2n quatrimestre 2006
ENTREVISTA ENTREVISTA
Cuidar els cuidadors QUALITAT QUALITAT DE DE VIDA VIDA
Servei Municipal de Teleassistència
23
2
Editorial
La reforma de les pensions
M
assa sovint s'escolten veus que qüestionen el futur de l'estat del benestar en el seu conjunt i, en particular, la crisi del sistema de pensions i ho justifiquen tant per motius demogràfics com laborals.
econòmic del país vagi acompanyat d'una major qualitat de vida de les persones en situació de dependència així com més i millor suport a les famílies i, en el seu si, a les dones, ja que com tots sabem són les que majoritàriament tenen cura dels seus familiars.
És cert que a la fi del segle passat la Seguretat Social vivia una etapa difícil en la qual s'anava reduint la relació entre cotitzants i pensionistes, però l'evolució positiva del mercat de treball en els últims anys, les reformes aplicades i la ferma decisió de l'actual govern de l'Estat de garantir la sostenibilitat del sistema, ens permet augurar un futur optimista a mitjà termini.
Cal esmentar també que està en fase de tramitació la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l'atenció social al nostre país, ja que, a banda de garantir el dret als serveis socials públics per a totes aquelles persones que ho necessitin, es proposa aconseguir progressivament que més d'un centenar de serveis siguin d'accés universal.
Fruit d'aquest impuls s'iniciaren negociacions per tal d'analitzar i determinar les mesures més adients que calia adoptar en relació amb la Seguretat Social per tal de consolidar-la. I finalment, el 13 de juliol d'enguany, el govern, els sindicats i la patronal van signar l'acord de reforma del sistema de protecció social, acord que combina l'equilibri financer, l'estalvi i la millora de les prestacions actuals.
En un article que vaig publicar en aquesta revista el primer trimestre de 2003 escrivia que la realitat d'aquells moments feia necessària la reforma de la Seguretat Social i a la vegada el desenvolupament dels serveis socials especialment envers les situacions de dependència.
A grans trets, entre el conjunt de millores podem destacar l'extensió del dret a la pensió de viduïtat a les parelles de fet (complint determinats requisits); la garantia de finançament dels complements a mínims per part de l'Estat i el ferm compromís de l'augment de les pensions mínimes per sobre de la mitjana; inclou més suport a les famílies amb menors ingressos i canvis positius en l'accés a la jubilació, tant per als que vulguin retardar el pas a aquesta situació més enllà dels 65 anys, com per a aquells que desitgin fer-ho de forma parcial a fi de no desvincular-se totalment del món laboral. Hem de tenir present, també, que està a punt d'aprovar-se la llei que desenvoluparà un sistema nacional de dependència, que tothom defineix com "el quart pilar de l'estat del benestar" i que, sense cap mena de dubte, representarà un avenç fonamental en la protecció social. Aquesta llei farà possible que el creixement
Núm. 23 - 2n quatrimestre 2006 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació
Doncs bé, avui, gràcies al govern de l'Estat i al govern de la Generalitat, hem de felicitar-nos per com s'estan desenvolupant les polítiques socials: amb sanitat, educació, pensions i serveis socials podríem dir que es tanca el cercle i es configura el nostre model d'estat del benestar. Les successives aportacions que s'estan fent al Fons de Reserva de la Seguretat Social i les futures reformes que responsablement es portaran a terme per adequar el nostre model de protecció social a la lògica evolució de la societat, han de suposar una significativa dosi de tranquil·litat per als més de vuit milions de pensionistes i, per descomptat, una millor qualitat de vida per a les persones grans.
Amèlia Barbero REGIDORA DELEGADA DE L'ÀREA D'ADMINISTRACIÓ I RÈGIM INTERIOR DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA
EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Carmel Rosa, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60) i Esteve Barbarà (Assoc. G. G. Barri Vell).
El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona
Foto portada: Alícia Herde, guanyadora del I Concurs de fotografia sanitària de la Fundació Hospital de Figueres Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96
Opinió
3
▼ OPINIÓ
II jornada de “Cuida’t la memòria” per Enric Homet omptant amb l'èxit de la I Jornada celebrada a Barcelona el 21 de novembre de 2005, l'entitat MUTUAM programà la II Jornada a celebrar a Girona el dia 7 de juny, al Centre Cultural La Mercè, amb total gratuïtat i places limitades, l'assignació de les quals es féu per rigorós ordre d'inscripció en els diferents centres o esplais dedicats a gent gran. La jornada fou presidida per l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans i representants de la Generalitat i la Diputació. La massiva participació féu molt animada la jornada, doncs els diferents exercicis, molt ben conduïts per un grup de monitores de la mateixa entitat organitzadora, ens van fer viure un matí gairebé màgic, doncs totes les activitats allí practicades formaven part del nostre entorn vivencial i ple de dubtes
C
A punt de tancar aquest número de la revista, ens hem assabentat que els nostres amics i col·laboradors Antònia Adroher i Carmel Rosa han estat guardonats amb la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria personal i professional. Amb aquest motiu volem felicitar-los molt cordialment. El consell de redacció d'El Roure.
quan ens anem fent grans, i fou com una mena de revulsiu a les petites angoixes que tant preocupen quan ens fan vacil·lar. L'estímul d'aquelles lliçons tan ben descrites en el mètode delicadament editat i l'animada participació dels assistents, féu que tothom en sortís amb ànims d'obrir-se als exercicis tan ben descrits i pensant practicar-los en les nostres hores d'oci, que tothom, més o menys, gaudeix. Per solemnitzar la festa, el cuiner Joan Roca, del Celler de Can Roca, ens féu una amena xerrada de la seva especialitat. L'acte finalitzà amb un esplèndid refrigeri molt celebrat
pels comensals. És sabut que amb el pas del temps la pèrdua de la memòria és un fenomen prou comú com perquè tots ens conscienciem de la seva importància. Amb l'ajut dels professionals i sobretot de la família, la pèrdua de la memòria es pot retardar i prevenir. Per això, un grup de neuropsicòlogues de MUTUAM han preparat diversos jocs i tallers perquè la gent gran es pugui divertir i aprendre, alhora, com pot exercitar la memòria i enfortir-la. I amb l'experiència viscuda personalment, ho podem garantir i animar a continuar amb altres jornades.
SUMARI 2 EDITORIAL
La reforma de les pensions
3 OPINIÓ
II jornada de “Cuida’t la memòria” Atendre la gent gran Apunts de premsa
6 CIUTAT
Vida associativa de la gent gran
11 ENTREVISTA
Pilar Tur, directora provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
15 QUALITAT DE VIDA
El Servei Municipal de Teleassistència al vostre costat
18 CIUTAT
Els butlletins de les associacions de la gent gran
20 CULTURA
Un planeta més o menys
22 BARRIS
Apunts històrics de Santa Eugènia de Ter
24 AHIR I AVUI
Santa Eugènia de Ter
Opinió
4
▼ OPINIÓ
Atendre la gent gran per Francesc Pararols i seguim envellint, la societat espanyola, i per tant també la catalana, al ritme actual ens podríem convertir l'any 2050 en el segon país més vell del món, superats solament pel Japó. El govern espanyol ha reunit una exhaustiva quantitat de dades de la magnitud dels problemes actuals de la gent més gran de 65 anys, que representen avui un 17-18% de la nostra població, més de 7 milions de persones. El 87% resideix en habitatges de la seva propietat, però només el 21% d'aquests habitatges estan situats en edificis accessibles. El més preocupant, però, és que 1 de cada 4 avis viu sol, i que únicament 1 de cada 10 disposa de l'ajuda d'algun servei social, en forma d'atenció domiciliària, de teleassistència o de centres de dia.
S
El govern està ultimant un decret llei per cobrir aquest dèficit, que ve de lluny, que s'ha convertit en crònic i que ens té situats a la cua d'Europa. Una de les mesures, entre d'altres incloses en aquesta llei, és la de convertir en treballadors a sou de la
Seguretat Social totes aquestes persones que avui dia cuiden a domicili familiars, veïns, amics, etc. i els ajuden, supleixen les seves mancances, àdhuc en perjudici propi. Falten serveis socials per a la gent gran.
