Roure 26

2n quatrimestre 2007

La Devesa, un parc desaprofitat

26

ENTREVISTA

Lluís Suy i Ferrer, un esportista polifacètic BARRIS

Les Pedreres

2

Editorial

La llei d’atenció a la dependència és un progrés essencial per als drets ciutadans

L

a Llei d'atenció a la dependència presenta moltes novetats positives i també alguns aspectes polèmics, com pot ser, al meu parer, una innecesària lentitud en el seu desplegament.

cés al sistema: Informen i orienten el ciutadà sobre el sistema d’atenció a les persones amb dependències. Promouen el triatge de les demandes per adequar-les a la realitat del deplegament de la LAPAD per tal d’evitar feina i frustracions innecessàries. Faciliten la sol·licitud i orienten el ciutadà per fer els tràmits pertinents per sol·licitar la valoració. Si s’escau, orienten cap a altres recursos de serveis socials d’atenció a persones.

Per tenir-ne alguna idea clara convé recordar el seu significat com a últim gran puntal de l'estat social. Si a tota Europa -a Espanya amb retard- els principals drets socials han passat pel reconeixement universal de l'educació, la sanitat i la seguretat social, ara és essencial l'atenció a la dependència, entesa com un servei públic que proporcioni suport als que no poden realitzar sols les activitats normals de la vida diària. La xifra de persones en situació de dependència s'ha incrementat molt a causa de l'envelliment de la població, la multiplicació dels accidents laborals i viaris, etc., i els mitjans tradicionals d'atenció -informals i familiars- són clarament insuficients. La llei, que ja existeix en altres països europeus, constitueix, doncs, un progrés essencial per als drets dels ciutadans.

Els principals agents són: ●

●

●

●

Professionals del treball social d’Atenció Primària Social Professionals de salut i de treball social d’Atenció Primària de Salut Responsables i professionals d’entitats de serveis socials del Sistema Català de Serveis Socials (centres de dia, centres residencials...) i dels serveis sociosanitaris.

Entitats socials que agrupen persones i familiars de gent gran, persones amb discapacitat, amb problemes de salut mental...

Per primera vegada, les administracions públiques atendran de manera sistemàtica totes les persones que no poden valer-se soles, per l'edat, per malaltia, per accident o per minusvalidesa. Fins ara la situació -a part de l'ajuda familiar- depenia dels serveis socials de les comunitats autònomes i dels ajuntaments, i els ajuts eren molt desiguals i insuficients. La Llei requereix, per tant, molt personal i enormes recursos financers, tant de l'Estat com de les autonomies. Aquesta Llei ha estat aprovada per una majoria parlamentària molt àmplia i també compta amb el suport de sindicats i patronal.

Des de l’Ajuntament continuarem treballant en el model de desenvolupament del sistema fins aconseguir una plena eficàcia, amb una cartera de serveis àmplia, útil i de fàcil accés. Aquest model ha d’anar acompanyat d’un alt grau de qualitat i dels recursos necessaris per atendre tota la població amb dependència i els seus cuidadors.

El serveis socials d’Atenció Primària Social i els serveis d’Atenció Primària de Salut actuen com a punts centrals d’ac-

TINENT D’ALCALDE DE POLÍTIQUES SOCIALS I COOPERACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

Núm. 26 - 2n quatrimestre 2007 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Carvajal (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60) i Imma d’Espona (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

Aquest Ajuntament i tots els que hi tenim responsabilitats no hi escatimarem esforços.

Joan Olòriz Serra

SUMARI 2 3 6 11 12 14

17 18 20 22 24

EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT

Vida associativa de la gent gran Moments plàcids de la nostra Devesa Passejada pel carrer de la Força ENTREVISTA Lluís Suy i Ferrer, un esportista polifacètic CONSELL G.G. Amb continguts, participació i experiència fem ciutat QUALITAT Espai de Salut DE VIDA Gastronomia CULTURA Planetes d’altres estrelles BARRIS Les Pedreres AHIR I AVUI Les Pedreres

Opinió

3

La llei de dependència

E

per Pia Bosch i Codolà, Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC

n els darrers mesos hem aprovat i aprovarem algunes lleis que tenen una gran importància per al col·lectiu de la gent gran i, en especial, per a la gent gran amb necessitat d’ajut i suport per motius de salut o de situació personal. La primera novetat important ha estat el nou Estatut de Catalunya. Per primera vegada, l’Estatut recull en el primer capítol (Drets i deures i principis rectors), els drets de les persones grans. “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ser discriminades per causa de l’edat”, diu textualment. També inclou un article sobre els “drets en l’àmbit dels serveis socials”. La segona peça legislativa, de gran rellevància, és la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, l’anomenada “llei de dependència”, sobre la qual em centraré. La tercera és la Llei catalana de serveis socials, que està en aquests moments en tramitació al Parlament de Catalunya, i que s’aprovarà, esperem, al llarg d’aquest any.

Per què són tan importants aquestes lleis? Doncs perquè per primera vegada estableixen, en l’àmbit dels serveis socials, drets universals garantits legalment. Es tracta d’un canvi qualitatiu en la consideració de l’atenció a les persones en situació de dependència.

La llei reconeix un nou dret de ciutadania, un dret universal i subjectiu a l’atenció a les persones en aquesta situació, i crea un “sistema per a l’autonomia i atenció a la dependència”. El sistema es configurarà com una xarxa d’utilització pública que integra de forma coordinada, centres

i serveis públics i privats degudament acreditats.

Es crea el Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència” per articular la cooperació entre l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals. Els principis d’actuació són: el caràcter universal i públic de les prestacions, l’accés a les prestacions en condicions d’igualtat i no discriminació i la participació de totes les administracions públiques en l’exercici de les seves competències.

A qui beneficia? A les persones que, de forma permanent i per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una o altres persones o ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària, o en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva autonomia personal. Beneficia, també, per descomptat, de forma molt rellevant les famílies d’aquestes persones que són les qui, en el nostre entorn, atenen majoritàriament aquestes necessitats. Quan diem famílies diem fonamentalment les dones d’aquestes famílies: esposes, mares, filles, nores... A Catalunya es calcula que hi ha al voltant de 300.000 persones amb diversos graus de dependència, el 83% de les quals són ateses per la seva família.

Cal que la situació de dependència i el grau (la llei n’estableix tres: gran, severa i moderada) siguin valorats i acreditats pels equips d’especialistes que ja han començat a treballar i, a partir d’aquesta acreditació, cal elaborar un pla personalitzat per poder rebre la prestació.

Calendari de desplegament de la llei. És evident que la consolidació del que s’ha anomenat la “quarta porta” de l’Estat del benestar (al costat de la salut, l’educació i les pensions) no és una feina senzilla i, per això, la llei en preveu una aplicació progressiva i gradual. S’inicia el 2007 (ja es poden cursar sol·licituds dels casos més greus als serveis socials d’atenció primària) i acabarà el 2015.

L’ordre de la progressió és de major grau de dependència a menor.

Per descomptat hi ha molts aspectes de la llei pendents de concretar dins del Consell Territorial , donat que no les poden decidir unilateralment ni l’Estat ni les comunitats autònomes, en el cas de temes que responen a competència d’ambdós nivells, que s’aniran definint els propers mesos.

La llei inclou també un catàleg de serveis i de prestacions econòmiques, un sistema de reconeixement de la situació de dependència i de dret a les prestacions i les modalitats de finançament del sistema, entre altres aspectes que no hi ha espai per comentar.

El progressiu desplegament de la llei pot donar lloc a nous articles que mantinguin informats els lectors d’El Roure. Jo els recomano que segueixin les novetats o bé per la premsa general o bé per les webs de la Generalitat (www.gencat.cat) o de l’Imserso (http:/7www.segsocial.es/imserso/). Ens farem càrrec de la rellevància de tot plegat quan els efectes arribin al nostre entorn més proper, però és important que, com a ciutadans i ciutadanes responsables anem seguint l’evolució de l’aplicació d’un nou dret social que ha estat llargament reivindicat pels defensors i defensores de l’ampliació de l’estat del benestar.

