Roure 33

3r quadrimestre 2009

33

Fascinació pel foc ENTREVISTA

Dolors Gasull i Vilà, una llevadora que va portar al món més de 15.000 nadons RACONS

La plaça dels Raïms

2

Editorial

El foc, un element seductor i fascinador però amb por al seu descontrol? magino els nostres avantpassats mediterranis al voltant de la foguera a l’hora de menjar, prendre decisions, cantar, ballar i un llarg etcètera, il·lustrant la vida humana en tants i tants anys d’història; i és que a la vora del foc hi girava la vida social. El foc era destructor, però també purificador, i il·luminava les nits, donava escalfor, cuinava els aliments, sanava, foragitava les feres i també els mals esperits.

Per això mateix ens sedueix i ens espanta a la vegada. No és d’estranyar que formés part de les festes que des dels nostres ancestres ens han arribat en forma de correfocs, foguerons i festes amb bestiari. En tenim constància des de fa més de 7 segles.

Però el foc no és l’únic element de celebració i divertiment ja que, des de sempre, la humanitat compta amb activitats de risc per satisfer les seves ànsies de distracció i alegria: allò que és peri-

I

llós també esdevé una festa quan ens hi posem cara a cara i mesurem les nostres habilitats de control sobre el medi.

I és que la terra, l’aire, l’aigua i el foc són els elements vitals i essencials que l’home intenta controlar per viure i sobreviure, i d’ells també neixen les activitats d’oci, siguin competitives o no, com ara el parapent, el ràfting, l’snowboard, l’esquí, etc. Mesurar-nos amb la naturalesa ens dóna un gran plaer i sovint allò que més ens agrada és veure qui de nosaltres és més fort, llest o més hàbil per guanyar i controlar-ho.

Sempre hem tingut un gran respecte pel foc, i la gent que el manipula sap fins a quin punt s’han de prendre mesures de seguretat. Però ara que tenim un parlament europeu es vol legislar sobre la tinença i manipulació del explosius i, tot i que això a priori no sembli cap problema, inclús convenient, hi ha el perill que,

Núm. 33 - 3r quadrimestre 2009 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS: Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St. Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club 60), la Junta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

SUMARI 2 4 6 12 14 16 17 18 21 22

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

amb un excés de regulació i zel, es posi punt i final a aquestes festes populars, no d’una manera directa, però sí posant tants entrabancs que a curt termini cap colla ni grup pugui assumir les noves condicions.

Està clar que la nostra societat va evolucionant i cada vegada més tendim a legislar sobre totes les activitats, però no podem posar al mateix sac els explosius que s’utilitzen a les mines que els petards en un correfoc o en una nit de Sant Joan. Una evolució no significa una prohibició, sinó més aviat una millora, i s’ha de dir que la Federació de Colles i Diables està molt d’acord en seguir avançant en la millora de la seguretat dels participants en aquestes festes –ells en són els primers interessats–, i no els podem tenir al marge en l’elaboració d’aquesta nova normativa i més quan ells ja tenen molt en compte tots els aspectes que es volen regular en les celebracions de foc pirotècnic

24 26 28

EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT

Vida associativa de la gent gran El foc com a element festiu Tota una vida al Barri Vell Recursos de pau i solidaritat per Girona Temporada Alta ENTREVISTA Dolors Gasull i Vilà, una llevadora que va portar al món més de 15.000 nadons CONSELL G.G. Dia Internacional de la Gent Gran QUALITAT Les dotze van tocant...

DE VIDA Gastronomia CULTURA Darwin i la teoria de l’evolució (III) RACONS La plaça dels Raïms AHIR I AVUI La plaça del Vi

Opinió

que es celebren als Països Catalans.

Avui, aquestes tradicions populars estan en la corda fluixa i per primer cop hi ha el perill que, a causa de la nova directiva europea, que incorpora limitacions molt restrictives sobre les distàncies de seguretat o a l'edat dels usuaris, per posar només uns exemples, perdin la seva continuitat.

Brussel·les ha delegat al govern espanyol que faci aportacions al projecte inicial, que, la veritat sigui dita, no s’aguanta per enlloc, ja que si s’aprovés tal i com està, avui mateix desapareixerien totes les festes del foc amb pes. Per posar un altre exemple: es demana que la gent participant signi un document de responsabilitat i d’acceptació de la normativa, malgtrat que totes són en recintes oberts! Com es pot aconseguir que tota la gent que vagi a la Patum de Berga signi abans aquest document, o que en el correfoc de Girona es

3

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

guardin unes distàncies de seguretat impossibles amb la participació? Tampoc es podrien realitzar les festes de foc infantil, que és on els nostres menuts s’inicien i aprenen a tenir el respecte i el coneixement que cal.

L’any passat, la nostra Colla de Diables de l’Onyar va celebrar els 20 anys d’existència, i tots ells tenen el nostre recolzament, el qual es va concretar en una moció de censura, nascuda des del sí d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va aprovar en un Ple Municipal tots els grups de

l’Ajuntament de Girona. En aquesta moció demanàvem a la Generalitat que lluités perquè, una vegada més, no es posés en perill la nostra identitat cultural i catalana.

Des de Girona, el meu desig és el de poder gaudir anualment de la Revetlla de Sant Joan, de les fogueres i del correfoc de Sant Narcís.

Pilar Prats REGIDORA DE L’ÀREA D’ACTIVITATS I DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA

▼ CARTES Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona Ara que l'Ajuntament que vostè dirigeix ha arranjat la Pujada de les Pedreres, creiem tots els veïns que hi vivim que seria el moment ideal per donar vida a un projecte molt reivindicat per tots els que residim en aquesta zona tan bonica de Girona: L’adecentació i habilitació del Parc de les Pedreres. Situat en lloc privilegiat, ara mateix es troba abandonat i sembla més un femer que un parc.

Cal pensar que, amb la construcció de l'hotel Bellavista, aquest indret és visitat per molts forasters que vénen a gaudir de la nostra ciutat i dels seus atractius.

La veritat, no sé quina imatge deuen endur-se aquests visitants si passejant per les rodalies de l'hotel es troben amb aquesta zona tan abandonada i bruta. Crec, creiem, que seria un atractiu més que convidaria a més gent a venir a Girona i a la llarga revertiria en una millora econòmica per a l'Ajuntament cosa, a tenir en compte,

sobretot ara que ens interessa a tots promocionar el turisme i no hi ha dubte que el lloc atrauria un turisme de qualitat, que és el que més interessa; alhora que seria un lloc perfecte d'esbarjo pels gironins. Així doncs, li agrairíem que realitzés aquestes obres que, ja fa temps, tots demanem.

Al mateix temps voldria demanar-li que a la parada d'autobús que s'ha posat una mica més avall de l'original pogués comptar amb marquesina. Ara mateix, per no tenir, no té ni un miserable banc i està en una zona totalment desprotegida del fred, vent i calor. Ja s'ha fet una obra bona; per què no acabar-la de manera perfecta?

Li regraciaríem molt que la nostra petició fos atesa i d'una vegada per totes poguéssim fruir d'un parc gironí amb totes les de la llei.

Atentament, Àngela Ferrer i Mató

4

Opinió

Les pensions (II) per Pep Hortoneda (Centre d’Atenció i Informació de l’INSS de Girona) al com anunciàvem en l’anterior número de la revista, en aquest publiquem la segona i darrera part de l’article sobre el tema de les pensions, que esperem que sigui útil i d’interès dels lectors.

T

PENSIONS MÍNIMES I MÀXIMES Cada pensió és diferent -tret de les de l’antic Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez (SOVI), que són de quantia fixa (368,33 € al mes per aquest any 2009)-, d’acord amb l’edat d’accés, els anys treballats i cotitzats i les bases de cotització sobre les quals es calculi.

Cada any, la normativa fixa quin augment tindran les pensions públiques (per al 2009 cal consultar el BOE núm. 314 publicat el dia 3012-2008, on hi ha el Reial Decret 2127/2008 sobre revalorització de les pensions) i assenyala el límit màxim que es pot cobrar cada mes (2.441,75 €), així com les quantitats mínimes de pensions sotmeses a certes condicions: -Que, si es cobra més d’una pensió, la suma total no superi la quantitat mínima fixada en la llei.

-Que la resta d’ingressos personals del pensionista, sense comptar la pensió, no superi els límits establerts (a l’any: 6.923,90 € o 8.076,80 € si es té cònjuge a càrrec).

-Que es declarin a l’INSS cada any abans del dia 1 de març aquests ingressos o rendes que diu la llei, ja que aquest complement per a arribar a la pensió mínima és anual, no indefinit, i cal revisar-lo periòdicament. La carta que es rep cada gener amb l’augment de la pensió conté informació sobre tots aquests

temes, per la qual cosa és convenient llegir-la atentament i demanar aclariments si hi ha qualsevol dubte.

-Aquests “complements a mínims” no són una quantitat fixa i igual per a tothom sinó que depenen de cada cas: segons l’edat del pensionista, el tipus de pensió, la situació personal i familiar, la quantia final de la pensió, etc.

Com hem dit abans, la Seguretat Social, per informar i facilitar que es puguin exercir els drets i les obligacions de cadascú, envia cada mes de gener la carta amb l’augment de la pensió a tothom que en cobra una.

En aquesta carta és senzill veure si es cobra algun complement a la pensió per arribar a la quantia mínima: quan detalla els imports només cal mirar si en l’apartat de “Complement a mínims” hi consta alguna quantitat o no. En el cas que estigui en blanc i que la pensió superi el mínim establert, no cal fer

res. Però si hi consta alguna quantitat per petita que sigui o la pensió no arriba a la mínima i es considera que s’hi té dret, només cal posar-se en contacte amb l’INSS per solucionar-ho i fer la corresponent declaració d’ingressos que hem comentat abans. D’aquí ve la importància de tenir sempre l’adreça correcta en la base de dades de l’INSS perquè es rebin les cartes correctament i puntual.

La novetat important d’enguany és que la quantitat mínima per als pensionistes que viuen sols ha crescut una mica més que les altres pensions (per als més grans de 65 anys són 561,55 € al mes en lloc dels 546,55 € dels qui viuen en parella), per la qual cosa si s’està en aquesta situació (persones solteres, vídues, separades, divorciades...) i no s’arriba a aquest nou mínim, sense tenir els altres ingressos esmentats, cal comunicar-ho a l’INSS perquè es pugui solucionar.

DADES D’INTERÈS Per acabar, teniu a continuació els organismes que gestionen tots aquests temes que hem comentat, amb les seves adreces a Girona, telèfons i planes web, per si els necessiteu: INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), pensions contributives: c/ Santa Eugènia, 40 - 17005 - Girona.

