els pensionistes, els quals cobren una mitjana superior al sou mínim, que no poden accedir a una residència pública i no compten amb els ingressos suficients per pagar-ne una de privada.

Narcís Amagat

LÍMIT MÀXIM MENSUAL LÍMIT D'INGRESSOS

2.232,54 7.384,83

6.330,69

SALARI MÍNIM. INTERPROFESSIONAL

540,90

LÍMIT VIDUÏTAT - 60 CF (75% SMI *12)

4.868,10

LÍMIT ORFENESA + 18 (75% smi *14)

5.679,45

18

Qualitat de vida LA MEMÒRIA

Segona jornada "Cuida't la memòria" de MUTUAM, a Girona

Vine a jugar per cuidar-te la memòria

El pròxim 7 de juny, MUTUAM, entitat que presta serveis sanitaris i socials per a la gent gran a Catalunya, organitza a Girona la segona jornada "Cuida't la memòria", un acte obert a tots els ciutadans majors de 65 anys amb l'objectiu de conscienciar de la importància de la prevenció de la pèrdua de memòria i presentar el joc com una via d'estimulació. "Cuida't la memòria" ens ensenyarà com tenir cura de la memòria d'una manera amena i divertida.

L'acte tindrà lloc al Centre Cultural La Mercè (pujada de la Mercè, 12) i per inscriure-us-hi gratuïtament només heu de trucar al telèfon 902 014 110. Les places són limitades i l'assignació es farà per rigorós ordre d'inscripció.

Després de l'èxit de la primera convocatòria, que es va dur a terme el 21 de novembre passat a Barcelona (i que es tornarà a fer a la capital catalana el dia 1 de juny), l'organització emprèn amb molta il·lusió aquest nou esdeveniment, carregat de novetats i sorpreses. Una d'elles, la presència del prestigiós cuiner

gironí Joan Roca, del restaurant el Celler de Can Roca, que ens delectarà amb una xerrada sobre la memòria a la cuina. La jornada també comptarà amb la presència de diverses personalitats polítiques, com l'alcaldessa de Girona, la Il·lustríssima Senyora Anna Pagans, i conclourà amb un aperitiu per a tots els assistents.

Tallers i jocs Amb el pas del temps, és normal perdre una mica la memòria, oblidar una cita, no recordar on hem deixat les claus o, fins i tot, quedar-nos en blanc quan estem sotmesos a situacions de molt d'estrès. Es tracta d'un fenomen prou comú perquè tots ens conscienciem de la seva importància.

Amb l'ajut dels professionals i, sobretot, de la família, la pèrdua de memòria es pot retardar i prevenir.

Per això, un grup de neuropsicòlogues han preparat diversos jocs i tallers perquè la gent gran es pugui divertir i aprendre alhora com pot exercitar la memòria. Enfortir-la, a partir de certa edat, hauria de ser un hàbit. I és que, al contrari del que es

pensa, és un procés que s'inicia al voltant dels trenta anys i que, tot i que no afecta a tothom de la mateixa manera, es pot prevenir.

Ser actius, un factor determinant Potser no existeix una fórmula màgica per evitar la pèrdua de memòria. Si bé l'envelliment és la causa principal del seu deteriorament, també és veritat que mantenir-se actius i dinàmics ajuda a minimitzar-ne el procés. Cal, a més, portar una vida saludable que inclou abandonar l'hàbit de fumar i beure i fomentar la pràctica regular d'una mica d'exercici físic. Però no tot són esforços. Xerrar, compartir anècdotes, riure..., en definitiva, relacionarse és un altre dels factors clau per enfortir la memòria.

NO T'OBLIDIS DE LA TEVA MEMÒRIA. VINE, JUGA I APRÈN COM CUIDAR-LA.

Consell G.G.