4

Opinió

▼ APUNTS DE PREMSA

Un col·lectiu que creix i cal cuidar U

1-7/05/2007 - Especial Gent Gran. Redacció. EL MERCAT n dels col·lectius que més ha crescut durant els darrers anys dins la nostra societat ha estat el de la gent gran. La població s’ha anat envellint de forma progressiva i la pròpia societat ha vist com era necessari adaptar-s’hi ràpidament. Tots els elements que s’han anat engegant han provocat que la crescuda d’aquest col·lectiu no s’hagi convertit en un problema, i avui en dia noves propostes com poden ser la Llei de la Dependència fan pensar que cal tenir en compte la gent gran, i també calen espais i infraestructures amb l’objectiu que aquest canvi demogràfic no comporti cap mena de problema. El camí del pas dels anys s’ha de fer amb la màxima normalitat, i si és possible també amb una gran dignitat. A més a més, el lloc per a la gent gran ha de ser complementari i no se la pot excloure com ha succeït en determinades ocasions. Per tot plegat, cada vegada hi ha més conscienciació sobre com i de quina manera cal cuidar la gent gran. La longetivitat que han aportat elements com la medicina han fet que els anys que formen part del que coneixem com a “tercera edat” siguin llargs, i gestionar tot aquest temps necessita una bona estructura que passa per molts estaments, tant privats com públics.

El canvi a les residències i llars de gent gran Un element fonamental per entendre aquest canvi dins la societat actual es pot calibrar a través de les transformacions molt importants

que han experimentat els geriàtrics i el que es coneix encara com a residències per a gent gran. Els canvis en aquestes infraestructures han estat més que evidents a través del pas dels anys. Uns canvis positius i que han servit per millorar tots els serveis necessaris per a la gent gran.

En necessitar més espais per l’augment de gent també s’han pogut trobar fórmules per adaptar-se i combinar la qualitat amb la quantitat. El llistó no ha baixat, sinó tot el contrari; els centres cada cop són millors, disposen de més espai i estan totalment adaptats a les necessitats de cada persona. Les noves tecnologies i l’avenç de la informàtica o dels materials de construcció han fet que les residències donin aquell servei ideal a la gent que comença a tenir graus de dependència. Aquests espais han

canviat de forma radical durant els últims anys, però s’ha d’entendre que s’hi ha vist obligats perquè la societat també ha evolucionat a uns passos molt accelerats.

La coordinació entre els diferents serveis Un element imprescindible perquè la gent gran pugui ser un col·lectiu escoltat i no discriminat passa per la coordinació entre els serveis privats i les administracions. Actualment els centres geriàtrics i les residències obren un gran ventall de possibilitats a tots els nivells, i sobretot un alt nivell de qualitat, no tan sols en les atencions sinó també en tots els serveis que ofereixen.

Però cada cop queda més clar que la complementació amb els serveis socials o amb espais com els esplais i

Opinió

5

▼ APUNTS DE PREMSA

“La coordinació entre els serveis privats i les administracions és un element imprescindible perquè la gent gran pugui ser un col·lectiu escoltat i no discriminat.”

centres cívics és fonamental.

Aquests espais ofereixen noves possibilitats de socialització entre gent gran, i sobretot acaba amb una paraula tan maleïda com és la soledat. En l’actualitat la modernització d’aquests espais per part dels mateixos municipis i ajuntaments ha ajudat a crear un teixit social molt important entre la gent gran, i fins i tot en ocasions ha provocat l’associacionisme que és fonamental dins la societat. Tots aquests elements han evolucionat molt ràpidament, i sobretot, el més important és que ho

han anat fent al mateix ritme que la pròpia societat. Per posar tan sols un exemple, a la ciutat de Girona en l’actualitat la xarxa de centres cívics està formada per un total de sis cen-

tres: Onyar, Pedret, Pla de Palau, Pont Major, Sant Narcís i Santa Eugènia. Una xifra que ha anat augmentant de forma gradual i que deu anys enrere era molt inferior.

▼ CARTES

Dues torres contrastades Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Com que la intenció no és la que en principi volia exposar, aprofito per recordar-li que per les voravies del barri de Sant Narcís hi corren un munt d’individus i criatures en bicicleta, un bon percentatge de les quals van muntades per “estrebadors” dedicats a escollir persones grans i indefenses, i un bon dia s’aprofitaren de la meva esposa. No vulgui saber els camins i tràmits que hi vam dedicar, però res de res. Ah, i pel barri ni un sol guàrdia de cap estament. I no m’allargo més perquè el tema principal de la missiva és que l’endemà, encara cercant per tots els contenidors del barri allò que per a nosaltres era un tresor i per al lladre un rebuig, vaig anar a raure al lloc on hi havia estat ubicat l’edifici de can Puater.

M’il·lusionà el canvi d’aquella torre fins a recórrer tot l’entorn, però menteixo, perquè en endinsar-me pel carrer Rocacorba, ja a tocar de l’antiga torre de les aigües, em va barrar el pas

un munt de materials de rebuig, dissimulant un reixat metàl·lic i quan me’n vaig adonar el pas estava vedat entre herbes i canyes i una gran figuera que l’heura va martiritzant, fins a convertir-se tot plegat en sentinelles d’un passat molt positiu referent a l’antiga torre de les aigües del grup, però que ara resta abandonada i barrant el pas a l’incaut visitant que encara se serveix del sentit comú per anar pel món que cada dia, deixi-m’ho dir, amb abandonaments i decisions absurdes sembla que ens hàgim begut l’enteniment.

Resumint, seria lògic que si es manté la dita torre per un motiu romàntic, se li donés un millor tractament i es mostrés el seu valor amb un entorn net i ordenat, i amb una sortida del carrer Rocacorba al carrer Lleida, que no és res més que una decisió de sentit comú.

Gràcies per l’atenció, i n’esperem resposta mitjançant el mateix sentit comú que nosaltres emprem.

Atentament, Enric Homet i Romà

6

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Les activitats que es van programar en aquest passat segon quadrimestre de 2007 van ser les següents: sardanes i dansa catalana, manualitats artístiques, gimnàstica de manteniment, tai-txi. A part d’aquestes activitats, també es van fer els clàssics cursets de labors de la llar i artesania: ganxet, punt, macramé, brodat, punt de creu,etc.

Excursions La primera sortida es va fer el mes de maig, i tots els assistents van poder gaudir de tres dies a Andorra. Al mes de juny l’excursió va ser a les Gorges de la Fou. El viatge estava programat passant per la comarca del Ripollès fins a arribar a coll d’Ares, a 2 km d’Arles-SurTech, per la carretera de Prats de Molló, on gegantescos penya-segats mostren la rudesa del paratge i la meravella natural única de les gorges.

Al mes de juliol es va programar una sortida a Roses en vaixell per admirar la

costa entre Roses i Cadaqués, però desafortunadament es va haver de suspendre per les condicions meteorològiques, que no van ser favorables.

Esbart Dansaire L’Esbart va efectuar una actuació al mes de juny a la residència geriàtrica Puig d’en Roca , de Girona i Bescanó. I al mes de juny l’actuació va tenir lloc a la residència de Palau-sacosta de Girona.

Altres temes socials El dia 28 de juny es va fer un berenar de fi d’activitats i cursets, al qual van poder assistir tots els participants de les diverses activitats.

El que sí que va continuar són els balls de diumenge programats des del mes de maig fins al dia 29 de juliol. I ja per acabar, s’imposa parlar de la festa del barri de Sant Narcís, que es va celebrar

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Des del passat mes de maig de 2007, l’adequació i millora de les installacions de la Llar de Jubilats Sant Joan ja és una realitat. A part de la millora estètica que han suposat, les obres ens han permès aconseguir que la nostra Llar sigui un espai més útil i accessible per a la gent gran, no només pel que fa referència a una major comoditat en l’ús de les noves instal·lacions, sinó també per una redistribució i reubicació de les nostres sales (i la creació de noves) que possibilitarà una transformació del nostre local en un centre cultural, d’activitats i de reunions molt important per al barri de Can Gibert del Pla i per als seus veïns.

Cal destacar també que tota la nova Llar és accessible i està adaptada a les

Josep Casals

Actuació de l’Esbart Dansaire el dia 4 de juny d’enguany. (Foto: Miquel Pagès).

els dies 26-31 de maig i 1-9 de juny.

