Cresol nº 69. Novembre 2011

El Cresol

Alboraia

Periòdic del Bloc

Fundat l’any 1987

Número 69. Novembre 2011

bloc@blocalboraia.info

Edita: Col·lectiu Bloc

L’exalcalde Álvaro arruïna l’economia d’Alboraia i ara damunt reclama diners a l’ajuntament En una carta, com a gerent del Consorci de Bombers, reclama a l’Ajuntament els deutes generats per ell

Estem farts de les mentides de Manuel Álvaro, exalcalde del PP d'Alboraia entre els anys 1999 i 2011. Durant l’actual legislatura el PP ja ens ha dit en algun Ple que està fart de què sempre el fem responsable de la mala situació econòmica actual de l'Ajuntament d'Alboraia. Però no és per a menys. Els membres de l'equip de govern d'Alboraia d'ara (PSOE, UPPA, Cialbo i BLOC-INDEPENDENTS: COMPROMÍS) sí que estem farts, però de trobar-nos forats i més forats, coses sense pagar i proveïdors reclamant justament els seus diners. És una realitat que l’anterior equip de govern del PP es dedicava a no pagar a ningú mentre es gastava milers d’euros en una

campanya partint-se de risa dels impostos i dient que ací ningú pagava impostos (el lema de la campanya era “¿impuestos a mi?, yo vivo en Alboraia”). Recorden la campanya? Patètica. Els veïns ara poden pensar amb raó el següent: “si jo cumplisc amb el deure de pagar els meus impostos i taxes (i si no ho faig puntualment em poden embargar), per què l’Ajuntament no paga als seus proveïdors?”.

Per arredonir-ho, el veí hauria de fer la reflexió de què si l’Ajuntament ha de pagar interessos de demora per culpa de no pagar en temps i forma, és ell qui els pagarà indirectament i això quan el ciutadà ha pagat a temps. Qui és el responsable d'aquesta situació? Per

a nosaltres té un nom molt clar: Manuel Álvaro i el PP. El "colmo" és quan arriba una carta a l’ajuntament el 14 d’octubre de 2011 en què Manuel Álvaro Manzano com a gerent del Consorci Provincial de Bombers de València li reclamava a l'Ajuntament d'Alboraia, és a dir, a tots

els veïns i veïnes, 753.666 euros.

En el ple l’actual portaveu del PP (partit de l’oposició) justificava la situació dient que havia de complir les seues obligacions com a gerent de bombers.

La pregunta és per què prèviament no va cumplir la seua obligació com a alcalde d’Alboraia de pagar-li puntualment als bombers o com a mínim d’impedir que el deute arribarà als límits a què ha arribat. Altra pregunta és com la Diputació de València posa de gerent del consorci de bombers a una persona que quan era alcalde va deixar de pagar-li a la Diputació més de 700.000 euros. Sabrà el president Sr Rus les raons que l'han dut a col·locar com a gerent a una persona amb eixos antecedents i que amb la seua actitud va posar en perill al Servei de Bombers. (passa a la pàgina 3)

www.blocalboraia.info

Honradesa Treball Propostes Justícia Bona Gent Paraula Gestió Participació Fets Diàleg

Compromís amb Alboraia

Joan Baldoví, candidat de Compromís-Equo

2

Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Compromís Alboraia vol una nova forma de governar

Gràcies a les 1.340 persones que van confiar el passat 22 de maig en Bloc-Independents: Compromís

Esquerra a dreta: Àngels, Francesc i Mábel

Regidories Bloc-Independens: Coalició Compromís Alboraia

Àngels Belloch (2a tinent d’alcalde): Cultura, Joventut, Esports, Normalització Lingüística, Patrimoni, Festes.

Francesc Pastor (6t tinent d’alcalde): Desenvolupament Local, Indústria i Comerç.

Mábel Redondo: Administració General i Modernització.

Les eleccions municipals del passat 22 de maig van dibuixar un escenari totalment nou a Alboraia: el PP perdia la majoria absoluta i s’obria una nova etapa en el nostre poble. El col·lectiu del Bloc, així com els independents que s’uniren a la candidatura Bloc-Independents: Compromís Alboraia, obtingueren uns resultats espectaculars, passant de 773 a 1340 vots, i triplicant la representació en l’Ajuntament d’un a tres regidors. La suma de les dos condicions ens va permetre ser un partit amb capacitat de decisió.

Per a poder governar, vam posar algunes condicions a la resta de partits. En primer lloc, la primera era deixar al PP en l'oposició.

També que el nou govern tinguera un alcalde progressita, donat que la suma de vots de PSOE i Bloc (8 regidors) era superior a la d'UPPA i Cialbo (5), i que l'alcalde triat ho fóra durant els 4 anys de legislatura. No volíem una alternança de quatre alcaldes durant quatre anys, ni alcaldes que tingueren una dedicació proporcional al nombre de vots obtinguts. També va ser una prioritat

per a Compromís, des del primer moment, que el govern prenguera les decisions a ser possible per consens.