▼ CARTES
MANCANÇA URGENT... Sra. Anna Pagans, Ara que ja ha passat el temps d'invasions exagerades de gent de totes races i condicions acollits com a persones de bé, seria bo de fer un repàs dels nostres comportaments envers la convivència entre nosaltres i si hem estat prou generosos en coses tan senzilles com són els serveis mínims urbans, sobretot aquells de necessitats peremptòries com poden ser els lavabos, vàters, urinaris o com es vulguin anomenar. Ja se n'han construït en nous emplaçaments, però no creiem que hagi estat en la quantitat necessària com per considerar-los suficients en els llocs més visitats de la ciutat vella, i menys encara, per mantenir-los oberts i en condicions higièniques en hores punta dels captards. Ja suposem el
problema que representa mantenir aquests serveis en estat òptim, quan ja en el centre de la ciutat s'hi mostra la mala educació fins a extrems insospitats, però potser seria bo d'incloure una partida considerable en els pressupostos generals i comptar amb personal decidit i dedicat exclusivament a la neteja i vigilància d'uns serveis que, en un moment donat (com sol passar en diferents països en hotels, bars, etc. que hem visitat en els nostres viatges pel món), són el punt prestigiós dels indrets segons la cura que s'ha posat en aquests llocs reservats. Encara que hi hagués l'obligació d'una petita subvenció del client per al seu manteniment, creiem que és un problema a tenir en compte. Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”) Girona, 9 de juny de 2006
Opinió
5
▼ APUNTS DE PREMSA
La pensió mitjana de jubilació a les comarques de Girona se situa en 635 euros Ha registrat un increment del 5% l'últim any 24/03/06 - O.P./Efe, Madrid / DIARI DE GIRONA
La pensió mitjana de jubilació va pujar al març fins als 635,88 euros a Girona, el que suposa un increment del 5% respecte al mateix mes de l'any passat segons les dades difoses ahir pel Ministeri de Treball i d'Afers Socials. Aquest increment beneficiarà als 85.684 jubilats de les comarques gironines. En el conjunt de l'Estat, la pensió mitjana de jubilació puja fins als 718,91 euros. Segons les xifres del Ministeri, a la demarcació de Girona hi ha un total de 132.858 pensionistes, entre els que els jubilats són els més nombrosos. També hi ha 33.601 beneficiaris de la pensió de viduïtat (418,6 euros al mes de mitjana), 10.639 gironins amb incapacitat permanent (reben una mitjana mensual de 636 euros), 2.827 orfes (254,3 euros al mes), i 107 beneficiaris de la pensió a favor de familiars (392 euros mensuals). En el conjunt de l'Estat, la prestació mitjana per incapacitat permanent
va ascendir a 728,35 euros al mes (el 4,5 per cent més), la de viduïtat a 475,51 euros (el 4,5 per cent més), la d'orfandat a 284,55 euros (el 7,2 per cent més) i la pensió mitjana a favor de familiars va assolir els 371,87 euros (el set per cent més). La xifra total de pensions contributives de la Seguretat Social es va situar, el primer dia de març, en 8.126.951, el
2,7 per cent més que un any abans. La majoria de les prestacions, 4.791.828, corresponen a pensions per jubilació, 2.188.260 són per viduïtat, 846.558 per incapacitat permanent, 260.994 per orfandat i la resta, 39.311, en favor de familiars. La despesa que suposa el pagament mensual de totes les pensions supera els 5.100 milions d'euros.
Presenten a Girona el programa del Congrés Nacional de la Gent Gran 24/03/06 - DIARI DE GIRONA
Una cinquantena de persones es van reunir el dia 23 de març a la Casa de Cultura de Les Bernardes de Salt per preparar la representació de la comarca del Gironès al 5è Congrés de la Gent Gran que es farà a Barcelona el mes d'octubre. En l'acte es va establir un termini per tal que les persones interessades a assistir al congrés s'apuntin. El Consell Consultiu de la Gent Gran proposarà els candidats al president del Consell comarcal, Gabriel Casas, que és qui
els escollirà com a delegats. Al Gironès li correspon un total de disset persones delegades al Congrés, la funció dels quals serà aportar l'opinió consensuada del col·lectiu de gent gran a qui representin. El Congrés nacional tractarà temes d'interès per a la gent gran, com ara el risc d'exclusió social de les persones grans, els seus drets i deures, els maltractaments i abusos a la gent gran així com de l'envelliment. En l'acte van intervenir la directora de
Benestar i Família, Pilar Heras, i el president del Consell comarcal, que van animar els assistents a continuar amb les nombroses activitats que organitzen a través dels Consells Consultius de la Gent gran. El representant del Consell Consultiu de la Gent Gran del Gironès, Salvador Tixis, va aprofitar per convidar els assistents a la jornada Per un futur més clar, prevista per el dia 31 de març a l'Auditori Narcís de Carreras La Caixa de Girona.
6
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA
Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social. ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS
Durant el segon quadrimestre, L'Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís va realitzar moltes i diferents activitats. Del dia 27 al 30 de maig vam estar a la Vall d'Aran-Viella-Sant Bertran de CommingesLourdes-Grutes de Bertharram. El primer dia vam visitar Sant Bertran, on vam sentir la tradicional missa que es fa a la catedral. El segon dia vam sortir cap a Cauterets, on vam visitar uns salts d'aigua impressionants i vam gaudir d'un paisatge meravellós. Aquest mateix dia a la tarda vam anar a les grutes més boniques dels Pirineus, les grutes de Bertharram i per acabar el dia vam anar fins a Lourdes a veure la processó de les torxes. Una de les altres sortides va ser la que vam fer a Roses-Cadaqués el 17 de juny. L'excursió va començar amb un suculent esmorzar de pa amb tomata i sardines a la brasa. Tot seguit ens vam traslladar a Cadaqués i vam pujar al trenet per fer un fabulós recorregut i poder admirar el meravellós paisatge, especialment en travessar Port Lligat. La diada es va acabar amb un bon dinar seguit d'un animat ball. L'última sortida va ser el 22 de juliol a Perpinyà. Vam visitar la fortalesa, símbol de la ciutat, i el museu del Castellet. El dinar el vam fer a la Jonquera. També hem organitzat diferents balls: el dia 7 de maig, amenitzat per Rimel; el dia 21, amb Cristina, i el 2 de juliol, amb Ferran Prunell. El 16, amb Xicola i el 30 de juliol, amb Tomy. L'Esbart Dansaire va actuar el dia 11 de maig a la llar de gent gran Residència Solana a Banyoles, i el dia 25 de maig a la Residència d'avis la Creu de Palau. La Festa Major del barri es va celebrar els dies 1, 2, 3, 4 i 5 de juny. L'últim dia va estar dedicat a la gent gran i els actes es van iniciar a l'església parroquial amb una missa cantada en sufragi dels socis difunts de l'Esplai i en general per a tots els del barri. En acabar la missa la coral de l'Esplai Onyar va oferir un concert. Estava previst que el nostre esbart dansaire
Josep Casals
Diverses imatges de la Festa de la Gent Gran 2006 a Sant Narcís.
fes una ballada de danses típiques catalanes, però desafortunadament el nostre company i component de l'Esbart, Ezequiel Blesas, va deixar d'estar entre nosaltres el dia 28 de maig i, davant de tan trist succés, els
companys de l'esbart no estaven en condicions de fer aquesta ballada, però si que el van voler homenatjar oferint-li uns minuts de silenci amb la música de "El cant dels ocells" i tot seguit van ballar una dansa i una sardana de germanor que van dedicar al desaparegut company. Finalment el dia 29 de juny es va fer la cloenda de totes les activitats d'aquesta temporada, ja que tot el mes d'agost el Centre Cívic fa vacances.