Tel. 900 16 65 65 i 972 205 304. www.seg-social.es GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’Acció Social i Ciutadania, pensions no contributives: c/ Emili Grahit, 2 17002- Girona. Tel. 900 300 500 i 972 486 060. www.gencat.cat MINISTERI D’ECONOMIA I D’HISENDA - Agència Tributària, impostos i declaració de la renda: Gran Via Jaume I, 47. - Girona.

Tel.: 901 335 533 – 972 588 100. www.agenciatributaria.es

Opinió

5

Els governs de la República per Francesc Pararols urant els anys 1934—1935 i primera meitat del 36 proliferen els governs de la República, que són radicals i de variadíssima composició.

El de Diego Martínez Barrio data de finals de 1933, sorgit de la victòria electoral de l’ala dreta de la petita burgesia i les classes conservadores.

Va aconseguir unir-les en un bloc reaccionari, la C.E.D.A., que va atraure alguns grups radicals i republicans conservadors, aconseguint formar amb ells governs radicals.

L’abril de 1934, el govern de Ricardo Samper va treballar des del primer dia per intentar destruir alguns dels èxits assolits durant el bienni anterior pels governs republicans d’esquerra, en particular en l’aspecte social i religiós: restituir els béns expropiats a l’aristocràcia, la devolució parcial d’algunes propietats confiscades a ordres religiosos, la substitució dels funcionaris republicans d’esquerra per altres addictes? a la seva política, la reducció dels salaris, la pujada de les rendes de la terra, entre d’altres, van ser algunes de les mesures impulsades dins aquest govern.

L’octubre de 1934 comença el govern d’Alejandro Lerroux, en el qual hi van entrar tres ministres de la C.E.D.A. que amenaçaven els partits d’esquerra amb la formació d’un govern radicalcedista. Aquesta situació va portar a la revolució d’octubre de 1934: la UGT decreta una vaga general que és seguida sobretot a Astúries, on arriben fins i tot a proclamar la República Socialista. La revolta se salda amb 3.000 morts i més de 7.000 ferits. A Catalunya, el president Lluís Companys, des del balcó de la Generalitat, proclama l’Estat català.

D

Govern provisional del 14 d’abril de 1931, recent proclamada la II República.- Dempeus: Indalecio Prieto, Marcelino Domingo, Casares Quiroga, Fernando de los Rios, Lluís Nicolau d’Olwer, Francisco Largo Caballero, José Giral, Diego Martínez Barrio. Asseguts: Alejandro Lerroux, Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora (en el centre), Julián Besteiro i Álvaro de Albornoz.

La repressió d’aquests feu fou brutal. liberals i obreristes. El 15 de gener El govern decreta l’Estat d’Alarma i de 1936 arriben a la formació d’un la censura de la premsa. El mes de pacte electoral que es coneix com el maig de 1935, dins el govern hi Front Popular. hagueren cinc ministres cedistes, El 16 de febrer de 1936, les eleccions entre ells el propi Gil Robles, minis- són un complet fracàs per als partits tre de guerra. Eren incansables: van centristes. Portela Valladares dimiaprovar una contrarreforma agrària teix i, dins la victòria del Front i es plantegen fins i tot la reforma Popular hi ha la pèrdua dels partidade la Constitució. ris de la C.E.D.A., que enfortirà les El 14 de desembre de 1935, el presi- tendències extremistes dels dos dent de la República, Alcalá Zamora, blocs, substituint fins i tot els seus intenta trobar una solució recol- líders; el del grup de dreta, Gil zant-se en els partits republicans Robles, pel falangista Leopoldo moderats i encarrega a Manuel Por- Calvo Sotelo, i el de l’esquerra Julián tela Valladares la formació d’un Besteiro pel socialista Francisco govern, amb la missió de dissoldre Largo Caballero. les Corts i convocar eleccions. Tot Les noves Corts del 7 d’abril destiaixò comportarà el desprestigi i la tueixen a Alcalá Zamora, i escullen a destrucció del Partit Radical de Manuel Azaña com a nou president Lerroux, i amb ell de la coalició radi- de la República. Azaña creia que calcedista, a causa de la seva política podria evitar, des d’aquest nou repressiva de govern i l’anul·lació de càrrec, un cop feixista que es gesl’obra reformista del primer bienni. tava d’anys enrere, però no fou posAixò va motivar, al mateix temps, sible. Aquest es consumava amb l’alque els republicans d’esquerra, en çament militar del 18 de juliol de especial Manuel Azaña, busquessin 1936. una unió de les forces d’esquerra,

6

Opinió LLAMBREGADES

CARPE DIEM (Aprofita el moment) per Àngela Ferrer i Mató l títol pot semblar una mica estrany, però és una expressió que implica una gran veritat i que molts escriptors han usat per recomanar que important és per a tots i cadascun de nosaltres saber aprofitar cada un dels moments de la nostra vida. Sí, hem de saber viure amb plenitud cada instant de la nostra trajectòria vital ja que no en sabem la durada i el temps no s'atura mai. Aquest no té aturador ni marxa enrere i si deixem passar les bones ocasions i no som capaços de viure amb plenitud les vivències diàries que ens són agradables segurament aquella petita o gran felicitat se'ns escolarà i el que és segur és que no la retrobarem.

Quan gaudim d'una bona amistat, posem tots els mitjans per conservar-la. Quan puguem assistir a un acte, a un espectacle que ens dóna plaer no ens n'estem, fruïm-lo a fons. Quan els nostres fills, néts, familiars, amics... ens ofereixen bons

E

moments, alegries, il·lusions... aprofitem la seva companyia, compartim les seves esperances, gaudim al màxim la seva companyia, compartim les seves expectatives, animemlos en els seus projectes, siguem positius, si cal, optimistes... Els éssers humans tendim a apropar-nos a qui traspua entusiasme, és generós, veu la vida per la part més agradable...

No siguem mai el que vulgarment es coneix per "esgarriacries", persona que sempre es queixa i que encara que potser té raó, cal que ho assumeixi per no trencar "el plat bonic" a ningú. La gent fuig dels rondinaires, per tant si volem que ens apreciïn, estar envoltats d'amics i viure "al màxim", la solució és: carpe diem. Cada moment és irrepetible, cal viure'l al màxim.

Sé que moltes vegades passem moments difícils, per malalties, frustracions i mil i un aspectes negatius de la vida i que ens complau i molt que ens comprenguin i ens consolin en aquestes situacions,

però sempre hem de procurar no abusar de les amistats i/o familiars, procurar no entristir el proïsme amb els nostres problemes, passar aquests mals moments sense implicar gaire altres persones, ésser sempre coratjosos i vitals.

Cal, per tant, "empassar-nos " els mals humors i viure plenament els plaers, de vegades minsos, però sempre importants que ens convertiran en aquests éssers "imant" al qual tothom busca i desitja tenir ben a prop seu.

Per què no gaudir d'una alba preciosa, del ball de les fulles a la tardor, del cant dels ocells, de la policromia de la natura, del somriure innocent dels infants, dels èxits dels nostres amics, parents...? Són plaers barats i a l'abast de tothom.

La nostra vida pot prendre un rumb fantàstic si som capaços de treure tot "el suc" de totes i cadascuna de les bones ocasions que ens ofereix la pròpia vida quotidiana. És a dir, carpe diem ja i des d'ara mateix.

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Ara, per fi, estem bastant contents perquè, en aquest Centre, ens han fet una mica de cas. Tenim dues sales (abans només una), cosa molt pràctica per quan hi ha molta gent o si es volen fer activitats diferents.

A més, ara podem fer classes de quatre activitats: memòria, ioga, informàtica i català. Ens fa molta il·lusió, ja que a la gent gran (sempre que podem) ens agrada fer algunes coses i no estar sempre xerrant o jugant a cartes.

Bé, ja ho sabeu, tots els socis que ho vulguin s’hi poden apuntar per un mòdic preu.

Fins aviat!

La Junta de l’Associació

Opinió

7

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Un any més hem celebrat la nostra setmana cultural “el veranillo del membrillo” i, com sempre, ha estat un èxit tant de públic com de participació per part dels nostres socis i sòcies. Aquest any, com a record de la setmana, s’ha regalat una samarreta commemorativa per a tots els participants a la caminada, acte que també forma part del “veranillo”. Altres actes a destacar són la desfilada de vestits de paper, confeccionats per les dones del casal durant tot el curs, les cançons de la coral, també havaneres acompanyades del clàssic “cremat”, l’actuació de playback i de teatre, els diferents campionats de billar, petanca, botifarra... i, com a cloenda, es va realitzar l’Homenatge a les dues persones de major edat del centre, als quals es va entregar una placa commemorativa. Finalitzant l’acte vam tenir la “Fideuà” amb ball en directe.

Han estat uns dies en què s’ha necessitat molt d’esforç i dedicació per part de la junta i els col·laboradors, però l’esforç ha valgut la pena quan veus

com la gent gaudeix i participa dels actes. I ara, sense perdre les energies, en comencem a preparar per les festes de Nadal i Cap d’Any, i per això, ara que ve el fred, posem a escalfar les veus i assagem unes quantes Nadales, per estar ben preparats per a les diades que s’acosten.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN VALL DE SANT DANIEL Iniciem un nou curs, amb empenta i ple d’il·lusions. És el nostre tercer any, o sigui que som una associació jove.

El treball que duem a terme és consolidar i desenvolupar l’associacionisme de gent gran, oferint suport a les activitats que els nostres associats volen realitzar. Les activitats que estem oferint actualment i les previstes per al curs que iniciem són les següents: Taller de memòria, Aula de català, Taller de manualitats, Taller de costura, xerrades diverses, sortides culturals...

Les activitats que iniciarem aquest curs seran l’aula d’informàtica i el gimnàs de manteniment.

Cal dir que totes aquestes activitats són possibles gràcies al suport que ens ofereix l’Ajuntament de Girona; sense aquest suport seria pràcticament impossible continuar oferint activitats diverses a la gent gran de la Vall

Pitu Caicedo

de Sant Daniel i rodalies, i per aquest motiu volem aprofitar aquestes línies per donar-los el nostre agraïment.

El nostre casal està obert a totes aquelles persones que estiguin interessades

La Junta de l’Associació

a formar part de l’associació, o simplement que ens vulguin conèixer, tots els dies de dilluns a divendres de 16h a 19h.

Fins aviat!

8

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Castanyada popular Com cada temporada de castanyes, per Fires de Girona, celebrem pels nostres socis la nostre habitual Castanyada. L’acompanyem amb vi ranci, moscatell i un fantàstic tortell que van fer les delícies dels assistents. Malgrat la pluja, la presència dels socis va ser massiva i van poder gaudir d’un final de festa amb l’actuació del duet musical “Simó La Veu”.

