Roure 27

3r quadrimestre 2007

Nadal per a tothom ENTREVISTA ENTREVISTA

Maruja Arnau, editora d’una dotzena de llibres sobre temes gironins BARRIS BARRIS

Montilivi

27

2

Editorial

Girona, ciutat educadora per a tothom uan s’acosta el temps de Nadal, amb la fred que envaeix tots els racons i la llum del sol que es fa gasiva per a tothom, ens veiem captivats per unes tradicions i uns sentiments que van més enllà de la festa.

Recordem el temps que la vora del foc reunia familiars i coneguts; la taula parada amb l’olor de l’escudella ens rebia en obrir la porta de casa; l’excursió agosarada per anar a la latrina, allà tan lluny a l’eixida; la tremolor inesgotable sota els edredons de ploma i sobre el matalàs de llana...

Nadal torna cada any, inesgotable pregoner de missatges, incansable promotor de valors. Com un torrent rejovenit per la fred, Nadal ens convida cada any a nous propòsits i a noves despeses. Cada Nadal ens travessa amb fermesa tots els àmbits de la vida, grans i petits, els nous i els de sempre.

La ciutat se’ns omple de llum intensa, penjada damunt dels nostres caps sota formes d’altres contrades. Fa uns anys que alguns se’n lamenten “escoltant el Nadal” o apagant simbòlicament els llums, perquè el canvi climàtic ens anuncia altres esdeveniments menys angelicals. És la paradoxa d’una festa que associem a caliu familiar i a consum obligat alhora. Qui sap si no hauríem de desbrossar el Nadal de tants embolcalls setinats per redescobrir uns valors d’humanitat que malgrat tot perviuen latents al fons de la saca d’uns reis poc ignífugs.

Girona, una ciutat educadora i solidària des de fa molts anys, reprèn en molts dels seus actes i suports els

valors ciutadans que la fan més compromesa amb la seva realitat i el que l’envolta.

Girona i totes les ciutats que formen part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores treballen conjuntament i des dels seus municipis amb l’objectiu d’aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir de valors la vida dels seus habitants.

En la introducció de la Carta de Ciutats Educadores es destaca un nou dret dels habitants de la ciutat: el dret a esdevenir una ciutat educadora.

Una ciutat educadora ha d’oferir a totes les persones que hi viuen, com a objectiu, creixement necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per allò que és públic, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis. La ciutat ha de ser per tant una escola de ciutadania. És indiscutible que la planificació urbana, la cultura, els centres educatius, els esports, les qüestions mediambientals i de salut, les econòmiques i les pressupostàries, les que es refereixen a la mobilitat i la viabilitat, a la seguretat, als diferents serveis i suports, etc., inclouen i generen diverses formes d'educació de la ciutadania.

Però no només això. Potser podríem incloure en la nostra carta als Reis invertir més perquè la nostra ciutat es vagi consolidant com una gran escola, que promogui l’aprendre en totes les seves actuacions i propostes.

En aquest sentit és interessant destacar que una ciu-

Q

Núm. 27 - 3r quadrimestre 2007 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret i Joan Miró CORRESPONSALS: Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Antonio Carvajal (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60) i Imma d’Espona (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

SUMARI 2 3 6 12 13 14 17 18 20 22 24

EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT

Vida associativa de la gent gran El Nadal en un centre geriàtric El Nadal a l’Annexa Joan Puigbert ENTREVISTA Maruja Arnau, editora d’una dotzena de llibres sobre temes gironins CONSELL G.G. Serveis a la gent gran QUALITAT Sabeu... la setmana passada...

DE VIDA Gastronomia CULTURA Una mirada inèdita al nostre cos BARRIS Montilivi AHIR I AVUI Montilivi

Editorial

“Girona treballa amb l’objectiu d’aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir de valors la vida dels seus habitants” tat educadora ha de fomentar el diàleg entre generacions, no només com a fórmula de convivència pacífica sinó com a recerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d’edats diferents, intergeneracionals, per aprofitar les capacitats i els valors de les diferents edats. És en aquesta línia que des de l’Ajuntament volem promoure polítiques que fomentin la cooperació intergeneracional. Des del bagatge cultural de la nova ciutadania que ha escollit Girona com a espai on viure, ens arriben referències constants d’aquesta estreta relació entre infants i joves, i gent gran. Qui sap si no ens aporten, doncs, una nova exigència social.

Per aprofundir en aquest objectiu de ciutat educadora ens proposem fomentar experiències i propostes que vagin en aquesta direcció. Una de les propostes internacionals de més abast a Catalunya i que de diferents formes ja s’està desenvolupant a la nostra ciutat és l’aprenentatge servei.

L’aprenentatge servei és una activitat complexa que integra el servei a la comunitat amb l'aprenentatge de continguts, competències, habilitats o valors. Mentre unes persones, uns grups, fan un servei a unes altres persones, estan aprenent. L’aprenentatge servei combina els objectius de servei amb els objectius d’apre-

3

nentatge, amb la intenció que l’activitat que en resulti sigui positiva per a tots els implicats, tant per a qui rep l’ajuda com per als qui presten el servei. En l’aprenentatge servei es fonen intencionalitat pedagògica i intencionalitat solidària. És una proposta innovadora que parteix d'elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l'adquisició d'aprenentatges. És, doncs, un projecte educatiu amb utilitat social.

Experiències com la de persones grans que expliquen els seus oficis als nens i nenes d’una escola; o bé joves que fan treballs de recerca per recuperar la memòria històrica a partir d’entrevistes amb avis i àvies; o bé estudiants amb dificultats que ensenyen informàtica en un centre de gent gran, persones grans que comparteixen el seu pis amb joves estudiants... desenvolupen estratègies col·laboratives, de servei i d’aprenentatge mutu, que van configurant un teixit social, comunitari, d’una ciutat més educadora.

Ara, doncs, que l’aire del Nadal és aquí, des de l’Ajuntament volem fer esforços per promoure projectes ciutadans en aquesta línia, que ens han de portar a fer una ciutat més humana i solidària, en definitiva una ciutat amb persones més felices. I segurament entre tots i totes farem possible el que pregona Albert Schweitzer: “La felicitat és l'única cosa que es duplica al compartir”.

Núria Terés i Bonet REGIDORA D’EDUCACIÓ I COOPERACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

▼ CARTES

Les obres del TAV per la ciutat de Girona Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Si no vaig mal informat, s’ha fet ja l’adjudicació de les obres del TAV per la ciutat de Girona. No conec el grau d’implicació ni les possibilitats d’influir que pot tenir l’Ajuntament en aquesta obra, però el que sí sé és el neguit que es respira entre els ciutadans, per tot el que pot suposar un projecte d’aquesta magnitud, sobretot després del que s’està vivint a Barcelona.

Tot i que a mi personalment ningú em podrà convèncer de la necessitat d’aquest recorregut, crec que hi havia moltes i millors alternatives, però ja sabem que aquest nostre país és

un país de fets consumats, no deixo de pensar si la ciutat té planificades solucions a les múltiples dificultats que es poden produir, en referència a la seva mobilitat, comunicacions, etc.

Reconec que no sóc tècnic en la matèria, però el sentit comú em diu que en el sector de la plaça d’Europa i el parc Central, entre altres, les obres tindran una incidència que pot condicionar molt les comunicacions entre Salt i Girona i també la distribució circulatòria per aquesta entrada de Girona.

En fi, no és la meva intenció enumerar les possibles dificultats, sinó demanar-li què tenen preparat i planificat per fer front a les “incidències“ que es puguin produir.

Moltes gràcies.

Atentament, Josep Majó

4

Opinió

▼ L’AGENDA LLATINOAMERICANA

Què és l’Agenda llatinoamericana mundial?

El lema que encapçala l’Agenda 2008 és: “La política s’ha mort…Visca la política”

L

’Agenda és moltes coses alhora: És una eina, “una eina de formació, una eina de transformació”, aquest era l’eslògan de la primera AGENDA, la de l’any 1992 de la mà de Pere Casaldàliga i de Josep M. Vigil. L’Agenda és “una eina pedagògica de primera categoria que serveix per a l’anàlisi, la reflexió i la denúncia”; “és una eina per veure, jutjar i actuar”. L’Agenda ens fa visibles, ens recorda fets que els llibres d’història ens han silenciat. L’Agenda serveix per a fernos nostra la mirada del Sud, de mirar el món amb les seves ulleres i enriquir-nos. L’Agenda compleix enguany disset anys de presència entre nosaltres: els lemes de l’Agenda sempre han estat molt significatius. Recordem-ne alguns:

Despullant el nou imperi; Com hauria de ser l’altre món possible; Les religions en pau, per la pau del món; Les cultures en diàleg; Una pàtria gran sense deutes, Exixim i fem una altra democràcia.

