Roure 24

3r quatrimestre 2006

Llums de Nadal, temps d’il·lusió

24

ENTREVISTA ENTREVISTA

Antònia Canals i Domènec Fita

2

Editorial

El Nadal a la ciutat

A

ningú estranyarà que en determinats moments, els serveis municipals han d'intensificar la seva acció. El Nadal, les Fires, Setmana Santa o Girona, temps de flors són períodes que reclamen una major dedicació per tal d'assegurar donar una bona resposta de serveis a tothom. Cada període té les seves particularitats.

Quines són les del Nadal? Múltiples i diverses. És molt evident, que les accions de promoció comercial s'han de preveure amb temps i per exemple, l'enllumenat especial de Nadal s'ha de fer amb prou temps per trobar bons emplaçaments, uns enllumenats que satisfacin les exigències energètiques dels temps presents i, a la vegada, que serveixi per a la finalitat que els comerciants de la ciutat persegueixen i que no és altra que la de fer ambient. Aquests, els comerciants, ja fa dies que han organitzat activitats i serveis com les ludoteques de l'Eixample i de la zona centre per ajudar la gent a organitzar-se les tardes dedicades a comprar.

També cal preveure que, en aquests dies de tràfec, s'asseguri la recollida de residus, sobretot dels voluminosos (caixes i embalatges) que produïm quan desemboliquem el que ens porten els Reis (i les caixes en què arriben a les botigues on van a buscar-los). O preveure que abans del 31 de desembre estiguin col·locades les papereres de reforç en llocs com la plaça de la Catedral, on tanta gent espera que les darreres dotze campanades de 2006 obrin pas a 2007. I que l'endemà, 1 de gener, caldrà anar a recollir les escombraries fetes per les revetlles de Cap d'Any. Cal també preveure que aquests són dies de molt de moviment i que cal assegurar una mobilitat fluida, amb el que això vol dir de més feina per a la policia i els serveis de la via pública.

els avis i les àvies- per això algunes associacions de pares i mares hi organitzen casals i casalets. Va bé, doncs, que també les biblioteques ofereixin activitats i obrin en aquestes dates i que els centres culturals i cívics ofereixin una programació pensant en tots nosaltres i, especialment, els més petits. A l'Auditori hi ha una programació de concerts, al Teatre Municipal i al Centre Cívic Sant Narcís hi ha Pastorets i, en molts altres llocs, activitats que impliquen molta gent que treballa dalt dels escenaris com a voluntària o com a professional, i fora dels escenaris, serveis als ciutadans quan molts d'aquests fan festa.

Fins i tot els serveis socials han de reforçar la feina que fan amb les operacions especials que s'organitzen quan la fred és un risc. I afegim en aquesta llista els serveis que cal que estiguin previstos per a circumstàncies excepcionals, com són les nevades (tot i que aquest any no sembla que hagin de ser abundoses...).

I les festes acabaran amb la cavalcada, que fa temps que prepara la gent dels Manaies, que en té cura i molta, fins al darrer detall, i obliga a preparar recorreguts, circulacions, recollida de residus des de l'Ajuntament.

En tots els barris hi ha moviment, en tots els sectors ciutadans hi ha activitat comercial i cultural, des de l'Ajuntament, altres institucions i sobretot des de les associacions de la ciutat es proveeixen serveis de tota mena. La ciutat per Nadal tampoc s'atura, ans al contrari!

Són dies de vacances a les escoles -prou que ho saben

Núm. 24 - 3r quatrimestre 2006 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació

EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Laura Contreras (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Félix Álvarez (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Laura Martínez (Caixa Terrassa Club 60) i Esteve Barbarà (Assoc. G. G. Barri Vell).

Joan Pluma 1r TINENT D'ALCALDE

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

Opinió

3

▼ CONGRÉS

El congrés de la gent gran per Narcís Amagat ls dies 4, 5 i 6 d'octubre es va celebrar el 5è Congrés de la Gent Gran a Catalunya. L'auditori era constituït pels delegats representants dels casals i entitats afins a la gent gran.

Les ponències que s'exposaren, prèviament estudiades, argumentades, discutides i preparades, es van explicar als membres del Congrés perquè en criteri propi es dialoguessin i en conseqüència es procedís a votar-les.

Val a dir que el contingut de les ponències fou un compendi, un resum de totes les inquietuds pertinents, i en síntesi aquestes reivindicacions, realitzades per diferents institucions socials relacionades amb la gent gran, es convertiren en exigències i reptes que s'engrandiren per la magnitud condicionant del Congrés.

Hi va haver una gran varietat d'esmenes defensades pels ponents.

Algunes s'aprovaren i passaren sense ambigüitats a les diferents

E

ponències, exhibint i millorant el sentit significatiu però sense qüestionar el pes del redactat de les ponències.

Finalment, com a conclusió s'elaborà un manifest, el redactat del qual és reduït. Tanmateix, el text és suficientment expressiu i té unes finalitats rigorosament eloqüents a curt i llarg termini.

Com a prioritat, el manifest acordat exigeix al govern de la Generalitat el compliment del seu compromís d'impulsar i fer realitat els acords d'aquest Congrés.

SUMARI 2 EDITORIAL

El Nadal a la ciutat

3 OPINIÓ

El Congrés de la gent gran Ciclistes a la ciutat sí, però...

Carmel Rosa, la lluita continua Vostè parla un dialecte!

6 CIUTAT

Vida associativa de la gent gran

14 ENTREVISTA

Antònia Canals i Domènec Fita

18 CULTURA

Barcelona - Salamanca i viceversa Unes reflexions sobre les ciències

22 BARRIS

Records que són història

24 AHIR I AVUI

Carme - Vista Alegre

La societat ha de reconèixer la nostra contribució al benestar del país en relació amb la gent que ens és propera, a la comunitat on vivim, el conjunt del país i el món.

En definitiva, va ser un Congrés tranquil, sense incidències, amb una cloenda plaent i congratulantnos per la participació i el consens assolit, tot augurant un procés de rehabilitació i desitjant que totes les intencions es transformin en fets puntuals i que siguin el preàmbul cap a un procés de benestar per a la gent gran.

4

Opinió

▼ VIABILITAT

Ciclistes a la ciutat sí, però… per Francesc Pararols

E

n un viatge que vaig fer l'any 1994 per Holanda i Alemanya vaig poder comprovar que la bicicleta allí era un vehicle segur, pràctic i d'ús comú. Cosa que llavors jo vaig envejar, ja que hi veia una possibilitat per solucionar part de l'aglomeració del trànsit a Girona, però posar-ho en pràctica aquí s'ha convertit en un perill per als vianants i per als mateixos ciclistes.

A Barcelona l'Ajuntament ha editat un codi de circulació per a ciclistes que els priva de circular per voreres d'amples menors de tres metres, els obliga a portar timbre i llums homo-

logats. A més s'imposen multes als infractors.

I a Girona què…? S'està incrementant dia rere dia l'ús de la bicicleta a la ciutat. Fins avui circulen sota la tolerància municipal i també ciutadana, però hem de constatar que alguns han malentès aquesta confiança. Dos exemples només: al tram del carrer Joan Maragall, entre Jaume I i Pompeu Fabra, que està i estarà segurament molt de temps encara en obres, no s'hi pot compartir la circulació de bicicletes i vianants alhora.

Alguns ciclistes ho fan de manera temerària posant en perill les persones, donant ensurts... les discussions

són constants. A la rambla de la Llibertat i carrer Argenteria, sempre molt concorreguts, les bicicletes hi circulen ràpides; moltes vegades la gent gran i les persones que hi passegen amb nens tenen dificultat per esquivar-los, ja que vénen ràpids i per sortejar-los passen molt a prop d'ells.

No tinc res en contra dels ciclistes, però, com passa amb la majoria de les coses d'aquest món, sempre hi ha qui tendeix a mantenir l'ordre i qui tendeix al caos.

Cal fer alguna cosa, abans que sigui massa tard i haguem tots de lamentar-ho.

Carmel Rosa, la lluita continua n Carmel Rosa va voler cloure les seves memòries amb aquesta frase que es va fer famosa durant el maig del 68: "Només és el començament, la lluita continua". De fet en Carmel va lluitar durant tota la seva vida, amb l'empenta inesgotable i la tranquil·litat dels que saben que tenen la raó del seu costat, dels que han lluitat per un món més just sense esperar res a canvi, dels que volien que el socialisme desvetllés la part de veritat continguda en la paradoxa. A vegades és fàcil perdre's pels corriols feréstecs dels sentiments, però la veritat, finalment, sempre troba una escletxa per on entrar.

