Roure 38

2n quadrimestre 2011

L’any de l’arbre

ENTREVISTA

Josep Tarrés, descobridor del Call Jueu de Girona RACONS

La Plaça del Bell-lloc

38

2

Editorial

El Consell Municipal de la Gent Gran i El Roure, vint anys després l Consell Municipal de la Gent Gran (CMGG) és un òrgan creat per l’Ajuntament de Girona l’any 1991 amb la finalitat de promoure la participació, fomentar les iniciatives relacionades amb la gent gran de la ciutat i facilitar la consulta i difusió de les seves opinions. El CMGG, que presideix l’alcalde, està dotat d’estatuts i d’un reglament de funcionament. El Consell disposa, a més del Ple, d’una comissió permanent i diverses comissions de treball.

Una de les comissions de treball creades pel CMGG s’encarrega d’editar la revista El Roure, que s’ha convertit en el nexe d’unió entre el Consell i les nombroses i diverses organitzacions de la gent gran de Girona.

Des de la reestructuració d’El

E

Roure, l’any sabàtic de 2004, la revista compta, com sempre, amb el seu Consell de Redacció i, a més a més, amb la col·laboració de 10 a 12 corresponsals dels casals d’avis, els esplais, les llars de pensionistes, les associacions de pensionistes i jubilats, etc., de la nostra ciutat. Aquests corresponsals informen de les activitats

de les diferents associacions.

Entre les altres col·laboracions que completen la revista, col·laboracions de tota mena (mèdiques, històriques, costumistes, socials, científiques…), destaca “l’Entrevista” que fa, número rere número, Pere Madrenys a un personatge de relleu en la vida de la ciutat.

SUMARI Núm. 38 - 2n quadrimestre 2011 Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicació EQUIP DE REDACCIÓ: Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà, Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS: Pere Plana (Esplai G.G. St. Narcís), la Junta (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes i Jubilats St. Joan), Pitu Caicedo (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó (Assoc. de G. G. "Onyar-Montilivi"), la Junta (Assoc. G. G. Barri Vell), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret) i la Junta (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel)

El Consell Municipal de la Gent Gran Plaça del Vi, 1 - 17004 Girona Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural Comunicació Disseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SA Dipòsit legal: GI-066-96

2 4 9 14 15 18 19 20 22

23 24 26 28

EDITORIAL OPINIÓ CIUTAT

Vida Associativa C.E. Pontenc: el club del barri del Pont Major ENTREVISTA Josep Tarrés i Fontán CONSELL G.G. Ple Consell Municipal de la Gent Gran El Dia de la Gent Gran de Girona REPORTATGE La Devesa QUALITAT Gastronomia DE VIDA CULTURA Un arbre ben guanyat 2011, Any Internacional dels Boscos RACONS La Plaça de Bell-lloc AHIR I AVUI La Devesa

Editorial

El Consell de Redacció està constituït per ciutadans conscients amb experiència. Cadascú té les seves pròpies opinions polítiques i és lògic que les defensi. El Consell de Redacció, però, ha sabut mantenir l’equilibri i prioritzar, per damunt de les opinions, els interessos comuns de la gent gran, que es tradueixen en la defensa

de l’estat del benestar i el treball col·lectiu amb la finalitat de millorar-lo.

Presents tots junts en el Consell de Redacció d’El Roure hem mantingut, i cal continuar mantenint, aquesta nostra manera de ser ciutadans, d’exercir la ciutadania, sense claudicacions, sense concessions a les comoditats, amb un

3

estil obert, dialogant, flexible; una manera de fer concertada, constructiva, fonamentada en els valors sòlids de l’experiència, el compromís net i la saviesa de les persones grans.

Quan escric aquestes línies encara estem a l’espera dels resultats definitius de les eleccions municipals del 22 de maig. Les candidatures presentades em fan creure que probablement comportaran canvis en la composició del Consell Municipal de la Gent Gran.

Tanmateix, espero que els objectius generals del CMGG continuïn vigents i que els nous membres que el formin mantinguin vives les activitats i, tant com puguin, les millorin. Als uns i als altres, als nous, als que continuïn i als que per la raó que sigui se n’acomiadin, els desitjo sort i confio en la seva voluntat de treball.

Francesc Pararols DIRECTOR DE EL ROURE

▼ CARTES Sr. Carles Puigdemont alcalde de Girona, En primer lloc, volem felicitar-lo ben efusivament pel nomenament com a principal conductor del govern de la nostra estimada Girona i no dubtem que les il·lusions que nosaltres tenim quant a la seva manera d'actuar per aconseguir que la nostra petita però bella ciutat sigui la que correspongui a una persona que enceta una etapa molt important per aconseguir un òptim desenvolupament de Girona i correspongui també a les seves ganes de fer-ne una ciutat capdavantera de Catalunya en innovació, desenvolupament i qualitat de vida tant per als que hi vivim com per als que ens visiten, que són cada dia, i gràcies a Déu, més nombrosos. Que tots puguem gaudir d'una ciutat neta, cuidada, ben governada i que enamori a qui la conegui o tan sols la visiti.

El col·lectiu de la gent gran de Girona, representat d'alguna manera per la revista El Roure i que és força nombrós, li dóna molt efusivament la benvinguda a l'alcaldia i no dubta ni un moment que seguirà donant el seu vistiplau a aquesta publicació que apropa una mica més les generacions que conviuen a la ciutat. Som grans, sí, però encara tenim el cor jove i mitjançant la revista tenim l'ocasió d'explicar les nostres experiències, que poden ésser prou interessants, les nostres opinions, les nostres il·lusions...

Estem segurs d'establir, com fins ara, un vincle farcit de ganes de millorar tant com es pugui la nostra Girona i fins i tot de fer-lo més ferm i engrescador, si això és possible.

Ben afectuosament, i en nom de tots els components de la revista, el saludo ben cordialment. Àngela Ferrer i Mató

4

Opinió

LA VELLESA

Problema latent per la manca de previsió per Enric Homet i Romà (Fragment del segon premi d’un treball sobre les relacions intergeneracionals convocat per “la Caixa” entre els socis dels esplais de Catalunya, l’any 1993) om en tantes qüestions, el món o els qui en mouen l’entrellat han fet tard en el problema de la vellesa, ja que no saben on situar-nos satisfactòriament a causa de l’increment del nostre òptim estat físic i de les poques solucions previstes.

Aquí podríem adaptar-hi molt adequadament unes idees del president Pujol als astronautes russos en la visita que els féu el 9 de juliol de 1993, quan els deia que els homes havien solucionat el camí de la lluna i en canvi encara ens restava per solucionar el de la Terra. Nosaltres hi podríem afegir que el problema generacional n’és una mostra.

Els qui per circumstàncies professionals ens hem hagut de moure entre màquines, sabem que, per difícils que fossin els funcionaments i delicats els tractes, sempre arribàvem a superar-ne els entrellats i a dominar-les a la perfecció. Un dels grans valors de l’home rau, precisament, en el misteri i la incògnita contínua i renovada.

Un problema generacional aparentment tan senzill se’ns mostra més dificultós que anar a la lluna, i és perquè aquí hi ha una enorme complexitat i una immensa paradoxa: la grandesa i singularitat de la persona humana.

Allò que es veu ben clar és que hi ha d’haver un aprenentatge constant i regular perquè les persones, arribat el seu temps de jubilació, puguin anar fruint d’algunes de les pròpies aficions per no caure en la margina-

C

litat, en l’egocentrisme o en el tedi.

Creiem que ha arribat el moment de poder promoure aquesta funció, precisament ara que el treball escasseja i no proliferaran les hores extraordinàries que ens alienaven i divorciaven de qualsevol altra preferència o activitat.

Promoure hàbits de lectura, música, pintura o bricolatge, assistir a conferències, concerts, llenguatges, xerrades, col·loquis o exposicions, viatjar, adquirir coneixements de natura, fer excursions o jocs d’enginy, dialogar sobre medicina preventiva, establir contactes intergeneracionals, participar en fòrums de

diverses polítiques, etc. Són missions que haurien de promocionar-se des de les institucions, davant les quals ens podem presentar amb requeriments poderosos, perquè l’evidència és latent, i ells, els polítics, l’han d’assumir com una de les prioritàries assignatures pendents. Primer han de solucionar les situacions dels qui ja hi hem arribat, sense oblidar que la gent que hi fa camí, ben orientada i preparada, bo i desvetllant-los inquietuds adormides i fins i tot prohibides per les mateixes circumstàncies, pugui esperar el seu pas a la inactivitat obligada com un alliberament per poder realitzar i compartir

Opinió

anhels d’autonomia i culturals abans per l’esmentada via promocional.

La situació exposada es concreta en les primeres etapes del nou estat social al qual ens aboca el pas dels anys, i encara que la referència sembli utòpica, té punts molt comprovables en diferents cercles o acadèmies particulars on ha pogut accedir gent gran amb inquietuds i recursos econòmics suficients per costejar-s’ho.