I durant aquests disset anys, a l’Agenda li han nascut molt fills, que són mitjans pedagògics, com el calendari solidari, el mapa de Peters, el conte de l’Agenda, l’exposició itinerant, el vídeo 15 anys de re-evolució... Tots ells els podreu veure a la nostra web: www.llatinoamericana.org.

Ens parlen de cooperació i solidaritat, de pau i justícia, de convivència, respecte, lluita, compromís, esperança.

Avui, en el mercat hi ha quantitat d’agendes de tot tipus: amb mis-

satge feminista, ecologista..., amb santorals i sense, fins i tot n’hi ha que en lloc de ser anuals són per curs, escolars, com les que tenen els nostres fills. Llavors per què l’Agenda llatinoamericana és diferent?

Senzillament perquè és una eina pedagògica. És un llibre-dietari, amb una visió molt oberta, que ens permet apropar-nos a la realitat dels països més pobres, cada dia de l’any. És a dir, quan un obre cada dia l’agenda per apuntar o llegir el que ha de fer s’adona que en l’encapçalament de l’espai destinat al dia en concret hi ha els sants catòlics i els d’altres religions (ventall obert que en poques agendes trobem) però sobretot hi ha aniversaris. Són aniversaris tan diversos que en un mateix dia hi trobem: 20è aniversari del cop militar a Suriman, 10è aniversari de la derrota del FSLN a Nicaragua i diada de la solidaritat a les comarques gironines (25 de febrer). Hi ha aniversaris d’indígenes assassinats, de naixements de persones guardonades amb el Premi Nobel de la Pau, de massacres permeses, d’independències lluitades, de diades internacionals (de la gent gran, de la música, dels drets dels infants, de la lluita

contra la sida, de la pau i la no-violència, del medi ambient), de morts sentides, com les de Joan Alsina, Pablo Neruda, Ernesto Che-Guevara, Martin Luther King...

Tot això fa que un ja no comenci el dia indiferent. Com ens poden afectar tant els “nostres petits problemes” si cada dia després de llevarnos i abans de començar la jornada laboral llegim i recordem la gent que ha lluitat per un món millor i més just? La visió del dia s’hauria de tornar forçosament més solidària i les nostres accions més obertes i esperançades.

A més, és un llibre on trobem articles profunds que ens permeten fer un treball de reflexió sobre els problemes, les causes i les possibles solucions d’aquests dos grans blocs que ens han imposat: el Nord i el Sud. Una reflexió sobre la realitat, les històries, els pensaments, les desigualtats, la falta de democràcia, la solidaritat, la desocupació, la pau... l’aspiració a una vida amb justícia i llibertat on l’amor i els valors humans siguin els béns més preuats.

Per tot això, l’Agenda llatinoamericana sobta i sorprèn. És un gran mitjà de sensibilització i consciència que a tots ens cal.

Com col·laborar-hi: organitzant una presentació de l’Agenda o alguna activitat relacionada (exposició, música...) al barri, al municipi, al casal... Us podeu adreçar a la coordinadora d’ONG (972 21 99 16) i a: llatinoamericana@solidaries.org Jordi Planas, coordinador de la campanya de l’Agenda

Opinió

5

Llums i lluminàries per Enric Homet i Romà n costum que ja va desapareixent, però que havia tingut una importància cabdal des del temps de la promulgació d’un dogma que assegurava la virginitat de la Mare de Déu, és la celebració del dia 8 de desembre, la Puríssima Concepció. Ha anat “passant de moda” com ho han fet molts altres actes, la principal missió dels quals semblava intentar mostrar la religiositat d’un poble farcit de signes externs, que sense l’actual invasió del trànsit rodat i encara amb la temença del “què diran”, molta gent respectava i hi participava amb més o menys devoció, fins i tot s’hi podia guanyar alguna d’aquelles indulgències concedides pel burgès de torn, que per les circumstàncies… solia ser el més devot.

Com una de les festes importants de l’any, la nit abans del dia 8 de desembre, festa de la Puríssima, els balcons de les cases devotes i sobretot els de les cases benestants mostraven rastelleres uniformes de llums de distintes i airoses resplendors clares, en especial de globus, que adornaven els carrers centrals de les ciutats i els donaven un aspecte festiu però sense estridències. La gent allargava el temps del passeig nocturn per admirar la profusió lumínica, i en temps dels freds secs, aquells carrers fins i tot representaven una mena de radiadors calorífics ben acollidors i sense pol·lució. I la demostració clara que aquest signe extern també ha passat a millor vida és que aquella profusió lumínica s’expandia en temps de restriccions, però com que Església i Estat eren tot u, aquell dia i a segons quins carrers, semblava que hi havia aparegut, fins i tot, com una mena de sol nocturn...

Atès que era un dels molts signes externs de la devoció religiosa que es

U

mostraven sense entorpir el moviment circulatori de la ciutat, fou dels darrers que s’anaren extingint i apagant en el compromís i en la mostra, però com que sempre hi ha qui s’entesta en un costum que no passa dels seus drets i en canvi semblen dir-nos, amb les seves lluminàries encara estridents i ja gairebé solitàries, que són més devots que el comú o que tenen més temps i diners per perdrehi, perquè el més segur és que la Verge ja no hi compta...

Allò que en el temps florent d’aquest costum féu respecte, eren aquelles lluminàries d’espelmes o de carbur que sobresortien enmig de boscos i cases solitàries, que amb totes les seves mancances ens deien que allí s’estimava calorosament un costum

ancestral que havien copsat en la prèdica dominical, però sense saber exactament el seu sentit. (Ara em ve a la memòria la dita d’una monja de torn que ens deia: “Lo dijo Blas, punto redondo”, i restava tan tranquil·la, com jo ara; però nosaltres, naturalment, ho pensem en català, quan acostumem a concretar més i diem: “Això va a missa”, i també ens quedem tan amples!). És de creure que amb el temps i les perspectives de caire religiós que ens van empenyent des d’indrets i costums inversemblants, aquestes tradicions s’aniran arrambant cada dia més en llocs privats per no crear un batibull amb allò dels drets humans i, sobretot els religiosos, que solen ser els més fanàtics i perillosos.

6

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

És important vacunar-se de la grip?

Aquesta tardor, com totes, es va celebrar un cafè tertúlia informatiu de la campanya sobre la vacuna de la grip.

La conferència va anar a càrrec de la infermera Rosa Soler, que va explicar els beneficis que reportava a la nostra Una de les activitats de l’Associació. salut l’administració de la vacuna de la grip com a mesura preventiva. A la nostres socis l’administració anual de nostra edat cal que ens cuidem i la vacuna de la grip com a mesura preseguim els consells dels metges al peu ventiva i de manteniment de la salut. de la lletra per tal de millorar la nostra Gràcies a la infermera Rosa per tots els qualitat de vida. La infermera Rosa va seus consells. explicar detalladament la diferència entre un refredat i la grip: aquesta S’acosta el Nadal última és vírica i es presenta de forma diferent cada any, afectant molt l’apa- Ja tornem a tenir aquí les tradicionals rell respiratori i consegüentment la festes de Nadal, amb l’inici dels corresnostra salut. Per tant, recomanem als ponents preparatius per tal de celebrar-

Luis Herrera

ho el millor possible. I què millor que estar acompanyats de la família al voltant d’una taula ben parada.

Recordant temps passats, aquestes festes servien per reunir tot el clan familiar i gaudir amb la varietat de menges i dolços que generalment es preparaven a casa i que tant recordem. Actualment, tot i els canvis de la societat de consum, continua viu entre nosaltres l’esperit nadalenc, reafirmant els llaços d’amistat i alegria entre nosaltres.

Amb aquestes línies voldria felicitar tots els meus companys de la revista “El Roure”, així com a tots els socis de l’Associació de Jubilats La Unió del Pont Major, i desitjar-vos que passeu unes felices festes nadalenques i una molt bona entrada d’any, gaudint, sobretot, de salut.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Aquest Esplai, per allò de les commemoracions, després de vacances i encara no arribada la tranquil·litat de l’oci, ja per l’octubre i any rere any, celebra la data de la seva fundació, i ja n’han passat vint-i-set, amb un temps i unes il·lusions sempre a mig camí de les ideals, però conscients que no hi ha més remei que acceptar allò que vingui, que per ara i concretament aquest octubre, han estat curtes, però lluïdes, ja que hi hem assaborit, com una actuació esperada, les habilitats del bon fer del mag i il·lusionista Josep Lluís Vilarasau, entre altres activitats musicals, etc. Per arrodonir l’any, fins i tot el butlletí ha estrenat material per a la seva confecció, esperat amb candeletes!

