1r quatrimestre 2007
25
ENTREVISTA
August Serra QUALITAT DE VIDA
Espai de salut BARRIS
Montjuïc, una història lamentable
Hivern florit Canvi climàtic
2
Editorial
El canvi climàtic: demà pot ser tard es persones de més edat, lògicament perquè tenen una experiència vital més llarga, són les primeres que van intuir que “el temps canviava”. La majoria recorda èpoques de joventut molt més fredes a l’hivern, més humides a la primavera i la tardor i menys càlides a l’estiu, en què l’aigua brollava arreu abundant i el sol no cremava com passa ara a l’estiu. El temps és boig, deien els avis, encara que ningú no els feia cas. Ara sí, tots ho sabem. Els científics han certificat allò que la gent de més edat veia com una evidència. El canvi climàtic és real i la causa és l’activitat humana. A mesura que es donen a conèixer nous estudis descobrim la magnitud de la tragèdia.
L
A finals de segle l’escalfament del planeta pot haver augmentat 5 graus. Per fer-nos una idea del que significa cal saber que la diferència de temperatura que hi havia entre la darrera glaciació i l'actualitat és tan sols de 5 graus. Es dóna per fet que haurà desaparegut l'Àrtic, els gels de Groenlàndia, els boscos tropicals com l'Amazònia, també haurà desaparegut el 60% de les espècies animals i vegetals, el desert ocuparà grans extensions del planeta i l'aigua dolça natural serà un luxe tan gran que les dades aportades pels últims estudis parlen de centenars, possiblement milers de
Núm. 25 - 1r quatrimestre 2007 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Imma García (C. Jubilats St. Jordi Caixa Catalunya), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luís Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Almario (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Ma.-Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60) i Ma. Dolors Vilallonga (Assoc. G. G. Barri Vell).
El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona
Foto portada: Juanjo Valeros Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96
milions de persones mortes per inanició i manca d’aigua a la dècada del 2080. Que ciutats com Londres, Tòquio, Hong Kong, Shangai o Nova York quedin sota l’aigua per la pujada del nivell del mar serà tan sols una anècdota més. La solució també la tenen les persones de més edat. Cal decréixer. Sona malament perquè fa 50 anys que parlem de creixement però resulta que ens hem passat de mida. No es tracta tan sols de complir els acords de Kyoto i reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle un 15%. Aquesta fita que alguns veuen tan impossible és només el primer pas. Les reduccions d'emissions han de baixar fins a un 60% durant aquest segle per garantir que hi pot haver vida humana en condicions similars a les actuals en el proper segle. Estem, doncs, davant la necessitat d’una retirada, d’un canvi de cultura en què la voracitat material deixi pas a una nova cultura de l’austeritat, en què el pas de la nostra vida pel planeta sigui el més lleuger possible per garantir que altres podran fer el mateix darrere nostre. És el que s’anomena la sostenibilitat. El repte més important dels nostres temps.
Enric Pardo REGIDOR DE SOSTENIBILITAT DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA
SUMARI 2 EDITORIAL
El canvi climàtic: demà pot ser tard
3 OPINIÓ 7 CIUTAT 12
Vida associativa de la gent gran El Servei de Gent Gran de l’Ajuntament informa
13 GASTRONOMIA Filets de vedella empanats i cistellets de taronja amb fruites 14 ENTREVISTA
August Serra, jugador del primer equip d’hoquei fundat a Girona
16 CONSELL G.G. Una reivindicació atesa 18 QUALITAT Espai de salut DE VIDA 19
Vigilem amb la calor!
20 CULTURA
Canvi climàtic: la Terra i els humans
22 BARRIS
Montjuïc, una història lamentable
24 AHIR I AVUI
Montjuïc
Opinió
3
A l’Ebre, com a amics E
l passat mes de setembre, a l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR), vàrem rebre una invitació del Sr. Aquilino Comesa Vicente, alcalde de Corbera d’Ebre (Tarragona), per assistir a un acte en defensa de la pau. Hi convidaren combatents dels dos bàndols enfrontats durant la Guerra Civil, 1936-1939. Corbera, en el transcurs d’aquella gran batalla de l’Ebre, va ser més d’un cop ocupada per l’exèrcit dels revoltats i pel dels defensors de la República. L’antic poble de Corbera va quedar totalment en ruïnes. En aquest estat és com es conserva avui, és visitat i serveix, juntament amb el museu, d’exponent del que no havia d’haver passat mai. Els invitats i bastants veïns del poble emprenguérem un recorregut pels carrers i cases ruïnosos de l’antic poble, i rètols descriptius i vistosos t’assabentaven del que allí havia passat 67 anys abans del dia d’avui. Davant la façana de la semidestruïda església del poble varen tenir lloc uns breus parlaments d’alguns membres de les associacions d’excombatents convidats: Pere Godall, excombatent republicà enrolat amb 17 anys a la quinta recordada com “del biberó”, rememora que va passar directament de l’institut de segon ensenyament al front de l’Ebre. Defensava la República però sense tenir cap ideal polític: “En el meu batalló érem 1.000 quintos i en el primer combat seriós
per Francesc Pararols
En Francesc Pararols amb antics soldats de la República i de Franco (Foto Joan Puig). que vàrem tenir, només en vàrem estaven a terra, la guerra a l’aire, sense quedar 200. Als 85 anys no he volgut menysprear-ne el perill, era molt més faltar al primer acte de reconciliació còmoda, “no sabeu que bonic és això històrica que ha convocat l’Ajunta- que fem aquí”, va afirmar mentre instava l’alcalde, Sr. Comesa, a repetir ment de Corbera d’Ebre.” Ricardo Vilar, carlista del Terç de Nos- cada any la iniciativa . tra Senyora de Montserrat, es quei- Un “biberó” va afegir: “Això s’acaba, xava que aquests actes de reconcilia- en quedem molt pocs, però amb ció i per la pau arribin tan tard, i Joan aquests actes es demostra que no s’ha Maria Ferrer, del mateix Terç, que té de guardar cap rancor.” cura d’un petit museu del Terç a L’alcalde, com a testimoni de l’acte i Villalba dels Arcs, va remarcar que la per cloure’l, va descobrir una placa germandat sorgida del Terç “és com- sota una vella olivera amb un text pletament apolítica i es dedica a resar gravat en quatre idiomes diferents, pels morts i perquè no torni a venir en castellà diu així: “No hay caminos para la paz; la paz es el camino”. mai més una desfeta com aquesta”. Com a membre de la Junta Directiva El lema fixat a la placa de referència d’ADAR, va pronunciar unes paraules correspon a Mahatma Gandhi, lleSimó Fiestas Martí, coronel expilot de gendari lluitador per la independèncaça de l’exèrcit de la República. Va cia del seu país, l’Índia, i per la pau admetre que els herois en una guerra arreu del món.
Amic Francesc, En nom meu i en e de tots els companys amb els que tant has treballat per tirar endavant el Consell Municipal de la Gent Gran, et vull fer arribar el nostre afecte i acompanyar-te en aquest moment tan dolorós per a tu i per la teva família.
Som conscients de què res del que et puguem dir ara pot mitigar la pèrdua que heu patit, però sapigueu que hi som per tot el que pugueu necessitar. Una abraçada, Joan Olòriz
4
Opinió
▼ OPINIÓ
Organigrama de les pensions E
per Narcís Amagat
n la primera taula es poden observar les pensions mínimes del 2007, les quals premien les pensions més baixes. En la segona taula es pot constatar l’evolució de les pensions dels quatre darrers anys amb els augments assolits. També s’observa el corresponent increment en % de l’any 2007 respecte als anys precedents. L’esforç que està fent el govern actual, que vetlla pel benestar social i principalment pels més desfavorits, els que més ho necessiten, produeix un resultat positiu però encara insuficient. Si el govern anterior, amb voluntat democràtica, hagués estat sensible amb els més febles, seguint aquesta mateixa postura, ara estaríem més a prop dels objectius que es volen i és necessari assolir: eliminar els ingressos precaris amb què viuen algunes persones i suprimir la pobresa que encara subsisteix a l’Estat. Encara falta molt per arribar a aquest objectiu desitjat, però amb bona voluntat i esforços proporcionals, invertint els recursos financers possibles, s’aconseguirà eradicar aquesta deficiència.