No creiem que les despeses materials per arribar a fer realitat la proposta es considerin desorbitades si es canalitza per la via de la mentalització social. La principal dificultat consistiria, precisament, a poder

arribar al convenciment dels afectats, acostumats com estem a tanta demagògia en el tema.

Evidentment que aquest no és el principal cavall de batalla del qual se senti més mancada la gent gran, perquè la frustració substancial, eix del nostre veritable problema, rau en la necessitat peremptòria de residències geriàtriques suficients per atendre persones amb deficiències físiques o psíquiques que no poden ser degudament ateses a la llar familiar. Mentre això no arriba, sembla que la solució idònia seria la de potenciar les finalitats i recursos del voluntariat social, posant un doble

5

sentit a la labor altruista: atenció i acostament generacional. Per als qui es moguessin en aquesta obra seria gratificant comprovar la càrrega emotiva i plena de savi relativisme que acompanya sense angoixes l’inapel·lable i curt camí dels qui se’n van per llei de vida. Això acostaria i maduraria mútuament els afectats i donaria esperança a creure que poden envellir amb dignitat perquè la joventut s’hauria solidaritzat plenament amb aquelles justes inquietuds, donant virtut i sentit a la nostra dita : ”Encara que no siguis vell, posat’hi a la pell”.

6

Opinió LLAMBREGADES

Els arbres, font de vida per Àngela Ferrer i Mató

T

ots coneixem molts d'arbres però potser no ens hem parat a pensar en la importància que tenen per a la nostra vida. Són éssers vegetals però molt agraïts. Donen molt i demanen molt poc a canvi. Aigua, de la qual normalment ja s'abasteixen amb la pluja, i una poda, que n’afavoreix el creixement. De totes maneres tots veiem boscos ben ufanosos i que demanen ben poc als seus propietaris. Sobretot el que cal és evitar que la brossa s'acumuli al seu voltant per tal d'evitar els incendis, que sí que són els veritables enemics dels arbres. Ens donen ombra a l'estiu, són els pulmons de la ciutat i li proporcionen oxigen, ens regalen fruits saborosos, serveixen de redós en cas de mal temps i molts d'ells són un símbol per al poble que s'hi aplega al voltant, per fer petar la xerrada o celebrar-hi importants esdeveniments. A molts d'aquests arbres se'ls ha catalogat de monumentals i val la pena visitar-los, com a reclam turístic, talment un monument, o en visites escolars perquè així els nostres infants estimin molt aquests éssers tan bonics i útils.

Entre aquests que han estat qualificats de monumentals trobem el plàtan de Llançà, que fou considerat després de la Revolució Francesa com l'arbre de la llibertat. És un clar exemple d'aplegament, de reunió, ja que és centre geomètric de sardanes, un agermanament a contrapàs, i asseguts al sòcol de marbre que l'envolta molts llançanencs es troben i gaudeixen de moments de germanor. També a Colera frueixen d'un ufanós exemplar que dóna una ombra de 26 m de diàmetre quadri-

Majestuós arbre del carrer Canonge Rovira de Girona.

Foto: Juanjo Valeros

partida per les terrasses que envolten la plaça.

També molts d'aquests arbres monumentals amaguen llegendes i fets curiosos que són poc coneguts però sí interessants. Per exemple, a la Jonquera podem trobar el Suratell al voltant del qual es diu que abans de la Guerra Civil s'hi feia contraban i es "bescanviaven" alcohol per peces de bicicletes franceses ja que aquí escassejaven molt.

La morera del molí de Peralada també té quelcom anecdòtic per explicar. Sembla que com que està situada prop d'un molí que s'ubica entre els rius Muga i Llobregat, un dia el general Franco volia visitar Miquel Mateu, primer batlle franquista, i no va poder arribar-hi per l'aiguabarreig dels dos rius i això fou el principi de la construcció del pantà de Boadella.

També és curiosa la història que es conta de l'avet de la font Rovellada de la Jonquera ja que una llegenda explica que prop de l'arbre hi havia una torre molt alta i una font rovellada el nom de la qual era el Pentinador de la Princesa de Recasens. La donzella anava diàriament a la deu per aprofitar els grumolls vermells que desprenia el doll i així es tenyia els cabells de vermell. El dia abans del seu casament va perdre la pinta en un recés i allà hi va créixer l'avet, que a més i curiosament té forma de raspall.

Podríem seguir i seguir amb llegendes i beneficis dels arbres, però m'agradaria acabar pensant que llegir tot el que he comentat sobre aquests nostres amics servís perquè cada un de nosaltres estimés una mica més aquests éssers meravellosos que són els arbres.

Opinió

7

L’ARBRE, EL MILLOR AMIC per Josep Majó e celebra aquest any l’Any Internacional de l’Arbre i podem estar segurs que d’amics de l’home, no n’estem pas faltats, ja que la natura és tan generosa, que no fa altra cosa que procurar-nos una vida digna, si bé tenim una dèria a individualitzar els nostres amics, com passa amb el gos dintre del regne animal o altres, en funció de la seva aportació a les necessitats humanes. Però, indubtablement, en el cas dels arbres es fa tan clar que no admet comparacions.

Les plantes i el seu símbol emblemàtic, l’arbre, són tan imprescindibles a la natura, ja que la seva pròpia existència està condicionada per la continuïtat i la seva salvaguarda.

Si fem una simple enumeració del que ens aporta, entendrem molt fàcilment el perquè: necessitem respirar i ens purifiquen l’oxigen, directament o indirectament ens proporcionen aliment, fixen els terrenys per evitar erosions i també ens donen ombra per moderar les temperatures, i és d’agrair, sobretot a l’estiu. L’estètica d’un paisatge, ningú podrà dir que la contemplació de boscos i valls frondoses no ens donen un plaer visual incomparable, tampoc podem passar per alt com afavoreixen els espais urbans; com serien les nostres ciutats sense zones verdes i fileres d’arbres als nostres carrers?

Si a tot això hi sumem les aplicacions industrials com són: la fusta, la llenya, resines, la transformació dels seus components en paper, etc., podem valorar com ha de ser el nostre comportament i estima cap a ells.

Fa molta angoixa veure com, moltes vegades, per simple especulació s’e-

S

L’emblemàtic pi del carrer Lepant a Sant Narcís. liminen del nostre planeta grans extensions de selves i zones plenes de vegetació, sense ni tan sols mesurar-ne les conseqüències.

Crec que fóra bo crear una mentalitat, des de petits, a tots els infants de l’estima i el respecte que es mereix l’arbre, per evitar molts mals en un futur no gaire llunyà.

Abans, les escoles en el Dia de l’Ar-

Foto: Juanjo Valeros

bre portaven els nens a plantar-ne en un lloc prèviament determinat i durant un temps en tenien cura, això generava una complicitat d’afecte, que propiciava una responsabilitat dels nens cap a les plantes, esperem que continuï i que, canviant la dita, puguem dir que els arbres sí que ens deixen veure el bosc.

8

Opinió

L'Associació d’exdirectius sèniors

Planten arbres d’il·lusió per Àngela Ferrer i Mató amb aquesta gran il·lusió, el seu president, el senyor Narcís Mateu Nierga, vol donar a conèixer la important tasca que està portant a terme aquest altruista grup d'assessorament empresarial voluntari.

Només el nom ja ens dóna una idea clara de la tasca que porten a terme, que és ni més ni menys que una obra gegantina amb capacitat per poder ajudar, aconsellar i donar idees a joves amb inquietuds empresarials i/o també a qualsevol persona que tingui interès a convertir-se en empresari.

La seva tasca, que a més a més no té cap ànim de lucre, és capaç de recollir problemes i intentar solucionar-los a empreses de dimensions reduïdes, i/o donar-los solucions alternatives; revisar la visió de negoci de persones emprenedores ajudant-los a seguir un camí que els porti vers l'èxit; enfocar convenientment entitats que sense ànim de lucre volen dur a terme objectius socials; col·laborar en institucions públiques o privades ajudant en la seva formació professional, i fins i tot portar a terme una interessant cooperació internacional.

SECOT està format per exdirectius sèniors procedents d'empreses mitjanes i /o grans que voluntàriament ofereixen la seva experiència a qui la necessiti, fet molt important en els moments actuals.

I

O sigui, que analitzen idees i/o problemes, assessoren, procuren resoldre'ls, cerquen possibles oportunitats i, si cal, col·laboren en la posada en marxa de l'empresa, ja sigui nova ja sigui renovant la ja existent per ferla rendible.

L'assessorat sempre pren ell les decisions, SECOD l'assessora, l'aconsella i

li ofereix la seva gran experiència.

Planten o no ARBRES D'Il·lUSIÓ, tots els components de SECOT?

ÀNGELA FERRER I MATÓ per iniciativa del president de l'entitat, NARCÍS MATEU NIERGA.

Ciutat

9

VIDA ASSOCIATIVA Secció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, de participació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR

Diada de Sant Jordi Com ja és tradició, hem inclòs la Diada de Sant Jordi dins el nostre programa d’activitats. Aquest any vàrem fer un recital de poesies de Girona a càrrec d’Àngela Ferrer i Imma d’Espona, col·laboradores de la nostra revista El Roure, però també varen actuar diferents espontanis d’entre els nostres socis en l’espai de micròfon obert.

