Dossier la Conca 5.1

La Conca 5.1 Vi, paisatge, enoturisme, territori, agricultura i societat.

Leandre Romeu Serra Josep Saperes L贸pez laconca51@gmail.com http://laconca51.cat

La Conca 5.1 | Índex

Projecte 1 Motivacions 2 Objectius 4 Zones de treball 6 Entrevistes 8 Recull de premsa 9 Bloc 12 Xarxes Socials 13

Facebook

Twitter i Instagram

Youtube i Vimeo

Fotos del projecte 16 El Garbell 20 L’empelt 46 Articles a Vadevi.cat 68 Àgora 5.1 74

1

La Conca 5.1 | El projecte

La Conca 5.1 és un projecte que té per objecte l’estudi dels sectors econòmics que considerem que poden generar un desenvolupament econòmic local més pròsper i sostenible dins el territori de la Conca de Barberà. Per això, es pretén analitzar la situació en la que es troba el sector dels cellers, la restauració, les cases rurals i, en global, tot el que es pot relacionar amb l’enoturisme a la comarca. Amb aquest fi, es té com a font més fiable per conèixer i analitzar aquesta situació, el testimoni directe de les persones que hi treballen o tenen empreses en aquests sectors, i posar en coneixement el seu saber, la seva experiència, per tal d’afavorir un transvasament d’informació i coneixement entre tots els interessats.

Aquest projecte es titula La Conca 5.1, ja que el número cinc fa referència els que creiem que són els diferents agents implicats en la promoció turística de la comarca, que són els cellers i les cooperatives, les cases de turisme rural i els allotjaments, els restaurants, els petits productors alimentaris i artesanals i les institucions públiques, i el número ú que fa referència a la societat en general i especialment la resident a la Conca de Barberà.

La Conca 5.1 també és una plataforma digital de comunicació i difusió de la comarca arreu del món. Especialment centrat en els sectors comentats anteriorment. A través d’una pàgina web, la presència en diferents xarxes socials com facebook, twitter, youtube, vimeo, instagram, etc. A més de la col•laboració que realitzem amb diversos mitjans de comunicació comarcals com la VeuJoveTV, l’Agenda 19, etc. i nacionals com Vadevi.cat pretenem arribar al màxim nombre de persones per donar a conèixer la comarca arreu dels territoris i posicionar-la en un punt central d’aquests sectors. A més, d’un espai de debat i d’idees permanent a mitjançant l’espai Àgora 5.1 on col·laboren a través d’articles i d’anàlisis diverses persones del sector tant de dins de la comarca com de fora.

L’eina principal en què estem treballant actualment, a part dels articles que escrivim regularment en els mitjans anteriors citats, és l’elaboració d’un documental audiovisual dels esmentats agents implicats, a la vegada que aprofitarem per formular preguntes que ens ajudin a elaborar un DAFO exhaustiu i precís de la situació del vi, l’enoturisme, l’agricultura, etc. a la Conca, així com recollir dades que ens permetin proposar unes conclusions i unes línies de treball. Per donar rigor tècnic intentarem contrarestar aquestes amb experts en la matèria i finalment fer una exposició pública de l’audiovisual amb tot el material recollit.

A través de converses, d’entrevistes amb els diferents agents que es dediquen en aquest àmbit volem editar un documental que reflecteixi i reflexioni sobre el present de la comarca i sobretot que ajudi a establir unes bases, unes sinergies, que fixin un camí a seguir per al futur, per tal de desenvolupar les potencialitats de la comarca en el món del vi i l’enoturisme. Al mateix temps crear un document que permeti ensenyar que tenim a la comarca, quins són els agents implicats. Crear un document base per explicar la Conca de Barberà al món.

Hem realitzat més de quaranta entrevistes a elaboradors de vi, restauradors, propietaris de cases rurals, tècnics de turisme, productors agraris, que podeu seguir en els nostre bloc. Podeu llegir les cròniques del rodatge i veure les fotos dels diversos indrets de la comarca on hem estat en aquesta pàgina web.

Actualment el projecte es troba en fase d’edició i producció.

2

La Conca 5.1 | Motivacions

Part del nostre interès en el món del vi sorgeix arran de la relació tant estreta que aquest té amb la cultura popular dels Països Catalans i, especialment amb la Conca de Barberà, ja que considerem que és un producte importantíssim per l’economia del nostre territori, i ja no tan sols en el món de la pagesia, sinó també en el món de l’enologia, en el món de la distribució, així com en el món del comerç, el màrqueting i el consum.

Per altra banda, ens preocupa que la nostra societat no consumeixi prioritàriament productes autòctons, i que un quaranta per cent del vi que es consumeix al paísva sigui de la Rioja, i que el vi català sumi un 27 per cent de la quota de mercat. Creiem que aquestes dades ens posen de relleu el famós complex d’inferioritat que patim com a poble, ja que en realitat produïm un vi més que bo, amb diferents varietats per a diferents gustos i, creiem que no tenim res d’envejar al vi de la Rioja.

Ens motiva també l’afany de conèixer millor la nostra cultura, el vi és un dels protagonistes de les dites catalanes que ens traslladen molts dels coneixements adquirits com a poble a través del anys, sobre com influeix el clima a la vinya, sobre la seva producció, la seva elaboració, sobre el seu comerç i sobretot sobre el seu consum i com influeix aquest en el caràcter dels catalans.

Creiem que el vi ha estat, és i serà un motor econòmic del nostre poble, per tant, considerem que dedicar part dels nostres esforços com associació en el món del vi és una de les millors maneres de contribuir en el impuls de l’economia en la nostra comarca i del país, alhora que podem difondre aspectes culturals i lingüístics que per la seva importància considerem que cal fer-la una matèria viva.

Considerem que saber sobre el vi és conèixer el nostre territori on la vinya ocupa un espai molt important, ja que la vinya és la protagonista en el paisatge de la Conca de Barberà que fa que aquesta s’impregni d’un caràcter, un estil, unes olors, uns colors, unes formes que la descriuen i la defineixen com el bressol del nostre entorn.

Alhora, aquest entorn té una estricta relació amb la dimensió del nostre país, de la nostre economia alhora que del vi, i des de fa un temps, del nostre projecte, aquesta dimensió és la que envolta el món del turisme, activitat econòmica ara per ara incipient en la nostra comarca, tot i que molt rellevant en altres indrets del país.

El turisme és una activitat econòmica que neix arran del moviment que duen a terme les persones que es desplacen del seu entorn habitual per anar a un altre lloc sense un motiu laboral. Es distingeix entre el turista i l’excursionista, tots dos són visitants però el primer fa com a mínim una pernocta en el lloc que ha visitat mentre que el segon no. El turisme és una activitat econòmica que pot resultar ser molt fructífera, però perquè aquesta flueixi i s’acabi establint en un determinat lloc han de donar-se una sèrie de requisits, que intentarem resumir en aquest treball amb la màxima precisió que ens sigui possible.

3

La Conca 5.1 | Motivacions

Per altra banda, tenim com objectiu la preservació del territori, ens motiva viure en una comarca atractiva en primer lloc per la gent que hi viu i, en segon lloc pel turista, motiu que crec que compartim plenament amb els cellers, les cases de turisme rural, els restaurants i els petits productors de la comarca, així com les nostres institucions públiques, pel pensem que una comarca atractiva pel turista pot ser avantatjosa per tots nosaltres.

A més a més, estem convençuts de què la nostra comarca té grans atractius turístics, com ara les muralles medievals de Montblanc, els monestirs de Poblet i la Ruta del Cister, els castells medievals, la seva interessant història, la pionera cooperativa de Barberà de la Conca, les cooperatives modernistes, els boscos del Parc natural de Prades, una terra ben fèrtil i un bon clima per tot el que fa a l’alimentació, tenim una gran gastronomia, indrets d’una gran bellesa rural per fer-hi tot tipus d’esport i activitats lúdiques, però sobretot, tenim moltes vinyes i molt bon vi.

Com ja hem dit, pensem que la majoria d’aquestes conclusions les compartim amb vostès, o si més no les compartim amb l’escriptor Lluís Tolosa, autor del llibre “Catalunya no és Califòrnia” basat en una recopilació d’articles en defensa del sector del vi i el cava com un dels pilars estratègics de l’economia catalana, obra que ha estat premiada com a Best Wine Literatura Book, en el Premis Gourmand, que són probablement els premis més importants del món dedicats als llibres de vi i gastronomia.

Doncs aquest escriptor ens diu que el Principat de Catalunya pot ser una de les capitals mundials del turisme del vi idiu que així s’ha de transmetre als milers de catalans en les seves escapades de cap de setmana i als 27 milions de visitants que cada any ens visiten. Tal com diu el Sr. Tolosa, ho tenim tot a favor. La història, el paisatge, l’arquitectura, la gastronomia, el clima, una llarga tradició turística, i una gran varietat de marques de vi de qualitat. Però diu, ens falla la comunicació.

Doncs és precisament amb aquest objecte, el de la comunicació entre tots els agents implicats i la societat, en el que vol portar el seu granet de sorra aquest projecte, per tal de crear més i millors prescriptors del nostres recursos i productes i poder crear així noves sinèrgies que ens ajudin a desenvolupar el nostre entorn rural i tenir una comarca pròspera i sostenible amb el territori que generi llocs de treball.

La Conca 5.1 |Objectius

4

POSICIONAR LA COMARCA: Posicionar la comarca dins del món del vi, l’enoturisme, l’agricultura ecològica, els petits productors, els productes de proximitat. Posicionar la Conca de Barberà en el mapa de tots aquests sectors.

DIFUSIÓ I PROMOCIÓ DE LA COMARCA: Crear una plataforma de difusió i promoció de la comarca arreu del món. Dotar la comarca d’una eina principalment digital de prescripció, informació i difusió de tot el que ofereix la comarca.

PRESCRIPCIÓ COMARCA: Crear una base de consciència en tots els ciutadans de la comarca per tal de convertir-se en prescriptors dels productes, serveis, del territori, paisatge que disposem a la nostra terra.

MERCAT PRODUCTES CONCA: Crear un mercat de productes de la Conca, potent, conegut, reconegut i diversificat que arribi a tothom Que tingui les mateixes oportunitats que qualsevol altra zona.

IMATGE DE COMARCA: Crear una imatge de comarca, una identitat, que es doni a conèixer arreu del món, que arribi a tots els mercats, a tots els consumidors. Una imatge global i unitària per tots els productes i serveis que identifiqui clarament la comarca.

AUTOESTIMA DE LA SOCIETAT: Créixer la autoestima dels ciutadans de la Conca i del país. Els productes i els serveis que actualment produïm no tenen res a envejar a altres productes d’altres zones. Fer conèixer aquesta realitat a la ciutadania per tal que sigui la corretja de transmissió d’aquest canvi de mentalitat. Consumint, recomanant, gaudint dels productes i de la qualitat reconeguda.

SINERGIES SOCIETAT-ECONOMIA: Facilitar les relacions entre els sectors productius i els consumidors. Involucrar tots els agents de la comarca a favor d’aquesta idea. El creixement econòmic és cosa de tots, tothom dins les seves possibilitats, dins el seu marc pot fer força per canviar les tendències i les dinàmiques actuals.

INTERNACIONALITZACIÓ: Un dels punts clau. Incidir en la importància del mercat global. Les empreses de la Conca han d’augmentar les seves vendes cap al sector internacional i la Conca ha d’atraure visitants de tot el món. Dependre cada cop menys del mercat espanyol i créixer en a tots els cinc continents.

La Conca 5.1 |Objectius

5

AUTOSUFICIÈNCIA ECONÒMICA: Conèixer i aprofundir en els sectors que poden dotar la Conca de Barberà d’una economia més independent de les grans indústries i de les empreses multinacionals que en qualsevol moment poden abandonar la comarca. Potenciar els sectors propis, autòctons de la comarca per dotar-los d’infraestructura i mercat.

Augmentar el sector turisme per convertir-lo en un dels motors de la comarca. Com més autosuficient sigui la comarca més possibilitats tindrà de sobreviure i créixer i diferenciar-se d’altres zones.

PRODUCTES DEL PAÍS: Fer conèixer a la població autòctona de la Conca de Barberà i dels Països Catalans en general de la necessitat de consumir productes autòctons. Productes competitius, d’una bona qualitat, igual o millor que els seus competidors. Estendre la consciència de fer país, de fer comarca tant a l’hora de consumir, com de recomanar productes.

FORUM DE DEBAT: Crear una plataforma de debat constant, oberta a tothom per tal de pensar i marcar les pautes de com volem construir la Conca de Barberà i de cap a on ha d’encaminar el seu futur

La Conca 5.1 |Zones de Treball

6

ZONA 1: Montblanc, la Guàrdia dels Prats, Pira, Barberà, Lilla i Prenafeta ZONA 2 : Espluga de Francolí, Vimbodí, Poblet, Vallclara, Vilanova de Prades i Paratge Natural de Poblet.

ZONA 3: Vilaverd, Rojals, La Bartra, Els Cogullons, El Pinatell.

ZONA 4: Rocafort, Sarral, Solivella, Blancafort, Senan, Belltall, Forès, Montbrió de la Marca.

ZONA 5: Santa Coloma de Queralt, les Piles, Conesa, Vallfogona, Passanant, Llorac, Pontils…

ZONA 6: Consell Comarcal, DO Conca de Barberà, INCAVI, Oficines de Turisme, Ajuntament de Montblanc, Diputació de Tarragona.

CONTINGUT DE LES ZONES ZONA 1 Cooperativa de Montblanc, Celler Mas Foraster, Viver de Celleristes, Carlania, Escoda Sanahuja, Celler Carles Andreu, Cooperativa de Pira, Cooperativa de Barberà de la Conca, Clos Montblanc.

Les Espelmes, L’Hotel de Lilla, Restaurant Cal Gaya, Restaurant Els Pins, Restaurant Masia Poblet, Fonda Riuot, El Molí del Mallol, Fonda Cal Blasi, Fonda dels Àngels, Restaurant El Call, Fonda Castlà, Fonda Colom, Cal Magret, Cal Joan, Cal Jordi, El Pergamí, El seguici, L’Ull de la Vila, Via Aurèlia, Àrea de Guissona.

Mas Carlons, Mas del Planella, Molí de la Vall, Tossal del Maig.

ZONA 2 Rendé Masdeu, Cooperativa de l’Espluga, Cal Celdoni, Simó de Palau, Abadia de Poblet, Miguel Torres, Vilanova Vins Restaurant El Gatim, Fonda Ocell Francolí, Hostal del Senglar, Les 17 fonts, Restaurant Casa Nostra, Art Restaurant, Restaurant Masia Cadet, Masia Fonda de l’Oca, Restaurant Font de Ferro, Restaurant Fonoll, Hostatgeria de Poblet, Restaurant Masia Sagués, Restaurant els Torrents, Restaurant el Grèvol, Restaurant la Clau, Restaurant els Ceps, Restaurant el Camí del Bosc, Restaurant la Parada.

Ca la Marta, Casa Pairal Espasa, Casa Vella, Castell de Riudabella, Càmping de Vilanova.

ZONA 3 La Socarrimada, Mas de Caret, Mas de l’Arlequí, Alberg dels Cogullons.

La Conca 5.1 |Zones de Treball

7

ZONA 4 Sans Travé, Cooperativa de Solivella, Mas del Nen, Cooperativa de Sarral, Rosa Maria Torres, Cooperativa de Rocafort, Cooperativa de Blancafort, Jordi Llorens, Celler de Montbrió de la Marca.

Restaurant la Tupina, Restaurant Foc de Sant Joan, El Mirador de Forès, Hostal Feliuet, Restaurant Rocafort, Restaurant Mircla, Restaurant El Celler.

Cal Miret, Ca la Núria.

ZONA 5 Restaurant el Colomí, La Sala de Comalats.

Ca la Sila, El Pati de Cal Romà, Cal Cargol, Cal Marimon, Balneari de Vallfogona.

ZONA 6 Consell Comarcal, INCAVI, DO Conca de Barberà, Oficina de Turisme de Montblanc, Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí, Diputació de Tarragona, Ajuntament de Montblanc.

La Conca 5.1 |Entrevistes

8

• Dijous 20 de gener de 2011 Celler Mas Foraster Fonda Cal Blasi

• Dijous 7 d’abril de 2011 Julieta Foraster Carles Blasi

• Dijous 27 de gener de 2011 Casa Rural Mas Carlons Fonda Riuot

Mònica Eguilar Ramon de Domingo

• Dijous 3 de febrer de 2011 Oficina de Turisme Montblanc Fonda dels Àngels

Toñi Gonzàlez Maria Teresa Sanahuja

• Dijous 10 de febrer de 2011 Restaurant Molí del Mallol Celler Carlania

Abdon Tarrats Jordi Miró

• Dijous 17 de febrer de 2011 Celler Mas del Tossal Celler VidBertus

Pep Burguera Albert Rovira

• Dijous 24 de febrer de 2011 Celler Molí dels Capellans Celler Gatzara

Jordi Masdéu Antoni Castellà

• Dijous 3 de març de 2011 Celler Escoda-Sanahuja Hostal Els Pins de Prenafeta

Montse Corominas Martina Scheper

• Dijous 28 d’abril de 2011 Masia Sagués

Angelina Sagués

• Dijous 5 de maig de 2011 Celler Abadia de Poblet Oficina Turisme l’Espluga

Josep M. Gil Florenci Romeu

• Dijous 26 de maig de 2011 Celler Vega Aixalà Càmping Serra de Prades

Josep Vega Xavier Guiu

• Dijous 2 de juny de 2011 Balneari de Rocallaura Celler Jordi Llorens

Josep Vilanova Jordi Llorens

• Dijous 9 de juny de 2011

• Dijous 16 de juny de 2011

Jordi Vallverdú

• Dijous 30 de juny de 2011

Carles Andreu Ramon Vives

• Dijous 24 de març de 2011 Celler Rendé Masdeu Cal Jordi-Casal d’Entitats

Masia Cadet Castell de Riudabella

Joan Ramón Escoda Josep Tost

• Dijous 17 de març de 2011 Celler Carles Andreu Restaurant Les Espelmes

Josep M. Sosa Marta Montserrat

Drac Actiu Laly Puig

• Dijous 10 març de 2011 Cooperativa de Montblanc

Cooperativa de l’ Espluga Hostal del Senglar • Dijous 14 d’abril de 2011

Mariona Rendé Jordi Silvestre

• Dijous 31 de març de 2011 Torres-Milmanda Laura Palau Fonda Ocell Francolí Rafel Lorca

Xicòria Annaïs Sastre Cooperativa de Sarral Joan Torné

Celler Rosa M. Torres Celler Cal Joan

Enric Vidri i Dani Pedro Margarita Tarragó

• Dijous 7 de juliol de 2011 Restaurant El Mirador de Forès El Pati de Cal Romà

Núria Peixó Joan Vallès

• Dijous 21 de juliol de 2011 CONCAPAM El Mas de l’Arlequí

Joan Cartañà Dani Martorell i Mercè

• Dijous 28 de juliol de 2011 Oficina DARP Montblanc Cal Travé

Jesús Semper Josep M. Sans Travé

9

La Conca 5.1 | Recull de premsa

11/03/2011 RÀDIO MONTBLANC Notícia sobre l’inici del projecte. En què consistia i els objectius principals a assolir. http://www.radiomontblanc.cat/node/6099 11/03/2011 VADEVI.CAT Article del Sr. Lluís Tolosa parlant del projecte La Conca 5.1 i de l’enoturisme a la comarca. http://www.vadevi.cat/article/reportatges/1833/la/conca.html 26/03/2011 EL PUNT Notícia sobre la existència del projecte La Conca 5.1. Explica les característiques i els objectius bàsics del projecte. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/18-economia/388381-impulsen-a-la-conca-el-projecte-51.html?tmpl=compo nent&print=1&page= 28/03/2011 CUPATGES Entrevista en profunditat sobre el projecte, els seus inicis, l’evolució i objectius http://www.cupatges.cat/noticia/491/necessitat/emergent/crear/producte/enoturistic 08/04/2011 NOVA CONCA Notícia - reportatge explicant el projecte.

13/04/2011 RÀDIO MONTBLANC Notícia sobre l’evolució del projecte, les novetats i fragments de l’entrevista que ens van fer a Cupatges http://www.radiomontblanc.cat/node/6334 11/05/2011 INFOVI.CAT Notícia - reportatge sobre el projecte arran d’una entrevista que vam mantenir amb la gent de l’Infovi http://www.infovi.cat/index.php?seccion=not&idioma=ca&id=300 16/08/2011 LA VEU JOVE DE LA CONCA Publicació de la nostra entrada al bloc que feia referència a les dues últimes entrevistes que vam realitzar a finals de juliol. http://laveujovetv.cat/blog/?p=2163

10

La Conca 5.1 | Recull de premsa

22/09/2011 LA VEU JOVE DE LA CONCA Notícia sobre la nova branca del projecte ; l’Àgora 5.1 i publicació d’una article que vam penjar al bloc on fèiem una declaració a favor de l’enoturisme. http://laveujovetv.cat/blog/?p=2301 23/09/2011 RÀDIO MONTBLANC Notícia explicant la nova branca de projecte; l’Àgora 5.1 i publicació d’un article que vam penjar al bloc on mostràvem el nostre suport a l’enoturisme com a opció de futur a la comarca. http://www.radiomontblanc.cat/node/7245 30/09/2011 NOVA CONCA Notícia - reportatge sobre l’Àgora 5.1 i reproducció dels dos primers articles que vam penjar al bloc de l’Àgora 5.1; el de l’Albert Rovira i el de Manel Martínez.

11/10/2011 DIARI DE TARRAGONA Notícia - reportatge sobre el projecte a partir d’una entrevista que vam mantenir amb periodistes del Diari.

14/11/2011 LA CASA DE PALLA Entrevista en profunditat dins aquest programa de ràdio de Ràdio Montblanc. Vam parlar dels inicis, del present i del que serà la Conca 5.1 11/10/2012 NOVA CONCA Notícia sobre la presentació del tràiler Octubre 2012 VINSDECATALUNYA.CAT Notícia sobre la publicació del tràiler http://www.vinsdecatalunya.cat/index.php?not=estrena-del-triler-del-documental-la-conca-51&id=1206 Octubre 2012 INFOVI.CAT Notícia sobre la publicació del tràiler http://www.infovi.cat/?seccion=not&id=700 Octubre 2012 VADEVI.CAT Notícia sobre la publicació del tràiler http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3707/documental/sobre/enoturisme/conca/barbera/trailer Octubre 2012 LAVEUJOVETV.CAT Notícia sobre la publicació del tràiler http://laveujovetv.cat/blog/?p=5645 14/10/2012 ESPLUGA FM RÀDIO Entrevista en profunditat sobre el projecte dins el programa La Plaça http://www.esplugafmradio.info/#!audio-6739-El-projecte-%27Conca-5.1%27-a-%27La-Pla%C3%A7a%27-del-14d%27octubre-de-2012

11

La Conca 5.1 | Recull de premsa

Octubre 2012 ESPLUGA FM RÀDIO Notícia sobre la publicació del tràiler http://www.esplugafmradio.info/#!noticia-Es-presenta-el-tr%C3%A0iler-del-documental-%22La-Conca-51%22-sobreel-desenvolupament-econ%C3%B2mic-a-la-comarca 29/10/2012 PUNTSISRÀDIO Entrevista en profunditat sobre el projecte dins la secció Gent del Camp del programa Peixateries Velles http://www.punt6radio.cat/podcasts-programa.html?categoria=89 13/11/2012 LA VEU JOVE DE LA CONCA Entrevista en profunditat sobre els orígens del projecte, les accions realitzades i el plans de futur de l’associació. http://laveujovetv.cat/blog/?p=6078 http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PYsfHs912_0 08/02/2013 NOVA CONCA Publicació de l’article Construïm una identitat? publicat originalment a la Veu Jove TV. 15/03/2013 NOVA CONCA Publicació de l’article Carta del Paisatge de la Conca de Barberà, publicat originalment a la Veu Jove TV 04/04/2013 VIDIRECTE.CAT Entrevista al portal digital de venda de vins catalans. http://vidirecte.cat/noticia/167/entrevista-descobrim-el-projecte-conca-51.html

12

La Conca 5.1 | Bloc

El bloc de la Conca 5.1 és la nostra casa, la nostra base d’operacions. El bloc de la Conca 5.1 conté totes les cròniques de les gravacions, les fotos de les entrevistes, les motivacions i els objectius del projecte.

Durant tot el procés de gravació vam compartir amb els lectors i visitants el dia a dia de tot el procés. Des dels moments previs fins a l’actualitat. També conté alguns dels talls de veus que hem extret de les entrevistes, així com algun muntatge previ d’àudio del que serà el documental.

A més, recull tots els articles que hem publicat tant a l’Agenda 19, a la Veu Jove TV, a Vadevi.cat així com altres articles escrits expressament pel bloc. També, aplega tots els articles que han escrit per nosaltres diverses persones del món de l’enoturisme i la viticultura de la comarca i de fora, dintre de la secció Àgora 5.1 Conté enllaços a les diverses notícies i mitjans que han parlat de nosaltres.

També disposa d’un directori d’enllaços a entitats, mitjans, blocs relacionats amb tot el món del vi, l’enoturisme, l’agricultura, el territori, etc.

El bloc ha anat variant d’imatge i d’estètica, actualment està penjada la tercera versió. Un bloc més modern, dinàmic i àgil amb un format de pàgina web més actual.

La pàgina té un registre de 1.000 a 1.500 visites mensuals. En total ja hem superat les 15.000 visites absolutes.

L’adreça és: http://laconca51.cat

13

La Conca 5.1 | Xarxes Socials

Facebook El facebook de la Conca 5.1 és l’altre finestra que tenim oberta a la xarxa i que ens serveix de contacte amb tots els nostres lectors, associacions, entitats, institucions i persones interessades amb el món de l’enoturisme, la viticultura, l’agricultura ecològica, la sostenibilitat, el territori.... És una eina que ens serveix per anunciar totes les novetats del projecte, enllaçar els articles que publiquem al bloc o les notícies que van apareixent de nosaltres als mitjans.

A més, ha sigut la eina que ens ha servit per recuperar refranys, dites populars de la terra, la pagesia, l’agricultura, els pobles, etc. Durant uns quantes mesos hem anat penjant diàriament un recull d’aquest saber popular que entre tots hem d’ajudar a què no es perdi.

Tenim més de 1000 amics molt diversos i d’arreu del territori.

14

La Conca 5.1 | Xarxes Socials

Twitter El twitter ha sigut una de les darreres eines que hem creat pel projecte. Amb pocs mesos ha tingut una resposta excel·lent. Hem superat en aquest poc temps els 800 seguidors.

Un complement important i vital per la resta d’eines com el bloc i el facebook per tal d’explicar tot allò que fem i promocionar totes les nostres activitats.

Instagram És l’última xarxa social que hem incorporat al nostre projecte i ens ha permès arribar a un sector al qual fins ara ens havia costat més arribar: els joves. Aquesta eina ens permet donar sortida a tot el material fotogràfic que hem recollit i fer visible el nostre paisatge i els diversos indrets de la comarca. La resposta dels seguidors ha estat molt bona en aquestes primeres setmanes d’aplicació.

15

La Conca 5.1 | Xarxes Socials

Youtube i Vimeo Disposem d’un canal de youtube i vimeo per tal de centralitzar tots els recursos visuals que editem. Actualment l’element més destacat que hi podem trobar és el tràiler del documental que estem editant. A més, es pot trobar un vídeo que ens van fer LaVeuJoveTV explicant en què consistia el projecte.

FOTOS DEL PROJECTE

20

La Conca 5.1 |El Garbell

El Garbell és la secció mensual de que disposem a l’Agenda 19, l’agenda d’oci i cultura de la Conca de Barberà. Un espai d’opinió, de reflexió que vam iniciar el mes de febrer de 2012 i que mes a mes s’ha anat consolidant com una de les seccions fixes i més comentades pels lectors.