La vida no és mai un llarg riu tranquil i menys per als que, com en Carmel, van viure tots els avatars terribles del segle XX. Ell i l'Antònia Adroher, la seva companya d'exili i de militància política, els van viure i patir gairebé tots. El país ha tardat massa a reconèixer el seu esforç, han hagut d'esperar fins gairebé el seu darrer alè per rebre una modesta Creu de Sant Jordi, en pagament per tota una vida de lluita pel seu país.

La seva lluita arrelava en una convicció profunda: que les lluites socials podrien transformar el món, començant pel seu país. En una època en què tot encara era possible, va canviar el seu nom pel de "Roc" i va empunyar el fusell per anar a defensar drets inalienables i cotes més altes de

E

justícia i de llibertat. Va creure com molts altres militants del POUM que es podia fer la revolució i a la vegada guanyar la guerra. Fou derrotat i empresonat, visqué en semiclandestinitat durant gran part de la seva vida, però no va deixar mai de lluitar.

En Carmel ha mort, ara només em quedarà el seu record, la seva imatge pàl·lida contemplant les Rambles de Barcelona per darrera vegada, com si en les seves pupil·les s'hi reflectís encara el crepuscle d'un llunyà dia de juliol en què la història s'escrivia amb el fusell a la mà i l'esperança a la punta dels dits. Ens mirava com si la seva vida rellisqués definitivament cap a un indret inaccessible, però encara conservava un darrer somriure. Mentre el cor guarda els records, l'esperit conserva les il·lusions.

La història d'en Carmel, i la de l'Antònia, és una gran història i les grans històries no acaben mai. Nosaltres el seguirem recordant, a ell i a tots els que com ell van fer possible que la història continués. Ara cal, de nou, tornar a mirar endavant, nosaltres només som una peça petita d'un engranatge que seguirà funcionant. La lluita continua!

Quim Curbet

Opinió

5

▼ LA LLENGUA

Vostè parla un dialecte!

"Era aleshores tota la terra una sola llengua i unes mateixes paraules" La Bíblia. Gènesi. Cap XI, 1

per Albert Juncà n un passat llunyà, milers d'anys abans de l'era cristiana, en una regió encara avui imprecisa, situada, però, al nord d'Europa, hi habitava un poble força nombrós. Havien aconseguit un cert grau de civilització en la prehistòria.

Eren de raça blanca i costums patriarcals jerarquitzades. Bons genets, aguerrits i seminòmades.

Els historiadors l'han anomenat el poble indoeuropeu indoari.

Probablement, moguts per una excessiva densitat demogràfica, aquells antics habitants del nord d'Europa varen iniciar abundants fluxos migratoris -característica constant de la humanitat i en la recerca de terres més riques i climes més benignes varen disgregar-se en totes direccions.

El llenguatge -l'indoeuropeu- d'aquella població, segons l'inexorable fenomen de la constant evolució de les llengües, va fragmentar-se en multitud de parles diferenciades. Són el que en anomenem dialectes, que significa parles derivades d'un tronc comú originari.

En la seva marxa devers llevant-migdia varen arribar -sovintejant incomptables assentaments intermedis- fins a la llunyana península de l'Indostan, on es va formar el dialecte sànscrit: la primera llengua que va aparèixer escrita, dos mil anys abans de Crist.

Del sànscrit se'n deriven molts altres dialectes: el bengalí, l'indostaní, el romaní -el del poble gitano-, etc.

Pel que fa al solar europeu, conquerit també per l'idioma indoeuropeu, hi nasqueren abundants dialectes

E

emparentats. A l'orient sorgí el dialecte eslau que, al seu torn, fou precursor dels dialectes rus, polonès, búlgar, etc.

Al nord hi va aparèixer el dialecte germànic, el qual va generar, entre molts altres dialectes, l'alemany, l'anglès, el grup escandinau, etc.

A la ribera sud del continent europeu s'hi desenvoluparen diversitat de dialectes entre els què troben els dos més il·lustres que mai hagi creat la humanitat: l'hel·lènic -grec- i el llatí, que encara il·luminen, avui, tota la cultura i el saber del món civilitzat.

Al dialecte llatí li va escaure l'honor de colonitzar -a cavall del poderós exèrcit imperial de Roma- la resta de l'esmentat continent.

Abans de traspassar la barrera pirenaica, el llatí va diversificar-se en innombrables modalitats dialectals, les més importants de les quals foren el francès, l'italià i el romanès.

Quant a la península Ibèrica, sota els efectes de la romanització, el llatí va dialectitzar-se -com és llei- i donà lloc, en relativa simultaneïtat, a molts distints dialectes germans. Els més importants s'originaren a la perifèria de l'esmentada península.

Al nord, a la vella Cantàbria, s'hi constituir el dialecte castellà. Que,

més tard, va estendre's per tot el centre peninsular.

A l'orient, el dialecte català es va escampar pel regne de València i per les illes Balears. I a l'occident, el dialecte gallec, que s'estengué per tot el ponent ibèric, actualment Portugal.

Al sud, quan s'hi estava formant un nou dialecte, l'exèrcit de Castella, amb motiu de la reconquesta, va castellanitzar el migdia peninsular.

Estem en condicions, doncs, d'afirmar que en la major part de les pàtries d'aquest món s'hi parlen formes dialectals originàries d'un mateix idioma mare: l'indoeuropeu.

Com és el cas dels països encapçalats per (en ordre alfabètic) Atenes, Barcelona, Berlín, Bucarest, Lisboa, Londres, Madrid, Moscou, Nova Delhi, Països Escandinaus, París, Roma, Teheran, Varsòvia, etc. És la inevitable i eterna dialectalització causada principalment per les parles indígenes preexistents, per les invasions (el conqueridor imposa la pròpia llengua a la força), però, sobretot, pel contaminador transcòrrer dels segles, que irresistiblement canvia la pronunciació i l'estructura de qualsevol idioma.

De manera que les llengües espanyoles actuals -castellà, català, gallec*, són dialectes del llatí. El llatí fou dialecte de l'indoeuropeu. I dialecte sobre dialecte, la genealogia ens portaria fins als primers mots que un remot avantpassat nostre va balbucejar. La qual cosa significa, amable lector, que vostè i jo -tothom- parlem un dialecte, de dialecte, de dialecte...

* L'antiquíssima parla basca és també una llengua espanyola, que mai va deixar-se conquistar ni pel llatí ni per l'àrab.

6

Opinió

▼ APUNTS DE PREMSA

Plantem cara al temps L'envelliment actiu, encara que és un terme relativament modern, és un concepte universal constant. Sempre hi ha qui se sent vell abans d'hora: qui adopta una actitud passiva i s'imbueix d'un pessimisme infundat 21/05/06 - Fermí Pons-Pons, director general de l'Obra Social Caixa Sabadell/EL PUNT

E

n el seu dietari de 1988 Primavera de l'àvia, Teresa Pàmies es queixava de la falta de temps per llegir, i hi escrivia una reflexió adreçada a Pere Calders: "Perquè només serem vells quan no tinguem projectes, oi?", li preguntava. I tenia part de raó.

L'envelliment actiu, encara que és un terme relativament modern, és un concepte universal i constant. Sempre hi ha qui se sent vell abans d'hora: qui adopta una actitud passiva i s'imbueix d'un pessimisme infundat.

Però també són molts els que mantenen les ganes d'afrontar nous reptes fins ben entrada la vellesa i fan servir les seves capacitats per potenciar noves facetes personals o professionals.

Això demostra un fet obvi: en la diversitat de maneres d'afrontar l'envelliment influeixen diferents factors, entre els quals són especialment importants, encara que difícils de valorar, la història personal i la manera de ser de cadascú. Amb l'adopció de pautes saludables en la vida de cada dia, però també amb una actitud positiva i oberta, i la voluntat de sentirse part de la societat, augmenten les possibilitats de tenir una vida i una vellesa satisfactòries. En canvi, la creença, molt estesa, que en fer-se grans les persones esdevenen inútils o perden les capacitats de desitjar i decidir, de gaudir i d'aprendre, impedeix viure aquest procés amb tota la seva plenitud.