Sortida al circ El passat 28 d’octubre va ser tarda de circ per als nostres socis. Vam anar al Circ Raluy, acompanyats d’alguns dels nostres néts. La tarda va ser meravellosa gràcies als artistes del circ, ja que, amb la seva varietat de pallassos, màgia i equilibristes, entre d’altres, ens fan fer gaudir moltíssim, i vam veure

coses que ens recordaren a la nostra infantesa. El repertori va agradar a tots els socis i néts i a la tornada cap a casa anàvem tots contents i feliços de l’alegre tarda que havíem passat, i esperem tornar-hi ben aviat.

Lluís Herrera va fer el pregó de la Festa Major del Pont Major La Festa Major del barri del Pont ha incorporat enguany, per primera vegada en la seva llarga història, la figura del pregoner. Per a aquesta singular estrena, la Comissió de Festes, formada per membres de totes les entitats que hi ha a Pont Major, va escollir al senyor Lluís Herrera com a pregoner.

Ell va acceptar l’encàrrec i, amb la suficient antelació, va tenir redactat el pregó. Arribat el dia o, millor dit, la nit del començament de les festes, en

CLUB SANT JORDI DE GIRONA Avui vull utilitzar aquest espai per donar les gràcies. Gràcies a totes les persones que han cedit el seu temps, el seu afecte i els seus coneixements de forma voluntària. Vull agrair-los la important tasca que estan duent a terme amb la seva dedicació, doncs gràcies a persones com elles, penso, el món és una mica millor. Gràcies a la Victòria, que és qui duu el grup de ioga i que amb tot l’amor i la serenor que desprèn ha aconseguit formar un nombrós grup de persones que, com jo, també li estan molt agraïdes per totes

Luis Herrera

Lluís va pujar a l’escenari amb el paper a la mà i tots els assistents, que érem bastants, vam pensar que de seguida es posaria a llegir-lo, però no... En Lluís es va posar a improvisar i, de manera brillant, amb veritable talent d’orador, ens va fer una extensa i variada dissertació en què va tocar temes d’actualitat, com ara la crisi econòmica, i va fer referència a la seva arribada al Pont; fins i tot va parlar dels escàndols polítics i no tant polítics de Silvio Berlusconi, que aquells dies eren actualitat.

A més, per fer tot aquest discurs, va emprar no només el català i el castellà, sinó que la referència a Berlusconi la va fer en italià, i va acabar fent una salutació en àrab als assistents que tenen aquesta llengua com a pròpia. Tota una exhibició políglota.

L’endemà li havíem preparat una sorpresa i realment ho va ser, ja que vam saber guardar els secret. Al final del sopar del dissabte, i abans de començar el ball, li teníem preparat un petit homenatge que va consistir en lliurar-li una placa en la qual, de part de totes les entitats, li agraïm la seva constant, persistent i eficaç manera de lluitar pel barri i el seu progrés, i de ser un activista permanent.

En Luís va agraïr emocionat la demostració d’afecte i reconeixement.

Tots plegats li devíem.

Josep Maria Castanyer i Darnés

Imma García

les estones que ens regala. Gràcies a la Montse, que s’encarrega del grup de playback i que, amb el seu encant especial i la seva visió escènica, mica en mica va donant forma a l’espectacle que ben aviat ens oferiran el nostre grup d’entusiastes artistes. Gràcies a l’Emilio per les seves ganes de col·laboració i els seus interessants projectes, tant el “cinema i reflexió”, que tot just està arrancant però que estic convençuda que mica a mica s’anirà consolidant, com d’altres idees molt útils que es van gestant. Gràcies

també a totes les persones que han fet possible el taller “cuines del món” i que cada dimecres han vingut a cuinarnos un plat típic del seu país: gràcies al Raul (Cuba), a la Hayat (Marroc), a la Bea (Andalusia), a la Priscil·la (Brasil), a la Cati (Honduras), a la Claire (Escòcia), a la Gloria i la Rosmira (Colòmbia), i a la Graciela (Uruguai). I per últim, un GRÀCIES amb majúscules per a tots els socis i usuaris que ho han fet possible amb la seva participació.

Gràcies.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Hem tornat a començar el curs i tothom ha reprès les activitats habituals. El Centre ja funciona a ple rendiment.

A banda del dia a dia habitual, aquest any hem acollit la II Mostra de Teatre Amateur de Barris a Girona, amb la participació dels grups Sant Narcís, Taialà, El Galliner, Sant Pau i Montilivi. Així com també un espectacle al carrer a càrrec grup RF9 (Girona).

Les obres representades són: El malalt imaginari (Molière), Estoc de foc, Cartes que encara arriben, El cas d’un

metge de dones, Ens ha caigut la sogra i Bojos de la guerra, que han estat molt ben interpretades i amb gran èxit de públic.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN DE PEDRET La nostra associació creix dia a dia amb nous associats. Aquest fet ens omple de joia i ens empeny a continuar treballant per l’associació i els nostres associats. Al llarg d’aquet any hem dut a terme un munt d’activitats –taller de memòria, manualitats, concerts, gimnàs de manteniment, sortides...–, i fins i tot hem cregut convenient compartir el nostre casal amb altres associacions de gent gran.

El mes de juny passat vam celebrar un dinar de germanor conjuntament amb

l’Associació de Gent Gran del Barri Vell i l’Associació de Gent Gran Vall de Sant Daniel, que va ser tot un èxit en nom-

GENT GRAN “L’ESPLAI” Una de les activitats que va prosperant entre la gent de l’Esplai i que anirà creixent amb el temps és l’afició als viatges, dels quals se n’estan organitzant aproximadament, mes sí, mes també, referent als d’un dia d’esbarjo i diversió. Anualment, però, se’n solen organitzar un parell que ja són per a qui creu que el món és gran i divers, per a poder-lo contemplar amb una mica de sentit comú i ànsies de record, perquè solen ser una mica atapeïts de temps, quan la salut hi acompanya. A més, s’ha de mostrar interès

Josep Majó

El fet més remarcable per al nostre Centre és que respon a una prioritat, molt assumida de sempre, d’interrelació de diferents generacions en el desenvolupament d’activitats, que genera més cohesió social, humana i de coneixement, que ens millora a tots.

Esperem que aquest nou curs, que ha començat, pugui assolir els seus objectius i, que a pesar de les dificultats, sigui un exemple de bon treball i ganes de tirar endavant, passant pel millorament personal que això comporta.

La Junta de l’Associació

bre d’assistents. Estem molt agraïts a totes aquelles persones que estan en la mateixa situació que nosaltres i que vulguin compartir espais, experiències, vivències... independentment de que siguin d’una altra associació.

L’objectiu de la nostra associació és oferir un programa d’activitats atraient per la Gent Gran del sector. Ens trobem tots els dilluns, dimarts, dijous i dissabtes quinzenalment (ball) de les 16h a 20h.

Us hi esperem!!

Enric Homet

en suportar els canvis de temperatura i de visions contrastades, de les quals és bo poder-ne guardar a la ment un feix acumulat, per oferir a les nostres amistats aquells coneixements obtinguts, doncs qui més qui menys pot rememorar les riqueses i contrastos que el món extern ens ofrena a mans plenes, gràcies als valors de les diverses civilitzacions que ens han anat precedint. A la instantània que ens ofereix el company Antoni Culubret hi podem observar la bonhomia i unió que mostra el conjunt de persones

dels qui, sense voler recórrer massa terres estranyes, la seva il·lusió fou fer parada a Madrid i, d’allí, anar recorrent els llocs que aquella província ofereix als qui la visiten, començant pel Palau Reial, Escorial, Segòvia, Palau de Riofrío, Granja de San Ildefonso, Aranjuez, Toledo, Ávila, etc. És bo i saludable, per les novetats que hi anem observant, però més encara quan d’aquella ocasió en neixen amistats i coneixences que poden fer-se fixes en el temps que ens queda per estimarnos.

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Com ja va essent habitual, us farem cinc cèntims de les activitats que hem organitzat al Club 60 de Caixa de Terrassa durant aquest darrer trimestre.

A l’aula d’informàtica s’han impartit cursos per conèixer aquest món i tenir un primer contacte amb els ordinadors. També s’han fet cursos d’iniciació a Internet i de grau més avançat per als que encara en volen saber més!

A la mateixa aula, s’han portat a terme cursos de tractament d’imatges per traspassar les fotografies de la càmera digital a l’ordinador i poder-les retocar, tant d’iniciació com de nivell avançat.

Hem continuat amb el curs d’exercicis per a la ment i el taller de salut de reeducació postural, per tal de millorar tant la ment com el cos.

S’ha pogut gaudir de diverses obres de teatre i concerts a Barcelona, com el musical Hoy no me puedo levantar, la comèdia d’Arturo Fernández La montaña rusa i Una comèdia espan-

Conferència "L'Egipte faraònic: una civilització fascinant".

yola al Teatre Nacional de Catalunya, l’òpera Il trovatore de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu, el Gran Concert d’Any Nou amb l’Strauss Festival Orchestra amb ballet i el cor, ballet i orquestra de l’exèrcit rus de Sant Petersburg a l’Auditori de Barcelona.

Seguint amb el cicle de conferències, el dimecres 21 d’octubre va tenir lloc a la Casa de Cultura de Girona la conferència “L’Egipte faraònic: una civilització fascinant”, a càrrec de Marta Villanueva, màster en Egiptologia per l’Escola d’Egiptologia de la Fundació Arqueològica Clos. Va quedar confir-

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS

Uns altres que també emigren Enguany la reforma del teatre del Centre Cívic de Sant Narcís de Girona i la posada al dia de les instal·lacions, ens han alterat moltes de les activitats de l’Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís.

Per poder dur a terme gran part d’aquestes activitats, hem hagut d’emigrar al Centre de Pensionistes de Sant Joan i gràcies a la bona entesa que hi ha entre els dos centres, ens cedeixen els seus espais, fins a la total renovació del nostre teatre, que esperem que estigui llest per a principis de l’any que ve, el 2010.

Serveixi també aquesta informació, per donar les gràcies una vegada més al Centre de Pensionistes de Sant Joan, que tan gentilment ens ha suportat i ens està suportant tots els dies de la setmana i cada quinze dies, fins i tot els diumenges a la tarda.

Les activitats que han “emigrat” al

Maria-Mercè Costa

Centre de Pensionistes de Sant Joan són: Gimnàstica de manteniment: Fins ara el Sr. Moisès Oliu feia la gimnàstica els matins de dilluns, dimecres i divendres. Però ara no se li ha ocorregut res més que retirar-se d’aquesta activitat.