Superat el tràmit de la votació i triat el nou alcalde, ara ens trobem governant i amb capacitat per a prendre decisions que afecten la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. Les peticions que ens fan arribar per correu, verbalment, o també que transmeten a uns altres membres del col·lectiu. És voluntat del Bloc-Independents: Coalició Compromís ser fidels al pacte signat, i esperem que els altres també ho siguen. Respectar les decisions que són de grup, i aquelles que són de cada àrea, treballar per a millorar globalment Alboraia. La situació econòmica del nostre poble ens està obligant a fer autèntics malabarismes per a continuar donant serveis en les principals àrees, però al mateix temps per a atendre les noves peticions ciutadanes. És voluntat nostra, també, dur endavant la major quantitat possible de propostes que figuraven en el programa electoral. Per tot açò, demanem la col·laboració, les

Citem les veïnes i els veïns a una reunió informativa en el saló de plens de l’ajuntament per a parlar de qualsevol tema municipal

idees i aportacions de tots els ciutadans i ciutadanes, i ens posem al seu servei, com sempre hem estat.

L'assamblea ciutadana organitzada per al pròxim dimecres 23 de novembre en el Saló de plens de l'ajuntament, a les 19.30 hores, és una fórmula per a debatre i parlar entre tots i totes els temes que considereu prioritaris en la gestió municipal. Els regidors i el col·lectiu estem per a servir els ciutadans i les ciutadans, d'aquells que ens han votat i dels que no, i per això escoltarem i intentarem explicar qualsevol dubte que els ciutadans ens transmeten, a banda de replegar propostes per a dur-les a l'ajuntament i fer-les realitat.

Enric Valor i el grup musical Carraixet, el merescut homenatge que Alboraia dóna a aquests valencians il·lustres Actuació de Carraixet a l’Auditori

El lingüista Enric Valor

Alboraia ha reconegut alguns dels seus fills més compromesos, amb motiu dels Premis 9 d’Octubre. Es va destacar la tasca de la veïna i fundadora, entre d’altres, del Pas a Pas, Amparo Cortés (Premi a la Solidaritat i a la Integració). Al Grup Carraixet (Premi Cultura, Festa i Tradició) se li va reconéixer la seua trajectòria cultural, la seua tasca de redreçament de la música en valencià, i especialment es va destacar el paper del músic Lleonard Giner. També es va reconéixer l’Equip A Aleví de l’Alboraia UD (Premi al Mèrit Esportiu); al mestre Teodoro de la Fuente Jurado (Premi Educació); i a Vicent Alonso Salvador (Premi Arts). Àngels Belloch, una dels tres regidors de BlocIndependents-Compromís a Alboraia, va lliurar el

Premi Cultura, Festa i Tradició als components del grup Carraixet. Per a finalitzar l’acte el grup Carraixet van actuar cantant clàssics del seu repertori.

D’altra banda, Alboraia ha acollit una exposició que ha reconegut la tasca del filòleg i escriptor Enric Valor. La mostra va estar en la casa de cultura José Peris Aragó i va rebre la visita d'algunes de les escoles del municipi, així com de nombroses persones interessades. Des d'ací volem recordar que Enric Valor és fill adoptiu d'Alboraia arran d'una moció que el Bloc va presentar al Ple poc després de la mort de Valor. Es va fer un acte institucional on, entre d'altres, va participar el rector de la Universitat de València d'aquell moment, Pedro Ruiz Torres.

Compromís defensa el traçat alternatiu que trau l’AVE de la comarca de l’Horta Nord Els diputats de Compromís Enric Morera, Fran Ferri, Juan Ponce i Josep Maria Pañella, s’han reunit amb representants de la Plataforma Per l’Horta i també amb el regidor del BLOC-Compromís per Alboraia, Francesc Pastor, per a preparar iniciatives per defensar la comarca i evitar el greu impacte social, paisatgístic i mediambiental que pot generar l’actual traçat de l’AVE al seu pas per l’Horta Nord.

Morera ha explicat que tant des del grup parlamentari Compromís com des dels diferents grups municipals que té la coalició en l’Horta Nord, “defensem el traçat alternatiu que han proposat molts ajuntaments de la comarca i que es tracta d’un recorregut que ix des de la ciutat de València amb direcció a l’aeroport de Manises, on fa parada, i després la línia discórre paral·lela al By-pass”.

Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Un ayuntamiento arruinado por los anteriores gestores

3

“Reflexionen los lectores si merecen la confianza en las próximas elecciones quienes a nivel local, autonómico o estatal han gestionado de esta manera”

Adrián Mazarío,

Vecino de Alboraia Uno de los principios que dicta el sentido común y la voluntad real de servicio es que cuando uno es responsable de las cuentas públicas no debe permitirse alegrías en las que no hubiera incurrido si el patrimonio y los ingresos que administrase hubieran sido los propios. Más aún, si en la gestión de lo público, uno debe ser incluso más exquisito que en lo propio, ya que lo que gestiona no es suyo, sino que es el legado que dejaremos a las generaciones venideras.

