La denúncia sobre Manuel Álvaro •4
www.elcresol.info
El Cresol Alboraia
d'
Una publicació de
Mé
s
Núm. 71 Maig-Agost 2013
e
sd
0 70 res atu des n ig ga le
ep arr
#soterremeldeute •5
Una nova etapa amb més Compromís
Tot el que voleu saber sobre la fi del quatripartit •2-4
I a més a més.. -Joves amb Compromís •6 -Compromís per la Diversitat •7 -Compromís amb la transparència •7 -Festes i Miracle dels Peixets •10
•8-9
Editorial El Cresol (fundat el 1987) Núm. 71 · Maig-Agost 2013 elcresol.info Les opinions i manifestacions ací publicades són responsabilitat exclusivament dels seus autors Edició Coalició Compromís per Alboraia C/ Ramón y Cajal, 22 46120-Alboraia alboraia@compromis.ws Portada Façana de l'Ajuntament d'Alboraia Autor: Arxiu municipal Col·laboracions en aquest número Ramon Gimeno, Josep Dolç, Màbel Redondo Imatges Joan Josep Pastor, SXC, Mariscal, Àngels Belloch, SocVoro (Panoramio.com), Josep Pla Narbona Disseny i maquetació mescreatius.com
Una nova etapa
amb més Compromís
L
a nova etapa política que comença ara sembla tremendament complicada. Estem en una situació de minoria i tots haurem de fer un esforç per gestionar correctament el dia a dia i, mentrestant, trobar solucions als problemes importants. Un període així necessita, creiem, una gran transparència i claredat en l’exercici de la política. Per això volem aclarir quina és la nostra posició: Després de la retirada de competències per part de l'alcalde a Carmen Peris, i l'abandonament del govern municipal per part d’UPPA, cap dels membres del quatripartit va
convocar una reunió conjunta a quatre bandes per tractar de salvar el pacte. En la situació actual, donat que no hi ha una majoria alternativa que assumisca el govern municipal, entenem que tenim l'obligació de seguir donant suport a l'actual govern en minoria, considerant que es mantenen els objectius i política inicials. Conscients del nou escenari polític que significa el govern en minoria, som partidaris de consensuar amb totes les forces polítiques representades al nostre ajuntament les decisions més rellevants, sempre que resulten, de manera efectiva, en una millora de la difícil situació que patim.
Impressió Artes Gráficas del Mediterráneo, S.L.
L'informe definitiu de la Sindicatura de Comptes
Ja tenim l’informe definitiu de la Sindicatura de Comptes. És un document de 172 pàgines en les quals trobem l'explicació i justificació de la situació actual del poble. Ací us deixem el que, podríem dir, és un resum del que ha passat al nostre municipi des de l'any 2003 en els governs del PP: “El deteriorament de la situació financera de l'Ajuntament s'ha posat
de manifest en els successius informes de la Intervenció des de la liquidació del pressupost de l'exercici de 2003.[...] els romanents de tresoreria han sigut negatius i creixents des de l'exercici de 2006.” També afegeix que “l'Ajuntament no va adoptar cap mesura tendent a la racionalització o reducció de la despesa municipal, sinó més aviat al contrari, va execu-
Compromisos financers i passius no comptabilitzats ni per l’Ajuntament ni per EGUSA
Sindicatura de comptes (Informe 2010)
El saldo de "Creditors a curt i llarg termini" a 31 de desembre de 2010
2 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013
tar projectes, bé de forma directa o per mitjà d'EGUSA, sense efectuar prèviament un estudi rigorós de la seua necessitat ni un pla de viabilitat a mitjà i llarg termini realista, a fi de garantir la suficiència de recursos per a atendre els compromisos de finançament adquirits...” El document sencer el podreu trobar tant al web municipal com al de la Sindicatura de Comptes.