No jubilar-se, que ja ho està des de fa molts anys, sinó senzillament plegar.

Sigui com sigui, acceptem la seva voluntat i li donem les gràcies per tots els anys que ens ha dedicat fent de monitor. Recordarem sempre que va ser ell l’impulsor de la gimnàstica a l’Esplai de la Gent Gran de Sant Narcís.

Que va començar amb mitja dotzena d’assistents i ara són una munió.

Ara l’ha succeït la Sra. Teresa Micaló, però en lloc de tres dies setmanals, hi dedica dos dies: dilluns i divendres de 10 a 11 h.

Country i sardanes: També la Teresa Micaló continua dedicada a aquests balls dos dies a la setmana: dimarts i

mat que Egipte és un tema que interessa a tothom ja que es va omplir la sala de gom a gom.

Cada mes hem visitat diferents indrets de Catalunya: el delta de l’Ebre, la Colònia Güell, Catalunya en Miniatura, la ruta modernista i el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, la Sagrada Família, el mercat de Santa Llúcia i Montserrat.

I per als que han volgut conèixer món, hem viatjat a Extremadura, València, Egipte i Praga, sense oblidar la meravellosa estada al Balneari de Benicàssim.

Josep Casals

dijous de 17 19 h.

Tai-txi: Les classes de tai-txi que dóna el Sr. Rosend Masgrau són dimarts i dijous de 10 a 11 h del matí.

Esbart dansaire: Dimarts i dijous de 19 a 21 h hi ha sessions de preparació per a les properes actuacions.

Diumenges de ball: Cada quinze dies hi ha una sessió de ball des de les 17 fins a les 20 h. Sempre està amenitzat amb orquestra en viu, que es procura que sigui assequible, en la mesura del possible, en allò que afecta la part econòmica, i a més a més que s’ajusti al gust del públic assistent, ja que segons ells en són els entesos.

Esperem que els acabaments de les obres s’ajustin a les previsions que es van fer en el seu dia i puguem tornar amb totes les nostres activitats a casa nostra, donat que a més de les assenyalades, n’hi ha d’altres que es fan i es faran com es puguin i amb bona voluntat. Així ho esperem.

Ciutat

11

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

Un nou president per a la Junta de l’associació El passat dia 23 de setembre es va fer l’elecció de la nova Junta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaroja. L’actual president de l’associació és el sr. Juan Lara i la resta de la Junta són els mateixos membres que hi havia a la Junta anterior.

També es va aprofitar l’acte per fer un petit homenatge a l’anterior president, el Sr. Marcos Cano, i a tot el treball de vocació i dedicació exclusiva a la llar de jubilats i pensionistes.

L’actual president aprofita aquestes línies per - Enumerar defectes i qualitats post mort és típic i el més utilitzat. Jo com a nou president d’aquesta associació, he de reconèixer i dir que tot el que

aquest home va fer i les hores que va dedicar a aquesta associació són d’una qualitat humana extraordinària.

També comenta que malgrat el poc temps de funcionament d’aquesta junta, es pot afirmar que hi ha hagut més d’un 50% d’augment de participació en tot allò que s’està organitzant, tant a nivell de junta directiva com de socis.

Dos socis de la llar de Vila-roja participen al càsting de casal Rock Dos dels socis d’aquesta llar van participar el dia 9 d’octubre al càsting de la segona edició del programa Casal Rock. El càsting es va fer al centre cívic Sant Narcís on es van reunir altres avis i avies d’altres casals de Girona.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Aquest passat diumenge 18 d’octubre es van celebrar a la Llar de Jubilats Sant Joan les eleccions de l’Associació de Jubilats i Pensionistes Sant Joan, en què es decidia i es votava el nou president que durant quatre anys dirigirà la també nova Junta Directiva de la Llar. La tarda de la votació va ser molt concorreguda, ja que es va aprofitar un diumenge de ball per celebrar les eleccions i així aconseguir una major afluència entre els socis i sòcies de l’Associació. La gent va respondre molt positivament a la crida i es va viure un gran dia de participació, que des d’aquí volem agrair a tots els socis

i sòcies de la nostra Associació.

Finalment, varen ser un total de cent vint-i-vuit socis i sòcies els que van exercir el seu dret a vot, més de la meitat del cens total. La majoria dels votants van tornar a escollir el president sortint, Antonio Romero, que d’aquesta manera va revalidar el seu càrrec per a quatre anys més. En el seu discurs davant dels socis i sòcies tot just saber-se els resultats, el president reelegit va afirmar que continuaria

Juan Lara

Va ser una experiència molt agradable, divertida i emocionant, on vam compartir cançons, il·lusions i esperança de ser els seleccionats pel programa.

Gran participació a la visita del certamen de les fires de Sant Narcís de Girona 2009 Unes 65 persones de l’associació de Jubilats i pensionistes de Vila-roja visiten el dia 28 d’octubre el certamen de les Fires de sant Narcís. Aquesta sortida va estar organitzada per la Junta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Va ser una de les primeres sortides organitzades d’aquest nou curs i la Junta està molt contenta amb l’acceptació que va tenir per part dels socis i sòcies.

Joan Farré

la seva tasca a l’Associació de Pensionistes i Jubilats Sant Joan amb la mateixa intensitat i les mateixes ganes que fins ara i que continuaria lliutant per aconseguir que la Llar de Jubilats Sant Joan continués creixent, tant a nivell d’usuaris com d’activitats i serveis oferts.

Des d’aquestes línies, doncs, volem felicitar el nou president, senyor Antonio Romero, per la seva reelecció i desitjar-li molta sort en aquests propers anys en el càrrec.

12

Ciutat REPORTATGE

El foc com a element festiu D

es de la descoberta i domini del foc, l’home l’ha utilitzat per escalfar-se, per a coure els aliments i fer-los més digeribles, per a transformar a conveniència seva el paisatge que l’envoltava, per a foragitar o defensarse de les salvatgines, i, sobretot, com a element de socialització. De fet, des de la prehistòria fins fa molt poques dècades, els grups familiars s’agrupaven al voltant del foc, que constituïa el principal eix vertebrador de llur activitat domèstica.

A l’entorn del foc s’hi feia vida perquè, més enllà de la seva utilitat, el foc ha fascinat sempre l’observador humà. A l’escalf i la llum del foc hi havia converses, discussions, cants, balls, cerimònies... Sota el seu influx protector i purificant s’hi explicaren els primers mites i hi nasqueren els rituals i litúrgies de tota mena de creences i religions. Per tant, entenent la festa en sentit ampli, és a dir, com a qualsevol mena d’acte de socialització més enllà del que es podria considerar estrictament necessari per a la subsistència, el foc ha estat sempre present a les festes de totes les cultures. De fet, probablement ha estat l’element festiu per excel·lència.

L’enorme riquesa antropològica que caracteritza la nostra espècie, configurada per milers de civilitzacions que havien evolucionat culturalment en paral·lel, explica al seu torn la immensa varietat de manifestacions i usos del foc en la cultura de les societats humanes. Tanmateix, sabem poc o res sobre la cultura del foc de la major part dels pobles antics. Però la presència del foc a la cultura popular contemporània és un vestigi claríssim de l’antiguitat, si

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

bé sovint s’ha transmutat en noves formes gràcies a l’avenç de la tecnologia humana, com és el cas de l’ús de la pirotècnia.

Tot i que el foc també és present en les celebracions de moltes altres cultures ibèriques, mediterrànies, europees i en general d’arreu del món, és força acceptat que és un dels trets característics i diferenciadors de les festes dels Països Catalans. Possiblement així sigui, ja que a la cultura popular catalana s’hi han conservat moltes tradicions seculars vinculades al foc, totes de font incerta, i freqüentment considerades d’origen pagà; és a dir, precristianes; és a dir, molt antigues.

Efectivament, no manquen exemples de festes tradicionals catalanes en què el foc hi és present, o bé n’és l’eix principal. Les celebracions dels solsticis d’estiu i d’hivern n’eren el cas més estès arreu dels pobles del nostre país, amb les respectives fogueres de St. Joan i St. Pere o de la Missa del Gall, tot i que les tendències més modernes –sovint revestides amb una pretesa influèn-

cia anticlerical- i també diverses normatives administratives han anat convertint en una raresa aquestes festes populars tan ubiqües i comunes fins fa ben poques dècades.

Altres festes amb fogueres, com les avui conegudíssimes falles de València, que el cristianisme també va absorbir, en aquest cas a través de la celebració de St. Josep, coincidien amb un altre moment de traspàs astronòmic, l’equinocci de primavera.

Existeixen innombrables exemples d’altres festes i tradicions de foc dels Països Catalans, generalment més locals i carregades d’especificitats, però no per això menys vives.

Malauradament, alguns fenòmens socials i polítics moderns van acabar amb moltes altres manifestacions del folklore popular vinculades al foc, sobretot durant la primera meitat del segle XX. Entre els exemples vius més coneguts, són remarcables la Patum de Berga, els balls de diables de diversos pobles i viles de la Catalunya Nova, la Fia Faia d’alguns pobles pirinencs, o els dracs i víbries

Ciutat presents en moltes processons d’arreu del país.

Recentment, fruit de la revitalització de la cultura popular de carrer associada a la recuperació de la democràcia, el foc s’ha estès i consolidat com un de les components més potents de la festa al nostre país. Així, a partir de finals dels 70 del segle passat, les cercaviles de foc es van anar estenent com una taca d’oli per moltes festes majors i altres celebracions.

Aquestes cercaviles es van configurar partint dels vestigis de la cultura popular del foc, conservats fins aleshores en alguns punts del país, i especialment a partir del ball de diables i del bestiari de foc. Però ràpidament van prendre una forma pròpia, menys encarcarada i alhora més participativa i dinàmica, i sobretot desvinculant-se definitivament de tot caràcter religiós. Es tractava del correfoc. Per tant, contràriament al que molta gent creu, el correfoc és un invent modern, arrelat, això sí, a la cultura festiva tradicional més antiga. El terme “correfoc” sembla que apareix a les festes de la Mercè de Barcelona a principis dels anys 80 del segle XX, i des de llavors s’ha estès com la pólvora, mai més ben dit, gràcies sobretot a l’aparició arreu de centenars de colles “modernes” de diables, diablesses, dracs, bruixes i similars.

Val a dir que, en la consolidació d’aquesta nova tradició, hi ha jugat un paper notabilíssim el sorgiment simultani de companyies de teatre de carrer, que es van saber aprofitar de la riquesa de la cultura festiva catalana. El cas més destacable és el de la companyia Comediants, que, amb el seu espectacle Dimonis, va encendre la metxa dels primers correfocs i espectacles de foc més enllà de Barcelona. Ràpidament se li

13

festius.