Ciutat
7
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”
Josep Majó
Múltiples activitats que es fan en el centre. Com cada any, es va acabar un altre curs, i al nostra Casal, com sempre, ho vam celebrar amb una excursió a Castell-Platja d'Aro. Primer vam visitar un museu tot curiós, dedicat a les nines. N'hi havia de tots els països del món i també de dife-
rents èpoques. Després vam fer un bon dinar, on es van entregar diplomes i regals als monitors, professors i col·laboradors que participen en els diferents cursos que s'imparteixen durant l'any. A continuació, ball, tertúlies i els que ho van preferir es
GENT GRAN “L’ESPLAI” D'aquesta associació se'n poden comptar activitats que denoten una continuïtat engrescadora, ja que s'hi mouen moltes inquietuds que queden plasmades en infinitat d'aficions. En donem una mostra ben representativa amb la seva secció de treballs manuals, portats amb seriositat, ordre i bon fer per la professora Anna Pursals. Amb la seva actitud, sempre atenta i disposada a les més avançades novetats de les manualitats en boga, dóna empenta i afició a l'alumnat, que sol ser femení, tot i que els cursos estan oberts a tothom. Si tastem aquesta inquietud ja no ens en podrem despendre per la seva originalitat artística i exquisida. D'un temps ençà s'hi practica la varietat d'esmalts, que ja està donant resultats ben reeixits. Una de les persones que prestigia el nostre Esplai és la senyora Lucienne Frigola, alumna aplicada del Conjunt de Flautes Dolces i que també a temporades fou moderadora d'una secció de conversa de l'idioma francès. Avui, per arrodonir les seves aficions artístiques, ens presenta uns quadres en la modalitat de punt de creu tan identificats amb l'original que fins i tot en depassa els mèrits. La tècnica emprada en aquests delicats quadres s'està estenent per les seccions de puntes
van poder passejar per la vila. Cal ressaltar la col·laboració amb l'Associació de Veïns de Montilivi en les diferents activitats de les festes del barri i l'aniversari dels 50 números de la nostra revista El Gurnau.
Enric Homet
A dalt, el taller de manualitats. A la dreta, la senyora Lucienne Frigola presentant les seves obres de punt de creu. de distintes agrupacions de gent gran, afició que obre camins de recerca i originalitat. Felicitem-nos de comptar amb persones sensibles a l'art com la senyora Lucienne, tan donada a contribuir al bon to dels nostres centres.
Fotografies: ANTONI CULUBRET
8
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR
Luis Herrera
El nostre centre d'atenció primària del Pont Major Aquest centre està dirigit per un equip professional format per la doctora Susanna Bosch Farré, la practicant Dioni i l'administrativa M. José. Aquestes treballadores s'han guanyat l'estima i la simpatia del barri, per la seva dedicació a millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients. Aquest centre té 1.600 cartilles mèdiques de la Seguretat Social. Les malalties més comunes són, segons les estacions de l'any: A l'hivern, la grip i les malalties de les vies respiratòries; a la primavera, amb el canvi d'estació, les al·lèrgies motivades per l'arribada del pol·len; i a l'estiu la deshidratació, els vòmits i la diarrea produïts per la calor, la falta de pluja i la sequedat, així com les picades d'insectes i les cremades de la pell pel sol.
A l’esquerra, part de l’equip professional del nostre centre d’atenciò primària. A sota, un moment de la representació teatral de “La Pepeta no és morta”.
Un 10% dels atesos són pacients de més de 75 anys que han de ser visitats als seus domicilis, a vegades urgentment. Per tot això volem mostrar el nostre respecte, admiració i estima cap a aques-
tes persones, per la seva vocació i la humanitat amb què ens tracten, qualitats que valorem molt positivament. Moltes gràcies!
Grup de teatre Cafè, Copa i Puro de Sarrià de Dalt Organitzada per l'Associació de Jubilats La Unió del Pont Major, i dins del seu programa d'activitats, es va portar a terme l'obra de teatre titulada La Pepeta no és morta, que va anar a càrrec del Grup de teatre Cafè, Copa i Puro de Sarrià de Dalt. L'obra va tenir un èxit total, ja que els assistents, unes 100 persones, van quedar gratament entusiasmats per l'actuació del grup d'actors, tots ells aficionats al teatre.
ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA
Aquest fet ens anima a repetir-ho la propera temporada. L'obra s'ha pogut portar a terme gràcies a la intervenció del nostre company Eduard Casamajor, tresorer de l'Associació de Jubilats La Unió del Pont Major, a qui a través d'aquestes línies agraïm profundament el seu treball. Gràcies, Eduard!
Marcos Cano
No parem quiets! Aquesta primavera passada, aprofitant el bon temps, vam mirar de fer escapadetes d'un dia, almenys una vegada al mes. I és que no vam parar quiets! L'excursió del mes de març va ser especialment divertida, al voltant d'un centenar de socis vam anar a Empuriabrava. Després d'un esmorzar esplèndid vam fer un passeig pel poble i vam tenir moments relaxats fins a l'hora de dinar. En acabat, vam anar a veure com uns paracaigudistes aterraven i realment va ser impressionant! La veritat és que la majoria de nosaltres no ho havíem vist mai i ens va sobtar molt aquest "espectacle" emocionant, que fins i tot, en alguns moments, semblava perillós. Posteriorment, vam agafar l'autocar que ens va portar fins a Figueres on vam visitar
Sortida a Empuriabrava. el castell de Sant Ferran, amb la seva fortalesa, els passadissos, les quadres, les cisternes, les històries i les vistes meravelloses que es poden veure des dels baluards. Amb l'acompanyament d'una
guia i gràcies a les seves explicacions vam endinsar-nos en l'època on tot allò funcionava a la perfecció. Cap a les sis de la tarda, cansats, vam tornar a casa amb la il·lusió d'haver passat un dia diferent i amb ganes de repetir-ho com més aviat millor!
Ciutat
9
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Durant el darrer quadrimestre a l'Associació de Pensionistes i Jubilats Sant Joan vam celebrar la nostra festa anual, concretament el 24 de juny, dia de Sant Joan Baptista, amb una gran celebració en la nostra llar de jubilats que va consistir en un multitudinari dinar popular i el posterior ball amenitzat amb l'actuació del grup musical de Paco Elcano. També durant aquest últim quadrimestre, coincidint amb el bon temps, vam aprofitar per fer nombroses sortides amb força èxit de participació per part dels nostres socis, com en la visita a la ciutat de Perpinyà, la sortida a la zona de Setcases i Camprodon o a la propera vila de Platja d'Aro. Actualment estem organitzant des de l'Associació una sortida d'uns quants dies per visitar Palma de Mallorca durant el proper mes d'octubre, oberta per a tots els nostres socis. Pel que fa al nou curs que ara comença, aprofitem aquestes línies per informar-vos de la nostra oferta en cursos i activitats destinats a la gent gran, però sobretot per
Félix Álvarez
Dinar popular per celebrar la festivitat de Sant Joan. motivar-vos a participar-hi, just quan ara estem començant a fer-ne les inscripcions. Tornarem a donar prioritat a les activitats que fomentin la salut, la prevenció i el manteniment del cos (com per exemple el taller de gimnàstica mental entretinguda o el taller de gimnàstica de manteniment), però sense oblidar altres activitats de caire més lúdic
ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL
com les manualitats i les puntes de coixí. Us convidem, doncs, que us apropeu al carrer Taga i que participeu en alguna de les nostres activitats, tallers, xerrades i balls o, si ho preferiu, que simplement vingueu per gaudir d'una bona tertúlia en el nostre bar mentre us preneu un bon cafè. Us hi esperem!.
