Roure 31

1r quadrimestre 2009

31

Sant Jordi, festa primaveral

ENTREVISTA ENTREVISTA

Dolors Dolors Condom, Condom, quaranta quaranta anys anys ensenyant ensenyant llatí llatí BARRIS BARRIS

Font Font de de la la Pòlvora Pòlvora

2

Editorial

Una crisi de model, una oportunitat stem en moments de crisi, i fins i tot aquells que negaven els síntomes fa pocs mesos són ara els més apocalíptics. Lluny de mi negar la gravetat del problema ni relativitzar les greus conseqüències que se’n deriven però si que cal, situar responsabilitats, necessitats i possibles camins a seguir.

No hem sentit en el nostre país a ningú que assumeixi responsabilitats per aquests darrers 10 anys en els que, com a mínim, s’ha viscut per sobre de les possibilitats reals, entenen per reals la capacitat de produir bens i serveis, mercaderies tangibles com a resultat del treball esmerçat. Hem vist que els guanys no s’han repartit equitativament, ans el contrari, la majoria s’ha endeutat per a que uns pocs s’enriquissin molt i sovint defraudés a hisenda la contribució que per impostos li hauria tocat. No tota la responsabilitat ha estat fronteres endins, la economia americana i el seu endeutament son l’exemple d’una globalització per a lo bo i lo dolent. Ara bé, allí l’actual presi-

E

dent ha assenyalat responsables i obre mesures decidides per a la reactivació econòmica sobre noves basses, ací sembla que haurem d’esperar. No està de més exigir responsabilitats a aquells que s’aprofitaren o no exerciren les seves obligacions de vigilància: empresariat, bancs i governants en primer lloc. Sols recuperarem la confiança si assumir les responsabilitats esdevé una obligació per al futur.

Encara alguns que quedaren muts durant un temps, desconcertats pel castell de cartes caigut, ara tornen a parlar dient el de sempre: cal desregular, facilitar l’acomiadament dels treballadors, reduir les prestacions socials, baixar els impostos dels que més tenen...

Continuen ocupant llocs influents des d’on intenten emmascarar les seves responsabilitats culpabilitzant a tots els ciutadans dels problemes que ells han generat. De l’únic, que al meu parer, en poden ser responsables els ciutadans es de credulitat, de fer-li’s cas quan ens deien que ens endeutéssim,

Núm. 31 - 1r quadrimestre 2009 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS: Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), la Junta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona Foto portada: Jordi S. Carrera / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

posant el benestar dels ciutadans com a objectiu de l’economia i no el guany d’uns, sempre els mateixos, podrem sortir de la crisi en millors condicions de les que hi hem entrat.

El que cal avui es apostar per l’economia productiva, per ajudar els emprenedors amb crèdits assequibles cal ajudar a superar l’endeutament dels ciutadans, concertar polítiques d’ocupació, fer de les noves tecnologies i del respecte al medi ambient motor de progrés. I del benestar dels nens i la gent gran no ens podem oblidar, especialment caldrà desenvolupar ara més que mai la llei de la dependència amb recursos suficients i assegurar els mitjans per que els menors en risc d’exclusió tinguin els programes i serveis necessaris.

En definitiva cal un compromís col·lectiu, un pacte nacional, una garantia que el nou camí no ens portarà als mateixos errors.

Joan Olòriz Serra TINENT D’ALCALDE DE POLITIQUES SOCIALS I COOPERACIÓ

SUMARI 2 EDITORIAL 3 OPINIÓ 8 CIUTAT 13 14 15 16 19 20 21 22 23 26 28

Vida associativa de la gent gran La Sopa, camí d'una vida autònoma Programa “Ser gran en dignitat” i projecte “Apadrinar un avi” CONSELL G.G. La feina ben feta ENTREVISTA Dolors Condom, quaranta anys ensenyant llatí QUALITAT Uns altres estalvis són possibles DE VIDA Gastronomia CULTURA La diada de Sant Jordi i els llibres, abans i ara El dia del llibre i la seva evolució Darwin i la teoria de l’evolució BARRIS Entrevista a Gregorio Aranda AHIR I AVUI Font de la Pòlvora

Opinió

3

Entrevistes, intervius, diàlegs, col·loquis…

Memòries amb regust d’un temps innocent per Enric Homet i Romà

E

l temps se’ns escola més lleuger del que voldríem, però en canvi no ens remet prou energies per arribar amb la mateixa velocitat al seu ritme. I en les nostres soledats, quan notem que la memòria es va fonent entre situacions immediates i ens anuncia comiats que se’ns van acostant, a vegades massa precipitats i perpetus, i per por de no deixar-nos mentalment desemparats, l’amic temps fa cabrioles en la nostra ment i en els records del vestíbul del pensament que ja ni remotament podíem haver cregut que existien, afloren com les aigües netes d’un vell estany, tan proper com vulguem, però fins ara suplert per la velocitat encara ben activa de les situacions immediates que ens reclamaven instants vius. Ara bé, ja arribats al repòs, sempre hi ha aquelles remembrances de quan érem a la plenitud vital i ens omplien estones i racons de l’esperit.

Potser poca gent podrà recordar ja una literatura elegant i contínua en els periòdics dels anys quaranta, amb signatures que encara ara no podria assegurar que fossin pseudònimes, en un temps on poques inquietuds podien mostrar els qui sentien bullir el pensament i ho havien de fer amb mitges paraules, i en els meus anys d’adolescent ja començava a comprendre el camí tan barrat i en canvi tan agosarat del bon poeta que sabia compondre un sonet deixant-me amb la franca promesa de no haver-lo entès del tot.

En aquestes, que un bon dia d’aquell temps d’inquietuds literàries i de ments obtuses que només lluitaven per inculcar-nos consignes que omplissin les nostres dèries, netes i captives, d’un únic pensament dirigit cap a “un amor eterno, profundo y grande” dedicat a la nació més poderosa que en aquelles calendes representava ser Espanya, em trobo un full de La Vanguardia signat per un tal Felipe Sasone, amb un sonet del qual no recordo el títol i que potser m’aclariria tots els dubtes que encara em perduren, i allò bo del cas és que me’l vaig aprendre de memòria en uns instants de reflexionar-lo entre mans i sense cap mena d’apunts que m’hi ajudessin, ja que prou feina tenia a guardar-me el mocador de butxaca i recordar les estratagemes per poder omplir una mica el pap. Això sí, paper que em queia a les mans que tingués ratlles curtes i llargues ben distint d’una pàgina corrent, per a mi ja tenia la seva importància.

I com que aquell retall de La Vanguardia que vaig trobar ja era d’aquesta mena d’escrits, em va anar que ni brodat.

El sonet, que naturalment en aquell temps només podia escriure’s en castellà, anava posat entre textos que ni vaig molestar-me a llegir i dels quals no recordo el títol, deia així: Canto un amor ni hallado ni perdido; presente, sin futuro ni pasado; irrealidad de un sueño enamorado que sigue siendo porque nunca ha sido.

Nostalgia de lo apenas presentido, regusto de lo nunca saboreado, no tiene, sin principio y no acabado, recuerdo alguno que se torne olvido.

Pasabas, canté un verso en tu alabanza y me sonrió fugaz, sin esperanza, húmeda y triste tu mirada pura.

Y huiste. Y la aventura sin historia me ha dejado temblando en la memoria un verso claro y una pena oscura.

Quantes vegades no m’he penedit d’aquella meva falta d’atenció! I el perfecte però enigmàtic sonet m’ha acompanyat tota la vida amb una llum pàl·lida però constant, com dient-me que mentre em sostingui el dubte, ell serà el fidel corcó que em burxarà el fons de la ignorància.

4

Opinió

Trobada a La Sènia per Isaac Montoya i Salamó

P

oc podria imaginar-se el tinent menor Nikolai Andreevich Voloshenko, ucraïnès de 27 anys, quan venia cap a Espanya per ajudar-nos a defensar la legalitat republicana que mesos més tard moriria en un tràgic accident als controls del seu flamant aparell de caça Polikàrpov I-16 a causa del duríssim vent que assota habitualment la localitat catalana de la Sénia. Va ocórrer el dia 4 de novembre de 1937, i ressonaren en el seu honor els acords de l'himne de la Unió Soviètica durant l'últim adéu que li van dedicar els seus companys. Pels seus mèrits en combat a la guerra d'Espanya va ser condecorat amb l’Ordre de la Bandera Roja.

El dia 15 de novembre de 2008 al cementiri de la Sénia van ressonar, per segona vegada després de 70 anys, els acords de l'himne de Rússia. Aquesta vegada s'havien congregat al cementiri de la Sénia al voltant del monòlit de marbre erigit en homenatge de Voloshenko, una representació de l’ADAR en col·laboració amb l'ambaixada de Rússia així com les autoritats de l’Ajuntament de la Sénia. Entre els components de la nostra venerable associació es trobaven el president de la delegació catalana, Antoni Vilella, així com el vicepresident, Antoni Valldeperes. Així mateix hi va fer acte de presència un home que va actuar com a guerriller i pilot d’I-16 Mosques durant la Gran Guerra Pàtria a l’URSS: el nostre estimat Francesc Pararols i la seva esposa Maria, acompanyats de Roberto Pando i del que això escriu.

De l'embaixada de la Federació de Rússia van fer acte de presència el ministre conseller Alexandr Surikóv i el coronel agregat militar adjunt

Moments de l’entrega de commemoracions per part del ministre conseller Alexandr Surikov de Rússia.

Andrey Ràkov així com la seva encantadora esposa i fills.

El matí transcorria amb un sol radiant a la localitat de la Sénia quan van arribar a les portes de l'edifici de l'Ajuntament els automòbils del Cos Dimplomàtic de l’ambaixada de la Federació de Rússia.

Després de la càlida rebuda les autoritats de la Sénia van convidar formalment les autoritats russes a firmar el llibre d'honor de la vila.

Una vegada finalitzat aquest petit prolegomen, la llarga comitiva es va traslladar en automòbil al cementiri de la Sénia, on esperava la banda municipal davant el monòlit de marbre dedicat a Voloshenko.

