especial alimentació restauració

Com refredar una ampolla de cava en uns minuts

A gairebé tots ens ha passat que, per una distracció o per l'aparició d'un hoste inesperat, no tenim una ampolla de cava freda quan la necessitem. Per sort, hi ha un truc que pot salvar la situació i consisteix a utilitzar aigua, gel i sal.

Els experts asseguren que el millor truc per refredar de manera ràpida una ampolla de cava és introduir-la en un recipient amb aigua, gel i sal.

Necessitarem una glaçonera o quelcom semblant, on col·locarem força gel i molta sal: uns tres o quatre grapats que distribuirem de forma uniforme. Després ficarem l'ampolla dins del receptacle i l’omplirem d’aigua tan freda com sigui possible. En uns 15 o 20 minuts, el cava estarà llest. Segons expliquen els entesos, la barreja de glaçons i aigua fa que l’ampolla es refredi molt més ràpid que només amb gel. El motiu té a veure amb la transferència d’energia: en barrejar aigua i sal, es produeix una reacció endotèrmica, és a dir, una absorció d'energia. La sal necessita calor per dissoldre's i l'agafa de l’ampolla, de manera que s'inverteixen les temperatures i el fred del gel passa al recipient i al cava.

En cas que no tinguem glaçons, un altre truc és embolicar l’ampolla amb paper ben xop d’aigua –pot ser de cuina o de diari– i després introduir-la a la part baixa del congelador. En 15 minuts també s'haurà refredat.

INGREDIENTS:

2 kg de cap de llom de porc Sal i pebre

Tortillas de blat o blat de moro Coriandre

MARINADA:

Suc de 3 taronges

Suc d’1 llima o llimona

1 cullerada de vinagre de poma

4 dents d’all pelats

1 cullerada d’orenga

2 claus d’olor

10 boles de pebre

1 culleradeta de comí molt

100 g de pasta d’achiote (es pot substituir per 2 cullerades de pebre vermell dolç o picant)

Mitja cullerada de canyella

ACOMPANYAMENT:

Ceba morada, xili habanero (opcional), llimona, vinagre de poma i sal

Tacos de cochinita pibil

En una batedora, col·loqueu tots els ingredients de la marinada fins a obtenir una salsa uniforme i reserveu.

Talleu la carn a talls gruixuts, d’uns tres dits aproximadament, salpebreu-la, col·loqueu-la en un bol gran i cobriu-la amb la salsa que heu preparat. Tapeu el bol amb paper film i deixeu-ho marinar a la nevera durant com a mínim 4 hores; és preferible deixar-ho macerar durant tota la nit per obtenir millors resultats.

Un cop la carn estigui marinada, col·loqueu-la en una safata per posar-la al forn amb tota la salsa i tapeu-la amb paper d’alumini. Cuineu-la al forn, que ja tindreu preescalfat, durant aproximadament 1 hora i mitja a 220 ºC

Mentrestant, prepareu la ceba morada envinagrada que acompanyarà els tacos. Per fer-ho, talleu a juliana una ceba i afegiuhi, també tallat a juliana, un xili habanero (si no us agrada gaire el picant, no en poseu), poseuho tot en un bol, afegiu-hi el suc d’una llimona, un raig de vinagre de poma i sal, remeneu-ho tot, tapeu-ho amb paper film i deixeuho a la nevera un mínim de dues hores.

Quan hagi passat l’hora i mitja de cocció del porc, apagueu el forn i deixeu la safata a dins una hora i mitja més perquè s’acabi de fer. Aleshores ja ho podreu treure del forn. Aneu agafant els trossos de carn esfilagarsant-los amb l’ajuda de dues forquilles. Un cop la tingueu tota esfilagarsada, poseula en un recipient i afegiu-hi la salsa que teniu a la safata del forn. Mescleu bé i ja tindreu el farcit dels tacos preparat. Ara ja podeu preparar els tacos: agafeu una tortilla de blat o blat de moro que haureu passat un momentet per la paella i afegiu-hi la carn, una mica de ceba i una mica de coriandre fresc.