Joaquina de Inés
Inici de curs La roda de la vida va girant ràpidament al ritme d'aquesta era tecnològica que ens ha portat al segle XXI. Així els dies passen i ja fa un any aproximadament que es va obrir el tan esperat local per a la gent gran del Barri Vell i per això volem donar les gràcies a l'Ajuntament de Girona. Tots els que formem part d'aquest grup estem agraïts pel suport donat. Estem tips de sentir que la gent gran es queda a casa, que no participa activament en la societat. Jo diria que la infància i la vellesa s'assemblen per motius diferents, els uns encara no participen de la societat i els altres ja no hi participen. Això no podem permetreho, no ens podem sentir com unes fulles de l'arbre a finals de setembre. L'arbre no pot perdre verdor ni elasticitat. Veient caure les fulles veïnes vius amb la por que no s'aixequi el vent per a tu també. Vivim envoltats de joves en un mateix arbre, però sovint estem en estacionats diferents. Per tot això i per
poder combatre la soledat i l'aïllament que porta quedarnos a casa i lamentar-nos tot el dia, locals com el Fòrum ja són altament justificats. Són moltes les activitats que s'han portat a terme, un grup de flautes dolces, rellotges de sol, diapositives, xerrades de salut i un llarg etc. Totes han estat molt ben rebudes per tothom. Amb les altes temperatures que s'han imposat aquest estiu, era molt recomanable la lectura d'un bon llibre com ara Josafat, de Prudenci Bertrana, que descriu les vicissituds del campaner de la Catedral de Girona i explica tants racons del nostre Barri Vell que et sents fàcilment identificat amb la nostra preciosa ciutat... però ara que el fred tornarà a acostar-se i els que han d'anar a treballar es lamentaran, nosaltres continuarem amb nova programació d'activitats, tots els que vulguin associars'hi seran benvinguts.
10
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ
Antonio Almario
Exposició de manualitats i artesania 2006 El mes de juny es van celebrar les festes de Germans Sàbat i els polígons. Afegintnos a l'esdeveniment, el nostre casal de Taialà va celebrar la cinquena exposició de manualitats, artesania i pintures. Són molts els companys d'aquesta associació de jubilats que cada any aprofiten l'avinentesa per exposar amb satisfacció els seus treballs. L'acte d'inauguració va tenir una gran assistència; entre els presents hi havia algunes personalitats de l'Ajuntament de Girona i de la Generalitat de Catalunya. El regidor d’Afers Social, Joan Olóriz, va fer ús de la paraula per destacar la importància de l'exposició, va exalçar els treballs presentats i va animar tots els socis que s'acostessin a aquest grup d'aficionats a fi que cada any l'exposició aconsegueixi ser encara més atractiva i augmenti el nombre de participants. A continuació el president de l'associació, Francisco García, en nom de la junta directiva del casal, va tenir unes paraules d'agraïment per al company jubilat Antonio Almario, per la donació que aquest va fer al centre d'un quadre de la seva creació amb una vista del pont de Pedra de Girona, pintura a l'oli sobre tela, el qual va
A dalt, inauguració de l’exposició de manualitats, artesania i pintures. A l’esquerra, el company Antonio Almario fent donació al casal d’un quadre de la seva creació.
quedar ubicat a la sala del casal. L'acte va finalitzar amb un amè i estimulant piscolabis. Aquesta cinquena exposició va ser molt valorada per tothom i va superar àmpliament el nombre de visitants d'anys anteriors, motiu pel qual aprofitem per felicitar tots els companys que han col·laborat.
CLUB 60 DE CAIXATERRASSA DE GIRONA L'últim trimestre abans de l'estiu el Club 60 de Caixaterrassa de Girona va organitzar un total de 5 cursos als quals van assistir una vuitantena de persones. La cloenda dels cursos es va celebrar el dia 27 de juny, amb un dinar i l'entrega dels diplomes d'assistència. Al llarg del trimestre es va continuar amb el cicle de conferències, i el dia 12 de juny, a l'Auditori del Centre Cultural la Mercè, vàrem tenir el plaer d'escoltar el Dr. Joan Corbella que va venir a parlar de "La jubilació, una nova etapa de la vida". Així mateix va continuar la temporada de sarsuela 05-06. Una de les representacions a les que vam assistir va ser El Timbaler del Bruc, el dia 4 de maig al teatre municipal El Jardí de Figueres. També es van organitzar sortides per anar a veure diferents obres de teatre a Barcelona com són Sit del Tricicle al maig i Terra baixa
Dinar de cloenda dels cursos 2006. d'Àngel Guimerà al juny. I ballet clàssic, Giselle, La Passió d'Olesa de Montserrat a l'abril i a l'agost vam assistir al Festival de Peralada. Es van fer 3 excursions d'un dia: ruta del mar i subhasta del peix a Mataró a l'abril; Sant Miquel del Fai, casa museu de Prat de la Riba
Mercè Costa i monestir de Santa Maria de l'Estany al maig i Setcases i la Vall de Camprodon al juny. D'altra banda, vam viatjar al Perigord Negre (França) a l'abril i a Peníscola, Portugal i Madeira al maig, a Navarra i Astúries al juny i a Hongria el mes de juliol. Finalment, us informem que ja tenim el nou programa d'activitats setembre-desembre 2006, que podreu trobar al Club 60 i a totes les oficines de la Caixa de Terrassa. Tothom que estigui interessat a rebre el programa per correu postal, ens ho pot sol·licitar omplint una butlleta que trobareu al Club 60 i a totes les oficines de la Caixa de Terrassa.
Entrevista
11
Pilar Tur, directora provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) Nascuda a Pont de Suert, és llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Llatina. És casada i té tres fills. - Vostè creu que la gent gran té realment una vida de qualitat, plena i participativa com anunciava al diari El Punt la consellera de Salut, Marina Geli? - Bé; crec que la té cada vegada més, sobretot si comparem la qualitat de vida actual amb la d'anys anteriors. De totes maneres és cert que encara es pot millorar i farem el possible per aconseguir les condicions que ho permetin. - És que jo sento avis i àvies que es queixen perquè cobren pensions que no arriben ni a les 50.000 pessetes d'abans... - La pensió mínima per a persones de més de 65 anys és de 466,98 euros i de 565,74 euros si tenen marit o muller al seu càrrec. Fins les pensions no contributives, és a dir, les d'aquelles persones que no havien cotitzat mai a la seguretat social, són superiors als 300 euros. - Perdoni la meva insistència. M'ha dit que hi ha persones que ni als 300 euros arriben... - Les pensions contributives, és a dir, les que es reconeixen quan s'ha cotitzat el temps necessari per tenirhi dret, es calculen tenint en compte molts factors, diferents segons cada tipus de pensió: el temps de cotització, l'import pel qual es va cotitzar, l'edat de jubilació, el grau d'incapa-
Fotografies: Jordi S. Carrera
citat laboral... Si un cop calculada no arriba a la pensió mínima, es reconeix un complement igual a la diferència sempre que els altres ingressos que pugui tenir aquella persona no siguin superiors a una quantitat que es va actualitzant cada any. Per tant, si hi ha persones que cobren pensions per sota la quantia mínima, potser tenen ingressos o altres pensions que no permeten cobrar aquest complement. Si no és així,
haurien de passar per alguna de les nostres oficines perquè els informem si tenen dret a aquest complement. - Està prevista alguna pujada de les pensions mínimes? - Sí, últimament ja han anat pujant més que l'augment general que s'aplica a totes les pensions i el compromís del Govern és que durant aquesta legislatura continuïn augmentant més que la resta. Tant
12
Entrevista
“El Govern Central té el compromís de continuar augmentant les pensions mínimes per acostar-les al salari mínim interprofessional que actualment és de 540 euros amb 90 cèntims”. l'any passat com aquest les pensions mínimes s'han apujat entre un 3 % i un 4,5% més que la resta. - Vejam. Aclarim el sentit de les paraules. Pensió no contributiva i el SOVI volen dir el mateix? - No; per cobrar les pensions no contributives no es demana haver cotitzat abans a la Seguretat Social. L'única cosa que es demana és que es compleixin uns requisits determinats sobre els ingressos que té la persona, la seva edat o la seva possible incapacitat. En canvi, el SOVI, que vol dir Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez, es dóna a les persones que havien cotitzat abans de l'any 1967 en aquesta assegurança el temps necessari per tenir dret a pensió (1.800 dies) però després no han cotitzat o no ho han fet el temps suficient per tenir una pensió del sistema actual. - Així aquells que no han cotitzat mai, ni abans ni després del 1967, què cobren? - Els que no han cotitzat mai cobren una pensió no contributiva si els ingressos de la unitat familiar en què viuen ho permeten. És a dir, aquests cobren una pensió si realment ho necessiten amb diners trets dels pressupostos generals de l'Estat i no de la Seguretat Social. - I cobrar una jubilació què vol dir, doncs? - La jubilació es calcula tenint en compte els anys que s'han cotitzat, les bases concretes d'aquesta cotització, l'edat en què es jubila la persona... Per exemple, un treballador que es jubila als 65 anys i n'ha cotitzat 35 cobra la pensió completa, el cent per cent del que li correspon. - I les pobres viudes, què cobren? - Ara cobren un 52 per cent de la