Sindicatura de comptes (Informe 2010)
Tirada 10.000 exemplars
Reportatge: La fi del quatripartit
La fi del quatripartit Balanç de govern d'una etapa difícil
47.567.000€
J.J. Pastor
2.196.000€
Les diferències de criteri entre els membres del quatripartit, s'han evidenciat en diverses ocasions
37.684.000€
361.000€
L'eixida d’UPPA del govern municipal ha posat fi a quasi dos anys de govern compartit, en un difícil equilibri, per tots els grups representats al Ple de l’Ajuntament a excepció del Partit Popular. Grup, aquest darrer, que té el major nombre de regidors i que havia dirigit el govern i mantingut l'alcaldia durant les passades legislatures. Una situació tan atípica (un quatripartit entre quatre forces polítiques tan diferents) i, més encara, les diferències ideològiques entre els quatre grups implicats, sols pot ex-
plicar-se per la necessitat, compartida pels quatre, de posar fi a una etapa caracteritzada per l'endeutament progressiu i temerari, totalment irresponsable, del govern popular a l'Ajuntament d'Alboraia. Cal recordar ací que el total del deute municipal evolucionà des de 6.000.000 d’euros fins a la situació actual, que s’ha de qualificar de dantesca, si atenem als números que ja han estat publicats en altres ocasions. (Vegeu el quadre: "Deute de l'Ajuntament d'Alboraia).
Un problema de difícil solució:
Els Pressupostos +
+ 23.434.000€
El pacte del quatripartit tenia per objectiu frenar la política de l'ex-alcalde Manuel Álvaro –una autèntica fugida cap endavant esperant la salvació mitjançant una futura operació urbanística– i oferir al poble d'Alboraia una legislatura consensuada que donara solució a la difícil herència econòmica i poder iniciar una nova etapa. Desgraciadament, no ha estat així. El primer objectiu –posar fi a la política de Manuel Álvaro, és un resultat evident que ha assolit el quatripartit, en iniciar una política
d'austeritat i redreçament del perniciós complex de convenis i accions jurídiques i administratives del govern del PP que, encara ara mateix, entrebanquen una eixida ràpida del fossar econòmic del nostre ajuntament. Tanmateix, no hem estat capaços –i és responsabilitat dels quatre grups– de superar les diferències puntuals per mantenir l'objectiu comú de traure l'ajuntament de la greu situació financera derivada de l’etapa anterior.
Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 3
Reportatge: La fi del quatripartit
La situació econòmica de les empreses municipals és realment crítica
Durant els anys de govern del PP Manuel Álvaro va crear una sèrie d'empreses amb diferents objectius que han costat al poble d'Alboraia un fum de diners. L'excessiu endeutament i la falta de tresoreria conseqüent obligà al govern del PP al tancament d'alguna. La plantilla global va disminuir, incloent alguns empleats d’alta retribució salarial. De tota manera, en gran part, eixa estructura es mantingué gràcies als ja coneguts 23 milions d’euros que avançà ASTROC (ara QUABIT), a compte de futurs beneficis de la fallida Marina de Saplaya, i que ara devem. Actualment, sols resten actives dos d'aquestes empreses: CRIDA- és una empresa de serveis propis de l'Ajuntament: La brigada d'obres, el bus municipal, la grua. Simplement, l'Ajuntament es fa càrrec de les despeses que també assumiria si no existira l'empresa. EGUSA- és l'empresa destinada per Álvaro a dur endavant el gran projecte (trasllat d'Alcampo, nou centre comercial i Marina de Port Saplaya), que hauria de compensar tot l'endeutament que la seua gestió estava provocant. Qualificada com empresa de mercat, podia endeutarse al marge de l'Ajuntament i ha estat utilitzada en eixe sentit, acumulant la major part del deute
SXC
Les empreses municipals i els deutes de l'Ajuntament
municipal. L'anterior equip popular va anar cedint patrimoni municipal perquè EGUSA poguera endeutar-se. El deute d'EGUSA és conseqüència d'activitats lligades a l'Ajuntament, i no d'una activitat mercantil autònoma. L'empresa, per si mateixa, no era el problema: ho era la gestió global de l'Ajuntament. El repàs de deutes ho demostra, - Tres hipoteques, en càrrecs de l'Ajuntament per construir l'edifici seu d'EGUSA i de Crida, la central de la policia i el centre de dia; - El deute pel soterrament del metro, que hauria de pagar-se amb aprofitaments urbanístics; - El deute a l’hereva d’ASTROC (ara QUABIT): 23 milions que s'han usat en pagar eixos préstecs, a més dels 6 milions del cànon del geriàtric i els 8 milions i mig pagats a GTP a compte del deute del metro. Reduïda a una mínima estructura administrativa, que pot mantenirse mitjançant una sèrie d'activitats menors delegades per la Corporació, el problema és ara fer front a la devolució dels préstecs i, en el futur, als deutes a GTP i QUABIT. Si es produïra una fallida de l'empresa, Alboraia podria perdre tot el patrimoni concentrat en EGUSA: els tres centres anomenats abans als hipotecaris i el terreny del pàrquing d'ALCAMPO essencialment.