El Garbell consisteix en un article d’opinió mensual que tracta sobre el present, el futur i tot allò que tingui a veure amb l’enoturisme a la Conca de Barberà. A més, d’altres temes d’anàlisi econòmica, social, històrica de la comarca. Podeu llegir l’agenda i el nostres article a través del següent enllaç: http://www.19arcs.cat/agenda19/ Els articles publicats fins a dia d’avui són els següents: Declaració d’intencions http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/02/el-garbell.html Inventari http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/03/agenda-19-inventari.html Les arrels de la Conca http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/04/el-garbell-les-arrels-de-la-conca.html Viver de Celleristes http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/05/el-garbell-viver-de-celleristes.html Alimentació de qualitat http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/06/el-garbell-alimentacio-de-qualitat-i-de.html Agrobotigues http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/07/el-garbell-agrobotigues.html L’all de Belltall http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/08/el-garbell-lall-de-belltall.html La fil·loxera a la comarca (I) http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/09/el-garbell-la-filloxera-la-comarca-i.html La fil·loxera a la comarca (i II) http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/10/el-garbell-la-filloxera-la-comarca-i-ii.html Fira de Sant Martí: orígens i edició actual http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/11/el-garbell-fira-de-sant-marti-origens-i.html El naixement del cooperativisme revolucionari a la comarca http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/12/el-garbell-naixement-del-cooperativisme.html Denominació d’Origen Protegida Siurana http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2013/01/el-garbell-denominacio-dorigen.html El cultiu del safrà i altres herbes http://laconca51.blogspot.com.es/2013/02/el-garbell-el-cultiu-del-safra-i-altres.html Creacions gastronòmiques de casa nostra http://laconca51.blogspot.com.es/2013/03/el-garbell-creacions-gastronomiques-de.html Necessitat http://www.laconca51.cat/2013/04/el-garbell-necessitat.html

Declaració d’intencions Segons el diccionari General de la Llengua Catalana un garbell és un estri que consisteix en un receptacle el fons del qual és ple de forats iguals, que serveix per a separar objectes de grandor desigual, deixant passar els uns i retenint els altres.

A partir d’aquest mes el garbell serà un espai d’opinió mensual de les persones que formem part del projecte la Conca 5.1. Aquest projecte nascut ja fa més d’un any és encapçalat per dos joves emprenedors de la comarca; el Josep Saperes i el Leandre Romeu.

La Conca 5.1 és un projecte de desenvolupament econòmic local que compta amb diverses branques. Fins a dia d’avui l’acció principal del projecte s’ha desenvolupat mitjançant la realització de més de quaranta entrevistes a persones i col·∙lectius que es dediquen al món de la viticultura, la restauració, l’allotjament rural, l’agricultura ecològica entre d’altres a la comarca...

Actualment el projecte es troba en la fase d’edició d’aquestes entrevistes que s’ha de convertir en un documental pioner a la comarca on es reflexioni sobre els punts forts, els punts febles, les amenaces, les oportunitats del sector de l’enoturisme a la comarca. Tot marcant al mateix temps unes línies estratègiques i d’acció per la comarca els propers anys que siguin útils i serveixin de guia per totes aquestes persones.

A part del documental, també està prevista al llarg dels propers mesos l’edició d’un llibre on s’estudiï més acuradament aquesta anàlisi econòmica i social.

A més, el projecte a través del bloc a Internet acull actualment una altra branca; l’Àgora 5,1 un espai de debat obert a tothom on diverses persones de la comarca interessades amb l’enoturisme i la comarca en general opinen mitjançant un article d’opinió.

Per tant el garbell a partir d’avui, gràcies a la generositat de la gent de l’Agenda 19, es converteix en una nova branca del projecte la Conca 5.1. Amb aquesta columna d’opinió tal com indica el seu nom que hem definit a l’inici de l’article, pretenem que serveixi de filtre de tot el que s’està movent al món de l’enoturisme a la comarca. Intentarem destriar el gra de la palla, aportar temes de debat, apuntar idees i acostar el debat, la reflexió al voltant de totes qüestions a tota la societat i totes les administracions.

La nostra declaració de principis i d’intencions és la de treballar per una comarca que aposti per l’agricultura, la vinya, els cellers, les cooperatives, els restaurants, les cases rurals, els petits productors...

Que aposti per un turisme responsable, cultural interessat amb el patrimoni històric, arquitectònic, monumental. Una comarca que protegeixi el medi ambient, que visqui de cara a les muntanyes i l’entorn rural. Que promogui l’ agricultura ecològica, els productes de proximitat, els serveis autòctons. Dotar la comarca d’un sector complementari a l’ industrial. Construir les bases d’un sector potent que pugui ser una eina clara de futur pel sector econòmic i productiu en els propers anys.

Hem concebut aquest espai com un espai obert, parlarem de totes aquestes qüestions i de tot el que estem treballant amb la Conca 5.1 però també ens reservem la potestat de parlar de qüestions històriques, qüestions d’actualitat, aspectes sociològics... sempre relacionades amb l’enoturisme, la natura, el paisatge, la comarca i el país en general.

Inventari En principi la majoria de ciutadans sabem tot el que tenim a la comarca. Aquelles coses que ens fa diferents o que ens donen una posició favorable al món. Però quan és l’hora d’explicar-­‐ho sovint ens costa més. Ens quedem amb les tres o quatre coses més cridaneres o les que tenim més a prop de casa.

La finalitat d’aquest article és la d’oferir un document curt i eficaç que sigui útil a l’hora de prescriure la comarca. Un petit inventari de tot allò que tenim i que hem de conservar.

Una llista de punts forts que hem anat recollint a llarg de les més de quaranta entrevistes que hem realitzat a diversos agents que es dediquen en aquest àmbit a la comarca. Una sèrie que s’han anat repetint successivament a llarg de les setmanes i que recollim tot seguit.

Comencem per la situació geogràfica, la comarca gaudeix d’una posició estratègica en el bell mig del país.

A prop de capitals com Barcelona, Lleida, Tarragona i en plena zona de pas de molts ciutadans del País Valencià quan pugen al Principat o van fins Andorra o França. A prop del mar, de la muntanya. A prop de zones turístiques com Salou, la Costa Daurada...

Acompanyant aquesta posició geogràfica tenim tota tenim tota una xarxa de vies de comunicació com és la sortida d’autopista a Montblanc, les dues estacions d’AVE a prop tant a Lleida com a Tarragona o del port de Tarragona. Aquest fet permet distribuir i acostar a molta gent qualsevol iniciativa o producte que es llanci des d’aquí

Tenim una comarca variada i rica, dividida en tres zones que aporten diversitat i riquesa paisatgística i cultural. La zona de la Baixa Segarra i el Baix Gaià, la zona central i la zona sud amb les Muntanyes de Prades... Cada una amb el seu paisatge i els seus conreus característics; cereals al nord, vinya en la zona central. Uns factors que conformen una comarca amb molts matisos, molts colors diferents.

Un altre factor important és el paisatge poc destrossat, prou ben conservat comparat amb altres zones que la configura com una comarca apte per realitzar múltiples activitats a la natura i esportives com senderisme, btt, sortides a cavall... Un element clau en aquest sentit i encara per explotar és tot els que ens ofereix el que ha de ser el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

Afegit a tot això ens trobem molts cellers i cooperatives que estan elaborant uns vins de molta qualitat que poden competir amb qualsevol vi del món. Un sector rejovenit gràcies al Viver de celleristes de Barberà que està introduint diversos joves en aquesta tasca catapultant la marca Conca de Barberà arreu del territori.

La comarca disposa de varietats autòctones que la fan singular com el trepat, la parellada. Uns vins frescos amb bona acidesa que donen un toc característic i únic als nostres vins.

Una zona amb una cultura mil·∙lenària amb el cultiu de la terra i en l’elaboració de diversos productes d’horta, verdures, oli... que són la base de la cuina que es realitza als diversos restaurants de la comarca.

Restaurants que actuen de complement a tota aquesta oferta i que són un element de ganxo important a l’hora de repetir la visita a la comarca. A més de les diverses cases rurals que han sorgit els últims anys que ofereixen un servei de qualitat i integral d’allotjament, restauració i activitats diverses.

Tots aquests agents i elements conformen els pilars del que es coneix com a enoturisme, una de els grans possibilitats de futur de la comarca

No es pot oblidar la que ha sigut el motor del turisme aquests últims anys com és La ruta del Cister, amb els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Més recentment Montblanc i la seva aposta per l’època Medieval, o l’Espluga de Francolí amb les Coves, el Museu de la vida rural, els diversos cellers modernistes com els de Barberà, Rocafort de Queralt, el Museu del Vidre a Vimbodí, el Museu Alabastre a Sarral, entre molts d’altres.

A més de totes les fires, actes o certàmens que s’organitzen al llarg de l’any. Com per exemple la Setmana Medieval, Clickània, Terrània, la fira de Sant Martí, la fira de l’Espluga, la festa del Trepat, la fira de la Castanya, etc. I la visita a diversos pobles i indrets únics com Forès, Passanant, Vilanova de Prades, etc.

La Conca és una zona poc massificada, encara per descobrir, que comença a sonar en diversos àmbits però que pot fer-­‐se un nom dintre del turisme de qualitat, cultural, respectuós amb l’entorn i el medi en els propers anys si es creu tot el que té i ho potencia sense pors, ni temors ni renúncies.

Les arrels de la Conca El mes d’abril la capital de la comarca de la Conca de Barberà s’endinsa dins un genuí ambient medieval que ens trasllada fins a les arrels de l’actual nació catalana, per exemple, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, que es va fundar a l’any 1150, i que conté les tombes dels sobirans dels Països Catalans des del regnat de Pere el Cerimoniós fins els Reis Catòlics, que contenen un munt de belles llegendes sobre els homes il·∙lustres del nostre país, que ens ajuden a comprendre la nostra cultura, la nostra història, dos mots aquests, cultura i història, que ens permetrien omplir pàgines plenes de contingut sobre el nostre país, el nostre esperit, la nostra llengua, les nostres tradicions, etc.

Totes elles raons per les quals la majoria de catalans o persones interessades en la nostra història, en la nostra cultura o simplement per raons espirituals – avui dia Poblet és el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu -­‐ fan que milers de persones visitin el Monestir de Poblet, malgrat això, a vegades se sent a dir que la comarca és una gran desconeguda per molts catalans, fet paradoxal, i més quan sents a dir que els catalans estimen la seva identitat, els seus productes, la seva gastronomia, que som gent de cultura i de bons costums, com ara el senderisme, que ens agrada el bon vi, el bon pa, el bon oli i els alls que fan l’allioli, els bolets, la farigola i el romaní, tots ells tant presents a casa nostra.

Els boscos de Poblet permeten recórrer centenars de quilòmetres a la cerca del millor indret on trobar un saborós bolet, on fer una agradable caminada sobre un fantàstic paisatge dominat per una terra conquerida per la vinya i els sembrats, on fer un atrevit passeig amb bicicleta vorejant l’ineludible panteó de la nostra història.

Tocant de peus a terra, a la Conca de Barberà trobem els raïms amb els quals avui dia, la multinacional Torres elabora les seves ampolles de vi negre de més alta gama, i on la casa Codorniu, elabora el vi de la varietat de raïm Pinot Nior, que silenciosament aconsegueix ser dels millors vins de la seva varietat a escala mundial, val a dir, que lluny de la fama que sobre el vi blanc per vi base cava que ha guanyat i enriquit gent de fora de la comarca, cal tenir ben present les varietats negres com la varietat Pinot Nior que van importar els monjos cistercencs de la Borgonya ja en el segle XII, temps en els que es van implantar les tècniques del cultiu de la vinya en les nostres contrades, motius que crec, que per si sols són dignes d’admiració per qualsevol que vulgui conèixer o tingui un mínim interès en el món del vi.

Tornant en el tema dels orígens, ens remuntem a l’any 1163 per parlar sobre l’origen de l’antiga vegueria de Montblanc que va existir fins la no tant llunyana imposició dels Decrets de Nova Planta a l’any 1716. La vegueria de Montblanc comprenia part de les Garrigues, tot el Priorat, la Ribera d’Ebre, el sector nord del Camp de Tarragona, Vandellòs i l’Hospitalet del Infant, pel que la vegueria de Montblanc arribà fins a la costa mediterrània durant segles. Les actuals muralles de Montblanc, gran atractiu turístic foren construïdes durant el regnat del rei Pere el Cerimoniós (1336-­‐1387), i la comarca sencera conté castells templers, esglésies, cases i ponts, tots ells fets amb la seva pedra tant característica alhora que material de construcció per excel·∙lència de l’edat mitjana, avui dia costa trobar pobles on predomini tant la pedra com passa a la Conca de Barberà, i això, per molts, és ja de per si, un interessant tret turístic.

Un altre gran característica medieval és el predomini de l’agricultura com a mitjà de producció i de treball, que també ens ajuda a transportar-­‐nos en aquells temps remots de l’edat mitjana, que posteriorment per altres motius que ja en parlarem més extensament un altre dia, va donar lloc a un esperit de treball col·∙lectiu com el cooperativisme, no és baladí dir que a la Conca de Barberà es va crear la primera cooperativa agrària de Catalunya, i avui dia compte amb cooperatives modernistes dignes també d’admiració.

Tot plegat fa que es creï un estil medieval que aquests propers dies podem viure intensament en la nostra apreciada capital de comarca durant la Setmana Medieval, i que ens ha de permetre la possibilitat de donar-­‐nos a conèixer i convidar a tothom perquè vingui a conèixer la nostra comarca de manera tranquil·∙la, planera i sincera.

Viver L’any 1894 es va fundar a Barberà de la Conca la primera cooperativa agrícola de Catalunya. La plaga de la fil·∙loxera, que havia arribat la comarca un any abans, va anorreà la majoria de les vinyes de la comarca amb la conseqüent crisi agrària de finals del segle XIX que va fer canviar les relacions entre propietaris i pagesos i entre ells mateixos. Això sumat a unes relacions abusives dels propietaris envers els jornalers agreujats amb els nous contractes després de la fil·∙loxera va provocar que els pagesos busquessin noves formules de producció i de relació. Aquest fet va donar peu a l’aparició del cooperativisme. Amb l’aixopluc de la llei d’associacions de 1887 que va fer emergir la dinàmica associativa i va ajudar a consolidar i estendre ràpidament el societarisme pagès a Catalunya.

L’any 2004, cent vint anys després, ressorgeix una altra iniciativa pionera per part de l’Ajuntament de Barberà de la Conca conjuntament amb el Consell Comarcal, la Cooperativa agrícola de Barberà de la Conca i la DO Conca de Barberà. Aquesta iniciativa es materialitza l’any 2007 amb la finalització de les obres de la primera fase de construcció. Naixia doncs, en el mateix edifici de la Societat, el viver de celleristes de la comarca. El Viver està destinat a persones emprenedores que vulguin desenvolupar un projecte empresarial d’una manera singular i minimitzant riscos. Les instal·∙lacions compten amb tota la maquinària i espais necessaris per iniciar l’activitat empresarial enològica pròpia. La construcció d’un celler implica una despesa elevada i el projecte del Viver facilita la consolidació de la idea empresarial per crear noves empreses elaboradores de vins de qualitat.

Aquests cinc anys de feina han donat els seus fruits. Pel Viver hi han passat ja set empreses. Dues d’elles van entrar-­‐hi des del principi però ara ja n’han sortit, han obert el seu celler són el Carlania i el Clot de les Eres. Actualment al Viver hi trobem VidBertus, Molí dels Capellans, Mas del Tossal, Guspí i Gatzara.

Després de cinc anys el Viver ha fet un salt endavant. Les obres d’aquest passat estiu permetran doblar la capacitat a partir de la propera verema passant de les més de 45.000 ampolles a les 90.000. A més, permetrà que les empreses puguin estar-­‐se algun any més a les instal·∙lacions per tal de consolidar i garantir amb millors condicions la sortida del Viver. En un futur també està previst que s’obri una sala de cates-­‐museu i un restaurant gourmet.

Les diverses empreses que habiten el Viver han aconseguit de moment molt bons resultats. S’han consolidat arreu de la comarca i del país com el cas del Gatzara que ha passat de 5.000 a 7.000 ampolles i ven tota la seva producció arreu de Catalunya. En altres casos ja han aconseguit traspassar diverses fronteres com per exemple el celler Molí dels Capellans, que exporta entre un 60% i un 70% de la seva producció en països com els EUA, Anglaterra, Holanda, etc. A més d’experimentar un creixement important; va començar produint 3.500 ampolles i té la intenció d’arribar a les 12.000 ampolles ben aviat, abans de sortir del Viver.

Iniciatives com aquesta ens han de marcar el camí de futur a la comarca i al país. En un moment de crisi econòmica molt intens, on trontollen totes les estructures que s’havien construït en les últimes dècades i on comprovem com el capitalisme salvatge ha fracassat i ha comportat una pèrdua de valors sense precedents en la nostra societat. És el moment de posar unes bases sòlides i definitives sobre terreny segur. Deixar de volar coloms i apostar per la nostra gent, els nostres productes, el nostre territori, els valors que van fer créixer i van permetre que la comarca pogués sobreviure segles enrere. Retornar als orígens de 1894 quan també davant les adversitats van decidir unir-­‐se i canviar les bases de la societat establerta fins aquell moment. Tornem a potenciar els valors del cooperativisme, la solidaritat, la democràcia, l’ajuda mútua, la responsabilitat, mirar més enllà del benefici immediat.

És el moment de les petites indústries, properes, del territori. És l’hora de racionalitzar el nostre consum, de donar un valor afegit als diners que gastem. Hem de saber on van a parar els nostres cèntims i a qui i per a qui repercuteixen. Dotar d’una base sòlida l’economia local, d’un altre model econòmic i de relació.

Potenciar els productes locals, de qualitat. Prioritzar la qualitat per damunt la quantitat.

Per tant, aquest viver centrat en els celleristes esperem que no sigui el primer i últim sinó que sigui un exemple a seguir en altres àmbits tant agroalimentaris, com industrials, artístics, de serveis…. Tant a la comarca com en d’altres del país que creïn un teixit humà compromès i una economia de base social que sigui l’inici, l’espurna, d’un canvi més global que necessitem com l’aire que respirem.

Alimentació de qualitat i de proximitat És evident que l’home necessita alimentar-­‐se per viure, i que l’alimentació ha fet que l’ésser humà hagi anat adquirint diferents costums i hàbits alimentaris. L’alimentació també ha influït en grans canvis en l’evolució humana, com per exemple, l’home primitiu, que va passar de ser un nòmada caçador a ser pràcticament sedentari gràcies al cultiu de les plantes, fet que el va permetre passar a viure en cases i amb la companyia de persones lligades a ell, la família.

Els aliments que seleccionem de tots els que ens ofereix l’entorn, la manera de cuinar aquests, el condiment, el número d’àpats i els seus horaris, varia qualitativament i quantitativament d’una societat a una altra.

És a partir d’això, que el menjar i la cuina adquireixen una adjectivació local, clàssica, ètnica, nacional o regional. En termes nacionals, la cuina conté fonamentalment, aquells aliments i mitjans de preparació que són considerats com a propis o autèntics d’un determinat país i que constitueix un senyal de identitat com a grup social. Les condicions naturals de la comarca de la Conca de Barberà, com la seva situació geogràfica i la climatologia la converteixen en una zona privilegiada no només pel cultiu de la vinya , sinó també per produir un bon blat, un bon ordi, un bon oli i una bona varietat d’horta i fruita.

És sabut científicament que la dieta basada en cereals, llegums, oli d’oliva, patata, fruita, verdura, ous, peix i vi, amb un moderat consum de carn i llet, és el que respon comunament a una dieta saludable, pel que podríem dir que ens trobem en una situació privilegiada. Però l’evolució alimentària també depèn d’aspectes polítics i socials, és conegut que la sobirania alimentària és un dret dels pobles, comunitats i països a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries del territori que resultin ecològiques, social i econòmiques i culturalment apropiades a les circumstàncies del moment.

Tot això, fa que sigui lògic que aquesta sobirania tendeixi per una alimentació sana, nutritiva i culturalment acceptable, que prioritzi la producció i el consum local, que protegeixi les pràctiques comercials lleials, el model de pagès, d’agricultura familiar, i l’accés just als recursos, però a l’hora de la veritat, tot sembla indicar que la realitat tendeix a un model totalment contrari a aquest, ja que en els últims anys les dades permeten observar que s’han produït canvis en la dieta de gran rellevància, el consum de productes càrnics i productes làctics ha crescut de manera ràpida, així doncs, s’ha produït un increment del doble de greix animal. El mateix temps s’ha incrementat notablement el consum de productes d’elevada elaboració industrial, com els destinats a aperitius, postres, aliments precuinats, o llestos per servir, brioixeria i pastissos. Aquests productes originen un major consum de sal, greixos saturats i sucres. De manera inversa, productes tradicionals en la dieta com el pa, l’arròs, els llegums, les patates, etc. s’estan consumint paulatinament menys.

En un context com l’actual, on el més lògic seria pensar que la societat cada dia és una mica més conscient amb la importància que té una bona alimentació, així com una mica més preocupats per la sostenibilitat, sembla que en realitat estigui escollint tot el contrari, l’ús dels fertilitzants, pesticides, medicaments, additius alimentaris i els transgènics. És per això, que pensem que la sobirania alimentària ha de posar-­‐se a treballar de valent per protegir i respectar els cicles naturals i ser conscients de la importància que té respectar el medi ambient, la salut humana, el benestar dels animals, i la qualitat dels productes.

A més a més, és molt important per una zona rural com la nostra doni treball a proveïdors de la zona, per tal de generar llocs de treball pels joves, i generar un cert desenvolupament rural, aconseguint que es consumeixi un producte més fresc, que no calgui gaire transport i que utilitzi sistemes d’emmagatzematge higiènics i adequats, el que se li pot sumar una gestió empresarial basada en el sistema cooperatiu amb iniciativa i capacitat d’aprofitar la situació privilegiada que tenim. A l'hora que augmentar la nostra capacitat de gestió, decisió i control.

Agrobotigues Si fem un tomb per la comarca, en la majoria de pobles ens anem trobant al costat de la majoria de les antigues cooperatives uns establiments que sobresurten, que es diferencien de l’edifici principal. Molt cops són edificis nous, ben condicionats, que han sigut arranjats aquests darrers anys i que s’utilitzen per el que s’anomenen agrobotigues.

Segons un estudi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya de l’any 2004 que descrivia i analitzava la situació actual de la comercialització minorista a les cooperatives agràries definia els punts de venda cooperatius com a: establiments de venda al detall on s’ofereixen productes apreciats i valorats per les seves característiques, preferentment d’origen cooperatiu, que proporcionen una seguretat comercial a l’entitat promotora perquè estan orientats a la satisfacció de les necessitats d’un consumidor específic. Els productes que s’hi comercialitzen són principalment d’alimentació, trobant-­‐se també de jardineria, alimentació animal, estris, eines agrícoles, adobs, fitosanitaris.

Les agrobotigues s’estan convertint en una alternativa de venda i de consum per a molts pagesos, productors i consumidors conscienciats arreu del país. Aquesta última dècada se n’han anat creant moltes arreu del territori. Principalment en comarques lleidatanes com l’Alt Urgell, les Garrigues, el Pallars Sobirà i en comarques tarragonines i ebrenques com el Tarragonès, el Priorat, la Terra Alta, l’Alt Camp, el Montsià, la Ribera d’Ebre i a la Conca de Barberà.

A la comarca en podem trobar a Montblanc, l’Espluga de Francolí, Sarral, Barberà de la Conca, Blancafort, Solivella, etc. La majoria d’elles tenen molts punts en comú. Són el punt de venda minorista del vi que produeixen al seu celler o cooperativa. A més venen vins d’altres poblacions. Però no només són el punt de venda de vins i caves sinó que s’hi poden trobar molts altres productes fets a la comarca o al país com oli, fruits secs, melmelades, embotits, pasta, conserves, etc.

El comerç de proximitat, dels productes de la terra, que representen les agrobotigues s’està constituint en un referent clar en aparadors, on el viatger d’oci sap que pot trobar els productes locals i de vegades, fins i tot, altres productes de qualitat fruit de “l’intercanvi” amb diferents productors i/o elaboradors.

Esdevenen una formula alternativa de comercialització sobretot en el cas de productes locals que no s’elaboren amb la suficient quantitat de producció com per arribar a la gran distribució.

Actualment el debat que s’està produint en el món de les agrobotigues, es troba en potenciar les unions o col·∙laboracions entre elles per vendre més productes o oferir cada una els productes que té a l’abast i prou i sobretot com regular i definir els volums de venda i producció. De l’astúcia i el saber fer dels gerents d’aquestes entitats en dependrà en bona part el creixement i l’èxit d’aquest model.

A part de les agrobotigues més tradicionals trobem la botiga virtual de venda de vins i caves de la comarca.

Des de la pàgina web: http://www.vinumconca.cat/ podem comprar la majoria de marques de la Conca de Barberà amb l’avantatge que es pot adquirir des de qualsevol punta del món i sense haver de desplaçar-­‐se.

A més, posiciona la nostra DO en el món de les xarxes i la venda virtual. Facilita la exportació i la internacionalització dels nostres productes.

Una altra de les agrobotigues que ens trobem a Montblanc és la de la gent d’Hortus Aprodiscae. Hortus Aprodiscae és un projecte agroalimentari ecològic dedicat al cultiu, l’elaboració i la venda de productes i menjars ecològics en el que hi treballen persones amb discapacitat intel·∙lectual, malaltia mental i/o amb risc d’exclusió social. Tenen una botiga oberta al C/ Josep M. Poblet, 1 de Montblanc i a més distribueixen els productes en diversos establiments de la comarca i de fora.

El futur passa per les agrobotigues. A Montblanc dins el projecte de remodelació de la cooperativa agrícola hi ha la intenció de fer l’agrobotiga més gran i complerta de Catalunya segons paraules de l’alcalde de

Montblanc, el Sr. Pep Andreu. En els propers temps veurem com es concreta aquest projecte, quina dimensió agafa i quina repercussió té sobre l’economia local de tota la comarca i el turisme.

A part de l’aposta governativa o empresarial, perquè aquest tipus de venda agafi el pes que li pertoca passa inevitablement per una conscienciació de tota la ciutadania a l’hora d’anar a comprar i decidir on van a parar els diners que nosaltres decidim gastar. Aquesta conscienciació necessita d’una dosi alta de voluntat ja que les facilitats i l’establiment continu de grans superfícies a la comarca com el cas de Mercadona no ajuden gaire en aquest sentit. Per tant, caldrà seguir fent pedagogia i mirant més enllà del cèntim amunt o avall, de la rendibilitat immediata i fer costat a qualsevol iniciativa que afavoreixi els productes locals, les botigues autòctones, el comerç de proximitat i l’economia del territori i pel territori.

L’all de Belltall L’all de Belltall és un producte de proximitat i de qualitat, propi de la nostra comarca que com bé diu una dita catalana “terra d’alls, terra de vins”. Es tracta d’un producte apreciat per cuiners reconeguts com en Sergi de Meià i el Toni Cru, o com el gastrònom Pere Tàpies, d’una textura molt fina, un gust coent i saborós, gràcies el seu conreu en secà, a una alçada de 800 metres.

Aquest agost, per tal de donar el reconeixement adequat a la qualitat d’aquest producte alhora que fer-­‐ne una bona promoció, moment en què l’all de la collita d’aquest any ja és en el punt de consumir, concretament el dissabte 4 d’agost es celebrarà la 4ta edició de la Festa de l’All de Belltall, tal i com informa la revista de Belltall de l’estiu i la web www.alldebelltall.cat de l’Agrupació de Productors de l’all de Belltall, d’on hem tret bona part de la informació d’aquest article.

La comissió que organitza aquesta festa està composta per l’Associació de veïns de Belltall, l’Agrupació de Productors de Belltall i l’Agrupació de pagesos de Belltall, i per celebrar la festivitat s’ha programat, a les 10:00 un esmorzar popular amb pa torrat, all de Belltall, i productes de Qualitat de les Comarques Tarragonines al Fossar de Belltall. A les 12:00 una conferència sobre la “ La Patata de Prades: Experiències creació Cooperativa i una IGP” a la Biblioteca del casal Municipal de Belltall, i a les 13:30, actuació del Ball de Forques de Nales a la Plaça de Les escoles.

És digne de remarcar, que enguany, la regidora de Belltall Mireia Roset, de la Federació d’Independents de Catalunya, ha fet donació -­‐ tal i com va prometre -­‐ de la percepció dinerària que com a regidora percep en concepte de sou per assistència als Plens ordinaris, i va entregar els diners a la Presidenta de l’Agrupació de Productors d’All de Belltall, que va manifestar que aquests diners es destinaran per pagar el domini www.alldebelltall.cat, així com les activitats de promoció de “l’all de Belltall”.