base reguladora del seu marit. O sigui, cobren el 52 per cent del que li corresponia, no de la pensió real que cobrava. De totes maneres ara s'està estudiant adaptar el que cobren les viudes a les necessitats del temps actual. - Per què les dones que cobren pensió del SOVI quan queden viudes no poden cobrar íntegrament l'import de la seva pensió? - El SOVI va desaparèixer l'any 1967 amb la creació del sistema actual de pensions. Com ja he dit abans, per tenir dret a pensió del SOVI s'han de tenir 1.800 dies cotitzats (uns cinc anys) mentre que per tenir dret a una pensió de jubilació del sistema actual es demanen 15 anys. Per això quan es va crear el sistema actual el 1967 es va mantenir el dret a una pensió de l'antic sistema SOVI, però sempre que el pensionista no tingués dret a cap més pensió. D'aquí ve la incompatibilitat entre la pensió del SOVI i la de viduïtat. Des de l'any passat una llei que va
comptar amb el suport de totes les forces polítiques va suavitzar aquesta incompatibilitat i ara es poden cobrar les dues pensions sempre que la suma no superi l'import de 933,96 euros mensuals (el doble de la pensió mínima per a majors de 65 anys). - A quant puja ara el salari mínim interprofessional? - Ara és de 540 euros amb 90 cèntims. - I quan serà que tothom, tothom cobrarà almenys el salari mínim? - Això és el que pretén el Govern amb els augments que va fent, anar acostant progressivament les pensions mínimes al salari mínim interprofessional. Des de fa uns anys la pensió mínima per a persones amb més de 65 anys amb marit o muller al seu càrrec ja és més elevada que el salari mínim interprofessional. - M'han dit que els treballadors de l'Administració pública cobren el salari íntegre encara que esti-
Entrevista
13
“S’està preparant una llei que recull la possibilitat que el familiar que tingui cura d’una persona dependent rebi una compensació econòmica i estigui donat d’alta de la Seguretat Social”. guin de baixa tot un any per malaltia. Per què els treballadors de les empreses privades només cobren el salari íntegre durant tres mesos? - La prestació per incapacitat temporal que cobreix la Seguretat Social és igual per a tothom: del quart dia al vintè de baixa, un 60% i a partir del dia 21, un 75%. Després moltes empreses afegeixen un complement segons el que marqui el conveni o altres acords que puguin tenir amb els treballadors. Això és el que passa amb les administracions públiques, encara que no sé si totes paguen el salari íntegre. A la nostra, sí que es cobra íntegrament durant tot el temps de baixa mèdica. - I és veritat que els treballadors de l'Administració pública tenen més dies de vacances perquè tenen els dies anomenats "moscosos"? - Sí, és veritat que els treballadors de l'Administració de l'Estat tenen uns dies de permís, a més de les vacances, anomenats col·loquialment "moscosos", perquè es van donar quan era ministre d'Administracions Públiques Javier Moscoso, però això, com deia en la pregunta anterior, forma part de les condicions que cada empresa pacta amb els seus treballadors. La normativa laboral marca uns mínims (dies de vacances, sou mínim, horari màxim de treball, etc.) i després a través de la negociació es milloren aquestes condicions. Pel que fa als funcionaris es nego-
cien determinats aspectes, però no hi ha un conveni col·lectiu de negociació obligada com passa al món laboral. En l'aspecte salarial, per exemple, l'augment de sou anual és l'índex de preus al consum (l'IPC) previst i el marca la Llei de pressupostos generals de l'Estat. A més no està reconeguda la clàusula de revisió salarial que inclouen molts convenis per compensar si el cost de la vida puja per sobre de l'augment pactat. És una garantia que també tenen els pensionistes. Les pensions s'augmenten el gener l'IPC previst i si al final de l'any és més alt, el gener següent reben una paga extra
per la diferència i s'incorpora també a la pensió perquè no perdin poder adquisitiu per l'alça dels preus. Per tant, els funcionaris en uns aspectes estan millor que alguns treballadors i en altres, pitjor. - Però els de l'Administració pública també fan vagues? - Sí, però no sempre són per qüestions de sous i no necessàriament acaben amb un acord. L'ordenament laboral preveu la possibilitat que, si hi ha un conflicte col·lectiu i no hi ha acord entre l'empresa i els treballadors, intervé l'autoritat laboral i pot imposar un final que han d'acceptar les dues parts. Però moltes de les condicions de treball dels funcionaris de l'Administració de l'Estat es determinen per llei i, si no hi ha acord en les negociacions prèvies, decideix el Govern. - Els metges bé van fer vaga abans de l'estiu. - Els metges depenen de la Generalitat i no tots són funcionaris; crec que hi ha laborals i personal estatutari. En qualsevol cas desconec com es determinen les seves condicions de treball. - En tot cas, no creu que a Catalunya les pensions haurien de ser més altes que a la resta de l'Estat ja que el nivell de vida és més alt i tot és més car? - És difícil perquè la Seguretat Social és única per a tot Espanya i la normativa no pot ser diferent a cada lloc, segons el nivell de vida. En
14
Entrevista
“La jubilació es calcula tenint en compte els anys que s'han cotitzat, les bases concretes d'aquesta cotització i l'edat en què es jubila la persona”.
A RAIG!
qualsevol cas, les pensions contributives guarden relació amb els sous ja que es calculen a partir d'una mitjana de les darreres cotitzacions. Si els sous són més alts com a conseqüència del nivell de vida, també ho seran les pensions. - Diuen que Espanya és l'únic país d'Europa on les filles són les principals cuidadores dels avis. Què passa aquí? - Sí, i per això crec que és tan necessària la llei de la dependència familiar que s'està elaborant. Han sortit a la llum aquestes situacions de tantes dones que s'han de fer càrrec dels seus familiars. - Cobraran per aquests serveis? - Això és el que preveu el projecte de llei. Podran cobrar mentre els fan i, a més, cotitzaran a la Seguretat Social per poder cobrar també més tard. - I el problema de les classes mitjanes que no són prou pobres per anar gratuïtament a una residència ni prou riques per pagar-se
els altíssims preus que demanen? Com es pot arreglar? - Bé, penso que aquest problema també es tractarà amb la nova llei de dependència. Tothom ha de poder anar a una residència o bé tenir una bona assistència domiciliària. - Quan s'aprovarà aquesta llei? - El projecte de llei del Govern encara s'ha d'aprovar a les Corts, però es preveu que entri en vigor l'1 de gener de 2007. - No li farà mal d'ulls veure enderrocar l'Hospital Trueta quan fan falta residències per als avis i potser aquest edifici encara podria servir per a aquest fi? - El Trueta no és de l''Institut Nacional de la Seguretat Social i no conec la situació en què realment es troba. Potser és més difícil arreglar-lo que fer-ne un de nou... - Acabem. La consellera Marina Geli també parlava de la participació de la gent gran en la vida pública. Què li sembla si els avis
- Una flor? - La rosella - Un color? - El blau - Una pel·lícula? - La educación de las hadas - Un actor? - Humphry Bogart - Un Papa? - Cap - Un rei? - Cap - Un futbolista? - Ronaldinho - Divorci, sí o no? - Sí - Avortament, sí o no? - Despenalització de l'avortament, sí - El fet més agradable de la seva vida? - Veure créixer els fills i veure en què s'han convertit - Què hi ha més enllà del cementiri? - Res - M'ha dit alguna mentida en aquesta entrevista? - No... - Doncs, gaudeamus igitur, que diuen els universitaris! ens uníssim i féssim un partit polític per defensar els nostres drets i interessos? - No crec que fos una bona solució per participar... Els partits polítics que hi ha el que han de fer és integrar les demandes de la gent gran en els seus programes. Un partit polític ha de tenir en compte tots els problemes que hi ha a la societat. - Tots diuen que ja ho faran, però després...