També, amb il·lusió renovada, el membre de Junta Ceferino Bouzo, que des de sempre se’n responsabilitza plenament, ens haurà confeccionat un pessebre que sempre sorprèn amb nove-

Enric Homet

Foto: Antoni Culubret El mag i il·lusionista Vilarasau, en plena actuació.

tats. També per les festes nadalenques hi ha activitats variades que donen to del conjunt del curs.

Les mostres d’aquestes festes solen ser la majoria de caràcter artístic,

acompanyades sempre per un concert del Conjunt de Flautes Dolces que omplen les diades nadalenques amb actuacions en infinitat de llocs de gent gran, que ja els esperen.

Ciutat

7

VIDA ASSOCIATIVA CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Com cada trimestre, vam organitzar una excursió mensual per conèixer país. En cada ocasió, ens acompanya la Montse, una guia genial que sap respondre qualsevol cosa que li pregunteu.

Ens vam traslladar amb uns autocars molt moderns, còmodes i espaiosos que moltes vegades et fan trencar el son.

Al setembre vam fer una visita guiada a Altafulla i una bona mariscada a Torredembarra (per llepar-se’n els dits!). A l’octubre, una visita al Museu Cau Ferrat de Sitges, i al novembre, al Museu de la Xocolata de Barcelona i un dinar espectacle d’humor a Castelldefels. Finalment, al desembre celebràrem la festa de Nadal juntament amb els companys dels clubs 60 de Lleida, Rubí, Tarragona i Terrassa amb un animat concert de nadales i un bon dinar de Nadal a Alcover.

De cares al gener, visitarem la Casa Museu de Jacint Verdaguer a Folguero-

Maria-Mercè Costa

Tast de xocolata i beneficis del Cacau al Club 60.

les i el Museu de la Indústria del Ter de Manlleu. Al febrer, anirem al Perelló on visitarem les instal·lacions d’un parc eòlic, un molí d’oli i el Museu de la Mel i les Abelles, on tenim preparada una degustació d’olis i de mel. Al mes de març, farem una ruta guiada pel Montblanc medieval i una visita al reial

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

monestir de Santa Maria de Poblet.

Per acabar, a l’abril tenim una audiència amb el pare abat de Montserrat, que ens fa molta il·lusió. Us animo a participar-hi!

Les inscripcions comencen el divendres 4 de gener al Club 60 (c/Campcardós, 33) o al telèfon 972 400 625.

Marcos Cano

Celebració del Dia Internacional de la gent gran El dia 1 d’octubre la Llar de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja, per celebrar la diada de la gent gran, va fer un acte d’inauguració dels tallers i activitats que es portaran a terme al Centre Cívic Onyar durant aquest curs 2007/2008 per als socis i sòcies.

A la presentació hi van assistir cent persones que van poder gaudir de diversos tastets de cadascun dels tallers proposats: curs de memòria, gimnàstica per a gent gran, cante rociero, informàtica i un taller monogràfic de costura per a les disfresses de carnestoltes. A banda d’aquests tastets, també s’han programat per a aquest any diverses sessions de risoteràpia, un curs de mobilitat quotidiana i un taller intergeneracional per promoure un espai d’interrelació entre avis i néts.

Preparació del taller monogràfic de costura per a les disfresses de carnestoltes.

Després de la participació en els diferents tastets que es van oferir, la diada es va acabar amb un berenar on els

socis i sòcies van poder gaudir plegats de la jornada on van ser els autèntics protagonistes de la festa.

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”

Josep Majó

El XV aniversari El passat 20 de juliol vàrem celebrar el quinzè aniversari del nostre centre, conjuntament, l’Associació de Gent Gran i la de Veïns de Montilivi. És un temps prou considerable per demostrar la vitalitat d’unes institucions i l’arrelament que tenen dintre la nostra societat, però per aconseguirho han fet falta tot un seguit d’activitats i serveis, que responguessin a les demandes de tots els implicats i això ha estat la preocupació essencial dels responsables que s’han succeït al llarg de tots aquests anys, per tant el mèrit és de tot un col·lectiu, que es pot sentir orgullós de la fita aconseguida.

Per commemorar-ho vàrem celebrar una festa amb un programa establert, que va permetre gaudir de tot un seguit d’actuacions molt agradables per a tots els assistents: primer, el reconeixement públic a dues persones per la seva aportació al voluntariat al llarg del quinze anys com són en Blas Rubio, de l’Associació de Veïns de Montilivi, i d’en Martí Bautista, de l’Associació de Gent Gran Onyar, als quals es va lliurar una figura feta per Domènec Fita. A continuació, va tenir lloc un espectacle semiprofessional de danses clàssiques i contemporànies a càrrec de les escoles Cont Class, Avança i Itzà, que varen delectar el públic assistent, més de 135 perso-

A l’esquerra, actuació de ball a la festa de la celebració del XV aniversari. A la dreta, un moment del reconeixement públic a Blas Rubio.

nes, per la seva execució i bellesa visual. Va ser, senzillament, espectacular. Seguidament, la desfilada de vestits de paper, que al nostre casal ja és un clàssic, atès el temps que fa que s’hi dediquen i la qualitat amb què es treballa és un referent en aquesta matèria, val a dir que una vegada més varen ser espectaculars, a les nostres modistes no els falta mai l’esperit de creació i d’innovació.

Per descomptat no hi podia faltar el

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS En aquest últim quadrimestre de l’any, l’esplai ha programat les activitats que figuren habitualment al nostre calendari: sardanes i dansa, manualitats artístiques, gimnàstica de manteniment, tai-xi, i els clàssics cursets de labors de la llar i artesania, punt, macramé, brodat, punt de creu… etc.

També s’han programat sortides: el mes de setembre vam visitar, durant cinc dies, les terres de Jaén i Córdoba, i el mes de novembre vam fer una excursió per Vic, el santuari del Far i Rupit.

Per celebrar el Nadal, un dels principals actes que s’ha organitzat és el del dia 20 de desembre a les 16:30 hores: el repartiment de 110 lots que es sortejaran entre tots els nostres socis. La vetllada s’amenitzarà amb una cantada de nadales a càrrec del grup Companys.

El dia 22 de desembre celebrarem el pre-Nadal a la sala de festes Bogart, amb un gran dinar de Nadal i tot seguit ball. A la tarda tindrem un substanciós berenar i un espectacle nadalenc.

sopar, el pastís d’aniversari, el petit detall per als assistents i el ball amb música en viu.

També hem de ressaltar la presència del director general d’Acció Ciutadana de la Generalitat i de la regidora de l’Ajuntament de Girona, M. Àngels Freixenet, que en nom dels seus estaments varen voler donar testimoni i relleu a la festa.

PER MOLTS ANYS! Josep Casals

Imatge de la Mare de Déu del Far. (Foto: Josep Casals)

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA CLUB SANT JORDI DE GIRONA

Rosa Canudas

El Club Sant Jordi de Girona de la Fundació Viure i Conviure de l'Obra Social de Caixa Catalunya ha iniciat el curs amb els tallers de sempre: coral, memòria, gimnàstica, playback, escacs...; i també alguns de nous: ioga, per prendre consciència del cos i alliberar tensions; dibuix i pintura, perquè els qui tenen vocació puguin expressar el seu potencial per mitjà de la creació artística; manualitats, per cultivar la paciència i la motricitat fina, així com per donar corda a la imaginació dels nostres usuaTríptic dels Cursos per a Cuidadors de persones dependents. ris... D’altra banda, volem parlarvos també de nous projectes que molt amb una durada de 24 hores que ofe- web www.caixacatalunya.es aviat s’engegaran, com és la informà- reixen unes orientacions bàsiques /viureiconviure, al telèfon 902 400 973 tica, i animar-vos que us apropeu al sobre què és la dependència, a quins o, si ho preferiu, podeu apropar-vos al club per informar-vos sobre els cursos reptes s’enfronten els cuidadors no c/ Santa Eugènia, 189, on us atendrem professionals (sobretot els familiars) i encantats! o tallers que us puguin interessar.