L’Esplai de la Gent Gran, col·laborant amb l’Associació de Veïns, va muntar el concurs de dibuix infantil. 77 futurs artistes van participar-hi, dividits en 5 grups segons l’edat.

També cal destacar que el dia 4 de juny, en el marc de la festa major, es va celebrar el dia de la gent gran amb un programa que es va iniciar al matí amb una missa cantada i la tarda va començar amb l’actuació de l’Esbart Dansaire. El dia es va tancar amb el ball de fi de festa amenitzat pel conjunt Bell Temps.

Joan Farré Una imatge de la Llar de jubilats remodelada i acabada.

necessitats dels nostres socis, com per exemple amb la construcció d’una nova rampa a l’entrada i la creació d’uns serveis adaptats per a la gent amb cadira de rodes. El canvi estètic també ha estat molt important, les instal·lacions han guanyat molta lluminosi-

tat i bellesa, i tota la gent que ens visita (socis o no) queda realment impressionada per la millora que ha suposat aquest canvi. Us convidem a comprovar-ho vosaltres ma-teixos, apropantvos a la nova Llar de Jubilats Sant Joan, hi sereu tots molt benvinguts!

Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Quan s’acabi la calor de l’estiu tornarem a iniciar els cursos trimestrals del club 60. Cada any intentem anar variant els cursos que organitzem, per tal que si un trimestre no en trobeu cap que us agradi el següent tingueu més sort.

Els cursos s’inicien a finals de setembre o principis d’octubre, estan oberts tant a socis com a no socis, estan subvencionats Imatge del curs “La Renaixença Catalana”. i amb el material inclòs.

Per preparar-nos per a la tardor hem organitzat un curs de plan- També hem pensat que seria encertat tes medicinals on es podran conèixer fer un curs sobre la jubilació com una les seves característiques i propietats i nova etapa de la vida.

A més, no volem que deixeu de banda ampliar-ne la informació.

Pensant amb el col·lectiu de persones l’expressió escrita i per això farem un més creatives iniciarem un curs d’arte- taller anomenat el joc d’escriure per sania i modelatge on els més manetes adquirir els coneixements bàsics per i els que no ho són tant podran crear el aprendre a comunicar-vos mitjançant cartes, postals, poemes... seu pessebre els dijous a la tarda.

Maria-Mercè Costa

Aquest any estrenarem una aula d’informàtica al club 60, on farem cursos d’internet, ofimàtica i tractament d’imatges d’àudio i vídeo per posar-nos al dia amb la tecnologia.

Ens endinsarem en el coneixement de les teràpies naturals, concretament amb l’aromateràpia on s’explicaran els mecanismes d’acció, formes d’aplicació, mètodes d’obtenció dels olis essencials, característiques de les famílies aromàtiques...

En definitiva, un ventall de propostes per a tots els gustos!

Podeu trobar més informació al club 60 (c/ Campcardòs, 33) o trucant al 972 400 625.

Recordeu que les inscripcions començaran el 3 de setembre!

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA El dia 4 de maig es va celebrar, com cada any, la festa de la Llar de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja per homenatjar la persona més gran del nostre centre.

Aquest any la protagonista va ser la senyora Maria Costa Margall, de 89 anys, i companya fidel de la nostra Llar.

Va rebre una placa commemorativa de mans de la senyora Anna Pagans, alcaldessa de Girona, i un ram de flors que li va donar la senyora Amèlia Barbero, regidora de barri. La senyora Pagans va dir unes paraules a la senyora Maria que la van emocionar, i va dir que mai oblidaria aquest dia.

Tot això va ser després d’un fantàstic dinar per a 150 socis, amb una gran paella, amanida, postres, begudes i cafè per a tothom.

La festa es va acabar amb ball, tots estàvem molt contents i esperant l’any vinent amb la il·lusió d’una nova festa i

Marcos Cano

Tots vam voler fer costat a la Maria en un dia tan especial.

una nova protagonista i amb ganes de tornar-nos-ho a passar tan bé com aquest any.

El dia 15 de maig, va haver-hi una sortida en el trenet petit.

Començava la sortida amb autocar, des de Vila-roja fins a correus, on ens

esperava el trenet per anar a passejar per l’exposició de flors. El viatge va ser molt divertit, i semblava mentida com les persones grans gaudien i reien com si fossin nens petits. A la tornada amb l’autobús des de correus fins a Vila-roja, tots feien cara de felicitat.

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Visita al Grup Alimentari Guissona La Closa, denominat comercialment Bonarea, és un grup empresarial dedicat a la manipulació de productes carnis amb gran varietat de productes frescos envasats i preparats per a les seves àrees de servei i punts de venda i distribució.

La visita a la factoria i les explicacions que ens van donar van ser molt interessants des del punt de vista del consumidor. Ens van informar sobre la higiene en l’envasament, el transport, l’ordre en el treball, la temperatura de manipulació i també sobre la importància de la rapidesa en el transport per arribar al client.

Les dades que ens varen donar ens duen a la conclusió que és una empresa de les més importants d’Europa.

L’empresa sacrifica al dia 100.000 pollastres, 3.800 porcs, 130 vedelles i 600 xais. Es fabriquen cada hora 18.000 hamburgueses, 20.000 botifarres i 18.000 mandonguilles. L’empresa disposa de 20 forns que funcio-

300.000 unitats de pernil ibèric de pota negra.

L’empresa també disposa d’una àrea de restaurant de bufet lliure, on pots escollir l’àpat al teu gust.

Qui hi pugui anar que no s’ho perdi.

Enric Font

Taller de flors i roses

Dues imatges a la visita al Grup Alimentari Guissona.

nen a una temperatura entre 180 ºC i 200 ºC, on couen diferents productes per servir-los envasats al buit amb salsa o farcits. Hi ha uns assecadors de fuet amb una capacitat per a 10.000 unitats. Un assecador de pernils amb capacitat per a 700.000 unitats i

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ La nostra és una associació amb prop de 20 anys de vida que aplega més de 719 associats de tot el sector de la ciutat situat a l’oest del Ter. El nostre objectiu fonamental consisteix a fer possible una variada oferta d’activitats de caire lúdic i cultural amb la qual intentem donar resposta a les inquietuds dels nostres socis: formació, viatges, balls, tertúlies, festes, activitats a l’aire lliure, audicions musicals, teatre, etc. Per altra banda, de portes enfora, la nostra entitat també participa en múltiples activitats comunitàries que periòdicament es desenvolupen en els diferents barris del sector (carnestoltes, festes majors, etc.), i

Luis Herrera

en diferents plataformes de participació ciutadana com ara la Taula Territorial, la Coordinadora d’Entitats i el Consell de la Gent Gran. Tot plegat és el resultat d’un model d’associació que ens esforcem perquè sigui dinàmic i participatiu, i del qual ens sentim plenament orgullosos.

Amb motiu de la festa de Sant Jordi i dins les activitats programades per l’Associació de Jubilats la Unió del Pont Major, el passat dia 12 d’abril es va programar un taller de manualitats.

El taller va anar a càrrec de Clara Gassiot, professora de manualitats del Centre Cívic Pont Major.

En el marc d’aquest taller es varen elaborar centres de taula fets amb flors de roba i canyes pintades amb esmalt.

Va entusiasmar els socis que varen assistir al taller, fet que ha motivat que es demani a la Clara la programació d’altres tallers en les diverses matèries que ella desenvolupa. A la vegada voldríem agrair-li haver-nos fet passar una tarda de dijous d’allò més distrets.

Antonio Carvajal

Aprofitem l’ocasió per donarvos a conèixer la nova junta directiva d’aquesta associació, que es va elegir en l’assemblea ordinària del passat dia 10 de maig de 2007: President, Sr. Antonio Carvajal Cobos; vicepresidenta, Sra. María Galán Pérez; secretari, Sr. Josep Caicedo Costa; tresorer, Sr. Antonio Galindo Luque; vocals, Sra. María Ortega Higueruelo, Sra. Antonia Valle López, Sra. Antonia Ábalos Soto i Sr. Juan Espinosa López.

Així doncs, a partir d’ara seguirem treballant pel bé de la comunitat, i restem a la vostra disposició per a futures col·laboracions.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA CLUB SANT JORDI DE GIRONA

Imma García

Aquesta primavera, al Club Sant Jordi de Girona estem d’allò més actius!