PENSIONS 2007 REV. 2%
TIPUS DE PENSIÓ
JUBILACIÓ
Amb 65 Menor de 65 Gran Inv. Absoluta Total amb 65 Total (75%) +- 60 64 Amb 65 Entre 60-64 Menor de 60 Menor de 60 +CF Normal benef. Menor 18 Minusv. +65 Absoluta benef. Normal benef. 1 Benef. +65 1 Benef -65 Minusv. +65% Minusv. +75%
INCAPACITAT PERMANENT
VIDUÏTAT 52%
ORFENESA
FAVOR FAMILIAR
PF
SOVI LÍMITSOVI + VIDUÏTAT NO CONTRIBUTIVA MÀXIM MENSUAL LÍMIT D’INGRESSOS SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL IPREM LÍMIT VIDUÏTAT - 60 CF (75% SMI *12) LÍMIT ORFENESA +18 (75% SMI *14)
INCREMENT I GUANYS DE PODER ADQUISITIU JUBILACIÓ I INCAPACITAT Amb cònjuge +65 anys Idem. -65 anys Sense cònjuge +65 anys Idem -65 anys VIDUÏTAT Viduïtat +65 anys Idem de 60 a 64 anys Idem -60 c/ amb càrregues i discapacitat +65% Idem. -60 sense càrregues ALTRES Orfenesa i f/ familiars Orfenesa +18 anys i minusvalia =+65% P. No contributiva SOVI
AMB CC
SENSE CC
606,06 566,41 909,09 606,06 606,06 566,41
493,22 459,57 739,83 493,22 493,22 459,57
493,22 459,57 366,74 493,22 149,13 383,84 361,41 312,43 383,84 361,41 312,43 468,65 338,84 986,44 312,43 2.290,59 7.576,84 6.495,29 570,60 499,20 5.135,40 5.991,30
2004
2005
2006
2007
% INCREMENT RESPECTE 2006
% INCREMENT RESPECTE 2004
492,02 459,83 417,81 389,31
531,21 496,45 444,74 414,40
569,07 531,84 469,73 437,68
606,06 566,41 493,22 459,57
6,50 6,50 5,00 5,00
23,18 23,18 18,05 18,05
417,81 389,31
444,74 414,40
469,73 437,68
493,22 459,57
5,00 5,00
18,05 18,05
389,31 310,66
414,40 330,68
437,68 349,27
493,22 366,74
12,69 5,00
26,69 18,05
126,30
134,45
142,02
149,13
5,02
18,08
126,30 280,37 304,08
134,45 292,76 317,51
201,18 303,33 328,97
312,43 312,43 338,84
55,28 3,00 3,00
147,37 11,43 11,43
PRESTACIONS FAMILIARS PER FILL A CÀRREC DE 18 O MÉS ANYS AMB MINUSVALIA
Minusvalia = o +65% Minusvalia = o +75%
272,03 408,05
289,57 434,36
303,33 455,00
312,43 468,65
3,00 3,00
14,85 14,85
Opinió
5
▼ APUNTS DE PREMSA
Recolliran anècdotes sobre el turisme entre la gent gran L’Ajuntament vol incrementar els establiments informadors turístics 16/01/2007 – Paura Rubert, L’Escala. Diari de Girona
El Patronat de Turisme de l’Escala està treballant en diferents iniciatives turístiques que impliquen la participació dels establiments i la gent gran com a informadors turístics. Entre aquest segon grup treballaran per recollir el que recorden sobre el turisme en el que anomenen un anecdotari sobre la memòria turística. L’any passat es va portar a terme el projecte Pla d’Amfitrions, a partir del qual vuit establiments van aconseguir la placa d’Informadors Turístics Locals. Actualment el Patronat de Turisme vol ampliar el nombre d’establiments que disposin d’aquest servei d’informació i per això ha proposat tres projectes que es realitzaran en els propers mesos amb aquest objectiu. En primer lloc, ha preparat un curs de reciclatge per aquests vuit establiments que està previst per al 20 de març vinent. En segon lloc, s’ha decidit fer un Pla d’Amfitrions per a la gent gran, concretament per als majors de seixanta anys, amb la tasca de recollir entre tots els participants l’anecdotari de memòria turística local. En tercer lloc, es farà una segona edició del Pla d’Amfitrions per ampliar així el nombre d’establiments amb punts d’informació turística. Pel que fa al curs de reciclatge, la regidora del Patronat de Turisme de l’Escala, Laura Fajula, ha explicat, en declaracions a Ràdio l’Escala, que aquestes sessions seran sobretot una reflexió sobre com han viscut aquests establiments l’experiència de ser punts d’informació, per tal de
poder treure’n conclusions i així millorar els aspectes que no hagin funcionat. Fajula va afegir que durant l’experiència d’aquest primer any s’havia mantingut el contacte entre el Patronat i els establiments, els quals rebien setmanalment documentació per ampliar la seva formació, i informar millor els turistes. D’una reunió que es va fer a l’octubre amb alguns dels establiments se’n va treure una valoració molt positiva. Per altra banda, es vol ampliar aquest curs de reciclatge amb una sessió formativa en el mateix Museu de la Sal i de l’Anxova, ja que l’any passat no hi era i per tant no fou possible. Pel que fa al Pla d’Amfitrions per la gent gran, Laura Fajula diu que bàsicament el que volen és fer unes
sessions formatives entorn al Museu de l’Anxova i la Sal, el Club Nàutic i el Port, també sobre les Ruïnes d’Empúries, i la biblioteca Victor Català. Per altra banda, es pretén recollir en un anecdotari totes les memòries que aquestes persones recordin amb relació al turisme. Està previst que aquest pla es desenvolupi entre els dies 19, 21 i 23 de febrer al matí. Per accedir a aquest curs, segons Fajula, ho podrà fer tothom que vulgui donant el seu nom i telèfon a la oficina de turisme de l’Escala. Pel que fa a la segona edició del Pla d’Amfitrions, es preveu fer sis sessions en els dies 27, 28 de febrer, i 1, 6, 7 i 8 de març, i es faria un curs com el de l’any passat, ampliant algunes informacions.
6
Opinió
▼ APUNTS DE PREMSA
Més d’un 60% de la gent gran gironina, satisfeta del seu estat de salut 08/02/07 – N.A. Girona. El Punt
Més d’un 40% de les persones més grans de 65 anys de les comarques gironines consideren que gaudeixen d’un bon estat de salut; prop d’un 20% afirmen que el seu estat de salut és molt bo i hi ha un 5% que el qualifica d’excel·lent. Per contra, la resta de gent gran de la demarcació afirma que el seu estat de salut és regular o bé dolent. La gent gran de les comarques gironines té, juntament amb la de l’Alt Pirineu, una percepció més bona del
seu estat de salut que la de la resta de Catalunya. Aquest són alguns dels resultats que la Fundació Viure i Conviure de Caixa Catalunya ha obtingut en un estudi sobre la qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. L’estudi s’ha fet després d’entrevistar personalment 2.500 persones grans que viuen a casa seva. Una de les conclusions generals és que un 25% de les persones es consideren malaltisses i els problemes de salut amb més prevalença són els musculosquelètics, sobretot entre les dones, seguits dels cardiovasculars, que
afecten més els homes. A més de l’estat de salut, en l’estudi també s’han tingut en compte factors familiars i socials i la situació econòmica. De les persones enquestades, prop d’un 50% viuen en parella i un 25%, soles. La majoria de les persones es mostren molt satisfets de la relació amb els fills i amb els néts. Un 79% dels homes i un 68% de les dones no necessiten ajuda per fer les activitats de la vida diària. Un 20% tenen símptomes depressius i un 10% presenten alteracions de caràcter cognitiu.
▼ CARTES
Suggeriments, defectes, contrastos… Sra. Anna Pagans, Alcaldessa de Girona, Si de tant en tant ens animem a dirigir-li aquests petits suggeriments a El Roure – que dit de passada no té mai data fixa de sortida i el defecte no acaba d’esperonar-nos a ser més concrets referent als temes a tractar –, avui se’ns torna a presentar una bona ocasió per exposar-li un problema que pel temps que fa que persisteix és de creure que la solució no deu ser fàcil. I si els ànims no ens fallen del tot suposem que és perquè vostè posa un interès especial en les missives d’El Roure o bé són de tant sentit comú que no es poden deixar en l’oblit. Diem “una vegada més” perquè estem segurs que el defecte a exposar li ha portat algun maldecap i potser malsons i tot, però El Roure agrairia de cor que aquestes queixes concretes fossin les darreres i per sempre. Expliquem-nos:
Caminant des de la plaça Marquina en direcció a Marquès de Camps hi ha passos de vianants amb semàfors i ben còmodament habilitats per a disminuïts físics, cotxets infantils, etc. Però per creuar el carrer Barcelona des del mateix lloc i dirigir-nos a la ronda Pare Claret (que també està senyalitzada amb semàfors), resulta que les dues voravies d’ambdós costats no tenen la rampa raonable per accedir-hi còmodament; i si l’entrada ja és a partir del començament de Pare Claret, després pla!, no hi ha maneres de fer-ho amb facilitat, i és ben segur que més d’una persona gran hi ha caigut per l’exagerada alçada d’aquella voravia. És possible que a la sortida d’aquest número d’El Roure ja s’hagi solucionat, perquè o els ciutadans pensem que ja no ve d’un pam, o els qui vetllen pel benestar del poble tenen el son massa fort. Enric Homet (Gent Gran “L’Esplai”)
Ciutat
7
VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohexió social. ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Aquest Nadal passat, el nostre centre va compartir la festa amb l’associació MIFAS, que va portar una mostra de pessebres, que va ser exposada conjuntament amb l’exposició d’artesania del casal. També, pels volts de Nadal, cal destacar l’actuació de Banda Band, amb la col·laboració del Centre Cívic de Palau, cosa que demostra una vegada més la gran importància de les relacions intergeneracionals. Igualment els amics de la UNESCO de Girona varen passar un audiovisual titulat Les fites de la història de Girona, presentat per Jordi Dalmau i Coromines, i que va incloure un repàs a la trajectòria artística de Fita. El nostre grup musical va tancar la festa amb un seguit de cançons populars. Dintre d’aquest mes de març vàrem rebre la visita d’un grup d’estudiants de la Universitat de Perpinyà que, acompanyats dels seus professors i també dels de la Universitat de Girona, volien conèixer el funciona-
A l’esquerra, actuació de Banda Band. A baix, el nostre grup musical amenitzant la vetllada.
ment del nostre centre i també les activitats que s’hi porten a terme. Va ser una visita molt profitosa per a tots, per aprofundir en el coneixement de les realitats de la gent gran, a una i altra banda de la frontera. Finalment, com cada any, ja tenim en marxa el concurs literari de Sant Jordi amb la participació tant dels més petits com dels més grans.
ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA
Quina de primavera El dia 20 d’abril es va organitzar a la Llar de Pensionistes i Jubilats una quina de primavera on van participar 32 socis. La majoria estaven molt contents i contentes i, sobretot, il·lusionats per si podien guanyar alguna flor. Les flors van ser les grans protagonistes en aquesta quina de primavera! Per poder cantar els números durant la celebració vam gaudir de la companyia d’una noia veïna del barri, molt activa i que també forma part d’un grup de joves amb els quals compartim espais, experiències i moltes coses més! Finalment se la va obsequiar amb un premi per agrair-li la seva col·laboració i demostrar-li que ho havia fet molt bé. Era emocionant veure la gent jugar en silenci, pendents del número que es cantava i esperant il·lusionats poder fer una línia o una quina. Cada dia a la tarda hi ha
Josep Majó
Marcos Cano Un moment de la Quina de Primavera celebrada a la Llar de Pensionistes i Jubilats de Vilaroja.
un grup de dones que juga al bingo, però aquest dia va ser especial i diferent. Va ser una tarda intensa plena de sorpreses, durant tres hores vam estar jugant esperant que arribés el premi. A la mitja part, vam fer un descans i vam agafar for-
ces amb una mica de berenar per poder continuar . La sort va ser que ningú va marxar amb les mans buides, tots i totes les participants van emportar-se una flor i una caixa de galetes!
8
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR
Carnaval!
Dijous Gras
Com ja és costum al nostre barri, es va celebrar el tradicional carnaval, organitzat per les entitats: associacions de veïns, Associació de Jubilats La Unió del Pont Major, Col·lectiu de Dones La Cata, Club Esportiu Pontenc i la parròquia del Pont Major. Malgrat el mal temps, es va fer la festa de disfresses, amb gran participació de públic. La festa va ser un èxit total. Hi va haver concurs de disfresses, i els guanyadors van rebre uns El concurs de disfresses va ser tot un èxit. obsequis que van ser del gust de tothom. També va haver-hi xocolata amb pel seu bon gust i sobretot per les “mosmelindros, molt ben servida, com és cos- ques” i el “torero”, que van ser molt aplautum, per les dones de La Cata i, per fi de dits pel gran públic assistent a la meravefesta, ball a càrrec del duet Bora Tuna, que llosa festa de Carnaval 2007. Agraïm l’assistència de la senyora Alcalens va fer passar una bona estona. Les disfresses, tant les infantils com les dessa, Anna Pagans, i al regidor de barri, dels adults, representaven princeses, blan- Ignasi Thió. I servidor de vostès diu: “fins l’any vinent... caneus, pirates i personatges de còmics. Una felicitació per a tots els participants, i ...CARNAVAL, CARNAVAL, la, la, la,....!!!”
ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Els fets són ben clars i enlluernadors. El mes d’abril va ser la data que recull dos anys d’anades i vingudes en aquest centre de gent gran del Barri Vell de Girona que voldríem fer més i més acollidor i gran, perquè l’intercanvi de papers i la companyia que es fan els uns als altres són molt beneficiosos. Amb què ho podríem millorar? Doncs per començar amb una biblioteca encara que fos petitona, amb prestatges equivalents a la senzillesa què de moment gaudim. Potser algú ens podria proporcionar un aparell de televisió o un “micro”, per no forçar la veu quan s’ha d’enraonar a un grup. Ja som 85 socis! I això és una satisfacció, encara que sembli minsa. Som membres ben avinguts que projectem fer moltes coses: xerrades, intercanvi d’opinions i criteris referents al món cultural, llegir prosa de categoria, encara que avui dia sembla que va in crescendo, lectura i poesia. L’últim concert de cançons catalanes va tenir una bona acollida, la gent el va rebre amb molta satisfacció, amb una assistència de 40 persones. Cosa que ens fa pensar que hem de continuar treballant. Si algú
Luis Herrera
Com cada any, celebrem el dijous gras, al Centre Cívic del Pont Major. Un berenar amb coca de llardons i moscatell, que va donar molta alegria als nostres estimats socis de l’Associació de Jubilats La Unió del Pont Major. La sala es va omplir de gom a gom. Aquest any hem contractat l’il·lusionista Magik Frank , que ha fet les delícies dels socis, amb els seus jocs de màgia i la seva picaresca gràcia i l’actuació espontània d’alguns socis, que van ser molt aplaudits pels assistents . Per tot això, ens felicitem per la bona acollida que va tenir aquesta festa per part de tots els assistents, i a la vegada volem donar les gràcies a les treballadores del centre per la col·laboració que sempre ens ofereixen. Gràcies i fins l’any vinent.
M. Dolors Vilallonga
Un moment del concert de cançons catalanes. canta o toca algun instrument, serà ben rebut. Les experiències viscudes que volem compartir i la nostra curiositat per les coses de saber, ens estimulen i ens mouen a desvetllar les nostres inquietuds… No ens volem folgar amb la solitud de les
nostres cases. “Maria, Carmeta, Josep, deixeu la cadira i veniu!” Us convidem, doncs, que us apropeu al carrer Albareda i que participeu en alguna de les nostres activitats. Us hi esperem!
Ciutat
9
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ El Sr. Pere Montalban i la Sra. Isabel López dirigint unes Durant l’intercanvi de visites socioculturals, paraules a l’assistència el Centre Cívic Onyar-Vila-roja va convidar els socis del Casal de Taialà i els va facilitar un autocar per assistir a la presentació del aquell temps en aquestes vídeo Mil i una veus, amb comentaris a zones rurals. càrrec de Pere Montalban, membre de la Hi ha persones que encara Coordinadora d’Entitats de l’Esquerra del guarden inoblidables records Ter. Abans de donar entrada al vídeo, el Sr. que enllacen les seves vides Montalban i la Sra. Isabel López, educadora a aquests entranyables social, van dirigir unes paraules als assis- paratges que, molts anys tents i van explicar una mica l’argument de enrere, es destinaven majorila gravació, van ressaltar que el missatge tàriament a l’agricultura i al que es volia transmetre era el moviment pasturatge, llavors sols es migratori a Girona, i particularment als disposava d’inadequats camins i senderes barris de Germans Sàbat, Taialà, Fontajau, que es recorrien a peu o amb primitius mitDomeny i Sant Ponç, els anys següents a la jans de transport, cosa que feia molt difícil aconseguir traslladar-se d’un lloc a l’altre Guerra Civil espanyola. El treball realitzat per l’associació de l’Es- amb normalitat. querra del Ter per fer possible aquest docu- El desenvolupament i progrés d’aquesta ment és d’una importància indubtable, ja àmplia zona que comprèn Germans Sàbat i que és una recopilació d’emotius testimo- els polígons és obra evidentment de l’eficaç nis de molta gent que s’instal·laren per tasca de les administracions competents,
Antonio Almario
Un viatge pel record
ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Les activitats programades per a aquest primer quadrimestre són les següents: Sardanes i dansa catalana: curset de sardanes cada dimarts de 17 a 18 hores. Danses catalanes cada dimarts i dijous de 18 a 20 hores. Vine a ballar amb nosaltres! Manualitats artístiques: dibuix, pintura i altres: cada dimarts i dijous de 17 a 19 hores. Gimnàstica de manteniment: cada Aprenent a ballar Country al Centre Cívic Sant Narcís. dilluns i dimecres de 10 a 11 hores. vam visitar el museu de Víctor Balaguer. En Tai-txi: dimarts i dijous de 10 a 11 hores. aquest museu vam gaudir d’un viatge per A part de les activitats esmentades, també l’art català dels segles XIX i XX. A part de es fan les clàssiques de sempre, com són rememorar la figura del seu fundador, perlabors de la llar i artesania, ganxet, punt, sonatge cabdal de la Renaixença i ministre macramé, brodats, punt de creu, etc, cada d’ultramar, el museu proposa un recorregut dilluns i divendres de 17 a 20 hores. pels mentre del dipòsit El Prado (El Greco, Rivera, Murillo). Aquest museu és en un edifici renaixentista que val la pena visitar. Excursions El dia 31 de març de 2007, excursió a Sant El dia 16 de desembre de 2006 es va fer Joan de les Abadesses i Setcases. A Sant la visita a Castellolí, amb parada a Igua- Joan de les Abadesses vam visitar el lada on es va visitar el museu de la pell i monestir i el museu, del qual destaquem els les caves Bohigues, on vam fer els tastets tres estils diferents: el romànic, el gòtic i el barroc. Un cop acabada la visita, vam veure dels seus caves. El dia 10 de febrer de 2007 es va fer una l’exposició de les maquetes de les ermites excursió al Garraf amb una fantàstica cal- del Ripollès dels segles XI-XII-XIII. En acaçotada a Vilanova i la Geltrú, població on bar vam anar a Setcases, on vam fer un
però també, en part, es deu a l’experiència, el treball i la voluntat que han aportat totes aquestes persones que avui poden contemplar orgulloses com s’ha fet realitat tot allò que en temps passats els semblava un somni. La filmació va ser calorosament aplaudida per tots els concurrents a l’acte. Seguidament, i com a final del programa, la direcció del centre va obsequiar els assistents a un assortit piscolabis.