Si anem més enllà, volem també infor- què poden fer per contribuir a la millora Finalment, i ja per acabar, des del Club mar-vos sobre una sèrie de cursos de la qualitat de vida, tant de la persona Sant Jordi de Girona i també de part de endegats per la Fundació Viure amb la que atenen com d’ells mateixos. la Fundació Viure i Conviure, ens plau finalitat de donar resposta a una realitat Aquests cursos són presencials i s’han dirigir-nos a tots vosaltres per tal de social que afecta milers de famílies: la dividit en quatre blocs segons les tipo- desitjar-vos unes bones festes! I un cura de persones en situació de logies de dependència i dels col·lectius últim anhel: en aquests darrers dies de dependència. Una de les primeres con- específics afectats: persones grans l’any, aprofiteu per reflexionar sobre tot seqüències de l’aprovació de la Llei de dependents, persones amb discapaci- allò que hem aconseguit en aquest any dependència és la necessitat de formar tat motora i física, persones amb tras- que se’n va, i sobre el que ens agradaels cuidadors, tant els professionals torn mental greu, persones amb disca- ria assolir en aquest que s’acosta... com els qui no ho són. És per això que pacitat intel·lectual. Els cursos són grala Fundació Viure i Conviure, juntament tuïts i es duen a terme al Club Sant amb l’IL3-UB, han preparat uns cursos Jordi; podeu informar-vos a la pàgina BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL El passat mes d’octubre a l’Associació vam poder gaudir d’un concert de piano a càrrec de la jove pianista Eva Casadevall i Ayats. L’Eva, que té 16 anys, estudia 1r de batxillerat en el Col·legi Montessori i fa sis anys que toca el piano, va delectar-nos amb una selecció de peces de gran sensibilitat i des d’aquí volíem aprofitar per agrair-li que de manera desinteressada ens oferís un inoblidable concert. Ens quedem amb les seves paraules, “m’encanta tocar el piano i el que més m’agrada és veure que els altres també en gaudeixen”.

Un moment de l’actuació d’Eva Casadevall.

Imma d’Espona

10

Ciutat OPINIÓ

Reflexions sobre el gegant groc, extretes del llibre de l’escriptor i economista Ramon Tamales El siglo de China (Planeta) per Francesc Pararols

L

íders del segle XXI. Amb uns 1.350 milions d’habitants conformen el mercat potencial més gran del món. El futur és seu.

Estan recuperant la posició preeminent que ja van tenir en el passat. Així ho va expressar en el seu temps Napoleó: “Quan la Xina es desperti el món tremolarà”.

Una economia imparable. El canvi polític i social que estan vivint va néixer el 1978, amb les anomenades Quatre Modernitzacions de Deng Xiaoping: agricultura, indústria, defensa i ciència i tecnologia. Ell va ser qui va sentenciar que “tant se val que el gat sigui blanc o negre, sempre que caci ratolins”. I no es va equivocar.

Amb el seu desenvolupament actual,

no més enllà del 2020, serà la primera potència econòmica del planeta.

Grans contrastos. Els gratacels imponents de Shangai i les mansions fastuoses dels afores de Pequín conviuen amb l’edifici de Mao Zedong a l’entrada de la Ciutat Prohibida, davant de la plaça de Tienanmen i també amb retrats d’ell als pobles. Fins avui han estat capaços de viure compartint dos sistemes econòmics; de conviure-hi empreses públiques i privades, de permetre en part el comerç lliure... I el país no solament aguanta, sinó que prospera.

El gran dubte és cap on tirarà el partit comunista d’ara endavant, amb els seus més de seixanta milions d’afiliats.

▼ CARTES

La mobilitat a Girona Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona, Per a nosaltres és un goig poder-nos dirigir a vostè amb assiduïtat, però potser és massa espaiada, perquè són tantes les insinuacions o detalls a suggerir-li, que en repartir les nostres inquietuds en tres vegades per any, fins i tot les idees se’ns esfumen pel camí, ja que quan ens toca contar-li aquelles preocupacions, resulta que tampoc hi estem tan animats, perquè també notem que uns detalls que podríem dir “flagrants”, resten a l’espera que el temps els passi per alt i, naturalment, qui dies passa, anys empeny. Ara bé, si ens hem tornat a animar és perquè tothom sap que les eleccions tenen un poder persuasiu que convoca l’objectiu i hi apunta dret, motiu pel qual, amb l’esperança que ja les tenim al damunt, ens volem repetir en dos casos ja suggerits en anteriors números d’El Roure. Un és el del pas de vianants de la plaça Poeta Marquina a la ronda Pare Claret, molt ben senyalitzat però impossible de creuar per minusvàlids o fins i tot per gent gran amb carret de la compra, o pels cotxets de criatures, etc.

Ens seria fàcil parlar d’altres temes, però el segon cas que

apuntàvem és el de la Torre Marcota, Torre de les Aigües i carrer Rocacorba, que també té raons senzilles i clares. Però ja que som en temps de festes i vigílies de reflexió, bo serà que la gent gran li donem un vot de confiança i el nostre agraïment pel carnet del transport municipal que ofereix mobilitat i estalvi a molts afectats, i estem convençuts que és la millor solució que la seva corporació ha ofert sense discriminació de cap mena. Però és de creure que si s’estan incorporant nous i còmodes vehicles, és precisament per anar suprimint els vells, perquè amb el sistema de decantament a la dreta de les entrades i sortides, són una facilitat i un descans per a la gent que en té necessitat. Ara bé, això sempre que els conductors compleixin amb l’”amabilitat i obligació” de fer-ho funcionar, perquè són comptades les vegades que amb l’excusa de presses o per poca consideració, s’ho passen per alt. I tanta falta com ens fa! Agraïm l’oferta i agrairíem encara més si se’ls advertís de tant en tant que estan transportant persones amb dificultat concreta de mobilitat i poca lleugeresa…

Atentament, Enric Homet i Romà

Ciutat

11

OPINIÓ

La tardor uan la tardor arriba, l’any es va fent vell. És per això que aquesta estació té un aspecte ombriu i malenconiós.

La naturalesa arriba llavors a la fi d’una llarga jornada de treball i li cal descansar.

Al començament de la tardor es cull el raïm. És l’època de la verema, tan alegre i moguda amb els cants i rialles dels veremadors i amb el tragí de carros, mules i portadores.

També es cullen aleshores algunes pomes i peres.

Després el camp es va adormint. Les fulles dels arbres es tornen grogues i cauen a terra. Els ocells emigren a l’Àfrica. L’hivern s’atansa, la pluja freda i persistent ens l’anuncia. Tardor és serenor d’esperit, l’aire fresquet de la nova estació ens alleugera els pols. Els tons insuperables dels marronosos de la natura ens

Q

fan entendre com n’és de bella. La Fageda d’en Jordà és la millor època per gaudir-ne. Les aus migratòries creuen el cel fent parada als nostres aiguamolls cap a destins més càlids.

Els boscos es vesteixen de tons grocs, vermells i taronja, ja que les

fulles de molts arbres agafen colors de foc. La tardor és tot un espectacle! Els boletaires esperen l’arribada de la tardor. Mentre dura el fred, la castanyera es guanya la vida.

Joaquima de Inés

Per al meu amic Zacarias Hurtado Franco Fa pocs dies ens va deixar en Zacarias.

voreres i al final la dràstica solució de les pilones.

En Zacarias va defensar sempre el El vaig conèixer fa 35 anys, que millor per al Pont. és el temps que fa que jo visc en Ha pogut veure posar en marxa el aquest estimat barri del Pont dispensari, el nou centre cívic, la Major. La seva barberia era el biblioteca que porta el nom de punt de trobada de clients i veïns, Just Casero, amb qui havia estat ja que en Zacarias era un referent tan vinculat en els primers temps al Pont Major, barri que estimava de l’Associació de Veïns. Sempre i amb el qual al mateix temps es se’l podia veure en una taula de comprometia, dedicant el temps l’entrada de la biblioteca, llegint que podia a totes les entitats que diaris i buscant articles que fessin hi havia i hi ha al Pont Major. referència al Pont Major. Era el Vetllava constantment perquè tot Foto: Ángel Berna vigilant “honorari” del barri. anés bé. Va ser un dels fundadors S’havia guanyat a pols el respecte de l’Associació de Veïns, va estar vinculat al Pontenc, i l’estimació de tots els veïns i de tota la gent dels la comissió de festes, Donants de Sang, Patronat de voltants que el coneixia. la Vellesa, Associació de Jubilats “La Unió”, i va Zacarias, no t’oblidarem. deixar constància del seu treball ben fet. Recordo la Luis Herrera Díaz seva lluita contra la problemàtica que temps enrere President de l’Associació de Jubilats va comportar l’existència de fins a tres discoteques La Unió de Pont Major al Pont Major, el tema de l’aparcament sobre les

12

Ciutat NADAL

El Nadal en un centre geriàtric

“

Per Nadal cada ovella al seu corral”... Aquesta dita tan coneguda i popular entre la població en general reflecteix a grans trets el desig que una gran majoria de persones ens agradaria viure per les festes nadalenques, és a dir, estar rodejat dels nostres, de la nostra família.