L'OMS defineix l'envelliment actiu com "el procés d'optimització d'oportunitats per lluitar per la salut, per la participació activa en la vida i per la seguretat d'assolir qualitat de vida quan l' ésser humà envelleix". Però, evidentment, no tot depèn de les actituds ni dels caràcters més o menys optimistes i emprenedors. El fet objectiu és que el bon manteniment de la salut en general -i concretament, de les facultats físiques i cognitives bàsiques- és absolutament determinant. Com a individus, no és a les nostres mans, per exemple, gestionar la qualitat del medi ambient o assegurar-nos una assistència mèdica de qualitat. És a l'administració a qui pertoca garantir uns drets mínims, com ara la percepció d'unes pensions dignes, l'accés a la salut, l'assistència i l'educació al llarg de la vida o la penalització de qualsevol discriminació per raó d'edat.

A Catalunya, hi viuen més d'un milió de persones grans. El 2020, el 20% de la població del país formarà part d'aquest col·lectiu, que, d'homogeni, en té ben poca cosa. Les circumstàncies personals modelen també aquesta etapa: l'existència d'una determinada xarxa social o familiar, la situació econòmica, la formació prèvia, la vida en un entorn rural o urbà o, fins i tot, el fet de ser home o dona condicionen la qualitat de vida. Però, probablement, a tots és comuna la

L'OMS defineix l'envelliment actiu com "el procés d'optimització d'oportunitats per lluitar per la salut, per la participació activa en la vida i per la seguretat d'assolir qualitat de vida quan l'ésser humà envelleix”. Però, evidentment, no tot depèn de les actituds ni dels caràcters més o menys optimistes i emprenedors

voluntat d'accedir de manera àgil als serveis que necessiten. I, sobretot, per a tots és exigible el dret a sentir-se reconeguts com a persones, tant en les situacions de petites mancances com de discapacitats greus.

Tenint en compte, doncs, que la vellesa és un tema de responsabilitat individual i col·lectiva, i que afectarà cada cop un grup més ampli de la societat, ens proposem col·laborar-hi des de la nostra entitat, amb cursos itinerants pertot Catalunya com ara els de salut i qualitat de vida. Creiem que així podem donar eines perquè els que ho vulguin puguin cuidar-se una mica més, informar-se del que els interessa i adquirir, així, més autonomia. Es tracta de no deixar de tenir projectes i de mantenir, mentre sigui possible, una vida activa. Això és el que ajuda a plantar cara al temps. Els que ho han fet i ho fan encara ens demostren dia a dia que val la pena intentar-ho.

Opinió

7

▼ VIABILITAT

L’avinguda Sant Narcís té un tram perillós per Josep Casals i Dorca

5 4

3

2

1

1- Plaça Mare de Déu de Montserrat. 2- Pas de peatons davant del comerç QI. 3- Farmàcia. 4- Carnisseria Coll. 5- Pas de peatons davant casa xanfrà c/ Lepant.

Del punt 2 al punt 4 hi ha 250 metres. Del punt 4 al punt 5: 150 metres. Del punt 2 al punt 3: 156 metres.

Del punt 3 al punt 4: 94 metres. La distància total des del punt 2 al punt 5 és de 400 metres. om tothom sap l'avinguda Sant Narcís comença a la Rodona, Santa Eugènia, i s'acaba quan troba la carretera de Santa Coloma de Farners. D'aquesta avinguda parlaré únicament del tram comprès entre la plaça Mare de Déu de Montserrat i el xamfrà del carrer Lepant. Adjunto un petit plànol d'aquest sector per a millor comprensió del cas. Aquest tram és de 400 metres i està autoritzat aparcar automòbils a cada costat del carrer. Hi ha tres passos de vianants, un és a la plaça Mare de Déu de Montserrat davant del comerç Quiotao, passats 250 metres trobarem un altre pas de vianants davant de la carnisseria Coll, i el tercer pas de vianants, 150 metres més endavant enfront de la casa que fa xamfrà amb el carrer Lepant. Aquest últim pas està regulat per semàfors.

Si ens situem en aquest tram mi-

C

rant cap a Santa Coloma, veurem que totes les botigues estan situades a l'esquerra, per tant els veïns de la dreta del carrer, que són molts, han de travessar el carrer per anar a comprar, i el pas més conflictiu és per als que han d'anar a comprar a la farmàcia, ja que amb els automòbils aparcats a cada costat, que estan molts junts

els uns als altres, és difícil de trobar un forat per passar d'una banda a l'altra sense haver d'entretenir-se a buscar un forat per arribar a l'altra vorera, amb l'agreujant que hi ha molts cotxes que, venint del carrer Oviedo, tomben pel xamfrà de la farmàcia, per incorporar-se en el dens trànsit d'aquest tram de l'avinguda, que ha produït molts ensurts i algunes vegades més que un ensurt als vianants.

Caldria considerar la possibilitat que en aquest indret de l'avinguda, davant de la farmàcia, i sense perjudicar la fluïdesa del trànsit, es pogués posar un pas de vianants regulat per semàfor, així mateix el pas de davant la carnisseria Coll.

Estic segur que si el grup municipal adient portés a cap aquesta qüestió, els veïns d'aquest sector del barri de Sant Narcís estarien molt agraïts.

Gràcies anticipades.

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Aquest any, una vegada més, un gran nombre de gent del nostre centre col·labora com a monitor en les visites guiades per la nostra ciutat, i dóna a conèixer el Barri Vell als participants del programa de vacances de la Generalitat per a parelles casades que arribin a les noces d'or. Per als que ho desconeixen, cal dir que té una durada de tres mesos, i que la dedicació i preparació de les explicacions que se'ls donen vol una preparació i dedicació molt acurada. També és cert que és una tasca molt agraïda, per l'interès i la relació que s'estableix.

Aquest curs també hem tingut una nova activitat física com és la tècnica Pilates per als que volen millorar la concentració, enfortir la part abdominal, la continuïtat dels moviments, les tècniques respiratòries, la precisió i en definitiva millorar les capacitats físiques. Per tant li augurem molt èxit.

Josep Majó

Grup de monitors de les visites guiades a Girona.

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

Marcos Cano

Bons moments que no s’obliden El dia 21 de juliol es va organitzar un acte a la Llar de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja per homenatjar la persona més gran de la Llar. En aquest cas va ser una senyora, Lluïsa Cufí amb 90 anys, a la qual vam obsequiar amb un ram de flors i una placa commemorativa que va fer-li saltar les llàgrimes d'emoció.

Tot seguit vam fer el berenar amb la resta de companys de la Llar, vam emplenar la sala de gom a gom, feia goig veure a tothom junt entre riures i paraules...

Més tard vam acabar la celebració amb una festa animada per un grup musical molt conegut per nosaltres, Acte d'homenatge a Lluïsa Cufí. que a la majoria ens va fer ballar amb cançons de sempre que ens recorda- fan tots de meravella! ven vells moments. És impressionant com És en aquests moments que ens adonem la música ens anima i ens fa moure sense que fem feina, que és igual que hi hagi perproblemes. M'agrada veure la gent com sones que només vinguin a fer el cafè amb s'ho passa bé ballant al mig de la pista o les presses dels migdies, que hi hagi perfins i tot en una cadira en un racó de la sala sones que juguin a cartes i desconnectin movent el peu al ritme de la música... ho del món en cada partida, que hi hagi per-

sones que vinguin a fer algun curs de memòria, de gimnàstica, d'informàtica o només a passar l'estona davant de la televisió; res d'això compta si en moments com els de l'altre dia ens podem ajuntar tots, dedicar-nos uns bons moments i passar una tarda inoblidable.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

Castanyada popular Com cada any i seguint la tradició, el dia 9 de novembre es va celebrar la castanyada popular al nostre centre cívic. Aquest fruit tardorenc que ens ofereix la mare natura embolicat en un folre de punxes i que mengem ben torrat i que, acompanyat d'un bon moscatell o una ratafia, ens dóna al paladar un gust exquisit.

La tarda va ser molt animada i els socis van poder gaudir d'aquest fruit de tardor que va servir d'excusa per passar una estona molt agradable entre tots els assistents. Esperem repetir-ho l'any vinent, si la salut ens ho permet.

Nadal Ja s'acosta Nadal, dies de festa i pau.

Aquestes festes esperades per tots, petits i grans, i que ens porten al cap tants de records...Són dies de retrobament familiar i d'alegria al voltant de la taula.

Un moment de la castanyada popular.

Ens reunim per celebrar el Nadal en companyia dels nostres éssers estimats.

Des d'aquestes ratlles us desitgem als nos-

tres socis, amics i treballadors del nostre Centre Cívic de Pont Major unes molt bones festes de Nadal i un bon Any Nou.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL

M. Àngels Morera

Iniciem tallers!

