ELS ESPAIS FLUVIALS DEL BAIX MARESME ES RECONNECTEN A LA CIUTADANIA

I A LA NATURA GRÀCIES A UN PROGRAMA DE L’AMB

El Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) pretén afavorir l’ús social i la millora dels ecosistemes dels rius

En les últimes dècades, la natura i l’activitat humana semblen haver agafat camins cada vegada més allunyats. La tendència al creixement urbanístic accelerat d’una gran part del territori metropolità ha provocat que en molts casos el veïnat quedi desconnectat de les zones naturals com els rius. Uns espais que permeten escapar, encara que sigui durant una estona, de la velocitat de les ciutats. Per pal·liar aquesta situació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa un pla ecològic programa d’actuacions que compta amb una inversió de 40 milions d’euros amb l’objectiu que els veïns es retrobin amb l’entorn.

"Durant la covid-19 molta gent ha començat a valorar l’ús social que tenen els espais fluvials i ha vist que la salut és molt important", assenyala Martín Gullón, coordinador general d’infraestructures de l’AMB. Aquest pla té l’objectiu de transformar els rius degradats en espais naturals atractius per a la ciutadania. Les últimes actuacions s’han centrat a millorar les connexions de les lleres a través de passos fluvials. Uns treballs que no sols significaran la creació d’un nou model paisatgístic, sinó que també serviran per afavorir la mobilitat dels milers d’espècies que fan vida als rius.

Les Actuacions A La Riera

D’EN FONT DE MONTGAT

A la comarca del Maresme, l’AMB ha dut a terme l’arranjament del tram baix de la riera d’en Font de Montgat. Aquest és un exemple clar d’una extensa zona verda de parcs i arbres que es veu entretallada per camins, pàrquings i habitatges. L’actuació consisteix en la regeneració d’aquesta zona situant un espai verd just abans de la seva desembocadura al mar i en la creació d’un prat mediterrani de 500 m², que serveix de recer per a una diversa selecció d’espècies, escollides per adaptar-se a les condicions climàtiques de la zona.

La millora del tram baix de la riera d’en Font s’emmarca dins el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG) de l’AMB, que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals. Amb un pressupost de 40 milions d’euros, l’AMB ha rehabilitat diferents zones fluvials

Martín Gullón: “Durantlacovid-19moltagentha començatavalorarl’ússocialquetenenelsespais fluvialsihavistquelasalutésmoltimportant”.

Amb un pressupost de 40 milions d’euros, l’AMB vol que veïnes i veïns puguin traspassar les barreres que els allunyen dels rius per poder gaudir-ne perquè el veïnat pugui traspassar les barreres que l’allunyen dels rius. En total, s’han millorat 36 quilòmetres del recorregut del riu Llobregat, 10,8 quilòmetres de l’espai fluvial del Besòs i 9,2 quilòmetres del riu Ripoll.

DESCOBRIMENT D’ESPÈCIES ―QUASI―

Desaparegudes

El valor mediambiental d’aquestes actuacions sobre els espais fluvials ja ha tingut els primers resultats. Els estudis de fauna i flora al riu Llobregat encarregats per l’AMB mostren la presència de papallones diürnes de les quals fa temps que no tenien registres. Aquestes investigacions també han ratificat la presència de la llúdriga, una espècie que feia molts anys que no s’observava al riu Llobregat, tot i que no s’ha confirmat la seva estabilització. A més, els estudis han permès identificar una espècie que es donava completament per desapareguda: la bavosa de riu. De fet, els tècnics han comprovat que el mol·lusc es troba ben establert als espais fluvials del Llobregat. Totes aquestes troballes demostren la necessitat de buscar l’harmonia dels espais naturals amb el territori metropolità perquè la ciutadania pugui continuar gaudint de la seva gran riquesa.