Com dèiem, i es pot llegir en la web citada, l'all de Belltall és un all blanc de cabeça petita conreat en secà, a una alçada de 800 metres. Aquestes condicions li donen una textura molt fina, un gust coent i saborós, a més té un alt poder de conservació (els alls aguanten d' una collita a l'altra). L'all de Belltall és un all natural ja que en el seu procés de producció no precisa de cap tipus d'herbicida. Tot el treball es realitza manualment (plantar, escugular, entrecavar, arrencar i, finalment, enforcar).

L'all es cultiva a Belltall des de fa més de 300 anys (l'època del Carlà de Belltall). El període de màxim esplendor de l'all va ser els anys 40 i 50 del segle XX en el qual es produïen uns 400 forcs (de 100 alls cadascun) per casa. Aquests alls es venien a Banyoles on anualment uns camions passaven a comprar-­‐los (a Rocafort de Queralt hi havia un corredor que se n'encarregava de contactar amb els de Banyoles).

També en comercialitzaven el "Xerrameco" de Vallbona, el "Lara" de Reus, l'Asabaló de Cabra del Camp o el "Rata" de la Guàrdia dels Prats. La producció d'alls significava un 30% de la producció de les famílies (la resta era el cereal). Per algunes famílies podia arribar a ser el 80 %de la producció. També en petites quantitats es comercialitzava als mercats pròxims de Tàrrega, Agramunt o, per la mare de Déu, Sarral. El "Pega" i el "Serret" de Rocallaura compraven alls per vendre al mercat de Tàrrega (on hi havia una vorera dedicada als alls).

L'any 1956 (el 2 de Febrer i el 20 de febrer) es van produir unes glaçades que van matar tot els alls sembrats. Per sort hi havia famílies que encara tenien alls per vendre i es van utilitzar aquests alls com a llavor; això va permetre que no es perdés la "llavor de l'all de Belltall". Els mes vells també expliquen que l'any 1890 hi va haver un altra glaçada que va matar tots els alls. En canvi, l'any 1905 hi va haver una sequera molt forta i els alls van ser molt petits.

L'all s'ha imposat, des de fa més de sis mil anys, com a un saborosíssim condiment alimentari i remei popular per a una infinitat de mals. Des que Pasteur, en el segle XIX, va descriure el poder bactericida de l'all, la comunitat científica el reconeix com a una substància preventiva i curativa de primera magnitud, s'entén que la seva ingesta millora sempre el sistema immunològic.

Segons es pot llegir en la mateixa web, literalment: Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i locutor de radio, va parlar del nostre all al seu bloc.Notícia.

"L'all de Belltall, referència indiscutible de la Conca de Barberà, té una mida més petita que la convencional, la pell de la cabeça és de color blanc, al mig genera dues cabeces més petites i la qualitat ve del fet que es conrea a uns 800 metres d'altitud. Té un gust fi, coent i saborós."

Sergi de Meià, cuiner del restaurant Monvínic i "Premi Nacional 2009 al cuiner jove de l'any" atorgat per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, fa servir l'all de Belltall en els seus plats.

"L'all de Belltall, una de les darreres descobertes recuperades del mapa gastronòmic català, ens brinda un sabor suau, sense perdre el punt picant de l'all, però aromàtic i sensible. Ideal per sofregits, per amanides fresques, per saltejats, com aromatitzant. Escalivat i barrejat amb oli et fa una salsa meravellosa, ideal per a peixos o per a sucar verdures a la brasa.

El treball de les persones que formen part de la família de Belltall ha fet possible poder tenir aquests alls un altre cop a les cuines del país."

Toni Bru, cuiner del restaurant Slow Food Celler de l' Aspic de Falset.

"Explicar en quatre línies el valor culinari d'un producte, a vegades és difícil, sobretot quan el producte es diferencia per al seu gust i la seva aromàtica, l'All de Belltall ha estat una troballa pels cuiners Tarragonins com a producte singular i com a producte de les nostres terres.

Des d'aquí encoratjar a tots el productors de Belltall a continuar fent el seu producte cada vegada millor i que pensin que molts cuiners esperarem el Juliol per comprar la nova collita d'Alls de Belltall."

La fil·∙loxera a la comarca (I)

Dedicarem aquest Garbell i el proper a parlar de la plaga de la fil·∙loxera que va afectar la vinya de tot el país. Ens centrarem concretament en el seu pas per la nostra comarca.

L’insecte La fil·∙loxera és un insecte de l’ordre dels homòpters, científicament phylloxera vastatrix (en grec vol dir asseca-­‐fulles); com un pugó poliforme, és a dir amb estat i formes diverses, extremament petit (menys d’un mil·∙límetre de llargada i la meitat d’ample), ovalat i pla. Té sis potes, dos ulls molt foscos amb tres facetes, dues antenes i proveït d’un fibló-­‐trompa que ataca primer les fulles i després els filaments de les arrels dels ceps, on xucla la saba fins arribar a assecar-­‐los i finalment mata la planta. S’alimenta només del seu propi suc.

Moviments Previs a la comarca La fil·∙loxera va entrar a Catalunya per l’Empordà cap a finals de l’any 1879. Al llarg de la dècada següent es va anar estenent per tot el Principat. Catalunya quedà casi tota ocupada per la plaga de la fil·∙loxera i de les 380.000 hectàrees de superfície vitícola de l’any 1883 es va passar a les 184.766 de l’any 1900. La fil·∙loxera va destruir 132.755 ha de vinya a la província de Barcelona, 116.263 a la de Lleida, 105.750 ha a les comarques de Tarragona i 39.460 a la de Girona.

A la Conca es va crear una comissió anomenada “Junta de Defensa contra la fil·∙loxera” que ser presidida per Jaume Foraster Borràs, el jutge municipal i membre de l’ IACSI i també hi havia altres persones membres de l’ IACSI. Aquesta junta de propietaris que es va formar el 1887 i on estava representada pels membres més destacats de la burgesia agrària local. Aquesta associació va ser inoperant, l’única acció que destaca va ser la de l’intent de crear a Montblanc un viver de ceps americans l’any 1890 quan la fil·∙loxera encara no havia aparegut a la vila. Aquest intent va ser ben rebut per l’Ajuntament però la falta de recursos va fer inviable el projecte que més tard (el 1894) si que es va dur a terme.

L’Arribada A la Conca de Barberà la superfície agrícola estava dominada en aquesta època per la vinya en un 46% seguit del sembrat amb un 25 % i després hi havia altres conreus com les oliveres, l’horta i els avellaners en menor quantitat. Es tractava d’una activitat econòmica dirigida a l’autoconsum i no al lliure mercat. Aquesta dada és molt important per entendre la preocupació existent davant l’arribada de la fil·∙loxera.

La fil·∙loxera fou descoberta a la nostra comarca uns dies abans que al Priorat. Tampoc aquí les serres de Lilla, Miramar i Cabra que separen la Conca del Camp, no van aconseguir aturar l’avanç de l’insecte.

El 13 de juny de 1893 la “Sección Provincial de plagas del campo” va enviar a tots els pobles de la Conca de Barberà un comunicat en què recomanava als agents rurals que vigilessin de forma intensa les vinyes de la comarca a causa de la imminent arribada de l’insecte de la fil·∙loxera i que comuniquessin el més ràpid possible a les autoritats qualsevol anomalia. Aquest és el comunicat que va enviar a l’Ajuntament de Montblanc. “ Esta sección en sesión de 6 de los corrientes acordó comunicarle a usted que haga vigilar a los guardas rurales con la mayor escrupolosidad los viñedos del término municipal de su jurisdicción para los efectos que se determina el art. 8 de la vigente ley de filoxera.”

El juny del 1893 a la “Renaixensa” el corresponsal de Montblanc informava que la fil·∙loxera ja era a la Conca i des de la “Sección Provincial de plagas del campo” el dia 16 de juny es va enviar una carta a l’ajuntament de Montblanc on s’enunciava que un montblanquí, el senyor Agustí Roig, els hi havia fet saber que havia arribat la fil·∙loxera a les seves vinyes. Tot seguit podem veure aquest comunicat.

“Enterada esta sección del oficio de esa Alcaldia fecha 11 de los corrientes participando la sospecha de encontrarse invadido por la plaga de la filoxera un viñedo propiedad de D.Agustín Roig, esta sección en

sesión de 13 del presente mes acordó enviar a esa el Capataz de la misma al objeto de examinar dicho viñedo.”

L’Ajuntament de Montblanc en rebre aquest comunicat va actuar ràpidament per tal d’intentar aturar la fil·∙loxera i en el ple del 18 de juny de 1893 ho va comunicar a tots els regidors i a la població en general de la manera següent. “ ... Luego se manifestó por el señor presidente que por desgracia había resultado una verdad la existencia de la filoxera en la viña propia de D.Agustín Roig Esplugas localizada en la partida de la Toia (Montblanc) y como el foco es de importancia y según noticias existe en varios pueblos del partido, es indudable que hay otros focos en el término que acabarán pronto con nuestros viñedos. Que había dado conocimiento de ello a la superioridad, habiendo dado por resultado el que viniese a esta un señor Capataz que examinó la vña en cuestión y confirmó lo que ya sabíamos, es decir la existencia de la filoxera....”

La fil·∙loxera va arribar per l’estret de la Riba i pel Coll de Cabra. El 19 de juny es va confirmar que la fil·∙loxera havia arribat a Sarral i Vilaverd. El 21 de juny arribava a l’Espluga, el 3 d’octubre feia acta de presència a Santa Coloma de Queralt. En aquests temps també arribava a Savallà del Comtat i Conesa.

Segons la documentació de M. Miró Esplugues, l’any 1894, el seu oncle Josep Esplugues, trobava l’hemípter en una finca de la seva propietat a Barberà de la Conca.

Els ajuntaments es van veure obligats a dedicar partides especials en els pressupostos per combatre l’insecte a més de les ordinàries que ja es portaven aplicant des de fa uns anys.

Tan bon punt com la fil·∙loxera va matar la majoria dels ceps francesos les institucions van promoure la replantació de les vinyes amb ceps americans que no es veien afectats per l’insecte. Les diverses federacions provincials animaven als pobles a iniciar aquesta replantació tal com veiem en l’acta de l’Ajuntament de Montblanc del 25 de gener de 1894: “... se comentó una circular de la federación provincial de plagas del campo por la que manifiesta que teniendo en cuenta el incremento que la filoxera ha adquirido en nuestra provincia, entre otras, formó acuerdo de la creación de dos viveros de pies americanos, uno en la Conca de Barberà y el otro en el Priorato, detallando las condiciones y demás perteniente al caso...”

Tot i els intents de les federacions provincials què les replantacions es realitzessin de la forma més ràpida possible, els pagesos de la Conca els hi va costar iniciar tot el procés de replantar la vinya morta per una altra de sana tal com podem observar en un altre article del diari “La opinión” del mateix mes de juliol del 1894.

“Los cosechadores no manifiestan gran empeño en sutituir las vides que perecen por variedades americanas, suponiendo que los desembolsos hechos para tan costosa operación no han de ser reproductivos, puesto que la depreciación del vino es mayor día a día y los arruinados contribuyentes tendrían que contraer deudas para replantar las viñas, cuando no pueden con la pesadumbre de los tributos y tienen que resignarse a que la Hacienda se incaute de sus fincas.”

(Continuarà...)

La fil·∙loxera a la comarca (i II) A la Conca de Barberà l’actitud de la pagesia davant de l’extensió de la plaga de la fil·∙loxera va ser la mateixa que la dels altres pagesos de Catalunya afectats. La despreocupació va ser la tònica majoritària en l’inici. La pagesia estava més preocupada pel baix preu que registraven els vins i els alcohols i per l’ imminent pagament dels impostos que no per la pèrdua d’una part (encara que important) de la collita. Tal com podem veure en un article del diari “La Opinión” del juliol de 1894. “ Los focos de la filoxera descubiertos el año pasado en este término municipal van tomando incremento y aparecen otros de nuevos (...) no preocupa hoy lo que debiera, por la sencilla razón de que bajo la base de que no desaparecieran los viñedos, también el país ha de ser en extremo miserable, por la grave depreciación del vino y alcoholes, además de los crecidos impuestos que pesan sobre los contribuyentes que viven en poblaciones rurales. (...) que si no se remedia pronto la angustiosa situación del agricultor, luego tocará las consecuencias, pues no tendrá otro remedio para cobrar las contribuciones que incautarse de las fincas; ¿Y luego que ha de suceder? Dios lo sabe” El 10 de juliol del 1895 el corresponsal espluguí de la “Renaixensa” constatava que les vinyes de la comarca començaven a fer llàstima pels estralls ben visibles que hi feia la fil·∙loxera, a tots els indrets del terme es veien grans clapes infectades i preveia que si continuava aquest increment aviat desapareixerien per complet les vinyes.

L’estiu del 1895 es va produir una època de sequera que encara va agreujar més la crisi de la fil·∙loxera. Aquest any era reconegut l’insecte a Vallclara.

Al 1986 la fil·∙loxera seguia avançant i les vinyes de tots els pobles de la comarca es veien les taques que eren l’avançada de la plaga. La Conca de Barberà travessava una època de grans misèries.

Del 1897 tenim la ressenya d’una excursió de J. Anglada realitzada a primers d’agost on parla del pèssim camí esllavissat de la Riba a Vilaverd i Montblanc, hi constata: “Això, amb la destrucció dels vinyars per la fil·∙loxera, fa que produeixi una gran tristesa de travessar uns llocs que anys endarrera eren dels més rics. Tot ho ha envaït el maleït insecte i no s’albira ni una vinya que no sigui clapejada”.

Al setembre la fil·∙loxera avançava a trot de diable per les vinyes, això feia que se sentissin queixes i planys, la rapidesa amb què s’havia estès la plaga va fer més espantosos els seus efectes.

El juliol del 1898 la fil·∙loxera a la zona de l’Espluga i Vimbodí i en general tota la Conca seguia acabant la seva obra envaint les vinyes que quedaven exemptes de semblant assot. La collita d’aquest any va ser desastrosa, no es va aconseguir trobar gaires vinyes en bon estat i el preu del vi estava per sota del de producció la qual cosa va provocar greus pèrdues als pagesos.

Tot i això, la replantació avançava i el 30 de maig del 1899 des de Montblanc comunicaven: “...també fan goig les vinyes novelles dels arrelats americans. Això donarà coratge per a fer amb constància i delit noves plantacions, prou necessàries perquè es veu avançar la fil·∙loxera a gambades gegants. Molt és d’esperar que contribuiran a animar-­‐nos les lliçons que aprenguérem al Congrés de Reus”.

Els pagesos desitjaven que fes un pam de saó per a ajudar a fer créixer els ceps americans nous ja que si no molts s’haurien quedat sense empeltar. També és sabut que a Montblanc, a causa dels estralls de la fil·∙loxera, s’havia sembrat molt, ja que si no es tenien diners per replantar, no quedava més remei que substituir interinament el cultiu de ceps. La ruïna era total i ningú ja no podia comptar amb la protecció del govern, ni amb el compliment de les lleis sobre condonació de tributs als terrenys devastats per la plaga.

Els propietaris es sentien abandonats i es preparaven per a fer plantacions de ceps americans en arribar l’hivern.

El juliol del 1899 a Vilaverd les vinyes mortes per la fil·∙loxera havien estat amenaçades i substituïdes en la seva major part per sembrats, més tard ho foren per oliveres, mentre que a Lilla s’afanyaven a fer rases per plantar peus americans.

El 28 de juny del 1900 els viticultors de Montblanc es mostraven agraïts de les darreres pluges que els revifaven els ceps empeltats i els feien presentar un aspecte falaguer, cosa que convenia molt.

Des de Solivella afirmaven que el terme estava fil·∙loxerat de manera que no es colliria res i com que aquí no hi podia haver res més que ceps tothom es preparava a passar sis o set anys de vertadera misèria.

L’11 d’octubre del 1901 deien que havia acabat l’operació de la verema, cosa que havia passat gairebé

desapercebuda per tothom ja que quasi no hi havia ceps sans, de manera que se’ls presentava un hivern cru i molt magre.

Una tragèdia espectacular que acabà amb tota la plantació de vinya del país i condemnà la nostra comarca, gairebé exclusivament vitivinícola, a una espantosa misèria.

A Montblanc al 1889 hi havia 14.671 hectàrees de vinya que al 1920 s’havien transformat amb 8.600 hectàrees. En trenta anys s’havien perdut quasi la meitat de les vinyes. No se’n van perdre més gràcies a la replantació ràpida de ceps americans.

Les conseqüències de la crisi agrària finisecular, la crisi de malvendre del vi i la fil·∙loxera foren esfereïdores en una comarca monocultivadora de vinya, prop de les dues de les terceres parts de les terres de conreu. La zona vitivinícola de la Conca perdé un deu per cent de la població; 2.000 habitants. Un exemple és Sarral que va passar dels 2.300 habitants de l’any 1890 als 1.700 de finals de segle, una cinquena part del veïnat.

Una conseqüència clara va ser una baixada del preu del vi. Els pocs pagesos que encara podien fer vi aquells anys i el venien, a canvi rebien un preu molt baix i que no era just. Tot això després de sortir d’una època amb els millors preus de venda que es coneixien.

El conreu de la vinya disminuí un terç, les fàbriques d’aiguardent tancaren portes i molts oficis menestrals lligats a la producció vitivinícola, com els boters, desapareixerien. La fil·∙loxera canvià el paisatge agrari. Va substituir les velles varietats (buol, l’escanyavelles, l’esquitxagos, el fumat, el mataró, la malvasia, el nerol, el tintoré...) pels nous ceps de peu americà i noves varietats com la parellada i el macabeu. Les noves varietats exigiren una més gran cura en la producció, adobs químics, i en l’elaboració, millors tractaments en cups.

El cooperativisme fou la resposta a tots aquests mals del camp, la unió de tots els pagesos els faria més forts per tal de combatre les noves i velles adversitats.

Fira de Sant Martí; orígens i edició actual Els dies 2, 3 i 4 de novembre es celebra la cinquena edició de la Fira de Sant Martí de Montblanc dedicada els productes agroalimentaris de qualitat de la comarca, on la cuina en directe, el tast i el maridatge de vins, la promoció de la DO Conca de Barberà i la venda de productes, tenen un protagonisme especial.

La Fira de Sant Martí ha estat consolidada a Montblanc gràcies el seu èxit creixent de milers de visites, fet que permet donar a conèixer els productes de la comarca els visitants de fora, però també els mateixos veïns de la Conca de Barberà, que aprofiten la fira per conèixer les noves varietat de productes, i les noves empreses del sector que poc a poc van apareixent.

Les fires i mercats tenen la funció social de ser un lloc de trobada entre els que tenen necessitat de vendre i els desitgen adquirir, on es crea un contacte directa entre el productor i el venedor. Arreu dels Països Catalans es celebren fires i mercats des d’abans de l’edat mitjana, tot i que durant l’edat mitjana és quan es van consolidar i quan es van començar a regular les mesures, els pesos i les monedes per realitzar les transaccions, en tenim un exemple a la Plaça de Montblanc, concretament en els porxos de Cal Malet, del segle XVIII, on es troben les antigues mesures oficials de la vila, amb la quartera i els tres quartans de pedra que servien per mesurar el gra.

La fira de Sant Martí es remunta el segle XIII, i es celebrava en varis indrets del país, a Montblanc la fira de Sant Martí consta enregistrada a l’any 1281. Antigament, la fira de Sant Martí era un fira agrícola i ramadera, una de les darreres festivitats de tardor, on els pagesos i grangers de les poblacions més aïllades baixaven a comprar aquelles coses que els hi ferien falta per fer la seva feina i per passar l’hivern.

Actualment, la fira de Sant Martí a Montblanc, es celebra a l’antiga església de Sant Francesc que es converteix en un lloc de trobada amb un assortiment d’experiències culinàries on es barreja la tradició, la qualitat, el bon vi i la bona cuina. Es pot comprar uns tiquets per la mostra gastronòmica i dels vins de la comarca, i el fons hi ha un escenari on els cuiners del lloc elaboren i expliquen les seves receptes i després les deixen provar els visitants de la fira. A més, es realitza una mostra de formatges artesans de Catalunya.

Aquest any, entre altres es realitzaran tallers de pizzes i pans artesans per infants entre 6 i 9 anys, amb inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme de Montblanc, una ponència sobre la cultura i la tradició del bacallà, sobre la cuina creativa del fesol del Pinet, cuina en directe i tast de melmelades, gelees i chutneys, tast de formatges, ponència sobre el km 0, presentació del gintònic medieval, showcooking, una ponència sobre el safrà a la Conca de Barberà i l’Alt Gaià, una ponència sobre l’aplicació de les herbes aromàtiques i culinàries, una altre sobre les conserves i aplicacions casolanes.

L’església de Sant Francesc es va construir cap el 1238, i va ser un dels primers convents franciscans de Catalunya. L’estil de l’església correspon als inicis del gòtic amb elements i tradicions constructives encara romàniques, i es tracta de l’església gòtica franciscana més ben conservada del país. Avui el convent ha desaparegut, però en el seu moment va ser un centre espiritual i formatiu de primer ordre, i el 1414 s’hi van celebrar les Corts Catalanes que va presidir el rei Ferran I d’Aragó. El 1821 la comunitat fou exclaustrada i el convent incendiat. Després de la desamortització de 1835 la casa va passar a mans de l’ajuntament que la va utilitzar de presó i d’escola. Més tard d’ estació telegràfica i altres usos compartits.

Posteriorment, el convent va passar a ser de propietat privada i es va anar derruint. L’església fins i tot es va fer servir de destil·∙laria d’aiguardents, però a partir dels anys vuitanta del segle XX, la Generalitat de Catalunya va adquirir l’església i va iniciar els treballs de recuperació de l’ edifici. Recentment, l'església de Sant Francesc i les restes de l'antic convent, han estat declarades bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, per acord del Govern que es publica en el DOGC de 31 de març de 2011.

Durant els anys 2011 i 2012 l’Ajuntament ha portat a terme la construcció sobre les restes de l’antic convent, d’un centre cultural que portarà el nom d’Anselm Turmeda.

Per acabar, esmentar que es podrà gaudir de tots aquests components pel preu de 7€ el tiquet, que dóna dret a tres degustacions gastronòmiques, dos degustacions de vi o cava, una degustació de formatge,

una degustació de pastisseria, una degustació opcional, s’obsequiarà amb una copa de vi fins esgotar existències i s’entrarà en un sorteig d’un sopar per a dues persones en els restaurants col·∙laboradors de la fira. A més a més, presentant la part superior del tiquet en qualsevol dels restaurants participants es gaudirà d’un descompte o obsequi els dies 3,4, 10 i 11 de novembre.

Naixement del cooperativisme revolucionari a la comarca Seguint el fil dels dos articles que vam publicar sobre la fil·∙loxera a la comarca. Avui reprenem la història a partir d’aquell punt. Centrarem l’article en el naixement del cooperativisme agrari a la comarca. Un naixement que té molt a veure en l’aparició i les conseqüències que va reportar la plaga de la fil·∙loxera.

La primera cooperativa agrícola de la comarca i dels Països Catalans es va fundar a Barberà de la Conca l’any 1894.

Un any abans va arribar l’insecte mortífer a la comarca. Juntament amb això s’hi han d’afegir molts altres motius com la reacció dels propietaris que van carregar les pèrdues contra els pagesos amb unes pràctiques usureres i gasives en la contractació de la terra i els salaris. A més, l’impost sobre els consums que gravava el vi va seguir amb el mateix tipus impositiu tot i la crisi de la fil·∙loxera cosa que va fer que el preu del producte fos més baix que el cost de producció Per tot això els pagesos van pujar al carro de l’associacionisme de resistència. Un exemple és la Unió de Rabassaires que a les nostres comarques va convocar diverses reunions i trobades.

El govern espanyol va reaccionar amb contundència i repressió. Un exemple van ser els fets de Montblanc del 13 de setembre de 1893 en què la Guàrdia Civil descarregà sobre una manifestació i si persones resultaren mortes.

En aquest context, el 8 de març de 1894, un grup d’arrendataris, parcers i jornalers barberencs es van reunir per constituir-­‐se en “Sociedad de Trabajadores Agícolas del pueblo de Bárbara”, secció local de la Unió de Rabassaires. Les principals finalitats van ser modificar les estructures caciquils, millorar els contractes de conreu i els salaris. Van aconseguir els seus objectius inicials, després de moltes accions de lluita i de reivindicació com els aldarulls de les dones dels agricultors els dies 29 i 30 d’abril de 1894 que va acabar amb la declaració davant els Jutjats de Valls de vint-­‐i-­‐quatre d’elles, una vaga general mantinguda durant tretze mesos (entre desembre de 1894 i 1895) i la celebració del Primer de Maig des de 1895.

La Societat va seguir una via revolucionària, trencadora i progressista. Es va constituir com una associació d’ajuda mútua, definida en l’article 2 dels seus estatuts: Tendrá por objeto el fomento de las buenas relaciones entre los trabajadores agrícolas y para su mejoramiento amparándose siempre en las leyes. Només hi havia una classe de socis; tots eren iguals en drets i deures, i cada home un vot com s’especifica en l’article 3 dels estatuts.

La Junta Directiva, que dirigia, administrava i governava la Societat, era escollida entre tots els socis per sufragi directe de la majoria; és a dir, no hi havia privilegiats i qualsevol d’ells podia ocupar un càrrec directiu, mentre sabés llegir i escriure. (Articles 11 a 16 dels estatuts).

Es va crear un fons de crèdit per lluitar contra la usura dels propietaris. El fons s’assortia de productes de les dues principals collites del poble: de gra i de vi. En arribar el segar cada soci contribuïa amb una garba i en veremar ho feia amb una càrrega de vi.

(Articles addicionals 1 i 2 dels estatuts).

Les activitats de la Societat no es van limitar a l’àmbit productiu. Sinó que van anar molt més enllà, sobretot a l’àmbit social. Es va construir una Casa que va ser el centre de lleure i cultural dels associats que contenia tota mena de serveis recreatius i culturals, cooperativa de consums, queviures, adobs i llavors i un planter de peus americans per replantar les vinyes fil·∙loxerades. També es va impulsar la creació d’una escola laica i una biblioteca on s’hi podien consultar un llarg número de títols. Es va crear una aula de música en la que es podia escoltar compositors com Wagner, Beethoven, Puccini, Verdi...

La Societat i la Cooperativa va anar creixent, ampliant serveis, augmentant el número de socis i la producció al llarg de les dècades següents.

L’any 1913 els propietaris de Barberà van fundar el seu Sindicat Agrícola, popularment conegut com el Sindicats dels rics L’any 1937 arran de la llei de cooperatives es produeix la fusió de les dues cooperatives, amb la qual cosa la cooperativa disposava de dos cellers i la Casa. L’any 1939, el triomf del franquisme comporta la clausura de la Casa i es manté i es consolida la fusió dels dos sindicats i la pèrdua de qualsevol element progressista i idees socialment avançades.

Acabem l’article posant un peu a l’actualitat, fent un paral·∙lelisme amb la situació actual.

Una de les vies per sortir de la crisi passa pel cooperativisme, per les empreses socials, de cooperació mútua. Com acabem de llegir no és cap idea nova, ni revolucionària ni cap cosa estranya. A la nostra comarca fa més d’un segle que es va inventar i en el nostre país en trobem exemples des del 1840.

Per tant, és una eina òptima per reactivar l’economia, per crear llocs de treball estables i amb una repercussió positiva sobre l’entorn i els ciutadans.

Recuperar els valors de comunitat, d’ajuda mútua, de cultura, de formació, d’igualtat, democràcia, presa de decisions mancomunades, igualtat de drets i obligacions, etc. És una necessitat urgent potenciar tots aquets valors i construir una societat més semblant a la que es va voler construir a Barberà a finals del segle XIX i inicis del XX. Un cooperativisme que no té perquè limitar-­‐se ni molt menys en l’àmbit agrícola sinó que pot anar molt més enllà; al sector financer, de serveis, l’industrial, el cultural, de lleure, l’associacionisme, el tercer sector, etc.

Un primer pas per canviar la societat passa, de forma clara, per la recuperació i l’actualització del cooperativisme.

Denominació d’origen protegida Siurana L’oli d’oliva sorgeix a partir del suc natural del fruit de l’olivera, l’oliva. En el seu origen es va començar a extreure oli d’oliveres silvestres, més tard a Egipte es va començar el cultiu de l’olivera cap al 2000 abans de Crist, i s’utilitzava amb fins cosmètics, però aviat es va estendre per tot el mediterrani com un dels productes més importants d’aquest com el pa i el vi.