Després de la preceptiva presensació cerimonial, els representants dels diferents organismes van dedicar unes breus paraules als nombrosos assistents i simpatitzants allà presents. Els honors els va fer Antoni Vilella, que després de la seva al·locució, va dipositar un ram de flors en nom d'ADAR al peu del monòlit dedicat al pilot soviètic. A continuació, el senyor Alexandr

Surikóv va pronunciar un petit discurs en rus, que després va repetir en castellà. Tractava sobre les bones i velles relacions entre Espanya i Rússia, així com les seves afinitats en molts àmbits socials i culturals.

Després de l'al·locució va dipositar, en companyia del coronel Ràkov, un centre de flors els colors del qual formaven la bandera de Rússia. Tot seguit el coronel Ràkov es va inclinar respectuosament davant del monòlit, es va quadrar marcialment i li va dedicar uns curts segons de silenci. La clausura de l'homenatge la va fer el senyor Víctor Pla Cervera, alcalde de la localitat de la Sénia, que va aportar un relat sobre les causes de la mort de Voloshenko, per cert, directament relacionades amb un fenonem meteorològic que es produeix de manera habitual en aquesta comarca: el fort vent.

Ja més distesament, els representants d'ADAR i de l'Ajuntament van intercanviar amb les autoritats de l'ambaixada uns petits presents com a record d'una jornada ja de per si inoblidable. Com a colofó a l’home-

Opinió natge a Voloshenko, la banda municipal de la Sénia va tocar en el seu honor l'himne de Rússia, seguit d'Els Segadors.

Després es va conduir els nostres convidats, a conèixer la maqueta de mida natural d'un Polikárpov I-16 Mosca del tipus 10 que està construint amb gran tenacitat des de fa cinc anys Josep Ramon Bellaubí. El Mosca, que és ja en les fases finals de construcció, ofereix un aspecte imponent i va captivar els nostres convidats russos. El coronel Ràkov es va introduir a la cabina a tall d'inspecció i va quedar meravellat de l'alt grau de fidelitat assolit per Bellaubí en aquesta peça museística.

Tanmateix, en qui causà un major efecte -i amb raó- va ser en el nostre estimat consoci Francesc Pararols, ja que en veure el Mosca va semblar abstreure's de tots els presents, com si hagués retrocedit per un rar fenomen d'entropia novament fins a l'any 1938. Sense apartar la seva mirada hipnotitzada del majestuós Mosca, em va dir en veu baixa però serena: "Ajuda’m a pujar-hi".

Certament i per fer honor a la veritat, he de dir que no li costà gaire a aquest jove de 90 anys pujar a la carlinga del Mosca, i va necessitar poca ajuda de part d'un servidor.

Pararols va semblar rejovenir fins i tot més (si fos possible) una vegada dins de la cabina de pilotatge del millor avió de caça del món de l’any 1936. Els nombrosos assistents van dedicar un sonor i espontani aplaudiment a un més que somrient Pararols, que es va acomodar a la cabina dedicant una mirada de gran satisfacció a tots els presents. Pararols recordava gran part dels instruments i trobava a faltar alguns petits detalls, sens dubte a causa de la diferència entre el model que ens ocupa i la més avançada versió equipada amb canons Shvak de 20

5

Francesc Pararols a l’avió amb que va convatir, l’I-16.

“Certament i per fer honor a la veritat, he de dir que no li costà gaire a aquest jove de 90 anys pujar a la carlinga del Mosca” mil·límetres que li va tocar pilotar a l'URSS. El colofó a un dia memorable per als components de la comitiva no podia ser cap altre que el dinar de confraternitat al modern restaurant Vent de Dalt de la Sénia. Una vegada finalitzat el banquet, el coronel Ràkov va fer gala d'un humor finíssim en treure davant de tots els presents un petit envàs cilíndric que representava el tronc d'un bedoll l'interior del qual contenia, segons ell, “l'arma secreta de Rússia. La seriosa expressió del coronel Ràkov davant dels expectants comensals es va tornar en un gran somriure en descobrir que l'esmentat envàs contenia una ampolla del millor vodka que es fabrica al seu país. La totalitat del contingut de l'ampolla (un “xupito” per cap) va ser repartida per ell mateix i després d’això es van fer diversos brindis creuats entre tots els presents. En finalitzar la jornada vaig rebre un obsequi del

coronel Rákov que consistia en una insígnia commemorativa de l'exèrcit rus com a agraïment per la meva col·laboració en l'organització dels preparatius de l'homenatge a Voloshenko. Tanmateix una part important d'aquest present pertany també a l’historiador Carlos Lázaro i a Antoni Valldeperes, ja que sense ells no hauria estat possible fer realitat el contacte amb l'ambaixada de Rússia i el necessari enllaç amb les autoritats de la Sénia. No cal dir que les esmentades autoritats de la Sénia es van comportar meravellosament, seguint al peu de la lletra totes les instruccions necessàries quant a petits detalls de protocol, i es van bolcar afer immillorable fins i tot el més mínim dels detalls per tal de donar la brillantor merescuda a un acte tan poc comú, com és l'homenatge a un pilot soviètic que va morir a casa nostra en defensa de l'ideal més alt: la democràcia i la llibertat. La letargia del seu record ha durat més de 70 anys; mori doncs l'oblit, lloem la memòria dels nostres estimats aviadors republicans, els d'aquí, però també i molt afectuosament els d'allà.

Isaac Montoya i Salamó Investigador d’arqueologia aeronàutica de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR- Barcelona)

6

Opinió LLAMBREGADES

Descobrir el millor de si mateix per Àngela Ferrer i Mató

T

ots posseïm destreses especials, innates, que al llarg de la vida, ja sigui per la feina, pels problemes de situació laboral i/o familiar, o potser perquè no hem aprofundit ni burxar massa en el nostre “ego” particular, queden adormides i no afloren com caldria, ni en traiem el partit que s’haurien merescut. Llavors quan arriba el moment de la jubilació (mot que prové del verb llatí iubilo que significa ni més ni menys que ‘alegria’) és quan podem aconseguir que aquests dons amb els quals hem nascut es desenvolupin totalment i enriqueixin el nostre trajecte vital.

El que és segur és que tots sense excepció tenim valors que per una o altra raó, com ja he dit abans, no hem desplegat, almenys en tota la seva totalitat i profunditat.

Pensem sinó en quantes persones han descobert, just en fer-se grans, que eren capaces d’escriure poesies precioses, o pintar quadres meravellosos, o s’han adonat que canten com un àngel o poden tocar un ins-

trument o que interpreten teatre magistralment... i fins i tot hi ha qui ha escrit un o més llibres d’èxit.

També i a causa de circumstàncies difícils de la vida hi ha qui no va poder estudiar el que li agradava i ara s’apunta a la universitat i aconsegueix èxits i realització personal.

Les noves tecnologies també poden atreure per la novetat i possibilitats que ens ofereixen de comunicació i rapidesa en treballs que abans eren llargs i feixucs i evidentment és un altre camp on un es pot no solament entretenir, sinó també aprendre nous mètodes i camins impensables no fa gaire temps. Les possibilitats són innombrables i infinites, només cal descobrir quines són les que ens atreuen i ens donen més plaer en dur-les a terme.

El moviment és vida i aquest moviment passa per la sincronia de cos i ànima i per la seva harmonia. Entenem per ànima la capacitat humana d’abstreure i raonar, fet diferencial amb qualsevol animal. El nostre cos no està fet per estar estàtic, caure

en aquest parany de comoditat mal entesa és presagi de tot tipus de malaltia i quan parlo de fugir de la passivitat em refereixo també a les neurones que necessiten un constant moviment. Cal estimular-les amb exercicis mentals i com he explicat abans una manera fàcil d’aconseguir-ho i alhora ser feliços és cercar en el nostre interior què ens complau fer i dedicar-nos-hi amb ganes i interès. Així totes aquelles aficions subdesenvolupades i/o poc treballades a voltes ni ta sols descobertes en surar a l’exterior i podernos-hi dedicar sense traves ens poden aconseguir un goig interior i una pau que no té preu.

Segur per tant que serà molt bo fer una bona i completa introspecció per tal de retrobar aquestes qualitats que restaren en l’oblit i desenvolupar-les amb il·lusió amb el convenciment que guanyarem moltíssim en qualitat de vida. Cos i ànima en una abraçada d’harmonia perfecta.

Canvi d’estació per Luís Herrera

E

stem a les últimes cuades d’aquest hivern, que per cert, ha estat ben rebut per les escasses pluges d’aquests últims temps. Molta sequedat, restriccions, els pantans als mínims i la conseqüent preocupació dels usuaris, ja que l’aigua es un bé preuat que hem d’administrar i apreciar en la seva mesura.

Ja tenim a les portes la florida primavera i la simfonia dels cants que ens brinden els ocells en la seva època de zel. Doncs nosaltres i els nostres cossos amb l’arribada de la primavera sentim en el nostre metabolisme canvis en la nostra salut, doncs hem de prevenir amb l’alimentació adequada que aquesta estació, doncs serà convenient i

aconsellable consumir verdures i fruites del temps, peix blau, molta aigua i sobretot fer exercici, com caminar... que aquesta estació florida i formosa ja convida a llarg passejos i sobretot pensar en una bona revisió mèdica.

Adéu hivern i benvinguda primavera.

Opinió

Les pensions

7

L

a inflació entre novembre de 2007 i novembre de 2008 va augmentar un 0,4% sobre el 2% previst, totalitzant un 2,4%. Per això, amb caràcter general, les pensions s’han apujat aquest any un 2,4% (un 2% de revalorització igual a la inflació prevista pel 2009 i un 0,4% per consolidació de la desviació de la inflació en 2008).

Tanmateix, les pensions mínimes que cobren més de dos milions i mig de pensionistes s’han apujat entre un 3,4% i un 7,2%.

Així en el 2009, un 6,4% correspon als pensionistes sense cònjuge que viuen sols i tenen baixos ingressos.

Dins dels pensionistes sols i amb baixos ingressos, les pensions mínimes de viduïtat pugen entre un 5,84% per a les vídues amb càrregues familiars i un augment del 7,22% de les vídues menors de 60 anys. Les pensions mínimes de jubilació amb cònjuge a càrrec han pujat un 5, 8% i les pensions del SOVI un 3,4%.