Amb els primers estudis ecològics s’han descobert espècies com les papallones diürnes o la bavosa de riu que semblaven desaparegudes

Ara bé, els estudis també assenyalen que encara queda camí per recórrer. La fauna que vol desplaçar-se de les zones fluvials cap als espais naturals propers sovint topa amb zones urbanes o industrials que li barren el pas. En aquest sentit, els investigadors recorden que, més enllà de garantir la conservació de les espècies, també cal afavorir-ne la mobilitat entre els espais naturals. Per posar-hi remei, l’AMB ja ha localitzat fins a 192 passos naturals que, si s’adaptessin, permetrien millorar la transició dels animals entre el riu i les zones naturals que l’envolten.

MÉS ESPAI PER A L’OCI

Si fer un passeig de diumenge per la vora del riu pot semblar un pla a l’abast de tothom, en alguns municipis encara és complicat. Amb el pas dels anys, alguns camins fluvials s’han anat desdibuixant i, avui dia, el veïnat d’algunes zones del territori metropolità té moltes dificultats per accedir a aquestes zones naturals.

"Ens vam trobar un paisatge molt degradat –lamenta Mireia Monràs, arquitecta de l’AMB, mentre observa una de les zones de Llobregat–, amb barreres visibles com les autopistes i altres d’invisibles com les subterrànies, que allunyen i marginen els espais fluvials de la ciutadania". L’arquitecta explica que molts ajuntaments volen començar a obrir les zones naturals, com els rius, a la ciutadania. El Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans no només té l’objectiu d’aconseguir una millora ecològica, sinó de crear nous espais per a la convivència. “El que volem és apropar el riu Llobregat a la població, que vingui i el visiti”, defensa Gullón.

Segons les dades, l’espai fluvial del Llobregat té cada any tres milions de visites. Les enquestes assenyalen que més del 80% són persones que viuen al territori, i d’aquestes, moltes el visiten dos o tres cops per setmana. Fer exercici, caminar, passejar el gos i estar en contacte amb la natura són els reclams principals per aquestes veïnes i veïns que s’acosten al riu. Precisament, l’AMB treballa per potenciar l’ús social dels espais fluvials metropolitans i convertir-los en zones que també contribueixin al benestar i a la salut de la ciutadania. En aquest sentit, l’ens ha dut a terme intervencions com la pavimentació permeable, la gestió natural de l’aigua a través de cunetes verdes, la millora paisatgística amb la plantació de nova vegetació i la creació de miradors, àrees d’estada i punts de senyalització. En total, l’AMB està millorant 27 espais fluvials i naturals. Tot plegat, amb un repte ben clar: tornar a omplir de vida els rius de la metròpolis.

Són moltes les escoles i els instituts que aquests dies ofereixen jornades de portes obertes de cara al proper curs. Perquè l’elecció sigui una mica més fàcil per a les famílies, els experts donen una sèrie de consells:

Proximitat. Tenir l’escola prop del domicili no només facilita la logística, també propicia trobades i activitats amb els companys de classe fora de l’escola. Model educatiu. És molt important saber quin és el projecte educatiu de l’escola: amb quina pedagogia treballen, quins valors potencien, si és una escola inclusiva, si aposta per un model innovador o tradicional, etc.

Instal·lacions. Cal aprofitar la jornada per visitar aquells llocs que normalment estan tancats als pares, com els laboratoris, les sales de professors, la cuina, els vestidors...

Anglès. Convé saber si s’ofereix aquest idioma des de P3 o des de primària i si s’inclou com a llengua d’ensenyament, és a dir, si s’imparteixen assignatures en anglès.

Extraescolars. Algunes escoles ofereixen extraescolars tradicionals com ara esports, música i idiomes, mentre que d’altres ofereixen activitats més diverses; per exemple, teatre, robòtica o cuina.

Ambient. Aquestes jornades solen comptar amb la participació i la implicació d’un bon nombre d’alumnes i professors, per la qual cosa es poden aprofitar per apreciar el perfil de l’alumnat i del professorat.