L’any 1988 van néixer a Girona els Diables de l’Onyar, de la mà d’un grup de joves que pretenien constituir una nova colla a semblança de les que estaven sorgint arreu del país. Aquesta colla va començar immediatament a participar al correfoc de les Fires de Girona, evolucionant poc a poc cap a la realització d’espectacles elaborats on es combinava la nova tradició del correfoc amb alguns recursos absorbits de les companyies consolidades de teatre de carrer i altres de propis recollits de la pròpia experiència. Aquesta evolució els va portar a exportar el seu correfoc a molts altres indrets del país, i més endavant de França, on han arribat a participar en FOTO: JUANJO VALEROS vora quaranta festivals de teavan sumar altres companyies de tea- tre i arts escèniques de carrer, gràtre i d’animació, tant amateurs com cies a la bona acollida per part del professionals, però probablement públic francès d’aquests espectacles cap altra ha arribat a tenir la reper- de foc càlids, vibrants i participatius. cussió de Comediants.

Seguint amb el cas de la ciutat de Sota l’estela d’aquestes companyies, Girona, recentment han aparegut a la ciutat de Girona hi va néixer un altres iniciatives artístiques, com els nou grup de teatre, Tripijoc, que, de la companyia Taller de Magnèsia juntament amb altres derivades pos- o del col·lectiu RF09, que segueixen teriors com ara Trastobilis Teatre, explorant els vincles entre les arts van produir espectacles de carrer escèniques de carrer i la festa del foc amb foc que es van representar a dins la cultura popular contemporàmolts de pobles i viles, tant en festes nia. majors com en festivals de teatre de Finalment, cal apuntar que s’obren carrer. De fet, el correfoc de la ciu- temps d’incertesa pels espectacles i tat de Girona va ser ràpidament festes de foc al nostre país. Mentre assumit per Tripijoc des dels seus ini- el correfoc s’ha consolidat com un cis. Aquests correfocs i espectacles dels actes festius més concorreguts i tenien, doncs, una notable essència esperats per tota mena de públic de teatral, fet que es reflectia en aspec- les Fires de Girona, i de moltes altres tes com el vestuari, l’escenografia, el festes majors de Catalunya, noves ritme, així com també en el propi rol normatives europees, estatals i dels actors-diables. Tot plegat els autonòmiques posen absurdament distingia dels correfocs que ja s’esta- en perill la seva persistència. Espeven fent arreu del país, generalment rem que els buròcrates no apaguin més simples i menys vistosos, tot i l’esperit d’aquestes festes. que no pas necessàriament menys Quim Pou i Rovira

14

Ciutat REPORTATGE

Tota una vida al Barri Vell C

rec que no seria just començar a escriure aquestes línies sense agrair al Consell de Redacció de la Gent Gran per disposar d’un espai on plasmar els sentiments que portem dins i que de tant en tant sentim aquesta necessitat boja de compartir. Què millor, doncs, que poder-ho fer amb vosaltres, unes persones que, per haver tingut la sort de sobrepassar el llindar de la maduresa ja podem dir que som la gent gran de la nostra ciutat, tot i que ser gran no vol pas dir ser vell.

Se m’havia demanat escriure quelcom sobre la Granja Mora i m’agrada; el cert és que podria omplir pàgines i pàgines, precisament per haver estat tota la vida al Barri Vell des del meu naixement, però la veritat és que em fa vergonya començar així la meva col·laboració. Penso que a la ciutat hi ha un munt de coses per explicar, però no us decebré, ja que enguany, de no haver hagut que tancar per motius de salut el 2002, el passat 9 de Octubre la Granja Mora hagués pogut celebrar el 70è aniversari d’obertura, del que tant jo, com el meu germà ens sentim orgullosos i que avui, en homenatge a els nostres pares i a totes les persones que com ells van apostar per obrir un negoci i amb el seu esforç de treball contribuir a fer una Girona millor, us dedico aquestes línies.

Els orígens de la Granja Mora En uns temps tan difícils com és el final d’una guerra i la seva postguerra, tenint en compte que tot estava destruït i que les fàbriques no tenien

gènere per servir, la mare es va encaparrar en ser botiguera, malgrat que ella era modista, ja que havia après tall i confecció al servei domèstic sent una nena i havent deixat l’escola als nou anys per poder treballar. El pare havia treballat, entre d’altres llocs, a la Confiteria Busquets rascant llaunes a canvi de la vida. Els dos es van conèixer fent d’aios a l’Hospici de Girona, i es van embarcar junts en aquesta odissea d’apostar per una botiga a la Cort Reial, en ple Barri Vell.

Eren dos quarts de vuit del matí del 9 d’octubre de 1939. Dos joves, que s’havien casat el dia 3 a les sis del matí a l’església de l’Hospital, ja que el Mercadal havia quedat destruït, farcits d’il·lusions de començar una nova vida tot i no disposar de recursos, obrien les portes i els seus cors als gironins per oferir-los, des d’aquella hora, tan inusual avui en dia, una esmerada venta de llet fresca.

Van obrir el local com a “Colmado P.

Mora”, i el que van haver d’escriure als vidres amb pinzell i blanc d’Espanya va ser la numeració per a les llibretes de racionament, per dispensar les patates que els havien assignat. El primer dia van vendre quatre litres de llet que, passats tres mesos i amb molt d’esforç i hores de treball, van arribar a superar els quatre-cents. La llet era l’aliment bàsic per a la mainada, i al Barri Vell hi havia molts nens. Malgrat això, els esforços per tirar endavant van ser inútils, i la terrible inundació de 1940, amb l’aigua arribant a 1,57 metres d’alçada dins l’establiment, va acabar d’agreujar-ho fins a deixar-los sense res. El meu germà gran tenia un mes, i els pares van decidir donar un gir al negoci, canviant un quilo de cafè per dues taules de marbre. Així, van convertir el “Colmado” en granja sense abandonar la venda de llet a granel. Van començar a despatxar els primers vasos de llet, que anirien seguits de la xoco-

Ciutat

15

lata desfeta i moltes coses més.

Finalment, passats molt anys, moltes etapes i moltes vicissituds, entre les quals n’hi ha moltes de bones i també de dolentes, la Granja Mora va arribar al dia del seu tancament.

Diuen que rere un gran home sempre hi ha una gran dona. Rere aquesta Granja Mora, que molts dels que llegireu aquestes línies recordareu, la dels batejos, casaments, comunions, aiguats, les festes de Sant Tomàs, el jovent, els manaies, els gegants, tot tipus de celebracions i moltes coses més; rere tot això podeu estar ben segurs que hi heu estat vosaltres, la vostra fidelitat; els nostres pares, litre a litre, iogurt a iogurt, xocolata a xocolata, berenar a berenar; tot allò que va fer possible la Granja Mora dels nostres records.

Els temps canvien Han passat molts anys i ara molts negocis s’obren en un obrir i tancar d’ulls: tothom ho estrena tot amb grans inauguracions, almenys fins no fa gaire; tots sabem que amb la crisi en què ens trobem submergits cada vegada és més difícil, però també entristeix el fet que, de la mateixa manera amb què s’obren molts establiments se’n tanquen d’altres sense donar temps a recollir els fruits llaurats amb l’esforç i les hores de feina, i això no es fa d’un dia per l’altre. Per exemple, una anècdota que he explicat moltes vegades és que els nostres pares van obrir l’any 39 i vivien a la rebotiga, en una “cama turca” i els fogons al costat. L’any 40 va néixer el meu germà i el 1954 havien passat catorze anys de l’obertura, jo feia la comunió i en Raimon, el meu germà, amb només catorze anys no va poder assistir perquè havia de vendre llet i era diumenge, i no fèiem mai festa. Avui, aquest fet seria

impensable.

Per això avui he volgut recordar i homenatjar a totes les persones que, com ells, van apostar per una nova botiga i per ajudar a canviar aquella Girona destrossada per culpa dels estralls de la guerra. Gràcies a tots.

Sé que quan aquest “Roure” arribi a les vostres mans, estarem a punt d’estrenar un nou any. Jo us vull desitjar que el 2010 ens arribi ple de pau, amor i prosperitat per a tothom, però sobretot amb molta salut, per poder continuar gaudint d’aquesta etapa de la vida, “la de la gent gran“.

Ma. Carme Ribas i Mora

Tres imatges de l’establiment “Colmado P. Mora”, en els seus inicis. Fotos: www.granjamora.com

16

Ciutat REPORTATGE

Recursos de pau i solidaritat per Girona Girona disposa, des de fa 15 anys, del CeDRe, el Centre de Recursos per la Pau i la Solitaritat, obert a tota la ciutadania

E

l CeDRe és un centre de recursos pedagògics que neix vinculat a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, amb l’objectiu de complementar la tasca educadora i transformadora que duen a terme les entitats solidàries que la integren. Aquest espai disposa d’un fons de cooperació i solidaritat que vol donar resposta a totes aquelles preguntes que puguin sorgir sobre el funcionament del món on vivim. La Pau, els Drets Humans, l’economia i la política mundial, el desenvolupament, el gènere, la interculturalitat i la diversitat, la sostenibilitat, les finances ètiques i l’educació per al desenvolupament són els principals eixos del catàleg d’aquest centre.

Com a centre de recursos, no es pot considerar el CeDRe ni una biblioteca ni una hemeroteca, sinó que va més enllà. Al CeDRe s’hi poden demanar en préstec llibres, contes, fullejar revistes; però també es pot escollir entre més de tres-centes pel·lícules i reportatges en DVD, una gran varietat de jocs de taula per a totes les edats, diverses maletes pedagògiques i cd-roms, així com un ampli ventall d’exposicions per llogar.

A diferència d’altres equipaments especialitzats, el CeDRe està dirigit i pensat per a tothom: per a les persones jubilades, que tenen temps per llegir i formar-se; per aquelles persones que per motius professionals necessiten materials específics; per als estudiants que han de fer treballs per a l’escola o la universitat; i per a totes aquelles persones encuriosides

dues monitores del CeDRe a la secció de llibres del centre. i àvides d’informació.

Els inicis del CeDRe es remunten a fa una quinzena d’anys, quan una lluita social i popular va aconseguir que els joves de l’Estat espanyol poguessin escollir si volien o no fer el servei militar. A Girona, un grup de joves que feien objecció de consciència al servei militar van crear l’APOC (Associació de Pacifistes Objectors de Consciència), moguts pel desig d’educar en la pau i la no violència. Des d’aquesta associació, a part d’assessorar els “quintos” per a l’objecció, van crear i divulgar material educatiu per fomentar el treball en equip i el debat sobre valors com ara la justícia, la llibertat, la cooperació i el respecte al proïsme. Es tracta de material en forma de joc, en la seva majoria de gran format, amb els quals han jugat la mainada i el jovent de la demarcació de Girona durant tot aquest temps.