El govern prosseguint amb la seva encertada política social i malgrat la crisi econòmica, incrementa les pensions mínimes per sobre l’IPC. Hem de valorar positivament, perquè concedeix dotar de millor cobertura als més dèbils econòmicament. No obstant, cal recordar que queda molt camí per fer, per superar les diferències que existeixen.

per Narcís Amagat

DIA DE LA DONA TREBALLADORA per Luís Herrera El dia 8 de març es va celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Crec que això de la dona Treballadora és una cançó que no sé quan ni com els polítics se n’adonaran i acabaran amb aquesta lacra social: injusta en tots els sentits, ells ja ho saben però no es posen d’acord. Crec que hem aconseguit unes quantes millores però no és suficient, ja que la dona segueix estant discriminada, doncs no se’ls reconeix el sacri-

fici de la lluita diària i, sobretot, la desigualtat que existeix entre el sou d’un home i el d’una dona quan l’esforç és el mateix. Aprofito la ocasió a felicitar a totes per la seva lluita constant i les animo a que segueixin lluitant per la igualtat salarial i per tots els seus drets, que s’ho mereixen!

Dedico aquesta carta al Col·lectiu de Dones La Cata del Pont Major.

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Luis Herrera

DIJOUS GRAS. 19 de febrer de 2009 Com ja és tradició, aquest any també hem celebrat el Dijous Gras. L’assistència fou massiva i els socis varen poder gaudir d’una alegre tarda. Des de l’associació es va servir un suculent berenar - sopar que va consistir en pa amb tomàquet amb varietat d’embotits i tortell amb cava!!! Tot això molt al gust dels nostres socis.

El Màgic Frank va amenitzar la festa amb un espectacle de màgia per tot el públic assistent a la celebració. Van intervenir a l’espectacle, amb la petició del mag, alguns socis, els quals van col·laborar en els seus jocs de màgia que van ser interromputs amb forts aplaudiments . Els socis van reconèixer que va ser una tarda estupenda i es va

Màgic Frank en l’espectacle al Centre Cívic del Pont Major.

tancar la festa amb un ball a càrrec de Simó La Veu, que ens va fer delir amb les seves melodies.

Esperem que en aquest Dijous Gras

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ

Dones preparant els vestits de carnaval.

Com cada any hem celebrat el carnestoltes del sector de l’esquerra del Ter, es una festa que gaudim d’allò més i que també es pot dur a terme gràcies a la feina que fan el grup de dones de la Llar, que es fan un tip de cosir.

Aquest any hem fet “l’indiu” i mai mes ben dit ...També fem el carnestoltes de la Llar en la que es reparteixen tres pre-

tots els assistents s’hagin divertit, com és el desig de tots els que treballem pel bé dels nostres estimats socis.

Una cordial salutació i fins l’any que ve.

Pitu Caicedo

Comparsa de carnestoltes de la gent gran del sector esquerra del Ter. (Fotos d’Antonio Carvajal).

mis a les millors disfresses per parelles i tres per les individuals, ball en directe amb en Joan Bravo, i el proper diumenge una fideuà per els nostres socis.

Abans del carnestoltes però la Llar a participat en la inauguració d’una exposició de pintures dels avis d’en Puig d’en Roca amb l’actuació del grup

d’havaneres “La Gavina alegre” i una actuació de Playback.

Com a novetat aquest any hem comprat dues televisions per la nostra llar i posarem totes les cortines noves, fetes a mà per les nostres cosidores particulars, a les que estem molt agraïts per la seva feina i dedicació.

Salut!!

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Durant aquesta època de l’any, a un li agrada sortir de casa i conèixer món.

Al Club 60 soms coneixedors d’aquest desig i per això organitzem viatges per a tots els gustos i butxaques: Els que teniu ganes de conèixer el que tenim més a prop podeu viatjar a: - Andalusia-Costa del Sol, del 13 al 19 d’abril - Cantàbria, del 24 al 30 de maig - El Romànic de Boí, de l’1 al 5 de juny - Cuenca, del 13 al 17 de juliol - També estem preparant un viatge a Extremadura amb Ave per l’octubre A tots els viatges està inclosa la pensió completa amb begudes, des del dinar del primer dia al dinar de l’últim, hotels de 3*** i excursions detallades. Tot plegat a preus d’Imserso!!!

Pels que teniu ganes de descansar davant del mar en un hotel de 4**** us recomanen: - Estada a Peníscola de l’1 al 8 de juny o si us va més bé, del 8 al 15 de juny.

- Estada de termalisme a Benicàssim

Marroc, una destinació molt atractiva per aquest mes de maig.

en un balneari del 27 de setembre al 5 d’octubre.

I si teniu ganes d’anar més lluny us proposem: - Un creuer pel Mediterrani, Canàries i Marroc de l’1 a l’11 de maig amb cabina exterior amb balcó .

- Àustria i la zona del Tirol, del 3 al 9 de juliol o del 17 al 23 de juliol amb avió i estada en hotel de 4**** .

- També estem preparant un viatge a

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Si hi ha un lloc ideal és el nostre casal, és petitó i acollidor, nosaltres estem ben joiosos de conviure els dilluns, dimecres i divendres en aquest espai.

El proper mes d’abril ja farà 4 anys que ens varem instal·lar i al llarg d’aquests 4 anys ja n ’hem fet d’activitats: tertúlies, xerrades de salut, concerts, excursions, ioga... totes elles per part nostra s’han preparat amb molta il·lusió i la resposta rebuda ha estat de gran participació.

Per tant, volem continuar donant resposta a les inquietuds que tenen els nostres socis i continuar treballant per millorar les activitats i el nostre espai. Volem aprofitar a donar les gràcies a totes aquelles persones que sense cap ànim de lucre col·laboren i participen a les nostres activitats.

Moltíssimes Gràcies!!!!

Maria-Mercè Costa

Turquia pel maig i un a Egipte pel novembre.

No us encanteu i feu les inscripcions al Club 60 (C/Campcardós, 33-35 de Girona ) o al telèfon 972400625 que sinó us quedareu sense plaça!!!!!!!

Si teniu qualsevol dubte o voleu més informació podeu contactar amb nosaltres de dilluns a divendres de 8.30h a 14.15h i els dijous a la tarda de 16.30h a 19.45 h.

La Junta de l’Associació

Moment d’una de les xerrades sobre salut organitzades per l’associació.

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA CLUB SANT JORDI DE GIRONA Al Club Sant Jordi tenim moltes coses per explicar-vos! Durant aquests últims mesos hem reprès el ball, i també hem incorporat noves activitats a les que ja es duien a terme: gimnàs, coral, informàtica, dibuix i pintura, escacs, ioga, taller de memòria,...

Durant el passat mes de febrer va visitar-nos l’esbart dansaire de Sant Narcís per a delectar-nos amb la seva magnífica exhibició de balls regionals; va ser una gran actuació que no va deixar a ningú indiferent!. També ens van visitar, al mes de març, els socis del Club Sant Jordi de Figueres per a oferir-nos una desfilada de vestits de paper i un concert de la seva coral... un aplaudiment per tots ells!

També al mes de març, el dia 4, ens vàrem desplaçar a Barcelona per fer tot un seguit d’activitats... un dia ben

Imma García

Esbart Dansaire de Sant Narcís.

complert si senyor! En primer lloc, vàrem visitar el Laberint d’Horta, uns jardins fantàstics amb molts racons on deixar volar la imaginació. A la tarda, al CosmoCaixa amb una visita guiada pels seus espais i el planetari que van oferir-nos des de l’ASVOL, associació de gent gran voluntària en ciència i cultura, informàtica i àmbit social, als

quals agraïm la seva atenció.

Finalment, vàrem completar el dia al Teatre Nacional de Catalunya, on vam assistir a la representació de l’obra “L’inspector”, de Nikolai Gógol, una comèdia dirigida per Sergi Belbel que ens va divertir i va fer possible que tornéssim cap a Girona amb un somriure als llavis!

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE PEDRET

La Junta

La diversitat de difresses va donar un toc de color a la celebració de carnaval d'aquest any.

La nostra associació es va crear el setembre del 2007, des de les hores hem dut a terme un munt d’activitats, cal dir, totes elles amb bona participació. Algunes d’aquestes activitats són: gimnàs de manteniment, taller de memòria, tertúlies, jocs de taula (especialment el Bingo), concerts, excursions, balls els dissabtes quinzenalment...

El dia 28 de febrer l’associació de Gent Gran de Pedret, varem celebrar el carnestoltes, amb una participació de 95 persones de les quals 21 es varen disfressar. Ho varem celebrar amb ball a càrrec de David Casas, tot seguit picapica i entrega de premis per els participants que anaven disfressats: 1r premi un pernil, 2n premi dues ampolles de cava i 3r premi una ampolla de cava.

Volem aprofitar aquest espai per donar les gràcies a totes aquelles persones que van participar a la festa de carnestoltes i que fan possible que la nostra associació creixi dia a dia amb nous associats i noves activitats. Sense ells tota la feina que duem a terme no estaria possible. Això fa que ens donin més forces per continuar treballant i ideant noves activitats del grat de tothom.

Ciutat

11

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

Marcos Cano

sionistes unes 20 persones vam fer una comparsa de mosqueters, amb un cartell que posava “un@ para Un any més, la gent de l’Assotod@s tod@s para un@”. ciació de Jubilats i PensionisEls participants ens ho vam tes de Vila–roja van participar passar molt bé, i vam demosen els tallers de costura que trar que tot i la nostra edat, s’organitzen cada any en el som els que tenim més Centre Cívic Onyar. Aquests “marxa” ballant i gaudint de la tallers serveixen per confecciofesta. nar les disfresses del carnes- La gent gran de Vila-roja vestits de Mosqueters.

Destaquem també la importoltes i poder participar a la rua que s’organitza al Sector Est. Surdo. Després, totes les comparses tància, tant d’aquests tallers com de la El dia 14 de febrer a la tarda, es va es van trobar al pavelló d’esports de conservació d’aquests actes als noscelebrar la rua de carnestoltes. Les Vila-roja, on hi va haver un ball amenit- tres barris, ja que és una gran oportucomparses es van reunir al centre zat per Jordi Tonietti i una xocolatada nitat per crear un espai de convivència entre tots i poder gaudir d’una estona cívic, des d’on va sortir la rua animada popular. amb el grup de percussió La Banda del Des de l’Associació de Jubilats i Pen- de diversió.