La qualitat de l’oli es defineix en les seves determinacions químiques com el grau d’acidesa, l’estat d’oxidació o la detecció de components anòmals, alhora que dels resultats sensorials de les persones que el tasten. També influeix en la qualitat de l’oli l’estat de les olives abans d’ésser premsades i el temps que passa des de que es recullen les olives i es molen. D’aquesta manera, els tastadors experts consideren que l’oli més bo i que conserva totes les seves propietats és l’oli que s’obté amb la primera premsada en fred i que s’anomena oli d’oliva verge extra.

L’oli d’oliva és a més a més, un aliment molt beneficiós per a la salut, ja que ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i fins i tot alguns càncers. L’oli d’oliva té moltes propietats antioxidants gràcies a les vitamines A i E i als compostos fenòlics. Aquesta és una de les principals raons per les quals la dieta mediterrània es conegui com una dieta saludable.

La qualitat i el valor de l’oli de l’oliva ha fet que a Catalunya es creïn Denominacions d’Origen Protegides per designar la procedència d’una zona geogràfica determinada i característiques d’aquest producte. Actualment, existeixen les Denominacions d’Origen Protegides de l’Oli de Siurana, l’Oli de les Garrigues, l’Oli del Baix Ebre-­‐Montsià, l’Oli de la Terra Alta, i es troba en procés de reconeixement comunitari l’Oli de l’Empordà.

La Conca de Barberà es troba dins l’àmbit geogràfic de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de Siurana, just en la seva frontera amb la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de les Garrigues. La zona de producció de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de Siurana la componen les comarques de l’Alt Camp, El Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat, La Ribera d’Ebre i El Tarragonès.

La Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de Siurana ve regulada per un organisme oficial creat per controlar i garantir l’origen i l’elaboració, així com la defensa i la promoció de l’Oli amb D.O.P. “Siurana”, i certifica que l’oli comercialitzat amb aquesta etiqueta ha estat produït a la zona geogràfica esmentada, que ha estat elaborat segons la seva pròpia normativa i controlat segons els seus paràmetres de qualitat.

L’oli de Siurana procedeix doncs de la recollida manual i directa de la varietat d’oliva “Arbequina” i alguns padrins de les contrades diuen que l’oli de les olives arbequines com més amunt més bo és, sigui com sigui l’oli d’oliva és, com el vi, un altre producte excel·∙lent i reconegut a tot el món, per tant un altre motiu per estar orgullosos de la nostra terra. Per acabar, recordar que aquests dies de l’any és el moment idoni per tastar l’oli novell i abastir les llars d’oli per la resta de l’any.

El cultiu del safrà i altres herbes Des de fa uns anys a la comarca s’estan intentant recuperar plantes i varietats autòctones que havien habitat les nostres terres durant molts anys i que actualment s’estaven deixant de cultivar i fins i tot alguna havia desaparegut. Estem parlant de plantes aromàtiques, medicinals, condimentàries com la marialluïsa, la tarongina, l’estragó, la sajolida, el romaní, la farigola, la sàlvia, l’orenga, l’espígol, l’anet, etc.

ConcaPam és l’empresa que des del 2008 està produint i creant productes a partir d’aquestes plantes.

Liderada pel Joan Cartanyà, comercialitza al mercat productes exclusius i d’alta qualitat com paperines d’herbes seques, d’espècies, olis aromatitzats, vinagres, cremes aromàtiques etc. Podeu consultar-­‐ho més extensament a la web: http://www.aromis.cat

Però el cultiu que està agafant un protagonisme més important i que sembla que pugui tenir un recorregut més ampli els propers anys és el del safrà.

El cultiu del safrà en aquesta zona no és nou. Des del segle XV fins al segle XIX la zona que comprèn la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell i l’Anoia era un dels territoris productors més significatius. Santa Coloma de Queralt era un punt de comercialització del safrà clau en aquella època. I no tan sols dins del nostre país, sinó que aquesta zona exportava safrà en diverses parts del món gràcies a la presència de molts “indianos” en els nostres pobles.

Els anys vint del segle XX és l’últim període del qual tenim notícies de la darrera comercialització de safrà conreat a la comarca. Anys més tard alguna empresa ha comercialitzat safrà però no procedent de terres de la Conca de Barberà.

Actualment el projecte més ambiciós que impulsa la gent de ConcaPam és recuperar el conreu de safrà plantat i produït a la Conca de Barberà i l’Alt Gaià. Així com, dotar la comarca d’alternatives al conreu de la vinya i el cereal, els conreus més estesos a la comarca.

El safrà és una de les espècies més apreciades i reconegudes en l’àmbit de la cuina i l’alimentació. Malgrat el seu alt preu de comercialització a Catalunya actualment no hi ha producció de safrà. La zona més pròxima productora és Terol i sobretot La Manxa que gaudeix d’una denominació d’origen protegida.

Aquest fet es deu a que el seu conreu és especial i delicat per diverses qüestions. Es requereixen moltes plantes per tal d’aconseguir una quantitat òptima de producte. A més, la recol·∙lecció és manual i ha de tenir unes característiques molt concretes per ser valorat pels consumidors i restauradors. Un bon safrà ha de ser vermell ataronjat. Com més vermell, més pur.

El safrà es planta a finals d’agost o principis de setembre. Les primeres flors surten al cap d’un mes i mig, abans que les fulles, i s’han de collir durant els quinze dies de floració. Per aconseguir un gram de safrà es necessiten unes 180 flors que més o menys poden tenir uns 500 pistils que és la part de la flor que interessa.

ConcaPam ha recol·∙lectat aquest any la primera collita. Finalment ha pogut recollir al voltant de 80gr. Una quantitat inferior a l’esperada arran de la sequera de la passada primavera-­‐estiu i les excessives pluges de l’octubre i les altes temperatures. Actualment el projecte engloba tres pagesos de la comarca.

La idea que té en ment el Joan Cartanyà i l’empresa és anar creixent poc a poc. Afegint nous pagesos al projecte, augmentant els grams de producció i les terres cultivades però sempre amb un creixement sostingut prioritzant la qualitat abans que la quantitat. Vendre només el safrà que produeixin. La prioritat del projecte de moment no és vendre pel gran consum sinó oferir un producte de qualitat, únic, amb un alt valor afegit.

A més, afegir a tot això, el respecte pel medi ambient, amb la utilització de tècniques de cultiu sostenible i ecològic pagant un preu just pels pagesos productors.

A llarg termini l’objectiu és aconseguir una Denominació d’Origen Protegida del safrà sota el nom Conca de Barberà.

La importància estratègica i d’alt valor afegit d’aquesta iniciativa és vital per la comarca. Una idea potent, arrelada al territori, que crea a mitjà i llarg termini una oportunitat pels pagesos de la comarca i que ajudarà a posicionar la comarca amb un producte reconegut i d’alt valor. Un projecte cooperatiu, respectuós amb el medi ambient, saludable, ecològic. Un projecte des del territori i per la gent del territori que relliga amb la història de la nostra terra i els avantpassats.

Aquests són els projectes que hem d’impulsar entre tots i que hem de fer tot el possible perquè arribin a bon port, principalment aquells que tenen més recursos i oportunitats per fer-­‐ho.

Creacions gastronòmiques de casa nostra Albert Marimon, el xef del restaurant La Cava de Tàrrega ha estat guardonat amb el premi del Cuiner de l’Any. Es va presentar el premi durant el inici de la celebració de la tercera edició del Fòrum Gastronòmic, celebrat aquests darrers dies en el Palau de Fires i Congressos de Girona, que és una fira on hi assisteixen una part important dels professionals d’aquest sector.

La Cava amb Albert Marimon al capdavant és un restaurant que ha sabut combinar amb èxit la creativitat gastronòmica, els preus populars i la cuina de proximitat.

Simbiosi que queda demostrada amb el ventall de plats i tapes fets amb productes de temporada que els hi proporcionen diferents proveïdors de la zona, elaborats amb innates dosis de creativitat del xef que han aconseguit uns resultats gastronòmics tan interessants com brillants a uns preus assequibles per a tothom.

Els qui coneixen a l’Albert parlen d’ell com una persona humil que prioritza la capacitat de treball en equip, que estima la seva feina i transmet entusiasme amb el que fa, d’aquesta manera aconsegueix compartir amb èxit un projecte cooperatiu tant amb els seus companys de cuina com amb els seus socis col·∙laboradors de la cocteleria L’Arravaló Crew de Blancafort i el Xiringuito.Aigua del barri d’Horta-­‐Guinardó de Barcelona.

Fruit d’aquesta col·∙laboració, juntament amb la creativitat, l’ús de productes de qualitat i de proximitat es permet oferir un producte final d’excel·∙lent qualitat a uns preus més ajustats.

Un altre dels mèrits d’aquest equip ha estat fer-­‐se un nom dins la gastronomia creativa en una zona del país que no es caracteritza precisament per això, sinó més aviat per una cuina tradicional i casolana.

Tàrrega no és una ciutat que tingui una gran activitat nocturna entre setmana, i més a l’hivern, excepte en el restaurant de La Cava, on des de fa temps és difícil reservar una taula per a menjar-­‐hi. El mateix passa de manera proporcional a Blancafort, on es troba L’Arravaló Crew que regenta el carismàtic Pere, una població de 400 habitants enmig de la Conca de Barberà, però que en el dia d’avui rep clients d’arreu.

D’aquesta manera la Conca de Barberà gaudeix dels sofisticats combinats de gintònics de l’Arravaló alhora que s’hi poden degustar algunes de les creacions gastronòmiques de l’Albert Marimon de la Cava. El cert és que aquest equip humà ha sabut tractar amb una gran sensibilitat molts d’aquells detalls que fan un restaurant sigui atractiu per tothom, i en especial, el tracte humà que des de fa temps ha sabut fidelitzar els clients.

Necessitat

“El que vol empendre és que té una necessitat”. Aquestes paraules són de la gerent d’Aprodisca, la Sra. Carme Sureda. Una frase pronunciada arran d’una conversa plena de titulars i reflexions punyents que vam tenir amb ella fa cosa de pocs dies. A partir d’aquell diàleg i de l’exemple d’Aprodisca pretenem obrir un debat a l’entorn de l’economia, l’empresa, la societat i el territori. http://hortusaprodiscae.org

Aprodisca va néixer a Montblanc fa vint-­‐i-­‐set anys per tal de fer front a una necessitat de molts pares amb fills amb alguna minusvalidesa o dificultat. Van decidir crear ocupació per totes aquestes persones, ja que l’empresa tradicional no estava, ni segueix estant preparada per aquestes persones. Van decidir demostrar que els seus fills eren capaços de treballar igual o de forma similar a la resta de la gent, ja que si no ho feien ells no ho faria ningú. A Catalunya ens trobem altres exemples d’aquests models. Un de molt proper és L’Olivera de Vallbona de les Monges que produeix vins i olis http://www.olivera.org Un altre cas el trobem a Santa Pau (la Garrotxa) amb la cooperativa La Fageda, que produeix iogurts i altres productes làctics http://www.fageda.com/

En el cas de la nostra comarca van crear una associació sense ànim de lucre que els primers anys es va dedicar a realitzar feines de forma subsidiària per altres empreses de fora instal·∙lades a la comarca, a més d’altres tasques com les d’impremta. Fa cosa d’uns deu anys, però, la feina que provenia d’aquestes empreses externes va anar minvant i reduint-­‐se. L’organització va haver de fer un replantejament total i global de les seves activitats principals per tal de seguir amb vida i poder fer la feina d’inclusió social de tantes i tantes persones a la comarca, així com mantenir els llocs de treball i tota l’estructura que existeix al voltant de l’Associació. Uns canvis que van afectar tots els àmbits i totes les persones que formen part del projecte, des de la direcció als treballadors, els pares, etc. Van haver de pensar, decidir i implementar entre tots, un nou sistema, diferent del que havien construït i treballat al llarg dels darrers anys.

La resolució i la decisió d’aquelles reunions va ser una aposta decidida pel territori, l’elecció d’alguna cosa que no pogués marxar o desaparèixer al cap d’un temps, ja que havien comprovat que les feines que venien de fora tenien més perill d’acabar-­‐se o de fracassar. Van plantar les arrels en la terra, en el territori i van decidir obrir tota una via de treball en l’agricultura ecològica i els seus derivats per tal d’assegurar-­‐se la matèria primera i donar un valor afegit a tot els seus productes.

Un fet extraordinari en el món de l’empresa, de la comarca i en el món social. Una estructura que aplega més de 200 persones va aconseguir seguir funcionant mentre canviava el seu model de negoci. Va aconseguir salvar tots els llocs de treball, diversificar millor l’empresa, créixer en els anys propers a la reconversió i mantenir l’equilibri entre l’empresa social i la viabilitat econòmica.

Un exemple fonamentat en els models diferents d’entendre l’ocupació, l’empresa, la relació entre treballadors i la forma de gestió de l’activitat empresarial, que cal tenir molt en compte, tant a la comarca, en particular, com en el nostre futur col·∙lectiu, en

general. Aprodisca van aconseguir fer el canvi perquè era l’única sortida que tenien, no hi havia alternativa. Si no es donaven feina ells ningú més els en donaria. No podien tornar enviar a casa les persones que havien aconseguit reinserir-­‐se laboralment durant tants anys. Era un moment de caixa o faixa. I només hi havia un camí. Seguir.

D’aquesta història, es poden treure moltes conclusions i traçar paral·∙lelismes amb la situació social que vivim actualment. És moment de fer aquest canvi de mentalitat, de construir nous models d’empresa, cooperativa, democràtica, amb les arrels posades al territori, que doni un valor afegit als treballadors, a la societat. Treballar de veritat en favor del territori i la seva gent. No podem deixar en mans de no sabem qui de no sabem quin país el nostre futur ni el de les properes generacions. Hem d’agafar el timó de la nostra economia i dels nostres recursos. Altrament, haurem de seguir sotmesos a les conseqüències del model emprat fins ara, que podem llegir diàriament, sentir a la televisió, als diaris, etc. i veure-­‐les en el nostre dia a dia a qualsevol cantonada dels nostres carrers o en qualsevol membre de les nostres famílies.

No podem dependre d’empreses estrangeres que en qualsevol moment poden marxar, deixar a l’estacada tot un territori, tot un grapat de persones i famílies. Hem d’apostar per sectors que, a mitjà i llarg termini, donin estabilitat, feina i un progrés real a la nostra societat. La societat, els consumidors, tenim més poder del que ens podem pensar. Hem de ser molt conscients a l’hora de comprar un producte en un lloc o en un altre. Parar-­‐nos a pensar deu segons que comporta la nostra actitud de compra, a qui afavorim i com ens pot retornar a nosaltres, al nostre entorn, aquesta despesa. Hem de fomentar la cultura dels productes de proximitat i de l’economia productiva amb valors socials.

No podem oblidar tampoc, l’altre gran ensenyança d’aquesta història, la necessitat de gravar-­‐nos en el nostre ADN la idea de renovació constant, d’evolució, de moviment, de transició i adaptació als canvis, d’obertura de mires i començar de nou quan calgui.

Com diu la Carme: “Hem de saber veure el canvi. Quan hi ha una necessitat no veus l’opció de fracassar”

46

La Conca 5.1 | Lʼempelt

L’empelt és la nostra columna d’opinió quinzenal a la Veu Jove de la Conca; http://laveujovetv.cat/ Una col·laboració que vam encetar a mitjans del mes de maig de 2012 i que està tenint molt bona rebuda i acceptació pels lectors.

Una columna que tracta sobre els temes que anem treballant des de fa ja més d’un any i mig però tenim la voluntat d’ampliar la mirada i els horitzons. Serà una columna d’opinió més oberta a l’actualitat, altres temes d’interès general, de la societat, etc. El nom de la columna d’opinió que és el de l’Empelt també respon aquesta actitud i voluntat. Empeltar el nostre projecte en un altre mitjà per tal que esdevingui alguna cosa nova, diferent, però mantenint les arrels.

Els articles publicats fins ara són: Teixir xarxa http://laveujovetv.cat/blog/?p=4024 Vi biodinàmic, orgànic i ecològic http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/06/lempelt-vi-biodinamic-organic-i.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=4306 Quo vadis periodisme? http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/06/lempelt-quo-vadis-periodisme.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=4515 Any 2012, Any Internacional de les cooperatives http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/07/lempelt-any-2012-any-internacional-de.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=4758 Una possible ruta http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/07/lempelt-una-possible-ruta.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=4926 El tast d’un vi http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/09/lempelt-el-tast-dun-vi.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=5401 Petites radiografies del turisme a la comarca (I) http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/10/lempelt-petites-radiografies-del.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=5694 Petites radiografies del turisme a la comarca (II) http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/11/lempelt-petites-radiografies-del.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=5974

Promocionar, beure i servir vi de la Rioja? http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/11/lempelt-promocionar-beure-i-servir-vi.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=6192 Petites radiografies del turisme a la comarca (i III) http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/12/lempelt-petites-radiografies-del.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=6543 Biblioteques amb DO http://laconca51.blogspot.com.es/2013/01/lempelt-biblioteques-amb-do.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=6882 Construïm una identitat? http://laconca51.blogspot.com.es/2013/02/lempelt-construim-una-identitat.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=7144 http://radiomontblanc.cat/node/9513 Carta del paisatge de la Conca de Barberà http://laconca51.blogspot.com.es/2013/02/lempelt-carta-del-paisatge-de-la-conca.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=7304 Cooperació pel desenvolupament rural http://www.laconca51.cat/2013/03/lempelt-cooperacio-pel-desenvolupament.html http://laveujovetv.cat/blog/?p=7516#&panel1-1

Teixir xarxa Encetem una nova col·∙laboració del col·∙lectiu la Conca 5.1 en aquest mitjà de comunicació. Anomenada L’empelt aquesta columna d’opinió serà una finestra oberta a l’exterior ja que a més dels temes que tractem normalment volem utilitzar aquest espai per ampliar temàtiques i horitzons. Parlarem de temes relacionats amb la viticultura i l’enoturisme i d’altres que no ho són tant.

I dic una nova col·∙laboració perquè des que la Conca 5.1 va néixer a finals de 2010 ja n’hem fet unes quantes i esperem iniciar-­‐ne de noves i promoure-­‐les. Des de la nostra pàgina web (http://laconca51.blogspot.com.es) és el que hem intentat també amb l’experiència de l’Àgora 5.1 on diverses persones del sector ens han aportat les seves idees, les seves opinions… Una activitat que aquesta setmana passada hem reactivat amb un article del Jordi Llorens de Blancafort.

La gent de l’Agenda 19 (http://www.19arcs.cat/agenda19), la Veu jove de la Conca (http://laveujovetv.cat), tota la gent del Viver de Celleristes (http://viverdecelleristes.concadebarbera.cat), el Manel Martínez (http://blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-­‐martinez), el Joan Cartanyà (http://www.concapam.com), el col·∙lectiu Xicòria (http://xicoriamontblanc.blogspot.com.es), la Casa de palla (http://lacasadepalla.blogspot.com.es), entre d’altres són un reflex de les ganes de treballar per la comarca i per fer les coses d’una altra manera i potenciar uns altres valors als dominants en la societat. Cadascú en el seu àmbit però amb un fil comú de treball per la societat, el servei públic, la defensa del territori i oferir a la ciutadania noves veus, nous productes, noves informacions, etc.

Per tant hi ha idees, hi ha projectes, hi ha il·∙lusions, hi ha persones amb ganes de treballar per la comarca, sovint de forma desinteressada, amb moltes hores de feina, diversos cops posant diners de la butxaca per tal de fer realitat aquella passió, aquell bé comú, aquella inquietud.

Teixir afinitats, intercanviar opinions, iniciar col·∙laboracions que donin lloc o no a la creació de noves propostes, noves empreses, que agitin el debat i propostes per la comarca. Una comarca que es mou tot i que molts cops no ho sembli i costi de fer-­‐se veure.

Amb les ganes de col·∙laborar, de crear xarxa , de conèixer-­‐nos més entre tots, d’aprofitar les eines que tenim a l’abast per fer-­‐nos veure, per crear espais que cobreixin aquestes necessitats. En temps de crisi i de pocs recursos hem de fer eficients els que ja existeixen i entre tots plegats crear alternatives, propostes i aprofitar tot el bagatge que existeix.

Ampliem la xarxa, teixim-­‐la, fem-­‐la córrer i recollim tots aquells fruits que puguem construir.

Vi biodinàmic, orgànic i ecològic La Conca de Barberà és una comarca productora de vi per excel·∙lència, però els consumidors de la comarca, crec que ens costaria definir i diferenciar un vi biodinàmic, d’un orgànic, i d’un ecològic.

Per aquest motiu, d’una manera un tant imprecisa, i partint de les definicions i informacions que un mateix pot cercar per internet, vinc a explicar per sobre aquests tres mètodes de com tractar una explotació agrícola.

Començant amb l’agricultura biodinàmica, crec que és aquella agricultura més conscienciada en la necessitat de mantenir una correcta relació entre l’home i la terra, procurant assegurar la salut del sòl i les plantes.

Els adobs que s’utilitzen són fabricats amb un sistema propi i especial basat en l’alquímia i la geomància.

Dit d’aquesta manera, potser sembla una mica esotèric, però a al cap i a la fi, crec que deu ser una mica el que ens explicaven els mestres a l’escola sobre com fer-­‐se un compostatge amb els propis residus que generem, a la vegada que s’utilitzen algunes tècniques una mica més estranyes, però sempre amb l’objectiu d’obtenir la transformació natural i harmònica dels elements.

El desenvolupament del vi biodinàmic es basa en la interrelació entre els sòls, les plantes i els animals com un sistema d’autonutrició, tenint en compte la lluna, el sol, les hores del dia, o les estacions, i intentant no tenir entrades de l’exterior per produir un producte el més genuïnament bo, únic, natural i respectuós amb el medi. En l’elaboració, s’ha d’utilitzar el raïm més natural, no s’utilitzen sulfits, ni coure, ni llevats ni productes de síntesi per accelerar la fermentació alcohòlica, ni bacteris per conduir la fermentació malo-­‐ làctica.

En canvi, el vi orgànic es tracta l’explotació agrícola d’una manera ecològica, i l’elaboració és força exigent en quan la manca d’additius, no poden usar anhídrid sulfurós ni cap intervenció en l’elaboració que distorsioni l’expressió del seu raïm en el vi.

Finalment, els vins ecològics es limiten al cultiu ecològic del raïm, en el que exclouen i limiten l’ús de productes químics com fertilitzants, herbicides o antibiòtics, però no tenen les exigències que tenen els vins biodinàmics o orgànics en la seva elaboració enològica.

Quo vadis periodisme?

Joaquim Maria Puyal en recollir el guardó de català de l’any, entre altres coses, va dir “ Sóc un periodista i accepto aquest honor en nom dels periodistes. El periodisme és una feina molt important en la nostra societat, molt important. Perquè? Perquè la circulació d’idees, l’explicació de la realitat des d’òptiques honrades per part dels professionals ens permet als ciutadans disposar d’informacions fiables. Aquesta és la gran diferència entre la informació avalada pel discurs d’un professional de la informació que circula lliurement per la xarxa que no té avals, aquesta és la gran diferència. Per això és tant important el periodisme” El periodisme en tot el nostre país no passa per una bona situació. Si comencem centrant-­‐nos en la nostra comarca podem observar ràpidament que disposem de pocs mitjans de comunicació. Els pocs que tenim sobreviuen la majoria gràcies al voluntariat de diverses persones i amb uns recursos molt limitats i escassos. Sovint amb la desídia i la poca voluntat dels poders públics que no aposten per dotar els ciutadans de la Conca de Barberà d’uns mitjans potents. Altres cops confonen els mitjans municipals amb els mitjans governamentals.

Si ampliem al Camp de Tarragona, els últims mesos hem assistit al tancament de diversos mitjans com Ona Valls, Canal Català Tarragona, Punto Radio Tarragona, etc. Altres mitjans no han tancat però han reduït la seva plantilla i d’altres que estan a la corda fluixa i que poden caure en qualsevol moment en els propers temps.

Al Principat de Catalunya segons càlculs dels Sindicats de Periodistes de Catalunya (SPC), Unió de Professionals de la Imatge (UPIFC), CCOO i UGT, només uns 2000 periodistes han estat acomiadats des de l’inici de la crisi, als que caldria sumar als col·∙laboradors externs als que s’ha deixat de comprar cap material i han quedat sense feina sense cap tipus d’indemnització ni prestació d’atur. Les retallades més significatives i comentades són les que afecten els mitjans públics com TV3 (http://www.tv3.cat/). Una de les poques notícies positives ha sigut el naixement i la consolidació del diari ARA (http://www.ara.cat). Tot i que també ens trobem la presència consolidada de molts mitjans digitals com Vilaweb, http://www.vilaweb.cat/, NacióDigital http://www.naciodigital.cat/, el Singular Digital http://www.elsingulardigital.cat/ Al País Valencià la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) http://www.rtvv.es/va/ ha iniciat els tràmits per dur a terme un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que podria afectar entre 1.000 i 1.300 dels 1.800 treballadors que té actualment l’empresa pública. L’elevat deute de Canal 9, de més de 1.200 milions d’euros, suposa un greu problema per a les finances de la Generalitat Valenciana i fa del tot inviable el manteniment d’una plantilla sobredimensionada que ha crescut de forma ininterrompuda durant anys.La manca de mitjans potents independents, la manca de mitjans en català configuren el panorama del periodisme valencià. Els últims anys han anat sortint iniciatives interessants. Algunes han hagut de tancar com el cas de L’Informatiu http://www.linformatiu.com/ però d’altres segueixen en peu com la gent de Full Quatre http://www.fullquatre.com/, Mel de Romer http://www.melderomer.tv/, NoNada http://www.nonada.es/ entre d’altres.

A les Illes Balears, amb l’entrada del govern popular de Bauzà ha comportat un control i una pèrdua d’independència professional demés gran sobre IB3 http://ib3tv.com/portada-­‐tv. Una televisió que va néixer i ha crescut aquest darrers anys a imatge de TV3 però de d’aquest canvi de govern està prenent una direcció cap al model de Canal 9. A més, el govern popular ha tancat els mitjans de Ràdio Televisió de Mallorca http://www.youtube.com/watch?v=zcDUcSCZ2u4 El periodisme és una pota essencial de la democràcia. La democràcia es basa en la llibertat i no pot haver-­‐ hi llibertat sense informació. Els poders polítics, econòmics, empresarials cada cop influeixen més en la elaboració dels missatges. El periodisme cada cop té un marge més estret en la seva actuació. Un exemple

molt clar el podem observar en la moda que molts partits polítics han emprés de fer les rodes de premsa sense torn de preguntes…

La censura explicita i implícita en molts mitjans, la fragilitat dels contractes, la poca independència econòmica dels poders públics. Comporta que molts mitjans estiguin lligats de mans i peus per les subvencions, els anunciants, patrocinadors, etc. Per això des de fa dos anys el Grup de Periodistes Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat) juntament amb altres entitats publiquen l’Anuari Media.cat on a través de quinze reportatges aborden temes que han estat silenciats pels grans grups mediàtics. Aquest maig han publicat els de l’any 2011. Us recomanem la seva lectura. (http://www.media.cat/anuari) Tal com va dir fa uns dies Ignacio Ramonet (director de Le Monde Diplomatique) (http://www.monde-­‐ diplomatique.es) en una entrevista al programa Singulars (http://www.tv3.cat/singulars) de Jaume Barberà al canal 33 : “De la qualitat de la informació en depèn la qualitat de la democràcia”. Res més que això els mitjans realitzen una funció essencial i insubstituïble en una democràcia que vulgui ser-­‐ho i dir-­‐se’n. Una funció de control i fiscalització del poder, d’informació als ciutadans, informar als ciutadans, fer-­‐se preguntes, donar respostes.

Ens trobem diversos mitjans alternatius que compleixen aquesta funció. Al camp de Tarragona tenim Pobleviu http://pobleviu.cat/ Arreu del país ens trobem més mitjans com La Directa http://www.setmanaridirecta.info/, Media.Cat, http://www.media.cat/, El triangle http://www.eltriangle.eu/ En defensa del periodisme, la informació, la democràcia. També hem de ser els ciutadans els que exigim aquesta informació, els que busquem i promovem alternatives i siguem exigents amb el periodisme, els periodistes i la democràcia els que exigim contrastar, investigar, ja que sense nosaltres el silenci continua….

Necessitem els propers temps que vénen un periodisme fort, responsable, atrevit, que digui les coses pel seu nom i actuï en llibertat i al servei del poble.