Durant el mes d’abril ens hem desplaçat a Palafrugell, on hem pogut visitar els jardins botànics i el castell de Cap Roig, i on el nostre fantàstic grup de teatre ha pogut desplegar tot el seu potencial artístic amb una actuació de playback al Club Sant Jordi d’aquesta localitat. També al mes d’abril hem viscut la nostra diada, la diada de Sant Jordi, amb molt d’entusiasme, hem preparat una desfilada de vestits de paper, una exposició dels treballs de ganxet i pintura aportats XI Trobada de Colles Sardanistes celebrada a Sabadell. pels nostres socis, i sense oblidar-nos de l’habitual dinar de al proper dimecres 11 de juliol. de maig al parc Catalunya de Sabadell; germanor, que aquest any hem cele- El dilluns 14 de maig, al Club Sant va amenitzar la trobada la Cobla Sababrat a Banyoles.

Jordi de Girona es va dur a terme el I dell, una trobada que va aplegar 1.890 Maig, mes de les flors a Girona, i al Càsting dels Clubs Sant Jordi, on la persones, de les quals 1.000 eren club no ens ho podíem perdre! Durant Fundació Viure i Conviure pretenia tro- balladors... aquesta setmana emblemàtica a la ciu- bar entre els socis la imatge per a les I tot plegat sense decaure, perquè ens tat, ens hem desplaçat també fins al seves campanyes de comunicació. Al esperava un juny mogudet: el divenBarri Vell per contemplar els patis i jar- càsting van assistir-hi persones de dres 1 de juny, la XVIII Trobada de dins, i hem fet una ruta amb el carrilet. més de 55 anys de diferents pobla- Corals dels Clubs Sant Jordi al Gran D’altra banda, el dia 7 de maig va tenir cions de la província: Palamós, Pala- Teatre del Liceu de Barcelona... i nous lloc al club un curs de telefonia mòbil frugell, Girona, Olot, Figueres i Bla- projectes! Com el taller Conviure amb gràcies al qual 19 usuaris es van poder nes... i el matí va transcórrer entre els néts, que és un projecte intergenefamiliaritzar amb aquesta nova tecno- maquillatge, miralls, ombres i flaixos... racional que va començar el dilluns 18 logia, tan útil i sovint tan llunyana per a També vam visitar Sabadell amb motiu de juny i que volia potenciar els valors ells; en vista de l’èxit obtingut, ja en de la XI Trobada de Colles Sardanistes, implicats en la relació educativa avistenim programat un de nou, previst per que enguany es va celebrar el dia 16 néts...

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL El divendres 27 d’abril diada de la Mare de Déu de Montserrat, es va celebrar el segon aniversari de la fundació de l’Associació de la Gent Gran del Barri Vell. Hi va haver molta concurrència.

Cal destacar que a l’acte hi assistiren l’alcaldessa Anna Pagans, Isabel Salamaña i Joan Olóriz. Després d’un excel·lent pica-pica i els discursos de rigor, es va acabar la festa amb la diversió i l’alegria de tothom.

Un moment de la celebració del segon aniversari de la Fundació de l’Associació.

Imma d’Espona

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” El nostre centre passa a denominar-se Casal Montilivi, d’acord amb una resolució del Departament de Governació i Administracions Públiques.

El diumenge 10 de juny i dins les festes del barri es va representar l’obra teatral Ya no sé dónde tengo la sardina amb la doble col·laboració de gent del Casal i de l’Associació de Veïns. Va ser un èxit de públic, ja que hi varen assistir unes 300 persones que varen poder gaudir d’aquesta divertida comèdia.

També volem destacar les visites de diferents casals durant la setmana de les flors (Sant Feliu de Guíxols, Sant Adrià del Besòs, Terrassa, Cardona, Montcada i Reixac, Balsareny, Manlleu i Vilanova i la Geltrú); a tots ells els vam facilitar guies voluntaris per visitar l’exposició de flors. Posteriorment, varen fer ús del servei de menjador amb una sobretaula distreta: tertúlia, desfilada de vestits de paper, etc. Es varen atendre més de 450 persones.

Finalment, el dia 15 de juny, vam fer la diada de cloenda de les activitats, que va consistir en una excursió a Roses i Llançà. Vam tenir visita cultural, un bon

Josep Majó

dinar i un animat ball com a cloenda.

Com podeu comprovar, de feina, al nostre centre no n’hi falta, en tot cas, més gent per portar-la a terme.

GENT GRAN “L’ESPLAI”

Enric Homet

Festes de primavera a l’Esplai Arribat el temps de vacances, gairebé tots els centres de gent gran solen organitzar festes per celebrar-ho. Així, els actes festius, excursions, concerts, balls socials o representacions teatrals omplen les darreres setmanes, abans els companys i companyes de l’Esplai no deixen les feines que han estat elaborant durant el curs i que els han suposat tota una teràpia. El cos fins i tot agraeix aquesta parada en el camí, després de l’esforç mental o físic.

Així a l’Esplai del Poeta Marquina va haver-hi una setmana plena d’actes festius que van ser concorreguts com de costum. Any rere any les directives s’esmercen a donar-hi un to de competència i varietat abans de donar l’entrada a l’estiu i el descans, que deixaran els locals menys ocupats i més silenciosos, fins d’aquí a un parell de

El conjunt de flautes dolces en un moment de la seva actuació.

mesos, quan es reprendrà l’empenta exigida per emprendre el nou curs.

Aquestes festes van ser gairebé sempre amenitzades pel Conjunt de Flautes

Foto: Antoni Culubret

Dolces que per aquestes dates ja ha actuat en diferents llocs de la ciutat i comarca, llocs cada vegada de més nom i prestigi que dignifiquen l’Esplai.

Ciutat

11

GENT GRAN L’ESPLAI

Moments plàcids de la nostra Devesa

A

vui he estat uns instants del migdia gaudint dels moments plàcids de la nostra DEVESA, així en majúscula perquè, quan t’endinses en la seva pau, sembla impossible que pugui restar tan solitària entremig de tant fullam acollidor i lliure de ferums i sorolls que a la ciutat t’escatimen la pau i el repòs. Les poques estones que hi hem gaudit, potser un parell d’hores, s’han fet lliures i esperançadores, perquè aquell palau d’ombres amigues que sempre t’amanyaguen, avui ho feien amb un silenci especial, com si fossin les darreres hores dels seus imperceptibles balanceigs i t’ho volguessin dir a cau d’orella, no precisa-

Foto: Juanjo Valeros

ment per esglaiar-te amb la petita sorpresa, sinó més aviat perquè es bescantaven i es dolien del poc temps que esmercem els gironins a visitar-la. Hi ha com un deix sorprenent d’abandó, que sol ser ja endèmic des dels anys cinquanta, quan els gironins escoltàrem amb massa egoisme aquells cants de sirena provinents de la costa en els començos de l’automòbil. El temps no ha esporgat els encants d’aquelles voltes de catedrals vegetals cobertes d’un fullam serè i amatent, que hi resten impertorbables, però ens hi ha fet girar l’esquena fins a conduir-nos als falsos sortilegis de sol i de masses humanes àvides del canvi mogut i

atrafegat de les ciutats, per caure en un nivell humà difícil de donar-hi sentit si no és per creure en el poc senderi en haver perdut el coneixement de la comoditat, la salut i també aquell punt poètic del qual els nostres avantpassats foren mestres.

La joia de la nostra Devesa –fins i tot sembla mentida-, potser pel motiu exposat de poc concorreguda, segueix en un estat semisalvatge que possibilita aquell veritable encant que ens fa de coixí de preocupacions i constrenyiments, perquè t’ofereix goig i gaubança sense un bri d’exigència que no sigui la virtut mínima d’un ciutadà respectuós amb l’entorn generós que se t’esbatana ufà i abundós d’ombres i solells que ens mostren tot el valor d’un paisatge humil i generós, únic al nostre país.

I aquelles voltes d’un gòtic immens que el vent fa sonar majestuós entre el vol de la garsa solitària que hi posa els seus tons clars i foscos del plomatge acompanyant els llargs sons de tramuntanades amb l’estrident crit de sagrat vigilant de la contrada.