Camí del Mig, 37 Cabrera de Mar (Pol. Ind. Can Ballescà) 93 759 89 63

Obert de dilluns a divendres

ESMORZARS DE FORQUILLA a partir de les 9 h Esmorzars, menú diari. Menú per a celíacs Gaudeix de la nostra terrassa! www.restaurantlaribes.com

Entrevista a MARTA FIGUEREDO I FRANCESC RIBAS, propietaris de CAN PUXIC

Can Puxic és una empresa familiar especialitzada en el cultiu de tomàquets selectes. Ubicada a Premià de Dalt, el seu compromís amb la qualitat fa que els seus tomàquets siguin molt valorats pels clients. «Can Puxic és la suma de passió, constància i un saber fer enriquit al llarg de més de 120 anys d’història», asseguren. Parlem amb els seus propietaris, Marta Figueredo i Francesc Ribas, sobre els seus productes de la terra.

Especial Alimentaci I Restauraci

www.laclau.cat

Com neix Can Puxic?

Marta: Can Puxic neix amb la il·lusió de poder oferir tomàquet de qualitat i proximitat tots els mesos de l’any. El Francesc, que sempre s’havia dedicat a la pagesia en l’empresa familiar, s’adonava que tota l’oferta de proximitat (pèsol, mongeta, tomàquet, patata, etc.) es concentrava els mateixos mesos, i així era inevitable romandre en la dinàmica especulativa en la qual funciona el mercat de fruita i verdura. Jo, que em dedico al màrqueting, ho vaig veure com una gran oportunitat de mercat. A partir del 2017 vàrem començar formalment el projecte, especialitzant-nos en el tomàquet. El primer any va ser un període d’assaig i error, ja que aquí a Catalunya no es cultiva en cicles llargs. Ens vam centrar en el model holandès, viatjant i assessorant-nos amb empreses locals. El 2018 vam aconseguir oferir tomàquet tot l’any i vàrem guanyar el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya. Això encara ens va donar més impuls per seguir invertint en tecnologia i fer créixer el projecte. I des de llavors continuem creixent, aprenent i perfeccionant el mètode.

De quina manera es conreen els tomàquets perquè siguin prèmium?

Francesc: Hi ha diversos factors que incideixen en la qualitat del tomàquet. En primer lloc, és clau la selecció de les varietats. Si bé actualment hi ha una infinitat de varietats comercials híbrides que són una joia de del punt de vista productiu, normalment també són menys gustoses. En canvi, les varietats originals autòctones de cada territori són menys productives i més susceptibles d’emmalaltir, però a canvi guanyes en propietats organolèptiques. En segon lloc, cal cuidar molt les tomaqueres. Nosaltres en recreem les condicions climàtiques òptimes al llarg de tot l’any i els hivernacles s’autoregulen per oferir a les plantes el que necessiten en cada moment. En tercer lloc, els tomàquets s’han de collir en el seu punt òptim de maduració. I, finalment, sempre que sigui possible s’ha d’evitar mantenir-los en cambres de fred, perquè com més temps hi són, més gust perden.

Quines tècniques fan servir?

Francesc: En el procés de cultiu intentem ser el màxim de respectuosos amb l’entorn. Treballem amb lluita integrada, fent servir predadors naturals per combatre les plagues; fem una pol·linització natural, mitjançant abellots; reguem amb sistemes de degoteig intelligents, que només funcionen si les plantes ho necessiten; escalfem fent servir biomassa com a combustible, i fem servir plaques solars com a font energètica diürna.

I quines són les varietats de tomàquets amb què treballen?

Marta: Cultivem el tomàquet cherry (cirerol) de tipus pera, el nostre tomàquet estrella, definit per molts com «una explosió de sabor al paladar»; el tomàquet rosa d’amanir, molt ple i de pell fina; i el tomàquet «dark» d’amanir, una varietat exclusiva nostra registrada com a Dark Puxic, d’exterior fosc i d’interior vermell intens, molt carnós i gustós.

Es plantegen, però, crear noves varietats en un futur?

Marta: Ens agraden molt les varietats amb què treballem i ens costa trobar-ne de noves que estiguin a l’altura per cultivar-les de manera permanent. A la finca tenim una secció de cultiu destinada únicament a fer proves constants d’altres varietats. Des que vàrem començar, hem provat més de trenta varietats. Puntualment en comercialitzem alguna que ens agrada. Per exemple, fa un parell d’anys vam fer la campanya «Exotic Taster», amb capsetes de degustació de 4 varietats a prova i la idea que la guanyadora es comercialitzés l’any següent. Va guanyar un pebroter petit de pell tigrada molt dolç que es va comercialitzar l’any passat.