Any 2012, any Internacional de les Cooperatives L’Assemblea General de Nacions Unides, de 18 de desembre de 2009, va proclamar el 2012 com l’Any Internacional de les Cooperatives, amb el lema “les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor”.

Ban Ki-­‐moon, secretari general de les Nacions Unides va dir: “Les cooperatives són un recordatori a la comunitat internacional que és possible perseguir la viabilitat econòmica i responsabilitat social.”

Per això, aquest nou article de l’empelt pretén donar-­‐nos quatre dades bàsiques sobre les cooperatives i el seu funcionament actual, ja que tot i que fa molts anys que sentim anomenar les cooperatives en el nostre entorn agrari, la seva essència sovint sembla llunyana.

Si les empreses en general es poden classificar segons la seva forma jurídica en empresa individual i empresa de socis o societària, les cooperatives es classifiquen dins de les empreses societàries, que vol dir que adquireix una personalitat jurídica pròpia diferent de la dels seus propietaris.

Tanmateix, les societats es poden classificar en societats civils públiques, societats mercantils i societats d’interès social com és el cas de les cooperatives. Les societats de interès social com les cooperatives no pretenen obtenir un benefici, sinó satisfer les necessitats comunes dels seus membres.

Les cooperatives no només la formen les persones físiques sinó que també poden ser socis les persones jurídiques, i apart existeixen els associats, que són persones físiques o jurídiques que aporten capital, cobren interessos per la seva aportació i no responen dels deutes que pogués contreure la cooperativa.

L’organització de les societats cooperatives ve regulada per quatre òrgans socials, el principal i òrgan suprem de decisió que és l’Assemblea General, que consisteix en la reunió dels socis, i en alguns casos també els associats. Bàsicament, en les assemblees generals es decideix la gestió social de la cooperativa, l’aprovació dels comptes anuals, l’aprovació la imputació de l’exercici, i s’estableix la política general de la cooperativa.

Per altra banda, existeix el Consell Rector, que és l’òrgan de govern, gestió i representació, que ha d’estar format com a mínim per tres membres que siguin socis, i es pot nomenar un director/a.

El tercer òrgan social és el Comitè de Recursos, que només existeix en les cooperatives de primer grau, i té com funció tramitar i resoldre els recursos contra les sancions dels seus socis. Per últim, existeixen els Interventors, que tenen com a funció la censura dels comptes anuals, en sol haver-­‐hi entre un i tres socis, tots ells persones físiques.

Segons l’Aliança Cooperativa Internacional, creada el 1.895, en el seu darrer Congrés de Manchester el setembre de 1.995, defineix la cooperativa com va adoptar la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI, El primer principi és el d’adhesió voluntària i oberta a la cooperativa, per tant, les cooperatives estan obertes a totes les persones capaces d’utilitzar els seus serves i disposades a acceptar la responsabilitat de ser soci.

El segon principi és la gestió democràtica per part dels socis, el que vol dir que les persones sòcies han de participar activament a l’hora de prendre decisions estratègiques de la cooperativa, i els elegits per representar i gestionar la cooperativa són responsables davant els socis.

El tercer principi és la participació econòmica dels socis/es. Els socis contribueixen equitativament al capital de les seves cooperatives, en el que una part del capital és de propietat comuna de la cooperativa, i normalment els socis reben una compensació limitada en relació al capital aportat per ser soci. Per altre banda, els socis assignen els excedents o al desenvolupament de la cooperativa mitjançant l’establiment de reserves, una part de les quals no es reparteixen, i/o en benefici dels socis en proporció a les seves operacions amb la cooperativa, i per realitzar altres activitats que siguin aprovades pels socis.

El quart principi és el d’autonomia i independència que vol dir que els acords que la cooperativa pugui arribar a pactar amb altres organitzacions o governs, o si s’aconsegueix capital de fonts externes, s’ha de fer sempre de manera que s’assegurin el control democràtic per part dels socis i aquets mantinguin l’autonomia de la cooperativa.

El cinquè principi és el principi d’educació, formació i informació dels socis, que vol dir que les cooperatives han de proporcionar la formació als socis, als representants escollits, als càrrecs directius i als treballadors per tal que aquets puguin contribuir d’una manera eficaç, al desenvolupament de les cooperatives, així com a la creació de teixit cooperatiu en el nostre sistema.

El sisè principi és el de cooperació entre cooperatives, el que vol dir que les cooperatives serveixen als seus socis i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

I finalment, el setè principi és el interès per la comunitat, ja que les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.

Per tot això, les cooperatives es caracteritzen pel fet de ser empreses al servei dels seus socis i de la comunitat en què viuen, i per a les quals és fonamental la creació de riquesa basada en la mobilització de recursos físics i intel·∙lectuals per generar productes i serveis que es posin en el mercat per satisfer les necessitats de les persones. Es pot afirmar doncs, que el cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són en essència universals i necessaris, com ara la pròpia responsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat i transparència.

El cooperativisme és doncs una eina útil per poder portar a terme projectes i treballs i fer-­‐los realitat d’una manera econòmicament viable i socialment justa.

Actualment, existeixen cooperatives agràries, de treball associat, de consum, d’habitatge, de serveis, d’ensenyament, d’assegurances, del mar, d’explotació comunitària de la terra, de transport, de crèdit, de sanitat, etc.

La creació d’una cooperativa pot ser la posada en funcionament d’unes idees, d’uns projectes propis juntament amb altres persones que tenen les mateixes inquietuds, afinitats i finalitats com per exemple tenir feina en un lloc com en la nostra comarca, fer projectes de desenvolupament del territori, ser el seu propi cap, prendre les pròpies decisions i generar economia.

El cert és que avui en dia les cooperatives poden ser una bona eina per minimitzar les conseqüències negatives de la crisi.

Una possible ruta Estem en ple període d’estiu i això significa que moltes persones, si la crisi i les retallades els hi permeten, viatgen i visiten altres zones que no són la seva habitual.

L’estiu és un dels millors moments de l’any per conèixer nous indrets, visitar països desconeguts, descobrir zones que tenim ben a prop de casa i sovint desconeixem.

A continuació us proposarem una ruta per la comarca. És una ruta totalment subjectiva i una de les milers de rutes que la comarca pot oferir als seus visitants. Una ruta que es pot fer en un dia però si teniu temps, millor fer-­‐la en dos dies i afegir-­‐hi alguna de les variants que es comenten al final del text.

Començarem per un dels punts més elevats de la comarca, Forès. Des del seu mirador podreu observar tota la comarca i fer-­‐se una idea de la dimensió global de tot el territori. A més, de gaudir d’una de les zones paisatgísticament més ben conservades i boniques del territori. Podeu esmorzar el bar-­‐restaurant del Mirador de Forès (http://www.lomiradordefores.es.tl), segur que la Núria i el seu marit us atendran amb moltes ganes i dedicació.

A continuació podeu anar baixant i passar per Les Piles, un dels pobles més acollidors de la comarca, podeu passar pel Pati de Cal Romà (http://www.parcdelesolors.com/xarxa/calroma/contacte.html), a visitar el parc de les olors i adquirir alguna de les varietats d’herbes tradicionals que el Joan Vallès cultiva i recupera des de fa un grapat d’anys.

Anem travessant la comarca tot observant com varia el paisatge. Fem parada a Barberà, on trobem la primera cooperativa agrícola del país (http://www.coop-­‐barbera.com/ca/benvinguda). Podeu fer una ullada als diversos productes autòctons de la seva agrobotiga i descobrir el recent remodelat i ampliat Viver de Celleristes (http://viverdecelleristes.concadebarbera.cat), una de les millors iniciatives emprenedores que s’han creat aquests darrers anys a la zona i que està donant molt bons resultats.

Si se us fa l’hora de dinar podeu anar fins a Solivella a dinar a Cal Travé (http://www.sanstrave.com), un dels restaurants amb més història i antic de la comarca, que a més de restaurant també elabora vi i disposa d’una casa rural. A part, de conrear i produir molts dels productes que ofereix a la carta.

Podem començar la tarda fent una visita per Montblanc (http://www.montblancmedieval.cat), caminar per tot el recinte emmurallat, treure el cap a la nova plaça de Sant Francesc, visitar l’església de Santa Maria, descansar una estona fent un beure a la Plaça Major tot gaudint de la marinada que ben aviat apareix per aquella zona.

Tot seguit podem apropar-­‐nos a l’Espluga, un dels pobles amb més oferta museística i cultural (http://www.esplugaturisme.cat). Ens trobem les Coves de la Font Major, el Museu de la Vida rural, la Fassina Balanyà. A més, de la cooperativa, una de les catedrals del vi. Pels qui tingueu ganes de més acció i practicar esports d’aventura a l’Espluga també trobem la gent de Drac Actiu (http://www.dracactiu.com), que ens ofereix rutes a peu, amb quads, btt, espeleologia, rocòdrom…

Per acabar el dia, desconnectar de tot i perdre’s no hi ha millor lloc que pujar fins més amunt de Rojals, al Mas de l’Arlequí (http://www.masdelarlequi.com) des d’on podreu gaudir del silenci i la calma més penetrant que haureu viscut en molt de temps i tornar a meravellar-­‐vos amb unes de les millors vistes de tota la zona. El Dani i la Mercè us tractaran com a casa i sortireu renovats per unes setmanes.

Podeu canviar l’ordre i afegir o treure moltes coses. Si necessiteu descans i relax podeu anar fins al Balneari de Rocallaura, remodelat totalment fa molt poc temps, entremig de muntanya i d’aigües naturals i medicinals. Si sou molt amants del vi podeu fer una ruta de tasts de cellers i visitar, entre d’altres, el celler Josep Foraster de Montblanc, l’Escoda-­‐Sanahuja de Prenafeta, Rosa M. Torres de Sarral, Carles Andreu de Pira, etc.

I si voleu començar la ruta des de l’altra banda de la comarca no us podeu perdre la visita a les espectaculars vinyes del celler Vega Aixalà a Vilanova de Prades o allotjar-­‐vos al càmping Serra de Prades també al bell mig de la natura i amb un paisatge verge i imponent.

Ja veieu que la Conca de Barberà dóna per molt i més. Tot el que hem comentat és una petitíssima mostra de tot el que tenim a la comarca. No desaprofiteu aquestes vacances per descobrir-­‐la, deixar-­‐se caure pels seus pobles, camins, muntanyes i conèixer els seus racons, la seva gent.

El tast d’un vi

La majoria de persones tastem el vi sense saber exactament quins són bàsicament aquells trets que fan que els vins es diferenciïn uns dels altres, i òbviament això fa que després de tastar un vi no sapiguem gaire bé com donar una explicació del perquè un vi ens ha agradat més o menys, més enllà de la pròpia primera impressió subjectiva i general entre el bo i el dolent que ens queda després de tastar un vi.

Està clar que existeixen elements objectius, alguns que de vegades s’expliquen en les ampolles, com són la varietat del raïm o el cupatge amb altres varietats, si es tracta d’un vi jove, o un criança, o un reserva, o un gran reserva, el tipus de bota que s’hagi utilitzat, així com les tècniques de conreu, de collita i d’elaboració.

Per altra banda però, existeixen els elements subjectius del tast d’un vi, que consisteixen en els sentits que es desperten en una persona quan consumeix aquell vi.

Per això, per discernir les qualitats d’un vi, es realitzen cates de vins on els diferents degustadors han d’omplir unes fitxes amb el resultat de les seves impressions, convertint així la fitxa amb l’expressió objectiva de la valoració personal del tast d’un vi.

Aquestes fitxes es divideixen en tres exàmens, un primer visual, un segon olfactiu i un tercer gustatiu, on el final s’haurà de fer també un judici global de cada un d’aquests exàmens.

Dins l’examen visual, es valora per exemple, la limpidesa, que és el grau de transparència i de puresa que ens suggereix aquell vi. Després es té en compte la seva intensitat colorant entre el groc i el vermell, la seva tonalitat entre el verd, el blau i el marró. Per altre banda, en els vins efervescents, es té en compte també la mida de les bombolles, els manteniment del rosari i el manteniment de l’escuma.

Dins l’examen olfactiu, el primer que es fa és valorar la intensitat global que li transmet al catador. Després aquest ha d’omplir la fitxa amb les olors que li recorden aquell vi, a la fitxa primer hi ha tot una llista amb fruites, una altre amb fruites seques i confitades, fruits secs, una altra amb vegetals com ara fonoll, carxofa i el tabac. Segueix una altra llista de olors florals, una altra d’olors a espècies com ara la canyella, el pebre, la regalèssia, el gingebre, l’anís, la vainilla, ... Una altra d’olors balsàmiques com ara el xiprer, l’espígol, el pi, el romaní, la farigola, ... Una altra d’olors empireumàtiques com ara l’olor a fumat, a quitrà, a cafè, a cacau, a pegadolça, a xocolata, a encens, a caramel, a pa torrat, sutge, roure cremat, i altres. Una altra d’olors animals com ara a cavall, cuiro, civeta, una altra d’olors de minerals com el sílex, l’òxid de ferro, el grafit, la tinta, la terra mullada, betum fres, hidrocarburs, una altra de substàncies químiques com el sulfurós, el querosè, alcohol, sabó, goma, col, llumí cremat, all, llana mullada, plàstic, una altra d’olors de l’oxidació com l’olor de ranci o acetaldehid, d’olors de llevats, de microbiològiques, una altra d’olors terroses com ara la floridura, el tap florit, ciment mullat, d’olors resinoses, caramel·∙litzades i fustoses.

Per acabar, es fa l’examen gustatiu, buscant l’equilibri gustatiu s’ha de marcar entre el 0 i el 5 l’acidesa del vi en qüestió, si es greixós/melós, la seva astringència que seria la seva sensació tàctil, i per exemple, quan diem que un vi té poca astringència diem que és un vi suau, fi, lleuger, si per exemple té una astringència més significativa parlem d’un vi carnós, o ric, amb cos, sedós o vellutat quan és més plaent, i el contrari quan es parla d’una vi amb una astringència excessiva es pot parlar de vins durs, pastosos, aspres, granulosos, rasposos,.... Dins l’examen gustatiu també es té en compte l’etanol, és a dir si és generós en el seu grau d’alcohol podrem dir si es vigorós o lleuger, per altre banda es té en compte el grau d’amargor, la concentració, la dolçor, el carbònic i la persistència.

Per tot això, crec que es pot dir obertament, que hi ha molt a saber de vins si un té curiositat i ganes de saber-­‐ne, i que en una terra de vins com la nostra, és llàstima que els propis ciutadans no dominem gaire la descripció i relació de tot aquest ventall de sentits que ens pot fer despertar aquest ric i pròxim món dels vins

Petites radiografies del turisme a la comarca (I) El passat disset de setembre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà feia publiques les xifres del turisme a la nostra comarca d’aquest estiu. Del seguit de dades, números i comentaris que s’hi feien intentarem en més d’un article extrauren alguna part i analitzar més a poc a poc i en detall alguna d’aquestes dades i aportar el nostre granet de sorra per intentar analitzar la situació i proposar accions o punts de vista per millorar en el futur.

Les xifres generals apuntaven que les diverses oficines de turisme de la comarca havien registrat un total de 8.774 consultes i 26.247 visitants, el que representa un 3,5% més de visitants que l’any anterior.

Avui dedicarem aquest primer article d’anàlisi en subratllar dues de les dades que aquest informe detalla.

Una és la procedència dels turistes i l’altra el tant per cent d’allotjament d’aquests visitants a les nostres terres. Són dues variables que van força relacionades i que denoten de forma clara quin és el tipus de turisme que ens visita.

La primera dada ens mostra que el 40% del turisme que visita la Conca de Barberà és català, a continuació l’europeu amb un 34%, seguit de l’espanyol amb un 24% i finalment els turistes que provenen de la resta del món amb un 3%. Aquestes xifres són molt similars a les que es van produir al llarg de l’any 2011. També segons l’estudi del Consell Comarcal publicat el 12 de gener de 2012 la procedència del turisme l’any 2011 a la Conca va ser d’un 44% procedent de Catalunya, un 29% europeu, un 22% espanyol i un 3% de la resta del món.

D’aquestes primeres dades podem extreure que el nostre principal mercat és Catalunya i Europa. Dintre de la categoria de l’Estat Espanyol quasi un 40% són valencians. Per tant és el turisme de proximitat i l’europeu cap al qual ens hem de dirigir. Sense menystenir cap dels altres mercats, ni molt menys, però per sobre de tot hem d’encaminar la nostra oferta cap als turistes de les nostres comarques veïnes tant de Tarragona, Barcelona, Lleida com Castelló i València.

I a més i en el mateix moment ser capaços d’oferir un producte prou atractiu i diferenciat perquè els turistes dels països europeus, que en el cas de la Conca, provenen de forma majoritària de França, Alemanya i Anglaterra, es sentin atrets per la singularitat i l’especificitat de les nostres contrades.

La segona dada ens indica que aquest estiu el 21% dels visitants s’han allotjat a la Conca de Barberà. Una xifra molt minsa que ha comportat que la mitjana d’ocupació dels allotjaments sigui fluixa. Les cases de turisme rural han tingut una ocupació entre el 40 i el 60%, els hotels entre el 50 i el 70% i els càmpings al voltant del 90%. Unes dades molt similars a les de l’estiu passat.

Aquestes dades ens han de fer reflexionar. Arran de la nostra experiència amb el sector i les entrevistes que hem fet, hem comprovat que aquesta problemàtica és una de les que més s’ha repetit, una de les que més persones ens han comentat. És necessari oferir uns paquets que impliquin estar a la comarca tot el cap de setmana o que permeti estar-­‐hi dos o tres dies seguits.

Hem d’aconseguir lligar el turista perquè es quedi a dormir alguna nit i allargui l’estada a la comarca. Això comportaria una ocupació més alta i una oportunitat més gran per tots els agents del territori per rebre més visitants, oferir els seus productes i serveis, ampliar prestacions, etc.

I no és perquè no hi hagi ofertes ni activitats per fer. Museus, cellers, rutes, activitats esportives, culturals, gastronòmiques, etc. Pobles i viles com Montblanc, l’Espluga, Barberà, Passanant, Forès...

Hi són. El que falta és lligar-­‐ho, ajuntar-­‐ho i oferir paquets lligats als turistes perquè vagin més guiats i encaminats en la seva visita. Oferir des d’aquí ja estades de dos, tres dies que incentivi aquestes visites no tant espontànies als nostres pobles.

Sobretot incentivar més contactes i sinergies entre tots els pobles i serveis per tal d’anar a la una i prescriure la comarca sencera, en conjunt, ja que això afavoreix a tot el sector i a tota l’economia local.

Aquesta debilitat també s’explica per la primera de les variables estudiades és a dir pel tipus de turisme que tenim. Una de les opcions principals és incrementar el turisme europeu i mundial que és més propici aquest tipus d’oferiments i després atrapar el turisme de proximitat amb bones ofertes i promocions diverses i singulars perquè vulguin i puguin estar-­‐se més dies i visitin més a fons els diversos racons del nostre territori.

Petites radiografies del turisme a la comarca (II) Segona part de l’anàlisi de les dades turístiques de la comarca d’aquests darrers mesos d’estiu i aquests últims anys. Després d’analitzar la procedència dels turistes i el tant per cent d’allotjament dels turistes que vénen a la comarca avui centrarem la nostra mirada en la oferta turística i la seva ocupació. Segons les dades que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va presentar aquest mes de setembre referent als mesos d’estiu del 2012 ens trobem que la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí va registrar un total de 9.350 visites, un 1% més que l’any anterior, el museu de la Fassina Balanyà va obtenir 803 visites, un 64% més, el Museu del vi de l’Espluga es manté amb 612 visites, el Museu de l’alabastre augmenta un 55%, amb 81 visites, el Castell de Milmanda registra 3.187 visites, un 25% menys, el Monestir de Poblet amb 27.852 visites, un 6% menys. Les visites guiades a Montblanc han assolit les 820 recepcions.

Si engrandim el focus i ens fixem amb les dades globals de tot l’any 2011 sencer. També segons dades oficials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, algunes de les xifres més significatives són; el Monestir de Poblet va rebre un total de 97.543 visites, un 15% menys que l’any anterior. La Cova de la Font Major va tenir 50.983 visitants, un 1,7% menys. El Museu de la Vida Rural ha registrat 18.998 visites. El nombre de visites guiades a Montblanc es van mantenir respecte l’any anterior amb 6.410 visitants. El Museu Comarcal de la Conca de Barberà va rebre 10.100 visitants un 29% menys que l’any anterior. El Paratge Natural de Poblet va rebre més de 50.000 visitants mantenint el nombre de visitants. El Museu de l’Alabastre de Sarral amb 2.103 visitants, un 12% més que l’últim any, destaca per l’augment progressiu en els últims tres anys. El Museu del Vidre de Vimbodí va registrar 3.995 visitants, un 20% menys.

Primer de tot, abans d’entrar a analitzar les xifres, podem observar que en una comarca petita com la nostra, disposem d’una oferta turística potent. Tenim un ampli ventall de museus i llocs d’interès així com de restaurants, cellers, productes autòctons, restaurants, allotjaments, etc. Una oferta àmplia diversificada que toca diversos àmbits com pot ser el religiós, l’agricultura, la cultura, l’artesania, la història, l’antropologia, etc. Per tant, ho hem de tenir clar. No tenim res d’envejar a altres zones del món. Podem anar arreu del món a ensenyar-­‐ho i intentar portar a turistes de tot el planeta a la nostres terres.

Entrant en l’anàlisi de les xifres veiem que no són negatives en el seu conjunt. Hi ha molts agents que es mantenen, alguns que creixen. És cert que n’hi ha uns quants que han disminuït la seva afluència però no amb resultats alarmants. Sobretot, aquest estiu els números són força acceptables. Pel que fa a l’any 2011 el Monestir de Poblet és el que pateix un retrocés més gran del 15% juntament amb el Museu Comarcal de la Conca de Barberà que va disminuir les seves visites un 29%.

Per tant, hem d’aprofitar aquesta situació, prou acceptable tenint en compte la greu situació de crisi que pateix el país. És un moment crucial per anticipar-­‐nos, per mantenir el que tenim i apostar fort per consolidar tots els museus i llocs d’interès i intentar evitar com sigui la davallada de visitants i créixer.

Ho hem de vendre, ajuntar-­‐nos, enfortir les potencialitats. Crear nous productes, combinats i atraure el turisme de proximitat. Visualitzar tant com puguem aquests serveis

Una bona iniciativa que es va presentar fa quinze dies a la comarca per caminar cap aquest camí és la targeta Conca Card. La majoria de museus i llocs d’interès enunciats en els paràgrafs de més amunt estan inclosos en aquesta targeta oferint diversos tipus de descomptes i/o ofertes. Hem d’aconseguir que tots els museus i llocs d’interès s’hi afegeixin. A més, de tota la resta d’agents com allotjaments, cellers, cooperatives, petits productors i altres tipus de serveis turístics.

Haurem d’estar atents els propers mesos en estudiar com funciona aquesta targeta i quins resultats aporta al turisme de la comarca. Tot i això les iniciatives i les accions encaminades a donar-­‐nos a conèixer i a unir-­‐ nos tots per promocionar-­‐nos i fer de prescriptor no es poden aturar.

Hem de fer, fer i fer i posar-­‐nos-­‐hi tots tant els que hi treballen, les institucions, com la societat civil des de tots els fronts i qualsevol gest per petit que sigui serà important.

Promocionar, beure i servir vi de la Rioja?

L’article d’opinió que us presento, vol traslladar-­‐vos la reflexió que neix després de llegir que el F.C. Barcelona ha signat un acord amb un celler de la Rioja per comercialitzar dos vins d’ull de llebre, un criança i un reserva, amb la marca i la imatge del club. Per una altra banda, aquests dies s’han publicat articles en els que es fa ressò que CIU serveix vins de la Rioja en els actes de l’actual campanya electoral, el que fins i tot ha sigut objecte d’un article d’un diari de la Rioja en el que s’utilitzava un to irònic quan deia que l’equip de CIU per un costat demana la independència i per l’altre serveix vins de la Rioja quan podria servir bons vins catalans, i finalitza l’article amb la següent reflexió: "Moraleja: aunque a veces lo parezcan, estos chicos de CiU resulta que no son tan tontorrones como parece. Al menos, saben de vinos".

Sincerament, aquests són d’aquells fets que ens generen alarma, que són difícils d’entendre, i que ens feien reflexionar quan naixia el projecte de La Conca 5.1. Des d’un bon inici, en els nostres dossiers de promoció es deia que un dels objectius de La Conca 5.1 es basa en promoure la reflexió dels ciutadans sobre la importància d’oferir i promoure el consum dels productes autòctons de la comarca i del propi país. Creiem que el consum dels productes de proximitat genera beneficis econòmics el territori, així com un estalvi d’energia i un exercici de respecte el medi ambient. Un país que és més autosuficient econòmicament es converteix en un país més lliure. A tal fi, el nostre projecte pretén potenciar les virtuts dels nostres productes, facilitar la creació de xarxes de cooperació i sinèrgies que optimitzin el mercat alhora que tot serveixi per disminuir aquelles pràctiques contràries causades per possibles complexes, mals hàbits i males pràctiques que poden estar perjudicant el sector i la seva influència econòmica, com els que hem llegit aquests dies i són objecte d’aquest article.

A La Conca 5.1, considerem que el vi és un producte importantíssim per l’economia del nostre territori, i ja no tan sols en el món de la pagesia, sinó també dels cellers, de les cooperatives, del turisme, de l’enologia, dels productors de productes accessoris, així com en el món del comerç alimentari, la distribució, el màrqueting i el consum. Per bé que a la Conca de Barberà, la cultura del conreu de la vinya es mil·∙lenària, i és un dels motors econòmics del país, un producte d’exportació per excel·∙lència.

De contrari, el partit polític que aspira a una majoria absoluta en aquestes eleccions i, que diu que vol les estructures d’un estat propi, i el club de futbol de referència que per molts és més que un club, s’obliden en el dia a dia dels productes propis, de la importància que té prescriure el nostre vi i els nostres productes arreu, de fer-­‐los conèixer, de sentir orgull per tenir aquests productes en el país i oferir-­‐los a fora com un bon producte nostre, de distribuir la riquesa entre els propis ciutadans i empreses, de cooperar i crear sinergies entre nosaltres, tot el contrari, prescriuen el vi de la Rioja, i els hi paguen quantitats de diners importants que no reverteixen directament en el propi mercat de proximitat, sinó que creen cooperació i sinèrgies amb altres territoris, alhora que semblen menysprear el nostre propi producte.

Per això, convençuts que el nostre vi és un vi de qualitat que no té res d’envejar, ens preguntem, si alguns, de manera conscient o inconscient, malmetem la nostra economia i la nostra autoestima en diferents aspectes del nostre dia a dia, cosa que ens afecta com a poble, i que potser no són capaços de sentir, que és l’autoestima el que ens pot ajudar a descobrir el canvi intern en nosaltres mateixos.

Petites radiografies del turisme a la comarca (i III) Avui tanquem el petit cicle d’articles dedicats a l’anàlisi de diverses dades sobre el turisme que visita la comarca. http://laveujovetv.cat/blog/?p=5694 i http://laveujovetv.cat/blog/?p=5974

Avui analitzarem la presència en el món virtual de les institucions, els gestors turístics i les empreses turístiques de la comarca. Fer una pinzellada de les planes webs i portals que disposa la Conca per donar-­‐se a conèixer al món i explicar tot el que fem i tenim.

Segons els números que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va presentar aquest setembre parlant de les dades turístiques dels mesos d’estiu ens trobem que centra la informació en la web turística www.montblancmedieval.org on ens diu que durant els mesos d’estiu (juliol i agost) ha tingut 11.162 consultes. A més, ens informa de la presència de Montblanc Medieval en diverses xarxes socials com youtube, twitter, facebook, flickr, etc. Una de les grans novetats és l’aplicació per a smartphones (Android i Iphones) que s’ha creat i s’ha estrenat aquest passat octubre. Una aplicació que permet descobrir la història de la vila i conèixer in situ els personatges, els monuments i disponible en diferents idiomes (català, castellà, anglès i francès).

Pel que fa a l’informe del Consell Comarcal de les dades de l’any 2011 l’anàlisi es centra en les pàgines webs www.concaturisme.cat i www.larutadelcister.info. Segons aquest informe ens diu que el nombre de visites durant el 2011 el portal web de la Ruta del Cister van ser de 204.530 i el portal turístic de la Conca ha tingut 11.456 visites amb una mitjana mensual de 1.000.