Tot ens captiva si sabem posar-hi el corresponent encant necessari per gaudir de la naturalesa, i en especial d’aquesta immensitat de silencis i verdors en ple estiu, quan el temps recomana camins de solitud frescos i tranquils.

Procurarem que no sigui la darrera vegada de les nostres visites al majestuós palau de solituds i complaences, i millor encara en casos contrastants de freds i crueses intempestives. Serà, segur, tot un altre esdeveniment.

Enric Homet i Romà

12

Ciutat OPINIÓ

Passejada pel carrer de la Força E

l gironí carrer de la Força és un dels més interessants de la Girona vella. Interessant per diversos motius. Per l’arquitectònic, per l’històric i per la gent que hi ha nascut o viscut.

Abans de trepitjar-ne el terra, vull dir-vos alguna cosa del nom. Força vol dir plaça fortificada, o sigui el conjunt de muralles i torres rodones.

Va durar fins al 1362, quan es va ampliar la Força a tot el recinte antic.

D’aquí ve que històricament el carrer es conegués per Força Vella.

Dit això, us convido a fer tots junts una passejada pel Barri Vell de Girona, em voleu acompanyar? Si no podeu, potser per limitació física, llegint el present article, també gaudireu del passeig per la Força. Som-hi!

Venim dels 4 cantons. Pugem uns escalons gens dificultosos i ens trobem a la placeta del Correu Vell. Ara farem un exercici d’imaginació. Hi ha constància fefaent que en aquest indret va existir un portal amb un gran arc. Damunt hi havia una torre rodona del s. XIV. Era un dels portals de la muralla de la ciutat, la de l’Areny. La dita torre es va enderrocar el 1859. Havia servit de presó.

Aquest carrer de la Força és l’antic camí d’Hèrcules, el que posteriorment els romans convertirien en la seva Via Augusta (de Roma a Cadis).

Josep Pla va escriure d’aquest carrer, que anomena el símbol de la vida, dins els Versos escandalosament prosaics i lliures de Girona: “El carrer de la Força és curvilini, d’un corbat de bona llei, més aviat lleuger, no pas dibuixat expressament sinó fet pel gust, el temps i l’interès, l’interès romà s’entén. No són pas corbes per amagar-s’hi; són simplement les corbes de la vida. En la vida no hi ha res

Fotos: Juanjo Valeros

dreturer, purità i mecànic. La vida és excepcional. Les coses reals i pesants són corbades. La llum pesa, les coses difícils i buides són rectes. La realitat i la pesantor de la Força duren a través dels segles”.

Anem pujant... a la dreta trobem la Casa Ribas Crehuet, edifici noucentista de Rafael Masó, del 1927, ara ha complert 80 anys. Si aquí hi hagués un enderroc, segurament ho agrairíem molta gent. M’explico: si de les dues finestres de l’esquerra de la porta principal, l’esquerra, es convertís en porta, es podria retornar a l'ús públic el carreró d’Hernández,

mitjançant l’enderrocament d’una porta tapiada existent, que dóna al carreró.

Una curiositat: l’edifici que podeu contemplar ara és el primer que va tenir ascensor de la ciutat. Corria l’any 1928.

Aviat, a la nostra esquerra, la Casa Burgués. Una citació llatina, citació breu que es pot llegir al pati: “Omne solum forti patria est” (A l’home fort, tot solar li és pàtria).

Davant per davant, trobem l’entrada al Museu dels Jueus. Havia estat el pati de la casa a on hi havia els estudis de Ràdio Girona. Ja fa

Ciutat

molts anys, tots, segur que ho recordeu. Així com noms sortits dels seus micròfons. En citaré uns quants: Francina Boris, Joan Viñas, Enric Casademont, Jordi Oms, Jaume Teixidor, Carmen Delgado, Enric Frigola, etc.

Una placa encastada a la part de la casa núm. 10 ens explica: “En aquest lloc començà l’Institut de Germanetes de Sant Josep (Vetlladores). Fundat per Maria Gay Tibau.

Any 1870”.

Si alcem la vista enlaire veurem la fornícula de Sant Llorenç, nom del carreró adjacent, entrada al call.

Tots podeu recordar que, abans de 1975, una senzilla porta de fusta que semblava una escaleta més que no pas l’inici d’un vial públic, ens barrava el pas. Gràcies a la imaginació i a la iniciativa de Josep Tarrés, l’Ajuntament li donà nom oficial i el feu transitable.

Parlar del call mereixeria un article sencer, no és la pretensió d’avui.

Aquest carrer és el “carrer dels pintors”. Al núm. 13 hi va néixer Joaquim Vayreda, de l’Escola d’Olot, al núm. 16, Modest Urgell, un pintor romàntic, va tenir-hi un taller, i al

núm. 23, el pintor Josep Aguilera va obrir una escola de dibuix i pintura l’any 1926.

Ja ens queden a la dreta les conegudes escales de la Pera, que comencen al peu de la Pabordia, s. XIII-XIV, un edifici destinat a banys.

Sense cansar-nos, tot i fent pujada... a l’esquerra es troba el núm.

25, el casal Tuyet Santamaria, que fou metge i alcalde de Girona. L’interior, accessible únicament durant Temps de Flors al mes de maig de

13

cada any, mereix una visita. És una mansió aturada màgicament en el s.

XIX, amb les seves parets decorades amb frescos de colors virolats. Hi ha una habitació amb un llit que sembla un vaixell, que l’any 1871 va ser traslladat per una nit a la Casa Carles, a la plaça del Vi, perquè hi dormís Amadeu de Saboia, rei d’Espanya.

I ja trobem la placeta de l’Institut Vell, a on actualment hi ha el Museu d’Història de la Ciutat, abans convent de Sant Antoni, del s. XVIII, de frares caputxins. Si pugéssim els tres graons d’accés a la placeta, podríem llegir la placa de grans dimensions de la paret, que ens indica l’altura en què ens trobem sobre el nivell del mar: 85,4 m.

Poques passes més i podrem gaudir de la sorpresa que comporta l’arribada a la plaça de la Catedral, que se’ns apareix de sobte, com si es tractés d’un esclat de pedra. Punt i final.

Heu fet una passejada per la història local d’un carrer, el de la Força.

Això pel que fa a la lectura. Si la feu físicament i hi aneu amb l’article a les mans, encara més bé.

Quim Torra

CELEBRACIONS

L

Dia Internacional de la Gent Gran

es persones grans tenen un gran pes en la societat i per això es creen associacions, casals, equipaments... de, per, i per a la gent gran, que ofereixen formació, lleure, serveis, espais de trobada i on analitzen, debaten i contrasten els diferents temes que els afecten.

Les persones grans són un gran col·lectiu ja que la població de més de 65 anys és un sector cada vegada més nombrós; són persones riques en vivències, saviesa, experiència...,

cosa que les configura com a grans persones i és un col·lectiu molt implicat que presenta propostes i demostra interès per millorar la qualitat de vida...

Per tots aquests motius el dia 1 d'octubre Girona estarà de festa.

La celebració del Dia Internacional de la Gent Gran hauria de ser un moment de privilegi així com un gran moment per retre’ls homenatge. Aquest dia ens hauria d’envair, a tots, la percepció que la

vellesa ha deixat de ser una amenaça i que el temps constitueix una gran oportunitat per recordar, veure, sentir i sobretot per viure.

La iniciativa de l’Ajuntament de Girona i dels diferents serveis que en formen part portarà a terme un cicle d’activitats per commemorar aquesta diada responent a la idea principal de promoure una societat per a totes les edats.

US HI ESPEREM A TOTS!

14

Entrevista

Lluís Suy i Ferrer

Un esportista polifacètic que va aconseguir títols importants en una dotzena de modalitats Lluís Suy i Ferrer va néixer a Girona el 29 de gener de 1927 i des de molt jovenet va començar a practicar tota mena d'esports, aprofitant amb perseverança i esforç les bones qualitats del seu físic. Així va ser campió en pilota nacional a nivell català i subcampió estatal d’hoquei, entre altres títols i trofeus importants aconseguits en altres modalitats, tant en solitari com en equip. Va practicar el tennis de taula, l’atletisme, el bàsquet, l’handbol, el frontó, el futbol, el golf, el tennis… En aquest últim esport va arribar a ser campió i subcampió diverses vegades a nivell local i provincial.