La transformació digital i la innovació en educació presenten noves tendències. Segons els experts, aquestes són les principals per a aquest any: Metaversos. El seu potencial per oferir un aprenentatge immersiu, que permeti aprendre des de l’experiència, ha fet que s’hagin endegat les primeres proves pilot en tota mena d’institucions educatives. Es tracta de mons creats perquè els estudiants puguin realitzar simulacions a fi d’impulsar la seva creativitat i les seves habilitats.

Intel·ligència artificial (IA). Aquest és un recurs que pretén consolidar el procés d’aprenentatge a través d’un auxiliar pedagògic. Apareixen, a més, els assistents digitals amb veu que poden ser una eina útil per a la interacció amb els alumnes i per a la realització de tasques rutinàries.

Superapps. Amb elles es pot disposar de diverses aplicacions en una de sola i es preveu que s’hi vagin afegint elements com els bots de conversa, les tecnologies IoT (Internet de les coses) i altres experiències de tipus immersiu. Aprenentatge automàtic. El «Machine Learning» és una disciplina que permet als ordinadors d’aprendre per si mateixos i fer tasques de forma autònoma sense necessitat de ser programats.

Programes STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics). Un sistema innovador que busca trencar les barreres imposades per l’educació tradicional, fent èmfasi en els pilars de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Redacció La

2023-2024CURS PORTES OBERTES

Els centres escolars de Vilassar de Mar organitzen les jornades de portes obertes com a inici del procés de preinscripció escolar, corresponent al curs 2023-2024. Les preinscripcions s’iniciaran per al segon cicle d’Educació Infantil i Primària el dia 6 de març i per a Educació Secundària Obligatòria el 8 de març. La data de finalització serà el 20 de març.

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

M Vaixell Burriac

25 de febrer, a les 11 hores

D https://agora.xtec.cat/ceip-vaixell-burriac-vilassar/

M Franciscanes

26 de febrer, a les 11 hores

D https://www.franciscanesvilassardemar.org/

M Els Alocs

1 de març, a les 19 hores

D https://agora.xtec.cat/esc-elsalocs/

M Pérez Sala

4 de març, a les 11 hores

D www.escolaperezsala.cat

Ajuntament de Vilassar de Mar

M Escola del Mar

5 de març, a les 11 hores

D https://agora.xtec.cat/ceip-escoladelmar/

INSTITUTS

M INS Pere Ribot

27 de febrer, a les 18 hores

D https://agora.xtec.cat/ins-pere-ribot/

M INS Vilatzara

28 de febrer, a les 18 hores

D https://agora.xtec.cat/iesvilatzara/

D https://www.vilassardemar.cat/preinscripcio-escolar

L’aprenentatge és un procés constant al llarg de la vida, ja sigui a través de l’educació formal o de l’aprenentatge autodirigit. El bon aprenentatge és fonamental per a la formació personal i professional d’una persona, ja que li permet adquirir coneixements, habilitats i valors que li seran útils en la vida.

Però què condiciona el bon aprenentatge? Hi ha molts factors que poden influir en la capacitat d’una persona per aprendre i retenir informació. Vet aquí alguns dels factors més importants que condicionen un aprenentatge com cal:

Motivació

La motivació és fonamental per a l’aprenentatge efectiu. Si una persona no està motivada per aprendre, és poc probable que dediqui el temps i l’esforç necessaris per a adquirir coneixements i habilitats noves. La motivació pot provenir d’interessos personals, necessitats professionals o la percepció de la utilitat de l’aprenentatge per a la vida quotidiana.

Hàbits d’estudi

Els hàbits d’estudi també són clau per al bon aprenentatge. Això inclou l’organització i la gestió del temps, així com la capacitat de concentrar-se i mantenir aquesta concentració durant períodes de temps prolongats.

Entorn d’aprenentatge

L’entorn en què es realitza l’aprenentatge també és important. Un entorn tranquil, lliure de distraccions i amb accés a recursos adequats pot ser un factor clau en l’èxit de l’aprenentatge. A més, un entorn que fomenti la collaboració i la interacció amb altres persones també pot ser beneficiós.