Josep Casals bon tastet i vam dinar. Els dies 4, 5 i 6 de maig, es farà un viatge a Andorra, on es visitaran les valls i els pics d’aquest país.
Altres temes socials Dia 21 de desembre de 2006, sorteig de 110 lots de Nadal entre els socis del nostre esplai. Dia 22 de març de 2007, taula territorial de coordinació: temes de seguretat i circulació del sector a càrrec de la Policia Municipal i Mossos d’Esquadra.
Esbart dansaire Dia 20 de desembre de 2006, actuació a l’esbart dansaire a la residència Santa Anna de Bescanó. Dia 5 de març de 2007, l’esbart va actuar a la residència geriàtrica de Palau-sacosta. Per indicació del president de l’Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís de Girona, el passat dia 11 d’abril de 2007 a les 17 hores va tenir lloc una assemblea en què, entre altres punts, s’acceptaren les candidatures i es va procedir a la votació de la nova Junta.
10
Ciutat
VIDA ASSOCIATIVA CLUB DE JUBILATS SANT JORDI CAIXA CATALUNYA És típic començar l’any amb grans metes i il·lusions, i al Club Sant Jordi el vam encetar amb ganes i, sobretot, amb grans projectes. Un dels projectes de la Fundació Viure i Conviure amb què hem iniciat l’any és un nou curs: “Pensar bé, viure millor”, l’objectiu del qual és la prevenció de la pèrdua de les capacitats cognitives tot mostrant els diferents mètodes i estratègies (d’una manera fàcil i autodidacta) per cuidar tots els processos implicats a assolir un estil de vida actiu i satisfactori. Es treballen aspectes com la memòria, la concentració, l’atenció, l’orientació, el llenguatge, la comunicació, etc. D’altra banda, el dijous 22 de Presentació del llibre “Els drets del meu demà”. març, un grup de socis del club es va desplaçar a Barcelona per assistir a sensibilitzar i informar sobre les malalties la presentació del programa Viure i Con- cardiovasculars i els factors de risc que viure de sensibilització “Cuida el teu cor les condicionen. per viure millor”, que va tenir lloc a l’Audi- Per últim, volem fer esment d’un altre d’atori de la Pedrera. El programa consistia quests grans projectes: la presentació del en un cicle de xerrades i tallers interactius llibre “Els drets del meu demà”, una iniciaa càrrec de diferents cardiòlegs i eminèn- tiva de la Fundació Viure i Conviure de l’Ocies en la matèria, amb l’objectiu de pro- bra Social de la Caixa Catalunya. El manual moure hàbits de vida saludables, així com pretén posar a disposició de les persones
CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA El club 60, de l’Obra Social i Cultural de Caixa Terrassa, organitzem un cicle de conferències adreçat a la gent de Girona i comarques, obert i gratuït, i que compta amb la col·laboració de personalitats del món social i cultural del nostre país. Alguns conferenciants que hem presentat són senyor Sebastià Serrano, el doctor Estivill, la senyora Montse Armengou, el senyor Joan Estruch, el senyor Francesc Mauri, el senyor Xavi Coral, el senyor Enric Mata, el doctor Corbella... entre d’altres. Tots ens han parlat de temes diversos: els signes no verbals en la comunicació humana, dormir bé per viure millor, històries de la guerra i la postguerra, aprendre a viure en una societat plural, el canvi climàtic, veritats i mentides, telenotícies, la volta al món en 60 minuts, economia i estalvi en l’etapa de la jubilació, la jubilació, una nova etapa de la vida... El 21 de febrer vàrem organitzar la conferència “dona i infància: drets trepitjats” a
Imma García
adultes les eines jurídiques, institucionals i socials per preparar-se autònomament per a una millor vellesa, incloent el cas d’una hipotètica dependència. La presentació va ser a càrrec del Sr. Jordi Muñoz, advocat expert en matèria de persones grans i assessor dels continguts de la publicació, i va tenir lloc el dia 29 de març a l’Aula Magna de la Casa de Cultura.
Maria-Mercè Costa Un moment de la conferència “Dona i infància: drets trepitjats”.
càrrec de la senyora Pilar Rahola, escriptora i periodista, que ens va explicar la dura i silenciada realitat del món de la dona i la infància a tot el món. Va ser tot un èxit!! La pròxima conferència programada serà el dimecres 16 de maig a les 17.30 h a l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona. La doctora M. Josep Rosselló, especialista en nutrició i col·laboradora del programa de TVE Saber Vivir, ens parlarà de la importància de menjar sa i saludable. Tots hem de tenir present que la nostra
salut i qualitat de vida depenen directament d’aconseguir una bona alimentació al llarg de tota la vida. Amb la llarga perspectiva de vida que tenim actualment, hem de procurar que tota la població conegui les claus d’una bona alimentació. Així doncs, ja ho sabeu, no hi pot faltar ningú!! Us convidem a gaudir de les conferències que organitzem!! Passareu una tarda inoblidable!! Us hi esperem!!
Ciutat
11
VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN
Joan Farré
Aquest inici d'any 2007 també ha suposat l'inici de les obres d'adequació i millora de les nostres instal·lacions del carrer Taga. No només es tracta d'una modernització i millora estètica de les instal·lacions, sinó que en fem una reestructuració completa. El fet més destacable és el canvi d'ubicació del nostre bar, ja que ara se n'està construint un de nou just a l'entrada de la Llar, fet que suposarà una millor distribució dels espais existents (la sala de l'antic bar passarà a ser una sala dedicada a activitats i tallers). També comportarà una major comoditat en l'ús de les instal·lacions per part dels nostres associats (crea- Dues imatges de les obres d’adequació i millora de les nostres instal·lacions. ció de serveis adaptats per a gent amb Totes aquestes obres, doncs, van més enllà verteixi en un punt de referència cultural i cadira de rodes, ampliació de les portes de de la simple modernització del local, perquè associatiu per al nostre barri. les sales, etc.) i una referència visual amb elles el que pretenem també és obrir la Aquestes obres aviat ja les tindrem enllestiexterna atractiva que ens permetrà crear un nostra Llar al barri de Can Gibert del Pla, a des i des d'aquestes línies aprofitem l'ocaefecte crida per atreure els vianants i veïns tots els seus veïns i veïnes, jovent, adults, sió per convidar-vos a tots i totes a venir a de la zona, fet que ara mateix per les carac- etc., així pretenem que sigui un lloc de reu- veure com ha quedat la nova Llar de Jubinió i d'activitats per a tothom i que es con- lats Sant Joan. Us hi esperem! terístiques del local no es dóna.
GENT GRAN “L’ESPLAI” Les associacions de gent gran solen ser reductes que es mouen segons les aficions que dominen els grups influents dels centres i els espais que s’han reservat per a la part més nombrosa lúdica i cultural de socis inscrits, i encara que faci la impressió que les cabudes són adients a totes les activitats, podríem girar la balança i ens adonaríem que cada entitat practica les inquietuds que l’espai adient permet el seu desenvolupament. Per aquestes raons –i sempre amb certes excepcions– en general el moviment associatiu sol basar-se en els jocs de taula, que ben mirat no deixen d’emparentar-se amb la rutinària afició ja practicada “en vida d’hereus”, o sigui, quan encara les eines del treball tenien el seu descans “per anar a fer la partideta”. Això que garbellat sense passió en moments donats no deixa de ser un inconvenient per als locals on no hi ha espais suficients per a la diversitat d’actes, reporta que quan per una celebració s’hi programa un ball col·lectiu, resulta que s’ha de suprimir allò que es considera primordial com solen ser els jocs de taula. I no és que sigui nociu ni negativa la seva
Enric Homet
El ball és una de les activitats més participatives de L’Esplai. pràctica, però tampoc no es pot negar que en siguin els balls de saló, aconsellats i recomanats per metges i psicòlegs, ja que l’exercici físic que comporta el ball és molt convenient, i el contacte amb persones alienes al nostre entorn habitual obre il·lusions i conforta caràcters i nous valors en la nostra llarga vida. L’Esplai de Poeta Marquina és un d’aquests locals esmentats i per això no té més remei que complir
les normes establertes des de fa temps, que es redueixen a tres o quatre ballades anuals. Ara bé, com podeu comprovar, animació a l’abast, cares noves i afició al ball que en temps també fou rutina, però ara, escassejant tant, fa goig de contemplar la darrera ballada del dia de Sant Valentí, amb la desimboltura i elegància que encara es mouen i la majestat “d’unes persones ben aplicades”.