Doncs, com la gran majoria, els residents d’aquest centre esperen el Nadal amb alegria, ja que segurament podran compartir aquests dies amb la seva família, i passar un o més dies a casa dels fills, germans, nebots o amics.

Des del Centre Geriàtric Maria Gay tenim per objectiu aconseguir unes bones festes nadalenques per als nostres residents i intentar en la mesura que sigui possible que les il·lusions i desigs de cada persona es puguin realitzar.

Per als residents, germanes religioses i professionals del centre, les tasques nadalenques comencen uns dos mesos abans, ja que tots plegats planegem el disseny i elaborem la decoració de tot el centre, i cada persona aporta al seu gra de sorra. Les persones de cada planta i servei del centre

A dalt, engalanament amb motius nadalencs. A l’esquerra, l'arribada dels Reis Mags de l'Orient al Centre.

Fotos: Arxiu del centre Geriàtric Maria Gay de Girona

fan la decoració segons una temàtica (els Reis, el Naixement, el cagatió, el Nadal modern i l’Anunciació), utilitzant diferents tècniques de pintura i dibuix, mètodes creatius i artesanals... També dediquem una part del temps a dissenyar i crear les felicitacions de Nadal que s’enviaran a la família, amics i altres institucions. I a planificar i organitzar el programa de Nadal, i ens posen en contacte amb diferents casals, escoles, corals, fundacions... perquè ens facin alguna actuació en el centre, en especial per al dia de la festa familiar que cada any se celebra per aquestes dates.

Dins del programa de Nadal oferim

diverses activitats musicals, teatrals, religioses, familiars... Moltes d’aquestes activitats es poden portar a terme gràcies a la col·laboració de moltes institucions de la província de Girona que ens ajuden a fer un Nadal més bonic i agradable per als nostres residents.

De part de la comunitat de religioses, treballadors i residents del Centre Geriàtric Maria Gay us volem desitjar un bon Nadal i feliç any nou 2008.

Marta Paradas Serra Terapeuta ocupacional Centre Geriàtric i Sociosanitari Maria Gay de Girona

Ciutat

13

NADAL

El Nadal a l’Annexa Joan Puigbert adal, paraula màgica que ens encamina a repensar, reflexionar i prendre unes decisions que sortint del cor ens portin a fer unes coses BONIQUES (per fora i sobretot per dintre) per a tothom, en què ens trobem tots acollits per la seva escalfor que ens empeny a l’alegria d’aquestes festes que l’envolten.

Amb aquesta premissa l’escola cada any pensa una activitat per començar bé el Nadal… i per què no fer una festa implicant-hi a tota la gent que ens envolta... el barri que tots sentim tan nostre?

En un “dit i fet” ens vam posar en contacte amb tota la gent del carrer per demanar el seu pati… i quina va ser la nostra sorpresa quan no solament ens oferiren l’espai sinó la seva total implicació en l’adornament i en el que fes falta… i va arribar així el dia assenyalat en què la representació del pessebre vivent fou un gran èxit.

Aquesta fou una de les diferents activitats que l’escola va encetar durant les festes del Nadal.

Paral·lelament a aquesta activitat també es va recollir menjar i medicaments per enviar a tota aquella gent que no té la mateixa sort que nosaltres i era necessari compartir-ho.

En resum, l’escola veu el Nadal com una festa en la qual hem de tenir l’ull obert per tal de reflexionar i treballar sobre aspectes com:

N

✔ El consumisme (saber molt bé allò

que és necessari) ✔ El malbaratament (quan hi ha

molta gent que no té el necessari per poder viure)

✔ Saber compartir i posar-nos a la

pell dels altres. ✔ Ser crítics amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. ✔ Ser solidaris en tot moment.

Amb tot això formar persones integrals amb cap (que sàpiguen pensar) mans i peus (capaços de fer) i cor (ple de bons sentiments).

L’Escola Annexa creu fermament que moltes vegades “el cor té raons que la raó no sap”. Bon Nadal a tothom!

Diversos moments del pessebre vivent del Nadal 2006. Fotos: Escola A.J.P.

14

Entrevista

Maruja Arnau Una instructora de la Sección Femenina, guanyadora de premis literaris i editora d’una dotzena de llibres que ella mateixa paga La Maruja Arnau i Guerola va néixer a Xàtiva, però als set anys va venir a viure a Girona on estava destinat el seu pare. Aquí va cursar els estudis al Col·legi de les Dominiques de l’Anunciata i més tard va fer diversos cursos d’educadora d’educació física, i va actuar com a instructora de la Sección Femenina i va exercir com a tal en diversos centres docents.

Les seves aficions musicals la portaren a organitzar i dirigir cors de joves que assoliren els primers premis provincials. També va ser regidora de premsa i de joventut i secretària provincial de l’esmentada organització. A més, la Maruja ha guanyat diferents premis literaris, ha escrit contes, reportatges i guions radiofònics.

Per últim, ha publicat una dotzena de llibres sobre els pobles de les comarques gironines, que ha pagat de la seva butxaca, i ha fet de coordinadora de tres volums sobre la dansa popular.

- Maruja, et penedeixes d‘alguna cosa en la teva vida?

- No... Bé, de l’única cosa que em penedeixo és d’una assignatura que m’ha quedat pendent.

- Quina assignatura tens pendent?

- Aprendre a tocar el piano. El meu pare era massa exigent i ho vaig deixar.

- Que era músic, el teu pare?

Fotos: Jordi S. Carrera

- Sí; era el director de la banda militar.

- I tu no vas dirigir mai res?

- Sí; vaig organitzar i dirigir un cor del que llavors anomenàvem “flechas” i de nenes de la Casa de la Misericòrdia.

- On cantàveu?

- A tot arreu. Les nenes cantaven tan bé que ens concediren el primer premi en diverses actuacions. Sempre teníem l’obligació de cantar una peça de lliure elecció que fos pròpia de la regió que representàvem. Fins i tot l’any 1942 el cor de la Sección Femenina, dirigit pel mestre Francesc Civil, va guanyar el premi nacional a Madrid amb la sardana L’Empordà.

- Us donava alguna consigna la Pilar Primo de Rivera?

- Sí; que quan representéssim danses folklòriques tinguéssim en compte l’autenticitat del vestuari i fóssim fidels en la seva interpretació.

- Què més vas fer de jove?

- Des de petita m’agradava llegir i escriure i fins i tot feia guions sobre contes que llegia en públic i feia arranjaments per escenificar a l’hora del pati. Després com a regidora de premsa de la Sección Femenina cada setmana em donaven mitja hora d’emissió a la ràdio i fèiem guions... Res de política! Eren temes culturals i alguna vegada jo escrivia un diàleg que interpretàvem davant del micròfon.

- Recordes amb qui els interpretaves?

- Sí; amb la Carme Delgado, la Maria Carreras, la Jani Mercader i altres que ara no recordo. Jo feia la veu de dona vella i també de criatura petita, segons convenia.

- Has guanyat algun premi amb els teus escrits?

- Sí; vaig guanyar els premis de reportatges Ciutat d’Olot tres o

Entrevista

15

“Des de petita m’agradava llegir i escriure i fins i tot feia guions sobre contes que llegia en públic”

quatre anys seguits. El primer va ser un guió radiofònic i com que a casa no teníem telèfon me'n vaig assabentar anant per la Gran Via quan vaig sentir per ràdio que una tal Maruja Arnau havia estat guanyadora... Vaig anar corrent a casa i la mare em va dir: “Corre! Vés a una pastisseria que ho hem de celebrar”.

- Et van donar diners?

- Sí; em van donar tres mil pessetes.

- I què en vas fer?

- Les vaig entregar a la mare i, com que ella ja estava tipa de sentir-me demanar una màquina de retratar a les amistats perquè me la deixessin, me la va comprar.

- Sobre quins temes eren els guions guanyadors?

- Un d’ells es titulava L’Empordà, cau de goges - Bruixes a l’Empordà?

- I tant! No et recordes de les bruixes de Llers?

“He pagat totes les edicions, menys les de les danses populars que van anar a càrrec d’una associació folkòrica” - Ah, sí... Algun altre premi?

- Sí, per un llibre sobre Xàtiva que era de lectura infantil... A més vaig ser finalista dels premis convocats per la Colla de Cassà amb un treball sobre la comarca de la Selva als segles XVIII i XIX. - Algun més?

- Sí; també vaig guanyar un premi amb el treball titulat “Una xacra de tot temps sobre el rellotger de Creixell”. A més vaig ser finalista d’un concurs de reportatges, organitzat pel diari Arriba amb un treball sobre l’abat Oliba. També vaig guanyar un concurs convocat amb motiu de les

Festes de Cultura Pompeu Fabra amb un treball sobre la comtessa Ermesenda. El premi me’l va entregar l’abat de Montserrat.

- Has fet algun llibre?

- Sí; una dotzena i encara n’estic escrivint un altre dintre la col·lecció sobre pobles gironins. El primer va ser una recopilació de tots els premis literaris que havia tingut. Després un altre sobre Jafre i la Font Santa que va agradar molt al rector, mossèn Joan Seriñà, i a la gent del poble. Després em vaig dedicar a la col·lecció sobre els pobles gironins...

- Quins van ser els primers pobles que vas publicar?

- Els de la comarca de la Cerdanya perquè deien que passarien a la província de Barcelona i jo volia que sabessin que eren gironins.

- Quants pobles has fet, en total, sobre aquest tema?

- He fet set volums i ara vaig pel

16

Entrevista

A RAIG!

A dalt, una fotografia de la banda militar que dirigia el seu pare.

vuitè. Serà el primer dedicat al Baix Empordà i serà el més complicat perquè té antics municipis que s’han fusionat com els que ara tenen el nom comú de Forallac o els de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

- Els has escrit tota sola?

- Sí, tots, menys els de les danses populars. Jo ja tenia recollides moltes dades, proporcionades per la Sección Femenina i, a més, fèiem un equip amb el mestre Francesc Civil, assessor de música; Josep Maria Figueras, assessor de danses; Josep Perpinyà, dibuixant, i amb la col·laboració de Pilar Compte, Assumpció Illa, Maria Domènech i Conrad Alegret. Jo feia de coordinadora.

- Tots en català?

- Sí, és clar.

- I qui és el que paga les edicions

d’aquests llibres?

- Una servidora les he pagat totes, menys les de les danses populars que van anar a càrrec d’una associació folklòrica que havíem format.

Les altres edicions les vaig pagant jo, de mica en mica.

- No cobres drets d’autor?

- No, perquè són llibres d’història...

Si fossin de novel·la o poesia llavors sí que cobraria.

- I te’n surts econòmicament, només venent-los?

- Últimament em costa més recuperar les despeses perquè s’ha encarit la impremta i, a més, internet ens fa molt mal perquè abans els estudiants compraven els llibres, però ara entren a l’ordinador i hi troben totes les dades que volen. És clar que passa que a vegades les dades no són exac-

- Una flor?

- El clavell.

- Un color?

- El blau.

- Un llibre?

- Les obres d’en Pla. - Una pel·lícula?

- Teresa de Jesús.

- Un actor?

- La Concha Velasco, que interpretava aquesta pel·lícula.

- Un papa?

- Joan Pau II. - Un rei?

- El que tenim.

- Un futbolista?

- L’Arnau que va ser porter del Barça.

- Divorci, sí o no?

- No. - Avortament?

- Menys.

- El fet més agradable de la teva vida?

- Són molts...

- Què hi ha més enllà del cementiri?

- La vida eterna.

- M’has dit alguna mentida en aquesta entrevista?

- No. - Moltes gràcies, Maruja!

tes i o són poc exhaustives...

- I no reps cap subvenció tampoc?

- Sí, la Diputació dóna al màxim dues-centes mil pessetes per edició, però si tens en compte les despeses de viatges, fotografies, impressió, etc. encara et queda per pagar una quantitat molt respectable d’euros...

- Caram, Maruja! Jo et donaria ara mateix la Creu de Sant Jordi.

Pere Madrenys

Consell G.G.

17

Serveis a la gent gran a molt de temps que demanàvem ajudes i empares cap als grans que ho necessiten, principalment persones soles i amb greus dificultats per cuidar-se, ja que les prestacions al domicili són una alternativa clara a la residència i apostàvem pels serveis des de l’òptica de l’usuari, per apropar-los a casa i als entorns habituals de la seva vida, perquè és moralment un acte de civisme auxiliar-los. És evident que no estàvem sols en aquests virtuals requisits, ja que gràcies a la bona voluntat i sensibilitat dels serveis socials de l’Ajuntament, no escatimant esforços morals i materials, i fent-se ressò del clam popular, es porten a terme i s’ofereixen diferents ajuts de què molts gaudeixen.

Nosaltres, també des de la nostra òrbita, hi hem aportat el nostre gra de sorra, cooperant, demanant, rei-

F

vindicant i assessorant amb experiència i oferint sortides concretes des del nostre àmbit.

Breument exposaré els serveis que es donen actualment: ●

Servei de cura de la llar. Manteniment de la neteja del domicili i de la roba.

●

Servei de teleassistència.

Caràcter preventiu, de suport i assistencial.

●

Servei d’àpats a domicili amb dietes adequades segons prescripció mèdica.

●

Servei d’ajuts tècnics i assessorament per a la seva utilització.

El mes d’octubre s’ha iniciat un curs de formació i suport de cuidadors de persones amb dependència amb

l’objectiu que els cuidadors qualificats puguin atendre físicament i amb garantia els malalts dependents.

Hi ha hagut un creixement important d’usuaris del Servei d’Atenció a la Gent Gran en els darrers anys especialment pel que fa a la teleassistència i s’espera créixer més arran de l’aplicació de la llei de dependència.

El total d’usuaris del Servei d’Atenció a la Gent Gran l’any 2006 va ser de 672. El primer semestre de 2007 han estat 833, cosa que representa un creixement del 24%.

Les persones que ho necessitin han d’adreçar-se als serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament.

Tot i quedar molt camí per recórrer, però millorant progressivament com s’està fent, en el futur podrem arribar a la proesa de la meta desitjada.

Narcís Amagat

▼ CARTES AL DIRECTOR Sr. Director de la revista El Roure, Sóc lectora de la revista que vostè dirigeix i el felicito per la iniciativa i també el contingut, però hi ha un parell de qüestions que voldria comentar-li, ja que jo sóc una persona a qui no li agrada que li quedi res dins el pap. Anem per feina. En primer lloc, quan vaig veure la composició de la Junta em vaig dir: aquests senyors són uns “masclistes”, tots homes i només una dona. Vaja, que allà només deu opinar el gènere masculí. I ara que s’ha demostrat que la dona és tan capaç o més que l’home!

Una altra qüestió: els col·laboradors es repeteixen, varien els entrevistats, algun reportatge nou, però en general ja saps què trobaràs. Manca al·licient per tenir ganes de llegir el “nou” contingut, que en realitat és un calc del número anterior.

També crec que la freqüència de sortida és minsa. Ja sé que és difícil tirar endavant una revista però si s’envoltés de col·laboradors més dinàmics potser es podria oferir no solament més varietat sinó també una periodicitat més curta d’edició.

Espero que no li dolgui el meu comentari però crec que la “seva Junta” necessita un “toc” de modernitat i diversitat.

Reitero la felicitació per la tasca que sé que és feixuga i l’animo a perseverar i ampliar els continguts, si més no variarlos una mica.

Atentament, una persona de grans inquietuds. Àngela Ferrer i Mató Girona, 17 d’octubre de 2007

NOTA DEL CONSELL DE REDACCIÓ D’EL ROURE: Agraïm a la Sra. Àngela Ferrer els seus suggeriments pel que fa a la composició del Consell, i també respecte a la conveniència de renovar el contingut de la revista i li proposem participar en el futur en les nostres reunions.

Consell de redacció d’El Roure

18

Qualitat de vida ESPAI DE SALUT

Sabeu... la setmana passada... a setmana passada, del 12 al 17 de novembre, es va celebrar, a Girona, la Setmana del Cor. Aquesta setmana està promoguda per l’Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor (Gicor), i casualment va coincidir en el temps i en l’espai amb la celebració del Dia Mundial de la Diabetis, el dimecres 14 i el dissabte 17, promogut per l’Associació de Diabètics de les Comarques Gironines.

La gent de Gicor, amb la col·laboració dels estudiants de l’Escola d’Infermeria de la UdG i de l’Equip Municipal de Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Girona, van posar una taula informativa a la plaça Miquel Santaló on es mesuraven les tensions arterials gratuïtament, es donava informació sobre les malalties del cor i també sobre l’associació... També van fer moltes altres activitats com xerrades, conferències, concerts i fins i tot una pedalada popular i una caminada popular.