A la vista de determinados datos

que a continuación se exponen, ustedes juzgarán si lo que ha ocurrido en nuestro municipio es acorde con el principio antes expuesto o si, por el contrario, lo que ha pasado es que se ha trabajado pensando más en una rentabilidad electoral que en el interés del pueblo. Primero, se ha de tener en cuenta que la anterior corporación firmó en los pasados meses de febrero y marzo convenios con diversos proveedores para refinanciar una deuda que había sido incapaz de pagar en los plazos previstos. Sus consecuencias son las siguientes: El no haber podido pagar cuando correspondía supone un regalo envenenado que han dejado para la nueva corporación salida de las urnas. Referida sólo a estos convenios, la deuda que, de acuerdo con el plan previsto de pagos, existiría a 30/09/2011, sería de 15.423.580,41 euros. Este montante es, para que se hagan una idea, el total del presupuesto municipal anual actual.

Estos convenios conllevan unos planes de pagos que obligan a desembolsar a la nueva corporación

municipal salida de las urnas 3.175.490,58 euros en concepto de intereses. No es necesario decir hasta dónde pueden dar 3 millones de euros en servicios para Alboraya si no hubiera que destinarlos a intereses. Según estos convenios, al final de la legislatura, tras los pagos previstos a 31/03/2015, quedarán aún 13.664.630,50 euros de deuda pendiente de amortizar.

De hecho, algunos de los convenios obligan a pagos a la Corporación Municipal hasta el año 2.020.

El deute de Manuel Álvaro amb el Consorci de bombers (ve de pàgina 1) Deute de l’Ajuntament d’Alboraia amb Bombers

Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010

102.756 euros 108.984 euros 134.322 euros 145.476 euros 142.866 euros 119.262 euros ---------------------753.666 euros + interessos*

Per descomptat, esperem que els motius no siguen per la seua gestió econòmica quan fon alcalde. En la carta de la gerència de bombers, Manuel Álvaro, com a gerent, diu dos frases per a emmarcar: “Por lo tanto, el primero de noviembre de cada año (2005, 2006, 2007, 2008, 2009 y 2010) debieron quedar canceladas las aportaciones de ese ayuntamiento correspondientes a esas anualidades” (ell era alcalde d'Alboraia en eixe moment). L’altra frase és: “Nos permitimos hacerle notar que los gastos del Consorcio son, en su mayor parte (aproximadamente un 90%), gastos de retribuciones cuyo pago no admite demora”.

*Hem de recordar que encara que es convenie amb els proveïdors el pagament del deute, aquestes empreses o entitats li cobraran interessos a l’Ajuntament d’Alboraia, és a dir a tots els veïns i veïnes

En el Ple municipal d’Alboraia el senyor “gerent” i ara ‘líder’ de l'oposició, ens diu que l’Ajuntament hauria d’arribar a un acord amb Bombers per al pagament d'eixe deute mitjançant un conveni. Amb aquesta situació ens ve al cap una expressió en castellà que diu “Juan Palomo yo me lo guiso yo me lo como”.

Ell fa el deute i ell diu ara com s’ha de pagar aquest. Si no fóra per la situació tan desesperada econòmicament parlant de l’Ajuntament, sonaria a acudit roïn. Sr Álvaro: el club de la comèdia actua a Alboraia però en l’auditori, no en el saló de plens. Àngels Belloch, regidora

Además, en el Informe de Intervención que acompaña la Liquidación del Presupuesto 2.010 de nuestro ayuntamiento, entre otros, se pueden ver los datos siguientes: El remanente de tesorería, que es el dato más significativo para reflejar la imagen fiel de la entidad a corto plazo es de 22.069.577,05 negativos. Simplificando para que se entienda, lo que sería comparable a nuestra economía doméstica, quedarse a cero en tesorería es quedarse un mes sin saldo en la cuenta para los gastos corrientes:

luz, agua, comida, gastos escolares, aficiones –sin contar la hipoteca, que lleva un esquema de pagos a largo plazo-. Imaginen la situación cómo es de grave con tal remanente negativo: condenados a pedir préstamos y financiación de manera continua o a renegociar pagos, todo ello con la carga correspondiente de intereses. Un ciclo perverso que sólo un monumental esfuerzo de austeridad continuado a lo largo de varios años podrá lograr que se salga de él.

Si ahora miramos a las deudas a largo plazo, los intereses devengados en 2.010 son de 508.052 euros. Eso significa que lo que se debe a largo plazo superará, posiblemente, los 20.000.000 de euros. Más sacrificio a añadir al esfuerzo de austeridad, hasta que se amortice o se disminuya sustancialmente esta cantidad.

Por favor, reflexionen los lectores si merecen la confianza en las próximas elecciones quienes a nivel local, autonómico o estatal han gestionado de esta manera. Y dónde está la responsabilidad de cada uno en esta crisis.