12
Ciutat TELEASSISTÈNCIA
El Servei de Gent Gran de l’Ajuntament informa Des del Servei d’Atenció a la Gent Gran de l’Ajuntament de Girona, pensem que aquesta revista ha de ser, entre altres coses, un vehicle que ens permeti fer arribar a tota la població informació actualitzada del que s’està fent i quins són els objectius que es persegueixen en l’atenció a la gent gran de la ciutat. En un anterior número de la revista es va presentar el servei de teleassistència domiciliària, que l’Ajuntament volia fer arribar molt especialment a les persones majors de 79 i a les majors de 64 que viuen soles o acompanyades únicament de persones també grans. Amb aquesta voluntat es va fer una important campanya de difusió del servei, es van editar tríptics informatius que van ser enviats de forma personalitzada a tots els majors de 79 anys, es va donar a conèixer el servei als mitjans de comunicació locals i, com ja hem comentat, en el número 23 de la revista El Roure en va sortir un llarg article explicatiu. El resultat de tot això ha estat que l’any 2006 el servei va créixer fins a un 81% en nombre d’usuaris i que realment va arribar a les persones que havien estat considerades prioritàries en el seu moment, és a dir, els majors de 79 anys. Enguany el creixement del servei de teleassistència es manté, però de forma més moderada. A final d’any el nostre objectiu és arribar a superar els 500 terminals instal·lats, però també hi ha d’altres millores que ara ens plantegem per tal que el servei, a més de créixer quantitativament, ho faci també de forma qualitativa. Els Serveis Socials d’Atenció Pri-
A dalt, un aparell detector de monòxid i un detector de gas. A l’esquerra, un aparell detector de fums i un altre detector de passivitat.
mària, juntament amb l’empresa proveïdora del servei, Sergesa Televida, que és capdavantera en avenços tecnològics en aquest camp, han començat a definir els perfils d’aquells usuaris a qui, per les seves característiques, serà convenient anar introduint d’altres elements de seguretat a la llar, estem parlant de dispositius de detecció de moviment, de fum i de gas. Des de la central d’alarma del servei de teleassistència, es mantindran les actuacions preventives que ja es van posar en marxa l’estiu de l’any passat, consistents en el control de l’estat de les persones més fràgils i el traspàs d’informació relacionada amb com actuar per combatre les temperatures extremes de l’estiu. Tot s’anirà fent de mica en mica, amb aquest objectiu de servei que ens guia i amb la idea de millorar la qualitat de vida de les persones grans de
la nostra ciutat. També avui aprofitem per informar que molt properament, a la pàgina web de l’Ajuntament, s’actualitzarà la informació corresponent a l’Àrea de Serveis Socials i Joventut. Així doncs es podrà consultar per internet tot allò que des de l’Àrea, i més concretament des de la secció de Serveis Socials d’Atenció Primària, es fa en relació amb l’atenció a la gent gran de Girona. Esperem que la consulta sigui d’utilitat per a tots els ciutadans i que serveixi perquè els Serveis Socials siguin una mica més coneguts per tothom, en un moment en què les noves lleis, tant estatals com de la Generalitat, ens porten cap a una nova etapa de consolidació i de maduresa dels serveis.
Servei d’Atenció a la Gent Gran
Gastronomia
13
GASTRONOMIA
Filets de vedella empanats Ingredients per a 4 persones INGREDIENTS:
P R E P AR AC I Ó
- 8 filets de vedella d’uns 100 g cadascun - 2 ous - Pa ratllat - Llet - Oli - Sal
Aixafeu els filets amb el puny perquè quedin ben aplanats. En un bol una mica gros, bateu els ous i barregeu-ho amb un gotet de llet. Poseu pa ratllat en un plat. Poseu a remullar els filets amb la barreja d’ou i llet. Deixeu-los com a mínim 30 minuts perquè quedin ben impregnats de la barreja. Passat aquest temps, retireulos i saleu-los. Seguidament, arrebosseu-los amb el pa ratllat i fregiu-los amb oli d’oliva molt calent. Abans de servir-los, deixeu que perdin una mica d’oli amb un paper secant.
Cistellets de taronja amb fruites Ingredients per a 4 persones PREPARACIÓ
INGREDIENTS:
Talleu les taronges en forma de cistell. Buideu-les i tragueu els trossos de taronja, reservant la pela, que fa de cistell. Peleu les aranges i talleu-les en trossos petits. Feu el mateix amb la llimona, reservant-ne alguna pela tallada en tires per decorar. Renteu bé les maduixes i piqueu-les. Barregeu-ho tot en un bol i guardeu-ho durant una hora a la nevera. Passat aquest temps, regueu la fruita amb abundant mel, i ompliu les peles de taronja que fan de cistell. Poseu-hi a sobre les nous i les groselles. Adorneu els cistells amb les tires de la pela de la llimona i amb una margarida a l’ansa. Deixeu-ho tot a la nevera fins al moment de servir-ho.
- 4 taronges - 2 aranges - 1 llimona - ¼ de kg de maduixes - 100 g de grosella - mel - nous
Luis Herrera, Associació de Jubilats La Unió del Pont Major
14
Entrevista
August Serra
Un jugador del primer equip d’hoquei fundat a Girona que va guanyar tres campionats del món i va entrenar equips del Japó, Colòmbia, Alemanya i Suïssa August Serra i Mustich va formar part del primer equip d’hoquei que es va fundar a Girona l’any 1935, va jugar amb el Barça, va ser capità de la selecció espanyola, i va guanyar un total de tres campionats i dotze subcampionats mundials. A més, va ser entrenador d’equips del Japó, Colòmbia, Alemanya i de l’equip sobre gel de Suïssa, que es preparava en una pista natural de Núria. Va jugar fins als 56 anys i en la seva època s’enfrontaven la selecció catalana i l’espanyola, en temps d’en Franco. Encara avui, als 86 anys, juga a tennis cada dia i fa excursionisme a peu un cop a la setmana. Diu que l’hoquei està estancat perquè no s’ha renovat el reglament i no té velocitat. - Vós heu patinat molt en la vostra vida? - I tant! En tots els aspectes... - En tots? - Home! Jo parlo de l’hoquei... - Quan vau començar a patinar? - Als vuit anys a la terrassa de casa. Vaig descobrir que el pare tenia dos parells de patins: un Brampton i un Matador i me’ls vaig posar als peus. - I vau caure, és clar. - Sí, perquè el terra era desigual. I em vaig donar una clatellada! I ho vaig deixar. Però dos anys després ho vaig tornar a provar quan van fer una piscina a la Devesa.
- I quan vau començar a jugar a hoquei patins? - Va ser el 1935, als quinze anys amb el primer equip d’hoquei que es va fundar a Girona. El 18 de juliol de l’any següent havíem de jugar un partit amb el Luna Park de Barcelona, però no es va poder fer per haver esclatat la guerra civil. - Quin equip fèieu? - El primer equip que vam fer estava format per mi, Pèra, Mogariega, Comadira i el meu germà, Joan. Però després van entrar Escritxe, Triola, Ferran, Vila, Caballé i altres. - De què jugàveu, vós? - Jo jugava de mig centre. - De mig centre? - Sí, és que llavors hi havia el porter, un defensa, un mig centre i dos davanters. Ara és diferent… - I qui us entrenava? - En Josep Maria Sastre, però se’n va anar al front i ens vam convertir en autodidactes. Ens espavilàvem sols. - I contra qui jugàveu?
- Contra l’equip del GEiEG i de Barcelona. - Qui jugava amb el GEiEG? Hi havia en Coll, en Planas, en Basó, en Vallmajó... - Els guanyàveu? - Anàvem frec a frec... Eren molt bons jugadors també ells. - Amb quina mena de pilota jugàveu? - No era cap pilota... Era un disc de fusta. - No es trencava amb els cops de l‘estic? - A vegades, sí. A un company li van trencar les dents. - On jugàveu? - En una pista que es va construir al costat del camp de futbol de Vista Alegre. - Venia gent a veureu’s? - Sí, molta gent. Van fer unes grades i tot. Al matí hi havia hoquei i a la tarda, futbol. - I quins colors portàveu? - Els del Girona: blanc i vermell.
Entrevista
15
“La premsa francesa em va batejar com ‘el jugador hidalgo espanyol’“ A RAIG!