El recital va tenir un gran èxit de públic i tots els socis varen poder gaudir d’una esplèndida tarda amb les dues poetesses, aplaudides fins al final, quan se’ls va fer entrega d’una preciosa rosa a cadascuna d’elles com a mostra d’agraïment per la seva desinteressada col·laboració.

Acabada la tarda de la diada es va servir berenar per celebrar la fabulosa vet-

Luis Herrera

llada que vàrem passar i vàrem començar a parlar que la propera diada havíem de repetir tan magnífic recital.

Gràcies a tots, i especialment a l’Àngela i a l’Imma.

L’arbre La mare natura ens brinda cada dia la companyia dels arbres, guies de la nostra salut. Des d’aquí voldria cridar l’atenció de la importància dels arbres per a les nostres vides i per a la nostra salut.

A les albes primaverals la mare natura ens regala l’alegria de viure els arbres amb les seves presències verdes i multicolors. Per això hem de respectar els arbres i a la natura, ja que formen part de les nostres vides.

A l’Amazònia brasilera hi tenim el

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA

pulmó del món i els governs en fan cas omís, i només es preocupen dels seus interessos personals, perquè les multinacionals estan destrossant aquest llegat d’arbres nobles i mil·lenaris i la veritat és que no voldríem que es perdés aquesta joia de la natura pel bé de les futures generacions.

Cuidem i respectem l’arbre.

La Junta

Comencem el curs Aquest proper mes d’octubre engeguem un nou curs amb moltes propostes i novetats. Cada any hem incorporat noves activitats per poder donar més varietat i cabuda a les diferents persones que formen part del nostre col·lectiu.

Aquesta temporada 2011/2012 continuarem amb els tallers de lacto escriptura setmanals, els tallers de memòria els dimarts i els dijous, la gimnàstica per a la gent gran, que farem els dilluns i els dimecres, els cursos d’informàtica i els tallers de risoteràpia.

A les xerrades de salut parlarem de la son, les teràpies ocupacionals, la gestió del temps lliure, els moviments a la vida quotidiana, etc.

Seguirem fent xerinola un cop al mes en els berenars ball. Celebrarem el Nadal, el Carnestoltes i, en col·laboració amb les entitats del sector, participarem en el Concurs de Flors i Coques.

Un berenar a l’esplai.

Les novetats que us presentem són: - Parcs urbans: cada divendres de 9.30 a10.30 h durant els mesos d’octubre i novembre de 2011 i abril, maig i juny de 2012 sortirem a fer gimnàstica a l’aire lliure.

- Biografia d’esdeveniments positius: un dia a la setmana de 18 a 19 h durant

els mesos de març, abril i maig intercanviarem les nostres vivències personals.

- Grup de cant coral: activitat que es durà a terme els dimarts i dijous de 17.30 a 19 h.

Des d’aquí us convidem a gaudir de les nostres propostes i a participar-hi.

10

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Novament tinc l’oportunitat de col·laborar en aquesta revista fent una modesta aportació.

Com a assumpte primordial vull informar que el dia 6 d’abril va tenir lloc la nostra Assemblea General, en el recent restaurat teatre del Centre Cívic, amb una nombrosa assistència de socis.

A més de les coses normals en qualsevol ordre del dia d’una associació com la nostra, es va aprovar per aclamació la proposta de la Junta Directiva de nomenament del nou president, que va recaure en el fins llavors secretari, el senyor Ramon Robles i Garcia, el qual va agrair Panomàrica del teatrre del Centre Cívic. emocionat i amb sentides paraules la confiança en ell dipositada i va nomenament com a vocals honorífics, per la seva llarga trajectòria i serveis prometre no defraudar-la.

A continuació va proposar la composi- desinteressats a l’Esplai, dels senyors ció de la nova Junta Directiva, formada Pere Batallé i Puig, Enric Castells i per persones que ja hi figuraven, unes, Mañe iOliu i Teixidor. i altres de noves, totes elles amb gran Després de tot el que s’ha dit, crec voluntat i esperit de servei altruista, digne de ressaltar que tot i amb la crisi càrrecs que van ser aprovats per l’As- existent, hi ha hagut entre la nostra semblea. També es va aprovar el família de socis una revifalla referent a

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE PEDRET Cada inici de curs, l’encetem amb empenta i plens d’il·lusions. El treball que fem és consolidar i desenvolupar l’associacionisme de gent gran, oferim suport a les activitats que els nostres associats volen dur a terme. Les activitats que oferim actualment són lúdiques, culturals, esportives, formatives..., com per exemple, taller de memòria, taller de punt de creu, gimnàstica de manteniment, xerrades de salut, sortides culturals, balls, jocs de taula, dòmino, bingo... Intentem que siguin diverses, per tal de poder donar resposta a les necessitats dels nostres associats.

Per altra banda, també volem destacar els dinars de germanor que es duen a terme per Nadal i final de curs amb els nostres companys de les associacions de gent gran de Barri Vell i Sant Daniel.

Pere Plana

les excursions. Fa ja algun temps havíem d’anul·lar-les per falta de viatgers, enguany n’hem fetes amb molt d’èxit de participació, una cada mes i alguna dos vegades, i pel setembre, una de sis dies, que també hem hagut de programar-la doble.

Fins al proper número, que ens retrobarem.

La Junta

Un dinar de germanor.

El passat 30 de juny vàrem celebrar la tercera trobada amb les tres associacions amb un dinar de germanor i vàrem comptar amb la col·laboració del Grup de Cant de Vila-roja (Associa-

ció de Jubilats i Pensionistes de Vilaroja) i vàrem poder gaudir de la seva actuació, i des d’aquest espai els ho volem agrair.

Moltes gràcies.

Ciutat

11

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL

La Junta

Dues activitats socials promogudes per l’esplai.

Les relacions socials són importants al llarg de la vida, en el cas de les persones grans influeixen de manera directa en el propi benestar personal.

Per aquest motiu, des de la nostra associació fomentem un conjunt d’activitats i de pràctiques socials per promoure l’envelliment actiu.

La programació que duem a terme

recull un conjunt d’aspectes que creiem importants per sentir-nos actius dia a dia: activitats de lleure, activitats culturals, activitats esportives, formatives...

En aquest espai volem destacar una activitat, la gimnàstica de manteniment, que practiquem cada dimarts i divendres de 16 a 17 h al llarg de tot

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ A punt d’arribar l’estiu, ja pensem en les vacances tan desitjades per a tots.

Cal dir que aquesta primavera l’hem aprofitada d’una manera molt agradable i divertida, ja que un nombrós grup de la nostra associació hem fet un viatge inoblidable en un fabulós creuer pel Mediterrani. Hem visitat Niça (França), Pisa i Nàpols (Itàlia), entre d’altres ciutats, així com també una petita part de l’illa de Sardenya (Cagliari). La veritat és que hem gaudit molt.

Al cap de pocs dies d’arribar del viatge, ha tingut lloc a la nostra ciutat l’esplèndida setmana Temps de Flors, la qual hem pogut visitar còmodament des del trenet Gerió, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i de la nostra pròpia entitat.

A més, la nostra coral ha visitat la residència de gent gran La Solana, de

l’any amb un gran nombre de participants. A més, estem molt agraïts pel parc saludable que ens han instal·lat en el pati del casal. El passat mes de maig, l’Equipament Municipal per a la Promoció de la Salut ens va presentar aquest parc, el qual compta amb diverses activitats que esperem fer i gaudir al llarg de l’any. Moltes gràcies.

M. Oliva Moreno Velasco

Visitant l’exposició Temps de Flors amb el trenet.

Banyoles, a on hem fet una interpretació de cançons populars que amb molta il·lusió ens preparem per poder compartir, i agraïm de tot cor l’alegria

amb què ens van rebre.

Finalment, us desitgem unes bones vacances i que properament ens puguem retrobar tots plegats.

12

Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA GENT GRAN “L’ESPLAI” Una de les activitats senyeres d’aquest esplai és la secció on s’apliquen una quantitat de persones que han descobert, en la seva etapa de la vida d’oci, que les arts poden ser un gran al·licient per omplir, amb la sempre renovada satisfacció, una part important de les inquietuds que la particular feina de la vida activa no els havia donat ocasió de practicar, i ara, amb ocasió de dotar d’una nova empenta els afanys imprevistos, s’hi dediquen il·lusionats i pensant que el temps els farà testimonis d’uns treballs mereixedors de l’admiració general. D’un temps ençà i ja dotats amb els utensilis i materials adients, s’estan obrint amb soltesa, sempre, naturalment, amb els coneixements i consells de la seva professora experta. A més de les moltes detallades obres d’art, ho fan en les especialitats d’esmalt i pintura. La instància d’Antoni Culubret ens mostra un moment d’aquestes classes i els adients materials amb els quals es

Enric Homet

Una activitat d’esmalt i pintura a l’esplai.

mouen aquelles inquietuds. Esperem que aviat ens puguin exposar una mostra dels molts treballs que s’hi

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Ja estem arribant a l’estiu i l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Sant Joan també finalitza els cursos i tallers que durant tot l’any ha ofert als seus veïns perquè es preocupa i té cura de la seva salut, sense oblidar tampoc l’oci, amb balls com les sevillanes.