4

Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Llibre ‘Guerra Civil i postguerra a Alboraia. 1936-1944’

El periodista Agustí Hernàndez Dolz, que en les passades eleccions va ocupar el número 4 de la candidatura de Compromís Alboraia, prepara un llibre amb testimonis i fets succeïts a Alboraia durant la Guerra Civil El periodista Agustí Hernàndez Dolz prepara el que serà el seu tercer llibre amb temàtica vinculada a Alboraia. El títol del nou treball és ‘Guerra Civil i potguerra a Alboraia. 19361944’. Hernàndez Dolz ha escrit el llibre ‘Alboraia. Cultura i festa’ -no publicat-, i és autor, junt amb el també escriptor Cristòfor Martí, del llibre ‘Alboraia.

Memòria Gràfica I’, que ha tingut una bona acollida entre els alboraiers i les alboraieres.

Hernàndez Dolz està realitzant este nou llibre -que té previst traure durant la primera meitat del 2012- des de fa alguns anys.

Ha investigat en l’Arxiu Municipal, els Tribunals Militars de Madrid o en l’Arxiu General de l’Administració, però sobretot ha fet treball de camp a Alboraia. No debades, s’ha entrevistat amb fills, nets, nebots i familiars en general dels protagonistes de la Guerra i la postguerra a Alboraia.

També de les víctimes de la mateixa.

Així, el treball té com a fil argumental els llibres de plenaris de l’Ajuntament d’Alboraia, en els quals es narra com era la vida municipal en període de Guerra, i es pot conéixer els protagonistes de la vida pública del nostre poble d’aquell moment. Qui eren, què pensaven, què feren els regidors.

per casualitat, i llavors és quan va despertar el meu interés per conéixer tot el que va ocórrer a Alboraia durant estos anys”, diu Hernàndez Dolz.

Cristòfor Martí (esquerra de la imatge) i Agustí Hernàndez (dreta), els autors del llibre ‘Alboraia. Memòria Gràfica I’.

Segons Hernàndez, “hi ha moltes persones que durant la Guerra van desaparéixer, altres que van morir en el front o altres que van morir en el principi de la Guerrra Civil, i la voluntat del llibre és retratar, amb noms i cognoms, eixes persones, fer-los un homenatge i recordar-les com a part important de la memòria col·lectiva del nostre poble. Un altre capítol important el formen aquells i aquelles que van ser condemnats pel règim franquista, inhabilitats professionalment, o empresonats’.

‘Guerra Civil i postguerra a Alboraia. 1936-1944’ també incorporarà el testimoni de persones que conegueren la Guerra Civil i poden parlar d’aquests fets

en primera persona. “Moltes d’elles ja no viuen, han anat morint els últims anys”, diu Hernàndez.

“El llibre té com a finalitat que puguem conéixer millor què va ocórrer a Alboraia durant este temps amb la documentació de què disposem. La Guerra Civil explica d’una forma molt clara moltes coses que posterioment han succeït a Alboraia”, diu Hernàndez. Cal recordar que l’avi d’Agustí Hernàndez Dolz, Agustín Hernández Lidón (19001962) va ser un dels quatre regidors que la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) va tindre en l’Ajuntament d’Alboraia entre 1937 i 1939. “Vaig descobrir este fet farà uns cinc anys,

Vida quotidiana El llibre també aportarà una vessant important sobre Alboraia.

Com era la vida quotidiana en un poble en situació de Guerrra. Les actes dels plenaris ofereixen informació de primera mà sobre aquesta vessant. Els bombardejos (sobretot l’estació), la construcció de refugis antiaeris, l’acollida de refugiats, per exemple de Gibraltar, reunions ‘clandestines’ en cases d’horta, la municipalització del cementeri i la conversió de l’església en un magatzem municipal, la construcció d’algunes de les principals vies de comunicació del municipi, o també de l’Escola rural de Santa Bàrbara, enderrocada la passada legislatura pel PP, són alguns dels fets esdevinguts a Alboraia durant el període estudiat al llibre.

També es podrà conéixer altres capítols que, tot i pertànyer a l’esfera íntima de famílies d’Alboraia, es donaran a conéixer: cartes i testimonis de persones empresonades o desaparegudes. En la columna següent llegim la declaració judicial d’una víctima de la Guerra, en el seu expedient de depuració com a mestre.

Declaració de l’alcalde Salvador Martínez en el seu expedient de depuració com a mestre “Otras cosas que podrían hablar en favor mío, son de tan poca monta que no vale la pena mencionarlas. Me basta con la satisfacción del deber cumplido y la tranquilidad que a la conciencia da tal satisfacción, para que el día de mañana, al volver a mi escuela, pueda, con la frente bien alta, hablar a mis niños de amor, de paz y de respeto entre todos los semejantes, por ser el mismo que les habla quien dio ejemplo de cordura y sensatez, cuando las circunstancia le coaccionaron para ser llevado a un cargo desde el que se impuso para no tolerar ni un desmán, ni un perjuicio, por pequeños que hubieren sido, para con los que como él, españoles eran y dignos de todo aprecio, fuese cual fuese su pensamiento político o confesional.