Les diverses institucions, empreses i agents que treballen en l’enoturisme a la comarca han de fer un pas endavant pel que fa a internet, xarxes socials, etc. És urgent i molt necessària l’actualització tecnològica de tots els recursos que ofereixen les diverses empreses. En aquestes alçades de segle XXI estar molt ben posicionat dins de la xarxa és condició sine qua non per apropar-­‐se als possibles visitants i atraure nous clients sobretot joves, amb inquietuds, que es mouen i busquen ofertes i activitats de forma prioritària per Internet. És imprescindible disposar de webs potents i estar ben situat en els canals turístics i informatius de la xarxa. Webs encarades a la internacionalització, apte per a turistes estrangers, amb diversos idiomes i múltiples aplicacions i informacions.

És un recurs amb uns costos baixos i que et permet arribar a persones i empreses de tot el món en un període de temps molt curt. En aquests temps de pocs recursos i retallades és un dels pocs camps en què es pot avançar sense encarir gaire el pressupost ni comprometre despeses durant anys seguits. Des de les institucions i/o organismes públics que gestionen la comarca han d’intentar oferir una web integral, única, si pot ser, que centralitzi tota la oferta, totes les notícies i intentar tant aviat com es pugui treballar per crear una central de reserves electrònica per tots els serveis de la comarca. Sabem que és una eina complexa que requereix d’esforç i generositat de part de tots els agents però pensem que és una eina clau per facilitar la contractació d’una estada a la comarca i presentar-­‐se al món cohesionats i optimitzant els recursos.

Aquesta eina afavorirà i hauria de servir també per fomentar la idea de comarca, d’unir esforços, per crear sinergies entre els diversos agents de l’enoturisme al llarg i ample de la nostra comarca. A més d’una pàgina web, s’han d’aprofitar totes les eines i aplicacions que hi ha i que sorgiran els propers temps. Unes eines que també hauria de controlar i dirigir la mateixa institució o organisme que centralitzés la web.

Crear una única imatge de comarca, potent, clara i identificable. Fer servir aquestes eines com a esquer i com a atracció per a nous turistes i com a canal d’informació. Estem parlant de twitter, facebook, youtube, instagram, flickr, tuenti, aplicacions per Android, Iphone, etc.

Actualitzem-­‐nos ben aviat i pugem al tren de les noves tecnologies amb el màxim de vagons possibles per atraure el número més alt de visitants.

Biblioteques amb DO Des de La Conca 5.1 celebrem que es portin a cap iniciatives com les que a continuació us relatem, ja que considerem que tot allò que maridi la cultura i el vi es positiu pel nostre país, i per això volem dedicar aquest nou article d’opinió de la secció de l’Empelt de la Veu Jove de la Conca a les Biblioteques amb DO, com la Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles de Montblanc.

Aquest mes de gener s’ha iniciat a l’Empordà la innovadora promoció de les Denominacions d’Origen catalanes i la cultura literària a través del que s’anomena Biblioteques amb DO. Aquesta promoció es durà a terme durant tot l’any, i coincidint que existeixen dotze Denominacions d’Origen, cada mes es celebraran activitats, com exposicions, vermuts literaris i tasts de vins, entre altres, en les biblioteques dels territoris que comprenen les DO.

Així, si aquest mes de gener s’ha iniciat en el territori de la DO Empordà, el mes de febrer li correspondrà a la DO Alella, el mes de març a la DO Conca de Barberà, el mes d’abril a la DO Costers del Segre, el maig a la DOQ Priorat i DO Montsant, el juny a la DO Penedès, el juliol a la DO Pla de Bages, el mes de setembre li tocarà a la DO Tarragona, el mes d’octubre a la DO Catalunya, el mes de novembre a la DO Terra Alta, i el desembre acabarà la promoció a La regió del cava.

En la nostra opinió, aquesta promoció ens ofereix una interessant simbiosi entre el vi i la literatura, i segons els seus organitzadors pot ajudar tant a impulsar el vi català com a dinamitzar l’espai bibliotecari, d’aquesta manera considerem que es fa quelcom més per tal de donar a conèixer a la ciutadania el nostre producte i la literatura.

La literatura ajuda a definir les qualitats del vi i el que l’envolta com ara el paisatge, i en especial tot allò que refereix a les emocions positives que ens desvetllen al tastar un vi. Moltes vegades no ho sabem explicar, perquè desgraciadament molts no acostumem a parlar de les nostres emocions quan tastem un vi, el que si ens pot ajudar de ben grat la literatura, la qui sempre pot convertir una persona més sàvia, com no sempre fa el vi, expressió entesa en la manera que llegia en la transcripció del pregó del reputat enòleg Toni Albiol Lacasta, durant el pregó de la Fira del Roser 2011: “El vi, com deia Avicena, és amic del savi i enemic del borratxo, és amarg i útil com el consell del filòsof, està permès a la gent i prohibit als imbècils, empeny al beneït cap a les tenebres i el savi fins a Déu.”

És aquesta una de les maneres de veure el costat més virtuós del vi, al voltant de la saviesa que trobem enmig del bo i millor dels llibres que habiten dins les biblioteques, i el vi es mostra aquí com aquell amic que tenim a prop i el que li volem conèixer les virtuts, parlar-­‐ne amb aquells que millor el coneixen, en el seu entorn més càlid i reconfortant, com és una biblioteca.

Construïm una identitat?

Fa uns mesos la televisió publica de Catalunya va estrenar un documental sobre el Priorat titulat Interior de Paisatge. Una peça periodística per mirar i remirar constantment i que hauria de ser d’obligada visió per qualsevol persona interessada en el món del paisatge, l’enoturisme i el desenvolupament local. Un treball molt ben facturat, amb la música del gran Borja Penalba acompanyant l’anàlisi i les opinions de persones que han sigut partícips i actors principals, en més o menys mesura, de la transformació que ha realitzat la comarca del Priorat aquests darrers anys. http://www.tv3.cat/videos/4355570/Interior-­‐de-­‐paisatge

Una transformació i uns canvis dels quals la nostra comarca n’hauria de prendre nota.

Tot i no ser comarques idènticament iguals, tot i haver-­‐hi diferències importants, entre els dos territoris compartim moltes similituds. El model que ha seguit el Priorat aquests darrers temps ha de ser transportat a la nostra comarca. Sobretot, tal com s’indica en el reportatge, pel que fa al tema de la mentalitat, canviar de mentalitat, implicar-­‐nos amb el nostre entorn i paisatge. On abans veiem territori ara veiem paisatge. Ens ho hem de creure i donar valor al territori que tens, per crear-­‐ne oportunitats i donar-­‐li un valor afegit. Ha de ser un canvi global, de cultura, de valors, un canvi cultural, de prioritats que hem de preparar, planificar i executar, nosaltres, els ciutadans de la comarca, que no ens ho dictin des de fora.

Construcció d’un model, d’una identitat, que permeti a tothom saber què és la Conca de Barberà, què ofereix, i què vol ser quan sigui gran. Actualment això costa de saber, no tenim definit què ha de ser la comarca. Manca un pla clar, diàfan i integral del que volem que sigui el nostre territori. O una cosa o l’altra, o industrial o turística, o bé, si decidim que poden ser les dues coses a l’hora, intentar que cap pas a favor d’una opció pugui malmetre i impedir-­‐ne l’altra.

El tema paisatge ha de ser vital. No es pot malmetre més el paisatge ni el territori de la comarca. Sinó alguna de les opcions de futur com l’enoturística, la paisatgística, o l’esportiva, etc. poden quedar tocades de mort.

No serà fàcil, ni ràpid, però ens hi hem de posar ja i com més persones i col·∙lectius en prenguin part millor, per trobar un model el més consensuat i representatiu possible. És el moment que a la Conca de Barberà fem un procés similar al del Priorat, l’hauríem de fer aviat i donant veu a tothom. Sinó ens trobarem amb models que no ens agradaran o que poden hipotecar el nostre present o futur.

Carta del Paisatge de la Conca de Barberà

Fa unes setmanes la Generalitat de Catalunya va publicar en paper i a la xarxa el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. (http://www.catpaisatge.net/fitxers/publicacions/cataleg_ct/Cataleg_Paisatge_CT.pdf)

Un document iniciat l’any 2005, treballat durant uns quants anys per moltes persones d’aquest territori. La Conca de Barberà hi té presència a través de l’anàlisi de les seves unitats de paisatge (Muntanyes de Prades, Conca de Poblet, Baixa Segarra).

Els catàlegs de paisatge són un instrument que ens permet conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals, i finalment, defineixen quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-­‐lo. El seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territorials. Per tant a Catalunya n’hi ha previstos set (Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, comarques centrals, comarques gironines, Terres de Lleida, regió metropolitana de Barcelona i Terres de l’Ebre).

El catàleg del paisatge és el document base, de caràcter general. Important i necessari però no suficient si volem protegir el territori i blindar correctament el nostre paisatge.

Per això hi ha una altra eina, les cartes del paisatge. Les cartes del paisatge són instruments de concertació d’acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. No és una simple declaració testimonial de principis, sinó un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col·∙lectiu i a treballar en conseqüència per assolir els compromisos signats. Poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, ajuntaments, mancomunitats) i/o per entitats.

Els continguts bàsics d’una carta del paisatge són la diagnosi de les dinàmiques del paisatge, la definició d’objectius de qualitat paisatgística a assolir dins l’àmbit territorial que abasta la carta del paisatge. A més de l’elaboració d’un programa de gestió en el que es concretin les accions específiques que han d’emprendre els diversos agents, i en el qual ha de quedar garantida la participació ciutadana. Sempre han d’estar en concordança amb el catàleg de paisatge del seu àmbit.

És important que la nostra comarca es posi a treballar en l’elaboració de la seva carta del paisatge. Convertir el paisatge en un agent vital pel creixement de la comarca.

Reconèixer el seu caràcter de bé d’interès col·∙lectiu i el seu valor com a dinamitzador de l’economia i el desenvolupament local. Hi implicar-­‐hi, a part del paisatge, tot un seguit d’activitats que donen un valor afegit i un alternativa econòmica el nostre entorn, com és el vi, la natura, el patrimoni cultural, històric, artístic, humà etc. tal com s’ha fet a la comarca del Priorat (http://www.consensus.cat/priorat/). És imprescindible que el procés sigui obert, participatiu i conduït per tota la societat. És una de les premisses que mana la normativa però tot i així és important tenir-­‐ho clar i marcar-­‐ho des d’un bon començament. Ha de ser un document assumit i signat per moltes associacions, entitats, col·∙lectius, organitzacions del territori, no tan sols per les

administracions, com per exemple podem observar en la Carta del Paisatge de de la Vall de Camprodon (El Ripollès) (http://www.vallcamprodon.cat/paisatge.htm).

No vivim en una comarca uniforme, serà necessària la definició de diverses unitats de paisatge i subunitats. Però això no ha de ser cap inconvenient, és un fet que està completat en qualsevol carta i s’ha realitzat en la majoria d’elles, com en la del Berguedà (http://word.bergueda2.com/serveis/medi-­‐ambient/carta-­‐del-­‐paisatge-­‐del-­‐ bergueda/).

Per tal de facilitar l’inici d’aquest procés és crucial que les administracions de la comarca hi creguin i promoguin la seva realització, que facin un pas endavant.

Sinó haurà de ser la societat civil organitzada, les associacions, els ciutadans els que fem el pas per intentar-­‐ho o pressionar perquè aquesta empresa vagi endavant, tal com va passar a l’Alt Penedès (http://www.ccapenedes.com/fitxers/serveis-­‐ tecnics/carta-­‐del-­‐paisatge). Un últim exemple de carta que ha superat totes les fases és la de l’Alt Empordà. (http://www.paisatge-­‐altemporda.org/). Aquestes cincs, són les cinc cartes que actualment existeixen a Catalunya. N’hi ha dues més que estan en procés. Són les de Conca Riera d’Argentona (Maresme) i la Vall del Tenes (Vallès Oriental).

La Conca de Barberà ha de ser la propera regió catalana que blindi el seu territori i paisatge amb una eina tant potent com una carta del paisatge. Hem de fer l’esforç entre tots perquè això sigui així i que el títol d’aquest article sigui ben aviat un document de referència per la comarca en els propers anys.

Cooperació pel desenvolupament rural Encara que els poders econòmics fàctics a escala internacional es resisteixin, la situació global condueix a una transformació global d’Europa, si aquesta es vol adaptar els nous reptes ambientals i socials. Ens trobem davant del que s’ha anomenat creixement intel·∙ligent, sostenible i integrador. Es diu intel·∙ligent en el que fa a l’ús del coneixement i la innovació.

Sostenible quan la eficiència dels recursos sense deixar de ser una economia competitiva, i es diu creixement integrador el que és capaç d’estimular que l’economia pugui generar un alt nivell d’ocupació i alhora fomenti la cohesió social i territorial. És en aquest context, on s’ha considerat necessari implicar en el procés a tota la societat en el desenvolupament local, mitjançant hàbits més solidaris entre les persones, el territori, els productes, els serveis, els productors i els consumidors, ja que la sostenibilitat és responsabilitat de tota la societat. I és aquesta, en el seu conjunt, la que ha d’afrontar els nous reptes territorials de la sostenibilitat.

Davant aquests reptes neixen projectes com el de GUSTUM, que és un projecte de cooperació interterritorial impulsat per deu grups Leader de Lleida, les Illes Balears i el País Basc, i té com objectiu fomentar el desenvolupament rural a través de la promoció dels productes agroalimentaris de qualitat que es produeixen al territori i de la seva sinergia amb la restauració, el turisme i el comerç. Una de les premisses parteix de la idea que la transformació del producte agrari suposa un important valor afegit sobre el producte final i per tant si s’aconsegueix la transformació del producte agrari en el mateix territori es pot garantir una activitat econòmica a la zona i la generació de llocs de treball.

Gustum parteix de tres eixos principals que són la valorització del producte agroalimentari local, desenvolupar eines i dinàmiques de treball que afavoreixin la promoció i comercialització als productors i elaboradors, i la vinculació dels productes agroalimentaris locals amb la gastronomia i el turisme de la zona.

El País Basc participa en aquest projecte a través de l’associació pel Progrés i Desenvolupament Rural MENDINET, que és l’entitat responsable de la gestió de les ajudes Leader a Euskadi, i que es compon per les associacions de Desenvolupament Rural de la Comunitat d’Euskadi, juntament amb la Societat Pública ITSASMENDIOKI, S.A. El cert és que al País Basc donen molta importància a les petites associacions de muntanya, i ja a l’any 1998 es va elaborar la Llei de Desenvolupament Rural, llei que encara no tenim a Catalunya.

A la Conca de Barberà existeix el Consorci de Desenvolupament Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia, i s’inclouen alguns municipis de la comarca del Baix Penedès. Aquest grup té dos objectius preferents que són el impuls d’un turisme de qualitat a través de la ruta del Cister, i el foment de les petites empreses. També, de forma més tímida, tempteja la possibilitat de consolidar una oferta enoturística.

Molt encertadament ha dinamitzat el sector empresarial de l’elaboració de vi mitjançant el viver de celleristes, i estimula la creació de petites empreses en tot el seu territori, però tot i així, a casa nostra hi ha molt poca transformació del producte agrari, i el producte es ven sense transformar a preus molt baixos. Som conscients que existeixen dificultats tècniques,

burocràtiques i econòmiques per desenvolupar els processos de transformació per part del mateix productor. No obstant això, també som conscients que el treball en cooperació pot obrir algunes portes per aconseguir resultats a curt i mig termini, i al mateix temps generar llocs de treball.

Per altra banda, tenim molta feina a fer en la dinamització de les xarxes de cooperació i la creació de sinergies en el dia a dia, tret d’esdeveniments puntuals. Així com, la implicació de tota la societat mitjançant hàbits de treball més eficients, més cooperatius, més solidaris entre les persones, el territori, els productes, els serveis, els productors i els consumidors, per tal d’afrontar els nous reptes territorials de la sostenibilitat.

68

La Conca 5.1 |Vadevi.cat

Vadevi.cat és el mitjà nacional de referència del món del vi. http://www.naciodigital.cat/vadevi El mes de novembre de 2012 encetem una col·laboració mensual a través d’articles d’opinó que volen acostar la Conca de Barberà i tot el que fem en aquesta terra a tot el país. A més, de donar la nostra opinió sobre el món del vi, l’enoturisme, l’agricultura, etc. en general i sobre altres temes d’actualitat.

Els articles publicats fins ara són els següents: Descobrim la Conca de Barberà http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3837/descobrim/conca/barbera Vi amb qualitat de proximitat http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3908/vi/amb/qualitat/proximitat Mentalitat de món http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/3958/mentalitat/mon Enoturisme versus zones rurals http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4056/enoturisme/versus/zones/rurals Molta feina a fer http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4132/molta/feina/fer

Descobrim la Conca de Barberà La DO Conca de Barberà encara no té un nom consolidat dintre de les DO catalanes. És, encara, una comarca poc coneguda, una mica oblidada, tant per les institucions com pels mitjans de comunicació, i fins i tot per als seus propis habitants. És per això que, juntament amb en Josep Saperes, hem creat el projecte La Conca 5.1 (http://laconca51.blogspot.com) per donar a conèixer tot el que pot oferir aquest indret.

I comença a haver-­‐hi senyals que anem pel bon camí. Un d’aquests senyals és el canvi de tendència que s’està produint en l’elaboració i comercialització dels vins. Fins ara la majoria de vi de la comarca anava destinat a l’elaboració d’escumosos per a la DO Cava. Això s’ha d’acabar, ha de canviar radicalment. El canvi de mentalitat que s’ha iniciat de forma tímida aquest últims anys és el correcte, i es tracta d'elaborar vi, posar-­‐lo en una ampolla i anar-­‐lo a vendre arreu del món com a DO Conca de Barberà. Una cosa de sentit comú com aquesta i tant òbvia, que ha costat molts anys de pedagogia i encara costa de fer entendre a la comarca i en molts altres indrets del país.

Una de les iniciatives que està ajudant a fer aquest canvi de mentalitat i d’on surten molts d’aquest nous joves cellers és el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca http://viverdecelleristes.concadebarbera.cat/. És una de les apostes més positives i decidides a favor del vi autòcton i els productes de proximitat que s’han creat a la comarca aquests darrers anys, i que s’ha de seguir potenciant i ampliant. Una iniciativa que en realitat no és nova, sinó que és la versió actual de la creació de la primera cooperativa agrícola de Catalunya, que es va fundar en el mateix poble l’any 1894.

Del Viver han sortit una sèrie de cellers que produeixen uns vins excel·∙lents com és el cas de Carlania, Gatzara, Vid Bertus, entre d’altres. Per sort, es mouen més coses fora del Viver i han aparegut aquests darrers anys altres cellers amb uns productes de primera qualitat com el Celler Jordi Llorens de Blancafort, l’Escoda-­‐Sanahuja de Prenafeta o el Celler Vega Aixalà de Vilanova de Prades. I més recentment ha aparegut un celler que promet i molt, és l’últim que he pogut tastar i m’ha fascinat, és el Celler Vins de Pedra de Montblanc.

La varietat que destaca per sobre de les altres i que s’està convertint en la més característica de la comarca, és el trepat, un raïm autòcton de la Conca de Barberà, amb el que s'elabora un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-­‐gerd, net i lluminós. Un vi molt apte i amb molta projecció si s'elabora com cal i es fan les coses bé. Això si, és un vi molt especial, de poc color, molt adient per beure amb peixos, aperitius suaus, menjars lleugers i ben fresc, i que, en canvi, no és adequat per carns, embotits o formatges.

Us animem a descobrir una de les comarques vitivinícoles més desconegudes i alhora amb més potencial del Principat i sobretot tastar els seus vins. Nosaltres intentarem aportar el nostre granet de sorra.

Vi de qualitat i proximitat La qualitat es defineix com aquella pluralitat de coses essencials que fan que un producte sigui com és, o aquells atributs o propietats que distingeixen les coses. En efecte, les propietats del vi es distingeixen en els aromes que ens proporciona, veure el seu color o les llàgrimes regalimar per la copa d’una manera gairebé sensual, veure el vi net i brillant, sentir el plaer dels seus matisos afruitats, l’olor de la càlida fusta, la densitat del vi o la seva frescor en el paladar. És també una bona propietat que el vi tingui un bon equilibri en la seva acidesa, així com la seva persistència en boca, i sobretot, que tingui una personalitat pròpia natural i genuïna. Per això, el vi es valora amb els sentits, l’olfacte, la vista i el gust, i el que fa que un vi sigui bo és que aquest t’estimuli unes emocions positives.

En canvi, el contrari de la qualitat és el defecte, diem que una cosa no té una bona qualitat quan aquella cosa és defectuosa, per exemple en el vi, és un defecte que sigui tèrbol, o que et deixi la boca excessivament seca. Pel que fa les olors, és un defecte que tingui una olor avinagrada que vol dir que aquell vi és excessivament àcid, o una olor d’òxid que ens recordarà al xeres i que significa que està passat, o un excés de sulfur que ens recordarà a l’olor d’un ou podrit. També pot passar que faci olor a suro, de cuir o de humitat, o que faci olor a sulfit que ens recordarà a l’olor a fòsfor com el que desprenen els llumins. Per això, diem que una cosa és defectuosa quan no ens proporciona el resultat que esperàvem o que fins i tot et desperta unes emocions negatives.

Crec que per saber distingir la qualitat d’un vi hem de tastar-­‐ne molts, de diferents varietats, de diferents zones, joves, criances, reserves, i escumosos. L’origen ens donarà pistes de la qualitat d’un vi, per això és important viatjar, visitar i conèixer els propietaris i treballadors dels cellers, així sabrem com elaboren aquell vi, si se’n produeix de manera més industrial o el contrari, de manera més artesanal, coneixerem un territori, i ens parlaran de les seves propietats, perquè en el vi, crec que la terra i la climatologia d’un territori és més important que no pas la varietat del raïm.

El cert és que el vi de les DO catalanes té una qualitat reconeguda internacionalment per tots aquells que els agrada tastar i valorar el vi, és un producte que gairebé sempre s’ha exportat en els mercats exteriors, i crec que si s’exporta és perquè és un producte de qualitat, atès que el nostre territori no destaca per la capacitat de produir grans quantitats de producte, sinó més bé per la seva capacitat de produir un vi de qualitat.

L’atribut de la qualitat ve marcat per la valoració afegida que se li dóna en aquell producte, fet que òbviament ve determinat per un augment del seu valor econòmic, que es tradueix en el seu augment de preu. L’augment de preu del vi, fa que el consum d’aquest vi no s’associï amb el tradicional vi de cada dia, i sovint la gent renuncia el consum del vi de qualitat, és a dir, a la majoria del vi embotellat del país. Està clar que els hàbits de consum de vi han d’anar canviant a casa nostre si volem consumir mes vi de qualitat del país, i de fet ja fa temps que s’està produint aquest canvi, ara el consum del vi no és un hàbit diari tant relacionat amb l’estalvi, sinó que es relaciona amb un moment de plaer, un moment de companyia reposada i distesa, un àpat amb algú especial, un moment per recordar.

El terme proximitat significa també una qualitat, la qualitat de pròxim, el que significa que tenir les coses pròximes és una qualitat i tenir-­‐les a una gran distància un defecte, per això tots aquells productes que tenim a poca distància on ens trobem ens donen una qualitat de vida. Per sort, a petita distància de les llars de tots els Països Catalans podem tenir bons vins i bons productes alimentaris, i així es pot mantenir una economia de consum pròxim, responsable amb el medi ambient, de major qualitat, en benefici del productor i del territori.

Els dies especials com ara els de Nadal, en els que les famílies i els amics es reuneixen per celebrar aquestes festes, són una ocasió excel·∙lent per comprar i regalar vi i cava català, tastar-­‐ne i aprendre així a distingir-­‐lo, el mateix temps que és una bona ocasió per programar les futures vacances i les visites que es poden fer als cellers durant aquest nou any.

Mentalitat de món Un dels mals endèmics de la societat catalana ha sigut, i en certa mesura ho continua sent, és el provincianisme i la manca de visió Espanya enllà. El sector del vi no s’ha escapat d’aquesta deformació. És més, ha sigut un dels més afectats per diverses bandes. Tant per la banda de les empreses productores com per la banda dels distribuïdors, dels venedors, com dels consumidors, etc.

Per la banda de les empreses, tot i millorar a partir del boicot del cava, el sector del vi i del cava s’havia centrat en el mercat espanyol i l’havia convertit en la principal font de negoci. El mercat català depenia massa d’un sol mercat. Això, és cert, que ha anat canviant i aquest darrers anys les exportacions i la internacionalització del sector ha anat en augment. Aquest és l’únic camí per les empreses vitívinícoles del país, i per la majoria d’empreses de la resta de sectors també. Hem d’entendre d’una vegada que el nostre mercat és el món. Com més presència tinguem en mercats diferents, més oportunitats de negoci i d’accedir a nous consumidors aconseguirem.

A més, gaudim d’un moment propici per fer-­‐ho. Mai abans la tecnologia i les comunicacions havien fet tant fàcil aquests contactes. Hem de deixar enrere la visió espanyola i perdre la por a bastir aliances, projectes, a qualsevol racó del món. Hem de sortir a vendre els nostres productes al llarg i ample dels cinc continents.

Una de les altres eines que hem d’assolir i que ens ajudaran molt en aquesta empresa són els idiomes. És imprescindible per les empreses de vi a casa nostra assolir aquesta competència.

Pel que fa a una altra banda, la dels distribuïdors, venedors, consumidors. La mentalitat poruga, perdonavides, ens havia portat a no trobar vins de casa nostra en quasi cap restaurant ni en botigues del nostre territori. En aquest aspecte les coses també han canviat i per sort en molts establiments es troben en normalitat productes del territori. Però encara hi ha molta feina a fer i molts indrets on falta arribar-­‐hi amb més poder. Hem d’oferir els nostres productes a tota la gent que viu aquí i als turistes que ens visiten.

Ens hem de diferenciar, especialitzar, per ser dignes de ser visitats i escoltats. Hem de ser els primers prescriptors dels nostres productes des de tots els àmbits.

Trenquem les barreres, les pors i esborrem del nostre catàleg aquella màxima que tot el que ve de fora ha de ser millor. Presentem-­‐nos al món amb tot el que tenim i amb les nostres millors potencialitats com qualsevol altre. Siguem com qualsevol país del món, almenys actuem com a tal i les coses ens començaran anar a millor.

Enoturisme versus zones rurals

Actualment, les zones rurals proporcionen calma i tranquil·∙litat a la vegada que ofereixen activitats d’entreteniment, per això, cada cop resulta més interessant visitar zones properes però desconegudes del país, en les que potser, no s’hi ha parat prou atenció fins el moment.

Exercir el dret a gaudir del temps lliure de que es disposi, cercar la serenitat, la calma i la tranquil·∙litat que t'envaeix a les zones rurals, segurament merescuda i recomanable després dels ritmes frenètics que en ocasions se sotmeten les persones enmig d’algunes situacions d’estrès de la ciutat, la feina i les mil i una activitats dels dies laborables.

A prop de ciutats com Barcelona, Tarragona i Lleida, es poden organitzar caps de setmana enoturístics relaxats i entretinguts a la Conca de Barberà i comarques veïnes, indrets rurals i vinícoles com són el Priorat, la Segarra, les Garrigues, l’Urgell i l’Alt Camp, .

L’activitat principal de l’enoturisme és bàsicament la visita d’una zona vinícola com les esmentades, on es pot gaudir d’un paisatge naturalment rural, marcat especialment pel conreu de la vinya, l’olivera i el cereal. Fàcilment es pot visitar diferents cellers familiars en els que els propietaris expliquen de primera mà la seva experiència en el món de l’agricultura i l’elaboració del vi, i en acabat ofereixen tastar alguns dels seus vins.

Actualment a la Conca de Barberà, gairebé tots els cellers ofereixen visites guiades gratuïtes amb un petit tast al final de la vista. Això possibilita conèixer el productor, les seves instal·∙lacions, la seva manera de treballar, permet situar un producte en el seu lloc d’origen, comprar el seu vi si ha agradat, i explicar tots els coneixements adquirits i les emocions viscudes quan s’obre l’ampolla en un altre moment.

A més, quan es coneix un celler i els seus propietaris, sempre s’hi pot tornar a enraonar i comprar el seu producte o demanar que l’enviïn a casa, com també es pot recomanar la seva visita a altres coneguts, el que fa més familiar i responsable el consum de proximitat.