19

Girona, una ciutat més jove Anàlisi demogràfica de la població de gent gran de la ciutat de Girona Sempre resulta interessant conèixer com va canviant la població d'una ciutat. Però analitzar els canvis que experimenta la població de més edat, particularment la de 65 i més anys, no és sols una qüestió de curiositat en tant que el seu coneixement esdevé fonamental a l'hora d'emprendre actuacions capaces d'afrontar i prevenir les necessitats d'aquest col·lectiu d'innegable i creixent importància social.

Per fer-ho, una primera mesura implica accedir a les dades dels padrons municipals de la ciutat i estudiar-ne la transformació. Això és justament el que hem fet des de l'Institut de Recerca en Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, per poder realitzar l'estudi que l'Ajuntament de la ciutat ens ha encomanat.

En aquest article, els oferirem una breu selecció d'algunes de les constatacions a les quals hem arribat.

D'entrada, podem observar que Girona ha crescut de forma important en els darrers anys quant a nombre d'habitants i també ho ha fet, de manera específica, en el seu conjunt de gent gran. La Taula 1 ens quantifica l'evolució de la població total de la ciutat així com també del grup de majors de 64 anys segons les dades dels padrons de municipals.

Segons la primera gràfica, veiem que, des del 1996 fins al 2005, la població global s'ha incrementat en 16.776 gironins, mentre que el total de gent gran ha experimentat un augment de 1.478 persones en el mateix període.

Coneguts aquests increments en valors absoluts, val a dir que esperats tant per la població total com pel col·lectiu de la gent gran, podríem plantejar-nos una qüestió que d'entrada pot no resultar tan clara: la

Evolució de la població total i de gent gran de Girona des de 1996 1996 1999 2002 2005 Total gent gran 10.700 11.312 11.769 12.178 Total població 70.576 72.682 77.475 87.352 Evolució de la taxa d'envelliment i l'índex de sobreenvelliment de Girona 1996 1999 2002 2005 Taxa d'envelliment 15,16 15,19 15,56 13,94 Percentatge de gent gran respecte al total de la població

Índex de sobreenvelliment Percentatge de majors de 74 anys respecte del total de gent gran

ciutat de Girona en el seu conjunt s'ha envellit? La resposta la podem trobar a la segona gràfica.

Analitzant el primer índex i la seva evolució des del 1996 fins al 2005, observem que el percentatge de gent gran de Girona respecte al percentatge total de la població ha disminuït. Això significa que, com a municipi, Girona ha esdevingut una ciutat més jove. Aquesta propensió a la disminució de la taxa d'envelliment de la ciutat ja s'observava entre 1999 i 2002, i ha continuat en la mateixa tendència fins al 2005.

Per altra part, tal com ens indica el segon índex, el col·lectiu de gent gran de la ciutat de més de 74 anys ha augmentat de forma progressiva i molt important en els darrers anys, és a dir, que a Girona hi viu un conjunt cada vegada més nombrós de persones d'edat avançada que continuen incrementant la seva esperança de vida. El 1996, per cada 100 persones majors de 64 anys només 44 tenien més de 74 anys, mentre que el 2005, per cada 100 persones majors de 64 anys, 52 tenen més de 74 anys.

Aquest és un fenomen nou per a la ciutat.

Sintetitzant, podem concloure que Girona ha esdevingut una ciutat molt més poblada en els darrers anys

44,11

45,47

47,81

51,84

i que també ha incrementat el nombre de persones grans que hi estan empadronades. Tot i així, en el seu conjunt ha esdevingut més jove, presumiblement influïda entre d'altres factors per la immigració. Al mateix temps, però, el seu col·lectiu de gent gran major de 74 anys ha augmentat de manera molt important.