També celebrem el Carnestoltes

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL La nostra és una associació jove, vàrem inaugurar el setembre del 2005 i actualment aplega uns 62 associats del sector de la Vall de Sant Daniel.

L’objectiu principal d’aquesta ha estat el de promoure la participació de la Gent Gran del barri. Per tal d’assolir aquests objectius, hem dut a terme un seguit d’activitats, les quals intenten donar resposta a les inquietuds dels nostres socis: tallers de memòria, gimnàs de manteniment, taller de costura, concerts, taller de manualitats...

Volem destacar que des del passat

mes d’octubre 2008 vàrem iniciar el taller de manualitats. Volem compartir amb vosaltres l’experiència meravellosa que ha estat aquest taller i el prestigi que ha donat al nostre casal. Les manualitats que es duen a terme són: Pintar plates de vidre, caixes de fusta decorades, mocadors de seda natural, davantals, tovalles, elements decoratius...

Tot això, ha estat possible a la col·laboració sense cap ànim de lucre de les Sras. Consuelo Toledano i Mª Àngels Bahí. Per tant, volem aprofitar aquest

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN

La Junta

Grup de dones de manualitats.

espai per donar-li les gràcies per tot el que aporten a l’associació, el seu saber estar, bon fer i poder gaudir per molts anys de la seva companyia.

Joan Farré

Amb l’arribada del bon temps a la Llar de Jubilats Sant Joan tenim previst fer diferents activitats, des de les que fem setmanalment a la Llar com poden ser el taller de punt de creu, la gimnàstica o els balls quinzenals, fins a sortides amb els nostres abonats a la Fira d’abril o a Barcelona. També, en aquest proper trimestre, celebrarem la nostra festa anual, concretament el 24 de juny dia de Sant Joan Baptista, amb una gran celebració en la nostra Llar de Jubilats que consistirà en un multitudinari dinar popular i el posterior ball amenitzat amb l’actuació de grups musicals.

Us animem a apropar-vos fins a la nostra Llar (al carrer Taga número 4 de Can Gibert del Pla) i disfrutar de la nostra pro- Una de les activitats que celebren a la Llar de gramació d’activitats i de les nostres sortides. Us hi esperem! Jubilats Sant Joan és el Bingo.

12

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”

Josep Majó

Hem encetat l’any amb molts problemes socials, amb una crisi que no acabem d’entendre gaire bé i pel que sembla serà llarga, però des del casal la gent continua portant a terme les seves activitats de voluntariat amb el millor desig de ser útils, i ajudar en tot allò que pot ser interessant i de profit per fer la vida més agradable.

Una d’aquestes activitats és la que assumeixen un grup de persones aquests Els Reis Mags van portar la il·lusió i l'alegria a la gent gran. dies de Nadal, que fan de Reis Mags en diferents centres d’as- ten el seu esforç, fent les típiques caliu que és propi d’aquestes festes sistència a la gent gran i també a guar- desfilades de vestits de paper que, nadalenques. deries infantils, per portar la il·lusió i com sempre, són d’una gran qualitat i Tot plegat és una demostració de solil’alegria que tant necessitem (als vistositat, que encanten els especta- daritat que dóna un sentit al que haugrans no ens va gens malament dei- dors i els fan passar l’estona molt ria de ser realment el Nadal. Això se sol rematar amb una festa de Cap xar-nos il·lusionar com els petits i gau- agradablement.

També els de la Coral fan actuacions d’Any, per desitjar-nos tots plegats un dir de la seva innocència).

Altres grups del Centre també hi apor- en el mateix sentit i ajuden a donar el bon any nou.

GENT GRAN “L’ESPLAI” El grup de Flautes Dolces de l’Esplai de la plaça Poeta Marquina, Fundació “la Caixa”, va oferir les passades festes nadalenques un seguit de concerts a diferents associacions de gent gran. A part de poder gaudir del millor dels repertoris del grup, els assistents també es van contagiar de l’ànim i la il·lusió dels membres de Flautes Dolces, que van voler demostrar que arribats a la jubilació es poden crear nous projectes, com el seu grup musical. La petita orquestra va començar ara fa catorze anys i tots els músics segueixen amb la il·lusió del primer dia i ho demostren en tots els escenaris que trepitgen. Com més temps passa, més obligats es veuen a mantenir aquesta mena de teràpia, que respon a les perspectives previstes en un principi i les depassa.

Els anys passen i l’afició segueix,

Enric Homet

El grup de flautistes oferint un dels seus concerts al local de la plaça Poeta Marquina de l’Esplai. Foto: Antoni Culubret.

amb les neurones latents, segures de no defallir mentre les il·lusions vagin fent camí en aquest conjunt tan ben harmonitzat. Tant de bo no acabin la bufera i que els diferents

centres de gent gran de les nostres comarques segueixin creient en aquest projecte que sempre els ha respost amb amabilitat i rigor quan sol·liciten les seves actuacions.

Ciutat

13

REPORTATGE

La Sopa, camí d'una vida autònoma Hem començat l’any 2009 amb una sèrie de notícies alarmants sobre l’economia mundial. En els últims mesos una de les preguntes que més ens han fet, ha estat si a La Sopa havíem notat la crisi. Tocant de peus a terra, hem de dir que des del Consorci treballem a favor d’un col·lectiu que viu una crisi permanent.

La pobresa extrema i les situacions de màxima exclusió social es materialitzen en la vida al carrer. La realitat de les persones sense llar és una situació eminentment dinàmica, és un procés generat i condicionat per factors tant socioeconòmics com socioculturals. Aquesta visió de procés ens permet considerar que un gran nombre de persones, que pertanyen a capes socials diverses, poden trobar-se al llarg de la seva vida en una situació de sense llar.

Des del centre sí que és cert que comencem a notar la crisi, sobretot en l’increment de demanda per al servei de menjador i d’ajuts econòmics per a medicaments i altres.

Encara que les condicions i les característiques de les persones sense llar són diverses, sí que podem definir uns trets que són bastant comuns. Entre els quals destaquem: la pèrdua de feina o problemes d’atur de llarga durada; el baix nivell educatiu i formatiu; els problemes de salut; l’absència de lligams socials...

L’anàlisi de dades ens indica que hi ha un increment d’usuaris de més de 50 anys en fases de deteriorament avançades. Dels 88 residents amb pla de treball, la majoria ha necessitat una mitjana de 5 mesos per recuperar part de l’autonomia perduda. Les persones autòctones ateses tenen més titulació i han trencat

“Comencem a notar la crisi, sobretot en l’increment de demanda per al servei de menjador i d’ajuts econòmics per a medicaments i altres” les relaciones familiars. Les dades també ens mostren el gran nombre d’estrangers, que equivalen a un 69,77% del total d’atesos. D’entre aquest grup destaquem com a col·lectiu majoritari els magrebins que, massa sovint, tot i tenir permís de residència i de treball, depenen de l’ajut del centre i dels serveis socials per poder subsistir. Destaquem també l’increment d’un 27% de persones derivades dels serveis socials d’atenció primària per al servei de menjador.

La nostra intervenció va orientada a la motivació i acompanyament, i l’estabilització de malalties i addiccions, ja que aquestes actuacions són imprescindibles per tal que les persones sense llar deixin el carrer i millorin significativament en qualitat de vida. Aquests processos haurien de culminar en la millora de la salut i l’autoestima per, finalment,

assolir la plena autonomia i autorealització personal. Malauradament, aquesta última aspiració és difícil.

Per una banda, perquè factors com l’avançada edat, els baixos nivells educatius, els problemes de salut o els pocs mecanismes efectius dins el mercat laboral per incloure persones amb problemes múltiples, fan molt complicada la transició des de “La Sopa”cap a una vida autònoma.

El nostre treball es basa a entendre la persona en la seva globalitat i complexitat. La manca de relacions és un dels trets comuns entre les persones sense llar. Creiem que gaudir de relacions afectives i compartir activitats amb altres persones és un element indispensable per a la seva millora, per això un dels reptes que ens agradaria aconseguir l’any vinent és crear una associació de voluntaris que contribueixi a dinamitzar el centre, organitzant sortides, activitats, etc.

Ens veiem limitats per les escasses vies de sortida disponibles, i mentrestant el nombre d’usuaris no minva, ans el contrari. Per tal d’evitar un efecte embut calen iniciatives públiques i privades que facilitin la sortida d’aquestes persones, en condicions dignes, al mercat de treball, a formes d’habitatge autònom, programes d’inserció laboral, formació, etc.

Tot i les dificultats en què ens trobem des del Consorci “La Sopa” seguirem buscant noves fórmules d’acompanyament i d’actuació per tal d’assegurar la integració social de les persones sense llar, amb el convenciment que aquesta realitat es pot millorar.

Rosa Angelats i Quintana Directora del Consorci “La Sopa”

14

Ciutat

Programa SER GRAN EN DIGNITAT i Projecte APADRINAR UN AVI U

na de les problemàtiques socials en què es troba Càritas és que moltes persones grans viuen o se senten soles, amb mancances socioeconòmiques i amb necessitats d’atenció per poder portar una vida quotidiana mínimament digna.

Patir solitud comporta un clar risc per a la salut, i com més sola està una persona més s’incrementa aquest risc.

El Programa SER GRAN EN DIGNITAT té com a objectius pal.liar la solitud d’aquestes persones grans amb mancances socioeconòmiques –tenint en compte el seu grau de dependència- i també implicar la societat en el compromís i participació social en aquesta necessitat.

S’adreça tant a persones que viuen soles com a persones que estan en centres residencials i els falta suport afectiu.

Els voluntaris porten a terme els objectius mitjançant les seves tasques d’acció directa, la formació continuada en la qual participen i la difusió del programa. Algunes d’aquestes tasques són: escoltar i donar suport afectiu, facilitar conversa mitjançant temes actuals, lectures…, ajudar i motivar la persona a llegir, escriure, cuidar-se, realitzar activitats de forma conjunta (passejar, visitar llocs, gent…), desvetllar l’interès per recuperar o descobrir aficions, distraccions etc.

D’altra banda, fa temps que es va detectant la falta d’implicació de joves en projectes solidaris, sobretot dirigits a població envellida. D’aquí la iniciativa del projecte APADRINAR UN AVI, que permet oferir un nou espai de participació solidària a la gent jove dins el Programa.