L’enoturisme va estretament relacionat amb el turisme enogastronòmic i el turisme rural, ja que es pot aprofitar la visita a una zona vinícola per degustar els plats casolans i tradicionals maridats amb els millors olis i vins de proximitat en els seus restaurants, fer un passeig agradable pels entorns més immediats, visitar hípiques o granges escola, fer senderisme, sortides amb BTT, escalada o fer una visita cultural en un monestir de la Ruta del Cister, les muralles de Montblanc, les coves de l’Espluga o els seus museus com ara el famós i interessant museu de la Vida Rural, tot parant a descansar i gaudir d’una acollidora i confortant casa de turisme rural, apartament, petit hotel o càmping de la zona.

Molta feina a fer Aquestes darreres setmanes m’han passat dos fets que m’han fet reflexionar sobre la situació dels vins catalans i m’han fet preguntar fins a quin punt la situació dels nostres vins està normalitzada completament o va per barris.

La meva germana va anar a una calçotada amb altra gent jove i havien comprat vi. Finalment, es van decantar per altres begudes i l’ampolla va fer cap a casa. La meva sorpresa va ser, que el vi era un Rioja, tot i que la calçotada i la compra es va fer a la Conca de Barberà. L’altre sorpresa que em vaig endur va ser en un dinar que vaig assistir a casa d’uns parents al Baix Camp. Són persones grans que van anar a comprar el vi expressament per la jornada i també van adquirir un Rioja. En els dos casos la compra es va fer amb la voluntat i la creença que era un bon vi, que quedarien molt bé davant els convidats i que aportaven un valor afegit a l’àpat.

M’he trobat en molts pocs dies, persones d’àmbits molt diferents, d’edats, zones geogràfiques, costums i cultures molt diferents que en dos actes reflexos de compra espontània de vi van adquirir dos exemplars de la Rioja. Estic segur, que no és un cas aïllat, que no només m’ha passat a mi, sinó que passa més sovint del que seria desitjable en molts indrets del país i en persones molt diferents sociològicament.

A més, per més inri els dos vins de la Rioja eren bastant pèssims. Res a veure amb tres altres vins que he begut aquests dies que són excel·∙lents i d’una qualitat-­‐preu molt digne, com el vi negre 2011 de Scala Dei de la DO Priorat, el Syrah Perlat del Cellers la Unió de la DO Montsant, o el vi negre criança del celler Rendé Masdeu de la DO Conca de Barberà.

Molts cops ens pensem que el nostre entorn, les nostres relacions, la nostra realitat és la realitat global. I que més o menys el nostre entorn estigui ja conscienciat, les teves amistats prioritzin vins de casa nostra, etc.. No vol dir que la majoria dels ciutadans ho facin. Sembla que hem avançat molt, i segurament és veritat, però queden moltes capes de població, moltes persones que encara han de fer el canvi de xip, el canvi de mentalitat. I decidir-­‐se a consumir vins catalans, productes de proximitat, del territori més proper i ser-­‐ne prescriptors.

Per tant, tenim molta feina fer. Hem de crear consciència i pràctica de comprar vins de les nostres DO. Una tasca que afecta tant els elaboradors de vins, els botiguers, els restauradors, les DO, les institucions, les organitzacions empresarials... I tota la societat en general. Anar tots a la una per canviar les dinàmiques i el model. Encara queda molta feina a fer per convertir els vins catalans en la referència de la majoria de ciutadans del nostre país, i és vital i urgent fer-­‐ ho.

74

La Conca 5.1 | Àgora 5.1 Aquesta branca del projecte pretén obrir el bloc i el projecte a les persones que es dediquen al món de la viticultura, l’enoturisme, el turisme o que hi tenen alguna relació. A través de diversos articles d’opinió persones d’àmbits diferents que han participat ja a la Conca 5.1, i altres que no, exposaran el seu punt de vista sobre la Conca de Barberà, cap a on s’ha d’encaminar els propers anys i ens diran quin és per ells el futur que desitgen per a la comarca.

Volem convertir el bloc en un fòrum, una àgora que generi debat, que s’enriqueixi amb l’aportació de diverses visions i punts de vista. Està obert a tothom, qualsevol persona o col·lectiu que vulgui aportar el seu granet de sorra només cal que es posi en contacte en nosaltres a través del correu o del facebook.

Els articles publicats fins al moment són: Valorem el que tenim i fem gran el nostre futur!

Albert Rovira [VidBertus] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/09/agora-51-valorem-el-que-tenim-i-fem.html Ser de la Conca, sentiment territorial Manel Martinez http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/09/agora-51-ser-de-la-conca-sentiment.html Amics, amigues...

Albert Anglès [Agenda 19] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/10/agora-51-amics-amigues.html Polint el diamant Antoni Castellà [Gatzara] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/11/agora-51-polint-el-diamant.html La importància de treballar en xarxa Josep M. Gil [Abadia de Poblet] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/11/agora-51-la-importancia-de-treballar-en.html El dia a dia Annaïs Sastre [Xicòria] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2011/12/agora-51-el-dia-dia.html És l’hora de la Conca, segur!

Joan Cartanyà [ConcaPam] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/01/es-lhora-de-la-conca-segur.html El enoturismo que “trapateja” Alicia Estrada [Vinoturismo] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/02/agora-51-el-enoturismo-que-trapateja.html

El retorn natural Jordi Llorens [Celler Jordi Llorens] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/05/agora-51-el-retorn-natural.html Cal un projecte per al comerç de Montblanc?

Jordi Martorell [Dinamitzador de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hosteleria de la Conca de Barberà] http://laconca51.blogspot.com.es/#!/2012/09/agora-51-cal-un-projecte-per-al-comerc.html Coneixement inoxidable Albert Carreras Ballart [ullcluc.cat] http://laconca51.blogspot.com.es/2013/03/agora-51-coneixement-inoxidable.html Estimar la Conca Toni Cartanyà Moix http://www.laconca51.cat/2013/04/agora-51-estimar-la-conca.html

Valorem el que tenim i fem gran el nostre futur Assegut a un pedrís d’un mas en mig de les vinyes puc assaborir l’olor que arrossega la marinada, aromes de fulla seca però dolça. De fons escolto els tractors que van amunt i avall recorrent tots els camins i carreteres secundaries de la comarca transportant un dels productes amb més potencial del nostre territori. Durant el més de setembre l’activitat es multiplica entorn un producte tan senzill i alhora extremadament interessant com el raïm. I amb tot això, encara hi ha gent que no sap que a la conca fem bons vins?

Es cert que d’un temps ençà ha canviat molt, però que disposem del primer celler cooperatiu de Catalunya i d’uns cellers modernistes com la Cooperativa de Sarral, Rocafort, Barberà i l’Espluga de Francolí no és casualitat. Potser no s’han fet les coses com a les comarques veïnes i potser anem una mica més a poc a poc, però el potencial del qual disposem es molt gran. Així doncs i des del meu punt de vista hem de mirar d’aprofitar al màxim tot allò que hem heretat de les generacions anteriors buscant-­‐hi, es clar, el millor rendiment i sostenibilitat.

A la comarca s’estan prenent iniciatives molt interessants i amb un futur més que esperançador. Un bon exemple és el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. Un indret on conflueixen 6 empreses que poden ser competència directa, però que en lloc d’això s’uneixen per fer junts un projecte personal. Amb temps difícils com els que estem vivint, son molt importants aquestes sinergies perquè són les que fan que els projectes superin les adversitats econòmiques.

Des de petit he anat veient que aquelles persones que s’estimen la terra on han nascut, tenen una trajectòria molt interessant i sovint aconsegueixen grans fites. D’aquesta manera hem de potenciar les joves empreses i projectes innovadors per tal que formin un bon caldo de cultiu que faci que de la Conca en surti un producte de qualitat.

Es ben cert que actualment la conca no és un lloc on hi hagi grans empreses i per tan està entre cometes “poc explotada”. Però això no significa que no tingui un gran potencial. Geogràficament està molt ben ubicada a mitja hora de Lleida i igualment de Reus i Tarragona amb tot el que això implica. Bon accés al Port de Tarragona i a l’aeroport de Reus i amb un eix vertebrador, l’autopista, que ens uneix a Barcelona i Saragossa. Per tan crec que la perspectiva de futur ha d’anar encarada a que aquestes unions siguin més eficaces. I tot i que actualment ja hi ha projectes que contemplen moltes d’aquestes possibilitats com la A27 que ens apropa molt més al camp de Tarragona, penso que s’ha d’anar insistint a les administracions publiques que ens representen que s’hi impliquin cada cop més perquè les connexions de la Conca siguin cada cop més bones.

A banda de buscar empreses potents que es puguin instal·∙lar a la comarca també s’han de potenciar les petites i mitjanes empreses que ja existeixen. Preservant d’aquesta manera l’entorn i el paisatge que fan de la Conca un lloc realment bonic. Així doncs buscar els recursos i reorientar les empreses actuals, potenciar el turisme i les relacions entre empreses veïnes. Perquè la unió fa la força i buscar recolzament amb aquella gent que ja té una certa experiència fa que el camí a seguir sigui més segur.

Per acabar m’agradaria donar la importància necessària al fet de conèixer i potenciar el territori. Per tal que una zona sigui rica i tiri endavant ha de ser estimada per la gent del propi territori i aquest objectiu només s’aconsegueix prenent consciencia que el que tenim a casa és tan o més bo que el que hi ha fora.

Tornant a l’exemple del vi, si nosaltres anem de vacances a la Rioja o a la Toscana, i en asseiem a qualsevol terrassa per dinar, al moment de recomanar-­‐te un bon vi mai et donaran un producte que no sigui de la seva zona, sinó un Tempranillo o un Chianti productes locals de qualitat que ells s’estimen i que no dubten de recomanar-­‐ho perquè son productes bons i que fan gran el seu territori. Així doncs crec que tots hem de prendre aquesta consciència de valorar el que tenim i dir-­‐ho sense por, perquè n’estem convençuts de la seva qualitat.

Albert Rovira

Ser de la Conca, sentiment territorial La feina de cada dia em porta a desplaçar-­‐me diàriament a Tarragona i dins del meu àmbit de treball tarragoní, sóc aquell que baixa de la muntanya. Per a mi, dir que sóc de la Conca és un orgull i una forma de reafirmar-­‐me a un territori.

Segurament que aquest sentiment també el tenen molts altres conquencs, és una manera de sentir-­‐se arrelat a un espai que va més enllà d’un simple lloc geogràfic. És una suma i barreja alhora, de paisatges, conreus, turons, comellars, rius, torrents i barrancs. Pobles petits i de més grans amb la seva gent, les seves costums i tradicions, el seu parlar i el seu propi tarannà.

Projectes d’identitat territorial com el que està duent a terme la Conca 5.1 han d’ajudar a fer sortir de dins de cada habitant de la Conca aquest sentiment que ben segur que tots tenim, però que molts cops no li donem el valor que té.

Hem de fer bandera del que som i sentir-­‐nos orgullosos de la nostra comarca, sense oblidar però, els nostres orígens i la nostra pròpia història, no hem de renegar del passat rural de la comarca, és precisament aquest passat el que ens ha deixat tot el que ara estimem i posem en valor.

Una comarca amb una gent que va ser pionera en el cooperativisme agrari, que va ser la primera comarca a plantar cara als capricis d’un govern que ens volia portar els residus industrials que naltros no generàvem, és una comarca amb una gent valenta i amb empenta.

L’actual crisi econòmica crec que ens ha de fer obrir definitivament els ulls per tal de programar ja quin futur volem per la nostra Conca. Davant el context de crisi que afecta precisament a les comarques més industrialitzades i amb més població, cal reafirmar-­‐se com a comarca rural i poc poblada. És ben cert però, que el sector primari de la nostra pagesia i ramaderia també està molt malament, però no precisament per l’actual crisi, són altres factors que fan de la pagesia un mal negoci.

Des de la nostra pròpia consciencia de comarca hem de treballar per pal·∙liar aquests factors que impedeixen guanyar-­‐se la vida fent de pagès o ramader, ja tenim gent que hi està treballant en aquesta direcció, sent pioners altres cop des de la Conca, com és el cas del celler de viveristes de Barberà de la Conca.

Tenim també una carta amagada, que si la sabem jugar ens pot facilitar llocs de treball i riquesa a la comarca, és la carta del turisme: Turisme cultural, familiar, de natura, etnogràfic, senderisme, enoturisme...

S’ha d’apostar fort al turisme, fent-­‐lo compatible amb l’activitat del sector primari: producció i elaboració a la comarca de productes amb identitat amb venda directa als visitants.

Posem-­‐nos tots les piles: Administracions locals, empresaris dels diferents sectors implicats, entitats, museus, col·∙lectius ...

Potser per començar deixo dues propostes: trobar una marca turística atractiva i crear un Patronat de Turisme Comarcal amb tots els implicats i interessats que sigui professional i actiu.

Manel Martínez

Amics, amigues…

Crec que va ser en Joan Miró qui va dir que perquè alguna cosa fos universal havia de partir d'allò més profundament local. La Conca de Barberà és una terra amb molta bellesa, d'una bellesa especial, que et va captivant a mesura que la vas coneixent, amb un patrimoni natural i cultural de primer ordre i amb una gent franca i acollidora.

Quan vam engegar el projecte de l'Agenda 19 volíem incidir en tots aquests valors que entenem que té la Conca: el seu paisatge natural, el patrimoni cultural, la gastronomia, els vins, l'artesania, el folklore... és a dir, de tots els àmbits de la Cultura, en majúscules. Pensem que el potencial és immens i que cal donar-­‐lo a conèixer: entre els que són de la Conca i els que no en són.

De portes endins, la Conca ha de lligar la seva tradició rural amb el fet d'estar oberta a reptes de futur, especialment en el camp del turisme cultural i natural, amb accions que fomentin i alhora ajudin a preservar el nostre entorn. La Conca es troba situada en un en clau geogràfic estratègic privilegiat des del punt de vista de les comunicacions, des d'on s'insinuen gairebé totes les províncies catalanes, les seves respectives parles, la gent que les habita, els paisatges que les identifiquen... La Conca del futur pot arribar a ser un referent en molts aspectes i motor de les comarques veïnes.

Ens identifiquem amb projectes com el de la Conca 5.1 i amb els seus pilars fonamentals i amb gent activa i combativa com el Leandre Romeu. Sense haver-­‐ho volgut, els camins de molta gent que estimem la Conca s'entrecreuen i creen lligams que segur que són la llavor d'un canvi. Per assolir-­‐lo ens cal confiança i determinació, però també sensibilitat i visió de futur, obrint-­‐nos a projectes que sense perdre la nostra identitat ens projectin i ens situïn en el mapa català.

Albert Anglès

Polint el diamant

Quan estudiava enginyeria agrònoma a Lleida, va sorgir una especialitat que se’n deia, si no recordo malament “Gestió i Ordenació del Territori”. Per mi es mostrava com una opció força atractiva, si bé finalment em vaig decantar més per l’especialització en el conreu de vegetals. En aquells dies (ja fa més de 15 anys!), jo em vaig adonar (afortunadament els pensadors del país ja ho havien detectat molt temps abans) que calia una visió global, a nivell com a mínim autonòmic, per optimitzar l’aprofitament del recurs “territori” per part de la població que l’habita. És a dir, la finalitat no és altra que destinar unes zones a uns usos i unes altres a uns altres, però procurant que quedin cobertes totes les necessitats de la societat que ocupa el territori en qüestió. I entre aquestes necessitats, cal veure que hi ha també la d’esbarjo, l’esbarjo d’una societat que cada cop millora més la seva qualitat i esperança de vida, i que cada cop disposarà de més temps per a l’oci.

Doncs bé, en el cas de la Conca de Barberà, veig la seva explotació sostenible com a destinació turística com una gran oportunitat per cobrir aquesta creixent necessitat d’esbarjo. Una proposta que no va en absolut renyida amb el desenvolupament del sector industrial a la comarca, tot i que sí que caldria ser molt rigorosos amb l’establiment d’unes normes que garantissin la preservació de l’atractiu paisatgístic actual de la zona. I és que la Conca, manté un aspecte, podríem dir, encara “verge” en aquest sentit. I és, precisament aquesta característica, la que intueixo pot contribuir a valoritzar-­‐la enormement en un futur (esperem que no gaire llunyà...).

Cal més que mai que la gent (i sobretot els polítics) de la comarca, prenguin consciència d’aquest potencial i comencin a teixir una xarxa de relacions entre els múltiples i variats operadors que existeixen, per assegurar què els visitants marxin encantats i preconitzin les bones experiències viscudes, atraient així a nous visitants. I sobretot també per a què els estaments administratius superiors així ho vegin, i entenguin aquesta comarca com un espai a potenciar com a destinació turística.

Patrimoni arquitectònic, natura i paisatge, productes agroalimentaris i artesanals propis, restaurants, hotels i allotjaments rurals, etc... Tot això ja és present a la Conca i amb possibilitats de perfeccionament.

Només cal que treballem conjuntament per aprofitar sinergies i creixem com un col·∙lectiu potent, capaç d’oferir el millor servei per a tots i cada un dels turistes que ens visitin.

La Conca de Barberà és un diamant en brut que tot just comencem a polir! I iniciatives com LA CONCA 5.1, ajudaran a agilitzar aquest procés.

Salut i bon vi!

Anton Castellà

La importància de treballar en xarxa

Sóc un foravila que fa gairebé 7 anys que visc i treballo a la Conca de Barbera en el món del vi. Des que vaig arribar a la Conca sento que és una comarca amb un futur magnífic. Tenim unes bones infraestructures ja instal·∙lades i unes de futures molt interessants (per exemple l’autovia Tarragona-­‐Montblanc). Però veig que els anys passen i continuem, tots plegats, recitant el mateix discurs; “tenim un futur magnífic”. El meu neguit és que aquest futur no arribi mai.

Disposem d’uns paratges naturals excepcionals, museus, artesania (alabastre, vidre, ferro...), restaurants de tot tipus i nivells, un gran ventall de productes autòctons; vi, oli, fruits secs. Tenim història (la cova, els museus, les cooperatives,...), per no parlar de la quantitat de cases rurals, apartaments, hotels, hostals, etc… per fer que els turistes que vinguin a visitar la comarca en surtin enamorats, repeteixin la visita i a més la recomanin.

M’agradaria dedicar aquest article a reivindicar l’oportunitat que podria representar el fet de treballar en xarxa, ajudar-­‐nos, aprofitar sinergies, enfocar els nostres esforços cap a un objectiu comú. Estic absolutament convençut que la comarca es troba en un punt i en una situació magnífiques per tirar endavant.

Us proposaria que per un moment intentéssiu fer un exercici d’empatia i us poséssiu en la pell de la gent que ve de ciutat a visitar-­‐nos.

Començant per fer una visita al Monestir de Santa Maria de Poblet (patrimoni de la Humanitat), passant per les coves de l’Espluga, el Museu del Vidre o el de la Vida Rural. Passejar pel magnífic cas antic de Montblanc amb les seves muralles i llegendes de Sant Jordi, aprofitar per comprar en algunes de les pastisseries que fan carquinyolis, neules, coques, etc… Amb l’opció de visitar algunes de les cooperatives modernistes amb més interès arquitectònic del país com la de Sarral o la de Barberà entre altres. Anar a fer un tomb amb bicicleta, a cavall, amb quad o bé a peu. Visitar un parell o tres de cellers amb el seu tast de vins corresponent. Fer una parada en qualsevol de les agrobotigues que hi ha per tota la comarca per comprar els magnífics olis, mel, ametlles i avellanes. Fent nit en algun dels allotjaments dels quals disposem. Per no parlar de la riquesa natural de les muntanyes de Prades. I així podria continuar una bona estona.

Hem de ser conscients de tot el que podem oferir! El que falta és que entre tots organitzem aquesta escudella barrejada de serveis d’oci. Hem de proporcionar al turista una experiència inoblidable, entre tots ho tenim tot, sols no tenim res. Per això la importància de treballar en xarxa. Al meu entendre tot això hauria de sortir de la iniciativa privada organitzada i cooperant. Aquesta seria la manera que els estaments públics veiessin clarament justificables les inversions necessàries per promocionar i donar a conèixer la comarca i així aconseguir que la gent vingui a visitar-­‐nos.

Hem de pensar que quanta més gent vingui a conèixer-­‐nos, més negoci per tots.

Enlloc de veure els nostres veïns com a competidors, ens hauríem de veure com un equip. Heu de pensar que competim amb la resta de regions enoturístiques del món i per això penso que el present i el futur està en treballar tots junts per convertir la comarca un lloc de referència en el camp del turisme d’interior. Si perdem el temps posant-­‐nos pals a les rodes, tancats en tirar endavant cada un els nostres negocis, estem perduts. En un món cada vegada més globalitzat la competència no són els veïns més propers sinó la resta del món.

Per això penso que cooperar, organitzar-­‐nos i treballar en xarxa és la única sortida. Sinó el futur somiat no el farem mai realitat. Hem de ser capaços d’oferir una imatge de comarca integral i única i per això hem de anar tots a una i sense fissures.

Josep M. Gil

El dia a dia Fa unes setmanes el Leandre em va trucar per veure si m’animava a escriure un article pel blog del projecte La Conca 5.1. No sabia per on començar. Així que he començat pel principi. No sóc de la Conca i no vinc de pagès però les persones i els llocs que he conegut al llarg de la meva vida m’han fet anar prenent decisions i escollint camins en cada cruïlla per ser on sóc ara; a la Conca de Barberà fent horta ecològica en el marc d’un projecte de treball cooperatiu amb d’altres companys i companyes.

Després de llegir unes quantes entrevistes i articles, d’altra banda molt interessants vull començar dient que estic d’acord: hem de fomentar el turisme de qualitat. Un turisme que apreciï el que té la Conca per oferir que és molt i molt divers: paisatge, natura, productes locals, historia, pobles on la gent hi viu, no de postal. Com diu en Josep M. Gil és molt important que el següent pas sigui coordinar-­‐nos i teixir xarxa per a oferir totes aquestes coses de forma cooperativa, ordenada i clara, sense por de reivindicar el que fem.

Però també hem d’enfortir junts els nostres projectes i desenvolupar els nostres recursos en la quotidianitat. El turisme és molt important, sí, però en paral·∙lel també hem de fer feina “a casa”. Que la gent d’aquesta comarca apreciï els sabors d’aquesta terra i s’enorgulleixi. Que conegui i sigui difusora alhora dels aliments i serveis propis de la comarca.

Quan parlem de productes locals i/o artesans sempre apareix el tema dels preus. És també un tema important a posar sobre la taula. Per part dels i les productores hem de reflexionar per proposar mecanismes que facin assequible per a tothom el nostre producte. Per part de les persones que ens compren cal ser conscients de fins on ens ha portat la perversió del lliure mercat i de l’entrada de les grans distribuïdores al sector alimentari, on actualment molts preus estan per sota dels costos de producció. És interessant saber que mentre l’any 1958 ens gastàvem un 55.9% de la renda familiar en alimentació, l’any 2005 la mitjana catalana era del 16,36 % de la renda familiar (cal esmentar que la mitjana de despesa en vivenda ha passat del 5% al 60% de la despesa familiar).

Des del meu parer, un gran repte és que els vins de la comarca estiguin a les taules de les cases, que l’oli d’amanir sigui de la cooperativa, que organitzem l’oci que volem al nostre poble, que als restaurants es cuinin verdures de temporada d’aquí, que la gent jove conegui les varietats locals -­‐hortícoles, de fruiters, de ceps-­‐ que s’estan perdent, poder demanar una cervesa local artesana al bar de la plaça.

Cada una d’aquestes coses, que semblen petites no ho són. Són el camí que veig per davant, la feina de base que hem de fer. És important que els habitants de la Conca siguin conscients de la importància de valorar i fomentar els productes locals perquè tots i totes ens en beneficiem directa o indirectament a nivell ambiental, social, econòmic i cultural. Quan portes a casa un producte local fas que els pobles continuïn vius, que els camps estiguin cuidats, que hi hagi infants a les escoles i joves amb ganes d’encetar projectes nous que generin ocupació.

Algunes idees pràctiques: comprem al supermercat només les coses que no podem trobar enlloc més.

Trobem-­‐nos, aprofitem alguna excusa per a conèixer-­‐nos – potser una presentació del projecte La Conca 5.1-­‐ és el primer pas per treballar junts/es. Continuem parlant amb la gent, expliquem-­‐els-­‐hi perquè és important per a nosaltres potenciar els productes locals. Organitzem-­‐nos per demanar a l’administració el recolzament o les eines que necessitem (que per alguna cosa paguem impostos no?). Avancem cap a tècniques de cultiu, transformació i embolcalls més sostenible, ens farem un favor a nosaltres, a l’entorn i a les nostres butxaques (sabeu el que costa en impostos netejar aigua, recollir els residus de la llar i les empreses, l’atenció mèdica...?).

Podem anar pas a pas, comencem per casa nostra, seguim per la família, els veïns i veïnes i després continuem fent xarxa amb la gent que té ganes de parlar i debatre idees i propostes per tirar endavant.

Annaïs Sastre

És l’hora de la Conca, segur!

Perquè crec que ens en sortirem, perquè vull ser optimista quan tothom ens vol fer creure que hem de ser pessimistes, perquè no hem de tornar a perdre el tren, perquè hem de fer-­‐ho per la memòria dels nostres avis i àvies, perquè ens ho mereixem, perquè...

Efectivament, ara que tothom parla de crisi hem de fugir d’aquesta malastrugança i avançar de valent per projectar la Conca vers el futur. Aquesta tardor he tingut la oportunitat de visitar la regió de la Toscana italiana, mai hi havia estat i feia temps que volia anar-­‐hi. Què carai té aquesta regió que se’n surt tan bé? em preguntava abans d’anar-­‐hi.

Allà he vist vàries coses però me’n quedo dues que per a mi són molt importants. Primer, que el paisatge toscà no és massa diferent del paisatge de la Conca. Ja m’ho havien dit gent que l’havia visitat abans que jo però fins que no veus les coses no t’ho acabes de creure. Segon, que l’èxit d’aquella regió, no tan diferent de la Conca, repeteixo, és l’autoestima que tenen els seus habitants.

Amb això, vull reflexionar sobre el fet que amb poc esforç, la Conca hauria de sortir del seu amagatall, hauríem de trencar barreres, esquemes, perjudicis, i sortir amb empenta per conduir vers una potenciació del sector primari. Tenim un paisatge encara ben conservat, tret d’algunes malaurades excepcions, tenim una història meravellosa, un patrimoni cultural excepcional, i una gent encantadora, què més necessitem?... Us ho diré: Autoestima!

El sector primari, la pagesia i la poca ramaderia que queda, ja va perdre un tren fa anys, la cooperativa de segon grau, ara no pot tornar a badar! La diferència és que ara el tren no passa, sinó que l’hem d’arrencar, però ho hem de fer, i de manera decidida!

Un sector primari que es dediqui a produir recursos que després s’elaboren fora de la comarca no porta a bon fi, s’ha demostrat durant aquests decennis. Alguns productes de la viticultura ja han experimentat que el valor és en produir, elaborar i comercialitzar. Ser present en tots els sectors, primari, secundari i terciari.

La Conca, a més de vinya, produeix altres cultius com l’olivera, el cereal, la fruita seca...en definitiva: diversificació, una altra bona paraula pels temps de corren i que han de venir.

L’aposta per una producció de qualitat, ecològica, integrada o natural, com sigui, l’elaboració de productes en la potenciació d’una indústria agroalimentària de petita escala però amb molt de valor, integrada i respectuosa amb el territori i uns circuits de comercialització, majoritàriament curts (quilòmetre zero, cooperatives de consumidors, alimentació de col·∙lectius...), però no només això, amb visió de projecció, haurien de ser alguns del eixos conductors del nostre futur. El viver de celleristes; altres cellers particulars que ja fa anys que elaboren els seus vins o caves; petits i no tant petits productors de formatges, mel o melmelades; cooperatives que s’han modernitzat; el bon model d’emprenedoria social d’Aprodisca al voltant de l’agroecologia, el projecte de viver d’indústries artesanes agroalimentàries a Concactiva, són ja algunes realitats o properes realitats que han de liderar aquest camí, si més no per la trajectòria o per les seves potencialitats.