La confirmació d'aquestes informacions té molt d'interès per als serveis socials municipals en tant que ara saben que, en relació al conjunt de gent gran de la ciutat, tenen més persones per atendre en valors absoluts -malgrat que la ciutat s'hagi rejovenit- i que, molt important, apareix un fenomen nou per al qual s'han de preparar i a què hauran de fer front: l'increment de persones grans de més edat, que augmenta any rere any, i que farà sorgir un volum de necessitats noves de les quals no hi ha precedent que caldrà atendre de manera adequada. Caldrà estar a l'aguait i treballar a fons en aquest sentit per estar preparats i donar una bona resposta a les necessitats que vagi plantejant el nostre col·lectiu de gent gran.

Estudi realitzat per: Dr. Ferran Casas Aznari i la Dra. Aymerich de l’Institut de Recerca en Qualitat de Vida de la Universitat de Girona

20

Cultura

Heisenberg-Bohr: Una visita històrica El mes de setembre de 1941, el físic alemany W. Heisenberg va visitar N. Bohr, el seu mestre, a Copenhaguen.

Dinamarca ja era una nació ocupada per l'Alemanya nazi des del 9 d'abril de 1940. La conversa dels dos físics ha entrat en els annals llegendaris de la història secreta de la Segona Guerra Mundial. El tema de la conversa va ser l'oferta del deixeble al mestre perquè treballés amb ell.

Bohr rebutjà la proposta. No podia treballar per als enemics del seu país. Heisenberg defensava que la seva col·laboració amb el govern de Hitler servia per proporcionar un refugi lluny del front bèl·lic als companys de professió. També es justificava argumentant que, en una època que el règim nazi forçava a l'exili molts representants de la cultura i la ciència, algú s'havia de quedar a Alemanya per ajudar a reconstruir-la després de la guerra.

La conversa va tenir una segona part. Segons explicà Bohr als serveis secrets aliats, Heisenberg li va comentar en quin estat es trobava la investigació alemanya sobre l'energia atòmica, avui denominada més pròpiament energia nuclear.

Des del descobriment de la radioactivitat de l'urani per H. Becquerel, l'any 1896, les investigacions sobre les reaccions nuclears van fer entrar la física en un nou món. Els estudis sobre l'estabilitat de la matèria que feien en els seus laboratoris i que no semblaven tenir una aplicació pràctica immediata van adquirir un relleu particular uns quants anys més tard, el 1937, quan O. Hahn, F. Strassmann i L. Meitner van interpretar que en els seus experiments havien provocat un trencament del nucli d'urani i que els fragments formats no sumaven la massa de l'urani trencat. Faltava matèria! I,

W. Heisenberg, a l’esquerra, conversant amb N. Bohr. on havia anat a parar la matèria que faltava? L'any 1905, A. Einstein havia deduït l'equivalència entre massa i energia. Ells havien materialitzat als laboratoris de Berlín les idees teòriques d'Einstein. Un parell d'anys més tard es descobria que la reacció de fissió era una reacció en cadena amb possibilitats de mantenir-se activa una vegada iniciada.

Existia, a més, la possibilitat de trobar-hi una aplicació industrial: les centrals d'energia termonuclear. I si aquella immensa energia s'obtingués en un curt període de temps, llavors allò funcionava com una bomba, una bomba incomparablement més potent que cap de les conegudes.

Des de 1933, Szilard creia possible la fabricació d'una bomba de gran potència basada en aquest procés i fins i tot va patentar l'aplicació el 1934. L'any següent la va oferir al ministeri de la guerra de la Gran Bretanya, però el 1939 la Marina comunicà que l'afer no interessava als militars. Tret de Szilard, que era professor convidat a Colúmbia, els altres físics no sabien amb seguretat

si la bomba era possible. La majoria creia, com Bohr, que la bomba havia de ser enorme, ja que calculaven que requeria tones d'urani per convertir-lo en explosiu. Així era en el cas de l'urani natural. L'urani natural està format principalment per un àtom que s'anomena urani 238, però conté també una petita proporció d'una forma anomenada urani 235 (que difereix de l'anterior perquè té 3 neutrons menys en el nucli). Se sospitava que l'urani 235 podia comportar-se d'una manera especial en la fissió. El febrer de 1940 es va poder calcular quant de l'isòtop 235 de l'urani calia per convertir en explosiva la reacció en cadena. El resultat va ser: entre 0,5 kg i 1 kg. No obstant això, es creia que era extraordinàriament difícil, per no dir impossible, separar l'isòtop 235 de l'urani natural.