Alboraya, 13 de mayo de 1939.- Año de la VICTORIA”.

L’Arxiu Municipal té uns continguts de gran valor (Fons Serra, Vilar, Senent i Juli Just), que els veïns podran conéixer en breu

Mabel Redondo,

Regidora Administració General i Modernització

Deixant de costat el desficaci econòmic que ens hem trobat darrere la gestió de l’anterior equip de govern del PP, m’agradaria traure a la llum el malbarat de coneixement que aquest poble acumula i no s’aprofita. Una de

les nostres riqueses més preades és el que sabem, i això amb una nova òptica de les coses s’ha de posar en valor. Tenim exemples com el saber dels col·lectius, que s’aprofitarà amb la participació; el saber dels llibres, que es rellançarà des del nostre Servei de Biblioteca, i el saber de la nostra història, i això es troba al nostre Arxiu municipal.

El nostre arxiu municipal és un més dels exemples d’oblit i menyspreu que ens hem trobat.

Per resoldre eixa situació i tornarli el prestigi que mereix s’estan posant en marxa diverses iniciatives. Ja està preparada l’estructura de la nova web de l’Arxiu municipal. A dia de hui està en procés de transcripció de la informació, i podreu veure com entre d’altres coses interessants comptem amb diversos fons molt importants. Són el Fons Serra, en

de José Vilar Martínez). El fons són 29 plaques de cristall i 40 d’acetat. Ha sigut este el moment des d’aquell any, quan l’Ajuntament d’Alboraia s’ha preocupat de tindre mitjans Llauradors d’Alboraia, en la paret del cementeri, per a posar en CM en plena faena de garbellar. valor el mencionat fons). negatius, el material fotogràfic També hem de destacar l’imdel qual procedeix de l’activitat portant Fons Juli Just (Es tracta de professional i comercial de dos l’arxiu personal i de funció de fotògrafs locals: José Serra Julio Just Gimeno, polític esBallester i José Serra Vilches, panyol que naix a Alboraia en pare i fill, respectivament.

1894 i mor a París en 1976. Va ser També tenim el Fons Vilar Ministre d’Obres Publiques entre (l’origen del qual surt de la inicia- el 15 de setembre de 1936 i el 15 tiva de cessió, en febrer de 2000, de maig de 1937, a més de vide Mª Pilar Vilar Samper, hereva cepresident del Govern Espanyol

en l’Exili durant el franquisme).

També cal destacar l’important Fons Senent, comptem amb la seua correspondència particular però també amb les cròniques que ell va escriure sobre Alboraia de 1955 a 1992 (relats de la “seua visió” dels esdeveniments).

Portes obertes La regidoria que encapçale té uns altres projectes per a posar en valor tot el nostre saber. Així, volem contactar amb la Universitat de València, volem dirigir-nos a col·lectius d’investigadors, volem també fer arribar a tots els veïns i veïnes d’Alboraia aquest coneixement programant jornades i visites a l’arxiu, entre d’altres iniciatives.

Com veieu molta feina per a fer i amb molta il·lusió, pel que pot representar per a un poble com el nostre.

Novembre 2011

5

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Anàlisi electoral: PSOE i el PP van perdre al voltant d’una tercera part dels seus vots en les eleccions municipals UPPA i Bloc-Independents: Coalició Compromís Alboraia experimenten els increments més importants de vots a costa del PP i del PSOE, respectivament / Cialbo ha aconseguit mantindre els dos regidors

Dediquem un espai per a analitzar els resultats electorals d’Alboraia, de forma que aquelles persones interessades, puguen conéixer la nostra versió dels fets. No només analitzem els nostres resultats, sinó també els de la resta de partits i coalicions del municipi.

Com a punt de partida de l’anàlisi, si comparem els resultats de 2011 amb els de 2007, dos són els principals canvis. El primer és l’escissió del PP i l’aparició d’una nova formació política, Unión Popular de Alboraya (UPPA), encapçalada per l’exregidora del PP, i exsecretària general del mateix partit, Carmen Peris. A Peris la van acompanyar destacats exmilitants populars. UPPA va obtindre 1.496 vots, el 13,28% del total, i tres regidors. El Partit Popular (PP) va obtindre 4.894 vots el 2007 (un 44,39%), i 3.651 vots en 2011 (un 32,40%). És a dir, el PP va perdre, en números absoluts 1.243 vots, i un 11,99% de suport electoral de 2007 a 2011. La majoria dels sufragis a UPPA foren del PP, qui es va trobar que grans obres com el soterrament de vies no li serviren per a mantindre la majoria absoluta.