Des de la seva posada en marxa fins a l’actualitat, el CeDRe s’ha convertit en un centre de referència a nivell català i ha crescut molt tant en material com en persones i institucions involucrades. Sempre s’ha anat actualitzant el catàleg i s’hi han anat incorporant aquells nous temes vinculats a la solidaritat que, com la sobirania alimentària o el

consum responsable, són d’alt interès per a la ciutadania.

En els últims anys, un dels projectes del CeDRe que més èxit ha tingut ha estat la implantació d’un programa d’activitats i tallers a les escoles d’algunes comarques gironines. S’han ofert tallers sobre les actituds racistes i la diversitat a les aules, sobre la resolució de conflictes, les desigualtats, el comerç just... Però l’educació ja fa molts anys que ha sortit fora de l’escola. Ara es parla d’educació al carrer, a la família, fins i tot es parla de la televisió educadora. Des del CeDRe, es fan realitat aquestes “altres educacions”, més properes a aquelles persones que fa anys han deixat de trepitjar l’escola. Per això, des del ferm convenciment d’una educació pacificadora i integradora, s’ofereix, a més del servei de préstec del material del fons, visites al centre, sessions formatives a la carta, un borsa de treball i voluntariat…Tot allò necessari per poder, entre totes i tots, fer realitat aquesta pau tan desitjada com utòpica. El CeDRe s’ubica al soterrani de l’antiga Estació d’Olot, a Girona (c. Santa Eugènia, 17). Per a més informació poder consultar la nostra pàgina web: www.solidaries.org.

Coordinadora d’ONG Solidàries

Ciutat

17

REPORTATGE

Temporada Alta: la repercussió del teatre a Girona ny rere any, els teatres de Girona i Salt s’omplen d’espectacles per a tots els gustos i edats: el Festival de Tardor de Catalunya, Temporada Alta, ofereix als ciutadans programació de teatre, dansa i música de molts estils i procedències diferents. Com a mostra d’espectacles escènics, el festival, que neix, enguany fa ja disset anys, de la mà de Quim Masó i Josep Domènech, està molt consolidat i és de referència dins el panorama teatral internacional, tal com altres festivals com el de Tàrrega, dins de Catalunya mateix, o el d’Avinyó, al sud de França. El seu director, Salvador Sunyer, que abans va ser director del Centre Cultural La Mercè i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona, assegura que l’èxit i el reconeixement no tenen una fórmula secreta, sinó que s’aconsegueix amb esforç i treball diari, mica en mica.

L’èxit del festival, que sens dubte cada any és un veritable esdeveniment, es basa, primer de tot, com diu Sunyer, en el fet que estigui tan arrelat a Girona i a la seva gent. Si bé hi ha molta afluència de públic d’altres ciutats de Catalunya i fins i tot de fora, els gironins ens sentim molt nostre aquest festival de tardor, i el seu públic principal és de la ciutat. D’altra banda, el fet que comencés sense pretensions, a La Mercè, amb pocs espectacles i pressupost, i que progressivament anés creixent en magnitud i varietat de propostes, ha fet que es donés a conèixer més i que guanyés importància, tant a la ciutat com també a la província i, actualment, també de

A

manera internacional.

La repercussió que ha tingut el festival a Girona és innegable: no tan sols una programació teatral d’aquest nivell implica que Girona s’erigeixi com una destinació cultural de primer ordre, sinó que també impulsa la producció d’espectacles culturals i la promoció dels espais escènics de casa nostra. Els espais que s’obren a la programació de Temporada Alta són, a més del Teatre Municipal i el Teatre de Salt, la Sala La Planeta, el Teatre Sant Domènech, l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, el Centre Cultural La Mercè, L’Ateneu de Celrà, la masia de L’Animal a l’Esquena, la Sala La Mirona, el Pavelló de Fontajau, el Casino de Girona, l’espai obert La Copa (on s’hi fan el circ i les barraques de Sant Narcís de cada any) i la discoteca Platea. Així doncs, la presència dels espectacles del festival s’ha ramificat i omple molts espais ciutadans, permetent així una gran varietat de llocs on poder-los gaudir.

D’altra banda, dels quatre espectacles que es van programar a la primera edició de Temporada Alta el 1992, s’ha passat a programar-ne 74 aquest 2009, amb 30 estrenes absolutes, 10 dins l’Estat espanyol i 7 a Catalunya. 33 dels espectacles programats per aquest any són d’autoria catalana.

Un festival, doncs, indubtablement gironí i alhora internacional, que ofereix als gironins la possibilitat de tenir, durant tot el que dura l’estació que ens deixarà a les portes del fred hivernal i del Nadal, propostes molt interessants de teatre, dansa i

música.

A més a més dels espectacles, però, hi ha un element característic de Temporada Alta que vesteix la ciutat sencera en aquests mesos de tardor: els cartells. La imatge del festival s’escampa per tots els carrers i és impossible no fixar-s’hi, ja que, des de l’edició del 1996, és un artista català de renom qui s’encarrega de crear-ne el disseny. El primer cartell el féu l’artista, il·lustrador i humorista gràfic Leonard Beard, d’origen anglès però afincat des de fa anys a Catalunya. Altres autors destacats de cartells d’edicions posteriors són el gironí Narcís Comadira (edició 1997); Frederic Amat (edició 2000) i Perejaume (edició 2001), ambdós artistes catalans de reconeixement internacional; el polièdric pianista, compositor, artista plàstic i autor de performances valencià Carles Santos (2002); el cuiner català per excel·lència, Ferran Adrià (2003); Joan Fontcoberta (2006) o Antoni Tàpies (2008).

El cartell d’aquest any, on s’hi pot veure una fotografia d’una rodanxa de meló amb inscripcions fetes a mà que indiquen les seves propietats i beneficis, ha anat a càrrec de l’artista de Terrassa Antoni Miralda.

Milena Ruiz

18

Entrevista

Dolors Gasull i Vilà

Una llevadora que va exercir a Sarrià, Cassà, a tres clíniques de Girona i a l’hospital, portant al món més de 15.000 nadons

Fotos: Jordi S. Carrera

La Dolors Gasull i Vilà va néixer a Madremanya i va triar la professió de llevadora, seguint l’exemple de la seva àvia. Per aconseguir el títol va estudiar fisiologia a Girona, va fer oposicions a Madrid per obtenir la plaça d’Assistència Pública Domiciliària, i va realitzar les pràctiques a l’hospital Santa Caterina de la nostra ciutat. Va exercir la professió a Cassà de la Selva, Sarrià - Com se li va acudir fer-se llevadora?

- És que la meva àvia ja en feia al meu poble, Madremanya. I quan ella anava a un part jo la volia acompanyar sempre.

- Però l’àvia no devia pas tenir estudis aquell temps.

- No, però tenia molta experiència.

- I vostè on va estudiar?

- Primerament vaig estudiar fisiologia amb la senyora Mariné i els dos cursos següents els vaig fer per

de Ter i a Girona. Aquí va treballar a les clíniques Esperança, Bofill i Girona, a l’hospital esmentat i també a l’hospital militar, arribant a portar unes quinze mil criatures al món, fins a set en un sol dia. Diu que fer de llevadora té molts riscos i que les dones embarassades que fumen o es droguen són unes insensates perquè això afecta als seus fills.

lliure i, entre altres professors, tenia el doctor Cebrià. Vaig realitzar les pràctiques a l’hospital Santa Caterina de Girona i vaig anar a Madrid per fer oposicions per tenir una plaça d’Assistència Pública Domiciliària - On residia quan era a Girona?

- En una casa particular que es trobava a l’escala del canonge Josep Maria Noguer, al carrer Ballesteries.

- Com pagava la pensió?

- En espècies; és a dir, cada cap de

setmana portava de casa algun aliment com pa, patates, mongetes…

- I on va començar a exercir?

- A la clínica Esperança. Bé, jo primerament era auxiliar, però al cap de poc temps ja feia pràctiques.

- Recorda el primer part que va assistir?

- Sí, a la clínica Esperança, i la partera era la senyora Maria Carreras.

- Té riscos fer de llevadora?

- Sí, molts!

- Va tenir algun problema impor-

Entrevista

19

“No estic d’acord amb què les dones hagin de patir per portar fills al món. Si hi ha un mitjà mèdic per estalviar el dolor cal aprofitar-lo”

“Sóc partidària de l’adopció, mentre no es faci per mantenir la unió d’una parella que ja està en crisi” tant?

- Sí, però no m’agrada recordarho…

- Va veure néixer alguna criatura morta?

- Moltes! La mare que l’esperava em deia: “Fa dies que no el sento”… I malament rai!

- Oi que abans les llevadores batejaven les criatures que no sortien bé?

- Si, jo en vaig batejar moltes. L’àvia m’havia dit: No et descuidis de dir la “i” - Què volia dir?

- Que quan li tirés l’aigua al cap digués “En el nom del Pare “i” del Fill “i” de l’Esperit Sant perquè si no ho feia així el bateig no valia, no quedava batejat.

- Ai, valgui’m Déu! A mi m’havien dit que tenien obligació fins i tot de batejar-les quan encara eren dins de l’úter matern si ja eren moribunds…

- No, jo no ho vaig fer mai això. Tindrem moltes sorpreses a l’altra vida...

- I li pagaven bé?

- Quan treballava a la clínica l’Esperança em donaven 100 pessetes per cada part. Després vaig anar cobrant més.

- Quin any era això de les cent pessetes?

- L’any 1952… Després vaig anar a Cassà com a interina i, més tard, vaig treure la plaça de Sarrià. Finalment, vaig entrar a l’Hospital Santa

Caterina, fent també parts a les clíniques Esperança, Bofill i Girona i a l’Hospital Militar. En aquest hospital hi venien a donar llum dones de policies municipals.

- Caram! I com hi anava d’un cantó a l’altre?

- Amb una Mobylette… En tenia sort, perquè hi va haver un temps que estava en tres llocs diferents: la Clínica Esperança, la Clínica Girona i a l’Hospital.

I quants parts feia cada dia?

- Un dia en vaig fer set i hi va haver algun mes que en vaig fer més de cent. Però cal dir que llavors les

infermeres rentaven i vestien els nadons, i jo anava per un altre…

- I si veia que no hi seria a temps, què feia?

