coleòpters Marietes Les marietes, petits coleòpters voladors hemisfèrics amb potes i antenes curtes, es nodreixen de pugons, i així col·laboren en l’equilibri de la vida als jardins.
fig. 3
fig. 1
fig. 2
Marieta de 14 punts
Marieta de quadres
Calvia quatuordecimguttata
Propylea quatuordecimpunctata
Mida: 5 mm Marieta ataronjada o negrosa que mostra uns ulls negres i prominents.
Mida: 6 mm Té molts punts que es fonen en bandes negres.
Cucujoidea Harmonia axyridis Mida: 8 mm Aquesta gran marieta vermella, taronja, negra o groga, originària de la Xina, va ser introduïda a Europa per lluitar contra el pugó, perquè se’l menja; tanmateix, també ataca el raïm madur i les larves de les marietes europees.
Marieta de 7 punts
fig. 4
Coccinella septempunctata
Marieta ocel·lada
Mida: 7 mm Presenta taques blanques al darrere del cap.
Anatis ocellata Mida: 10 mm Aquesta gran marieta present a Europa i Amèrica del Nord té «ulls», o ocels, als èlitres.
fig. 5
– làmina 1 –
coleòpters En aquesta flor hi ha representada la cetònia daurada a mida real.
Cetònia daurada o brunidora daurada Cetonia aurata Mida: 20 mm Els èlitres de la cetònia, de color verd metal·litzat o potser tintats de vermell o de blau, són parcialment soldats. Quan vola, les ales membranoses se li despleguen als costats. La cetònia aprecia el pol·len de flors com les roses o les flors dels arbres fruiters. La larva habita la fusta podrida i recicla els materials orgànics.
fig. 1
Escarabat piloter gran Scarabaeus sacer fig. 2
Mida: 30 mm L’escarabat piloter gran és el més gran dels escarabats dels fems. La vora del cap i les potes davanteres són dentades, les fa servir com a pales per formar una bola de fems que empeny. Hi posarà un ou i la larva se la menjarà. Amb el parell de potes posteriors, encorbades, arrodoneix la bola, que pot assolir la mida d’una poma petita. És copròfag: menja excrements, i així duu a terme una funció de reciclatge.
– làmina 2 –
coleòpters
Escarabat de maig i larva
Melolontha melolontha Mida: 30 mm La larva, de color blanc, queda enterrada durant tres anys i experimenta dues mudes; es nodreix d’arrels, per la qual cosa resulta perjudicial per a l’agricultura. És depredada per eriçons, talps, escarabats i granotes, i d’aquesta manera es limita que es propagui en excés. El borinot, d’èlitres rogencs, surt de terra a la primavera i només viu un mes. Migra en grup fins als arbres per nodrir-se i reproduir-se.
– làmina 3 –
coleòpters
El goliat gegant representat aquí a mida natural.
Escarabat goliat gegant Goliathus goliatus
Mida: 100 mm per als mascles, 80 mm per les femelles Aquest escarabat habita la part superior de la selva tropical, la canòpia. Es tracta d’un dels coleòpters més pesats, i pot arribar als 100 grams de pes. El seu protòrax (part dorsal del tòrax, visible entre el cap i els èlitres) és ratllat, i els seus èlitres estan units. El mascle té dues banyes damunt del cap.
– làmina 4 –
coleòpters
Banyarriquer del roure Cerambyx cerdo
Mida: 53 mm El banyarriquer del roure habita en arbres caducifolis, especialment als vells roures. Tanmateix, a mesura que aquests arbres desapareixen, es rarifica. Se ’l sol veure durant els mesos de juny i juliol. Excava galeries fatals per l’arbre, en les quals evita la llum. Emet intensos grinyols tot fregant l’una amb l’altra dues parts del seu cos.
– làmina 5 –
coleòpters El banyarriquer del faig representat aquí a mida natural.
Banyarriquer del faig o rosalia
Rosalia alpina Mida: 38 mm Aquest coleòpter dels boscos és un escarabat d’antenes llargues o banyarriquer. La rosalia té llargues antenes blaves amb flocs de sedes negres en intervals regulars. El cos llarg i gris blavós està aixafat i els èlitres mostren taques negres. Habita els faigs. Malgrat el seu nom científic, el banyarriquer del faig també és present als Pirineus, a Còrsega i en alguns altres països europeus. Es tracta d’una espècie protegida que no ha de ser capturada.
Un picot negre tot cercant larves de coleòpter.
– làmina 6 –