A VILASSAR DE DALT TENS UNA ESCOLA QUE...

capaç, però la meva implicació va més enllà d’aquest repte professional tan important: la gestió del dia a dia, el benestar de la comunitat educativa, la projecció del centre, el compromís amb l’entorn, etc., em motiven tant com quan vaig començar.

L’ús per part de l’alumnat de la intel·ligència artificial també ens alerta que la tecnologia, mal utilitzada, genera una certa incultura. Com es pot lluitar contra aquesta realitat per fomentar que els alumnes tinguin sentit crític i una formació cultural?

Efectivament, la tecnologia és una eina i les eines no són bones o dolentes: un martell serveix per assegurar una fusta o per obrir-li el cap a algú... Així, no s’ha de lluitar contra la intelligència artificial, sinó a favor d’aplicar-la encertadament. Cal aprendre a formular les preguntes correctes, a destriar els continguts de les respostes i a construir, aleshores, una nova estructura de coneixement. Això és la cultura, un conjunt de coneixements que dona resposta a necessitats materials i a qüestions que, tot i ser més o menys intangibles, no deixen d’existir. És un procés imparable, però només pot ser de progrés si beneficia el conjunt de la humanitat. L’alumnat no només se sent atret per la novetat: també és obert, justament perquè és jove, a qüestionar el perquè de les coses. Sense adoctrinar, cal explotar aquesta vessant. Sempre cal, en definitiva, abordar l’estètica des de l’ètica.

També ha escrit llibres (El rescatdelaDiana,Lamuerte de Naim). Com arriba a la creació literària? I quins temes tracta en la seva obra? Sempre he sentit un impuls creatiu. Era un dibuixant terrible i força maldestre amb els instruments musicals, i tampoc no tenia confiança en la meva presència escènica. Però era un bon lector i tenia certa traça amb l’escriptura. Gràcies al contacte amb una colla de lletraferits, entrat en la vintena se’m va despertar una mínima ambició ha de obres literàries que de capbussar-se en un Quixot, però tampoc qualsevol frivolitat. Dur autors a les aules és una bona pràctica, per exemple” literària. L’estil que més m’estimo es troba a cavall entre el realisme social i la novel·la negra.

La literatura és una eina didàctica molt important. Sembla que no està gaire ben valorada en el currículum de l’ensenyament actual. Cap a on caldria redirigir aquest àmbit?

El problema no és el currículum, sinó l’escàs reconeixement social de la bona literatura. Si es miren les llistes dels més venuts un Sant Jordi, quants llibres són autèntiques propostes literàries o d’assaig? La literatura ha de competir amb les pantalles, les xarxes socials... L’alumnat ha de tastar obres que no li facin bola abans de capbussar-se en un Quixot, però tampoc qualsevol frivolitat. Dur autors a les aules és una bona pràctica, per exemple. Dies de vaga per al sector de l’ensenyament. Quines sol·licituds principals es fan i quina és la seva opinió en aquest sentit?

Novament hi ha una dicotomia entre el director del centre, que ha de garantir l’atenció d’aquelles persones que no volen afegir-se a la convocatòria, mitjançant, si escau, l’establiment d’uns serveis mínims, i el professor que reclamaria legítimament més recursos per a l’ensenyament i més reconeixement per als ensenyants.

Entrevista: Albert Calls

Carn

Patates amb xoriço

INGREDIENTS:

1 kg de patates

½ kg de xoriço

1 cullerada de pebre vermell dolç

2 cebes de figueres

½ pebrot vermell

½ got de vi blanc

2 gots d’aigua

Oli, sal i pebre

Trossegeu petits. Talleu també el xoriço a trossets d’aproximadament 2 cm. Poseu oli en una cassola. Quan estigui calent, afegiu-hi les patates i deixeu-les enrossir durant 5 minuts. Passat aquest temps, incorporeu el xoriço i deixeu-ho coure 5 minuts més; aleshores retireu el xoriço i afegiu-hi la ceba i el pebrot, anant remenant durant tres minuts més. Incorporeu llavors el vi, deixeu que l’alcohol s’evapori i serà el moment d’afegir-hi l’aigua i deixar-ho coure uns deu minuts, a foc moderat i remenant de tant en tant. Transcorreguda aquesta estona, afegiu-hi el pebre vermell i el pebre, rectifiqueu de sal i deixeu continuar la cocció perquè faci xup-xup durant uns 20 minuts més; llavors serà el moment de posar-hi el xoriço i deixar-ho fins que la patata estigui al punt. Retireu la cassola del foc i deixeu-ho reposar uns deu minuts abans de servir.