L’altra gran variació electoral patida a Alboraia és el fort ascens experimentat pel Bloc. La candidatura encapçalada per Àngels Belloch va incorporar nous militants del Bloc, així com també un ampli ventall de persones independents que confiaren en la gestió dels 4 anys d’oposició. Tot va donar lloc a la candidatura Bloc-Independents: Coalició Compromís Alboraia, que va passar de 773 vots l’any 2007 (un 7,01% del total) a 1.340 vots (un 11,89% del total), en el 2011. La víctima d’aquesta pujada va ser el Partit Socialista d’Alboraia, que va passar de 2.956 vots l’any 2007 (el 26,81%), quan el candidat va ser Josep Moratal, a 2.094 vots quatre anys després (el 18,58%), amb Miguel Chavarria, actual alcalde, al front. És a dir, 860 vots menys.

Hem de tindre en compte, a més, que la participació va pujar en 2011 respecte a 2007, un 72,7% i un 71,1% respectivament, i que el cens electoral també va pujar en 2011: 11.744 persones votaren en 2011, enfront de les 11.353 de 2007. Malgrat això, tant el PP com el PSOE van experimentar un fort retrocés electoral. En el cas del PSOE de vora la tercera part del seu suport fa quatre anys, i en el del PP,

Evolució del vot municipal PP i PSOE 4500

4000

3500

Vots PSOE:

Vots PP:

PSOE

1540 1531

2260

2151

2877

1458

2008 2956

1411

1218

1396

2534

3207

4882

4894 3651

1983

1987

1991

1995

1999 2003

2007 2011

2094

3000

2500

2000 1500 1000 500

Any Elecció

AP-PP 1979

Resultats de Bloc-Independents: Coalició Compromís

El principal suport de la candidatura es concentra, per aquest ordre, en el centre històric (amb percentages d'un 15% de mitjana), l'eixample sud i el Palmaret est, l'oest de les antigues vies del Metro, Patacona i Saplaya/Horta. És de destacar que Compromís en mol-

tes zones ja tenia percentatges d'al voltant del 8% i en aquestes zones l'increment s'ha produït d'una forma moderada (fins al 12, 13%), i en aquelles on era més baix (Patacona, oest vies, Palmaret) s'ha doblat la representació. Menció a banda mereix la secció 1 del centre histò-

ric, que és on el PSOE més es desploma i Compromís assoleix els seus resultats més alts: un 19.23%, sent la segona força més votada per darrere del PP. Cal destacar que en el conjunt del centre històric, Compromís va guanyar en vots i percentatge al Partit Socialista.

Esquerra Unida, Junts per Alboraia, Coalició Valenciana, UPyD i Unidos por Alboraya quedaren sense representació al no arribar al 5% dels vots totals

dre menys percentatge de vots, però també va deixar-se al voltant d’una quarta part del seu electorat. El PSOE només pot dir que ha pujat a Port Saplaya, d’una forma pràcticament imperceptible.

La davallada del PP ha sigut molt més uniforme al llarg del municipi, si bé els de Manuel Álvaro s’han desplomat especialment en l’Eixample sud, on han passat del 39,06% en 2007, al 23,91% en 2011. Els feus del PP actualment són Patacona (39,09% dels vots), on ha perdut només sis punts respecte a 2007 (i on UPPA, el seu principal competidor, ha tret uns resultats discrets, per baix del 6%), i també Port Saplaya i l’horta, on no obstant ha perdut prou recolzament.

Podem dir com a complement, que on millor ha resistit el PP l’embat d’UPPA ha sigut en les

seccions pròximes a les vies del Metro (1, 4, 5, 6, 8 i 9), fet que fa pensar que el soterrament de vies ha mitigat en part la forta caiguda global municipal del PP. El PP va guanyatr les eleccions municipals en totes les seccions i taules d’Alboraia. Els percentatges de les seccions estan calculats restant els vots en blanc l’any 2011.

quasi un 30% dels vots. A més, la caiguda dels socialistes va ser molt significativa en zones com la secció 1 del Centre Històric, on a dures penes superaren el 10% dels sufragis (11,34%), perdent més de la meitat dels seus vots; i el que històricament ha sigut el seu feu, la secció 5 (on passaren del 36,1% en 2007, al 19,8% en 2011. En el Palmaret, Patacona i l’Eixample sud, el PSOE va per-

Altres partits Respecte als altres partits que es presentaven a les eleccions municipals, el cinqué i últim que ha obtingut representació, Ciudadanos por Alboraya (Cialbo) ha demostrat que malgrat l’enfrontament i la bipolarització de les opcions de la dreta local, ha resistit i té una àmplia base social.

Els de Javier Balaguer han perdut 67 vots (d’un 8,84% a un 8,06%) i mantenen els seus dos regidors.

Entre les forces extraparlamen-

tàries hi ha una sorpresa, és el partit Unidos por Alboraya (UPALB), que amb el jove Diego González al front, és, junt amb Compromís, el responsable de la davallada socialista. Este partit, on també s’incorporaren altres persones conegudes en el municipi, va estar a punt d’obtindre representació municipal, i sumà 529 vots (un 4,69%). Cal recordar que per a obtindre representació al Ple s’ha d’obtindre com a mínim un 5% del total dels vots emesos vàlids. UPALB va tindre uns resultats molt irregulars. Així, en algunes zones del poble com les seccions 5 i 6 va ser la 3a o la 5a força, respectivament, amb percentatges molt alts, però només va passar del 5% en 3 de les 12 seccions d’Alboraia.