L

Però, el que potser voleu saber és... d’on he tret tot això que us explico...

Doncs bé, la casualitat... Com ja deveu saber, a la nostra edat i de fet a totes les edats, és recomanable fer algun tipus d’activitat física diàriament. Jo, cada dia, comparteixo una caminada amb la meva dona i, el dilluns dia 12 de novembre, com que volíem passar a veure uns amics, aquesta caminada ens va portar a passar per la plaça Miquel Santaló (al costat de l’Hotel Carlemany).

Allà, ja d’un tros lluny, vam veure una gran vela vermella i amb la curiositat ben encesa ens hi vam apropar. A mesura que ens hi apropàvem, vam anar veient que allà dins hi havia gent de totes les edats, de fet, hi havia molta gent. Quan ja hi vam ser, vam veure que fins i tot hi havia un grup de nois i noies amb bates blanques.

Mirant i tafanejant... vam veure que s’anunciava la Setmana del Cor i l’Associació Gicor.

Quan no feia pas ni mig minut que érem allí palplantats com dos estaquirots, una noia molt eixerida ens va preguntar si ens volíem mirar la tensió arterial.

Davant d’aquell somriure cordial, l’avantatge del preu, gratuït, i com que mai és sobrer fer un control, vam posarnos-hi.

Ens van demanar l’edat, el tipus de dieta que fèiem, si practicàvem algun tipus d’activitat física, si érem fumadors o exfumadors i... finalment ens van mesurar la tensió arterial. Quina sorpresa! Resulta

que estàvem molt bé tots dos.

Després ens van oferir la possibilitat de fer un petit joc que consistia que agafessis una cartolina de colors on hi havia una pregunta sobre el cor i, tant si la contestaves bé com si no, t’oferien molta altra informació i hi afegien díptics, tríptics, explicacions molt clares i comprensibles i... una poma.

El dimarts hi vam tornar a passar i també el dimecres, dia que ens vam endur una bona sorpresa, quan vam veure que a més de tenir la possibilitat de mirar-nos la tensió també ens podíem mirar la glucosa en sang, i com que ja sabeu que la meva dona és diabètica...

Allí, aquelles noies tan eixerides ens van informar que el dimecres era el Dia Mundial de la Diabetis i que per això hi havia l’Associació de Diabètics de les comarques gironines, i nosaltres sense saber-ho...

Durant tota la setmana hem anat passant per la plaça, hem fet noves amistats i n’hem retrobat de velles, i a més a més hem anat tenint l’alegria que no hi havia mai res que sortís alterat... De fet, ens cuidem molt...

Bé, tot això m’ha fet pensar i reflexionar. Durant aquesta setmana he rebut consells de salut, informació, un tracte excel·lent, he conegut gent molt trempada i coses que no sabia que existissin a la meva ciutat.

Crec que està bé que les associacions gironines col·laborin entre elles i que es donin a conèixer i, també, que l’Ajuntament promogui aquest tipus d’activitats, ja que són divertides, informatives i positives per a la gent i per a la ciutat.

Aprofito l’última línia per desitjarvos: Salut, bon Nadal i bon any nou!

EMPSA

Qualitat de vida

19

GASTRONOMIA

Canelons de llagostins i bolets Ingredients per a 6 persones / Preparació: 1 h i 10 minunts PREPARACIÓ

INGREDIENTS:

1r. Fer bullir les làmines de canelons en molta aigua lleugerament salada el temps indicat pel fabricant. Quan estiguin cuites, col·locar-les en un recipient amb aigua freda per tallar la cocció i estendre-les sobre un drap de cuina.

2n. Sofregir la ceba picada en una paella amb dues cullerades de mantega durant cinc minuts. Afegir-hi els bolets nets i trossejats i sofregir durant uns instants. Afegir-hi els llagostins pelats i coure tres minuts més.

3r. Retirar de la paella els llagostins més bonics per decorar, posar el conyac, flamejar i deixar reduir. Retirar del foc, barrejar amb la salsa beixamel i salpebrar. Emplenar els cane-

18 làmines de canelons ½ kg. de llagostins ● 250 g. de bolets ● 5 cullerades de mantega ● 1 got de brou de peix ● 3 cullerades de farina ● 1 ceba ● 1 copa de conyac ● 1 tassa de salsa beixamel espessa ● 50 g. de formatge ratllat ● Sal i pebre ● ●

lons amb aquesta mescla.

4t. Preparar una salsa beixamel lleugera coent la resta de la mantega amb la farina i el brou de peix calent.

Posar-ne una mica en un bol pel forn, col·locar els canelons a sobre, cobrir amb la resta de la salsa, tirarhi el formatge ratllat i gratinar lleugerament. Decorar amb els llagostins que havíem separat al principi.

Magret d’ànec amb salsa de cireres Ingredients per a 4 persones / Preparació: 35 minunts INGREDIENTS: 2 magrets d’ànec ● 4 cullerades de melmelada de cireres ● 1 got de vi (“Oporto”) ● 1 ceba ● el suc d’una taronja ● la pela ratllada d’una taronja ● 1 cub de brou ● 1 dent d’all ● 2 cullerades d’oli d’oliva ● Sal i pebre ●

PREPARACIÓ 1r. Salpebrar els magrets i fer uns talls profunds a la part del greix.

Daurar-los en una paella molt calenta, sense gens d’oli, amb la part del greix cap avall durant 6-8 minuts; donar la volta i coure 4 minuts més. Reservar-los.

2n. Sofregir la ceba i l’all picat en una paella amb oli fins que comencin a daurar-se. Afegir-hi la melmelada de cireres i deixar coure uns minuts.

3r. Incorporar el vi, el suc de taronja i el cub de brou, salpebrar i coure durant 10 minuts.

4t. Triturar la salsa amb la batedora i passar-la per un colador fi. Afegir la pela de taronja ratllada molt fina.

Tallar els magrets en filets i cobrirlos amb la salsa molt calenta.

Luis Herrera, Associació de Jubilats La Unió del Pont Major

20

Cultura

Una mirada inèdita al nostre cos Pols d’estel El cos humà està format per uns quants elements químics. Els principals són el carboni, l’oxigen, el nitrogen, el fòsfor, el ferro… Són elements que es troben a la Terra, als planetes, al Sol i a tot l’univers.

Aquests elements tenen un origen extrasolar. Procedeixen d’estrelles que van morir abans que es formés el sistema solar. En efecte, almenys una estrella gegant, i probablement una altra, van aportar els components del núvol de matèria on es va originar el Sol i els cossos que pertanyen als seus dominis. Els elements més abundants, inclòs el ferro, es van formar en l’interior de l’estrella que, per ser una estrella de gran massa, va consumir la vida molt ràpidament. Quan va morir en una explosió, va escampar els elements que havia generat pels seus voltants i van formar-se encara, en l’explosió, altres elements pesants.

Hem nascut de la pols d’aquella estrella. Com deia la cançó (Stardust), pel nostre cos, som pols d’estel.

Això va passar fa més de cinc mil milions d’anys.

Matèria primordial Un dels grups d’àtoms combinats més abundant del nostre cos és un compost que ha fet possible la vida sobre el planeta Terra. L’aigua constitueix aproximadament el 60 % de la nostra massa. Els àtoms que formen l’aigua són l’hidrogen i l’oxigen. L’oxigen es va formar, com s’ha dit abans, en el cor de les estrelles que van precedir el Sol. L’hidrogen, millor dit, el nucli de l’hidrogen, que constitueix pràcticament tota la massa de l’àtom, amb l’heli i gran part del liti, van aparèixer durant els dos primers minuts d’existència de l’univers.

Hidrogen i heli són els components principals del Sol i de totes les estrelles. Aleshores, els àtoms d’hidrogen, que van aparèixer quan l’univers tenia l’edat d’un segon dividit per mil milions, tenen uns disset mil milions d’anys d’antiguitat.

Tres quartes parts de la matèria que hi ha a l’univers és hidrogen. El Sol funciona amb hidrogen, com bàsicament ho fan totes les estrelles, encara que en les més grans existeixen altres combustibles. La formació de l’aigua, un compost amb unes propietats molt especials, confereix a l’hidrogen i a l’oxigen una importància fonamental per a l’aparició de la vida.