A partir del moment en què ens jubilem, hem d'afrontar el repte de donar un nou sentit a la nostra vida. I no cal interpretar aquesta frase amb un sentit gaire transcendent sinó que, allò que cal, de manera ben pràctica, és fer-nos una agenda de vida, és a dir, marcar-nos allò que volem fer, tot cercant-hi l'equilibri necessari.

Segurament, haurem de dedicar un temps a la família, a llegir, a estar informats, a continuar formant-nos, a passejar i fer activitat física, a participar i estar en contacte amb altra gent, a activitats ocioses, a descansar, i també a no fer res… Cadascú ha de trobar el seu equilibri.

Però, a més a més, hem de fer-nos ferms en la nostra pròpia determinació, hem de confeccionar-nos la nostra agenda de vida.

Per tot això volem donar les gràcies a totes les persones que, sense ànim de lucre, ens han donat la mà per fer créixer la nostra associació. Ens han fet gaudir d'un munt d'activitats: recital de poesia, conferències, actuacions de cant, un grup d'havaneres, flautes dolces, etc.

Grup d’havaneres de la gent gran del Casal d’Onyar. És el primer any que hem pogut iniciar el curs amb dos tallers: el taller de català i el de ioga, els quals van començar el dia 3 d'octubre i acabaran a finals de juny. Es fan els dimecres, gràcies a l'Ajuntament de Girona que ens ha cedit el local del costat del Fòrum un cop per setmana.

Amb la perspectiva que estem creixent, confiem amb l'ajuda de l'Ajuntament de Girona de disposar de més dies del local.

Sàpiguen, tots aquells que estiguin interessats a formar part d'aquest centre social, que els animem a associar-se, seran benvinguts!

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA CLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA

Laura Contreras

La tornada, una història de la Guerra Civil El dimecres 9 de novembre l'Associació Lapsus Espectacles va dur a terme una activitat molt interessant al Club Sant Jordi de la Fundació Viure i Conviure. Es tracta de La tornada, en què un actor narra petites històries ambientades en la Guerra Civil i la postguerra amb un acompanyament musical que ens porta a aquell temps amb cançons de l'època.

El narrador dels contes va recitar poemes i textos d'autors tan rellevants com Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Pablo Neruda o Antonio Machado, entre altres, fen ús de la seva fantàstica oratòria, que veritablement arribava a dins de tots els que l'escoltàvem, amb la sensibilitat que les seves paraules ens feien sentir profundament i que ens arribaven a l'ànima.

També va explicar tant contes ficticis com històries reals basades en fets que van succeir en aquesta guerra terrible que va patir el nostre poble. Algunes d'elles ens mostraven la greu situació de manipulació i maltractament que van patir famílies innocents i la dura situació de gana i desesperació que van haver d'afrontar persones que ni tan sols entenien el què estava passant i que es trobaven dividits en diferents bàn-

Un moment de l'actuació de Lapsus Espectacles. dols sense motiu aparent, que enfrontava amics d'infantesa, parents i companys.

La música de l'època i els efectes de so completaven la narració i la feien més propera i fàcil d'entendre.

L'activitat va acabar animant les persones que es trobaven al públic a explicar les seves vivències i la situació que van viure en la Guerra Civil.

Aquest espectacle té la finalitat de retrobar i recordar la memòria històrica d'aquests fets per tal que no tornin a repetir-se mai més. Es tracta, doncs, de mirar cap enrere amb un esperit crític que mostri a futures

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA El Club 60 de l'obra social i cultural de Caixa Terrassa organitza un cicle de sarsuela que comença a l'octubre i finalitza el mes de maig, amb un total de cinc sarsueles al llarg d'aquest període.

Les representacions es faran al Teatre Municipal El Jardí de Figueres, tret de la sarsuela del mes de gener, que serà al Teatre Municipal de Girona, a causa de les obres que s'estan portant a terme al Teatre de Figueres.

Aquesta sarsuela és a càrrec de la Companyia Lírica de la Ciutat Comtal que, entre altres, inclou una orquestra formada per dotze músics que permeten sentir la sarsuela amb música en directe.

La programació de la temporada 20062007 és la següent: - El barberillo de Lavapiés - 11 d'octubre de 2006.

- La verbena de la Paloma - 22 de novembre de 2006.

- Molinos de viento i selecció lírica - 17 de

generacions la realitat del nostre poble, el patiment i la lluita per la llibertat dels nostres avis, perquè puguin comprendre la veritable naturalesa que conformen no només la Guerra Civil, sinó totes i cadascuna de les guerres que estan patint altres pobles actualment i que malauradament patiran en el futur.

Per acabar voldria felicitar en nom de tots els socis i sòcies del Club Sant Jordi de Girona els professionals que van participar en aquesta obra tan bonica que recordarem sempre i manifestar-los el nostre agraïment.

Maria-Mercè Costa Una imatge de la sarsuela "La verbena de la Paloma".

gener de 2007.

- Gigantes y abezudos i selecció lírica - 27 de març de 2007. Venda d'entrades a partir de l'1 de febrer.

- Gent del camp - 30 de maig de 2007.

Venda d'entrades a partir del 2 d'abril La venda de les entrades es fa al mateix Club 60 o a qualsevol oficina de Caixa Terrassa a un preu de 5 euros per als socis i de 15 euros per als no socis. L’entrada in-

clou el transport gratuït per desplaçar-se fins al teatre. Els autocars surten de Girona, Salt, Banyoles, Olot, Figueres, Santa Coloma de Farners, Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Blanes.

Us convidem, doncs, que us animeu a gaudir de la sarsuela que organitzem, segur que repetiu! Us hi esperem!

Ciutat

11

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Al casal de Taialà hem tingut en les últimes temporades diversos monitors de gimnàstica, tots excel·lents professors i cadascun d'ells amb un sistema i criteri personal per impartir aquests cursos. Tots ells han deixat un bon record entre els socis participants.

L'actual curs també té un notable acolliment, amb molta assistència i satisfacció dels jubilats. Hi ha interès perquè els exercicis a realitzar siguin els més adequats i adaptats a les necessitats de la gent gran.

Entre les persones que practiquen des de fa anys la gimnàstica, n'hi ha una que considero que es mereix un breu comentari en aquesta pàgina, es tracta de la nostra companya Gregoria Miguel Miguel, que als seus 88 anys (12-08-1918) és la dona més veterana entre els socis del nostre casal. La Gregoria té una energia i vitalitat increïble per la seva edat, com es pot veure en una d'aquestes fotos en la secció de gimnàstica, i en una altra fent una passejada, on ella marxa al davant de tot el grup.

Li desitgem molt anys més gaudint de tan excel·lent qualitat de vida.

El passat mes d'octubre, es va celebrar al nostre casal la festa anual anomenada "El veranillo del membrillo" amb la 9a Setmana Cultural de la Gent Gran de Taialà. En la festa, es va fer l'homenatge a la dona i a l'home més gran de la nostra associació,

Antonio Almario

A dalt, curs de gimnàstica. A sota, Gregoria Miguel Miguel al capdavant del grup en una de les moltes passejades que organitza l'Associació. els quals van ser aquest any els companys Francisco Amaya Rebollo i la ja mencionada Gregoria Miguel Miguel, ambdós de 88

anys d'edat.

Serveixin aquestes línies per felicitar-los amb una cordial abraçada.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Les activitats programades per aquest tercer quadrimestre són les següents: Sardanes i Dansa Catalana. Sardanes cada dimarts de 17 a 18 h. Dansa catalana cada dimarts i dijous de 18 a 20 h. Vine a ballar amb nosaltres!

Manualitats Artístiques. Dibuix, pintura i d'altres. Cada dimarts i dijous de 17 a 19h.

Gimnàstica de Manteniment. Cada dilluns, dimecres i divendres de 10 a 11 h.

Tai-Txi. Dimarts i dijous de 10 a 11h.

A part de les activitats ja esmentades, també es realitzen les clàssiques de sempre, com són labors de la llar i d'artesania: ganxet, punt, macramé, brodats, punt de creu, etc., cada dilluns i divendres de 17 a 20 h.

El dia 29 de maig hem de lamentar l'òbit del nostre bon amic i company Ezequiel Blesa, membre de l'Esbart Dansaire, que tristament aquest dia va deixar-nos. Ezequiel, els teus companys sempre et recordarem.

Una de les classes de gimnàstica de manteniment.