A més a més, la llar com cada any ja està preparant el dinar que fan el dia de la revetlla de Sant Joan, on socis i veïns habituals del centre comparteixen taula i gresca.

Un cop arribat el juliol l’associació tancarà un quinzena per tornar a arrancar amb força a l’agost en què predominarà en les seves activitats l’oci, encapçalant la llista els balls quinzenals que s’oferiran al mateix centre, seguit d’un servei de bar diari i sense oblidar els jocs de taula, com les cartes i el bingo, que tant agraden als veïns.

Així que l’Associació de Pensionistes i

confeccionen, sempre pensant que d’alguna manera ja és lloc adient per fer-ho efectiu.

Maria Marín Blàvia

Una tarda d’oci a l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Sant Joan.

Jubilats de Sant Joan us convida a apropar-vos al centre aquest estiu i

gaudir d’una entretinguda tarda amb els veïns!

Ciutat

13

VIDA ASSOCIATIVA ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI”

Josep Majó

Hem acabat el curs d’activitats amb normalitat i esperem iniciar el proper sense problemes, i que tothom pugui escollir al setembre tot el que cregui millor i que la situació econòmica li permeti, ja que nosaltres també notem les retallades.

Un any més el centre, en la seva funció intergeneracional, ha participat en la mostra de teatre i aquesta vegada amb una obra d’envergadura com és “Les dones sàvies” de Representació de l’obra “Les dones sàvies” de Molière.

Molière, que per la trama i la representació exigien un treball i una èxit de públic i tots vàrem gaudir del passant vetllades tan agradables com dedicació molt acurada. Els nostres seu saber fer, els llargs aplaudiments aquesta. Desitgem que en els llocs on companys i companyes han assolit el varen donar fe dels mèrits dels actors. també la varen representar, gaudissin repte i el resultat ha estat espectacular. Esperem que els esperonin a continuar amb el mateix goig que nosaltres. Bon La seva representació al Casal fou un per aquest camí i puguem continuar estiu a tothom.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL Aquests mesos de maig i juny, principalment, hem estat carregats de feina.

El 2 de juny vàrem anar a Argentona amb les associacions de gent gran de Pedret, Barri Vell i Vall de Sant Daniel.

Ens ho vàrem passar molt bé.

El 8 de juny, que era el Dia de la Gent Gran de Girona, vàrem fer una festa al matí al Teatre Municipal de Girona amb una programació molt extensa: benvinguda amb Joan Olóriz, Narcís Amagat i Imma d’Espona; poesies i presentació d’una nova activitat a Girona: el forn de vidre de Sant Daniel. Homenatge a la “lleva del biberó”. Presentació de les Petites i grans remeieres de la Vall de Sant Daniel i un bon pica- pica. Tot seguit, actuacions lúdiques amb la col·laboració de la Dansa del Ventre, a càrrec de l’Associació Hara, també vàrem poder gaudir de l’actuació de guitarres Els que canten, a càrrec de Pere Bahí i Pep Rodríguez, i per acabar, el comiat amb la Sra. Anna Pagans i el Sr. Lluís Torner.

Finalment, el 30 de juny vàrem celebrar

La Junta de l’Associació

Una visita a La Fageda.

un dinar de germanor al Centre Cívic de Pedret amb les associacions de gent gran de Pedret, Sant Daniel i Barri

Vell, amb la col·laboració de l’Associació de Gent Gran de Vila-roja.

Tot va quedar molt complet.

14

Ciutat

C.E. Pontenc: el club del barri del Pont Major

Inauguració oficial del nou camp de futbol del CE Pontenc. Foto: Ajuntament de Girona. l Club es va fundar l’any 1918 i el 1922 ja estava inscrit a la Federació Catalana de Futbol. L’activitat del Club no va parar fins al 1936 quan va arribar la guerra. Després d’aquest obligat impàs no hi va tornar a haver futbol oficial al barri del Pont Major fins al 1943, quan es va tornar a inscriure a la Federació Catalana. Quatre anys més tard, el 1947, també es va inscriure a la Federació Espanyola, amb el nom obligat de C.D. Pontense-Sarriá. En aquella època a Sarrià no hi havia futbol i la gent de Sarrià que volia veure futbol venia al Pont Major. Aquest Club, quan Sarrià va tenir el seu equip de futbol, es va anomenar C.E.

E

Pontenc.

L’entitat s’ha mantingut amb alts i baixos fins als nostres dies, el Club sempre ha anat molt lligat a la realitat social del barri. Als anys seixanta el Club també tingué equip d’handbol i d’hoquei sobre patins i jugaven en una pista que hi havia a l’actual plaça de l’Om. El final dels anys 70 i els 80 va ser una de les etapes bones del Club, van tenir cinc equips de competició oficial, dos grups d’alevins, un grup d’infantil, un de juvenils i un de sènior, aquest competint a la Primera Regional amb equips de Barcelona i Girona.

Actualment només hi ha un equip militant a la Segona Territorial de

Girona G 16. Aquest any 2011, per fi l’Ajuntament de Girona ha remodelat en part el camp i ha col·locat gespa artificial. El terreny de joc ha quedat un pèl més petit però és suficient, les mesures són 92x45 m, amb el marcatge d’un camp de futbol 11 i dos camps transversals de futbol 7.

En aquest moment també fan ús del camp la Penya Doble Set i el Club Bons Aires.

Esperem que aquesta millora del recinte animi els joves del barri a jugar a futbol i el C.E. Pontenc torni a tenir futbol base.

C.E. Pontenc

Entrevista

15

Josep Tarrés i Fontán Descobridor del call jueu i de la càbala Isaac el Cec, va ser un dels iniciadors de les exposicions de flors i voldria representar un pessebre gòtic a la catedral. Amb un cop de peu va impedir un edifici polèmic.

Josep Tarrés es defineix com un misteri i un mite i ha fet diferents oficis com el de decorador i artista, però el seu mèrit principal ha estat el de ser el descobridor i restaurador del call jueu de Girona, on hi havia l’escola anomenada la càbala d’Isaac el Cec. A més, ha estat un dels primers i principals organitzadors de les exposicions de flors que es fan al mes de maig a Girona. També va impedir fa una trentena d’anys la construcció de la seu del Col·legi d’Arquitectes i Professionals entre la plaça de l’Hospital i la de Pompeu Fabra, i va donar així una puntada de peu a la primera pedra que les autoritats gironines ja estaven disposades a col·locar. L’edifici hauria tapat el sol a l’hospital i les monges que portaven la secció de maternitat li ho van agrair. Ara Tarrés prepara la representació d’un pessebre gòtic vivent dins la catedral Fotos: Jordi S. Carrera

- Vejam: Qui és en Josep Tarrés?

- Ostres, Pere! Encara no ho sé… No estic gaire convençut.

- Va! Fes un esforç!

- Si vols diré una cosa divertida. Sóc un misteri, un mite.

- On vas començar a ser tot això?

- Jo vaig néixer al carrer de la Força, però passava la vida entre el pis que hi teníem i l’hostal de la meva àvia, Can Fontan, a Sant Daniel. Quan

traspassava el portal de Sant Cristòfor era com canviar de vida.

- Per què?

- Perquè em sentia com a París.

- Tu vas viure a París? Com va ser?

- Sí, és que el Col·legi d’Arquitectes volia construir la seva seu entre la plaça de l’Hospital i la de Pompeu Fabra, un edifici que va aixecar una polèmica entre els gironins. L’edifici hauria separat les dues places, dei-

xant només un forat de dos o tres metres per passar els cotxes i hauria tapat el sol a la Casa de Cultura i a l’hospital on hi havia la secció de maternitat.

- I què va passar?

- Que jo vaig anar a la cerimònia de posar la primera pedra i abans que les autoritats la posessin al forat jo la vaig tirar a dintre d’una puntada de peu. Les monges de l’hospital

16

Entrevista

“jo he lluitat sempre per un call que no fos per als turistes sinó un call de veritat amb jueus actuals, amb sinagoga, carnisseria pròpia”

m’ho van agrair…

- Què dius, desgraciat! No et van ficar a la presó?

- No, però em van posar una multa i les coses es van anar embolicant.

Sort de la Maria Cubarsí. Però vaig haver d’anar-me’n a París.

- I què hi vas fer, a París?

- Allà vaig descobrir la càbala que teníem a Girona.

- Què és la càbala?

- Jo llavors no ho sabia, però uns jueus que hi vaig conèixer em van explicar que era l’escola que tenien muntada els jueus que vivien al call de Girona, situat al barri vell, a l’edat mitjana. Era una de les més importants d’Europa.

- Per què?

- Perquè tenien un mestre molt important, anomenat Isaac el Cec, que vivia habitualment a la Provença però venia sovint al call de

Girona.

- I això et va fer tornar?

- Bé! És que a París hi havia unes cases amb les xemeneies iguals, molt boniques i un dia de Setmana Santa vaig veure que el fum que sortia de totes elles anava en direcció a Girona, vaig agafar la maleta i cap a casa.