Estil d’aprenentatge

Cada persona té un estil d’aprenentatge únic, i és important identificar i utilitzar aquests estils per maximitzar l’aprenentatge. Per exemple, alguns estudiants poden aprendre millor a través de la visualització, mentre que altres poden aprendre millor a través de l’escolta o la pràctica.

Experiència prèvia

L’experiència prèvia també pot influir en la capacitat d’una persona per aprendre. Per exemple, si algú ha tingut experiències positives en un tema, és més probable que estigui motivat i disposat a aprendre’n més.

Nutrició i son

Una dieta equilibrada i saludable és fonamental per mantenir la salut física i mental. Una dieta rica en nutrients i baixa en additius alimentaris i sucres ajuda a mantenir el cervell alerta i en forma, cosa que és crucial per a l’aprenentatge eficaç. Un son adequat ajuda a descansar el cervell i a millorar la memòria, la concentració i la capacitat de presa de decisions. A més, el son inadequat pot afectar negativament l’estat d’ànim, la concentració i la capacitat d’aprendre de les persones.

En conclusió, el bon aprenentatge està condicionat per una combinació de factors, incloent-hi la motivació, els hàbits d’estudi, l’entorn d’aprenentatge, l’estil d’aprenentatge, l’experiència prèvia, la nutrició i el son. Coneixent i abordant aquests factors és més probable que una persona tingui èxit en la seva formació al llarg de la seva vida.

Salvador Redon Cuenca va néixer a Barcelona i té 54 anys. És llicenciat en Geografia i Història i professor des de fa 27 anys, els darrers vuit com a director de l’INS Premià de Mar. Escriptor «a estones», té tres llibres publicats. També va ser regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Es considera amant de la cultura a l’engròs i de l’esport al detall. Parlem amb ell del sector de l’ensenyament, que està vivint uns dies reivindicatius.

Quan va entrar en el món de l’ensenyament i com ha vist evolucionar els alumnes en aquesta trajectòria?

L’alumnat evoluciona al ritme de la societat. Jo vaig començar a treballar el curs 1995-96, s’estava implantant la reforma educativa (ESO) i Internet encara era a les beceroles. Avui tothom porta un mòbil i el sistema educatiu torna a revisar-se a fons.

Com es treballa la integració en l’ensenyament, en una societat amb tanta mobilitat de població?

Hi ha dues vessants: la relacionada amb la mobilitat geogràfica i, per tant, amb la diversitat cultural i de situacions socioeconòmiques, i una diversitat més lligada a les necessitats individuals de cadascú. La primera requereix respostes integrals, amb inversions i polítiques de gran abast; la segona necessita recursos molt específics, adaptacions concretes i puntuals, amb professionals de reforç. En qualsevol cas, els centres educatius són peça fonamental per a l’èxit dels individus i per al progrés comunitari. Dissortadament no tothom ho entén d’aquesta manera, hi ha una infradotació pressupostària crònica.

L’ensenyament no pot substituir el paper de la família. Com s’interactua, però, amb els pares i mares des de l’institut?

A les etapes de Secundària es perd implicació de les famílies respecte de la Primària. Si bé és cert que adolescents i joves són més autònoms, també ho és que apareixen noves problemàtiques o circumstàncies que requereixen la cooperació, quan no la complicitat, de famílies i docents. Aquesta simbiosi no és fàcil d’establir, l’atenció de les persones es dispersa amb mil i un reclams. Els centres intentem mantenir una acció tutorial de primer nivell, combinada amb la sistematització d’eines digitals de comunicació i interacció amb les famílies.

Els canvis curriculars recents, en relació a models del passat, són importants. Quina és la seva opinió en aquest sentit? Com a docent mantinc una opinió crítica, però no contrària: cal treballar en el marc del segle XXI, però assegurant una autèntica igualtat d’oportunitats per a tothom. Com a director d’un centre educatiu m’escau aplicar els canvis amb la màxima solvència de la qual sigui