Josep Casals

12

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN

Joan Farré

Durant aquest trimestre passat, a la Llar de Jubilats Sant Joan, hem iniciat els cursos anuals que cada any oferim als nostres socis, i, després del període d'inscripcions, podem dir que amb força èxit de participants, ja que la majoria de cursos i tallers han cobert totes les places ofertes. Tallers com el d'Espai de Salut (on hi té cabuda el Taller de Gimnàstica Mental Entretinguda o el Taller de Memòria) o el de Gimnàstica de Manteniment han superat en escreix les inscripcions d'anys anteriors, i els de Manualitats i Puntes de Coixí també han aconseguit un Els socis de la Llar de Jubilats Sant Joan us desitgem un molt bon any 2007. gran èxit de participació. gran) o amb temes com la seguretat viària fem periòdicament.

Seguint amb la voluntat d'informar i asses- (sobre precaucions que cal prendre i con- Aprofitem, doncs, des d'aquestes línies per sorar els nostres socis en temes que pu- sells a seguir). convidar-vos de nou a venir a la nostra Llar guin afectar la seva vida quotidiana, hem En iniciar aquest curs hem seguit, igual- i a gaudir d'una estona agradable amb tots continuat organitzant xerrades, dutes a ter- ment, amb les nostres activitats de caire nosaltres, així com també volem aprofitar me per professionals, relacionades amb te- més lúdic com els balls que celebrem a la per desitjar a tots els lectors de la revista El mes com la salut i la prevenció de malalties nostra Llar del carrer Taga cada dos diu- Roure un bon Nadal i un molt bon any (xerrada sobre la vacunació de la gent menges i les sortides i visites culturals que 2007. Bones festes!

GENT GRAN “L’ESPLAI”

Enric Homet

Trajectòria lloable del grup escènic La Cuca de Llum L'Associació de Gent Gran de plaça Poeta Marquina, de la Fundació "La Caixa", sent un goig íntim i profund quan pot celebrar esdeveniments tan característics de constància i seriositat com el que avui tenim l'oportunitat de mencionar, gairebé amb veneració, com és el grup teatral La Cuca de Llum, ja que la vitalitat i trajectòria no han defallit al llarg de vint-i-cinc anys de la seva creació, i encara se'ns fa més meritòria quan constatem que la direcció ha estat sempre confiada al senyor Isidor Balastegui. En aquest temps transcorregut, infinitat de persones addictes a l'escena han anat desfilant i fruint d'un art subtil i captivador per als qui n'han sentit el "cuc" i així, el dia 2 d'octubre passat, recordant aquelles dates d'una sortida incerta però il·lusionada, celebraren l'esdeveniment amb la posada en escena de Gente bien de Santiago Rusiñol, al mateix Esplai que els acull, amb excel·lent soltera, i encara entre els ja "novells" actors hi aparegué alguna persona d'aquells primers intents tan reei-

Darrera actuació de La Cuca de Llum a l'Esplai, amb “Gente bien”, de Santiago Rusiñol. xits.

Les associacions de gent gran solen organitzar grups escènics de molt diverses tendències que fluctuen en el temps perquè la mateixa composició de persones i edats els fa naturalment canviants. Però quan s'hi han obert amb voluntats sinceres, ja no defalleixen en el projecte, perquè han comprovat el valor que representa per al

nivell personal i actiu dels seus membres, en comprovar que és una teràpia vitalitzadora per a les seves facultats psíquiques rejovenides.

Amb l'enhorabona al grup escènic La Cuca de Llum per tan lloable efemèride, anhelem que les distintes entitats que segueixen una trajectòria semblant arribin amb goig a poder-la celebrar com ells.

Ciutat

13

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA GENT GRAN

Excursió a Girona i Besalú Seguint la programació de les seves activitats ludicoculturals, l'ADEGG va organitzar, per al dissabte dia 1 de juliol de 2006, la tercera sortida per visitar la ciutat de Girona i la vila de Besalú.

Els excursionistes es concentraren a les places de Virrei Amat i d'Orfila on foren recollits per l'autocar.

A les 8 del matí van sortir per l'autopista AP-7 i, durant el trajecte, la nostra companya Mary Luz, pel micro, ens va anar fent un resum dels actes que tindria la nostra visita a Girona.

L'autocar ens va deixar a prop de la plaça Catalunya i els excursionistes vam anar a la Rambla per esmorzar a les terrasses dels bars d'aquella acollidora via.

Ja recuperades les forces ens vam dirigir, per la plaça del Vi, al centre Fòrum on vam ser rebuts pel tinent alcalde de Serveis Socials i Joventut, Joan Olòriz, i els redactors de la revista El Roure, publicació del Consell Municipal de la Gent Gran, Francesc Pararols, Enric Homet i Pere Madrenys, els quals formaren taula amb el nostre president Joseph Moratalla, que va obrir l'acte explicant els propòsits de la nostra Associació per la Defensa de la Gent Gran i les activitats realitzades, que participa, a més, en el Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Andreu de Barcelona i en la Permanent Municipal, com també fa aportacions a les ponències dels congressos que se celebren a favor del nostre col·lectiu. El tinent alcalde, Sr. Olòriz, va fer una exposició dels problemes en l'atenció als ciutadans en general i a la gent gran en

particular, i de solucions donades a la ciutat de Girona. El Sr. Pararols, de l'equip de Redacció de la revista El Roure, ens va exposar la missió d'aquest mitjà creat com a eina per a l'intercanvi i la comunicació del col·lectiu de gent gran. El Sr. Homet ens va donar una àmplia informació sobre els continguts de la revista amb temes d'opinió, cultura, vida associativa, entrevistes, programes, etc., sempre d'interès per a la gent gran. I, finalment, el Sr. Madrenys ens va recitar una poesia.

A continuació, amb la guia Maria Rosa ens vam dirigir pel Barri Vell als llocs més interessants i vam visitar l'antiga Via Augusta, el laberint de carrers estrets, a continuació vam creuar el riu i vam veure la plaça de la Independència on la nostra guia

s'estengué en les explicacions sobre Sant Narcís, patró de la ciutat, i la seva llegenda sobre les mosques alliberadores. Després vam tornar a creuar el riu Onyar per visitar el call i els edificis més notables de l'antic barri jueu.

Vam deixar Girona i amb l'autocar vam arribar fins a Besalú on vam dinar al restaurant Siqués i vam acabar l'excursió visitant els carrers i edificacions més emblemàtiques d'aquesta vila medieval.

A una hora prudencial vam tornar a Barcelona amb la sensació d'haver passat un joiós dia instructiu i d'esbarjo.

Pedro Robles

FITXA La Redacció de la revista ha considerat que pot ser d'interès per a els lectors d'El Roure conèixer quines són i què fan algunes de les entitats, associacions, etc., que treballen per a la gent gran.

Amb aquest motiu introduïm una nova secció i avui us presentem la primera associació.

NOM: Associació per la Defensa de la Gent Gran (ADEGG) Membre de la Permanent del Consell Assessor de la Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona.

ADREÇA: Centre Cívic de Sant Andreu.

C/ Gran de Sant Andreu, 111 Tel.: 93 311 99 53 ÀMBIT TERRITORIAL: Ciutat de Barcelona

ANY DE FUNDACIÓ: 1991 NOMBRE DE SOCIS: 400 OBJECTIUS: Reivindicar els interessos de la gent gran. ● Aconseguir el reconeixement social i institucional de la gent gran. ● Col·laborar amb les institucions en la resolució de problemes que afecten aquest col·lectiu. ● Especial atenció als actes de mobbing immobiliari.

ACTIVITATS: ● Xerrades sobre temes d'interès i d'actualitat. ● Assessorament jurídic. ● Tallers. ● Sortides ludicoculturals per conèixer el país i la seva història. ● Celebració de festes tradicionals. ●

14

Entrevista

Antònia Canals

Una professora que no té por de les matemàtiques i que ara ha rebut la Creu de Sant Jordi per haver inventat un sistema per ensenyar-les i millorar la intel·ligència dels alumnes Antònia Canals i Tolosa és una professora de didàctica de les matemàtiques, nascuda a Barcelona on va iniciar la seva activitat per continuar-la més tard a Giro na fins a la seva jubilació. Ha in ventat un material manipulable que porta el seu nom i serveix per desenvolupar la comprensió dels nombres i de les operacions, que consisteix en uns llistonets de fusta que representen els deu pri mers números naturals i els seus components quadrats i cubs. A més, va fundar i dirigir en un su burbi de Barcelona un parvulari i una escola de primària que va arribar a tenir més de quatrecents alumnes. Per aquestes tas ques docents la Generalitat li ha concedit la Creu de Sant Jordi.

- Per què creu que li han concedit la Creu de Sant Jordi?