- Ajudava a la partera que anava més avançada i deixava que les altres anessin fent, controlades per la infermera. Algun cop m’havia passat hores en algun part, esperant la sortida de la criatura.

- I no va fer mai tard?

- Una vegada em van telefonar dient que a la mare ja li sortia la bossa del líquid amniòtic i jo vaig dir que no fessin res, que l’ingressessin ràpidament a una clínica.

20

Entrevista

“Em van imposar una multa per un part que va anar malament però jo no en tenia culpa” A RAIG!

- I va anar bé?

- Sí, quan hi vaig arribar vaig treure el nadó de la bossa i es va posar a plorar com tots.

- Recorda el part d’algun personatge gironí conegut?

- Sí, però no els voldria pas dir. Bé, diré el del fill del pintor Cuixart, del pintor Perpinyà, i el part de la que ara és Consellera de la Generalitat, Maria Geli… Aquesta va néixer a casa seva, a Sant Gregori.

- És partidària del part sense dolor?

- Sí, m’agrada, sempre i quan es faci en el seu moment.

- Llavors la maledicció bíblica de parir amb dolor com queda?

- Jo no estic pas d’acord amb que les dones hagin de patir per portar fills al món. Si hi ha un mitjà mèdic per estalviar el dolor cal aprofitar-lo.

- I de la fecundació artificial què en pensa?

- Be, si és que no es pot tenir el fill amb la fecundació natural.

- I què en pensa de les mares que

fumen o es droguen abans del part?

- Que són unes insensates. Que fumessin abans, anys enrere, quan no es coneixien els efectes del tabac, passi. Però ara que tothom sap que el tabac i les drogues són dolentes, no s’entén que hi hagi dones que exposin els seus fills a néixer ja afectats.

- Vostè ho va comprovar en algun cas?

- Sí; el fill d’una drogoaddicta ja va néixer amb la síndrome.

- Així vostè s’havia trobat amb parteres fumadores?

- I tant! Et deien: “Que em deixa sortir a la finestra?”

- És partidària d’adoptar criatures?

- Sí, mentre no es faci per mantenir la unió de la parella que ja està en crisi.

- Perquè ho diu això?

- Perquè a vegades els fills encara separen més.

- Va dir alguna mentida fent de

- Una flor - Les dàlies.

- Un color - El blau.

- Una pel·lícula - Los puentes de Madison.

- Un actor - La Meryl Streep.

- Un Papa?

- Joan XXIII. - Un rei?

- El que tenim.

- Un futbolista?

- Messi.

- Divorci?

- Si, sempre que la vida matrimonial s’hagi tornat impossible.

- Avortament?

- No. - El fet més agradable de la seva vida?

- Quan vaig ser mare.

- Què hi ha més enllà del cementiri - Una altra vida millor.

- Dolors: m’ha dit alguna mentida?

- No, em costa molt dir mentides i només en diria si fos pel bé d’algú...

llevadora?

- Sí, una vegada vaig dir que la criatura era de set mesos.

- Perquè ho va dir?

- Perquè els pares havien fet pasqua abans del ram i em sabia greu que es descobrís.

- És veritat que quan un neix ja comença a morir?

- En certa manera, sí - Si almenys després de morir continuéssim vivint com diuen els capellans…

Pere Madrenys

Consell G.G.

21

2 D’OCTUBRE

Diada Internacional de la Gent Gran El dia 2 d’octubre vam celebrar el dia Internacional de la Gent Gran. Tot i que la festivitat era un dia abans, vam haver de posposar la commemoració per circumstàncies alienes.

La diada es va desenvolupar conforme el programa establert, amb l’única excepció del recompte i anunci de fotografia que, per mancança de participants, no es pogué realitzar. Tot i així, els rebuts seran utilitzats el proper any.

Vam col·laborar molta gent, encara que hi faltaven alguns que no volgueren assistir i d’altres que malauradament no pogueren venir. Esperem i desitgem que un altre any comptem amb tots ells.

La presentació del llibre “Activitat física i envelliment” ens donà molta efectivitat en el desenvolupament de la vida quotidiana, amb consells d’allò més adaptats per a la gent gran.

El circuit de la visita a l’Arxiu i a la Central Elèctrica del Molí i caminada per les llegendes de Girona va tenir molts participants, tots satisfets del recorregut.

Per altra banda, la Taula Rodona — col·loqui “Es feia esport fa 100 anys?”—, ens confirmà, donant moltes cites que ho corroboren, que existien rutinaris esports.

La representació teatral, a càrrec de “Cafè, copa i puro”, de Sarrià de Dalt, ens va delectar en la posada en escena de “Especialitat en homes”, amb una sàtira molt ben interpretada i aplaudida.

En Lluís Torné, membre de la 1ª comissió del consell, va escriure i recitar una poesia molt sensible i ben glossada dedicada a la gent gran.

Concloent, expressar que fou una

S

Diversos moments de la Diada Internacional de la Gent Gran celebrada enguan. trobada molt encertada i gratificant, i desitjo que fos del grat de tots.

Desitgem que serveixi i tinguin ressò les nostres inquietuds i anhels, amb el compromís i complicitat internacional i amb realitats factibles que es transformin en fets reals.

Aspirem a que un altre any siguem més, ja que aquests actes ens atanyen a tots i, a més de ser una diada atractiva, en poden derivar conseqüències satisfactòries.

Narcís Amagat

22

Qualitat de vida

Les dotze van tocant...

El 25 de desembre fum, fum, fum…

Sabeu... En aquestes dates entranyables de Nadal és quan vull tenir en compte molts consells del metge i la infermera però m’és difícil i complicat.

Quan es van acostant aquestes dates, ja el mes d’octubre començo a veure torrons, neules i bombons al supermercat i, és clar, es fa difícil mantenir la dieta sana que teòricament haig de fer. Qui es menjaria una verdureta bullida quan al davant hi podem trobar un bon capó rostit o uns canelons típics?

Em diuen que haig d’esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre, però per les èpoques nadalenques semblaria que tots som membres de la reialesa a totes hores amb tantes temptacions dolces i salades, per tant aplicaré la màxima que em repeteix amb insistència la meva infermera: Menja una mica de tot sense passar-te amb res.

També deixo més de banda la meva activitat quotidiana, les caminades diàries amb els amics, l’anada al mercat a comprar la fruita fresca, la visita al centre del barri per fer gimnàs i, fins i tot, entre el fred i les festes, a vegades es fa difícil arribar a la piscina, asseure’s en una cadira o al meu còmode i estimat sofà sense descordar-se el cinturó.

Hi ha altres compensacions, però: parar la taula fent molts viatges, ja que ha de quedar molt bonica; rentar aquelles copes de cristall que només es fan servir en ocasions especials, com no, a mà, sense fer ús del rentaplats; fer llargues caminades i esperes a les botigues per comprar els regals adequats per als éssers estimats; anar a veure els reis i fer el seguici i, evidentment, jugar amb els néts i amb el munt de regals

i de papers que arriben a acumular aquests dies. De tota manera, aquest any m’he fet el propòsit de sortir a fer una caminadeta de mitja horeta diària, ben abrigat, sigui sol o ben acompanyat, per mantenir almenys alguna bona costum, i us convido a fer el mateix.

Aquest any també us deixaré un parell de receptes (tretes de les pàgines webs de “La cuina de casa” i Iolanda Bustos), esperant que passeu unes bones festes i que ens retrobem el següent any, una miqueta més feliços i igual de sans que aquest que acabem de passar.

• Repartim la barreja en motlles individuals i ho posem al congelador.

• Per menjar desemmotllem trencant els gots i ho deixem una estona a la nevera ja que s’ha de menjar fred però no congelat.

• Guarnim al gust i ja està llest per a menjar.

MOUSSE DE TORRÓ SENSE SUCRE

Ingredients:

MOUSSE DE TORRÓ I MASCARPONE AMB XOCOLATA BLANCA

1l. de nata per muntar, 1 torró d’ametlles del sou sense sucre, 100g. de xocolata per fondre sense sucre, gerds i xocolata fina per decorar

Elaboració: Ingredients: 150 g. de xocolata blanca, 150 g. de torró de Xixona, 250g. de mascarpone, 200 ml. de nata per muntar, 100ml. de llet, 2 fulles de gelatina, gots de plàstic petits

Elaboració: • Remullem la gelatina en aigua freda i la dissolem en la llet molt calenta • Fonem la xocolata al microones i la barregem amb la llet.

• Afegim el mascarpone i el torró ratllat i barregem molt bé.

• Apart, semimuntem la nata i l’anem incorporant a la barreja de mica en mica.

• Muntem ¾ de litre de nata • En un bol hi esmicolem el torró, hi posem el ¼ de litre de nata líquida i ho posem al microones durant dos minuts. Quedarà com una crema amb grumolls • Desfem la xocolata al microones o al bany maria • Incorporem la nata muntada a poc a poc dins la crema de torró • Afegim la xocolata líquida sense remenar massa.

• Ho aboquem tot dins copes i ho posem a la nevera almenys durant 4 hores per tal que la mousse quedi ferma.

EMPSA

Qualitat de vida

23

Menú de Nadal Còctel de gambes amb llagostins GASTRONOMIA

Ingredients per a 4 persones PREPARACIÓ

INGREDIENTS: Còctel de gambes ● 400 gr. de gambes pelades i congelades. ● enciam tallat en juliana ● 5 talls de pinya al natural. ● 6 o 7 palets de cranc.

Salsa rosa: ● Maionesa, ketchup i pebre Els llagostins bullits amb: ● 35 llagostins de mida mitjana ● 2 l. d' aigua ● 1 porro ● 1 pastanaga ● 1 mica d' api ● 1 fulla de llorer. ● 5 culleradetes de postres de sal ( encara que sembli molta sal, és necessària perquè no perdin gust, i no queden salats).

Fem el còctel de gambes: Fem bullir uns moments les gambetes del còctel. Tallem a trossos petits la pinya i el cranc, els posem en un bol juntament amb les gambetes , damunt de l' enciam tallat en juliana.

Preparem els llagostins: Posem l'aigua al foc amb la sal, el porro, la pastanaga, l'api i el llorer.

Quan bulli, hi posem els llagostins.

Quan l' aigua torni a bullir, els dei-

xem un parell de minuts i ja estan fets(si són congelats, no cal descongelar-los abans).

Els traiem de l'olla i els refredem amb aigua. Ja estan llestos.

Els posem al voltant del bol del còctel de manera decorativa.

Fem la salsa: Barregem la maionesa, el ketchup i el pebre.

La podem barrejar amb el còctel o servir-la a part. Jo vaig triar l' última opció.