4 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013
La denúncia a la Fiscalia sobre Manuel Álvaro Sabem que durant els anys de govern del PP d'Álvaro va haver actuacions irregulars i la justícia haurà d’aclarir si són constitutives de delicte com nosaltres pensàvem. Actuant en defensa dels interessos d'Alboraia demanàrem que s'auditaren els comptes i s'investigaren diverses d'estes actuacions. L'objectiu prioritari és tornar les coses al seu lloc, restituir i corregir, i evitar que torne a passar. Els indicis que determinades actuacions de l'anterior alcalde eren susceptibles de ser denunciades davant la justícia, feren que l'equip de govern del quatripartit prenguera diverses decisions per tal de conèixer tota la veritat. Es va iniciar una auditoria per part de la Sindicatura de Comptes, una comissió d’investigació sobre la residència de majors mai construïda, i també es va encarregar un informe a un advocat extern. Eixe informe està a hores d'ara en mans dels serveis jurídics de l'Ajuntament, encara que, a títol personal, alguns regidors/es i membres del consell d’administració d'EGUSA l'han fet arribar a la fiscalia, demanant la investigació dels fets, i aquesta ha denunciat davant del jutge d'instrucció. El grup municipal Compromís va considerar més correcte esperar l'informe del serveis jurídics de l'Ajuntament per, a continuació, obrar en conseqüència. Al nostre parer, i abans de l'informe preceptiu dels nostres tècnics, algunes de les conclusions de l'informe semblaven poc suportades per les proves aportades i emmarcades en terrenys personals que, en comptes d'aportar, podien posar en dubte tot el conjunt. Únicament algú que coneguera tots els detalls dels fets per la seua proximitat a Álvaro i al seu govern del PP podia donar tot el crèdit a estes conclusions. Voldríem recordar que, en el seu moment, nosaltres ja iniciàrem diversos processos contra algunes de les actuacions del govern del PP relacionades amb les que ara analitza l'informe. Tenim un compromís amb la lluita contra tota forma de corrupció, però som coneixedors del perills de la judicialització de la vida política. La nostra posició és favorable a presentar al Ple de l'Ajuntament l'informe i l'aportació al mateix dels serveis jurídics municipals. Amb independència d'aquest procés, Compromís actuaria per si mateix si ho considerara necessari. Respectar el procediment garanteix alhora la seguretat jurídica de totes les parts i assegura que una denúncia amb base prospere cap a l'esclariment dels fets, a la condemna dels delictes i a què es faça justícia. Procedir de forma precipitada pot portar a la desestimació per defectes de forma i a conseqüències, tant jurídiques com econòmiques, per a l'Ajuntament. Per desgràcia també hem viscut cóm algunes actuacions d'anteriors governs han portat a Alboraia a situacions sense eixida precisament per no seguir el procediment correcte.
#Soterremeldeute
J.J. Pastor
Compromís fa entrega de més de 700 signatures del veïnat d’Alboraia en favor de la condonació del deute del metro
El portaveu de Compromís per Alboraia fa entrega de més de 700 signatures en favor de #soterremeldeute al síndic portaveu de la Coalició Compromís a les Corts, Enric Morera
Els membres de Compromís per Alboraia fan entrega de les Signatures a les Corts per deixar constància de la voluntat del veïnat d’Alboraia. El secretari local a Alboraia i regidor de l’Ajuntament, Francesc Pastor, ha fet entrega de més de 700 signatures de veïns i veïnes d’Alboraia, en companyia del síndic i portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera. La replegada de signatures forma part de la campanya #soterremeldeute, en la qual es demana la condonació del deute de soterrament de les vies del
metro al seu pas per Alboraia. Malgrat les recents declaracions de la Consellera Bonig, on afirma que la Generalitat no es farà càrrec del deute, des de Compromís per Alboraia continuarem duent la veu dels veïns a les institucions i mantindrem la nostra postura sobre un deute que considerem il·legítim. Compromís sol·licita que la Generalitat allibere la corporació municipal d’eixa part tan important del seu endeutament, perquè és un deute que no ens correspon, en ser competència exclusiva de la Genera-
litat, i, per altra banda, fruït de compromisos que mai no devien haver-se assumit (ni per part de la Generalitat ni per part de l’Ajuntament), fent cas dels informes de l’interventor municipal, quan deia del conveni que “no està suportat amb recursos suficients en el moment de subscriure’l”. Es tracta d’una condició necessària per a la futura recuperació econòmica d’aquest ajuntament, si és que aquesta es preveu sobre bases realistes i no sobre projectes irreals.