- Per haver portat la creu que representa ensenyar matemàtiques i per la meva tossuderia per millorarne l'ensenyament a les escoles, i dedicar-me als mestres amb allò que en diem didàctica, o sigui, l'art d'ensenyar els infants.

- Quants anys de la seva vida ha fet aquesta feina?

- Jo vaig començar a ensenyar el 1953 a Barcelona als 23 anys i m'he jubilat als 70 anys a Girona, si bé encara continuo fent conferències i

FOTOS: JORDI S. CARRERA

xerrades a Catalunya i fora de Catalunya.

- A quina escola va començar a Barcelona?

- Vaig començar a l'escola Talitha i sis anys després vaig fundar i dirigir un parvulari i una escola en un suburbi, anomenada Ton i Guida.

Aquest nom és la manera com el poeta Joan Maragall va traduir un conte dels germans Grimm. Eren els anys seixanta i treballàvem en unes condicions molt precàries. Fixa't que hi havia rates pertot arreu i jo les espantava movent els peus.

- Per què va fundar aquesta escola?

- Per motius humanitaris i cristians.

- Les matemàtiques fan por als estudiants?

- Sí, i el que és pitjor és que també fan por als mestres.

- I a vostè no li han fet mai por?

- No, però ha estat un camí que m'ha fet treballar molt.

- Com s'ho ha arreglat per fer les matemàtiques més fàcils?

- Jo no les he fet pas més fàcils. El que he intentat és que servissin per desenvolupar la intel·ligència i la personalitat dels nens.

Entrevista

15

“Les matemàtiques fan por als estudiants i, el que és pitjor, també als professors.”

- Quin mètode ha utilitzat?

- Un mètode molt personal, un resum de coses que he anat aprenent de diferents llocs i persones. Es basa especialment en la utilització de materials manipulables.

- Quins són aquests materials?

- Són de diferents tipus i la major part poden ser coses naturals: ampolles, capses... per fer mesures.

Cartrons, cordes, pilotes... per fer geometria. I també utilitzo pedretes, boles i reglets numèrics que estan formats per llistonets de fusta que representen els deu primers números naturals i els seus components quadrats i cubs.

- No fa servir res més?

- Sí, també utilitzo altres materials, anomenats blocs lògics de Dienes.

- I això desenvolupa la intel·ligència i la personalitat?

- Sí, perquè per comprendre bé les matemàtiques cal haver assolit una maduració i una capacitat d'abstracció a les quals els nens i nenes arriben cap als tretze anys. Abans el seu pensament necessita recolzarse en accions concretes per poder treure'n conclusions generals i l'acció amb els materials serveix per a això. Per aquest motiu és important fer-ne ús i no utilitzar només els llibres escrits i les figures geomètriques dibuixades.

Això va d'acord amb la manera de ser dels nens i nenes i, per tant, és evident que ajuda la seva personalitat molt millor que no pas unes tècniques mecàniques i rutinàries que són les úniques que es fomenten quan les matemàtiques es fan només escrites.

- I vostè també creu que el número 13 porta mala sort?

- No, tots els números són molt bonics.

A RAIG!

“He intentat que les matemàtiques servissin per desenvolupar la intel·ligència i la personalitat dels nens.”

- Doncs, de què li ve el seu malnom?

- No ho sé ni m'interessa... Això demostra que els números tenen un cert caràcter mític. A l'edat mitjana hi havia la creença que els matemàtics eren diabòlics...

- Què diu ara? Per què?

- Perquè creien que això de comprendre els números necessitava una certa ajuda del diable. Va ser un papa de l'edat mitjana que era matemàtic el qui va donar una empenta per introduir a Europa el sistema decimal dels àrabs. Abans utilitzàvem xifres romanes.

- Vostè té algun número preferit?

- Sí, el 72.

- Per què?

- Una flor?

- La gensiana.

- Un color?

- El vermell.

- Una pel·lícula?

- El tercer hombre i Los niños del coro.

- Un actor?

- Humphry Bogart.

- Un papa?

- Sant Pere.

- Un rei?

- Jaume I. - Un futbolista?

- Pep Guardiola.

- Divorci, sí o no?

- Sí, si és justificat.

- El fet més agradable de la seva vida?

- No ho sé perquè n'he tingut molts.

- Què hi ha més enllà del cementiri?

- Espero que hi hagi una altra vida millor.

- M'ha dit alguna mentida?

- No! No en tic cap necessitat.

- Perquè té molts divisors i permet fer un gran nombre d'operacions. És el doble d'un quadrat, la meitat d'un altre quadrat, són sis dotzenes i moltes coses més.

- I què en farà ara, de la Creu de Sant Jordi?

- La posaré al costat de la meva taula de treball.

- No la portarà penjada al coll?

- No, perquè pesa massa.

- Que és molt grossa?

- No, la creueta és molt petita, d'esmalt vermell, però va muntada sobre una placa d'uns 6 per 6 centímetres.

Felicitats, professora Antònia!

Pere Madrenys

16

Entrevista

Domènec Fita

Un artista que va caure d'una bastida, va quedar paraplègic i ara té obra en molts països i la Creu de Sant Jordi Domènec Fita i Molat va néixer a Girona fa 79 anys i va ser ingres sat a la Casa d'Assistència i En senyament on va iniciar-se en l'art de la pintura i l'escultura. En veure les seves qualitats innates la Diputació el va enviar a l'Esco la d'Arts i Oficis d'Olot i més tard a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Allà, pintant una església, va sofrir un greu acci dent que el va deixar paraplègic per a tota la vida. Malgrat aquest contratemps ha aconseguit rea litzar una extensa quantitat d'o bres que avui es troben escampa des arreu. Recentment, la Generalitat li ha concedit la Creu de Sant Jordi.

- I tu et penses que realment et mereixes la Creu de Sant Jordi?

- Home, no ho sé. Devien tenir alguna idea de les coses que he fet a la meva vida d'artista.

- On vas aprendre pintura i escultura?

- A mi em van portar de petit a l'hospici, que llavors en deien Casa d'Assistència i Ensenyament. Era en temps de Macià, i després amb Franco en van tornar a dir la Casa de Misericòrdia. Allà hi havia el professor senyor Carrera, que era molt bon artista.

- L'ensenyament era realment bo?

- I tant! Abans de la guerra apreníem amb el sistema Montessori, que fomentava les qualitats personals.

Jo tenia cinc anys i em distingia per

FOTOS: JORDI S. CARRERA

la facilitat per les habilitats artístiques i el senyor Carrera em va ensenyar dibuix i escultura.

- Quina va ser la primera obra que et van premiar?

- Bé, vaig fer un ninotet de plastilina que va agradar molt al president un dia que va venir a visitar-nos. Em va fer un petó i després, cada vegada que hi havia alguna festa com el Nadal o un sant, els mestres em feien dibuixar coses adients...

- Però vas anar a alguna escola d'art a aprendre'n?

- Primerament el senyor Carrera em va acceptar a les classes que donava a l'establiment mateix però, més tard, en veure que jo tenia afició per la plàstica em va enviar a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot.

- Quants cursos hi vas fer?

- Dos. Vaig tenir sort que la Diputació em subvencionava i que vaig tenir per director de l'Escola el senyor Martí Casadevall, que tenia un taller d'imatges de sants. Hi vaig poder anar i vaig aprendre a fer figures, motllos i les tècniques escultòriques. Després van enviar-me a Barcelona, a l'Escola Superior de Belles Arts. Allà vaig continuar fent escultura i també pintura.

- Tenies amics i amigues?

- Sí; l'any 1948 vam crear el grup Flama, anterior al conegut Dau del Set. I va resultar que a les classes de l'Escola hi venia mossèn Camprubí, germà del famós Joan Capri, que era rector de la capella de Sant Xavier d'Horta, i ens la va fer pintar al

Entrevista

17

“Jo mai vaig tenir idea de vendre, gaudia veient que les meves obres agradaven a la gent i els les regalava.”

A RAIG!

grup. Després el van designar rector de l'església de Betlem i també va demanar que la pintéssim. A mi em van encarregar el baptisteri.

- I vas fer una obra d'art?

- De poc m'hi mato... És que com que entrava i sortia molta gent d'aquella església jo només pintava de nit. A més, al mossèn no li agradava gaire el que feia i m'enviava mestres de l'Escola perquè m'influïssin i canviés la manera de pintar.

- Vaja! I vas canviar-la?

- No, però una nit que estava sol vaig caure de la bastida i vaig quedar ferit a terra fins l'endemà. Vaig quedar paraplègic per a tota la vida.