Aquesta iniciativa vol afavorir la

relació entre els dos col.lectius. Es pretén fomentar una relació personal intergeneracional a través d’un projecte vivencial i anònim. L’acompanyament a persones grans té resultats tangibles que poden percebre els joves.

La finalitat del projecte és facilitar la convivència i l’aprenentatge entre persones grans i joves estudiants, a través d’un acompanyament periòdic i continuat, d’una formació i d’un seguiment.

Els objectius són fomentar el diàleg i la comprensió, contribuir a l’autoestima de la persona gran i potenciar els valors de convivència i respecte dels joves envers la gent gran.

El projecte s’engega la primavera del 2008 de manera pilot amb alumnes de l’IES Sobrequés. Prèviament es van fer contactes amb alguns centres residencials (Maria Gay i Germanetes dels Pobres) per tal d’implicar-los en el projecte. Més tard s’incorpora la residència geriàtrica de Palau i, recentment, el centre sociosanitari Mutuam. Actualment hi participen una quarantena

d’alumnes de l’IES Montilivi, IES Sobrequés, IES Vicens Vives i IES Sta. Eugènia. En breu, tenim previst incorporar nous voluntaris a la ciutat de Girona i també engegar el projecte a Salt i a altres llocs de la demarcació de Girona.

Contràriament al que es pot pensar, que els joves només es preocupen per la seva imatge, per passar-ho bé i que no són solidaris, treballar en aquest projecte ens serveix per demostrar que no sempre és així.

Parlem de joves que, a banda d’estudiar, fer esport o altres activitats, han pres el compromís de fer una tasca social molt important: dedicar part del seu temps, de manera desinteressada, a fer acompanyament a persones grans.

El projecte, doncs, és una oportunitat per reivindicar el paper de les persones grans, afavorir els contactes intergeneracionals, potenciar un envelliment digne i, el més important, que aquestes persones se sentin reconegudes i valorades. Àngels Camós i Mònica Castro Càritas Diocesana de Girona

Consell G.G.

15

La feina ben feta E

l dia 18 de febrer a la sala de la junta de govern local de l'Ajuntament es va celebrar el ple del Consell Municipal de la Gent Gran. A la reunió, que va presidir l'alcaldessa de la ciutat, Sra. Anna Pagans, hi van assistir prop d’una quarantena de persones representatives dels casals, associacions i entitats de gent gran de la ciutat.

D'acord amb l'ordre del dia, la reunió es va iniciar amb la lectura i aprovació de l’acta de l'any anterior. Els representats de les diferents comissions del Consell van resumir i valorar positivament la tasca realitzada l'any 2008, i van destacar, d'una banda, la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, i d'altra, que per fi els darrers números de la revista El Roure s'havien publicat i distribuït en els terminis assenyalats.

Com cada any es va presentar la memòria del Servei d'Atenció a la Gent Gran, que l'any 2008 va atendre directament 1.140 persones. S’ha de destacar que enguany el creixement, que ha estat del 15,61% en nombre d'usuaris, ha estat més moderat que en anys anteriors, i no s’han produït llistes d'espera en cap dels serveis. Pel que fa als recursos del servei, la novetat d'aquest any ha estat la instal·lació en alguns domicilis de dispositius de control de mobilitat, lligats a la teleassistència. A continuació el tinent d'alcalde de Polítiques Socials, Sr. Joan Olóriz, va exposar breument l'evolució que ha seguit a Girona el desplegament de la Llei de la dependència. Com a notes més significatives assenyalaríem la valoració positiva que es va fer de la llei, tot i reconeixent les dificultats que el desplegament estava tenint, fonamentalment per manca de recursos i incompliments de terminis. Amb tot, el que es podia copsar amb claredat era la millora de

Un moment de la Diada Internacional de la Gent Gran, celebrada l’1 d’octubre passat al Centre Cultural la Mercè. les condicions d'aquelles persones i famílies que havien finalitzat el procés, amb l'adjudicació efectiva dels recursos que els corresponien.

El darrer punt de l'ordre del dia va ser la presentació d'un resum del que havia estat el Dia Internacional de la Gent Gran, celebrat l’1 d'octubre passat. La jornada, que va ser un èxit de participació, s'havia dut a terme al Centre Cultural la Mercè i va cons-

tar d'un programa d'activitats que van ser molt ben acollides. La proposta del Consell és la de consolidar la celebració, que pera l'any 2009 podria tenir lloc al Teatre Municipal.

Amb els precs i preguntes es va donar per acabat el ple, amb una sensació general de feina ben feta.

Consell Municipal de la Gent Gran

16

Entrevista

Dolors Condom i Gratacòs S’ha guanyat la vida ensenyant llatí durant més de quaranta anys i és autora d’obres relacionades amb aquest idioma. Va fer el pregó de Setmana Santa de l’any 2007 i ha estat premiada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona.

Dolors Condom i Gratacòs va néixer a Palamós fa 82 anys i va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va ser becària del CSIC per dedicarse a l’estudi del llatí medieval. Va quedar tercera en les oposicions a càtedra del mateix idioma celebrades a Madrid i després va exercir de professora d’aquesta matèria durant més de vint anys en diferents instituts de Catalunya fins a aterrar a Girona, on va exercir com a tal una altra vintena d’anys a l’Institut Jaume Vicens Vives. A més, ha publicat, en col·laboració amb altres professors, diverses obres, entre les quals un diccionari llatí-català i diversos volums de la Col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Ha rebut diverses distincions honorífiques com ara la Medalla President Macià i recentment una distinció de l’Ajuntament de Girona per la seva tasca cultural i de recerca. Fa dos anys va fer el pregó de Setmana Santa sota el títol “Ressons literaris de la Setmana Santa”.

Fotos: Jordi S. Carrera

- Ave, domina Dolors Condom!

- Ave, Petre, ephemeridum scriptor!

- Què vol dir amb aquestes paraulotes?

- És la traducció de la paraula periodista.

- Sap què? Deixem el llatí perquè ara no ens entendria gairebé ningú.

- Bé, doncs parlem en català que és

una manera de parlar també en llatí ja que aquesta llengua és la seva mare.

- Per què va morir el llatí, que en l’antiguitat el parlava mig món?

- No es va morir… Es diu que és una llengua morta però no és pas veritat. Ho seria si no hi hagués cap text escrit en aquest idioma, però el cert és que tenim textos abundants i

molt importants literàriament com l’Eneida o els discursos de Ciceró, de Sèneca…

- Sí, però ara ningú el parla. Ni els capellans!

- Perquè no l’estudien i no forma part del currículum escolar. Però del llatí es van formar moltes llengües modernes com el català, el castellà, el francès, l’italià, el portuguès… A

Entrevista

17

“Parlem en català que és una manera de parlar també en llatí” més, tinc elaborat un llibre sobre l’empremta que ha deixat el llatí eclesiàstic en el català.

- Ah, si? Vejam digui-me’n alguns exemples.

- Ets un “tiquismiquis”, ha perdut els “oremus”, va durar “in saecula saeculorum”…

- Amén!, dic jo.

- Sí, això que pròpiament no és llatí.

- Fa uns mesos vaig veure per televisió un reportatge sobre la guerra que van fer els romans per conquerir França i es basava en un text en llatí.

- Sí, és un text de Cèsar que es diu la Guerra de les Gàl·lies. És en llatí clàssic i alguns diuen que no s’hauria d’ensenyar. Ara es busquen altres textos més fàcils de traduir, però aquest dóna unes informacions geogràfiques i sobre com vivia la gent en aquell temps que són molt interessants.

- I a vostè, d’on li va venir aquesta dèria pel llatí?

- Va ser sobretot per la influència d’un professor d’aquesta llengua, el senyor Florit. Jo tenia quinze anys i ell em va fer agafar afició per l’especialitat de llengües clàssiques, el llatí i el grec.

- Què és el més important per aprendre llatí: la memòria o la intel·ligència?

- Les dues coses. La intel·ligència és necessària per aprendre el perquè de la importància de la llengua i dels textos i la memòria per aprendre moltes qüestions gramaticals com les cinc declinacions i les formes d’alguns verbs irregulars.

- I quina pronunciació fa: la catalana o l’espanyola?

- Jo faig i recomano l’anomenada pronunciació clàssica que sembla que és la que es feia a Roma en el

El president Pujol fa entrega de la medalla Francesc Macià al mèrit pel seu treball a Dolors Condom. segle I abans i després de Crist.

- I com es pot saber això si en aquell temps no hi havia magnetòfons que enregistressin la veu?

- Home, per algunes observacions fetes pels escriptors… Per exemple, Quintilià diu que en llatí no fa falta la lletra K perquè el seu so ja el fa la lletra C. - I avui dia per a què serveix saber llatí?

- Doncs, per exemple, perquè el català i les altres llengües anomenades romàniques tenen les mateixes arrels i saber-lo et permet conèixer el significat de moltes paraules usades en medicina, en filosofia, en teologia…

- Li sembla que és una llengua que sona bé?

- Sí, i és molt ben estructurada,

molt precisa i els principals escriptors han procurat que tingui una bona eufonia quan es llegeixen els seus textos en veu alta.

- A mi un professor em deia que era una llengua de frases curtes…

Per exemple, deia que Ciceró va escriure una carta a un seu amic i només li posava: “Eo rus”, és a dir, ‘me’n vaig al camp’. I l’altre li va contestar amb una sola lletra. “I”, que vol dir ‘vés’!

- Sí, però Ciceró també tenia frases molt llargues.

- No sé si es podria transmetre en llatí un partit de futbol…

- Sí, és clar, però jo no sóc gaire partidària del llatí ,que en diria, corrent… Jo el deixaria tal com l’escrivien i parlaven els clàssics, si bé reconec que hi ha també partidaris

18

Entrevista

A RAIG!

"Jo deixaria el llatí tal com l'escrivien i parlaven els clàssics" del llatí vivent per parlar d’objectes i jocs d’avui en dia.

- Qui sap com es diria periodista?

- Ja ho he dit al començament d’aquesta conversa: ephemeridum scriptor, és dir, escriptor d’efemèrides o esdeveniments. Hi ha, per exemple, una novel·la de Camilo José Cela i també L’Atlàntida de Mn. Cinto Verdaguer traduïdes al llatí que suposen la invenció de noves paraules ja que parla de coses que no existien en temps dels romans.