- I com vas descobrir on era la càbala un cop vas ser aquí?

- És que quan era petit un dia que anava de la Força a Sant Daniel portant gel per a l’hostal de la meva àvia, en passar per davant del carrer de Sant Llorenç, que tenia l’entrada tapiada, em va caure la càrrega del gel. Llavors se’m va acudir mirar pel forat del pany de la porta que hi havia. Vaig preguntar què era allò i em van parlar d’aquest carrer tapiat.

- Per què estava tapiat?

- Ho havia fet l’Ajuntament per raons sanitàries.

- Per raons sanitàries, dius?

- Sí, és que llavors no hi havia lavabos públics i molts vianants aprofitaven que era un carrer estret i fosc per fer-hi les seves necessitats i els veïns es queixaven de la pudor. Anys després jo vaig proposar als veïns de tornar-lo a obrir i amb l’ajuda de la senyora Labayen vàrem poder tirar a terra la tàpia i recuperar el trànsit de vianants amb un paviment escalonat, molt semblant al que hi havia hagut abans.

- T’hi va ajudar algú?

- Sí, per mitjà de Ràdio Girona, que llavors tenia els estudis al mateix carrer de la Força, vàrem explicar els nostres plans i es va constituir una associació d’amics per salvar la Girona vella.

- Tinc entès que els gironins d’a-

Entrevista

17

A RAIG!

bans odiaven molt els jueus.

- Sí, és que els jueus no produïen coses, només les venien i feien préstecs. A més, llavors l’Església també tenia alguna cosa contra ells i es van suprimir calls com el de Girona, la Bisbal, Vilajuïga, Besalú i Castell d’Empúries, que era molt important.

- I com saps que la càbala està allà on en dieu Isaac el Cec? - Perquè el canonge Jaume Marquès i el professor Batlle i Prats havien estudiat el tema i sabien més o menys allà on es trobava.

- I l’alcalde Nadal, què hi deia?

- Que hi posaria el títol d’una barra de bar.

- D’on vas treure els diners per restaurar l’edifici?

- D’allà on vaig poder.

- T’hi devies fer més savi que ric.

- Sí, és clar. Aquestes feines no solen donar dividends.

- Però estàs satisfet de tal com ha quedat Isaac el Cec? - No, perquè jo he lluitat sempre per un call que no fos per als turistes sinó un call de veritat amb jueus actuals, amb sinagoga, carnisseria pròpia.

- Vols dir habitat també ara per jueus? D’on els trauries?

- Sí, i jo ja tenia un jueu important, Leonard Barenstey, que volia llogarhi un pis. I també un arquitecte, especialista en arquitectura sagrada

jueva, que van venir a veure-ho i em van dir que no deixés treure cap pedra. Segur que altres jueus també haurien vingut - Escolta: tu també vas ser dels organitzadors de les exposicions de flors del mes de maig?

- Sí, va començar la Maria Cubarsí amb sis o set senyores de Girona, el jardiner Martinoy i altres.

- I el senyor Oliva Prats, delegat del patrimoni artístic, no hi era?

- Sí, ell es va adonar que cada any s’omplia l’església de Sant Pere de Galligants, que abans era molt poc visitada, i llavors la Diputació s’ho va prendre com una cosa seva i jo m’hi vaig integrar plenament.

- De què et cuides especialment?

- Jo organitzo l’exposició que es fa cada any a l’antic quarter anomenat dels Alemanys i a la Torre Gironella.

- I tens algun projecte nou al cap ara?

- Sí, estem preparant amb en Joan Ribas la representació del pessebre gòtic dins la catedral. Encara no sabem quan es podrà fer.

- Serà un pessebre vivent, amb personatges reals?

- Sí, sí. En Joan Ribas és un gran director de teatre que sap lligar molt bé els diversos elements d’una representació d’aquesta mena com ho va demostrar fa poc amb l’espectacle sobre la processó de Setmana

- Una flor - La ginesta.

- Un color - El groc.

- Una pel·lícula - Hombres y dioses.

- Un actor - Sean Connery.

- Un rei?

- El rei de copes.

- Un Papa?

- El papa Luna.

- Un futbolista?

- Aldecoa, exentrenador del Girona - Divorci?

- Prefereixo un pacte - Avortament?

- No. Només quan perilla la vida de la mare.

- El fet més agradable de la seva vida?

- El naixement del meu fill.

- Què hi ha més enllà del cementiri - Vila-roja - M’ha dit alguna mentida?

- No. Jo t’he dit una veritat virtual.

Santa a Girona a la sala La Planeta.

- Si fossis alcalde de Girona, què faries primerament de tot?

- Recuperar la plaça de toros i convertir-la en un amfiteatre.

- Què dius? Quins valors hi veies en aquell edifici?

- Era una plaça única, feta amb còdols del riu, de forma irregular, a la qual faltaven dos pisos encara. A sobre hi posaria una cúpula de tipus geodèsic astronòmic amb els signes astrals. Reivindicaria el simbolisme autèntic de les corrides de braus, que s’ha perdut.

- Ai, Josep! Em sembla que tens somnis de poeta.

Pere Madrenys

18

Consell G.G. 23 DE FEBRER DE 2011

Ple Consell Municipal de la Gent Gran l dimecres 23 de febrer de 2011 a les 5 de la tarda va celebrar-se el Ple del Consell Municipal de la Gent Gran de Girona.

Va ser una sessió molt concorreguda en la qual van ser presents la quasi totalitat de representants de les diferents associacions de gent gran de la ciutat. Com cada any la sessió va ser inaugurada per l’alcaldessa de la ciutat, com a presidenta del Consell. La seva intervenció va ser un comiat, ja que no es presentarà a les properes eleccions municipals. En el seu parlament va fer, d’inici, un recordatori al Sr. Melcior Coll, president de l’associació de Sant Narcís, que recentment ha traspassat. Així mateix, en el seu comiat va manifestar el seu agraïment per la participació i col·laboració de tots els membres del Consell al llarg d’aquests anys.

Acte seguit, els diferents representants de les comissions del Consell van fer una síntesi de les actuacions fetes l’any 2010; el Sr. Narcís Amagat, de la Comissió Gent Gran i Ciutat; el Sr. Francesc Pararols, de la comissió responsable de la publicació de la revista EL Roure, i el Sr. Lluís Torner, de la comissió responsable de l’organització del Dia de la Gent Gran. En general les valoracions van ser positives, tot i

E

que es va deixar palès que l’organització del Dia de la Gent Gran s’havia de replantejar en la forma i continguts.

Com sempre, es va presentar un resum de la memòria de les actuacions i serveis adreçats a la gent gran de l’any anterior. Les responsables d’aquesta presentació van ser la Sra. Dolors de Juan, del Servei d’Atenció a la Gent Gran i Dependències, i la Sra. Sandra Pascual, de l’Equip Municipal de Promoció de la Salut.

El Sr. Joan Olòriz tinent d’alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, va intervenir en la presentació de les memòries per puntualitzar aspectes comparatius dels serveis d’atenció a la gent gran de l’Ajuntament respecte de la resta de

Catalunya, per fer en definitiva una valoració de final de mandat, en què quedava clara l’aposta de l’Ajuntament per millorar totes les actuacions i serveis adreçats a aquest col·lectiu.

El torn de precs i preguntes va ser molt emotiu perquè es va convertir en un seguit de comiats i agraïments per la feina feta per part dels representants de les diferents associacions a la Sra. Anna Pagans que, com s’ha dit, no torna a presentar-se a les eleccions, i al Sr. Joan Olòriz, que va dir que des del govern o en l’oposició continuarà la seva tasca per millorar les polítiques socials municipals.

La sessió va aixecar-se a ¼ de 7 de la tarda.

Consell Municipal de la Gent Gran

FE D’ERRADES En el número 37 de la revista El Roure es va publicar un escrit que no corresponia amb el plenari que es va fer el 23 de febrer de 2011. Per tant en aquest número es publica el plenari correcte corresponent al 23 de febrer, i també l’actual El Dia de la Gent Gran de Girona del 8 de juny.

Consell G.G.

19

8 DE JUNY DE 2011

El Dia de la Gent Gran de Girona al com s’havia previst, el dia 8 de juny, s’ha celebrat per quart any consecutiu, el Dia de la Gent Gran de Girona. Com l’any passat, l’acte es va dur a terme en el Teatre Municipal, magnífic marc per fer-hi aquesta festa.

Malgrat que el temps no hi va ajudar, més de 300 persones van seguir l’acte, i en aquesta ocasió fins i tot hi van assistir algunes persones que van fer ús del transport adaptat per poder-hi ser presents, a les quals agraïm especialment l’esforç.

L’acte va servir perquè tant l’alcaldessa, Sra. Anna Pagans, com el tinent d’alcalde de Polítiques Socials, Sr. Joan Olóriz, poguessin acomiadar-se de la gent gran de la ciutat i rebessin l’agraïment per la feina ben feta per part del Consell Municipal de la Gent Gran, organitzador de l’acte.