El metge em va dir que no anés amb cadira de rodes perquè no me n'aixecaria mai més. Per això sempre he anat amb bastons.

- Vas estar molt temps a l'hospital?

- Uns dos anys, però em van ajudar molt els amics, entre els quals hi havia la que seria després la meva dona, l'Àngela Rodeja.

- Recordes el primer quadre que vas vendre?

- No, perquè jo mai vaig tenir idea de vendre... Jo gaudia veient que les

“Jo tenia cinc anys i em distingia per la facilitat per les habilitats artístiques.” meves obres agradaven a la gent i els les regalava...

- Algun diner devies fer per viure?

- Sí, és clar. Recordo que vaig pintar el tema d'un pagès sembrador. Després el vaig reproduir en petit i en vaig vendre alguns.

- On tens pintures teves?

- En tinc escampades arreu... És que a Barcelona l'Àngela hi tenia una galeria i hi anava gent que no sé pas d'on era i no sé on van a parar els quadres...

- I les escultures, què?

- També en tinc a molts llocs. Aquí a Girona tinc el Crist jacent de la catedral; les imatges de Maria i Josep a l'església de Sant Josep; la Verge als Claretians; la columna amb la història de Girona a Pedret; Sant Benet i el Viacrucis a Montserrat...

- Al bisbe de Girona li agradaven

- Una flor?

- Les més exòtiques.

- Un color?

- L’aperlat.

- Una pel·lícula?

- Miracle a Milà.

- Un actor?

- Mastroianni.

- Un papa?

- Joan XXIII. - Un rei?

- Cap. - Un futbolista?

- Ronaldinho.

- Divorci, sí o no?

- En certes circumstàncies, si.

- El fet més agradable de la seva vida?

- És viure.

- Què hi ha més enllà del cementiri?

- No ho sé... No em preocupa gaire.

- M'ha dit alguna mentida?

- Em sembla que no.

- M'ho crec.

les teves imatges?

- El Crist de la catedral no agradava a alguns canonges i el bisbe Cartañà va venir a casa i em va dir que també l'havia de veure un metge per allò de reproduir bé l'anatomia d'un cos humà. Però jo li vaig explicar el sentit d'entrega que tenia el Crist tal com jo l'havia realitzat i em va dir: "Xic, endavant!"

- T`has fet ric amb el teu art?

- No, jo sempre he viscut al dia i hi ha hagut moments difícils. Amb l'Àngela ens vam plantejar posar una galeria d'art perquè a mi sempre m'ha agradat ser lliure...

- Per molts anys ho puguis ser!

Pere Madrenys

18

Qualitat de vida GASTRONOMIA

Gall d’indi farcit INGREDIENTS

PREPARACIÓ

- 1 gall dindi mitjà - 100 g de pernil salat - 1/4 kg de magre de porc picat - 1/4 kg de vedella picada - 50 g de greix de pernil picat - 100 g de llard de porc - 200 g de cebetes - 4 pastanagues - 50 g de mantega - 2 cullerades de sucre - 1 pastilla de caldo - 1 copeta de conyac - Nou moscada - 1 ou - Sal - Pebre

El dia abans de preparar-lo, el netegem i posem el conyac a dins.

Barregem la vedella i la carn magra, amb el greix de pernil, les pomes ratllades i l'ou, ho salpebrem i hi afegim la nou moscada.

El comencem a farcir, el cosim i l'untem amb la mantega, es lliga i es posa en una placa del forn perquè es cogui durant uns 50 minuts a temperatura mitjana.

S'acompanya amb unes verdures com a guarnició i ja es pot menjar.

Torró de xocolata INGREDIENTS

PREPARACIÓ

- 250 g de mantega - 250 g de melindros - 100 g de nous pelades - 100 g d'avellanes - 8 cullerades de sucre - 1 rajola de xocolata sense llet

Foneu la xocolata a trossos al bany maria, amb 5 cullerades d'aigua.

Barregeu la mantega amb el sucre fins que quedi cremosa, afegiu-hi la xocolata tèbia, els melindros molt esmicolats i les fruites seques triturades i barregeu-ho bé.

Poseu tota la barreja en un motlle rectangular, untat amb mantega i deixeu-ho reposar durant 24 hores amb un pes al cim.

Desemmotlleu-lo i reserveu-lo fins que s'hagi de servir.

Lluís Herrera, Centre Cívic del Pont Major

Cultura

19

Barcelona - Salamanca i viceversa

FOTOS: PLURAL COMUNICACIÓ

Les Fires de Sant Narcís d'enguany han posat a l'abast de la gent de la ciutat i dels seus visitants la possibilitat de visitar l'exposició d'alguns dels documents retornats a la Generalitat de Catalunya de l'Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.

Aquesta exposició fou inaugurada el dia 24 al Centre Cultural la Mercè pel director general del Patrimoni Cultural, Josep Carreté, l'alcaldessa, Anna Pagans, i altres autoritats. El comissari de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" és el gironí Ramon Alberch, subdirector general d'Arxius de la Generalitat.

El llarg i tortuós camí d'aquests documents comença quan el règim

franquista institueix uns serveis policials especials que es dediquen a espoliar el territori de Catalunya a mesura que el seu exèrcit n'efectua l'ocupació.

No deixen res sense escrutar. Confisquen tots els documents que cauen a les seves mans: d'ajuntaments, d'entitats culturals, esportives, carnets i documents personals de molts ciutadans. Més tard, servint-se'n, elaboren fitxers que els permeten, per algun petit detall, inculpar moltes persones com a afins a la República.

Per poder imaginar-se el volum d'aquest intencionat espoli només cal mirar les xifres que dóna Ramon Alberch quan diu: “l'estiu vinent ens

retornaran 1.600 caixes més de documents, el triple del que ens han retornat fins ara”.

El retorn d'aquests documents requisats per esbirros de Franco i el seu règim a la Generalitat de Catalunya l'estem reivindicant els catalans com un acte de dret i de justícia des del final de la guerra (1936-1939) i sobretot des de 1977, any del restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya.

Mai havien d'haver sortit d'aquí, però la seva actual devolució, en part, ajudarà a superar greuges comesos per la dictadura contra Catalunya i el seu poble.

Francesc Pararols

20

Cultura

Unes reflexions sobre les ciències Recordo dos comentaris que, a primer cop d'ull, semblen desconnectats. El primer el va fer fa molt de temps un professional de les ciències de la salut durant els instants previs a una reunió. La frase pronunciada va ser: "La medicina no és una ciència exacta".

Volia dir moltes coses. En primer lloc, que la medicina és encara un art, és a dir, la destresa de guarir malalties amb l'estudi, l'observació, l'experiència i la pràctica. Volia dir també que cada malalt és diferent i que el bon metge sap reconèixer la personalitat del malalt i sap com tractar-lo també d'aquella manera que solem anomenar "amb humanitat".

Potser la frase significava moltes altres coses, però una de molt important és que la medicina no pot preveure exactament quina serà la reacció del malalt a un tractament específic.

L'altra frase la va pronunciar un pagès que col·laborava en una campanya d'extinció de focs un estiu, ja fa molts anys. Es tractava de controlar un foc que s'enfilava per un vessant de muntanya. Si el foc arribava a la carena, deia el camperol, baixaria com un llamp per l'altre costat cap a la vall. Llavors va dir: "El foc es combat amb foc".

La humanitat s'ha servit del foc per desfer-se de boscos i matolls i obtenir terres de conreu, fins al punt d'haver provocat desastres ecològics quan se n'ha abusat. El camperol suggeria que calia crear un tallafoc, arranant la vegetació -potser cremant-la de manera controlada, si no es podia mullar fins a deixar-la xopa- a fi que el foc, quan arribés dalt de la carena, no trobés aliment i s'extingís.

No fa pas tants anys, pels nostres pobles, feia més por la riuada que el foc. El comentari sobre com combatre el foc amb el foc sembla ajustarse a aquell principi general que estableix que les eines utilitzades no han de ser mai més dures que el material que es vol arreglar.

Permeteu-me fer algunes reflexions com a ignorant de l'art sobre les ciències de la salut. Vull inclourehi, a més de la medicina, la infermeria i la recerca que en molts camps (tant de ciència bàsica com d'aplicada) es fa sobre la salut i no només sobre les malalties.