Pere Madrenys
Qualitat de vida
15
El Servei Municipal de Teleassistència al vostre costat
El Servei d'Atenció a Domicili (SAD) de l'Ajuntament de Girona va néixer amb voluntat d'arribar d'una manera o altra a totes les persones de més de 64 anys de la ciutat, sigui quina sigui la seva situació personal, familiar, de salut, etc. Amb els anys aquest servei s'ha anat consolidant i ha crescut tant en recursos com en nombre de persones ateses. Enguany l'Ajuntament s'ha proposat potenciar, en el camí de la universalització, un dels recursos del SAD, el Servei Municipal de Teleassistència, que acompanya les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i que en les seves dues vessants, assistencial i preventiva, dóna seguretat a les persones grans i a les seves famílies. L'objectiu proposat per als anys
2006 i 2007 és arribar amb prioritat al col·lectiu de més de 79 anys, especialment aquelles persones que viuen soles o acompanyades d'altres persones majors de 64 anys. És així com volem donar relleu a la nostra tasca més preventiva. Convençuts com estem que aquest és un recurs molt important per garantir la qualitat de vida de les persones grans a casa seva, hem buscat formes de cofinançament que facin assequible el servei a tothom. Per aquest motiu l'Ajuntament ha signat un conveni de col·laboració amb l'IMSERSO i la FEMP mitjançant
Fer-se gran, envellir, és avui una interessant etapa de la vida que no ha de provocar-nos angoixa. La nostra societat disposa cada cop més de majors i millors sistemes i recursos perquè les persones, a més de viure més temps, ho podem fer
amb millors condicions de vida, amb major grau d'autonomia i independència, i en un ambient i un lloc que, evidentment, coneixem a la perfecció i que tant ens estimem, casa nostra. Un d'aquests sistemes és la teleas-
el qual pensem assolir el nostre objectiu de creixement, que pretén ser del 80% els anys 2006 i 2007. Per reforçar aquesta línia de creixement, properament totes les persones majors de 79 anys empadronades a Girona rebran en el seu domicili el tríptic informatiu del Servei Municipal de Teleassistència, on s'explica el funcionament del servei i com tramitar-ne la sol·licitud en els diferents serveis socials d'atenció primària de la ciutat. Els animo a informar-se'n i a considerar la possibilitat de sol·licitar-lo. Joan Olòriz Serra Tinent d'alcalde de Serveis Socials i Joventut
sistència, un servei únic per garantir la seguretat a la nostra llar, ja que mitjançant un dispositiu automàtic de fàcil ús, ens manté connectats de forma permanent, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, amb una central informatitzada, des de la
16
Qualitat de vida
qual, tan sols prement un botó del penjoll, ens atendran immediatament i donaran resposta a qualsevol necessitat que plantegem. És una garantia de tranquil·litat per a les persones grans i els familiars. L'Ajuntament de Girona va posar en marxa aquest servei fa més de 17 anys, però conscient dels beneficis que aporta a la millora de la qualitat de vida de les persones grans i amb el doble objectiu d'arribar, d'una banda, a totes les llars de les persones de més de 64 anys i especialment de les de més de 79, i per l'altra, d'introduir totes les innovacions, tant tecnològiques com de serveis existents al mercat. Per aquest motiu va signar a finals de l'any 2005 un Conveni de Col·laboració amb l'Instituto de Mayores i Servicios Sociales (IMSERSO) i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), per al creixement, la universalització i la moder-
nització d'aquest servei. L'empresa seleccionada com a prestatària és Sergesa Televida, amb més de 14 anys d'experiència en el sector, que atén, mitjançant el Conveni IMSERSO/FEMP, la Comunitat d'Andalusia, la Regió de Múrcia, la ciutat de Melilla i, a Catalunya, la província de Barcelona i ara la ciutat de Girona. En total presta el servei a més de 40.000 usuaris i usuàries. El gener de 2006, 160 persones grans de Girona disposaven del Servei Municipal de Teleassistència, set mesos després tenen el servei 270 persones grans, i probablement seran més de 300 en finalitzar l'any 2006. Tota la tecnologia ha estat renovada, des dels terminals instal·lats als domicilis dels usuaris/àries fins a la Central de Teleassistència, amb l'objectiu d'oferir cada vegada millors i majors prestacions a les persones grans de la ciutat.
Descripció del servei El servei de teleassistència neix com un sistema de seguretat que atén de forma immediata qualsevol tipus d'emergència sanitària, social i/o domèstica. Però els usuaris/àries del mateix servei, les persones grans, l'han anat configurant amb l'ús en un servei cada vegada més integral, fet que ha requerit una major professionalització del personal que el presta. Avui, des del Centre d'Atenció de Teleassistència, s'atenen emergències socials i de salut, però també, i amb un volum molt important d'intervencions, es facilita conversa i suport psicològic, assessorament i informació de tot tipus sobre temes i recursos relacionats amb les persones grans, suport per a realització de gestions, es recorda als usuaris/es la presa de medicaments, la visita al metge o qualsevol altra qüestió que se sol·liciti, es mobilitzen els recursos que l'usuari/ària necessiti, des d'un servei d'ambulàncies fins a contactar amb els familiars o persones més properes del seu entorn. Teleoperadors/es professionals del camp de la geriatria treballen 24 hores al dia, tots els dies de l'any per atendre i donar resposta a totes les trucades. A més d'aquesta atenció facilitada des del Centre d'Atenció de Teleassistència, el servei està complementat amb altres professionals: les coordinadores de zona són treballadores socials responsables de fer l'informe social inicial de l'usuari/ària, de fer-ne el seguiment i renovar i actualitzar la informació referent a cada cas, dades personals, sanitàries, recursos sociosanitaris del municipi/barri. I el més important de tot, treballar coordinadament amb els serveis socials municipals, per fer front a possibles problemàtiques. Un equip tècnic s'encarrega de garantir el correcte
Qualitat de vida
manteniment tècnic dels terminals instal·lats als domicilis. Aquest departament instal·la l'aparell de teleassistència i s'encarrega del manteniment necessari per garantir-ne el correcte funcionament. Tecnologia de futur Tot s'ha anat complementant amb la renovació de la tecnologia tant del software de la central com dels terminals que s'instal·len als domicilis. La darrera generació disposa de síntesi de veu i missatges escrits per ajudar persones amb discapacitats visuals i/o auditives, programació remota i prestador de serveis específics. Disposen d'un port accessori per a aplicacions futures en les quals actualment ja s'està treballant: la telemedicina, servei de missatgeria remota amb el Centre d'Atenció, connexió amb detectors de fum i gas, d'intrusisme, control de presència i mobilitat i detectors de caiguda. Dispositius de seguretat addicionals als domicilis d'aquells usuaris/àries que per les seves característiques psicosocials poden requerir un major grau de seguiment i control. Els professionals de la teleassistència La tecnologia, per molt que avanci, mai serà res, si al darrere no hi ha un equip de professionals preparats. Al Servei Local de Teleassistència
treballen persones amb una àmplia formació i experiència en el camp social i, molt més concretament, en el camp de la geriatria: llicenciats en Psicologia, diplomats en Treball Social, auxiliars de geriatria, informàtics... A més, el pla de formació contínua de Sergesa Televida marca itineraris formatius per a cada departament, una formació contínua amb un objectiu: tenir formats i preparats tots els professionals que treballen dia rere dia per aconseguir que la persona gran pugui continuar envellint a casa. Per accedir al servei l'únic que s'ha de fer és adreçar-se als serveis socials d'atenció primària de cada barri. Allà valoraran la necessitat de prestació del servei i, en cas d'assignació, facilitaran els impresos per fer-ne la sol·licitud. Pocs dies més tard la coordinadora de zona del Servei Municipal de Teleassistència visitarà el domicili per elaborar l'informe de social i explicar el funcionament de l'aparell. Seguidament el tècnic instal·lador proposarà el millor lloc on col·locar el terminal i abans de marxar el deixarà instal·lat. Des d'aquell moment ja estarà connectat al Servei Municipal
Centre d’Atenció de Teleassistència.