La premsa el va declarar el millor esportista gironí del seu temps i el va definir com el més ben dotat.

Ara practica la pintura i ha fet dues exposicions.

Fotos: Jordi S. Carrera

- Què has fet de bo a la teva vida?

- Res… Bé, gairebé res.

- I de dolent?

- Tampoc… Encara menys.

- Tinc entès que has practicat molts esports.

- Això sí.

- Quins?

- Tennis de taula, atletisme, bàsquet, hoquei, handbol, pilota nacional, futbol…

- Para, para!

- A handbol hi vaig jugar al principi amb onze jugadors, com el futbol, i amb set com es juga actualment.

- Què més has fet?

- També he practicat tennis, natació, frontó…

- Hi havia un frontó a Girona?

- Sí; era d’un particular, a la ronda Ferran Puig, i també n’hi va haver un a la Devesa, al costat de la piscina municipal. Jo feia parella amb en Basó, que era un excel·lent company. També hi jugava en Joan Perich, que era famós pel seu revés.

- Has jugat a alguna cosa més?

- Sí, a golf…

- A golf? És cosa de rics.

- Jo no sóc pas ric, però va arribar

un moment en què vaig creure que era l’esport que podia practicar millor.

- I també hi vas reeixir?

- Home, vaig fer un holy in one l’any 1999, és a dir, una jugada que consisteix a posar la bola al forat amb el primer cop de bastó. Vaig aconseguir el segon lloc en el campionat de Catalunya i el tercer en el campionat d’Espanya. Em van donar un diploma.

- I en altres esports també vas aconseguir èxits notables?

- Mira… L’any 1945 ja vaig ser cam-

Entrevista

15

“Jo sempre he estat un esportista amateur, però amb fitxa federativa”

pió provincial de tennis de taula, fent parella amb en Puig.

- Jugaves com a amateur o com a professional?

- Jo sempre he estat un esportista amateur si bé amb fitxa federativa.

Per tant he jugat sempre en competicions oficials. Si no, no m’hauria interessat participar-hi.

- I has fet diner llarg?

- Ni curt ni llarg. Tot el que he guanyat ha estat en espècie: copes, trofeus, banderes i també algun pernil. Ah! I un joc de pals de golf.

- I els viatges, qui els pagava?

- Només em pagaven els del GEiEG. Et pagaven el tren o l’auto i vint pessetes per dinar. I a Can Culleretes de Barcelona ens cobraven 23 pessetes. N’hi havíem d’afegir tres de la nostra butxaca.

- Quins anys era això?

- Bé, jo llavors en tenia una vintena, és a dir, era pels anys cinquanta.

- Anaves també a l’estranger?

“... tot el que he guanyat ha estat en espècie: copes, trofeus, banderes i també algun pernil.”

- Sí, vaig fer dos o tres viatges. Ens els pagaven i un cop allà ens allotjàvem en cases de persones que practicaven el mateix esport. I al revés, quan els estrangers venien aquí nosaltres els allotjàvem a casa nostra.

- A quins països vas anar?

- A França, Suïssa, Alemanya…

- Com et guanyaves la vida si no cobraves?

- Treballava com a agent comercial.

- He llegit a la premsa que eres un esportista molt ben dotat…

- Bé, tenia molt de fons, era resistent i tenia molta voluntat per anar-hi…

- També he llegit que el GEiEG et

va entregar un pergamí amb el títol de soci predilecte.

- Sí, és que era dels antics. Ara ja estic entre els deu i els quinze primers que queden.

- Qui és el primer?

- En Perich. Ell havia fet atletisme i frontó.

- A quina edat vas començar a fer esport?

- Als setze o disset anys… Anava a jugar a tennis de taula als baixos de Casa Carles.

- Que eres de missa?

- Jo era dels que anomenaven els Lluïsos, un grup que havia fundat un jesuïta, el pare Palau, que després de la guerra va tenir molt d’èxit entre els joves. Hi anava per poder jugar en campionats diocesans…

- On els fèieu?

- A Casa Carles, com t’he dit. Al Sagrat Cor, a la Salle…

- Qui més hi havia?

16

Entrevista

A RAIG!

A dalt, Lluís Suy amb un dels equips del GEiEG i amb altres esportistes. A la dreta, Luís Suy mirant alguns dels nombrosos trofeus guanyats en diversos esports.

- Un era en Joan Julià, que era molt bon noi. En Xavier Puig, en Bartolí…

- No jugàveu enlloc més?

- Sí, al Centre Cultural del carrer de la Força; abans d’entrar a la sala de cine hi havia un ping-pong i hi jugàvem els dissabtes i diumenges.

- Has fet molts amics amb l’esport?

- Jo diria molts companys…

- I t’has creat enemics per allò de l’enveja o la competició?

- No en conec cap, però algun en dec tenir… Jugant a tennis et trobes amb gent que, si no guanya, s’enfada. Fins i tot s’enfaden quan perden jugant a la botifarra…

- També ets campió de botifarra?

- Allà al tennis hi ha un cartell amb els guanyadors i jo sóc dels que hi surten més sovint.

- I ara què fas?

- Ara pinto.

- A casa o a fora?

- A casa i a fora. A casa hi tinc un estudi i faig alguns quadres.

- Has fet exposicions?

- Sí, dues d’aquarel·les a La Llibreria del carrer Ciutadans i una altra al cafè restaurant de la Devesa.

- Com firmes?

- Ara, Lluís Suy… - I abans, no?

- Al principi firmava Yus, el cognom al revés.

- Per què?

- Perquè em pensava que era molt dolent.

- Has venut alguns quadres?

- Home, sí, alguns.

- Els fas pagar molt cars?

- No, però jo penso que n’has de fer pagar alguna cosa o si no la gent no els valora.

- Quina temàtica toques?

- M’agrada sobretot fer paisatges.

- Quins colors hi poses?

- M’agraden els colors de l’arc de Sant Martí.

- Ets autodidacte o te n’ha ensenyat algú?

- Bé, jo de petit ja m’agradava dibuixar i pintar i, a més, he fet un curset al Club Seixanta de la Caixa

- Una flor?

- La margarida.

- Un llibre?

- La balada del abuelo Palancas, escrit per Fèlix Grande.

- Una pel·lícula?

- La diligència - Un actor?

- Gary Cooper - Un papa?

- El meu: Josep Suy i Masachs.

- Un rei?

- El rei del mambo - Un futbolista?

- En Kubala.

- Divorci, sí o no?

- Sí.

- Avortament, sí o no?

- S’hauria de mirar d’evitar.

- El fet més agradable de la teva vida?

- L’arribada dels meus fills.

- Què hi ha més enllà del cementiri?

- Un túnel molt llarg... Jo el vaig veure quan vaig tenir una angina de pit.

- M’has dit alguna mentida en aquesta entrevista?

- No. - Doncs, moltes gràcies per haver participat en aquest joc.

de Terrassa i ara vaig a classe amb la Laura Casas.

- Que puguis pintar molts anys, dins i fora de casa!

Pere Madrenys

Consell G.G.

17

Amb continguts, participació i experiència, fem ciutat

L

’Ajuntament de Girona, conscient de la necessitat d’aprofundir en el coneixement de les situacions i de la problemàtica que afecten el complex i ampli món dels grans, així com de la necessitat d’establir espais de debat i de coordinació, crea un òrgan consultiu, de participació, de promoció i de supervisió.

Vam començar a treballar des del consell quan encara no n’hi havia cap a Catalunya.

Hem hagut d’inventar i fressar camins.

Al principi hi havia un cert Membres de l’equip de redacció d’El Roure. cansament entre els membres del “... actualment representem consell per l’aparent inoperativitat un poder consultiu en el de la feina feta, no se’n treia profit. qual podem opinar i amb Nosaltres hem donat contingut al nostre Consell, hem obert molts propostes clares i consensuades aportem la camps sobre els quals treballar.

Hem obert espais, exercint la nostra experiència i important i serena reivindicació i no facultats, i ajudem a ens hem limitat a recomanar i aconsellar, sinó que hem començat a tre- pal·liar i suportar les ballar materialment en la realització incidències i vicissituds que d’un projecte. puguin sorgir.”