Les Corts, el pas final per tal que #soterremeldeute Amb la presentació de les més de 700 signatures i la Proposta No de Llei (PNL) per part del grup Coalició Compromís a les Corts, el poble d’Alboraia expressa clarament a la Generalitat la seua voluntat que corregisca la seua errada de 2006. Va ser en eixe moment quan, amb uns informes tan desfavorables de l’interventor municipal, la Conselleria degué dir no al projecte que ha deixat al voltant d’uns 26 milions de
deute al nostre poble. Este és el pas previ per tal d’arribar a un conclusió en els objectius de la campanya amb una votació a les Corts Valencianes. Paral·lelament, estan previstes reunions entre els diferents grups per tal de valorar la PNL i les seues conseqüències. La postura expressada per la Consellera d’Infraestructures i Transport, Isabel Bonig, oblida la seua coresponsabilitat en el deute i
perjudica greument la viabilitat d’Alboraia. En exigir el pagament d’una quantitat que la corporació municipal no té capacitat d’afrontar, dificulta un poc més el futur dels alboraiers i les alboraieres. Confiem que la seua responsabilitat amb la ciutadania estarà per damunt dels interessos partidistes. En tot cas, des de Compromís per Alboraia, estarem allí per exigir-ho.
Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 5
Opinió
La situació dels joves al País Valencià i a Alboraia Ramón Gimeno · Representant de Joves amb Compromís per Alboraia
SXC
@Ramon_Gimeno
Ens trobem en una situació d´emergència social provocada per la crisi econòmica i la fallida del sistema capitalista amb la complaença dels poders públics, tutelats abans pel PSOE i ara pel PP, que ha provocat que molts joves emigren per trobar feina deixant perdre el potencial que tenen. Una de les causes de l´elevat atur juvenil a la nostra terra la podem trobar en l'època de la bombolla immobiliària, a la qual s’oferien sous raonables i molts llocs de treball al sector de la construcció provocant que estudiants que cursaven l'ESO abandonaren prematurament els estudis per treballar en el sector i que actualment estan desocupats. Com està la situació d'atur entre els joves? Per desgràcia estem malament. Al País Valencià ens trobem que la taxa marca el 55,74% mentre que a Espanya es troba al
57,2%. Serà qüestió d'anys que estiga per baix del 50%. Els joves que opten per tornar a estudiar després de buscar feina sense èxit tampoc es lliuren de la crisi per les retallades en educació, que impliquen tindre menys professors i més massificació a les aules. Un altre dels problemes que patim els joves és la dificultat per emancipar-nos i tindre accés a una vivenda digna i a un preu just. Precisament per aquest últim motiu, molts joves es veuen obligats a tornar a viure a casa dels pares. Cal un pla de xoc que facilite l'accés a la vivenda i també la construcció de més VPO. Parlem ara de propostes per als joves d'Alboraia, com, per exemple, el projecte de la Casa de la Joventut. Sembla que ha quedat als calaixos de l'Ajuntament. Si inicialment anava a estar a l’antiga parada de Pal-
6 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013
maret, ara sembla impossible, després que Metrovalència haja anunciat que va a utilitzar-ne les instal·lacions. També es podria començar a construir un carril bici que comunicara el centre urbá amb Saplaya i Patacona, malgrat que la situació econòmica de l'Ajuntament no és la millor. En qualsevol cas, el carril bici per si soles no és suficient: s'ha de complementar amb la instal·lació d'aparcabicis a l'entrada de les platges amb vigilància policial per evitar robatoris i dissuadir els ciclistes de portar les bicicletes a l´arena. Altra de les mancances és l'absència de metro nocturn a Alboraia durant tot l'any, que només funciona en Falles i Sant Joan pel rèdit econòmic que reporta a Metrovalència, quan el rèdit que ha de perseguir és el social. Fa uns anys es va fer una prova de metro nocturn fins les 2 de la matinada i, finalment, Metrovalència va dir que no el posava per les nits per no tindre passatgers. Lògic, si tenim en compte que la gent sol tornar a casa entre les 3 i les 6 de la matinada. Si la prova haguera existit durant tota la nit, probablement ara en tindríem el servei. D'altra banda, els acomiadaments de personal que està executant la direcció de FGV dificulten aconseguirne la posada en marxa. I, per últim, parle de la propera constitució del Consell Local de la Joventut a Alboraia. Esperem que siga un organisme plural i actiu que represente i done veu a tots els joves del poble, també solucions a l'elevat atur jove que patim, i que lluite contra la falta d'ajudes destinades a aquest sector de la població.