Uns anys abans, el 15 de juliol de 1939, Szilard havia visitat Einstein a Long Island. Einstein, que era el físic de més anomenada de l'època, va trametre una carta al president dels Estats Units d'Amèrica, F.D. Roosevelt. La carta era una advertència

Cultura

sobre les possibilitats que tenien els nazis de fabricar una bomba nuclear. Aquesta advertència, superades moltes vicissituds, va conduir a la creació del projecte Manhattan.

Dins aquest projecte, es desenvolupà als Estats Units d'Amèrica la tècnica de separació de l'isòtop d'urani 235 de l'urani natural. Van ser els químics els que aportaren la metodologia necessària, una metodologia que els alemanys no van descobrir.

Fins que Hiroshima i Nagasaki esbalaïren el món.

De la trobada de Bohr i Heisenberg, l'escriptor britànic M. Frayn n'ha fet una obra de teatre en la qual planteja en un ambient metafísic les reflexions ètiques que potser van fer

de debò els dos personatges. Una reflexió sobre la col·laboració intel·lectual amb un règim polític que practicava el terror d'estat i el genocidi i sobre els perills que comporta el saber i la capacitat d'elecció.

El 29 de setembre de 1943, Bohr i la seva família, sentint-se amenaçats per les lleis racistes nazis, fugiren del seu país i van encaminar-se cap als Estats Units passant per la Gran Bretanya. Bohr va comunicar les confidències que Heisenberg li havia fet i fins i tot va reproduir un dibuix del científic alemany. El dibuix va provocar un gran enrenou, perquè va fer creure que els alemanys estaven més avançats que no es pensava. Heisenberg era un dels cientí-

Pintures d’en Francisco Rodríguez, del Centre Cívic de Pont Major

21

fics més admirats i tots creien que era capaç de fer pel seu compte el mateix que estaven fent als Estats Units d'Amèrica els científics que dirigia Oppenheimer. Heisenberg, acabada la guerra, va suggerir que ell havia dissuadit les autoritats nazis d'anar pel camí de la bomba, argumentant el cost enorme que tindria l'operació. També es gaudia fins a cert punt de no haver contribuït a posar en mans de la humanitat una arma tan destructiva com la nuclear. Altres indicis fets públics molts anys més tard indiquen que els científics alemanys que s'havien quedat al seu país, per una raó o altra, no van saber resoldre els problemes que plantejava el procés.

Joan Miró Ametller

GOTES DE PRIMAVERA Pausadament les flors obren els ulls.

El goig de viure.

El vent toca el flabiol.

L'oreneta s'enfila.

Boscos de verd, maragdes infinites.

Ruixim de maig llepant la terra nova.

Natura deixondida.

El rierol cercant la claredat saltironeja.

La dansa dels ocells dissenya primaveres.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Gent gran? Vots, força…

Maldem per forjar líders que ens condueixin.

E.H.

La mà del sol allarga les carícies sobre un cel llis.

Oscil·la el branquilló.

La terra és harmonia.