17
de Teleassistència. Serveis com la teleassistència seran imprescindibles per permetre que les persones grans puguin continuar vivint a casa seva i proporcionar seguretat, acompanyament i també tranquil·litat a la família, ja que que si passa alguna cosa, des del Centre d'Atenció Local de Teleassistència ens posarem en contacte amb ells. La teleassistència és, doncs, un servei de caràcter preventiu que permet a la persona gran viure a casa seva com es mereix, amb qualitat i seguretat. David Màrquez Treballador social Delegat territorial a Catalunya de Sergesa Televida
18
Ciutat OPINIÓ
Els butlletins de les associacions de la gent gran
El temps, que sembla una màquina que s'engoleix records, paraules i coses que anteriorment foren la nostra quotidianitat, amb tanta naturalitat com si fos la missió principal del seu pas, no sempre ens guanya la partida, sobretot si sabem que la vitalitat social té instruments per portar-li la contrària i enfocar-li el joc cap a procediments tan senzills com la constància en l'escriptura precisa i persistent, que els erudits han sabut batejar amb naturalitat amb el nom d'"història". Així, amb aquest bateig tan pompós i altisonant, a vegades s'han tergiversat fets, accions, paraules, pensaments, polítiques, valors, etc., segons qui s'hi ha endinsat amb la pretensió de ferne això: "història". I així ens trobem que autors de rellevància cultural ens conten la seva opinió també segons la pròpia tendència mental.
És evident que en els centres o entitats on se celebren actes de caire lúdic, intel·lectual, formatiu, assemblearis, etc., com són les associacions
“Si hi ha hagut seny i constància en els temes que s’han anat publicant assíduament i sense interrupció, és ben segur que aquelles pàgines van deixant rastre d’una història verídica i fidel...” de gent gran, s'hi mouen molts interessos i accions que necessiten instruments on poder concentrar i posar a disposició dels associats eines adients a fi de donar facilitat al conjunt humà, sense necessitat de particularitzar-ne cada celebració.
Per aquesta raó, la primera idea són els avisos d'activitats que s'hi porten a cap, que moltes d'aquestes associacions comencen publicant en un fullet a tall de cartellera dels actes a celebrar, bo i exposant-lo al tauler d'anuncis i, amb el temps, aquella divulgació, si té la virtut de la continuïtat, la lògica vida del centre li va donant interès i valor fins a fer-ne una petita però interessant publicació. I així, amb aquesta senzilla i natural perseverança, comptant sempre amb les corresponents seccions on puguin dir-hi la seva les persones il·lusionades a obrir-se al proïsme amb temes d'interès general o literari que no pogueren fer-ho quan la vida urgia per altres interessos, és del tot imprescindible, si volem que hi hagi fòrum en cada número -que ja li podem posar el nom de butlletí-, el punt del record
Ciutat
19
Portades d’exemplars de butlletins de diverses associacions de gent gran. perenne. Per això no podem oblidarnos d'una secció dedicada a les activitats a desenvolupar i a les ja celebrades. Aquest és el punt àlgid per deixar publicats tots els moviments de les nostres entitats. I si hi ha hagut seny i constància en els temes que s'han anat publicant assíduament i sense interrupció, és ben segur que aquelles pàgines van deixant rastre d'una història verídica i fidel on els anys li van concedint el valor real i sense especulacions intel·lectuals que puguin desvirtuarla per interessos aliens al seu objectiu històric. A l'Esplai de l'Associació de Gent Gran del Poeta Marquina així ho entenem, com una de les moltes opcions a seguir. Com és d'esperar, el nostre butlletí l'enviem a altres esplais amb els quals mantenim relació d'intercanvi,
i en la seva varietat i format gairebé podríem dir que tots ells denoten inquietuds particulars i meritòries, dedicats a contar esdeveniments, anunciant activitats manuals, viatges, donant cabuda a l'afició tardana però il·lusionada de la literatura, cant coral, música, etc. Però tots tenen un denominador comú, que és la posada al corrent dels actes a celebrar i els ja festejats. També s'hi transpira la joia engrescadora, la monotonia o el deixondiment segons el tarannà dels corresponents socis. Sense voler erigir-nos en model a imitar, hem de constatar, per l'experiència acumulada, que de totes les atencions a dedicar als nostres butlletins, les tres principals i per aquest ordre, són: contingut, ortografia i presentació. També s'hi pot afegir que és recomanable mantenir
les mides per facilitar-ne l'enquadernació. Si no s'hi manté aquest ordre, no ens podem donar per satisfets. Altra cosa és que ni seguint aquesta norma s'hi tregui algun profit, perquè, com ja hem dit més d'una vegada, plagiant un pensador agut: "Si un boig, obstinat, s'entestés a llençar pedres a la lluna, no assoliria mai el seu objectiu, però arribaria a ser un gran mandroner". La moral d'aquesta faula podria condensar-se en l'aplicació exposada al principi. En el nostre cas, si els socis no posen l'interès desitjat pels responsables d'aquestes publicacions, com a mínim hi ha la constatació d'una real història de vint-i-cinc anys d'un Esplai de gent que hi varen acudir cercant el goig i la il·lusió en la seva maduresa. Enric Homet
20
Cultura
Un planeta més o menys Plutó va ser descobert l'any 1930 per C. W. Tombaugh, un astrònom de l'observatori de Lowell, encarregat de buscar el planeta X, un planeta gasós gegant que Percival Lowell, mort l'any 1916, creia que existia més enllà de Neptú. Lowell, que és l'astrònom que defensava l'existència dels canals marcians i que va dibuixar-los en un mapa, era un astrònom d'idees extravagants. El seu observatori es dedicava a projectes sovint estrafolaris. Tanmateix, el que va descobrir Tombaugh era, en efecte, un cos que girava al voltant del Sol, encara que no era el planeta gegant que esperaven trobar els responsables de l'observatori. El símbol que porta Plutó -una P combinada amb una Les veu com un anagrama de Percivall Lowell. Entre els astrònoms es diu sovint que la inclusió de Plutó en la llista dels planetes solars va ser una qüestió política. Era el primer "planeta" descobert per un americà, ja que tots els altres eren coneguts des de l'antiguitat més remota o havien estat descoberts per europeus. El nom de planeta significava originalment, en grec, "errant", "vagabund". Els planetes eren els cossos brillants que canviaven visiblement de posició relativa a les estrelles i que no seguien el camí regular, aparentment circular, dels estels, sinó que unes vegades anaven d'est a oest i altres d'oest a est. És cert que els planetes es movien, encara que el moviment fos irregular, aproximadament sobre una
corba ideal anomenada eclíptica, que correspon al pla virtual format pel Sol i les òrbites dels planetes, inclosa la Terra. Plutó, però, té una òrbita que no coincideix amb l'eclíptica i és molt més excèntrica que la dels altres planetes. Plutó, que tarda uns 250 anys a fer la volta al Sol, fa una bona part del seu recorregut pel sistema solar més a prop del Sol que Neptú. Així, de 1979 a 1999 el
planeta més allunyat del Sol va ser Neptú. Justament, per no coincidir els plans de les òrbites, Neptú i Plutó no col·lidiran, a menys que un altre cos els pertorbi. Aquestes característiques feien sospitar que Plutó no era originalment un planeta, sinó una lluna "perduda" de Neptú. Més tard es va descobrir que el que s'havia vist com un sol cos en les primeres observacions eren en realitat dos. Plutó té un company, Caront, de dimensions comparables,
de manera que en realitat giren un al voltant de l'altre entorn d'un centre comú situat en un punt sobre la línia que es pot traçar entre tots dos, però que no està situat sota la superfície de Plutó. En el cas de la Terra i la Lluna, que poden semblar també "planetes bessons", el centre de gir comú està situat a prop del centre de la Terra. El descobriment de Caront, l'any 1978, encara va reduir les dimensions calculades per a Plutó. Els valors actuals fan Plutó més petit que la nostra Lluna i assignen a Caront un diàmetre aproximadament igual a la meitat del de Plutó. També se sap avui que Plutó té almenys dos satèl·lits més que són més petits que Caront. Posteriorment, va ser acceptada la idea de Leonard, plantejada el 1930, sobre l'existència d'un núvol de cossos rocallosos, semblants als asteroides que existeixen entre Mart i Júpiter, situat més enllà de Neptú i conegut com el cinturó de Kuiper. La recerca de cossos del cinturó de Kuiper ha comportat el descobriment d'un seguit d'objectes entre els quals alguns eren de dimensions semblants o superiors a les de Plutó. Les òrbites d'aquests objectes són excèntriques i s'allunyen del pla de l'eclíptica. El radi de l'òrbita d'UB 313 (anomenat Xena pel seu descobridor, M. E. Brown) en mitjana és el triple del radi de l'òrbita de Plutó, però UB 313 (que tarda uns 560 anys a fer la volta al Sol) estarà en una part de l'òrbita més a prop del Sol que Neptú. Pel que fa a satèl·lits, es creu que UB 313 en té un.