Camí del Mig, 37 Cabrera de Mar (Pol. Ind. Can Ballescà) 93 759 89 63

Obert migdies de dilluns a dissabte

C/ Via Octaviana, 45-47. Local 3 Vilassar de Mar

Ma�ns: De dimarts a dissabte de 8.30 a 14 h

Tardes: Dijous i divendres de 17 a 20 h

ESMORZARS DE FORQUILLA de dl. a dv. a partir de les 9 h

Calçotades!

Esmorzars, menú diari i de cap de setmana. Menú per a celíacs Gaudeix de la nostra terrassa! www.restaurantlaribes.com a 5, 8 i 10 € 617 248 347

Pollastre a la cervesa

INGREDIENTS: un pollastre tallat a setzens

2 cebes dolces

2 tomàquets madurs

250 g de xampinyons

8 grans d’all

1 litre de cervesa farina, sal, pebre, oli

2 fulles de llorer

Salpebreu el pollastre, enfarineulo, fregiu-lo i reserveu-lo. En una cassola a part, poseu-hi oli i afegiu-hi els xampinyons sencers si són petits (si no, talleu-los a quarts), juntament amb el llorer, les dues cebes i els tomàquets tallats per la meitat. Afegiu-hi també els alls pelats i deixeuho coure, remenant de tant en tant durant 10 minuts. Després, incorporeu-hi el pollastre fregit i afegiu-hi el litre de cervesa.

Tapeu la cassola i deixeu-ho coure fent xup-xup a foc mitjà durant aproximadament una hora fins i ja es podrà servir.

Com van les coses?

Les coses van bé o malament? Les coses van. Per a uns van bé, per a d’altres, no tant, i per a uns tercers, van molt malament. Són aquelles respostes de: bé, anar fent o un desastre, que ens surten de manera automàtica i espontània i que tenen més a veure amb nosaltres mateixos que amb allò que qualifiquem. I és que la qualificació dels esdeveniments depèn sempre de l’observador: del seu estat d’ànim, de les seves conviccions, de si ha dormit poc, de si està malalt, del dia que hagi tingut...

Això vol dir que, d’opinions sobre qualsevol cosa, n’hi ha tantes com observadors i no serveix de ben res aquell costum que sovint ens abelleix de voler convèncer l’adversari que la veritat la tenim nosaltres, perquè el que és segur és que la nostra percepció és diferent; davant d’això, hauríem d’exercitar l’acceptació i el respecte.

Una acceptació i un respecte que no volen dir que haguem de combregar amb rodes de molí, sinó que signifiquen que cal tocar de peus a terra i ser conscients dels diferents punts de vista que constitueixen el nostre valor com a col·lectiu.

Si les nostres respostes són una conseqüència del nostre estat, examinar-les ens permet conèixer la nostra visió del món, instant a instant, i saber on s’està ancorant la nostra vida, si en la visió del got mig ple o del got mig buit.

Aquest autoconeixement ens ajuda a adonar-nos i gaudir d’estats d’ànim plaents, però també a prendre consciència de quan la nostra energia es troba a la part baixa de l’espectre i cal fer quelcom per no rebolcar-nos en el desànim i en la desesperació.

Podem viure, doncs, des de la inconsciència, però aquesta opció presenta un perill: creure que estem sols en aquest món i viure d’esquena a l’existència dels altres, descartant el respecte i l’acceptació de tot allò que tenim per aliè i impedint-nos viure el present en tota la seva plenitud.

L’alternativa, la via de la consciència, ens permet descobrir tot allò que ens envolta com

L’autoconeixement ens ajuda a adonar-nos i gaudir d’ànim plaents, però també a prendre consciència de quan la nostra energia es troba a la part baixa de l’espectre i cal fer quelcom per no rebolcarnos en el desànim i en la desesperació. a part de nosaltres mateixos, convertint cada instant en únic i irrepetible, perquè ens obliga a reconèixer-nos com a part d’un tot indestriable, on tots, sense excepció, hi aportem els nostres dons, que es complementen a la perfecció amb els del conjunt. Així, doncs, la consciència ens serveix sempre per augmentar les nostres capacitats d’acceptació i de respecte per l’altre, imprescindibles ambdues si volem ajudar a crear un món millor i, alhora, tenir el punt de vista de la nostra intimitat més íntima, per saber entomar totes les responsabilitats que ens pertoquen, sense esquitxar ningú. El nostre poder personal rau en la tria de l’opció que ens convé com a éssers humans, en benefici de tota la creació. Del grau d’encert de la nostra tria, en dependrà el nostre gaudi personal i la nostra aportació a un món necessitat de consciència col·lectiva per assolir la justícia indispensable.