Imma d'Espona

22

Barris SANT

SANT NARCÍS

Un barri amb molt caràcter per Enric Mirambell i Belloc (Cronista oficial de la ciutat de Girona)

En els primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat, s'exposà a la sala de la Rambla el projecte d'una futura barriada d'habitatges protegits. La proposta despertà gran expectació. El problema de l'habitacle era molt viu i de dia en dia s'anava agreujant. Era difícil trobar un pis a Girona a un preu de lloguer a l'abast d'una família de nivell mitjà. Les proporcions d'aquella nova barriada eren grandioses en comparació al que s'havia fet a la nostra ciutat fins aquell moment. Hi havia el precedent d'algunes petites fileres de cases barates, algunes de les quals eren destinades a treballadors de determinades empreses. El terme municipal de Girona era molt reduït; encara no havia arribat cap de les annexions. El nucli habitat, el que es considerava pròpiament "la ciutat", era gairebé el mateix que el que havia estat encerclat per les muralles. Unes muralles la desaparició de les quals algunes persones recordaven haver presenciat. Zones que ara són molt cèntriques es consideraven molt allunyades del centre urbà. La nova barriada que es projectava s'intuïa, doncs, extraordinàriament extensa i considerablement llunyana.

Aquella exposició suscità grans comentaris de tota mena. Uns s'entusiasmaven amb aquell projecte grandiós. Altres el consideraven tan desproporcionat que el creien irrealitza-

ble. Hi havia qui lamentava que es perdria la millor horta dels entorns de la ciutat; la que proveïa amb productes d'alta qualitat el mercat diari. Hi havia qui opinava que era un malbaratament del terreny; que si en lloc d'habitatges unifamiliars s'aixecaven grans blocs seria suficient un solar infinitament més reduït. Els més desconfiats evocaven experiències nefastes en la construcció d'anteriors grups de cases barates.

Tanmateix el projecte tirà endavant, no pas sense dificultats ni entrebancs, que se n'hagueren de vèncer de tota mena. La tenacitat i la

ferma voluntat de l'arquitecte autor del pla, Ignasi Bosch Reitg, ho superà tot. S'hagué de pledejar per l'expropiació dels terrenys. L'escassetat de materials i la poca estabilitat dels preus entrebancaven el ritme de la construcció. La tramitació burocràtica era lenta i complicada. Quan s'inaugurà el grup encara no se sabia quina era la seva situació jurídica i administrativa.

Pels volts de l'any cinquanta s'anaren habitant les primeres cases, mentre el conjunt anava prenent forma.

Els primers estadants hagueren de patir moltes mancances. La urbanit-

Barris

23

NARCÍS

Fotografies: JUANJO VALEROS

zació era deficient. Carrers sense pavimentar. Pobresa d'enllumenat públic. Des d'alguns sectors de la barriada la comunicació amb el centre de la ciutat es feia per la zona de maniobres de RENFE, amb el consegüent perill.

Amb el pas del temps tot s'ha anat arreglant. Avui la barriada està ben estructurada i dotada de tots els serveis públics. El parc Central i el passeig d'Olot han completat i perfeccionat la connexió amb el centre urbà. Les condicions materials han millorat considerablement; però principalment s'ha consolidat la con-

dició humana de la barriada. El barri de Sant Narcís té ara una vida florent en la qual s'han de prendre com a punts de referència el centre cívic, la comunitat parroquial i les escoles.

Sant Narcís no és un barri més de Girona, sinó una barriada amb una ben definida identitat on s'exerceix extraordinàriament el veïnatge i la relació social. Un nucli urbà amb caràcter propi, ple d'iniciatives i d'activitats.

Des d'aquell llunyà dia del mes de juny de l'any 1952 en què s'inaugurava oficialment un barri que encara no era totalment una realitat tangi-

ble, o la data encara més llunyana en què s'hi instal·laren els primers estadants el barri, ha progressat ostensiblement i ha esdevingut una zona urbana d'una gran vitalitat.

Ara ja no resulta coherent l'expressió "anem a Girona", molt usada pels primers estadants de Sant Narcís, perquè la integració a la ciutat és total, perfecta i plenament consolidada.

Article extret del programa de Festa Major de Sant Narcís de 2003 (cedit per l’Associació de Veïns del barri de Sant Narcís)

Ahir i avui

Barri de Sant Narcís

Ahir

24

Avui

Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Grosset i Oliver, 1949)

Fotografia: Juanjo Valeros (2006)