Cultura
21
RETALLS DE TARDOR
La reunió internacional d'astronomia pretenia posar ordre. El nom de planeta és tradicional i responia a unes característiques que avui no tenen sentit. El camí seguit per astres com Venus, Mart o Júpiter no és erràtic, sinó que s'explica fàcilment si considerem que tant ells com la Terra giren al voltant del Sol. La proposta aprovada per votació a mà alçada per l'assemblea de la Unió Astronòmica Internacional el 24 d'agost de 2006 és una definició "científica" del concepte de planeta per al cas del sistema solar que comportava la distinció entre planeta (terrestre o gasós) i planeta nan (el parell Plutó i Caront, UB 313 i l'asteroide Ceres). Per entrar en aquesta darrera categoria ja hi ha una dotzena de candidats més, entre asteroides i cossos del cinturó de Kuiper. Podem dir que la requalificació de
Plutó, per sorprenent que sigui per al gran públic, fins i tot pertorbadora perquè modifica la llista de planetes solars apresa a escola, no a sorprès en fora de joc els afeccionats a l'astronomia, ja que Plutó ja era considerat un "planeta suspecte". Probablement, la polèmica continuarà. No cal veure la proposta com una "desqualificació" de Plutó, sinó ja ho he dit- com una "requalificació". No és l'únic amb polèmica nacionalista. El descobriment òptic de Neptú correspon a l'alemany J. G. Galle, però els càlculs que van orientar l'observació van ser disputats pel francès Leverrier i pel britànic Adams. Avui se sap que els d'Adams van ser modificats després del descobriment del planeta per ajustar-los a la posició del descobriment. Joan Miró Ametller
L’HAIKÚ D’EL ROURE
Si els pobles callen, els responsables públics hi pesen figues. E.H.
Les gotes pengen; són perles de cristall que el cel envia. Sobre la tarda grisa, la pluja és una amiga. Cantussejant s'allunyen els ocells del vell jardí. El vent bufa impacient. Les roses es despullen. Sol de tardor que tens un pinzell d'or per cada fulla, remous antics records d'unes hores viscudes. Lluna d'octubre rodona i pensativa, ets el punt màgic de les nits silencioses, de les hores captives. Imma d'Espona
22
Barris
SANTA EUG
Apunts històrics de Santa Eugènia de Ter
Fotografia: JUANJO VALEROS
per Quim Torra (Veí de Santa Eugènia de Ter)
Des d'antic els eugeniencs vivien del cultiu de les hortes, amb tot tipus d'hortalisses, que eren venudes a la ciutat de Girona, a la seva Plaça de les Cols (ara Rambla de la Llibertat). Es produïa vi, oli i blat. Cal dir que el vi i l'oli es venien a la ciutat, on les places duien els seus noms (o sigui Plaça del Vi i Plaça de l'Oli). No hem vull deixar d'anomenar el cànem. Aquesta planta era cultivada per ús domèstic, en especial per calçar o vestir. A Santa
Eugènia de Ter hi havia molins, per tal de moldre el blat i fer-ne farina. A conseqüència dels diversos setges que ha patit Girona al llarg dels segles, Santa Eugènia els ha sofert amb la destrucció dels seus molins. Algunes dades interessants d'aquest antic terme, de caràcter geogràfic, i que no hi són de més donar-les: La seva extensió: 1,25 quilòmetres quadrats ● La seva altitud sobre el nivell del mar: 78 metres ●
Els rius que trepitgen el seu terme: el Ter, el Güell i la sèquia Monar ● L'acta d'annexió a Girona capital, junt amb Sant Daniel i Palau Sacosta: 5 de juliol del 1958. L'annexió va ser efectiva uns anys més tard, el 1963 Les comunicacions dels eugeniencs amb Girona es feien -a més de carros- amb tartana, que en el segle XIX tenien sortida a la part alta de la Rambla de la Llibertat. És al 1894 quant s'inaugura el tram del ferrocarril Girona-Amer que travessa les hortes i horts de Santa Eugènia ●
Barris
23
GÈNIA DE TER
Ajuntament de Girona. CRDI (Joan Martí)
Fotografia: J. VALEROS
A l’esquerra, l’actual passeig d’Olot. A dalt, un detall de la portalada de Can Ninetes. A dalt a la dreta, una imatge retrospectiva del poble de Santa Eugènia de Ter. A la dreta, Can Ninetes, actual centre cívic del barri. (actual Passeig d'Olot). De l'Estació només es conserva la caseta on estava la venda de bitllets i la facturació. Al 1915 s'inaugura el servei d'autobusos. La població als primers anys del segle XX era de pocs habitants. En aquest apunt històric no puc deixar de comentar una de les seves cases més famoses, el que és ara el Centre Cívic Santa Eugènia, Can Ninetes (per alguns eugeniencs Can Dositeo). L'edifici és una masia de pedra amb torre de fortificació. A destacar la seva portalada de pedra tallada,
Fotografia: J. VALEROS
adollada amb una imatge de santa Eugènia, alguns aspectes d'aquesta masia són les finestres, una al primer pis on hi figura la data de 1571 i una segona al pis superior, on es llegeix Joan Ferrer me fecit 1572. Encara que en l'actualitat no està de moda parlar de toros, Santa Eugènia de Ter tenia la seva plaça de braus inaugurada el 29 d'octubre de 1897 (festivitat de Sant Narcís) amb el següent cartell: Manzantini y Villita (els dos diestros) con seis toros de Benjumea, de Sevilla con divisa negra.
Una curiositat que tal vegada la gent jove desconeix és que durant la guerra civil del 1936-39 va passar a anomenar-se Pla del Ter. Per acabar aquestes entretingudes recerques, permeteu-me reivindicar la recol·locació, allà on sigui, del Pont del Dimoni, construcció que servia de comunicació entre el Pla de Santa Eugènia i Girona, pont medieval del 1357. Text publicat en el Programa de la Festa Major 2004, editat per l'AV Santa Eugènia de Ter.
24
Ahir i avui
Ahir
Santa Eugènia de Ter
Avui
Trasllat del Pont del Dimoni, sobre el riu Güell, construït el 1357. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans, 1968)
(Juanjo Valeros, 2006)