Lluç al forn INGREDIENTS: 1 lluç d'1 kg i 1/2 1 patata grossa ● 1 llimona ● 2 cabeces d'alls ● 2 tomaques madures ● sal ● oli d'oliva ● ●

PREPARACIÓ Una vegada tinguem el lluç net però sencer, tallarem les patates ben netes i sense pelar, en rodanxes molt fines, de menys de mig centímetre. Les fregirem lleugerament, sense que agafin color, i en posarem tantes com càpiguen a la base de la safata del forn. Al damunt hi tirarem força llimona espremuda amb la mà i els trossos sense suc i la sal. A sobre hi col·locarem el peix i a banda i banda de l'animal, de punta a punta, alls sense pelar passats per la paella. Ho regarem tot amb l'oli que hem fet servir abans de fregir els ingredients, just que cobreixi les patates, i

espolsarem una mica de sal damunt del peix. Per controlar la cocció podem fer al llom del lluç alguna incisió guarnida amb mitja rodanxa llimona. En acabar la cocció, les patates han de ser torradetes, aquesta és la gràcia, juntament amb el lluç cuinat d'aquesta manera.

Luís Herrera Díaz

24

Cultura

Darwin i la teoria de l’evolució (III) Selecció sexual

Els canvis que s’hereten no són els que un individu pateix durant la vida. No perquè un individu perdi un dit tindrà fills amb nou dits; però els individus que de naixement tenen sis dits a les mans poden tenir descendents també amb sis dits en lloc de cinc. Què fa que una varietat de característica s’escampi més que la seva alternativa, si no hi ha res més que ho impedeixi? La selecció sexual. Els dos gèneres se senten atrets per tipus determinats de parelles –en el cas dels humans, fins i tot quan es feien casaments concertats i les raons de l’elecció podien ser més econòmiques que físiques– i així una varietat pot ser preferida a una altra. Si s’ha encertat o no, només ho sabran els descendents, potser passats milers d’anys. Els paons mascles són elegits per l’esplendidesa de la cua, encara que sigui una nosa per escapar volant. Els casaments per motius econòmics poden comportar actua-

cions criminals, com l’assassinat de les dones per no haver de tornar el dot o per adquirir-ne una de nova; o poden conduir, si es produeixen sovint entre les mateixes famílies, a una descendència amb falles immunològiques o mentals. Personalment, crec que això no era desconegut pels que concertaven el matrimoni i que deixaven a l’aventura la possibilitat d’esmenar-ho.

Com es transmetia l’herència, Darwin no ho sabia. Va fer algunes propostes per explicar-ho; però l’explicació va haver d’esperar al descobriment dels cromosomes, els gens i l’ADN. Els ulls blaus Un exemple: el color dels ulls. La mutació genètica que comparteixen els humans que tenen el caràcter pur dels ulls blaus és un canvi en un sol cromosoma que no deixa actuar, “apaga”, un altre gen relacionat amb la fabricació del pigment que

enfosqueix els ulls. La mutació va presentar-se fa entre 6.000 i 10.000 anys, en l’època de la invenció de l’agricultura (el neolític), en un individu que va viure als voltants de la mar Negra (variació). Potser havia aparegut abans altres vegades; però no va tenir èxit per subsistir. No és evident que els ulls blaus contribueixin a la supervivència; tanmateix, potser el caràcter està associat al color pàl·lid de la pell, que admet més radiació solar per sintetitzar la vitamina D. Això podia ser important en els climes nòrdics, amb menys irradiació solar, quan les poblacions van començar a dependre del gra, deficient en vitamina D, com a font d’aliment principal (selecció natural). Altrament, potser el color blau dels ulls va convertirse en un tret més atractiu per al sexe oposat en la regió geogràfica on vivien els individus amb aquest caràcter (selecció sexual).

Joan Miró Ametller

Cultura

25

FELIU MATAMALA Activista fins a l’últim dia

L’activista per la llengua catalana Feliu Matamala va morir el passat 22 de novembre als 97 anys. Matamala, figura emblemàtica de l’activisme cultural i polític de la ciutat, va co-fundar la llibreria catalanista Les Voltes Feliu Matamala va néixer a Amer el 1912. L’abril d’aquest any, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció de la catalanitat. El mateix dia, l’Ajuntament de Girona li atorgava la distinció Ciutadania. Des dels anys del franquisme va impulsar moltes iniciatives per a la recuperació de la llengua catalana i per les llibertats dels catalans. El 1943 va fundar l’empresa de serveis gràfics Stein i el 1963 la llibreria Les Voltes, un establiment emblemàtic dins el paisatge urbà de la ciutat. Ben bé a tocar de l’Ajuntament, en un local de la Casa Carles, propietat del Bisbat de Girona, Les Voltes ha estat capdavantera en la reivindicació

per la llengua catalana, també amb tints polítics: iniciatives com el DNI català, la recollida de signatures i els eslògans, molt reconeixibles, “En català, si us plau” i “El català, cosa de tots”.

El seu activisme i la seva lluita infatigable per la defensa del català no va defallir mai. Durant la postguerra, Matamala va mantenir les seves reivindicacions, amb trobades clandestines en pisos i activitats en favor de la llengua. Políticament, Matamala va militar a Unió Democràtica de Catalunya i a Convergència Democràtica de Catalunya, i fou sempre un defensor acèrrim de la independència. Una figura de referència, a la nostra ciutat, de la lluita pels drets dels catalans.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Acostumem-nos al “Donde dije digo, digo Diego”.

E.H.

FOTO: Marcin ŚwiOsTek

Les hores del matí (a Girona) Em plau l’ardent silenci que envolta els carrerons.

Gavines solitàries sovint fan companyia, i el riu, l’amic de sempre, s’estira tremolós.

Em plau caminar sola amb la petjada incerta, sentint la poesia de l’ombra i de la llum, el duet de pedra i d’aigua cantant sota la riba, i el sol de color rosa lliscant pel temple amunt.

M’agrada l’abraçada dels ponts de tota mena, dels carrers i les places perduts en el record, percebre la carícia del vent d’un matí tendre, i omplir-me mans i boca de pau i serenor.

Imma d’Espona

26

Racons LA PLAÇA

La plaça dels Raïms Girona gremial ls gremis foren uns elements característics de la societat estamental, des del s. XIII fins al s. XIX, que conservaren els seus trets bàsics sota una gran pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries...).

El sistema gremial fou particularment important a les ciutats. El seu origen es relaciona amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i de la revifalla de l'artesania i el comerç a partir del s. XII. A Catalunya trobem que les primeres associacions gremials tenen denominació religiosa, ja que nasqueren sota protecció episcopal.

Els gremis s'agrupaven gairebé sempre per oficis i s'establien en carrers, de manera que cadascun reunia artesans dedicats al mateix ofici.

L'estament estava format per un mestre, oficials i aprenents. Aquests, quan havien après bé l'ofici, passaven a oficials, però fins aquell moment la seva situació laboral i personal era miserable. Ara bé, passar d'oficial a mestre era summament difícil, ja que sempre solia haver-hi un fill del mestre, que era qui passava a ocupar un lloc tan privilegiat. De tota manera, sempre existiren oficials espavilats que aconseguien establir un obrador pel seu compte, i així s'ampliava el nombre de tallers en el carrer que els aplegava.

En el decurs de la història trobem lluites freqüents entre els diferents gremis, i gairebé sempre eren per aconseguir una major i millor parti-

E

Fotos: Juanjo Valeros

Diverses plaques de carrers i places de Girona amb origen gremial. cipació en el poder municipal. són només aquests carrers, evidentGirona fou ciutat gremial i és molt ment n'existeixen més, però he citat curiós observar com encara avui dia aquests a tall d'exemple. Naturalels noms de molts carrers ens recor- ment, tots els carrers de nom greden aquestes agrupacions d'origen mial s'ubiquen a la part vella de la medieval. Només cal recordar els nostra Gerunda. carrers Ballesteries (que acollien Un exemple molt curiós d'aquest artesans que confeccionaven balles- passat medieval de Girona ens el tes), Calderers (feien calderes), Ciu- dóna la plaça dels Raïms, que tadans (s'hi allotjaven personatges podem considerar un racó oblidat importants, fins i tot es diu que hi de la nostra ciutat, de tal manera pernoctaren els Reis Catòlics...), que molta gent que viu a Girona no Argenteria (que aplegava els argen- coneix la seva existència, i crec que ters i curiosament fins fa ben poc val la pena saber que és la plaça més n'hi havia varis d'ubicats en aquest petita del món i que es mereix una carrer, i encara actualment hi tro- visita i que sapiguem una mica més bem un establiment important sobre l'esmentada plaça, alhora que dedicat a aquest art), o la Plaça de sabem una mica més sobre la nostra les Cols, la de l'Oli, la del Vi o la del Girona, la que tots estimem.

Gra, els noms de les quals ens recorden l'activitat que hi tenia lloc. No Àngela Ferrer i Mató

Racons

27

DELS RAÏMS

Imatges de la plaça dels Raïms.

Fotos: Juanjo Valeros

La plaça dels Raïms uan els gironins parlem de la plaça dels Raïms, sempre remarquem que és la més petita del món. No té sortida, és d’anada i tornada. S’entra per un carreró cobert de poc més d’un metre d’amplada que mira cap a les Voltes d’en Rosés.

En el temps de l’Edat Mitjana, els gremis tenien un lloc determinat per oferir la seva mercaderia. El nom de la plaça destinada al petit mercat dels raïms, com a curiositat

Q

vers la nomenclatura popular, fins i tot en la descripció castellana, es va conservar com a “plaça dels Raïms”. És un honor per a Girona tenir la plaça més petita del món, entre quatre parets, sense cap carrer de sortida i de difícil entrada. En un altre temps fou carreró que passava entre dos rengles de cases, tocava a la Cort Reial i també a l’Argenteria; sortia per l’actual carrer de Besadó i acabava als Quatre Cantons. A la banda nord de la placeta encara s’hi

veu una volta amb una reixa i unes portes. A la banda sud no es veu cap senyal de pas, però hi ha documents que confirmen l’existència de l’edifici de la Vegueria-Tribunal o Cúria del Veguer, que va donar el nom de Cort Reial i que comunicava amb la Rambla.

Aquesta placeta, que té unes dimensions de 4 metres i 22 centímetres, ha conservat el nom i les mesures fins als nostres dies.

Ma. Concepció Costa i Torró

Ahir i avui

La plaรงa del Vi

Ahir

28

Avui

Plaรงa del Vi. 1910 ca. Ajuntament de Girona. CRDI (Franquet, ed.)

Imatge actual de la plaรงa del Vi de Girona. (Juanjo Valeros).