Opinió
Joves fora de l'armari!
Josep Dolç · Membre de la sectorial de Compromís per la Diversitat xufacity@hotmail.com
A l'escola i als instituts, les/els joves LGTB (lesbianes, gais, transexuals i bisexuals) ho tenen ben cru i és quasi impossible que hi haja una normalització socioeducativa en favor i benefici dels drets de totes les persones a conviure en pau i harmonia sabent el que cadascú pensa i és, perquè per a elles i ells encara és més difícil sortir d'eixa situació opressiva, insultant, agressiva, violenta i LGTBfòbica. Aleshores caldria, per una banda, legislar uns drets més adients a la realitat social que afavorisquen la sociabilitat de tots els membres implicats, per altra banda, que l'educació siga oberta, lliure i diversa per facilitar la igualtat que avui manca a la nostra societat. Posem, doncs, la nostra voluntat i la nostra lluita en eixe sentit, per a millorar l'educació lliure, diversa i tolerant en pro de l'orientació sexual i de gènere de totes les persones i especialment dels
joves. Hi ha encara infinitat de joves que tenen por i entrebancs psicològics resultants d'una educació catòlica i masclista frustrant, la que les/els joves pateixen avui dia. Eixa situació de tancament, de temor i d’expressió continguda per a sortir de l´armari (tambe la pateixen la resta) és encara un problema per a moltes i molts. Caldria despullar-se dels prejudicis i ficar-se a treballar junts sabent el que fem sense pors ni sense tabús. És eixe pas d'opció personal el que cal donar lliurement i conscientment, que encara que les condicions no son les més òptimes, cal fer l'esforç d'eixir de l'armari amb totes les conseqüències, d’expressar el que som, tot i tenint que afrontar la confiança familiar, d'amistats i de la gent en general, però, sabent que hi ha moltíssima gent al costat nostre, alliberada o no, que ja ha passat per eixa etapa de foscor i que ara
està disposada a ajudar a alliberarnos i a integrar-nos sexualment. Una vegada abandonades reixes, tanques i foscors de l'armari, caldria que creguérem en la nostra estima i, aleshores, triàrem on volem estar i què volem fer, perquè açó és una tasca inacabable. La societat, les persones i la diversitat d'idees estan allà fora al carrer. Cal, doncs, fer que la gent s’adone del que som i dels drets que cal aconseguir (encara no està tot fet). Hem de posar tota la carn a la graella, exigir-nos participar activament en la nostra lluita per la llibertat, la convivència pacífica i la tolerància. Cal, doncs, estimar i respectar totes i tots i fer que t'estimen i respecten. Siguem el far que dóna llum a les oportunitats vivencials fent propostes i apostes per la diversitat de totes les opcions i de totes les persones.