- Què és el més difícil del llatí?

- Depèn… Hi ha diferents aspectes com és l’ús de les paraules, dels adjectius i dels verbs dins de les frases.

- Vol dir que no resulta una mica avorrit estudiar aquest idioma?

- Depèn de com s’ensenyi. En un altre temps potser ho era. Ara s’uti-

litzen altres mètodes…

- Se li adormien a classe, els alumnes?

- Diria que no… Més aviat em podria queixar que eren massa enraonadors… Per això la meva última classe la vaig dedicar a la lliçó del que deien els clàssics sobre el silenci.

Vaig acabar amb una frase del poeta Ovidi: “Lingua sile, non est ultra narrabile quicquam”, ‘Llengua, calla, que jo ja no he de dir res més’.

Va resultar emocionant.

- Doncs, jo li diré per acabar: “Vale”! que també és llatí, no?

- Sí, però “vale” volia dir essencialment estar bé. Per exemple, es deia: “Si vales bene est, ego etiam valeo”.

Que vol dir: si tu estàs bé jo també estic bé. Però ara es diu amb un altre sentit: estic d’acord, endavant…

- Vostè aconsellaria als joves d’avui que aprenguessin llatí?

- I tant! Sempre és aconsellable aprendre coses de les quals es pot treure un profit material o espiritual…

- Una flor - La rosa vermella.

- Un color - El blau cel.

- Una pel·lícula - Los niños del coro.

- Un actor - La Syrley Temple - Un Papa?

- Joan XXIII. - Un rei?

- El rei Numa.

- Un futbolista?

- Ramallets.

- Divorci?

- Sí, segons les circumstàncies.

- Avortament?

- També, segons les circumstàncies.

- El fet més agradable de la seva vida?

- Treure les oposicions que em permetien tenir un futur assegurat.

- Què hi ha més enllà del cementiri - Crec que hi ha una altra vida que no podem saber com serà, però que ens proporcionarà algún bé.

- ha dit alguna mentida?

- No acostumo a dir mentides.

- Quin profit material?

- Ho dic en el sentit de tenir una ajuda per resoldre qüestions de la vida cultural, sobretot, i fins per guanyar un lloc de treball.

- Es recorda d’allò que cantàvem quan érem joves a la universitat: “Gaudeamus igitur… ob jucundam juventutem…, ob molestam senectutem…”

- Sí, és clar…-Però ara nosaltres ja ens trobem en la “molestam senectutem”, en la molesta senectud….

- Ai, no m’ho recordi, professora!

Pere Madrenys

Qualitat de vida

19

EL COMERÇ JUST

Uns altres estalvis són possibles Qui més qui menys, en algun moment de la seva vida es veu obligat a interactuar amb algun banc o caixa. Però és molt probable que la gran majoria de nosaltres no conegui, i en conseqüència no es qüestioni, l’ús que poden fer aquestes entitats amb els diners que nosaltres hi dipositem. En un context de crisi com l’actual, les finances ètiques es presenten com un model bancari més estable.

E

l desconeixement dels moviments que es fan amb els nostres diners ha permès a les entitats financeres gaudir de total llibertat a l’hora de maximitzar els seus beneficis, i els ha permès prioritzar la rendibilitat de les seves inversions per sobre de la finalitat, sense trobar massa oposició. Sense saber-ho, els nostres propis estalvis poden estar en aquests moments finançant fàbriques d’armament, pornografia, tala de boscos tropicals, empreses que no tenen cura del medi ambient, l’explotació laboral infantil o qualsevol altra causa desproveïda de tota ètica. La fam de beneficis de les entitats ha arribat a extrems inimaginables i perversos: és el cas del cobrament de comissions a les donacions que fa la ciutadania per ajudar a pal·liar els efectes dels desastres naturals.

Tot plegat provoca que les entitats financeres augmentin sense mesura els seus beneficis, sense tenir gens en compte la repercussió sobre el benestar social. Però cada vegada hi ha més gent preocupada per donar un ús diferent als seus diners i contribuir, amb els seus estalvis, a construir un món més just i solidari. Això es nota en els instruments més socials, que han anat creixent dins la mateixa banca tradicional, com són les obres socials. D’acord a

aquesta demanda, també han anat creixent una sèrie d’instruments financers més específics disposats a invertir els diners de forma ètica, tenint en compte el benefici social, i sense deixar de banda el benefici econòmic. Tot això, amb total transparència vers l’usuari. Una banca que combina l’obtenció de beneficis amb els criteris ètics.

A Catalunya, actualment existeixen algunes cooperatives de crèdit com Oikokredit o Coop57. I ja es compta

“Sense saber-ho, els nostres estalvis poden estar en aquests moments finançant fàbriques d'armament o pornografia”

amb dues oficines de banca ètica: una és la del Triodos Bank, que també disposa d’un delegat comercial a les comarques gironines, i l’altra és la del Fiare, que aviat es posarà en marxa. Ambdues oficines, però, estan ubicades a Barcelona. En el cas del Triodos Bank és el més gran dels bancs ètics d’Europa. Es va crear a principis dels 80 i entre els seus clients, s’hi compten moltes empreses que treballen al camp de l’energia renovable i l’agricultura ecològica.

L’actual crisi financera ha fet créixer la desconfiança vers els bancs tradicionals. Per contra, la banca ètica s’ofereix com un servei de confiança. Igual que la tradicional està sotmesa a les directrius de supervisió dels bancs centrals i de les autoritats dels mercats financers dels respectius països però no ofereix productes especulatius com la banca tradicional, i per tant no ha notat els efectes de la crisi que es viu al sector tradicional. És per això que les entitats com Oikokrèdit han sortit a defensar, més que mai, les finances ètiques.

No només per la seva major estabilitat sinó perquè algunes de les seves eines com el microcrèdit poden ser claus en la lluita contra la pobresa i la crisi.

Coordinadora d’ONG Solidàries

20

Qualitat de vida GASTRONOMIA

Primer plat: “Potaje Montañés” INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: ½ kg de cigrons ● 200 gr. de pernil salat ● 150 gr. de porc fumat ● 10 dl. d’oli d’oliva ● 1 ceba ● 4 pebrots ● 1 cullerada de farina ● Sal, julivert, farigola, sucre i pebre. ●

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: ● 4 filets de perca ● 2 cebes franceses (chalotas) ● 4 tomates ● 1 cullerada de mantega ● 1 llimona Per a la guarnició: ● 1 kg de porros ● 4 cullerades d’oli d’oliva Per la salsa: ● 2 cullerades d’oli d’oliva ● 1 cullerada de farina ● El caldo de les perques ● 4 cullerades de nata ● 1 cullereta de tàperes ● Sal i pebre

INGREDIENTS PER A 1 PERSONA: Xocolata per desfer Llet ● ¼ de xarop de menta ● Formiguetes de xocolata ● Fulles de menta natural ● ●

PREPARACIÓ 1. La nit anterior posar els cigrons en remull.

2. En una olla coure els cigrons amb aigua tèbia.

3. En una paella amb oli fer un sofregit amb la ceba, el pernil i el porc tallats a daus. Afegir els pebrots, nets, sense llavors i tallats a tires.

4. Quan els ingredients estiguin daurats per l’oli, tirarem la farina i li donarem unes voltes.

5. Passats uns 20 minuts que els cigrons hagin començat a bullir,

tirar tot el sofregit de la paella a l’olla. Tapar l’olla i deixar coure fins que els cigrons quedin ben tendres.

6. Servir ben calent.

Segon Plat: Filets de perca amb salsa PREPARACIÓ 1. Netejar els porros i tallar-los en juliana. Escalfar-los a foc lent.

Bullir les tomates i partir-los en dos.

2. Netejar els filets de perca, salpebrar i tirar suc de llimona.

3. Disposar d’una plata al forn oliada i posar-hi els filets de perca, la ceba picada i uns trossets de mantega. Tapar la plata i deixar al forn

durant 8 minuts a 250º C. Passat aquest temps, colar els filets i reservar-los calents.

4. Per fer la salsa, afogar la farina amb l’oli. Incorporar el caldo de coure les perques i deixar coure.

Afegir la nata i la cullereta de tàperes.

5. Servir els filets de perca amb els porros, la salsa i les tomates.

Postres: Batut de menta i xocolata PREPARACIÓ 1. Fondre la xocolata per fer el batut i afegir llet.

2. Afegir el xarop de menta batut i remoure fins que quedi ben desfet.

3. Servir fred, posar les formiguetes de xocolata i unes fulles de menta fresca com a presentació.

Luís Herrera Díaz

Cultura

21

SANT JORDI, FESTA PRIMAVERAL

La diada de Sant Jordi i els llibres, abans i ara Per iniciar aquest article, he fet una consulta a “Girona, petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore” de J. Gibert, editat l’any 1946, totalment escrit en català, precisament en un temps en que hi ha gent, massa al meu entendre, que inequívocament en diuen "dictadura", creient que només s'escrivia en la llengua oficial, el castellà.

Dia 23 d’abril, Sant Jordi màrtir: “Fins una època recent aquest Sant no gaudí de molta popularitat, malgrat ésser el Patró de Catalunya. La seva festa tingué en tots els temps un caràcter excessivament senyorívol i aristocràtic, car no endebades en temps un xic allunyats fou també el Patró dels cavallers de la nissaga i dels “homes honrats” de la nostra terra. D’aquí que no fos acceptat de manera franca i oberta pel poble. A Girona, en els vells temps, guardaven aquesta festa els cavallers de Sant Jordi constituïts en confraria, els quals celebraven el dia patronal amb torneigs i jocs cavallerescs que tenien lloc a la plaça de les Albergueries, més tard anomenada del Vi. Gibert m’ha fet reflexionar amb la seva frase “malgrat ésser Patró de Catalunya”. He fet indagacions i he trobat que el veritable Patró va ser Sant Martí, un Sant més proper al català no aristocràtic. La seva veneració a la ciutat de Girona, potser es podria basar a la contemplació de la façana de l’església de Sant Martí, a la pujada de Sant Domènec, diré de

passada, el lloc més emblemàtic de la Girona Vella, segons el meu criteri. Estic parlant del relleu del s.XVII que mostra Sant Martí damunt un cavall, tallant la seva capa per donar-la al pobre que té als seus peus. Aquest gest, és molt eloqüent, en contra d’un Sant Jordi que es va barallar amb un drac per tal de salvar una princesa…i va ser arrel d’això que el rei Pere I, l’any 1094 qui el va anomenar Patró dels Cavallers. També es diu que el dit Rei va guanyar una batalla contra els sarrains al invocar Sant Jordi.

Fem un gran salt en el temps i arribem al S .XX, quan el dia 7 d’octubre de 1926 es va celebrar la “Primera Festa del Llibre”, commemorant el naixement de Cervantes. Al cap de quatre anys es trasllada al 23 d’abril per recordar la mort de Cervantes i Shakespeare. I ara també coincidint amb les de Josep Pla, M.A. Anglada i Joaquim Pla i Cargol.

El 1995 la Unesco va instituir aquesta data com el dia Mundial del Llibre. Em consta que durant aquest diada és quan es venen més llibres durant l’any, i jo em pregunto si realment es llegeixen tots els llibres

venuts. A no ser que es faci cas a Santiago Rusiñol, que ironitzava en la seva magnífica “Auca del senyor Esteve” a l’hereu de la botiga, en Ramonet, fill de pares i avis botiguers i de besavis comerciants, el qual “rosegava” llibres i s’empassava a cremadent capítols i més capítols de novel·les. El pare d’aquell noi de 14 anys, pensava que els llibres tornaven tontos als desgraciats que els llegien, i que si “s’hi acostaven tantes tristeses, tants desenganys, tants gemecs per acontentar la parròquia, era per tal d’explotar la llàgrima”. Ignorava aquell comerciant de “La Puntual” que a en Ramonet, aficionat a la lectura, aquesta li enfortia l’ànima.

Us faig, si em permeteu, un prec: no en feu cas de l’avi Esteve de l’Auca, només vivien per fer diners. A l’acte quart de la conversió de novel·la a obra de teatre, el nostre avi Esteve, veu esparverat, sobre el taulell, un llibre. Pregunta de qui és?, el fill de l’Esteve li respon: és d’en Ramonet, l’avi li contesta furiós: això és un destorb, què hauria fundat jo “La Puntual” si m’hagués distret amb els llibres?. Que hauries fet tu tants diners si haguessis sabut de lletra?

Llença això ! A casa d’un comerciant són metzines els llibres.

I per acabar si voleu un consell en els nostres dies: apagueu la “caixa tonta”, la televisió, per evitar veure tanta mediocritat en la diversa fauna política de tots els indrets…i llegiu o rellegiu un bon llibre.

Quim Torra

22

Cultura SANT JORDI, FESTA PRIMAVERAL

El dia del llibre i la seva evolució Interessant xerrada amb Ma. Carme Ferrer i Busquets, gerent de la llibreria Empúries i presidenta dels llibreters de Girona.

Veritablement al dia de Sant Jordi podem aplicar-li tantes floretes com se’ns acudeixin: Dia del llibre, Dia de l’Amor... és veritablement un jorn que ens mou a bons sentiments i que tots els catalans festegem encara que les preferències es poden basar en diferents aspectes, en les roses símbols de l’Amor,en els llibres de la cultura o fins i tot com a plenitud d’una de les estacions més formoses de l’any:la primavera farcida de colors i flaires.

La senyoreta Ma. Carme i jo varem tenir una interessant xerrada sobre aquest dia tan especial ja que ella porta vint-i-sis anys venent llibres a la Rambla per Sant Jordi i per tant la seva opinió i experiència són una font inesgotable sobre el tema. Un punt que em va destacar és que la venda de llibres i la pròpia festa no se centra solament a la Rambla encara que sí ho sigui en aparença, sinó que les mateixes llibreries tenen una quantitat molt important de públic que les visita per tal d’assessorar-se i escollir adequadament el llibre que desitgen o que volen oferir. Aquesta referència ens fa observar la Ma. Carme, és que actualment es busca molt el llibre més afí per a la persona que l’ha de rebre i per aquest motiu es compren llibres referits a temes més específics com poden ser els dedicats al món de l’automòbil,dels ocells,dels països del món...l’oferta és variada i àmplia i ningú surt sense al menys un llibre, diu la presidenta dels llibreters de Girona.

Un tema interessant i actual a trac-

Ma. Carme Ferrer, presidenta dels llibreters de Girona, al seu despatx.

“Actualment als nens els encanten els llibres de Jerónimo Stilton que són molt fantasiosos” tar era el paper que les noves tecnologies poden tenir en la venda de llibres, però la sensació de la Ma. Carme és que Internet, per citar només un dels avenços més influents en aquests moments, mai podrà substituir el goig de d’anar a la platja, a la muntanya, de viatge o llegir abans de dormir. El llibre és fàcil de manejar, és company fidel i afable, veritablement molt i molt més que l’Internet que sí pot ser molt útil per consultar o fins i tot comunicar-se però substituir del tot el llibre molt i molt poc probable.

Un fet curiós que s’ha detectat és que els nens petits llegeixen força i les mares amb ells, després molts abandonen aquest bon hàbit mes quan són més grans retornen a l’afició i curiosament també ho fan les

mares. Seria per tant interessant omplir aquest buit.

Preguntant sobre els tipus de llibres que més es venen, no només per Sant Jordi sinó habitualment, la tria és molt variada i fins i tot es podrien diferenciar els gustos per sexes i/o edats. Els homes tendeixen a escollir llibres d’intriga, d’història,economia... mentre les dones se solen decantar per novel·les romàntiques, llibres de cuina, de cura de la llar...els vailets solen preferir la fantasia i la gent gran busca llibres amb lletra grossa i clara i que no els pesi massa, encara que en cada cas les excepcions són moltes.

Les biblioteques que es troben també als clubs socials, escoles i evidentment a tots els pobles i ciutats són molt útils i interessants i s’ha detectat que molta gent gran frueix de la lectura i comoditat d’aquestes instal·lacions, així com la mainada si se’ls sap guiar correctament.

Així Sant Jordi segons la Ma. Carme esperona a parlar de llibres, a remenar-los i això a totes les edats. Les

Cultura

23

Diada de Sant Jordi a la Rambla de la Llibertat de Girona. Foto: Jordi S. Carrera. parelles en particular s’intercanvien un o més llibres i així llueixen la rosa junt al/s llibre/s. Formen una bonica imatge: Amor i Cultura. Així any rere any, la tendència és augmentar el nombre de vendes i a fer-ho de manera més racional i seleccionada.

Aquesta festa tan nostra fora bo que s’estengués arreu del món, cosa que sembla està quallant. Per posar un exemple, quan se celebrà a Frankfurt una interessant exposició de llibres i n’hi havia molts de catalans, els assistents s’interessaren molt per com ho muntàvem nosaltres i amb una curiositat il·limitada.

A tot Espanya té lloc la “fiesta del libro” però res té a veure amb la nostra festa viscuda per tots els catalans com un dia dedicat no només al llibre i a la rosa sinó com un dia de festa popular dedicat a la nostra aïmada Catalunya. Els llibreters col·laboren a que el dia tingui un caire català posant a la venda més llibres en català que en castellà., aconseguint així una perfecta simbiosi entre cultura, tradició i

país.

Un altre punt interessant és que si volem aconseguir bons lectors són els pares els que millor tasca poden dur a terme. Cal que sàpiguen descobrir els gustos dels seus fills i també dedicar un temps a llegir amb ells. Aquests processos són totalment necessaris. Actualment als nens els encanten els llibres de Jerónimo Stilton que són molt fantasiosos, però segurament que n’existeixen molts més capaços d’aconseguir que els nens descobreixin el fantàstic món de la lectura i si ho fan ja no l’abandonaran. També els avis poden col·laborar activament a què els néts llegeixin, tasca que a més és agradable per a néts i avis.

Per acabar sobre què els podríem dir als no lectors per a què fossin capaços d’entrar en aquest món tan fascinant i que omple satisfactòriament la persona. Alguns dels camins a seguir és fer-los adonar que hi ha tants llibres com persones i que segur algun s’ adequat per a ells, cal només encertar el tipus de llibre que

li va, el seu propi gust. Qui no llegeix és perquè no ha trobat el tipus de llibre adequat. També és necessari que s’adonin de com la lectura afavoreix la imaginació(els paisatges,, les persones, els sentiments...cada lector els veu a la seva manera) i sobre tot que remenin llibres, molts de llibres i segur que serà el principi d’un llarg camí de llegir amb ganes.

Alguns dels llibres que més es venen en l’actualitat són: La crisi Ninja, ja que degut a la crisi actual s’hi troba una explicació molt clara i entenedora sobre el seu origen, Gomorra per la seva crua realitat, La societat literària i el pastís de patata de Guernsy, de nom prou complicat però que sembla és molt bo...i un llarg etcètera.

Vinga doncs, comencem a fer boca i preseleccionem el nostre llibre per Sant Jordi i els que pensem regalar per a fer feliços els que ens envolten que encara és aquest un plaer superior al que ens podem donar a nosaltres mateixos. Àngela Ferrer i Mató

24

Cultura

Darwin i la teoria de l’evolució Charles R. Darwin (Shrewsbury, 1809 – Downe, 1882) no va ser pas l’estudiant apassionat de la medicina a Edimburg ni de la teologia a Cambridge; però durant els seus anys d’estudis es va enamorar de la història natural i l’any 1830 es va presentar al concurs que s’havia convocat per cobrir una plaça de naturalista en el vaixell HMS Beagle. Aquest vaixell anava a fer un viatge d’exploració, el segon que feia, al voltant del món. Es diu que el capità del Beagle, R. Fitzroy, dubtava que el jove Darwin fos la persona més adequada per a les funcions que havia de cobrir durant el viatge. Tanmateix, Darwin va ser l’elegit i s’embarcà en una de les aventures científiques més meravelloses de la història.