Diversos trofeus de l’August Serra. - Quins equips d’hoquei importants venien a jugar? - Equips d’Itàlia, de Suïssa, de Portugal com el Passo d’Arcos... - Això quins anys eren? - Després de la guerra, a partir de l’any 1946 fins els seixanta. - Cobràveu força? - Jo només vaig cobrar quan vaig jugar amb el Barcelona: cinquanta mil pessetes per temporada. Però al tercer any em van dir que anaven malament de diners i vaig tornar cap a casa. - I no us va fitxar algun equip estranger? - Bé, jo vaig fitxar com entrenador d’un equip japonés, de la universitat de Ríkia, del 1970 al 1982. - Com us vau conèixer? - És que l’any 1961 hi vaig anar per fer un seminari i unes conferències i vaig fer amistat amb un dels professors. Llavors cada tres anys l’equip venia aquí i jo els entrenava durant un mes. - Vau anar a algun altre lloc? - Sí; també vaig anar a Colòmbia a entrenar diferents equips, contractat per la federació d’aquell país; a Alemanya i a Suïssa per entrenar
l’equip de hoquei sobre gel... - Sobre gel? - Sí, després ells van venir aquí i ens entrenàvem a Núria amb una pista natural, improvitzada sobre un terreny que omplíem d’aigua i esperàvem que es glacés. - Com us hi enteníeu amb els estrangers? - Amb intèrprets. - I el hoquei d’ara és diferent del que jugàveu llavors? - No, perquè el hoquei té un problema: no ha renovat el seu reglament i ha quedat estancat. Per exemple, els jugadors que traspassen la línia del mig no poden recular a defensar i el joc ha perdut velocitat. - Estrany! I fins quan vau jugar en competicions? - Jo vaig jugar fins que vaig tenir cinquanta dos anys. - I quants trofeus vau guanyar, en total? - Jo tinc sis medalles d’or per haver quedat campions del món amb la selecció espanyola i dotze de plata per ser subcampions. A més, tinc dues ensenyes d’or i una medalla al millor esportista de l’any 1954... I la
- Una flor? - La rosa. - Un color? - El verd. - Una pel·lícula? - “Tiempos modernos”. - Un actor? - Charles Laugthon. - Un papa? - Pius XXII. - Un rei? - Juan Carlos. - Un futbolista? - Balmanya. - Divorci, sí o no? - No. - Avortament? - No. - El fet més agradable de la vostra vida? - Quan vam guanyar el primer campionat del món... Va ser un somni, fet realitat. - Què hi ha més enllà del cementiri? - Jo espero anar al cel. - M’heu dit alguna mentida en aquesta entrevista? - No tinc costum de dir-ne. - Doncs, teniu el cel guanyat.
premsa francesa em va batejar com “el jugador hidalgo espanyol”. - Èreu el capità de la selecció espanyola? - Sí, i també en vaig ser seleccionador dos anys i entrenador. - I la selecció catalana, què? - O, en aquell temps havíem jugat una contra l’altra. - Què dieu? I en Franco us ho deixava fer? - Sí; no hi havia cap problema. - Sembla ara. Vejam si resultarà que “contra Franco vivíem millor”? Pere Madrenys
16
Consell G.G.
UNA REIVINDICACIÓ ATESA Es revisaran les pensions de les persones jubilades anticipadament abans de l’any 2002 per acomiadament Al número de la revista El Roure (3r/4t trimestre de 2005) es publicava un article signat per Francesc Pararols amb el títol “Pensionistes discriminats”. En l’escrit, l’autor es feia ressò de la reivindicació d’un col·lectiu de pensionistes, aquells que s’havien jubilat anticipadament com a conseqüència de l’extinció del seu contracte de treball abans de l’any 2002 i als quals s’havien aplicat uns percentatges de reducció de la pensió més desfavorables que els que es van aplicar a partir de l’any 2002 en la mateixa situació.
Una mica d’història L’actual sistema de la Seguretat Social, que va entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 1967, va establir l’edat general de jubilació als 65 anys. Tanmateix la normativa anterior permetia la jubilació anticipada en alguns casos i per això al text de la Llei general de la Seguretat Social es va incloure una disposició transitòria que garantia el dret a la jubilació a partir dels 60 anys per a aquelles persones que l’1 de gener de 1967 tinguessin la condició de mutualistes al sistema anterior. Aquesta jubilació anticipada comportava una reducció del 8% en la pensió per cada any o fracció que faltés per arribar als 65. A partir del 1997 aquesta reducció es va suavitzar per a aquelles persones que haguessin cotitzat a la Seguretat Social 40 o més anys i que es jubilessin anticipadament com a conseqüència de l’extinció del contracte de treball per causa involuntària: només es reduiria la pensió en un 7% per cada any que
faltés per arribar a 65. Finalment el Reial decret llei 16/2001, de mesures per a l’establiment d’un sistema de jubilació gradual i flexible, després substituït per la Llei 35/2002, va introduir per a aquestes situacions una graduació en el percentatge de reducció aplicable, segons els anys de cotització del treballador en el moment de la jubilació. Des de l’entrada en vigor d’aquesta nova regulació (1/1/2002) el percentatge de reducció aplicable per cada any que s’anticipa la jubilació oscil·la entre el 8%, que es manté per als que han cotitzat menys de 30 anys, i el 6% quan la jubilació es produeix amb 40 o més anys de cotització. Tant la modificació del 1997 com la de l’any 2001 no eren aplicables, però, a les pensions reconegudes abans de la seva entrada en vigor, seguint els criteris generals d’irretroactivitat de les normes a les situacions creades abans de la seva aprovació. Aquest tractament dife-
renciat va fer que els col·lectius afectats reivindiquessin un millor tractament argumentant la involuntarietat de la seva jubilació. Aquesta era també la reivindicació recollida a l’article de Francesc Pararols que esmentava abans. El text acabava amb una pregunta: “No haurien, els sindicats, de posarse a negociar aquest tema a la Mesa de la Seguretat Social que actualment està oberta?”.
Posant fil a l’agulla... Doncs, efectivament, recollint aquesta preocupació social, la millora d’aquestes pensions es va incloure a la negociació que va acabar amb l’Acord sobre mesures en matèria de Seguretat Social firmat el dia 13 de juliol passat pel Govern, la Unió General de Treballadors, la Confederació Sindical de Comissions Obreres, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i la Confederació
Consell G.G.
Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme). Aquest acord, el primer en democràcia signat per CEOE/Cepyme i els dos sindicats majoritaris, recull un conjunt de mesures que consoliden el nostre sistema de Seguretat Social, afavoreixen la prolongació de la vida laboral i l’adaptació del sistema als reptes demogràfics, incrementen la correspondència entre aportacions i prestacions per tal de millorar l’equitat del sistema i milloren les prestacions. Entre altres mesures de milllora de les prestacions, l’Acord conté un punt que diu: “S’adoptaran mesures de millora de les pensions causades abans de l’1 de gener de 2002 per treballadors amb més de 60 o més anys que haguessin estat acomiadats i haguessin accedit a la jubilació anticipada, acreditant 35 o més anys de cotització, a través de la incorporació a la pensió que es percebi d’una quantitat a tant alçat.” A partir de la firma d’aquest Acord el Govern va començar a redactar el projecte de llei que havia de recollir els compromisos subscrits. Simultàniament a la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007 s’hi va afegir una disposició que recull la voluntat d’adoptar les mesures necessàries per revisar aquesta situació durant l’any 2007. El passat mes de febrer el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de la Llei de mesures en matèria de Seguretat Social, que recull els compromisos de l’Acord i que actualment es tramita al Congrés dels Diputats. El text inclou una disposició que garanteix la millora de les pensions de jubilació anticipada
reconegudes abans de l’1 de gener de 2002 quan es compleixin dos requisits: un mínim de 35 anys de cotització i que la jubilació es derivi d’extinció de contracte no imputable a la voluntat del treballador. La millora consistirà en el reconeixement d’un increment sobre l’import mensual de la pensió, variable en funció de l’edat del treballador en el moment de la jubilació. El text presentat pel Govern preveu també que aquest increment s’apliqui amb efectes econòmics retroactius des de l’1 de gener de 2007 i que la revisió de les pensions es faci de forma automàtica, sense que calgui una sol·licitud expressa.