Esquerra Unida (EU) el partit encapçalat per Vicent Adell, ha quedat per segona legislatura consecutiva fora del Ple municipal, en una conjuntura, on, a més, EU ha pujat significativament en molts municipis, però no a Alboraia. Respecte a 2007, EU ha obtingut un percentatge semblant (537 vots, un 4,77% en 2011; 514, un 4,66 fa quatre anys). No obstant, analitzant els seus resultats, s’observa una lleugera tendència al retrocés en totes les taules excepte a Patacona, on EU va obtindre un 9,14% dels vots. En zones del poble com per exemple el Centre Històric, EU té percentatges entre l’1,5 i el 2%. La falta de presència pública durant quatre anys ha sigut castigada per l’electorat. En les zones més allunyades del centre urbà pròximes a València, i amb més població nova, és on EU trau els seus millors resultats.

La coalició Junts per Alboraia: Esquerra-SI-Iniciativa-Acord Municipal va obtindre un 2,99% dels sufragis en les eleccions de 2011 (337 vots). El grup encapçalat per Carles Onsurbe només va superar el 5% dels vots en una secció electoral, la 2 (una de les menys poblades), i en altres com Saplaya/Horta, Patacona i la 6 no va arribar al 2%. No obstant, Junts per Alboraia va ser un dels partits que feren una campanya electoral més a peu de carrer dels deu que concorrien a les eleccions municipals.

Finalment, també es van presentar Unión Progreso y Democracia (encapçalat per Justo Coll i que va obtindre 251 vots, un 2,23%), i Coalició Valenciana, amb Antonio Pechuán, que va traure 125 vots (un 1,11%).

6

Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Algunes de les propostes electorals de Compromís-Equo http://explica.compromis.ws/

La residència que volem a Alboraia (segona part)

Cristòfor Martí, Veí d’Alboraia

Tot i que la idea és vella, potser, hi ha arribat el moment d’emprendre’n l’aventura. No volem pistes de ball, eh! Entre d’altres motius, perquè ballar es pot fer a qualsevol banda. Per què no? Però viure dignament l’última etapa de la vida, a Alboraia, ni és possible hui ni pareix que ho serà si no ens deicidimi els ciutadans a prendre’n la iniciativa.

Ben pensat, la intervenció de l’autoritat, encara que sembla més

Alboraia té una llar del jubilat, però cal una residència en el nucli urbà.

pròxima i receptiva en aquest moment, no és del tot imprescindible.

L’empresa la podem escometre a títol personal un grup d’interessats.

La crisi, que ha acabat posant finalment les coses, cadascuna al seu lloc, deixa a la nostra disposició alguns solars molt adequats. A més, els professionals de l’obra, busquen feina, es pot triar i els jornals s’han moderat.

El grup local del BLOC i, per-

sonalment, Cristòfor Martí, estem disposats a temptar-ne l’aventura.

De nosaltres i de la resta dels ciutadans d’Alboraia depén que açò puga ser realitat abans d’acabar aquesta legislatura.

Si n’estàs interessat/da, posa’t en contacte amb la gent del BLOC o amb Cristòfor directament.

El projecte pot anar avant. I el que és més important: ACABAR BÉ!

Novembre 2011

7

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Intervindran:

Àngels Belloch Francesc Pastor Màbel Redondo

Pregunta i els regidors responen

Regidors de Compromís

En democràcia un no sempre fa allò que més volguera. Quan un està en un equip de govern amb més partits, de vegades les teues posicions no són les majoritàries i no és possible que les teues preferències siguen aquelles que es facen, com ha ocorregut en la celebració dels bous al carrer. Era el nostre compromís electoral dur la seua realització a una zona no habitada del terme municipal com demanen molts veïns i veïnes (per exemple el polígon industrial), i ens hem trobat que, donada la presió de la resta de partits polítics i les penyes taurines, els bous s’han continuat realitzant al Centre Històric, en els carrers Almàssera, Placeta Mestre Giner, Degà Sanfeliu, Nou d’Octubre i Metge Juliá.

En el cas de la celebració de bous al carrer, Bloc-Independents: Coalició Compromís defensa la necessitat d’encetar el debat de la ubicació i que aquesta activitat es realitze en zones no habitades. Els nostres motius són, creiem, racionals: seguretat; millora accessibilitat al recorregut; tenim un Centre Històric acabat de remodelar; obstaculització al trànsit rodat; i molèsties als veïns (impedir la mobilitat, sorolls fins a altes hores de la matinada, etc). Quan es pensa en els bous en el Centre His-

Comunicat sobre els ‘Bous al carrer’

Bous al carrer l’any 2010.

tòric, ens dóna la impressió de què es pensa que són pocs veïns. S’imaginen la realització de bous al carrer en l’Avinguda Ausiàs March, al carrer Diví Mestre o a Port Saplaya? Nosaltres tampoc.