Després de la benvinguda, a càrrec del Sr. Olóriz i del Sr. Narcís Amagat, en nom del Consell, la Sra. Imma d’Espona, poeta de Girona i col·laboradora habitual de la revista El Roure, va llegir una poesia feta per a l’ocasió.

Seguidament, tal com marcava el programa, el dia va servir per donar

T

a conèixer el Forn de Vidre de Sant Daniel, un nou equipament de ciutat, que el proper setembre té previst organitzar cursos de reciclatge del vidre, i les Remeieres de Sant Daniel, que han publicat una recopilació de receptes fetes amb productes naturals i que van comptar, per a la presentació, amb el suport de les Remeieres de Vila-roja. En el vestíbul del teatre s’havia instal·lat una petita mostra d’ambdues activitats.

Una menció especial va ser l’homenatge que es va fer a la Lleva del Biberó, que va ser representada pels senyors Cornellà i Bartrons, que for-

men part de l’associació de la lleva i que van explicar algunes anècdotes i vivències personals. No hi va poder ser present el Sr. Jaume Vallmajor, autor d’un llibre autobiogràfic sobre la Lleva del Biberó, que estava previst que en llegís alguns paràgrafs.

Entre el públic s’hi trobava la Sra. Maria Blasco, que ens va informar que havia estat infermera del cos mèdic de la lleva.

Per tancar l’acte es va poder comptar amb l’actuació del grup Jara, que va interpretar diferents peces de la dansa del ventre, molt aplaudides per la seva vistositat. També va actuar el quadre flamenc Ecos de Andalusía, que va demostrar una gran tècnica i espectacularitat en la seva interpretació. Va tancar l’acte el duet Els que Canten, format per Pere Bahí i Pep Rodríguez, que amb les seves cançons de taverna van fer participar els assistents. A tots ells els agraïm la seva col·laboració desinteressada.

Com cada any, per cloure l’acte, la Sra. Anna Pagans va fer un parlament i el Sr. Lluis Torner, la lectura d’un poema representatiu de la diada.

Consell Municipal de la Gent Gran

Jornada “La precarietat de les persones grans”

E

l dia 7 de juny la coordinadora del Servei d’Atenció a la Gent Gran i Dependències, senyora Dolors de Juan, va ser convidada per la Universitat de Perpinyà, en el marc del projecte transfronterer EFERSO, per exposar què és, com s’organitza i quines funcions té el Consell Municipal de la Gent Gran.

La jornada de treball tenia per títol “La precarietat de les persones

grans” i l’exposició de la representant de l’Ajuntament de Girona va girar entorn de la tasca que du a terme el Consell, mitjançant les seves diferents comissions de treball: Gent Gran i Ciutat, consell de redacció de la revista El Roure i comissió organitzadora del Dia de la Gent Gran, per donar veu a les persones grans de la ciutat i per motivar la seva participació en la comunitat.

El tema que més va interessar i que va generar moltes preguntes va ser precisament el de la publicació d’El Roure, que tothom va valorar com un projecte de gran interès. És per això que des del consell de redacció us animem a tots a participar-hi com a redactors i a fer-nos arribar els vostres articles i propostes.

Perpinyà, 7 de juny de 2011 Consell Municipal de la Gent Gran

20

Reportatge LA DEVESA

Els arbres de la ciutat de Girona: La Devesa F

a molt temps que volia escriure sobre els arbres de la ciutat de Girona, però no tenia mai temps, ara la revista El Roure m'ha donat l'oportunitat de fer-ho.

Aquests elements que podem trobar a molts llocs del món com són els boscos, les lleres dels rius, els parcs, els jardins, les terrasses, els parterres i els carrers dels pobles i ciutats són els arbres necessaris en la nostra vida.

Els arbres de la ciutat, elements visibles, passen desapercebuts a la majoria dels ciutadans. Ells romanen palplantats veient impassibles el nostre trànsit quotidià i esperant que algú els cuidi un xic per donarnos beneficis.

Les transformacions de l'home han fet i fan desaparèixer grans extensions arbrades del món per crear pobles, ciutats i vies de comunicació. Al principi no es plantaven arbres als pobles i ciutats, només a les carreteres d'accés, i de mica en mica es va anar introduint l'arbre com a element urbanístic per evitar i reduir la contaminació atmosfèrica, entre d'altres beneficis.

Quan érem petits, la gent gran ens

ensenyava els diferents tipus d'arbres amb els quals convivíem. Ens feien veure els avantatges dels diferents tipus d'arbre, aquells arbres immensos que feien ombra per parar la fresca en els dies calorosos (lledoner), aquells que florien i donaven color (magnòlia), aquells altres que ens donaven Jardins de la Devesa. (Narcís Sans). fruits per menjar i alimentar-nos (cirerer), altres amb propie- LA DEVESA tats medicinals (til·ler) o que ens El parc de la Devesa es va construir servien per fer guariments (eucalip- a principis del segle XVIII, s’hi van tus), altres ens abastien de llenya plantar més de 8.700 arbres, la per escalfar les cases (alzina i roure) majoria pollancres, per contenir el i d'altres senzillament eren per fer riu en casos d'avingudes d'aigües i gaudir els nostres sentits amb les aprofitament de fusta. A finals de seves olors i les seves flors (sòfores). segle es va substituir el pollancre És per això que voldria parlar d’uns pel plàtan (Platanus orientalis), records d’infantesa que molts giro- introduït pels francesos. La plantanins vàrem viure amb els arbres de ció d'aquesta època rondava els la nostra ciutat. Des de la memòria i 4.700 arbres. la nostàlgia d’uns temps passats fins Entre els anys 1859 i 1862, l'Ajuntaa les vivències de l’actualitat més ment de Girona, presidit per l'alcalde Marià Hernández, juntament present.

La dècada dels anys cinquanta del amb l'arquitecte municipal Martí segle XX, els municipis del voltant Sureda i Deulovol, va projectar el de Girona, com Sant Daniel i Palau, parc de la Devesa tal com el coneidisposaven de boscos en els seus xem actualment, el conjunt de plàtermes municipals, mentre tans, una rosaleda i un jardí romànque Girona gaudia de la tic (els jardins de la Devesa), l'únic muntanya de les Pedreres, jardí públic que hi havia a la ciutat dels arbres de ribera de de Girona. l'Onyar, el Ter, el Güell i el La idea del jardí era aconseguir la Galligants, amb una fiso- diversitat botànica aprofitant els nomia ben diferent de la coneixements dels ciutadans giroque presenten ara en el nins i obtenir un espai d'esbarjo i seu pas pel centre de la descans. Es buscaven plantes adapciutat, i d'una magnífica tades al clima de Girona. Es va consDevesa, pulmó de la ciu- truir un rec aprofitant la situació de tat, ja que a la majoria de la Devesa (entre el rius Güell i Ter) Jardins de la Devesa. (Fototipia Thomas, ed). carrers no hi havia arbres. per garantir l'aigua necessària a les

Reportatge

“La idea del jardí era aconseguir la diversitat botànica aprofitant els coneixements dels ciutadans gironins i obtenir un espai d'esbarjo i descans” fonts i a les plantes.

Els arbustos de tancament del jardí es varen situar al voltant dels parterres projectats i en el perímetre del rec del jardí de la Devesa per evitarhi caigudes. En aquesta tanca perimetral hi trobem troanelles matisades (Ligustrum ovalifolium variegata), arbust de fulla semipersistent de color verd i groc que floreix al juliol i en els parterres de dins del jardí s'hi van plantar boixos (Buxus semprevirens), arbust de fulla persistent de color verd, aconseguits dels boscos de la província.

Dins dels jardins trobem arbres provinents de diferents contrades: del Montseny van plantar-hi l’avet pinsap (Abies pinsapo) i el castanyer d’índies (Aesculus hippocastanum) i de les Gavarres, les alzines (Quercus ilex), les alzines sureres (Quercus suber), el roure (Quercus robur), el pi pinyoner (Pinus pinea) i el pinastre (Pinus pinaster). Altres, varen plantar-se perquè els arbres que hi

“Al principi no es plantaven arbres als pobles i ciutats, només a les carreteres d'accés, i de mica en mica es va anar introduint l'arbre com a element urbanístic per evitar i reduir la contaminació atmosfèrica”

21

Rellotge de la Devesa. (Autor desconegut). havia a les cases del barri vell feien molta patxoca i la ciutadania podia veure una part de l’arbre pel cim de les tanques, però volia gaudir-lo complet, algunes espècies es varen anar a buscar i d'altres provenien de donacions dels ciutadans, n'és un exemple una de les palmeres anomenada margalló de tronc elevat (Trachycarpus fortunei) originària de la Xina i el Japó. Destaquem l'arbre de les tulipes (Liriodendron tulipifera) com un dels millors exemplars que hi ha pel seu port i la seva alçada, ja que és el més alt del jardí, fa 60 metres d'alçada, de fulla caduca i de flors de verd i groc vermellós que es poden veure entre juny i juliol.