En definitiva, un pas decisiu vers el futur sense esperar que de més enllà ens vinguin a resoldre els nostres “problemes”, i és que no en tenim de problemes, el que tenim, millor dit, el que no tenim és la confiança en nosaltres mateixos, i l’hem de recuperar.

Sens dubte, juntes i junts, farem de la Conca, no la Toscana sinó la Conca de la Catalunya del segle XXI. Som-­‐hi, que no hem de perdre més temps!

Joan Cartanyà

El enoturismo que “trapateja”

Hace muchos años que trabajo en el mundo del turismo de grandes cifras y hace muchos años también que mantengo la pasión por el turismo de interior, por el turismo rural y muy especialmente por el enoturismo. A menudo imparto cursos sobre comercialización del enoturismo y hablo con viticultores, con bodegueros, incluso con pequeños emprendedores ilusionados por sacar adelante una quesería familiar, una casa rural o un pequeño taller de artesanía. Siempre les animo a subirse con fuerza al tren del turismo ofreciendo una visita guiada, actividades en su casa, iniciativas compartidas con otras empresas vecinas del territorio etc.

¿Y saben cuál es la respuesta que a menudo recibo? “Bah, somos una bodega familiar”, “No tengo nada que enseñar”, “Sólo tengo un taller en el que trabajo y se visita en 5 minutos”. Esto me pasó también la primera vez que visité La Conca y me dirigí a una bodega cuyos vinos ecológicos me habían entusiasmado.

“Apenas tengo nada que enseñar”. ¡Deseche esta frase de su mente! La Conca tiene muchas cosas que enseñar a los viajeros que se acercan al territorio, muchas historias que contar, muchas tradiciones que queremos conocer.

Cada día más, el turismo mira hacia el interior y no me refiero a un abandono progresivo del turismo de sol y playa. Hablo de la geografía del alma, el alma de la Conca. Hay un deseo por buscar productos turísticos que apelen a las emociones, a las historias, a la verdad que todos llevamos dentro. Por eso cada día más hablamos en turismo de vender experiencias y no camas o comidas o visitas de enoturismo; Hablamos de contar historias y no de grandes colecciones de recursos turísticos; Hablamos de generar conexiones emocionales con nuestros visitantes y no de mostrarles grandes museos, hoteles o restaurantes plagados de estrellas.

Si el vino de la Conca -­‐como dicen Jordi Alcover y Silvia Naranja-­‐ en su “Guía de vins de Catalunya”, “trepateja”, porque huele a la trepat, porque emana aromas de clavo, de canela, de fresa madura… Yo también quiero que el turismo de la Conca “trepateje”. Quiero escuchar la historia del alabastro, pero no necesito una explicación racional y objetiva, prefiero perderme en el taller de un artesano que me hable de tradiciones, de familia, que me invite a tocar la piedra, que me muestre las herramientas con las que trabajaba su abuelo… y quiero que me hable desde los sentimientos, mirando hacia dentro.

Quiero recorrer las poblaciones de la Conca de la mano de sus oficinas de turismo pero apenas necesito datos, prefiero que me transporten a la época en que el Abad del Císter gobernaba sobre las almas de toda la comarca y aún más allá. ¿Existen los vinos del Císter? Claro que existen, al menos existirán cuando algún restaurante de la zona, algún productor, alguna enoteca decida darles vida, enhebrando la historia del viñedo con el pasado del territorio, con la tradición benedictina por el cultivo del vid y con tantas cosas que no hay que buscar lejos, están ahí mismo en vuestro territorio, en vuestra historia, en vuestra forma de entender la vida, en vuestros paisajes, en vuestra cocina, en vuestra forma de proyectaros hacia el futuro, mirando a vuestro pasado.

No quiero cerrar este pequeño escrito que ahora compartimos, simplificando el turismo y el enoturismo a un simple “contar historias”, “storytelling” como se viene diciendo últimamente en el mundo del marketing.

Evidentemente para transformar los recursos agroalimentarios en productos turísticos, debe existir en los emprendedores, artesanos, viticultores etc. una base técnica, un mínimo conocimiento del sector turístico, de las técnicas de creación de productos y especialmente de la comercialización en turismo. A adquirir estos conocimientos os podemos ayudar los profesionales del sector y seguro que la preocupación es compartida por las administraciones locales. Contar vuestras historias, y la historia de vuestro territorio, de vuestra familia, de vuestro pueblo, de vuestra casa… eso sólo lo podéis hacer vosotros. ¡Queremos escucharos!

Alicia Estrada

El reton natural

He fet moltes coses abans de dedicar-­‐me totalment a la vinya i a fer vi. Ja de petit convivia amb les labors al camp i el centre neuràlgic que significava la cooperativa del poble. Ho era tot. El que son les coses, els pares es jubilen i em poso al davant “oficialment” de la terra. I la terra té la subtilesa d’absorbir-­‐me i avui em felicito per aquesta decisió.

Al darrera d’aquesta decisió en ve una altra: fer un celler; i continua la següent: certificar en ecològic. Vull agrair aquest espai on se’m permet exposar el punt de vista sobre algunes qüestions que m’afecten a mi i al meu sector.

Voldria no oblidar el paper de les subvencions i tan sols he de dir que les haurien de treure totes.

Assistia a una conferencia a l’exposició Bio Millésime a Montpellier on es comentava el paper del sulfurós al vi. Es deia que el seu ús amb prou feines té cent anys mentre que, per contra, fa mil·∙lennis que fem vi. És obvi, penso, hem de recuperar la tecnologia pròpia per fer vins sense sulfurós. Recuperar la tecnologia y la forma de viure dels nostres avantpassats és un deure que la nostra cultura pràcticament ha oblidat.

Vaig llegir el document Econòmic del famós i dilapidat Pla Hidrològic Nacional, dels quatre que es van publicar Meteorològic, Recursos Hídrics i Obra. Com sabeu aquest projecte era dels anys noranta, amb l’Aznar i companyia. Els càlculs que es van fer servir eren en base a l’agricultura al nostre país. Des dels anys setanta fins a mitjan dels noranta la pèrdua de renda agrària era de l’ordre del 275%. Colpidor, i molt.

Quinze anys més tard no ha millorat, ans al contrari, ha empitjorat.

Cada vegada la nostra societat s’organitza d’una manera molt eficient davant l’adversitat. Està augmentant la constitució de cooperatives locals de consum de productes ecològics. La alternativa al menjar de qualitat i que elimina l’intermediari per afavorir els productors locals, no podia ser millor. Una fórmula tan simple redueix costos i afavoreix el consum de proximitat.

Acabo de conèixer en Nicolas Joly i he de dir, encara fascinat, que se m’obren les portes a un món nou. Es tracta d’un referent internacional i fonamental de la viticultura biodinàmica. L’agricultura ecològica és una part de l’agricultura biodinàmica. Es referma el concepte de la formació com una actitud vital.

El vi és un camp de l’agricultura on la qualitat s’estudia, s’ausculta, per part de tastadors i afeccionats (Joly, N. El vino del cielo a la tierra). Treballar la vinya amb dedicació, de manera respectuosa amb l’entorn, amb la pràctica de l’agricultura ecològica i ara amb mires a l’agricultura biodinàmica, només així es pot expressar la terra, la vinya i el microclima.

Quin és el futur nostre, de la comarca, del nostre país..? Fa anys que ho diuen i ho repeteixen en Joan Asens, en Arcadi Oliveres ...: i no és altre que la petita i mitjana empresa, les cooperatives transformant productes del sector primari, l’agricultura ecològica... Molts canvis haurem de veure, en poc temps!

Jordi Llorens

Cal un projecte per al comerç de Montblanc?

Fa al voltant de quaranta anys que l’ajuntament de Montblanc va posar en marxa un projecte urbanístic revolucionari i visionari, quasi bé utòpic. Aquest projecte va marcar les línies d’actuació de tots els consistoris posteriors en matèria de recuperació del patrimoni arquitectònic i d’ordenació urbanística.

Aquesta idea és directament responsable del Montblanc actual que s’ensenya amb tanta joia.

No podem trobar un exemple més clar i proper del potencial de dotar-­‐se d’un projecte ambiciós a llarg termini, encara que, d’antuvi, pugui semblar inassolible.

L’objectiu que motivava aquest pla d’ordenació urbanística era la voluntat de convertir Montblanc, amb la recuperació del patrimoni arquitectònic medieval, en una vila d’interès turístic. Un element que havia de contribuir a la creació de riquesa. Una riquesa molt important per a una comarca rural, empobrida, que pràcticament no s’havia beneficiat de la revolució industrial de principis del s.XX i que no aconseguia fixar la població al territori.

Però mentre el projecte urbanístic es planificà a llarg termini, s’esperà que el comerç de la vila s’hi adaptés de manera natural. Així doncs, mai es va realitzar un pla d’adaptació del comerç i l’economia local a aquesta nova realitat urbanística, a aquest Montblanc medieval i turístic que es posava en marxa.

L’evolució del comerç i de l’activitat econòmica de la vila es deixava en mans de les lleis de l’oferta i la demanda, de la creativitat i capacitat individual dels agents que hi volguessin i poguessin participar.

D’aquesta manera, mentre tots els consistoris s’han mantingut fidels al guió, aquest model de transformació turística mai ha tingut la complicitat majoritària del comerç local, acostumat a un hàbitat caracteritzat per la botiga de tota la vida al servei dels montblanquins i veïns de la comarca. Un escenari que, poc a poc, ha anat perdent solidesa amb l’ús intensiu del vehicle privat que ens ha apropat als comerços de Valls, Reus, Tarragona i Barcelona, amb l’expansió urbana fora muralla, el canvi d’hàbits de vida, consum i compra, la presència de grans superfícies comercials i, fins i tot, el lent però progressiu i indeturable augment de les compres per internet.

Així, hem anat veient com, mentre el poble cada cop és més bonic i fa més goig d’ensenyar-­‐lo als visitants, any rere any, els botiguers del casc antic han anat tancant les portes i, lentament, s’ha anat creant un nou espai comercial al barri de Santa Clara, el primer i principal focus de poblament fora muralla de la vila, dibuixant una realitat comercial marcada per dos nuclis, el del casc antic, peatonalitzat i d’interès històric i turístic, i el del barri de Santa Clara, més urbà i funcional, a l’ombra dels supermercats, obert tothora al trànsit i amb un paisatge urbà que podria fer molt més goig.

És assenyat seguir deixant que les coses simplement caiguin pel seu propi pes, que s’imposi la llei de l’oferta i la demanda, i que la iniciativa privada i individual segueixin essent les únics protagonistes responsables del curs dels esdeveniments, sense cap pla, cap directriu, cap objectiu? Estem disposats a permetre i acceptar que passi... qualsevol cosa? Ens agrada la tendència que sembla existir? Podrà sobreviure el nostre petit comerç debilitat a aquesta crisi devastadora, tot sol, sense cap ajut, objectiu ni estratègia comuna? Volem acceptar la possibilitat d’un casc antic sense comerç, només amb bars, restaurants i botigues de regals? Hi farà de bon viure?

Sembla imprescindible de pensar-­‐hi. I aquest no ha de ser un debat polític sinó un debat d’idees, de models, d’il·∙lusions, fins i tot de somnis.

Al meu entendre, i és una opinió personal, cal que els comerciants de Montblanc i els seus representants polítics s’asseguin a dissenyar conjuntament un model comercial que il·∙lusioni tothom, i tothom, o com més gent millor, estigui disposat a empènyer. Em sembla imprescindible forjar una complicitat a llarg termini entre el comerç local i el govern de la vila al voltant d’un projecte, marca o model comercial, que ens diferenciï, ens converteixi en el referent comercial de la nostra comarca i ens projecti envers la resta de la província o més enllà. Fins i tot, que ens permeti somniar amb internacionalitzar-­‐lo.

Naturalment, cal seguir fent la feina de cada dia, obrir i tancar, pagar autònoms, iaes, brosses, ibis i demés, mirar d’atendre els clients el millor possible i organitzar activitats de dinamització i fidelització que siguin engrescadores i eficaces. Hem de treure el màxim partit de la situació actual, aprofitar que el poble fa goig, veure com podem beneficiar-­‐nos de l’arribada del Mercadona, gestionar el millor possible tot això de les zones blaves, dels horaris d’obertura i tancament de carrers, mirar de crear productes turístics, apropar a la vila els clients del Càmping Montblanc Park, etc.. Podem optimitzar la visita de turistes? Fer-­‐ne venir més? Vendre’ns millor? Són coses que cal fer a diari, sense defallir, atès que els autònoms que són al capdavant dels comerços hi estan obligats, no tenen cap xarxa de seguretat, no disposen de pla B. Però sembla imprescindible aixecar el cap per damunt del dia a dia i projectar-­‐nos al futur, col·∙lectivament, com a veïns i veïnes compromesos amb una mateixa comunitat i, inevitablement, interdependents.

Montblanc ho necessita i la comarca necessita que Montblanc ho faci.

Resulta evident que per fer qualsevol cosa, de primer cal pensar-­‐la.

És molt possible que dissenyar i compartir un projecte de comerç local ens permeti accedir, malgrat la crisi, a recursos de que ara no disposem. No s’hagués pogut reconstruir ni un sol tram de muralla sense un projecte. El projecte és l’objectiu però també és l’argument, la idea que es pot explicar, comunicar, vendre i finançar, la fita que es pot assolir amb uns esforços, unes etapes, uns terminis i uns costos determinats.

Definir el projecte fa que, d’alguna manera, la idea comenci a ser real.

Crec que la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà són els fòrums on els comerciants de Montblanc, i fins i tot de la comarca, podrien debatre i elaborar aquest projecte, juntament amb l’ajuntament de Montblanc, el Consell Comarcal de la Concade Barberà i la nova comissió de turisme comarcal liderada pel CCCB. Les dues associacions són prou representatives del sector i podrien acollir sense cap problema, i molt ràpidament, la resta de comerços i establiments que, per un motiu o altre, en aquests moments no en formen part.

A hores d’ara, Montblanc és la única població de la comarca que disposa d’una oferta comercial rellevant.

La Conca de Barberà necessita que Montblanc, en tant que capital i principal porta d’entrada al territori, escampi els visitants per tota la comarca i també necessita poder utilitzar Montblanc per oferir els seus productes. En els darrers anys hem assistit a una significativa arribada de comerciants d’altres indrets de la comarca, fins i tot de fora, que, al meu entendre, confirmen aquesta necessària relació de complicitat i complementarietat comercial i econòmica entre la capital i els seus veïns.

Crec que podríem alimentar la idea de que el Casc Antic de Montblanc, el Montblanc de muralles endins, té la dimensió adequada per a ser pensat com un centre comercial obert. El centre comercial d’una comunitat dispersa de prop de vint mil habitants, envoltada d’un entorn natural encisador i poc conegut, a la falda de les Muntanyes de Prades, a tocar del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, que podem considerar històricament el centre espiritual i nacional de Catalunya, a mig camí entre Lleida i la costa tarragonina i a una hora de la metròpoli, Barcelona. No sembla un mal començament.

En aquests moments, els montblanquins tenim una patata calenta a les mans, l’edifici de la Cooperativa de Viticultors que l’ajuntament no ha tingut més remei que adquirir per un valor de vuit-­‐cents mil euros, als que caldrà afegir un o dos mil·∙lionets d’euros més per acondicionar per a qualsevol nova activitat que s’hi vulgui desenvolupar. No cal fer esment a que aquesta despesa, en el moment actual, sagna les arques municipals, repercuteix en els impostos de tots els vilatans i, inevitablement, requerirà de considerable atenció i esforços de gestió, en un moment en que els recursos de tota mena són extremament escassos.

Tenim damunt la taula un edifici d’aproximadament tres mil metres quadrats que, en posar-­‐se al servei de qualsevol activitat comercial, pot entrar directament en competència amb el comerç local que finança, en part, aquesta actuació amb els seus impostos. Al meu parer, és una situació força complicada.

Altrament, per primera vegada, l’ajuntament de Montblanc disposa d’un equipament de titularitat pública ben situat, accessible, ben comunicat i molt i molt ampli. No és només un edifici històric que cal recuperar sinó un espai amb unes possibilitats d’utilització que no tenen precedents a la nostra vila. Sembla evident que cal posar a treballar aquest nou equipament en benefici de l’economia local i que aquest element que acaba d’entrar inesperadament a escena podria ser la clau de volta del nou model comercial de Montblanc.

Quins podrien de ser els objectius d’aquest nou model comercial, d’aquest centre comercial obert?

·∙ Entendre l’activitat comercial de Montblanc com a unitat., com a sistema o model propi, característic i diferenciat, i tractar-­‐lo i comunicar-­‐lo com a marca, la marca Montblanc Medieval potser ja ens aniria bé.

·∙ Integrar en un sol model comercial els dos nuclis de comerç, el del casc antic i el del barri de Santa Clara, sense oblidar els comerços de la Plaçade les botigues de Les Arcades.

·∙ Consolidar Montblanc com a referència comercial de la comarca, per als consumidors de la comarca i també per als seus productors.

·∙ Consolidar Montblanc com a opció preferent de compra per als montblanquins.

·∙ Dotar el petit comerç de proximitat d’eines que li permetin complementar l’oferta de les grans superfícies comercials i, fins i tot, competir-­‐hi.

·∙ Crear una oferta comercial diferenciada, abundosa i de qualitat, que actuï també com a reclam i atractiu turístic, a l’alçada de l’espectacular escenografia urbana de la vila, de la pedra, per dir-­‐ho així.

·∙ Combinar l’atenció a les necessitats comercials dels vilatans i veïns de la comarca amb l’oferta comercial a turistes i visitants.

·∙ Disposar d’un model dinàmic, perfectible, que ens permeti millorar constantment la qualitat del servei al client, en el conjunt del comerç i de cada establiment en particular.

·∙ Incorporar l’ús de les noves tecnologies.

·∙ Incorporar una gestió integral del conjunt de l’oferta comercial i disposar de recursos per comunicar i publicitar l’oferta fora de la nostra demarcació.

·∙ Convertir el comerç de proximitat en un generador de riquesa per a la vila i la comarca.

·∙ Compatibilitzar l’existència de l’activitat comercial al casc antic amb un augment de la qualitat de vida dels seus habitants.

·∙ Ser econòmicament viable i sostenible, i poder-­‐se assolir en un termini raonable.

En una de les trobades de treball de la junta de la Unióde Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Concade Barberà va sorgir una idea que podria integrar totes aquestes “virtuts”,tots aquests objectius. La idea no és meva, no és tampoc la proposta oficial dela Unió de Botiguers i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà, ni tan sols és una proposta definitiva, tancada, articulada, acabada. És només una idea, un punt de partida, un suggeriment.

Permeteu-­‐me que us l’exposi per veure si podem anar-­‐hi pensant entre tots i articular-­‐la o, si cal, desestimar-­‐la, és clar.

Equipament 1. Creem, en una part de l’espai disponible a l’edifici de la Cooperativa, un centre logístic de magatzem, recollida, lliurament i distribució de productes.

2. Durant l’horari comercial, mantenim circulant per les vies comercials de la vila, dos, tres o quatre petits vehicles elèctrics amb capacitat de transportar mercaderies i productes frescos, refrigerats i congelats.

Funcionament

1. El comprador es passeja pel poble, compra als establiments però no s’enduu la compra, la deixa a la botiga i la compra la recull un d’aquests vehicles que la duu al centre logístic.

2. El comprador pot passar pel centre logístic en finalitzar la seva estada a la vila, amb el seu cotxe, i se l’hi carrega la compra al maleter.

3. O bé, se l’hi lliura la compra al domicili.

Resultats

1. El comerç a Montblanc ofereix una experiència insòlita de compra que facilita el passeig i pot esdevenir un atractiu en si mateixa.

2. Aprofita la peatonalització dels carrers comercials del casc antic.

3. Facilita la compra a les persones grans i millora la qualitat de vida dels residents al casc antic, que gaudeixen d’avantatges en el seu avituallament que compensen la limitació en l’ús del vehicle privat que es deriva de la peatonalització dels carrers.

Possibilitats 1. El magatzem del centre logístic permet als comerços montblanquins actuar com una cooperativa de compra i adquirir productes a un preu preferent, per exemple en el cas dels bars i restaurants.

2. El centre de recollida permet una ràpida distribució de productes fora de la vila, la comarca o el país.

3. La totalitat del comerç montblanquí pot esdevenir una botiga on line per als productes de la comarca.

L’èxit del model podria:

1. Incentivar la creació i obertura de nous comerços.

2. Convertir els comerços de Montblanc en l’aparador dels productes de la comarca.

3. Disposar de recursos per millorar l’activitat comercial d’aquells sectors comercials que no es veiessin directament beneficiats per aquest operatiu, com podrien ser les perruqueries o les joieries, per posar només dos exemples.

4. Permetre que els establiments d’hostaleria desestacionessin la seva activitat comercial i limitessin l’horari d’obertura, millorant la qualitat de vida dels treballadors del sector i facilitant el descans dels veïns.

5. “Repoblar”el casc antic.

Aquesta idea pot resultar-­‐vos extravagant, algú m’ha parlat de l’escenari futurista de Blade Runner. Potser encara no és el moment, potser no tenim encara el volum de comerç i visitants que caldria per posar-­‐lo en marxa, potser el nostre comerç encara no estaria preparat, o potser, simplement, no el volem, no ens agrada o no faria falta. Però és un exemple de nou model comercial que hauria de combinar-­‐se amb la millora del servei individual dels nostres comerços, la creació de productes turístics a tots els sectors comercials, l’obertura de nous comerços, la recerca selectiva de segments de públic visitant, la projecció de la marca Montblanc Medieval, la creació d’una marca turística comarcal, la millora paisatgística del barri de Santa Clara, etc..

Naturalment, haurien de proposar-­‐se més idees, més models, més projectes. Potser més senzills i simples, o potser més ambiciosos. Potser el disseny d’un nou projecte comercial s’hauria de bastir d’una manera més sistemàtica, menys abrandada, partint d’un estudi i una anàlisi més “científica” de tots els elements de la situació actual. Però, sigui com sigui, ens toca començar a parlar seriosament del tipus de comerç i serveis que volem per al Montblanc del futur, o esperar, tranquil·∙lament, que passi qualsevol cosa.

Jordi Martorell

Coneixement inoxidable

A l’Índia de tres cents anys abans de Crist es fabricava el millor acer inoxidable que s’ha creat mai. Anomenat acer de wootz era una aliatge que tendia a la perfecció, una proesa d’enginyeria. L’esdevenir dels temps va posar en contacte els indis, poc bel·∙licistes, amb musulmans, més ambiciosos, important-­‐ne aquesta tecnologia amb la qual en feren les conegudes espases corbes. Aquest acer s’anomenà llavors, en plena Edat Mitjana ja, acer de Damasc, una variació (no tan dura però encara excel·∙lent) d’aquell antic acer provinent de l’Índia. Les espases van servir per conquerir el que a l’època era mig món, principalment per les seves qualitats tècniques. Trencaven literalment les espases dels adversaris amb l’acció d’un acer dur i flexible a la vegada.

Però per motius desconeguts, tot i que s’apunta a una crisi socio-­‐econòmica sense precedents a l’Índia durant l’esdevenir de diferents decennis, es va perdre el coneixement de la fabricació d’aquell acer, possiblement dilapidat rere la mort de l’últim ancià artesà, deprimit en la solitud de veure com ja no interessava el que feia i com ho feia. Es produí un procés de desaprenentatge.

Diversos segles després, tot i la tecnologia que ens rodeja avui en dia, ningú sap encara com produir aquell tipus d’acer, que segueix sent el més pur i dur que ha construït mai l’home. Prova n’és la columna d’acer situada al Complex Qutb a Nova Delhi, de més de 7 metres i gairebé 5 tones de pes. Va ser plantada a l’intempèrie fa uns 1.600 anys i avui segueix sense mostrar ni el més mínim símptoma d’oxidació.

Esmento aquest conte historicista per exemplificar el cataclisme que hi ha darrere de tota pèrdua de coneixement, o de la pèrdua del sentit de les coses, les paraules, els mots, les eines, la cultura... Embarcats com estem en una crisi que aboca assolament, no només de llocs de treball i d’estructura social, sinó d’educació i de coneixement, cal que siguem curosos alhora de no perdre el que ja coneixem. Això és aplicable a tots els àmbits de la vida i, tot i sonar transcendental, és una constant molt més propera del que pensem. Al nostre costat, ara mateix, podem apostar per mantenir el nostre pòsit social, cultural, tecnològic i de coneixement; mantenir i recuperar-­‐lo. Alguns en diran sostenibilitat, tot i que acaba per ser simple sentit comú aplicat, una aposta pel coneixement inoxidable.

La pèrdua de coneixement és la més gran de les desgràcies d’una societat, i aquí sembla que estiguem obcecats a triomfar a la lliga del bandeig il·∙lustrat. I tot i que René Descartes va fer cèlebre la frase “Donaria tot el que sé per la meitat del que ignoro” ja podem mirar de valorar més el que sabem (o hem sabut), perquè si ho perdem en base a simplificacions i banalitzacions poca cosa ens quedarà per defensar del que realment hem estat fins avui.

Albert Carreras Ballart

Es#mar la Conca Actualment estem vivint, podríem dir, un segon roman5cisme. El roman5cisme d'aquest segle XXI mostra diferències respecte el del segle XIX nascut a Alemanya, però on trobem determinades caracterís5ques que ens hi fan recordar. Per exemple, el realçament nacionalista, tan important a la Catalunya del XIX de to regionalista i tan important a la Catalunya del XXI de marcat to independen5sta. Altres caracterís5ques poden ser la importància de la naturalesa, la imperfecció en l'art o el gust per l'exo5sme. Caracterís5ques molt evidents en la societat actual, lligades a d'altres com l'admiració per la ruralitat, l'auten5citat o bé l'originalitat.

Totes aquestes caracterís5ques les trobem arrelades a la nostra comarca. Per posar algun exemple, quan parlem de nacionalisme, no parlem d'altra cosa que la iden5tat d'un poble i d'una gent, iden5tat ben palesa a la Conca de Barberà. Si parlem de natura trobem les imponents serres de Prades, d'un valor extraordinari, unes muntanyes que a cada pas hi trobem història en múl5ples formes geològiques, paisatgís5ques o bé en les restes de l'arquitectura rural. Però també trobem altres serres, no gens menyspreables, com Miramar, Comaverd o el Tallat.

Una altra de les caracterís5ques de la nostra comarca és la ruralitat. La Conca és eminentment rural fet que ens apropa a la seva originalitat i la seva auten5citat, valors que, com ja he mencionat, es troben molt realçats en el món d'avui, potser fruit de les convulsions i constants canvis que han sofert les ciutats i que ha fet perdre aquesta auten5citat. També he mencionat caracterís5ques com l'exo5sme en el sen5t d'aïllament. Encara avui, afortunadament, a la Conca hi podem trobar indrets poc explotats, podríem dir verges, o bé indrets que encara es troben lluny dels grans creixements i les urbs.

Per tant, podem veure que molts dels valors que caracteritzen la nostra societat són ben presents a la Conca de Barberà. I aquest fet és molt important per ser conscients de la nombrosa riquesa que tenim present i d'aquesta manera poder-­‐la es5mar. No és pas un mot bucòlic el d'es5mar, perquè si realment es5mem el nostre territori, perquè d'arguments, elements i valors no ens en falten, serem conscients que hi ha uns pobles, uns camps, unes serres a preservar. En això vull dir que si prenem consciència de les riqueses de la nostra comarca podrem, per una banda, reconèixer aquelles mancances que encara tenim i, per altra banda, defensarem tots aquelles elements de valor que cal realçar. A més totes aquestes caracterís5ques i valors es troben acompanyades d'altres aspectes d'important rellevància com el turisme, la cultura del vi o bé d'skilines molt importants com Poblet o Montblanc Tot això, ens ha de servir per traçar un horitzó comú, perquè si tots aquestes elements no som capaços de preservar-­‐los i conservar-­‐los mitjançant, per exemple, una carta del paisatge, podem perdre'ls o deixar que ens els destrueixin, fet que suposaria el suïcidi de la comarca tal i com la coneixem. Per tot això, cal que els agents del territori i les associacions territorials consensuïn un punt de sor5da comú posant en relleu tots els múl5ples elements que enriqueixen la nostra comarca per tal de treballar per un futur socialment desitjable, econòmicament viable i ecològicament prudent a fi de construir la Conca que volem els conquencs amb consens i unitat.

Toni Cartanyà Moix

La Conca 5.1 Leandre Romeu Serra Josep Saperes L贸pez laconca51@gmail.com http://laconca51.cat