Un tresor Quan toquem amb els dits d’una mà la nostra pròpia pell, per exemple, la de l’altra mà, en realitat no “toquem” la pell. Els electrons dels àtoms que es troben a la superfície de la pell rebutgen els electrons dels àtoms dels nostres dits, ja que tenen la mateixa càrrega, de manera que el que palpem és la força de repulsió entre electrons. En cas contrari, els àtoms dels dits s’esmunyirien

entre els àtoms de la pell i els dits “entrarien” en la mà tocada.

Aquests electrons que “toquem”, si no tots, majoritàriament es van formar en els primers instants d’existència de l’univers, quan només havia complert el primer segon dividit per un quadrilió (10-24 segons).

Toquem, per tant, “una cosa” tan antiga com l’univers on vivim.

Com un tresor amagat a l’interior de les partícules que formen el cor dels àtoms, els protons i els neutrons –els nucleons–, hi viuen encara les peces que van precedir els electrons, les que es van formar quasi en l’instant que l’univers va néixer: els quarks. Els quarks, però, estan confinats per sempre als nucleons i només percebem la seva influència indirectament. I encara més antiga és la llum, tot i que la llum que veiem prové del Sol i de les estrelles i no és pas la primera llum que va existir.

Així és que tenim a l’abast corporalment l’univers i la seva història, alhora que mentalment l’estudiem i ens esforcem per entendre’l.

Joan Miró Ametller

Cultura

Els acudits de César Reglero

21

LA PARAULA La Pau passa de puntetes, batega entre els dits com una papallona, tan fràgil que s’esquinça al primer crit.

Salta i s’escapa fugissera perquè els homes no som capaços de retenir-la.

SÈRIE OLÍMPICA DE LA TERCERA EDAT “STEP”

Els núvols arrosseguen vents d’odis i de rancúnia.

Un cel gris de desconsol deixa enrere la mà que implora.

El Sol allarga els dits cercant el vell somni de la Pau, però manca la paraula, la paraula amiga que separa l’home de la fera.

I sols resten les barreres, les cançons esborrades, ulls que guaiten l’infinit…

SÈRIE OLÍMPICA DE LA TERCERA EDAT...

O DE COM FER EQUILIBRIS FINS A FINAL DE MES

Al fons, una mà blanca espera.

Imma d'Espona (setembre de 2007)

REFRANYS NADALENCS Per Nadal, pas de pardal.

Per Nadal i Sant Esteve, tothom a casa seva. ● Per Nadal, cada ovella al seu corral. ● Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val. ● Per Nadal, capons, neules i torrons. ● Per Nadal, qui res no estrena, res no val. ● Per Nadal posarem el porc en sal. ● Per Nadal maduren les nespres. ● ●

L’HAIKÚ D’EL ROURE

L’hivern dels Pobles amb minsa identitat, la fred els corca.

E.H.

22

Barris

MONT

Montilivi

Vista aèria del convent de les carmelites. (Carmelites de Montilivi, anys 60)

P

ensar com era el barri de Montilivi fa trenta anys m’evoca records inoblidables de la seva fesomia: carrers, edificacions, botigues, serveis, equipaments..., de la seva gent: veïns, comerciants... i, de manera especial, de la seva Associació de Veïns.

Permeteu-me que guiï el contingut d’aquesta breu columna lligant barri i gent a la història de l’associació.

Han passat trenta anys des de la tarda del 10 de desembre de 1977 en què una Assemblea Constituent va aprovar l’acta constitucional de l’Associació de Veïns, anomenada Amics de Montilivi. És una data reveladora ja que, quan encara faltava un any just perquè s’aprovés la Constitució, Montilivi, barri i gent,

com un grup cohesionat, manifestava l’energia, el coratge i l’altruisme necessaris per fer realitat la constitució de la que seria una de les primeres associacions veïnals de Girona.

Llavors, s’accedia a Montilivi pel carrer de Calvo Sotelo -actual Lluís Pericot-, Tuyet i Santamaria i per l’avinguda de Montilivi. Si pujaves per Tuyet i Santamaria, deixaves a banda i banda cases i hortes i accedies al nucli més poblat del barri, els pisos de Girona per Girona, la Punta del Pi i les cases de la “muntanya”. Si pujaves per l’avinguda de Montilivi, arribaves al convent de les carmelites descalces i deixaves a la dreta les cases emblanquinades de la Grober i a l’esquerra, per l’actual c. Francesc

Romaguera, accedies a la naixent urbanització de Puigvistós. La riera Gurnau, els vivers de Martinoy i la parròquia per un costat i el carril de la Creueta per l’altre limitaven el barri. Aquests límits configuraven un barri ben cohesionat, com ho prova el fet que hi hagués veïns d’aquests indrets a l’acta fundacional de l’entitat.

A principis dels anys vuitanta i de manera progressiva al llarg dels anys següents, les cases i hortes de l’avinguda Lluís Pericot i del carrer Tuyet Santamaria donaren pas a noves edificacions. Ens vénen a la memòria els pisos de Capdeferro, situats a l’avinguda Lluís Pericot 17 i 19 i el carrer Tuyet Santamaria 1 i 3, construïts entre 1980 i 1984.

Barris

23

TILIVI

A dalt i d’esquerra a dreta, dues imatges de l’Av. Lluís Pericot (Foto Pere Vivolas i Ramon Ternero) i processó inaugural del Convent de les Carmelites Descalces de Montilivi el 27/5/1956 (foto: Carmelites de Montilivi). A baix, enderrocament previ a l’edificació del Local Social i Petanca de Montilivi, i una imatge actual (Foto Ramon Ternero).

També el primer edifici del constructor Pons al carrer Emili Grahit 48 i 50 i molts altres que es varen anar fent al llarg del carrer Tuyet Santamaria, Botet i Sisó, Joaquim Ruyra, Castell Solterra, Dr. Bolós... un autèntic boom immobiliari.

Des que es va posar en marxa, l’energia, l’entusiasme, el coratge i la inquietud dels veïns han afavorit la vigília de l’Ajuntament i l’assoliment constant dels seus objectius fundacionals. I, a hores d’ara, podem dir que aquest esforç no ha estat en va. S’han aconseguit, també gràcies a la gent del barri, importants millores urbanístiques i nous equipaments.

Entre les millores urbanístiques cal destacar l’autèntica metamorfosi que per al barri va suposar, l’any 1992, la urbanització de l’avinguda

Lluís Pericot. Montilivi s’obria al sector de la Rutlla i s’integrava definitivament al Pla de Palau. També més recentment, l’any 2002, es va urbanitzar del carrer Emili Grahit a la Creueta. Entre aquestes dates i com a actuacions més específiques recordem la rehabilitació de les façanes dels blocs de Girona per Girona i Punta del Pi, la urbanització dels carrers de “la muntanya”; Ullastret, Sant Roc i Turó Rodó.

En relació amb els equipaments, l’obertura de l’avinguda Pericot aviat va donar fruits amb la construcció del Casal de Gent Gran, ara fa quinze anys, i de l’escola Pla de Girona. L’Associació de Veïns i l’Associació del Casal, en un context d’autèntica simbiosi, varen posar en marxa projectes de col·laboració en un marc intergeneracional que avui encara funciona.

També la construcció del CAP Montilivi, el local de l’Associació i del Club Petanca Montilivi... Però això no és tot, avui esperem amb il·lusió la construcció d’una llar d’infants, la reordenació i la construcció d’una nova escola, Professor Pericot, al mateix lloc on era, la millora dels accessos a “la muntanya” i el soterrament d’un tram aeri de la línia de mitjana tensió que passa per l’antic espai de la petanca, a propòsit de l’execució del pla que ha d’unir el carrer Dr. Bolós amb el sector de la plaça Ciutat de Figueres.

Com veieu, malgrat aquests trenta anys d’història, la feina no s’ha acabat. L’Associació dedica bona part de l’activitat a establir un pont de diàleg permanent amb les administracions, sobretot amb l’Ajuntament i d’altres entitats i a organitzar activitats socials i culturals que milloren la qualitat de vida de les persones.

Aquest desembre estem d’aniversari: trenta anys del barri de Montilivi amb una Associació de Veïns activa i dinàmica. Tot un rècord que mereix el reconeixement a les persones altruistes que han regalat part del seu temps per tal de transformar Montilivi en un barri pròsper i gentil de Girona.

Ramon Ternero Laborda President de l’Associació de veïns de Montilivi

24

Ahir i avui

Ahir

Barri de Montilivi

Avui

Solar de la futura urbanitzaciรณ de la plaรงa Ciutat de Figueres. (Foto Ramon Ternero)

Actual plaรงa Ciutat de Figueres. (Foto Ramon Ternero)