La volta al món del Beagle El viatge amb el Beagle va durar del 1831 al 1836. En el curs del viatge, l’expedició va visitar les costes atlàntica i pacífica d’Amèrica del Sud, algunes illes del Pacífic, com les Galápagos, i de l’Índic i la costa d’Àfrica del Sud. L’exploració no es va limitar a la costa, sinó que també es van explorar zones interiors, fins al punt que Darwin va passar l’equivalent de tres anys a terra i no navegant. Darwin va recollir mostres d’espècies vives (moltes desconegudes fins aleshores) i de fòssils i va fer una quantitat considerable d’observacions geològiques, paleontològiques, naturalistes… i socials.

Sovint enviava mostres i notes a la Gran Bretanya, cosa que li va conferir fama de bon naturalista.

Mentre estava a Xile va llegir l’obra de C. Lyell sobre els fenòmens graduals que han contribuït, i contribueixen encara, a la formació de la Terra, en oposició al catastrofisme

defensat per altres geòlegs eminents de l’època. Darwin va poder confirmar amb les seves observacions les teories de Lyell. Si la Terra havia evolucionat gradualment, per què no havien pogut evolucionar gradualment les espècies d’éssers vius?

L’evolució per selecció natural En l’època de Darwin ja hi havia dubtes sobre la versió de les espècies com a entitats invariables des dels inicis del món, espècies que només podien desaparèixer per causes extraordinàries, catàstrofes com el diluvi universal. Els criadors d’animals i els agricultors sabien com aconseguir nous tipus d’animals i de plantes a partir de la selecció dels pares. La natura podia haver operat d’una manera semblant. Només necessita temps, molt més temps que els 8.000 anys d’antiguitat que certs càlculs concedien al planeta.

Els descobriments de fòssils indicaven que en el passat de la Terra havien existit espècies molt dife-

rents de les actuals. I Darwin va observar que les mateixes espècies havien canviat segons visquessin en illes o en continents.

Darwin va treballar en l’elaboració d’una teoria sobre l’origen de les espècies des del seu retorn a Anglaterra fins a l’any 1859. Influït per les idees de T. Malthus sobre la població i per les de Lyell sobre geologia, va construir al llarg dels anys un edifici teòric original ben fonamentat sobre l’origen i la transmutació de les espècies. Darwin creia que la seva teoria requeria un tractament extens i complet que eliminés qualsevol dubte i el seu treball s’allargava i creixia any rere any, sense decidir-se a una publicació definitiva accessible al gran públic.

L’any 1858, Darwin va rebre un manuscrit d’A. R. Wallace on s’exposava una teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural que coincidia amb la seva. Darwin va recomanar la publicació de les idees de Wallace, tot i els anys que feia que ell també hi treballava sense

Cultura

25

Rulls d’Or (A la memòria del meu pare) donar-les a conèixer. Finalment es va optar per una presentació conjunta dels treballs de Darwin i de Wallace davant la Societat Linneana de Londres. I Darwin va publicar la seva obra, L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, molt més extensa, l’any següent, ara fa 150 anys.

Ja s’havien proposat algunes explicacions per resoldre el misteri de l’origen de les espècies, entre elles la de l’herència dels caràcters adquirits pels organismes al llarg de la vida. Darwin va ser qui va proposar un mecanisme general acceptable per a la transmutació dels éssers vivents. La teoria de Darwin es basa en uns pocs principis fonamentals.

La selecció natural consisteix en el fet que els organismes amb més èxit reproductiu seran en valor mitjà els tipus que, per atzar, estaran millor adaptats als entorns locals canviants i transmetran per herència els trets afavorits als descendents. La variació ha de ser abundant, petita en amplitud i no dirigida. Això converteix l’evolució en una força creativa.

L’entorn possibilita el canvi. La selecció actua sobre els organismes. El procés és gradual i pot conduir a la formació d’espècies diferents derivades d’un avantpassat comú.

L’any Darwin Enguany commemorem el 200è aniversari del naixement de Darwin, que coincideix amb els 150 anys de la publicació de la seva obra cabdal. Darwin va escriure altres llibres, a més de l’Origen de les espècies, el relat del seu viatge amb el Beagle, tractats sobre l’origen de l’home, l’expressió de les emocions, la variació en vegetals i animals domesticats, l’autobiografia, diverses monografies… Reservo per a un altre article ampliar la descripció de la seva teoria de l’evolució, que la paleontologia, la genètica moderna i altres branques de la biologia han confirmat.

Joan Miró Ametller

Rulls d’or em deia el meu pare.

Rulls d’or.

Una matinada de llum grisa a trenc d’alba: Una porta, una mirada, El bes dolç i unes paraules.

Després res.

Plors per casa.

La mare la cara blanca i els sanglots sobtats de l’àvia.

El pare és mort d’un sol tret.

El pare és mort d’una bala…

Els ulls rodons de mainada no sabien.

Preguntaven.

El pensament dibuixava una mirada molt blava i el petó

per cada galta i els contes i les paraules.

Cinc anys petits no sabien, no entenien el gran drama.

Rulls d’or sentia a la nit, però era el somni que somniava.

Rulls d’or, rulls d’or. Era el vent que xiulava entre les branques.

Angoixes de temps passats que desfilen com un quadre.

El despatx del pare buit, el retrat, la mare sempre endolada i la casa sense veu D’un home Jove, el meu pare.

10 de setembre de 1036, Guerra Civil Imma d’Espona Del llibre “Les hores captives”

La Primavera S’envà l’hivern ronquejant i amb una certa recança l’empeny una bonança i el temps se li està acabant.

Molt alegre i riallera i meravellosa de colors veu perfumada de flors de nou arriba la primavera.

Deixa la terra ensopida pel seu fred comportament però esclata novament plena de goig i de vida.

Ara escalfa el sol i la terra dolçament desperta i celebra la gran festa amb el cant del rossinyol.

Les plantes s’afanyen a brotar la Mimosa i l’Ametller volen ésser els primers. al bon temps a saludar

S’ha acabat l’ensopiment que l’hivern havia deixat i tot el mon es un esclat de joiós renaixement.

Joan Camós

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Parla i cultura, dos signes ben punyents que identifiquen.

E.H.

26

Barris FONT DE

A dalt, imatge de la Font de la Pòlvora, que donà nom al barri. Ajuntament de Girona. CRDI (Amadeu Mauri). 1900 ca. A la dreta, l’espai que va ocupar aquesta font, en l’actualitat. Foto: Juanjo Valeros.

Entrevista a GREGORIO ARANDA

Tota una dedicació al seu barri Gregorio Aranda Chica és el president de l’AV de Font de la Pólvora.

Fa 30 anys que viu al barri, amb una gran implicació i dedicació.

E

n Gregorio és tot un símbol en aquest barri i és respectat i estimat per tots els veïns. Ens explica com ha aconseguit ser tota una figura representativa i el perquè de tanta implicació en un barri.

L’Associació de Veïns de Font de la Pólvora té els seus orígens a la Torre Caputxins, i ell va començar a entrar en contacte amb el món associatiu apuntant-se a una cooperativa que va fer la gent procedent d’Andalusia que s’havia refugiat als albergs municipals, les Pedreres, Montjuïc i Torre Alfons XII. El 1979 es van donar els pisos de protecció oficial que havien construït al barri de Font de la Pólvora

on es van ubicar algunes de les famílies que vivien a la zona de Montjuïc i les Pedreres. Ell recorda aquella època amb una gran il·lusió.

Es tractava d’uns habitatges nous, en un indret molt agradable i enmig de la natura. Per a ell, era la sensació de crear un poble amb tota aquella gent que havia hagut de marxar de les seves terres.

En Gregorio, en aquell moment, va agafar unes responsabilitats amb el barri. En aquell temps, a Font de la Pólvora encara no hi havia connexió amb la xarxa d’aigua pública i hi havia uns dipòsits d’aigua que abastaven d’aigua els veïns. Ell era l’encarregat de vigilar aquests dipòsits d’aigua, posar-hi el clor, etc. I també

s’encarregava de tenir cura de la depuradora que hi havia i de fer la vigilància del clavegueram, etc.

Amb el temps es va treure la depuradora i es va connectar la xarxa d’aigua municipal, ell ho recorda com una millora i com un triomf, va sentir que ell també havia contribuït a aconseguir-ho.

A en Gregorio no se li van acabar les funcions de vigilància i gràcies a la seva implicació en el barri se li van atribuir altres tasques, que conserva encara ara: les seves funcions són tenir cura de la vigilància de l’escola i del barri en general. Ell comenta que se sent bé amb aquestes funcions ja que li agrada que les coses estiguin en condicions. Se sent com

Barris

27

LA PÒLVORA

A dalt, en Gregorio Aranda amb la seva neta.

“l’alcalde” del barri. A en Gregorio no li fa por anar a parlar amb les administracions, cosa que la gent del barri valora molt i li fa demandes. Reconeix que a vegades això també el carrega, però ho trobaria a faltar, i mentre pugui vol continuar amb aquesta funció.

Ara té una junta de l’associació de veïns bastant organitzada, en formen part unes onze persones i amb ajuda dels professionals del barri han aconseguit algunes millores i la recuperació d’algunes activitats lúdiques que s’havien perdut, com ara la festa major o la cavalcada de Reis.

Reconeix que en un començament la vida al barri era molt tranquil·la ja que la gent provenia tota de la mateixa zona, i es coneixien tots. El barri va anar canviant i van anar venint moltes famílies gitanes. En aquests moments, també estan arribant famílies d’altres orígens. Però per a ell no és cap problema ja que parla amb tothom i comenta que el busquen igual davant qualsevol

Actual Centre d’Educació Infantil i Primària del barri. Foto: Juanjo Valeros. problemàtica o consulta. Diu que Font de la Pólvora és un barri normal i que hi ha gent bona i gent dolenta com a la resta de barris de Girona.

Li agrada el barri com està, s’hi sent a gust perquè és el seu barri, agraeix que hi hagi persones que treballa diàriament amb aquella gent que ho necessita. I creu que una de les

assignatures encara pendents és implicar més gent en el món associatiu.

En Gregorio Aranda Chica va nèixer el 18 de juliol de 1936, té 72 anys. És president de l’AV de Font de la Pólvora i vicepresident de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vila-roja. El poc temps lliure el dedica al seu hort i a les seves nétes.

28

Ahir i avui

Ahir

Font de la Pòlvora

Avui

Vista general del barri (1/3/1983). Ajuntament de Girona. CRDI (Jordi S. Carrera).

Imatge actual del barri. (Juanjo Valeros).