De les espècies que es varen anar a buscar, hi ha les falgueres que habitaven a la vall de Sant Daniel, que podem veure en els dos parterres a l’ombra del jardí, i de les ribes del Ter es va portar l'hemerocal·lis (Hemerocallis fulva), planta rizomatosa de fulles verdes i flors vermelles que floreix cada any entre maig i juny, a l'hivern perd les fulles i brota a la primavera, i que s'ha anat reproduint en tot el perímetre del rec.

També es van buscar plantes diverses en vivers especialitzats, però era difícil perquè n'hi havia molt pocs a Catalunya i Espanya, tot i així es varen aconseguir dos o tres plantes diferents;, una és la magnòlia (Magnolia grandiflora gallisoniensis),

arbre de flors blanques que apareixen entre juny i juliol, de fulla persistent; l'altra és l'hortènsia (Hydrangea macrophylla), de flor rosa, blanca i blava, que és un arbust de fulla caduca i flors variades entre maig i juliol, i també els rosers de diversos colors i olors que es varen aconseguir a la província de Barcelona.

Per la proximitat amb França, també s'hi va anar a buscar plantes, ja que els francesos es van especialitzar molt abans que nosaltres en la reproducció de plantes i arbres per a les seves ciutats. El muguet (Convallaria majalis), planta rizomatosa de flors blanques molt oloroses, que floreix per Sant Jordi, i la conval·lària (Ophiopogon japonicum), planta entapissant que s’utilitza per aguantar pendents. Es varen plantar en els quatre parterres de l’entrada del jardí.

Fins aquí una aproximació dels arbres de la Devesa de Girona. Per la meva part queda per poder-vos explicar, en un proper article, els arbres d’altres indrets de Girona fins als anys cinquanta, i també fer-vos conèixer els arbres de la ciutat a partir del anys seixanta fins als nostres dies.

Desitjo que us hagi entretingut, fins a la propera.

Text: Pere Pascua i Vila Imatges: Ajuntament de Girona. CRDI.

22

Qualitat de vida GASTRONOMIA

Amanida de patata INGREDIENTS: (QUANTITAT DEPENENT DELS COMENSALS)

patates bullides ● tomàquets ● ceba ● pebrot verd ● pebrot vermell ● cogombres ● ou dur ● sal, pebre ● alfàbrega ● oli i vinagre ●

PREPARACIÓ Posem les patates bullides, pelades i tallades a làmines com a base. (les podem bullir tant en aigua com al microones amb pell, fent prèviament uns forats). Hi posem sal, pebre i un rajolí de vinagre i una mica d'oli. Piquem alfàbrega i ho repartim per sobre.

Tallem la ceba, els pebrots, els cogombres i els tomàquets a dauets. Ho barregem i ho aboquem sobre les patates. Amanim la segona capa amb només sal i oli.

Finalment, un cop tenim els ous bullits, els pelem i els tallem finament i cobrim

el plat com si es tractés d'un pastís.

Podríem posar olives també perquè s'hi escauen molt bé amb tots els altres condiments.

Bunyols de carxofes INGREDIENTS:

PREPARACIÓ

(QUANTITAT DEPENENT DELS COMENSALS)

He tret les fulles mes grosses i menys tendres. Les he tallat gairebé pel mig per treure les puntes que són dures i després les tallat a talls fins de mig centímetre. He tret una mica el cor si aquest ja era aspre i només m'ha faltat embetumar-les.

En un plat apart, he barrejat l'ou amb sal, pebre i farina. He anat afegint farina, fins tenir una pasta homogènia. Fiquem d'un en un, els grills d'escarxofa a dins la pasta i quan tenim l'oli calent, les trec de la pasta

escarxofes ou ● farina ● sal i pebre ● oli per fregir ● ●

i les poso a dins l'oli. Aneu en comte amb l'oli! Un cop cuites, les poso sobre un plat que tingui un paper de cuina secant per treure l'oli sobrant del fregit.

Afegeixo per sobre sal i pebre un altre cop i ho servim.

Refrescant de kiwi i gelat de iogurt INGREDIENTS: 2 iogurts 50 g de sucre ● 100 ml d’aigua ● 4 kiwis (un per cap) ● 1 taronja ● mitja llimona ● ●

PREPARACIÓ Primer de tot, desfem bé el sucre amb l’aigua i ho barregem amb els iogurts. Seguidament, ho posem dins el congelador. A continuació, espremem la taronja i la llimona; passem pel braç elèctric els kiwis i hi afegim el suc de la taronja i la llimona, i ho barregem bé, aprofitant per rectificar de sucre. I passem a muntar el plat, o un bol, el que preferiu, i hi col·loquem el gelat de iogurt per sobre, amb una mica de gràcia.

Luís Herrera Díaz

Cultura

23

Un arbre ben guanyat la memòria del temps hi ha la constància de profundes amistats entre la humanitat i els arbres. De la vinculació, ens en beneficiem obtenint materials, fruits, salvaguarda del territori físic, millora del clima i d’altres. Són relacions d’intel·ligència. Però més enllà d’aquests lligams diguem-ne utilitaris hi ha tota una altra vessant que és la sentimental, nascuda d’allò que els arbres saben inspirar amb la seva presència i companyia. Els grans vegetals ornamenten espais urbans i els esperits sensibles saben correspondre-hi.

A Girona gaudim d’una d’aquestes presències concretada en un plàtan monumental a la plaça del Mercat del Lleó. Ben arrelat des de temps immemorial a la vora beneficiosa del riu Onyar, veu les successives obres d’urbanització del barri que li suposen anar admetent terra al seu peu i el tronc de l’arbre es fa menys visible, però ben establert. Amb totes les xacres d’un ser viu de molta edat, el plàtan és un bon resistent. Fins que a la dècada dels vuitanta es preveu la construcció d’un aparcament soterrani a la mateixa plaça: el projecte comporta la desaparició de l’arbre, cosa que mou un lament general de l’opinió pública de Girona. Però en aquella situació, una gironina, Montserrat Pumarola, decideix emprendre una acció resolutiva en defensa de l’arbre que està clarament en perill; és l’any 1987 i ella està motivada perquè la Direcció General de Política Forestal acaba de declarar arbre monumental el roure de Can Codorniu, a Sant Sadurní d’Anoia, i ensems es fa una crida institucional a tothom que tingui coneixement

A

Foto: Juanjo Valeros

d’algun arbre que mereixi tal consideració se serveixi comunicar-ho.

Sense perdre temps, Montserrat Pumarola s’adreça a l’esmentada Direcció General per donar notícia de la grandesa del plàtan del Mercat del Lleó, fent constar l’amenaça a què està exposat. El camí burocràtic sempre és massa lent i s’allarga perquè la reglamentació expressa que l’atenció dels arbres protegits de Catalunya ha d’anar avalada per l’ajuntament corresponent. La formalització de la lluita la porta, doncs, a l’Ajuntament de Girona i aquest s’interessa per la bona solució d’un conflicte que ja ha adquirit una popularitat notòria. La mobilització persistent de Montserrat Pumarola fa reflexionar l’opinió pública davant la possibilitat de perdre un arbre de silueta secular de Girona.

Finalment, l’empresa constructora de l’aparcament soterrat es mostra sensible al clam ciutadà en defensa del plàtan i decideix modificar el projecte inicial per respectar-lo, i deixa l’espai necessari per a les arrels, cosa que a l’empresa li repre-

senta la pèrdua d’unes places d’aparcament. Definitivament, també s’eixampla l’espai exterior de terra entorn de la soca i en queda millorada la perspectiva. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 2 de març de 1990 publica que el plàtan de la plaça del Mercat del Lleó queda enregistrat com a arbre d’interès comarcal de Catalunya. I l’any 1993 l’Ajuntament de Girona elabora un estudi sobre l’estat de conservació del plàtan i les seves arrels i se’n certifica el bon estat. Ja tenim un arbre amb història.

Jordi Vilamitjana, al Diari de Girona, fa el reconeixement d’aquell temps de lluita amb èxit: “Alguna vegada quan un ciutadà posa la banya amb obstinació se salva algun arbre. És el cas del plàtan de la Montserrat Pumarola, al Mercat del Lleó,un arbre magnífic que va estar a punt de ser estellat. La ciutadana Montserrat Pumarola, de tossuderia provada, va aconseguir salvar tan esplèndid arbre.”

Jordi Dalmau

24

Cultura

2011, Any Internacional dels Boscos.

Per què seguim desforestant?

A

mb la desforestació dels boscos, perdem oxigen, aigua i ecosistemes amb plantes i animals que no recuperarem mai més. Hi ha també els desastrosos efectes directes a comunitats i poblacions humanes que literalment moren i que han viscut en les selves, i de les selves del planeta, durant segles.

Tot i que fa temps que sabem que la tala de boscos indiscriminada suposa treure’ns recursos tan bàsics per a la supervivència com l’oxigen o l’aigua, ho seguim fent. I diem fem, perquè cadascun de nosaltres és responsable de la desforestació de boscos i selves, encara que en visquem lluny.

Se segueix desforestant perquè seguim demandant o acceptant serveis i productes que el planeta ja no pot continuar oferint. Empreses i

multinacionals sense cap mena d’escrúpols esgarrapen i perforen la terra i el mar, destrossant la vida.