Encara que es poden distingir molts altres punts d'inflexió en la ciència de la salut, en recordaré alguns que a mi em semblen significatius. En primer lloc, la medicina grega (atribuïda a Asclepi o Esculapi), perquè, amb el procediment que consistia en què el malalt passés la nit sòl en un recinte aïllat per "saber" com es podia guarir, de fet incorpo-

raven el paper del mateix malalt en la seva curació. Evidentment, el canvi, introduït per Hipòcrates, que va transformar la medicina en ciència.

Un altre és la instauració de les mesures higièniques i sanitàries (especialment les de salut pública) que van ajudar a eradicar infeccions i plagues. La tercera, des del meu punt de vista, és l'obtenció de principis actius de fàrmacs, vacunes i antibiòtics que permeten un tractament intensiu de la malaltia, poden evitar-la o disminuir els efectes perniciosos. És cert que ens hem trobat amb aspectes negatius al costat dels positius en anar per aquests camins; però, quants de nosaltres podem dir que estem vius gràcies a la penicil·lina?

Qui pot fer-se avui una idea de quines eren les conseqüències humanes i socials de les marques que deixava la verola a les persones que la superaven? No podem veure als cementiris de les nostres ciutats els monuments als morts de les epidèmies, en

Cultura

21

NADALENCA

els temps que s'ignorava com es contagiaven? No va ser fonamental descobrir els bacils i els virus?

Un altre tomb en aquest camí ha estat la utilització pels estudiosos d'aparells i equipaments que permeten estudiar les característiques de les cèl·lules o, de manera poc agressiva, l'estat de salut de les persones, des del microscopi, amb el qual Ramón y Cajal va fer els seus esplèndids estudis del teixit nerviós, fins a la tomografia per emissió de positrons.

Alguns fàrmacs i les vacunes ja corresponen a una actuació que recorda la manera de combatre el foc amb el foc. La seva funció consisteix a estimular la producció pels centres actius metabòlics de substàncies que ataquen els virus o els microorganismes invasors o bloquegen les vies d'accés a l'interior de les cèl·lules. És a dir, és el mateix sistema immunitari el que, impulsat pel fàrmac, reacciona contra la malaltia.

En el futur, potser veurem com es realitza aquesta idea tot induint la generació de formes específiques de cèl·lules biològiques del nostre propi sistema immunitari que actuïn sobre regions predeterminades, que elaborin anticossos concrets sense danys col·laterals i que, per consegüent, s'adaptin al malalt i a la malaltia, que ens mantinguin en estat de bona salut, que reparin els teixits… És a dir, que combatin amb elements de la

seva pròpia naturalesa, com el foc amb el foc.

També és previsible, un cop es trobi un procediment que sigui compatible amb els nostres principis ètics, que les soques de cèl·lules mare puguin contribuir a reparar teixits malmesos per malalties degeneratives, accidents o, simplement, pel pas del temps. I, per què no?, que les investigacions sobre el genoma permetin induir la resposta correcta del nostre metabolisme a les seves pròpies disfuncions.

En el futur, combinarem fàrmacs sintètics, preparats naturals, reparacions de teixits, respostes immunològiques i potser altres procediments avui impensables per millorar el nostre estat de salut. Els professionals de les ciències de la salut potser diran que la seva ciència es transforma en una ciència menys exacta i qui sap si enyoraran l'art de la seva pràctica.

No obstant això, cada solució comportarà nous problemes, que potser no seran només d'ordre físic. Hi haurà malalties. Hi haurà malalts. Cada dia serà més important el tracte humà en l'exercici professional. I, al capdavall, ens hauran de continuar ensenyant a conviure amb nosaltres mateixos com feien els metges grecs amb els seus malalts fa més de tres mil·lennis.

Joan Miró Ametller

Les campanes canten la Nit de Nadal.

Les campanes dringuen demanant la Pau. I, l'àngel de bronze de la Catedral repeteix missatges que el vent va escampant: Alegries dolces, donar-se les mans, mirar les persones amb els ulls molt clars, regalar somriures i saber escoltar.

La Nit del Déu-Home no és només xampany, ni torrons, ni neules, va molt més enllà: És l'estrella blanca que en el cor roman.

Asseure's a taula amb el teu germà.

Sentir el Sol que escalfa i saber estimar.

Imma d'Espona

CANT DE DESEMBRE Espai de calma d'un capvespre arraulit.

Els estornells emprenen la volada suggerent i enfollida.

Udols del vent travessen les finestres.

Arpes de pluja desgranen melodies.

L'hivern ha tret el cap.

Una llum blanca envolta el meu silenci.

A dins, el foc abriga els pensaments com un cant de bressol

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Descabdellant filaments de neurones, l'esperit creix.

E.H.

Imma d'Espona

22

Barris

CARME - V

FOTOS: JUANJO VALEROS

Parc infantil del carrer del Carme.

Records Records

que sónque història són història El barri del Carme-Vista Alegre, està situat a la vora dreta del riu Onyar i s'estén des del Jardí d'Infància fins al barri de Vila-roja. Els orígens d'aquest nucli urbà són força recents. L'any 1875, data del primer cens efectuat a l'Estat espanyol, dels 14.165 habitants que hi havia a Girona, solament 242 pertanyien al barri esmentat, si bé en el segle XIII existia un convent de frares carmelites, actualment desaparegut, que va donar nom a la barriada. Concretament fou edificat en temps del bisbe Bernat de Vilamarí (1292-1311) i enderrocat l'any 1653, i en aquells temps tota aquesta zona de fora muralla de la ciutat només era habitada per alguns modestos jornalers i treballadors.

En els darrers anys del segle XIX i primer terç del segle XX, a Girona, com

en d'altres ciutats, es va produir el fenomen de les urbanitzacions de caseta i hortet, algunes de les quals -ben poques actualment- són visibles en els carrers propers al parc de Vista

Alegre. Els gironins hi acudien atrets pel paisatge, aleshores gens magnífic, d'aquest sector de les fonts del Rei, del Canó, del Capritxo, de les aigües llavors netes de l'Onyar als indrets de les Tres Roquetes i dels Tres Pals, on la gent anava a pescar i banyar-se. Però fou el procés de creixement de la Girona dels anys cinquanta i seixanta el que va anar configurant l'actual fesomia del barri. L'any 1967 es va inaugurar l'Institut Jaume Vicens Vives i un any més tard es va propiciar la construcció de la parròquia de Santa Maria de Vista Alegre.

Parlar de Vista Alegre és parlar del seu camp de futbol, que es va inaugurar el 29 de juny de 1922 amb la visita del FC Barcelona, amb el seu mític jugador Samitier, que es va enfrontar a la Unió Esportiva Girona

Barris

23

VISTA ALEGRE

Seu social de l’AVVAC.

Carrer del Carme.

(predecessor de l'actual Girona FC). El resultat d'aquell partit va ser de 5 a 2 a favor del Barça. D'aquesta manera i durant molts anys fins a arribar a la temporada 1969-70, l'estadi de Vista Alegre va veure moltes tardes de bon futbol. D'altra banda, el 1940 va ser construïda una pista d'hoquei sobre patins on jugava aquell extraordinari equip del Girona CH amb els jugadors Caula, Colls, August Serra, Sastre, Bassó, Escriche, Ferrer, Tripla, Vilar, Ferran, Josep M. Vallmajó, etc. A la

Pista poliesportiva del Parc de Vista Alegre.

El riu Onyar.

barriada hi havia els tallers de l'esparter Fidel, l'obrador del flequer Serra, els tallers de tintoreria de l'Amos Piferrer, la fàbrica de matalassos d'en Serrat, la fàbrica de marbre de l'Oliver de Veis, una fàbrica de taps, el cinema Familiar i el famós forn de calç, a dalt de tot. Cal també esmentar el Centre Republicà, avui pràcticament en runes, i la clínica l'Aliança. Al costat mateix de la carnisseria Cufí va néixer la que després seria una de les primeres empreses gironines: COME-

XI. I qui no recorda, amb nostàlgia, el Patronat de la Joventut Sant Pere Claver, al final del carrer Pasqual i Prats, on els anys quaranta tots els diumenges al matí s'impartia catequesi i a la tarda cinema, amb el Gordo y el Flaco, en Charlot, etc. Fins aquí, a grans trets, una visió personal d'aquesta barriada on hem passat tota la nostra vida.

Jaume Teixidor Expresident de l'AVAP

24

Ahir i avui

Ahir

Carme - Vista Alegre

Avui

Antic camp de futbol de la UD Girona, al barri de Vista Alegre. Ajuntament de Girona. CRDI (FototĂ­pia Thomas, ed.).

Imatge actual del Parc de Vista Alegre (Fotografia: Juanjo Valeros, 2006).