Treballant en concòrdia, la Comissió Gent Gran - Ciutat i l’equip de Des de la nostra òrbita, l’Ajuntaredacció d’El Roure començàrem a definir formes futures d’intervenció ment no ha escatimat esforços en el camp de l’atenció i creació morals i materials i ha donat suport i d’espais plurals i amb una relació d’i- serveis a domicili als necessitats, els gual a igual amb la resta de ciuta- ha ajudat amb voluntaris i gent dans i no de manera segregada, amb especialitzada, ha garantit l’ajuda a propostes exclusives, definint els ser- les necessitats gràcies als serveis veis des de l’òptica de l’usuari, apro- socials establerts. pant-los als entorns habituals de la També n’han sortit beneficiats els vida a la ciutat. que gaudeixen de les seves facultats, Hem aportat la sensibilitat i el bon i tot i no necessitar empara se’ls han sentit dels grans a les propostes millorat els serveis (recentment, el municipals que s’han sotmès al nos- carnet d’autobús). tre parer.

Gràcies a la prestació cívica,

actualment disposem de l’oportunitat de tenir present en cada una de les nostres reunions un regidor, el qual ens explica els problemes de cada àrea i així, amb justificació de causa, col·laborarem i ajudarem a la tasca de qüestionar la ciutat, que també és la nostra i que apreciem.

En la redacció d’El Roure, també hi hagué una fase en què la gent estava poc interessada i eren pocs els que la llegien. Actualment ens consta que amb la incorporació dels casals, que expliquen les seves activitats, i amb les exposicions de cada barri la gent se sent identificada i per resposta fulleja i llegeix cada edició.

Ens alegra ja que El Roure és el portaveu del Consell.

Podem assegurar que actualment representem un poder consultiu en el qual podem opinar i amb propostes clares i consensuades aportem la nostra experiència i facultats, i ajudem a pal·liar i suportar les incidències i vicissituds que puguin sorgir.

Narcís Amagat

18

Qualitat de vida ESPAI DE SALUT

L

Sabeu... La meva dona...

a meva dona es queixava que se li ennuvolava la vista, se sentia dèbil i cansada... Jo, el que veia, era que menjava molt i que tenia molta set, però que se m’estava aprimant molt... i només feia que anar al lavabo, normal, amb les quantitats que bevia... Fa dies, jugant amb el nét, es va fer una ferida, una rascadeta, que molts dies després encara no havia cicatritzat, i finalment vam decidir fer una visita al metge. Tant de bo hi haguéssim anat abans...

El metge li va mirar la pressió, la seva sempre havia estat correcta, que va sortir alta, li va recomanar que es controlés el pes, tot i haver-ne perdut força amb poc temps continuava estant grassoneta, i li va demanar una analítica. Uns dies després hi vam tornar i tenia alteracions en el colesterol i els triglicèrids. El metge ens va demanar si ella feia algun tipus d’exercici físic, si els nostres fills havien nascut amb més de 4 quilos i mig... Que estrany... Finalment ens va demanar si hi havia antecedents de diabetis a la família i ens va dir que probablement podia ser això, la diabetis.

La diabetis és una malaltia crònica, però... Què és? És un desordre metabòlic caracteritzat per la dificultat de mantenir els nivells normals de glucosa a la sang, la glucèmia, el factor més important de la qual és la insulina. La glucèmia, en dejú, ha de ser inferior a 110 mg/dl; quan supera els 125 mg/dl de manera repetida es pot diagnosticar la diabetis. La glucèmia de la meva dona superava sempre els 150 mg/dl, i la conseqüència d’això era l’aparició dels símptomes estranys que ens van portar al metge.

El metge, molt amable, ens va explicar que hi ha diferents tipus de diabetis: la de tipus I sol començar a la infància, el pàncrees produeix molt

poca insulina, per la qual cosa la persona és dependent de la insulina externa, la que s’injecta; la de tipus II és la més freqüent i el nombre de malalts augmenta amb l’edat quan les cèl·lules del cos no responen a la insulina que es produeix.

La diabetis és una malaltia i la meva dona no la pot obviar ni evitar ja que no té cura. Un bon control per mantenir uns nivells, el més normals possibles, de glucosa en sang la pot ajudar a prevenir complicacions relacionades amb el cor i el sistema circulatori, els ulls, els ronyons i els nervis.

El que pot fer és mitigar algun dels efectes de la diabetis, tenint en compte alguns factors que l’ajudaran a fer que les conseqüències de la malaltia es retardin o s’atenuïn en el temps. Els punts clau són: ● Control intensiu de la glucèmia ● Control de la tensió arterial ● Control del colesterol ● Control del pes Per tal de tenir un bon control dels nivells de sucre pot tenir en compte l’activitat física, la presa correcta dels medicaments i sobretot la dieta, això sí, seguint unes recomanacions generals: ● Dieta variada amb tot tipus d’aliments i evitar els sucres, la mel, els

●

●

●

●

●

dolços, les llaminadures, les begudes ensucrades, l’alcohol i els gelats.

Afegir verdura crua a cada àpat però moderar la fruita ja que és rica en sucres.

Consum de cereals integrals i aliments rics en fibra en general.

Cuinar amb oli d’oliva i evitar els greixos d’origen animal i els fregits.

Afavorir la cuina a la planxa, al vapor, al forn o bullit.

Repartir el menjar en 5 preses lleugeres al dia en comptes de 3 d’abundants.

Beure aigua exclusivament.

Finalment, el metge ens va explicar que és recomanable que la meva dona practiqui activitat física regularment ja que l’ajudarà a controlar el pes. El que sí que hem de tenir en compte abans de fer l’activitat física és que el consum de glucosa s’incrementa en fer treballar els músculs i hem d’intentar evitar una hipoglucèmia...

En resum, què voleu que us digui...

Tampoc és tan complicat com ens pensàvem això de la diabetis i no li condicionarà la vida si fa tot el que ha de fer, que en definitiva és tenir cura d’ella mateixa i portar una vida sana.

Salut i fins la pròxima. ●

EMPSA

Qualitat de vida

19

GASTRONOMIA

Perca amb cebes tendres al forn Ingredients per a 4 persones PREPARACIÓ

INGREDIENTS: 2 filets de perca 12 cebes tendres ● suc d’una llimona ● 30 g de mantega ● 1/8 de litre de brou de peix ● 1 culleradeta de julivert picat ● sal ● pebre blanc acabat de moldre ● ●

Renteu el peix, assequeu-lo, salpebreu-lo i regueu-lo amb suc de llimona.

Escalfeu el forn a 200ºC. Elimineu les arrels i una tercera part de la tija verda de les cebes tendres.

Renteu-les i deixeu-les assecar.

Foneu la mantega en una paella i fregiu-hi les cebes a foc viu. Retireu la paella del foc i afegiu-hi la perca amb el dors cap amunt.

Seguidament poseu la perca en un recipient per al forn i deixeu-la coure durant uns 20 minuts. Després afegiu-hi el brou de peix i deixeu-ho 20 minuts més al forn.

Traieu el peix amb l’ajuda d’una pala per tal que no es trenqui i poseu-lo

en una plata prèviament escalfada, envoltada de cebes.

Finalment deixeu coure el brou de peix a foc fort i regueu la perca amb el brou. Adorneu-ho amb julivert abans de servir.

Compota d’albercoc Ingredients per a 4 persones INGREDIENTS: ½ kg d’albercocs ½ l d’aigua ● 200 g de sucre ● ●

PREPARACIÓ Primerament peleu els albercocs i partiu-los a trossos, traieu els pinyols. Reserveu uns trossets d’albercoc per adornar. Poseu al foc un cassó amb l’aigua i aneu-hi tirant la fruita.

Deixeu-ho bullir durant 15 minuts.

Si els albercocs estan una mica verds, deixeu-los coure 10 minuts més.

Aboqueu-ho tot en un bol i deixeuho refredar. Adorneu-ho amb uns trossets d’albercoc i unes fulles de menta i ja ho podeu servir.

Luis Herrera, Associació de Jubilats La Unió del Pont Major

20

Cultura

Planetes d’altres estrelles D

es que el 1992 es va descobrir un cos que girava al voltant d’una estrella de neutrons, els astrònoms han observat un centenar llarg de planetes que giren al voltant d’altres estrelles.

L’any 2004 ja se’n coneixien uns 130.