17
Segons el calendari previst, la Llei podria aprovar-se al voltant de l’estiu i abans de tres mesos des de la seva publicació al BOE s’haurien de revisar aquestes pensions i pagar-se els endarreriments. En definitiva es tracta d’un exemple més de com és possible avançar socialment i atendre una demanda raonada sempre que hi hagi sensibilitat social i política per escoltar-la i la disposició per seure, dialogar i arribar a acords per part de totes les parts implicades. Pilar Tur DIRECTORA PROVINCIAL DE L’INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A GIRONA
18
Qualitat de vida
Espai de salut Sabeu... quan tenia 60 anys vaig començar a notar els primers canvis... Des de llavors he anat experimentant-los gradualment a nivell biològic, social i psicològic, cosa que m’ha portat a prendre consciència del pas del temps. Aprendre a envellir és fonamental, i amb el pas dels anys he vist que evolucionar és, en definitiva, adaptar-se a les diferents etapes. L’envelliment és un fet que no puc evitar, tot i que he vist que puc atenuar algun dels efectes que m’ocasiona, si tinc en compte alguns factors que m’ajudaran que aquestes conseqüències de fer-se gran es retardin o s’atenuïn en el temps. El que penso és que ara, bé, de fet hauria de ser sempre, el prioritari, el més important, és tenir cura d’un mateix! Ara que ve un canvi de temps, hauria de preparar-me i agafar hàbits per afrontar aquesta estació. He passat un temps fred i difícil, l’hivern, i vaig cap a un temps més calorós... Tinc en compte que hi ha moltes petites coses que puc fer que m’ajudaran a estar millor, coses que ja sé, coses que m’han dit... Haig de tenir en compte que haig de fer EXERCICI. Tinc un munt de possibilitats. Puc sortir a passejar, diuen que hauria de fer-ho uns 30 minuts cada dia, puc anar d’excursió, fer gimnàstica, anar a ballar, anar a la piscina... I tot això no cal que ho faci sol, puc fer-ho amb el meu grup d’amics, ara que tinc temps per dedicar-los, i fins i tot en puc buscar de nous. L’única cosa que haurem de pensar serà a quines hores fem totes aquestes activitats, perquè amb el fred que tot just se’n va, és millor que ens reunim tots en els moments càlids del dia, no excessivament calorosos, com a mig
matí, després de dinar... Aprofitant que faré activitats amb els meus amics, conversarem sobre moltes coses, podrem fer exercici de memòria, recomanarnos llibres, anar al cinema, a veure exposicions, a xerrades..., l’important és que mantinguem viva la lucidesa i l’AGILITAT MENTAL tant com puguem a la vegada que reactivem la VIDA SOCIAL que havíem deixat aparcada fins ara, ja que un dels resultats de fer anys i sobrepassar una edat és la quantitat d’hores de què passo a disposar, moments meus, per a mi, per al que jo vulgui i per compartir-los... Quin bé més preuat el temps! Però també em puc quedar a casa, tot i que no sempre, i gaudir de coses que fins ara no tenia temps de fer, perquè tenia massa obligacions, o de noves activitats que puc descobrir... Són tantes les possibilitats! També haig de tenir en compte que qualsevol època és un bon període per estar amb la família i els amics, per demostrar com són d’importants per a mi els meus éssers estimats, són nous hàbits que puc anar incorporant per a la resta de l’any. També he de pensar en el que menjo, la meva ALIMENTACIÓ, ja que em pot ajudar a estar millor. Puc menjar fruites fresques com la pera, poma, mandarina, llimona, pinya, meló..., n’hi ha tantes, són tan bones, i són molt importants i beneficioses per al meu organisme.
Me les puc prendre de la manera que vulgui, senceres, en compota, en suc natural, barrejades amb d’altres aliments, crues, cuites... Haig de pensar també en la fruita seca que tant m’agrada com les nous, avellanes, ametlles... Puc fer-me verdures i hortalisses bullides, en puré, amb sèmola, amanides, escalivades..., fer servir ceba, all, tomàquet, escarola, enciam, pastanaga, bledes, carxofes, espinacs... I també és essencial que mengi cereals, arròs i pastes, llegums com les llenties i les mongetes sense oblidar-me mai de la carn i el peix. Qui diu que no a un bon filet amb la seva salseta de tant en tant, a una truita de riu amb cansalada feta al forn, a un rostit o a un plat de cullera i cassola? També puc menjar alguns dolços, m’imagino les profiteroles amb xocolata desfeta per sobre, el pastís de nata que vaig a buscar algun diumenge a la pastisseria de sempre o el suís amb el nét alguna tarda, tot i que sé que el millor per a mi és que no n’abusi, però qui diu que no a un capritxet ocasional? I el que potser és més important de tot és tenir una ACTITUD POSITIVA per afrontar aquesta nova etapa, la vellesa. Amb el pas dels anys he guanyat en saviesa, experiència i perspectiva sobre la vida, cosa que m’ha portat finalment a un equilibri personal, a acceptar-me tal com sóc, a estimar-me i valorarme a la vegada que el fet de no tenir tantes obligacions com tenia m’ha suposat un alliberament que em deixa més temps per a mi. No tothom envelleix de la mateixa manera, ni tothom pensa o viu de la mateixa manera, però el que us he explicat no és tan difícil ni complicat... Fins aviat... EMPSA
Qualitat de vida
19
Vigilem amb la calor! LA CALOR I LA HUMITAT EN PERSONES DE RISC PRODUEIXEN UN AUGMENT DE TEMPERATURA QUE POT SER GREU
PERSONES DE RISC
SÍMPTOMES
Nens ● Majors de 75 anys ● Obesos ● Diabètics ● Alcohòlics crònics
Cara congestionada ● Mal de cap ● Sudoració ● Dificultat per respirar ● Pols lent ● Fatiga ● Debilitat ● Ansietat ● Pell calenta i vermella
●
●
PREVENCIÓ Tancar finestres (casa en penombra) ● Romandre en zones fresques ● Beure aigua i sucs ● Dutxar-se amb aigua fresca (2-3 vegades) ● Evitar l’alcohol i els menjars pesats ● Vestir roba fresca ● No fer exercicis físics ●
✔ IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ ✔ ROMANDRE EN LLOCS FRESCOS ✔ NO FER ESFORÇOS
PRIMERS AUXILIS S’ha de portar el pacient a un lloc fresc i ventilat ● Se l’ha de col·locar en posició decúbit supí ● Cal aplicar-li compreses fredes ● Fer-li beure aigua fresca (1 litre d’aigua salada, una cullerada de cafè) ●
✔ BEURE AIGUA EN ABUNDÀNCIA ✔ ROBA AMPLA ✔ SI NO MILLORA, DIRIGIR-SE A URGÈNCIES Dr. Moret
20
Cultura
Canvi climàtic: la Terra i els humans La polèmica sobre l’efecte d’hivernacle s’ha decantat darrerament del costat dels científics, que ens avisen que anem camí d’un canvi climàtic. Un canvi que causarà l’escalfament global del nostre planeta. Els mitjans de comunicació, els darrers mesos, han publicat articles sobre la necessitat del control de les emissions de diòxid de carboni per disminuir la concentració atmosfèrica dels gasos causants de l’efecte d’hivernacle. És cert que el canvi climàtic anunciat té una contribució important relacionada amb l’activitat humana. L’espècie humana és una espècie que modifica el seu entorn. No és l’única que ho fa, ni és la primera vegada que els humans provoquen modificacions d’ecosistemes; però els darrers segles hi ha influït en un grau superlatiu. En la història de la humanitat, ja s’han donat alguns desastres ecològics, de caràcter més local i restringit, causats pels humans. Algunes migracions de pobles han estat provocades per haver de buscar nous territoris un cop assolat el territori ocupat originalment, per exemple, per haver practicat una ramaderia excessiva, per una agricultura desequilibrada o per una tala descontrolada. L’activitat industrial, des de la introducció de la màquina de vapor i l’increment de l’extracció del carbó mineral que calia per alimentar la màquina, ha augmentat exponencialment l’expulsió a l’atmosfera dels productes de combustió sense donar temps per compensar-la al procés d’absorció natural del diòxid de carboni, que s’efectua sobretot en els oceans. L’activitat humana no és, però, l’únic procés que pot provocar canvis climàtics. És, tanmateix, el procés que podem dominar.