Per què ha de ser al Centre Històric? Els afectats no són només els veïns d’aquests carrers, sinó molts altres colindants, que pateixen diverses molèsties.

En allò que fa referència al Centre Històric acabat de remodelar hem de dir que per exemple els “bolardos” si no es lleven poden ser un obstacle per als corredors (que poden caure) i si es lleven és una despesa injustificable per a molts veïns en les actuals circumstàncies econòmiques.

En allò que es referix a les queixes veïnals hem de dir que som conscients d’aquestes i de la frustració de moltes persones que consideren que no se’ls fa cap cas. El veïnat ha de saber que han hagut prou queixes de persones per la realització de bous al carrer. Les penyes apel·len al dret a passars’ho bé fent bous, però també hem d’escoltar a aquells que reclamen el seu dret a descansar, a la llibertat de circulació i a la seguretat.

Compromís d’Alboraia pensem que en l’actual cojuntura, en què es vol donar protagonisme a la ciutadania mitjançant un consell de participació, s’han d’encetar determinats debats com aquest, sense por i amb tranquil·litat.

Un altre argument és el finançament. L’Ajuntament d’Alboraia, a més de facilitar la ubicació, ha pagat el segur dels bous al carrer.

En una conjuntura de retallades econòmiques, on cada vegada podem donar menys serveis i ni tan sols atendre molts temes prioritaris com caldria -educació, sanitat, atenció a les persones amb menys recursos...-, hem finançat amb 3.500 euros aquesta festa, quan la gran majoria d’associacions no reben ni una cèntim. I en una conjuntura en què estem fent autèntiques piruetes per a estalviar i buscar activitats atractives, però amb el menor cost possible o inclús gratuït.

Ubicació i seguretat Per acabar ens agradaria recordar dos arguments d’aquells que no entenen la nostra postura.

D’una banda diuen que els bous són “al carrer” i que si es fan en el polígon ja no són el mateix. Hem de dir que a Paterna fa uns anys pareixia que s’anava a acabar el món quan la cordà passà a celebrar-se en un recinte tancat (coetòdrom). Ara, en aquesta ciutat s’ha guanyat en seguretat i la possibilitat de què s’afecte negativamente a les propietats o a persones que no volen participar en la cordà s’ha reduït pràcticament a zero.

Defensem que un tema com aquest ha de ser tractat en un foro on els veïns i veïnes puguen debatre què fer Altre argument que s’utilitza per a rebatre els nostres arguments respecte als bous al carrer és que les molèsties provocades són equiparables a les processons o altres manifestacions festives. Hem de dir que molt possiblement els bous són l’única manifestació festiva que impossibilita durant hores l’exercici del dret a la lliure circulació. Un no pot eixir al carrer a pendre la fresca quan li abellix quan hi ha bous però sí quan hi ha qualsevol altra manifestació festiva tradicional valenciana.

En qualsevol cas pensem que en una societat democràtica i adulta com l’alboraiera, aquest tema i altres s’han de tractar en foros on puguen participar tots els col·lectius afectats (veïns afectats per la celebració dels bous al carrer; i aficionats als bous al carrer) i arribar a un consens. És la nostra voluntat, i anem a treballar en aquesta direcció.

8

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia

Novembre 2011. Número 69

Aitana Mas, candidata per Alacant

Miting candidats Compromís-Equo al Congrés i al Senat

Helana Malonda, candidata per València

Dimarts 15 novembre.

19.30 hores Casa de cultura Alboraia c/Mar, 1

Enguany el Bloc juga amb el número 64.133. Demana’ns-el!

La pots aconseguir demanant-la per correu electrònic o acudint als actes del partit. També en les reunions del col·lectiu dels dimecres

El col·lectiu del Bloc d’Alboraia enguany juga al sorteig de loteria de Nadal amb el número 64.133.

Cada papereta és a 3 euros. Ens pots demanar la teua participació a través del correu electrònic (bloc@blocalboraia.info), també

a través de qualsevol militant o simpatitzant, acudint a qualsevol dels actes públics, o acudint a la seu del Bloc, situada en el carrer Ramon i Cajal, els dimecres a partir de les 19 hores (horari de reunions del col·lectiu). Com saps,

en anys anteriors la loteria ha tocat en diverses ocassions.

També volem donar les gràcies a aquelles persones que quan han tornat els diners, no han volgut recuperar-los, fet que és una gran ajuda per al col·lectiu.

Sense comentaris. Condemnen el Bloc d’Ontinyent per vendre loteria en què jugava amb la cara de Carlos Fabra, a qui li ha ‘tocat’ la loteria ja prou vegades. D’ací el lema, ‘La loteria que sempre toca’, i que damunt va eixir en el sorteig últim del Niño.