Milers d’indígenes, camperols i defensors dels recursos naturals han estat i són assassinats per defensar el nostre ecosistema.

La greu crisi social i ambiental a què ens enfrontem es relaciona directament amb l’explotació incontrolada de recursos naturals i, per descomptat, amb la injustícia social, la desigualtat i la vulneració constant dels drets humans.

La prospecció de petroli, la construcció de grans infraestructures com les preses per a l’energia elèctrica, la mineria, els monocultius i la producció d’agrocombustibles, són algunes de las empreses que més mal causen als boscs i selves en tots els racons del planeta. Segons dades de la FAO, cada any es perden 13

milions d’hectàrees d’extensió forestal, una xifra escandalosa i veritablement preocupant.

Grans àrees de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia estan seriosament amenaçades. Només a l’Amèrica Llatina hi ha 800 milions d’hectàrees de selves tropicals -dues vegades la superfície de la Unió Europea-, que perdem a una velocitat vertiginosa.

A tall d’exemple, la indústria minera de l’or amenaça les glaceres de Xile i Argentina, selves i boscos de Nicaragua, Colòmbia, Equador i Perú. A Chiapas, a Mèxic, les comunitats denuncien els greus riscos ecològics i socials que generen les plantacions extensives de palma africana. A Hondures, la violència i la impunitat s’han instal·lat –també pels interessos que mouen les plantacions de palma- a la regió del Bajo Aguan. Al

Cultura Brasil, acaben de ser assassinats diversos defensors de la selva, mentre el seu congrés atorga impunitat a la desforestació amazònica. I el llistat de greuges continua: els indígenes embera katío que habiten la conca del riu Sinú, a Colòmbia, denuncien el mal que els ha fet la construcció de la presa Urrá I i les gravíssimes conseqüències de la construcció de la segona megapresa, Urrà II. Si canviem de continent tampoc millora el panorama. Des de Filipines arriba una demanda de socors per salvar l’illa Palawan, també greument amenaçada per la mineria que n’està devorant els boscos. Libèria, Costa d’Ivori, Ghana i Nigèria estaven coberts per una selva que s’estenia des de la costa fins a l’interior.

Però actualment, només en queden vestigis. La segona regió de bosc tropical més gran del món, la Conca del Congo, s’ha anat desforestant a raó del 0,7 % de superfície l’any.

Són tan sols algunes dades. La punta d’un iceberg que tothom hauria de conèixer. I la pregunta del milió seria: i jo què puc fer per protegir boscos i selves? Podem començar per canviar els nostres hàbits, especialment els de consum. I com a ciutadans, podem començar per assabentar-nos dels impactes econòmics, socials i ambientals que les multinacionals causen, denunciarles i rebutjar els seus serveis.

Maria Clara Suàrez, de Teixidors de Xarxes, Associació Internacional per a l’Educació, la Cooperació i la Sostenibilitat

25

Cirerer Creix, és immens. El vent sacseja les fulles i escampa la seva ombra en la tranquil.la tarda.

Primer, vestit de blanc: embriaguesa vegetal d’un perfum inesgotable... Més tard, el dolç vermell de tantes cireres a les enjogassades branques, suggestives, rodones, joia dels ocells que picotegen i dels infants que s’hi enfilen. Després, un silenci desolat s’escampa per tot arreu.

La imatge desapareix: un cop de destral destrossa en pocs moments els petits plaers del vell jardí.

Cirerer de la infantesa, nascut d’un pinyol que el pare va plantar.

L’aroma del temps no esborra el dibuix ni la dolçor de les cireres.

La vida és sempre així: un tenir, un no tenir, una llum, una foscor, una alegria, un desencís...

Fugaç record en el llibre de la memòria.

Imma d’Espona, del llibre “Les hores captives”

Llorer Per què els teus ulls són de silenci, etern llorer?

Deixa que els nens et mirin amb les mans, escolta les paraules que t’abracen, parla’ls del sol que brota lentament a l’ombra clara de les teves fulles.

El cor de l’arbre

Rosa Font

Roure centenari, robust i fem, et més antic dels arbres dels meus hiverns, la teva ombra m’acull en les tardes d’agost, sobre el terra de molsa, en la pau del bosc.

M’abraço a la soca, grisa i rugosa, Sento bategar el teu cor sota l’escorça.

Isabel Oliva

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Habituem-nos a resoldre els problemes sense anar al “Centro”.

E.H.

26

Racons

La Plaça Bell-lloc ujant pel carrer Nou del Teatre des de la Plaça del Vi i a mà dreta s'obre una petita plaça que moltes vegades passa desapercebuda ja que en realitat sembla l'ampliació del mateix carrer. Però no, aquesta placeta té no solament nom propi sinó també una història prou curiosa i segurament desconeguda pels gironins.

El seu nom suggereix poesia i cal adonar-se que un document ni més ni menys que de l'any 1683 ja fa un xic d'història de la plaça. Diu l'esmentat document que abans se'n deia "plaça de Mossèn Alemany" i més tard "plaça de Betlloc" o "plaça del Carrer Nou". Allà estava situada la casa senyorial de la família Alemany. L'any 1570 hi visqué el Magnífic Benet Alemany. Després tingué més importància la casa dels senyors Betlloc, nom escrit també "Bitlloch". L'any 1688 la casa era de Ramon Bitlloc i encara abans havia

P

estat de Galdric Coll i més antigament encara de la viuda Martí.

Podem veure amb tots els canvis de nom la importància dels "senyors" en èpoques passades, de manera que fins i tot el més benestant de torn feia canviar el nom del carrer o plaça.

El carreró que surt de la placeta a la banda sud tenia el nom de "carrer del Forn de Don Geroni Betlloch".

Entre aquest carreró i el carrer Nou hi ha un edifici on en la data esmentada hi havia la Confraria dels Paraires. Amb tot això hom veu que la casa de mossèn Alemany era la que toca a la plaça d'Espanya i a la plaça de Bell-lloc; la de Jeroni Belllloc era de la banda sud. Era, doncs, llavors una plaça força senyorial.

Es pot, en conseqüència, conjecturar que el nom primitiu del llinatge -i també de la plaça- i per tant el nom més acceptable és el de Bell-lloc; les altres grafies deuen ser corrupcions

populars d'aquell poètic topònim.

Tots sabem que els cognoms i els topònims s'escrivien segons l'empleat de torn, que en aquella època no solia tenir una cultura de gran nivell.

Abans de la guerra s'hi ubicà la Banca Clara Turó i ha anat canviant de botiguetes i edificis sense gaire carisma per a la ciutat ja que els edificis més elegants i visitats s'han ubicat en zones de l'Eixample, però fóra bo visitar la placeta i pensar en com devia ésser en les seves èpoques d'esplendor, veure amb el pensament els "senyors" de l'època i les boniques cases que s'hi ubicaren.

Forma part del Barri Vell i als que estimem Girona tots aquests racons ens fan recordar velles i belles èpoques que evidentment no tornaran.

El lloc es mereix una bona passejada.

Concepció Costa i Torró

Racons

Diverses imatges de la Plaça de Bell-lloc.

27

Fotos: Juanjo Valeros

La Plaça de Bell-lloc A

l cantó sud de la plaça el Vi s’inicia l’anomenat carrer Nou del Teatre, un carrer vell, estret i costerut que té un raconet petit, d’uns trenta metres quadrats, que s’anomena la placeta de Bell-lloc. És una placeta cèntrica i tranquil·la, però és un racó de la ciutat oblidat per molts gironins. Jo el recordo sovint perquè hi vaig viure alguns anys a prop i hi havia anat a comprar. Allà hi havia llavors una botiga de queviures, convertida actualment en una botiga de productes ecològics.

La botiga que jo recordo la portava un matrimoni, format per la Julita i en Pere. Eren dues persones de molt bon tracte, i en Pere jo el titllaria de “cachondo” perquè sovint feia riure la clientela amb els seus comentaris sobre la gent que veia pel carrer com, per exemple, les majorets de Germans Sàbat, que en aquell temps desfilaven per Girona.

La placeta de Bell-lloc continua essent avui un espai urbà recollit, sense la presència habitual de vehicles motoritzats. Això fa que sigui

gairebé un lloc idíl·lic dins el traüt de la resta de la ciutat que l’envolta.

A més de l’esmentada botiga, ara hi ha també una pensió i les entrades dels pisos, que no són gaire alts. El nom de Bell-lloc li ve, segons comenta l’historiador doctor Jaume Marquès en el seu llibre Girona

vella, de la família Bell-lloc o Bitlloc que hi habitaven al segle XVII, any 1688, concretament. Sembla que era una família de renom, fet que va provocar que la resta de ciutadans atribuís aquest nom a la placeta.

Montserrat Caballé

Ahir i avui

La Devesa

Ahir

28

Avui

Jardins de la Devesa. Ajuntament de Girona. CRDI (Fototipia Thomas, ed.).

Imatge actual de l’entrada dels Jardins de La Devesa de Girona. (Juanjo Valeros).