Regina Ferrando i Ferran a: www.reginaferrando.cat regina@reginaferrando.ca

Casa Pairal Fundaci

C/ Mare Caterina Coromina s/n Vilassar de Mar Tel. 93 750 01 18 privada recepciocasapairal@gmail.com

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

· Atenció individualitzada i de qualitat

· Places privades i col·laboradores · Ampli jardí · Centre de dia

Al Teu Costat Cuidem Persones

“Sigui atès com vostè es mereix a la seva pròpia llar”

Residència a domicili 24 h, 365 dies l’any

· Psicologia infantojuvenil

· Psicologia adults

· Reeducacions psicopedagògiques

· Psicologia forense

· Logopèdia Centre

C/ Enamorats, 5. El Masnou Tel. 93 540 53 56 www.enampsicologia.com

23 ANYS TENINT CURA DE TU AMB TENDRESA I PROFESSIONALITAT Serveis Sanitaris

• Empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya per la prestació de serveis de la llei de dependència

• Servei d’atenció domiciliària i hospitalària les 24 h

• Servei de qualitat i tracte personalitzat

• Prestació de serveis sanitaris a centres privats i públics

• Personal titulat i qualificat

Empresa recomenada per SCIAS-HOSPITAL DE BARCELONA ASSISTÈNCIA SANITÀRIA www.asadsl.com

Plaça Antoni Pujadas i Nirell, 9 B • 08328 Alella Tel. 93 540 28 37 • asadsl@asadsl.com

Empresa acreditada per la Generalitat de Catalunya

Si tens els peus freds encara que faci calor o els tinguis ben abrigats, és probable que la causa sigui un problema de salut. Podòlegs i especialistes en medicina asseguren que hi ha diverses malalties que poden afectar la nostra temperatura corporal

Segons els experts en medicina, les raons que poden fer que experimentem sensació de fred a les extremitats inferiors són: Trastorns circulatoris. Si la sang flueix correctament, els peus han de mantenir-se calents; però si hi ha obstruccions a les artèries, la circulació no és l’adequada. Podria tractar-se de la malaltia arterial perifèrica, un estrenyiment de les artèries fora del cor que redueix el flux sanguini a les extremitats.

Excés de sudoració. Utilitzar un calçat inadequat, fer exercici o estar nerviós podria desencadenar les incòmodes manifestacions de la hiperhidrosi. Aquesta afecció fa que es transpiri massa, cosa que fa que els peus quedin humits i es refredin amb més facilitat.

Malaltia neurològica. Quan hi ha un dany nerviós en els nervis més llargs, que són els que arriben als dits de les mans i els peus, es produeix entumiment i formigueig. La diabetis, per exemple, pot provocar neuropatia diabètica.

Fenomen de Raynaud. Aquesta patologia afecta els vasos sanguinis dels dits de les mans i dels peus, estrenyent-los durant uns minuts i provocant que no arribi prou sang a aquestes zones.

Entre altres causes potencials dels peus freds hi ha les anormalitats hormonals com l’hipotiroïdisme i la insuficiència adrenal, trastorns nerviosos i, també, autoimmunitaris. Atès que hi ha infinitat de causes que provoquen que tinguem els peus freds, és important consultar el metge per al seu diagnòstic i tractament.

En la majoria dels casos en què no es pateix cap malaltia, una alimentació adequada rica en magnesi, calci i vitamines E,K i C, juntament amb una bona hidratació, poden ajudar-nos a elevar la temperatura dels peus. També és fonamental que practiquem una mica d’activitat física per afavorir la circulació i, que utilitzem mitjons de fibres naturals i un bon calçat que no estrenyi.

Arenys de Mar

El Masnou

Vilassar de Mar

Pujar i baixar escales té repercussions molt positives en la salut de qui dedica diàriament uns minuts a aquesta pràctica

Cada moviment compta per millorar la salut. Aquesta frase de l’OMS reconeix que totes les persones, independentment de la seva edat i les seves capacitats, poden ser físicament actives, i un hàbit tan senzill com és pujar escales i baixar-les té molts beneficis. Fer servir les escales contribueix a tonificar els músculs de les cames i els glutis. A més, crema calories i, de retruc, com que ataca les cèl·lules grasses del teixit adipós, pujar escales ajuda la teva pell, perquè es disminueix la cel·lulitis i la pell de taronja en cuixes i abdomen.

Pujar escales millora la salut cardiovascular, ja que prevé factors de risc en reduir la pressió arterial i els nivells de colesterol en sang. A més, augmenta la resistència cardiorespiratòria, estimula la circulació i redueix el risc de sofrir diabetis de tipus 2. Fer aquesta activitat durant set minuts redueix en un 38 % el risc de sofrir un atac de cor i millora