El 1995 va ser anunciat el primer “de debò”, 51 Pegasi b, per l’Observatori de l’Alta Provença. El nom del planeta indica que correspon a una estrella de la constel·lació de Pegàs.

Observar un planeta d’un altre sol és difícil. Les estrelles estan molt lluny i els planetes no tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la de l’estrella.

Es diu que equival a detectar una cuca de llum situada a milers de quilòmetres que passa davant un focus molt potent. En general, la presència d’un planeta ha estat deduïda abans de veure’l perquè provoca, si té prou massa, minúscules oscil·lacions de la posició de l’estrella. Per veure’l, cal, en principi, tapar la llum de l’estrella.

No obstant això, l’any 1999 es va observar el pas d’un planeta, anomenat HD 209458, davant el seu sol, com no fa gaires anys es va poder seguir el pas de Venus davant el Sol.

Gegants de gas Aquests planetes són molt grans.

Han de tenir prou massa per causar pertorbacions gravitatòries a l’estrella. Per exemple, el diàmetre d’HD 209458 és 35 vegades el diàmetre de Júpiter (que és més de 10 vegades el de la Terra). La gran majoria dels planetes trobats són gegants gasosos, del tipus de Júpiter. Uns estan situats en òrbites allunyades de l’estrella; altres es troben extraordinàriament a prop del seu sol. Una nana roja, Gliese 436, té un planeta gegant, del tipus Neptuni, que gira al seu voltant una vegada cada 2,8 dies terrestres.

El fet de trobar planetes tan pròxims al seu sol ha obligat a revisar la teoria de formació dels planetes més acceptada. Segons aquesta teoria, els gegants gasosos es formaven relativament lluny de l’estrella mare i allà romanien. Ara es pensa que, en certes circumstàncies, els gegants poden derivar cap a l’interior del sistema planetari i acostarse a l’estrella. Les simulacions amb ordinador, a més, revelen que la formació prèvia de gegants gasosos pot contribuir a la formació posterior de planetes rocallosos, com la Terra o Mart.

Planetes semblants a la Terra També s’han trobat planetes més petits, com quinze vegades la Terra, que poden ser rocallosos. Recentment, s’ha localitzat un planeta rocallós, el segon de l’estrella Gliese 581, que potser encara en té un ter-

cer. Aquest planeta, que és una vegada i mitja més gran que el nostre, té cinc vegades la massa de la Terra i el seu període orbital és de 13 dies terrestres. Tot i estar tan a prop de l’estrella, el planeta està situat dins la regió on les temperatures no són prou altes com per evaporar l’aigua (entre 0 i 40 ºC), perquè l’estrella és una nana menys calenta i menys lluminosa que el Sol. Per tant, pot tenir aigua líquida i ser un candidat a l’aparició de la vida. L’estrella Gliese 581 està situada a 20,5 anys llum de nosaltres i pertany a un tipus d’estrelles molt freqüents entre les que estan pròximes al Sol. Joan Miró Ametller

Cultura

Manualitats a Sant Narcís

21

AL VOL DEL TEMPS Color del quadre, la veu d’un llibre, repic de pluja, la simfonia que porta el vent, mirada tendra, l’adéu del sol, retrats que enyores, sofà de l’àvia, núvols de tarda, olor d’hivern, l’arbre vetust, riure d’un àngel…

Les pinzellades que el pensament dibuixa entre hores al vol del temps.

Imma d'Espona

* Poema finalista del Certamen l’Esplai d’Olot 2007

PLAERS Fotos: Juanjo Valeros

L’Esplai de la Gent Gran del barri de Sant Narcís organitza un interessant curs de manualitats on els seus alumnes s’ho passen d’allò més bé mentres realitzen autèntiques obres d’art. Dirigits pel Sr. Jaume Carreras,

els participants retallen relleus i pinten escultures de guix entre d’altres coses. Ho fan els dimarts i dijous de 16 a 19h, al centre cívic de Sant Narcís. Aviat aturaran l’activitat per l’estiu i la reprendran el setembre.

En aigües rudes el nostre vaixell, fràgil, pressent temperis.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

E.H.

Els colors de la vida escampen els núvols i un silenci tranquil s’endinsa pels ulls.

Són els petits plaers que ronden vora nostre, tan petits, que de vegades ni els veus, has de buscar i al llarg del dia per l’escletxa del temps la teva ment sentirà el deler de viure.

Imma d'Espona

22

Barris LES

Les Pedreres

Fotos: Juanjo Valeros

M’explicava l’avi que, quan ell va fer la casa on jo vaig néixer, des de Vista Alegre fins a la torre Gironella, més enllà de la muralla, només hi havia una casa. En deien a cal Cabrer, perquè se l’havia fet un parent nostre que hi pasturava cabres.

Potser era l’oncle Guillermo, a qui no vaig conèixer, o potser el seu pare.

Devia parlar de principis de segle XX. De cal Cabré jo en deia ca la tia Lola.

La casa de l’avi es va construir en terrenys comprats al Cabrer, just davant del Portal Nou. Quan jo vaig néixer, al carrer -que llavors era de Caputxins i ara Fora Muralla- ja hi havia moltes més cases.

Algunes de supòsit, altres de treballadors. Encara hi són gairebé totes. A la banda sud del carrer, on ara hi ha el

parc de les Pedreres, hi havia el que en diem el Turó, que era un marge coronat per una gran paret que tancava el pati de l’hospital militar. Jo ja sabia llegir i encara hi havia pintada amb lletres ben grosses: “Moriran los asesinos de Calvo Sotelo. Venganza”.

Ningú no havia gosat esborrar-les.

Potser eren un recordatori de qui manava.

Des del nostre carrer, amb un amic i veí que es deia Roberto, corríem pels camps i garrigars de les pedreres fins a la torre d’Alfons XII com si fóssim al pati de casa. Ens ficàvem a les pedreres, que repicaven sempre de feina, i ens enfilàvem per les dreceres que intentàvem entre les roques a mig extreure. Les barraques dels picapedrers, si no eren tancades, ens feien

de suggeridors castells de les nostres aventures. Fèiem nostres les dues ferradures, la grossa i la petita -la grossa ara és carretera asfaltada i va al barri de les Creus, la petita manté molt l’encant de llavors. Algun cop anàvem més enllà.

Encara m’impressiona el record de descobrir, dalt de tot de la carena, les runes del fortí de Caputxins, un paisatge lunar de blocs informes que arribava a l’horitzó. Allà hi vam trobar la boca d’un túnel que la nostra imaginació ens feia creure que duia fins a la catedral. Però el túnel estava enfonsat. Aquelles pedres van servir després per a construir les barraques dels immigrants que s’hi instal·laren aprofitant que era terreny de guerra.

Encara n’hi queda alguna.

Barris

23

PEDRERES

Diverses imatges del barri de Les Pedreres.

A les pedreres no tenien aigua.

Veia passar constantment un treballador amb un càntir de fusta –una mena de bóta petita- que anava a carregar aigua al pou de la Roca, al carrer Nou del Teatre. Passava pel dret, per un corriol que baixava arran de l’hort de casa. Aquell corriol, que ara són unes escales amb nom de rei, van ser després un anar i venir dels nous veïns de les barraques. Tot va canviar una mica.

Sota la torre d’Alfons XII hi ha una casa, la torre d’en Bartrina, on tenien un lloro. Era un joc fer-li repetir allò de “lorito real”. Un dia va desaparèixer. Deien els veïns que havia après a cridar “xarnegos, xarnegos”, quan passava gent. I que algú es va sentir ofès i li va clavar un cop de roc amb

punteria de pastor.

Ara els camps i els erms són carrers asfaltats i cases i jardins. Un hotel important s’hi ha instal·lat. Els accessos són força bons, tot i que millorables. Algun carrer sembla més dibui-

xat per l’especulació que pels tècnics municipals. Les pedreres ja fa anys que no s’exploten. Però la vista sobre la ciutat i les muntanyes dels entorns encara és extraordinària.

Pius Pujades

Ahir i avui

Les Pedreres

Ahir

24

Avui

Ajuntament de Girona. CRDI (Valentí Fargnoli)

Les Pedreres des de l’edifici El Bolet de la Plaça de Catalunya / (Juanjo Valeros, 2007)