Els canvis climàtics que ha patit la Terra al llarg dels quatre mil cinccents milions d’anys de la seva existència poden ser deguts a moltes causes. En primer lloc, a l’activitat solar. Considerem el Sol com una estrella estable. En realitat, és una tempestuosa esfera de plasma incandescent amb un cor en fusió nuclear que alguns creuen que no sempre batega. L’activitat de la superfície experimenta intensificacions periòdiques, que es manifesten per l’increment de les taques solars. El mecanisme nuclear del Sol també pot comportar disminucions de la intensitat de radiació. Aquests canvis d’activitat afecten el clima terrestre, a més de les comunicacions. Pot ser també que en el viatge del sistema solar al voltant de la Via Làctia es travessin regions d’alta densitat de gasos interestel·lars. En aquest cas, o si el Sol es “refreda”, el Sol “s’enfosquirà” i disminuirà la quantitat de radiació que arribarà al planeta. La Terra, fa uns 1.200 milions d’anys, va passar per un rigorós període glacial –i no era el primer–, que va deixar el planeta completament recobert de glaç. Es creu que el van provocar una disminució de la irradiació solar de l’ordre del 6 % i la reducció dels gasos de l’efecte d’hivernacle. No s’està segur de com
se’n va sortir la Terra –potser es va escalfar gràcies a la calor difosa des del seu propi nucli– ni de com va poder subsistir la vida, que té una antiguitat d’uns 3.600 milions d’anys. La travessa, cada trenta o seixanta milions d’anys, d’una regió densa de la Galàxia, es creu que explica la caiguda periòdica de grans meteorits que han provocat extincions en massa. Un gran meteorit pot també enfosquir l’atmosfera i canviar el clima. Una altra causa del canvi climàtic, també relacionat amb canvis en la potència de la radiació solar que arriba a la Terra, és la modificació de l’òrbita terrestre. L’òrbita del planeta Terra al voltant del Sol és ara gairebé circular; però l’excentricitat de l’òrbita pot augmentar i esdevenir més el·líptica. La Terra es trobaria més lluny del Sol que ara en un dels punts extrems del seu recorregut orbital i es podria acostar més en l’altre, sense equilibrar els efectes, de manera que la temperatura mitjana canviaria. La Terra gira sobre ella mateixa al voltant d’un eix de rotació que no és perpendicular al pla de l’òrbita. Aquest eix gira alhora, com el d’una baldufa, entorn de la perpendicular al pla de l’òrbita en un moviment circular, anomenat de precessió,
Cultura que dura uns 25.000 anys. No és un moviment regular, sinó que l’eix “trontolla” en girar i, per consegüent, l’angle d’inclinació varia. El moviment de precessió, que ja van descobrir els astrònoms grecs, explica per què ara el Sol, entre els mesos de març i abril, ja no es troba a la constel·lació d’Àries, com van situar els babilonis el començament de la primavera, sinó en la de Peixos, i l’equinocci de primavera es desplaça cap a Aquari. La precessió i la variació de la inclinació també provoquen canvis del clima terrestre. La Terra és un planeta “viu”. Té un nucli metàl·lic calent (uns 6.000 ºC) que gira a una velocitat diferent de la velocitat de rotació superficial del planeta; per aquesta raó disposem d’un escut magnètic que ens protegeix de les formidables tempestes solars. Un dels fenòmens relacionats amb la calor central és que la superfície de la Terra no és sempre igual. Està formada per plaques que es mouen, es freguen, s’ensorren i emergeixen les unes contra les altres. Aquests moviments són la vida del planeta, l’origen dels terratrèmols, dels tsunamis, de gran part de l’activitat volcànica… i de la
renovació constant de la superfície que la rejoveneix, l’enriqueix, han contribuït a la formació de l’atmosfera, actuen com una fàbrica de minerals i han afavorit la vida. Com a conseqüència dels moviments de les plaques que formen la superfície de la Terra, Amèrica del Nord s’allunya cada any una mica més d’Europa, Àfrica se’ns acosta i Islàndia creix. La modificació de la distribució dels continents ha influït en el clima en el passat i el canviarà també en el futur. La península Índia està xocant amb Àsia des de fa uns 50 milions d’anys i ha provocat, i empeny encara, l’alçament de l’Himàlaia. El clima actual es relaciona amb els canvis de circulació dels vents causats per l’alçament d’aquesta serralada i, probablement, amb el tancament de l’istme de Panamà, que va canviar la circulació de corrents marins, quan les dues Amèriques van col·lidir fa 5 milions d’anys. Precisament, una altra causa de canvis climàtics prové de canvis en la temperatura i en la salinitat dels mars. Existeix un corrent que recorre tots els oceans. Tot fent camí, el riu oceànic varia de temperatura i
L’HAIKÚ D’EL ROURE
Van destenyint-nos els símbols que impulsaren la nostra història.
21
de salinitat i, segons els valors d’aquests paràmetres, corre per la superfície marina o s’enfonsa. La glaciació que va precedir el període actual, de temperatura moderada, es creu que va ser provocada per l’abocament a l’Atlàntic d’un gran volum d’aigua dolça i freda que va modificar el curs del riu oceànic i potser el va eliminar durant un miler d’anys. També s’ha constatat que poden afectar-nos, de manera temporal, les erupcions volcàniques de violència extremada. L’explosió del Krakatoa, el segle XIX, i a finals del segle XX l’erupció del Pinatubo van tenir efectes perceptibles sobre la climatologia. Es creu que una de les sortides d’Àfrica dels homínids està relacionada amb una gran erupció. Tots aquests processos globals no han de servir com a excusa per no esmenar l’efecte, també global, resultant de les emissions industrials, d’origen humà. Perquè es pot fer i s’haurà de fer si no volem agreujar la repercussió d’altres canvis i empitjorar el procés natural.
Joan Miró Ametller
ANDANTE CANTÀBILE La quietud de la tarda t’envolta d’una estranya solitud, contemples el vol d’inquietes papallones, sents el ritme monòton dels coloms i l’ocellada refilant mentre la gent camina amb una certa lassitud. Al fons entre les fulles el vent quasi canta una música indefinida… És diumenge.
E.H.
Imma d'Espona
22
Barris BARRI DE
Montjuïc, una història lamentable
Quan es va començar a construir la ciutat de Gerundae la muntanya ja hi era, però els gironins no en feien cas. Van haver d’ésser els sobrevinguts qui la descobrissin. Els primers que van començar a colonitzar Montjuïc van ser els jueus, però no pas per als vius. L’Aljama jueva va comprar un terreny al vessant nord de la muntanya, prop de la riera del Bou d’Or, i allí hi van enterrar els seus morts durant més de quatre-cents anys, des del segle XI fins a l’expulsió, al XV. Prospeccions arqueològiques recents han permès situar exactament el seu lloc. Però no solament van fer servir la muntanya de fossar sinó que fins i tot li van donar nom. Quim Cufí i
Pere Cornellà, en el seu “dicgironari”, expliquen que Barufa era el nom del cementiri, que per evolució va passar a Barrufa, que va acabar donant nom a la muntanya durant segles. Però hi havia un altre nom que tenia més força, una realitat més potent, que eren el jueus vius. Hi ha testaments de jueus que demanen ser portats “al montjuïc prop de la ciutat de gerona” i altres que demanen que sepultin el seu cos “in monteiudaico civitatis gerundae”. Aquest serà el nom que arrelarà definitivament i arribarà fins els nostres dies: “monteiudaico”, la muntanya dels jueus, la muntanya de Montjuïc. Després dels jueus la descobriran
els militars però solament com a territori de defensa. I aixecaran castell i torres per protegir la ciutat de les invasions dels francesos. Quan hagin complert la seva destinació i perdut valor estratègic les seves ruïnes restaran testimoni històric d’un temps i d’un país. Hi ha un tercer descobriment que tampoc el fan els gironins de sempre, sinó que hauran de fer-lo uns nous arribats. A principis del segle XX la població immigrada troba en els murs i els terrenys del castell enfonsat el lloc ideal per a un primer assentament, i serà en l’onada immigratòria dels anys seixanta que les barraques ocuparan pràcticament tot el castell. Els habitants de
Barris
23
MONTJUÏC
Diverses imatges actuals del barri de Montjuïc (Juanjo Valeros). llavors, que avui viuen escampats per tota la ciutat, es reuneixen actualment un dia a l’any sobre el terreny del castell, per celebrar i recordar amb gran joia els anys que van viure aquí, amb un esperit col·lectiu d’ajuda mútua i germanor que feia suportable les pèssimes condicions d’habitabilitat sense aigua ni llum. Jaume Fabre, en el llibre Girona entre quatre rius, afirma que “la urbanització de la muntanya de Montjuïc ha estat una de les històries més lamentables del creixement de la ciutat”. En el Pla General del 1955 es declarava “zona verda” una gran part de la muntanya. Havia de ser el gran parc de Girona. No podem pas explicar totes les vicissituds viscudes en aquests últims anys de la urbanització, però el cas és
que avui la zona habitable de Montjuïc pràcticament no té ni una zona verda. És un continu d’edificacions i el terrenys que encara no estan edificats ho seran d’aquí a poc temps. Sobre el paper sí que en té, de zona verda, perquè si no, no es podria haver aprovat. Però és una “zona verda trampa”. En el Pla General vigent, C-1 és la qualificació urbanística que s’atorga al “sistema de places, parcs i jardins urbans”. En el plànol de Montjuïc la perifèria de tota la zona edificada està marcada amb el color i la denominació de C-1. La llàstima és que tota ella són barrancs, timbes, fondals, escorrenties o pendents d’angle impossible que en el paper, d’una sola dimensió, no queden reflectits. En cap d’aquestes zones s’hi poden situar “places, parcs o
jardins urbans”, ni tan sols s’hi pot passejar, ja que hi hauria perill de la vida. L’Ajuntament estima que avui, a Montjuïc, hi ha 2.656 habitants i 1.032 habitatges i locals, però molta gent pensa que la població sobrepassa els 3.000 veïns. Enmig de tota aquesta gran zona edificada, hi ha només dues petitíssimes parcel·les marcades amb C-1 (zona verda), que l’Ajuntament té abandonades com si no sabés que existeixen. El castell és una part molt important de Montjuïc i fins avui ningú se n’ha plantejat seriosament la finalitat. És un equipament important de la ciutat i potser també haurà de venir algú de fora a dir-nos què n’hem de fer. Joan Paredes Hernàndez Exregidor de l’Ajuntament de Girona
Ahir i avui
Montju誰c
Ahir
24
Avui
Panorama de Montju誰c des de la catedral. Ajuntament de Girona. CRDI (N. Fargnoli).
Imatge del barri de Montju誰c des de Torre Gironella (Juanjo Valeros, 2007).