La transparència no es demana, s’exerceix
Màbel Redondo · Regidora del Grup Municipal Compromís per Alboraia @Mabel_RegAlb
Al plenari d’abril UPPA va presentar una moció que "pretenia pretendre" la transparència, i he fet eixe joc de paraules perquè, quan realment vols transparència, treballes per ella, consensues per ella. Però no, cada grup de la corporació li demanàrem al grup que la presentava un afegit. Per exemple, Compromís va demanar que les dades que es publicaren foren des de l’inici de la legislatura, però, de nou, la resposta va ser no, no a tot. I és que clar, quan ú demana transparència, res millor que predicar amb l’exemple. Ara ens
pretén criticar, però algú sap res de les assignacions dels regidors d’eixe partit mentre han estat al govern? Algú sap res del finançament del seu partit? Segurament, de nou, la resposta és no. I les mateixes preguntes podeu fer-se respecte de les retribucions als partits. Sent ella la responsable del pressupost 2012 va desaparèixer eixa partida? No (jo diria encara més: va dir no a la minoració que des de Compromís li vam demanar. I per què la demana ara? O per què votava a favor anys enrere amb quantitats substancialment més sustancioses?
Veieu quin és el nexe entre les dos actuacions? Doncs jo sí, l’oportunisme i la demagògia. Però anem a deixar això enrere. Nosaltres actuem en positiu. Sí que hem publicat les dades dels sous del càrrecs públics (no sols els d’Alboraia) al web del partit, sí que estem publicant els comptes de Compromís i molta més informació que sí podreu trobar a la pàgina web www.compromis.ws Transparent hi ha que ser-ho i parèixer-ho.
Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 7
Trobada d'Escoles en valencià
Alboraia celebra la festa del valencià Assumiràs la veu d'un poble la mestra del nostre poble, Encara Rubio, en un sopar homenatge amb la presència d’unes 150 persones. La labor de la docent per la llengua, una de les precursores a la comarca de l’ensenyament en valencià, va iniciar-se al CEIP Mediterrani de Meliana, on va entrar després de 12 anys a Millars, i va finalitzar al CEIP Cervantes d’Alboraia. Al respecte del calendari, va comptar amb una gran quantitat d’actes previs, del 12 al 20 d’abril, que amb el fil conductor de la música i l’obra de Vicent Andrés Estellés va implicar les comunitats educativa i musical d’Alboraia. Xerrades pels més menuts, concert de la banda de la societat musical o cinema en valencià són
A. Belloch
Mariscal
Mariscal
Alboraia, va ser, durant dos setmanes, el centre de referència de l’ensenyament en valencià a l’Horta Nord. Unes 12.000 persones i centenars d’escoles i entitats per la promoció del valencià van celebrar la vitalitat de la nostra llengua, malgrat la difícil situació que pateix. La trobada d’enguany ha servit, a més, per retre homenatge a dos personalitats il•lustres. Per un costat, a nivell general, les Trobades 2013 estan vinculades a l’any Estellés, en commemoració del 20é aniversari de la mort del gran poeta de Burjassot. Localment, Alboraia ha premiat els 28 anys de línia en valencià de
Música i balls tradicionals a les Trobades
8 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013
A. Belloch
Trobada d'Escoles en valencià
A. Belloch
A. Belloch
Membres de Compromís, amb el síndic Enric Morera, a la inauguració del monolit commemoratiu de la XXVI Trobada d'Escoles en valencià a Alboraia
Correfoc a càrrec dels dimonis de l'Avern d'Alboraia
A. Belloch
La mestra Encarna Rubio va rebre un sentit homenatge
A. Belloch
Un dels nombrosos tallers que es feren durant la trobada
alguns del exemples més representatius. Els més grans també van tindre el seu espai a les trobades, sobretot amb el correfoc que els Dimonis de l’Avern d’Alboraia van fer el dia 19, just abans del concert d’Atzembla i Atupa al barri de Palmaret. Finalment, l’entrega de premis d’escriptura Sambori, a l’acte presentat per Rodamons, va donar pas al gran diumenge. Al Parc de
les Vies, les cercaviles dels centres educatius locals ens van portar a tots a la Trobada 2013 amb tallers, activitats, actuacions i, sobretot, una reivindicació clara: la promoció de l’ús del valencià al sistema educatiu. El nostre poble i la nostra comarca van demostrar una alta estima per la seua llengua i, com a Compromís per Alboraia, assumim el seu missatge pel valencià: cal que...camines decididament.
Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 9
Tradició i festes
El miracle dels peixets
SocVoro / Panoramio.com
al Segle XXI
Ermita dels Peixet al Barranc del Carraixet. Alboraia
Un altre any hem pogut gaudir del Miracle dels Peixets. Este any ha caigut baix en el calendari (20 de maig), i ja són més de 650 anys. 650 anys en què els nostres avantpassats han sabut transmetre la història dels fets extraordinaris ocorreguts al Barranc i a la platja d'Alboraia. Un any més s'ha tornat a
contar la història als xiquets, nova per a alguns, i molts d'ells van anar a passar un dia de jocs, veïnat i dinar a l'ermita dels Peixets. Però, com que ja està ben entrat el segle XXI: hem tingut novetats. El diumenge 19 de maig, va haver jocs organitzats pels scouts a l'ermita i un passeig fent tota la ruta del miracle, on s'explicà
tot el camí que varen fer les formes, des de la vessant històrica-religiosa, etnològica i natural. Es va fer diumenge per conciliar la vida familiar, ja que el dilluns era només festa escolar, i així va poder anar-hi tota la família. Vertaderament, l'autèntic Miracle dels Peixets és que, 650 anys després, encara se celebre.
El model de festes
J.J. Pastor
Ja s'ha encetat el debat
S'ha obert el debat sobre l'actual model de festes al nostre poble. Ara és moment de decidir, entre tots i tots, quin model volem
Les festes, han permès històricament als i les habitants dels pobles trobar-se durant uns dies a l’any en un ambient distés i festiu. Han generat germanor entre veïns, i han permès la ciutadania afrontar el futur com un grup cohesionat i decidit. El passat 14 de febrer es va aprovar el reglament del Consell
Sectorial de festes, que va comptar amb el nostre vot. Estem especialment contents perquè, este tipus de consell naix amb una filosofia que des de Coalició Compromís defensem des de fa anys, gestió de “baix cap a dalt”. Això implicarà que, independentment del model de festes que cadascú de nosaltres tinguem en
10 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013
ment, la decisió i aplicació serà fruït del consens veïnal. Ens traslladem d’un model dirigit a un model delegat o a un model participatiu (el temps dirà). Ara que tots i totes tenim veu i espai on trobar informació al respecte i on poder debatre les teues idees. Tu que n'opines?
Ha passat a Alboraia
A. Belloch
A. Belloch
No podran res davant d'un poble... ... , t i n ...u imatge aèria de la plaça del Carme durant l'event solidari tots amb Ainhoa
Tot un poble va eixir al carrer per tractar que uns xiquets d'Alboraia es quedaren al municipi
...a A. Belloch
A. Belloch
leg re, ...
Taller contacontes Kamishibai per a xiquets i xiquetes durant els actes de la celebració del Dia del llibre 2013 a Alboraia.
Cavalcada fallera
u i t ba
Presentació dels llibres de Cristòfor Martí Adell i Jordi Bayarri durant els actes de la celebració del Dia del llibre 2013 a Alboraia.
A. Belloch
A. Belloch
Benedicció d'animals de Sant Antoni en la partida de Vera
Una membre de la junta local de l'Associació contra el càncer entrega un record a la companyia l'Alqueria de l'horta que va participar en la V mostra de teatre contra el càncer
A. Belloch
A. Belloch
Mònica Oltra va acudir en gener a la roda de premsa organitzada sobre la variant de Tendetes que finalment va descartar Diputació
A. Belloch
A. Belloch
m o c ...i
Inauguració de l'exposició sobre Vicent Andrés Estellés que també incloïa una secció amb fotografies de les Trobades que es van celebrar en 1995 a Alboraia
ICelebració del combregar d'impedits a Alboraia
Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 11
CONFERÈNCIA
Joan Fuster
sota la lupa de Pau Viciano* Divendres, 31 de maig 19'30 h. Casa de la Cultura Alboraia Després tindrem:
-Sopar (sufragat per cadascú) -Concert (gratuït) (grup per determinar)
*Pau Viciano Navarro (Castelló de la Plana, 1963) és un historiador valencià, doctor en Història Medieval per la Universitat de València des de 1989 i membre del consell de redacció de la revista L'Espill. S'ha especialitzat en l'estudi de la fiscalitat reial, la fiscalitat i les finances municipals, i l'oligarquia urbana dirigent de la vila de Castelló de la Plana entre els segles XIV i XV. El 1995 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.
Organitza: