- 1.Introducciรณ............................... 3 - 2.Valors.................................... 7 - 3.Sistema de navegaciรณ integral (recerca)................................... 11 - Comunicaciรณ.................................34 - Suports (Materials i sistemes de subjecciรณ) 38 - Altres materials i laminats................. 42 - Sistemes de subjecciรณ....................... 43 - Indicaciones externes....................... 44 - Accessos....................................49 - Indicacions internes........................ 53 - Indicacions per a usuaris amb necessitats especials...................75 - Indicacions educatives...................... 78
2 | Hola Consulting + Chispum Studio
1. Introducció Un hospital presenta un complex sistema de comunicacions amb diferents fluxos d’usuaris i personal hospitalari. Aquests interactuen amb les diferents unitats funcionals del centre, amb caràcter propi, que al seu torn es troben interrelacionades. Addicionalment, és important comprendre l’economia d’espai i distàncies necessàries. L’òptim funcionament del centre es donarà quan s’hagin detectat i optimitzat els diferents nivells de comunicació.
3
Els darrers anys s’han aplicat múltiples reformes i ampliacions de les unitats que inicialment van composar l’estructura de l’Hospital Vall d’Hebron. La complexitat actual de l’estructuració espacial ha generat l’evidència d’una problemàtica de disseny ambiental i d’humanització que, en conseqüència, comporta grans problemes de navegació. A més a més, l’hospital roman en un constant estat de canvi amb ja començades i previstes obres a curt i a llarg termini. Algunes encara resten pendents d’aprovació de pressupostos o permisos. Cal destacar la modificació de l’accés a l’Hospital per la Ronda de Dalt (obra que serà començada durant el curs de l’any 2018)
En gran part, el problema sorgeix de les següents causes: ―
L’ampliació no optimitzada de les unitats de l’hospital
―
La falta d’un registre actualitzat de totes les modificacions sorgides sobre plànols i comunicació de totes les reformes en curs a professionals.
―
La manca d’una constant renovació dels senyals que composen el Sistema de Navegació Integral
4 | Hola Consulting + Chispum Studio
I comporta que: ―
Tant els pacients i els seus acompanyants com el personal hospitalari (metges, infermers i d’altres) freqüentment es trobin desorientats; perdin temps i energia, possiblement en un moment de màxim estrès la presència dins l’hospital, ja sigui per una consulta d’urgències o bé una cita programada.
―
El Sistema de Navegació Integral tingui l’efecte contrari: confongui, en comptes d’orientar.
―
L’usuari no arribi a temps a la seva destinació on l’espera una visita mèdica i retardi totes les altres operacions i visites posteriors a la seva.
―
El personal mèdic molts cops sigui contactat per altres usuaris per tal de donar indicacions i freqüentment no sigui capaç de guiar al seu interlocutor d’una forma eficient. En conseqüència l’assistència pot ser percebuda com a factor negatiu de l’experiència oferta.
És per això que proposem un estudi del Disseny Gràfic Ambiental o Sistema de Navegació Integral de l’Hospital Vall d’Hebron amb els següents objectius: 1. Detectar totes les tipologies d’usuaris; els seus fluxos,
hàbits i necessitats 2. Classificar les diferents àrees dins de cada planta/
unitat i dissenyar un mapa de la interrelació dels usuaris amb cada zona de les unitats funcionals. 3. Analitzar la informació que confereix la comunicació
actual dins del recinte hospitalari. 4. Estructurar, optimitzar i facilitar la comunicació en
coherència amb les diferents zones funcionals.
I els següents productes finals: 1. Establir un Brief que serveixi de punt de partida per
al projecte d’identificació d’espais, senyalització i transmissió de la informació. 2. El·laborar un Brief per a l’equipi de disseny que portarà
5
a càrrec la implementació de la recerca.
2. Valors La recerca que es durà a terme durant la primera fase de la consultoria enfocarà la identificació de les millors pràctiques i exemples que respectin els següents valors:
Sostenibilitat Sostenibilitat enfocada a un objectiu dual: adequar l’estructura actual i el de les futures instal·lacions als següents trends o iniciatives: Smart Building
Generalment l’aspecte més rellevant que integra el concepte smart és la recol·lecció de dades, amb l’objectiu d’identificar i poder anticipar o predir les conductes i necessitats dels usuaris que fan ús d’un edifici, per tal d’optimitzar-ne el consum energètic. Una forma eficient de poder obtenir aquesta informació és fent ús de sensors que regulin els recursos energètics. Healing Architecture
7
Com bé explica Michael Murphy en la seva xerrada per a TED Talk (Setembre 2016) aquest terme pot fer referència a
dos punts de vista diferenciats. El més interessant i menys habitual és fer servir la construcció d’un edifici per tal de curar traumes, malalties mentals i erradicar desigualtats socials o reinserir persones dins de l’àmbit laboral, com ell exemplifica amb la intervenció de Mass per Butaro District Hospital on la comunitat Rwandesa va treballar per beneficiar la pròpia comunitat; un enfoc també conegut com Ubudehe. A posteriori, el resultat o edifici estava dissenyat per tal d’evitar la propagació de malalties i ser un espai propici per una eficient cura. Exemples en poden ser una bona il·luminació, ventilació o vistes a l’exterior… Finalment, aquest terme també es pot referir a permetre una sana o sostenible coexistència de la nova instal·lació amb l’entorn natural que l’acull, per exemple: triar curosament els materials que s’empraran en la construcció, tant treballant amb primeres matèries locals com triant elements que permetin un eficient consum energètic posterior; plantejar com s’adaptaran els espais verds que envolten l’hospital.
8 | Hola Consulting + Chispum Studio
Economia circular
Anteriorment, dins de l’àmbit de la healing architecture es tractava de contemplar la possibilitat de fer servir matèries primes locals o de proximitat, en l’àmbit de l’economia circular es tracta de construir amb materials reciclats que segueixin sent reciclables després de la seva modulació, construir amb matèries primes fàcilment descomponibles sempre parlant d’una producció fent servir el menor nombre de recursos energètics i incentivant tots els artesans o stakeholders que formin part del procés tecnològic.
Modularitat L’aspecte modular fa referència a la creació d’un sistema que integra una única unitat fàcilment reproduïble en tots els elements estructurals. Començant per l’aspecte arquitectònic i acabant amb els elements gràfics que integren el sistema de navegació integral. Aplicar aquest valor implica una optimització econòmica i una millor facilitació dels aspectes comunicatius i estructurals, sobretot de les plantes amb una distribució similar (les pròpies de la torre).
Accesibilitat En aquest enfoc sobretot analitzarem com millorar l’accessibilitat des de la mobilitat, i des de la perspectiva comunicativa, entenent per accessibilitat l’adequació lingüística i la implementació d’un sistema de comunicació universal.
Eficiència i optimització Pel que fa l’eficiència i la optimització el focus es posarà en els següents àmbits: processos, comunicació i adaptació.
Transparència La transparència també és una tendència que moltes empreses intenten aplicar a l’experiència del servei que ofereixen. Es podria entendre com oferir un valor en retorn de les dades i la confiança que els usuaris ofereixen a l’empresa que els facilita el servei.
9
La negligència d’aquesta pot conduir a una gran pèrdua d’usuaris i produir una impressió negativa o bé rebaixar el posicionament de l’empresa.
3. Sistema de navegació integral (recerca) Wayfinding o Sistema de Navegació Integral és un conjunt de pistes constituïdes per elements visuals, auditius i tàctils que permeten a un usuari moure’s i orientar-se en un espai desconegut, de forma segura i informada. D’altra banda, també té com a finalitat comunicar la identitat corporativa del servei i donar estructura a l’experiència que s’ofereix. Les senyals o pistes poden estar indicades mitjançant: ―
Grafies (lletres)
―
Icones o pictogrames (imatges)
―
Colors
―
Relleus (per a usuaris cecs)
―
Sons (per a usuaris cecs)
11
Concretament, la senyalització constitueix una forma de guia per a l’individu en un lloc determinat, que crida discretament la seva atenció i dóna la informació requerida en forma “instantània” i “universal”.
L’estil comunicatiu dependrà del registre que s’esculli i de la quantitat de termes tècnics que s’emprin sense aclaració, i en el cas de les il·lustracions o icones, de la seva estètica. El mateix passa en el cas de l’escala cromàtica o la veu triada per a les senyals acústiques. En definitiva, els avantatges d’una bona senyalització es tradueixen majoritariament en un estalvi temporal de tots els usuaris d’un espai o ecosistema.
12 | Hola Consulting + Chispum Studio
Característiques de la senyalització ―
Objectiu: regular els fluxos humans i motoritzats a l’espai exterior
―
És un sistema que determina conductes
―
El sistema és universal (ja que ha sigut dissenyat amb aquesta intenció)
―
Els senyals preexisteixen als problemes itineraris
―
El codi de lectura és conegut a priori pels usuaris
―
Aporta factors d’uniformitat a l’entorn
Lectura La facilitat amb la qual un text pot ser llegit i entès amb la mínima fatiga i errors. Llegibilitat És el contrast entre la tipografia i els altres elements del context. La llegibilitat també depèn de la llargada de la línia del text (les línies llargues es llegeixen amb més dificultat). Un altre element que té impacte és la distància entre cada línia, també anomenat interlineat. Signe Allò amb què quelcom és representat, generalment una forma gràfica el valor de la qual pot ésser normalitzat o codificat. Senyal Marca feta en un objecte, cosa posada en algun indret, que serveix per a fer-lo conèixer.
13
Els senyals poden ser classificats seguint dos criteris. El primer és d’acord al seu objectiu, i el segon és d’acord al seu sistema de col·locació, subjecció o ubicació.
1. ClassificaciĂł relacionada al seu objectiu
14 | Hola Consulting + Chispum Studio
Orientadors Tenen com a objectiu situar els individus en un entorn, com ara els mapes o plĂ nols.
15
Informatius El seu objectiu és informar: per exemple ens informen dels horaris o dels serveis oferts.
16 | Hola Consulting + Chispum Studio
Identificatius Són instruments de designació que confirmen la ubicació (en espais exteriors). Per exemple: són comuns a les botigues o espais comercials.
17
Direccionals Instruments especĂfics de circulaciĂł. Per exemple fletxes o prohibicions de pas.
Reguladors Tenen com a finalitat per protegir als usuaris del perill. Comprèn tres sub-categories: 1. Preventives
18 | Hola Consulting + Chispum Studio
2. Restrictives
19
3. Prohibitives
20 | Hola Consulting + Chispum Studio
Ornamentals Malgrat tenir com a funciรณ principal decorar, alhora serveixen per a identificar. Exemples: banderes, monuments, escultures, etc.
21
2. Classificació en relació al seu sistema de subjecció o col·locació
22 | Hola Consulting + Chispum Studio
Adossada Gran part de la superfícide del senyal o rètol estarà recolzada en un mur
23
Autotransport Senyal o rètol ancorat a terra o subjecte al sòl gràcies a dos pals
De banda Rètol subjecte a dos murs, columnes o pilars de manera perpendicular.
24 | Hola Consulting + Chispum Studio
Bandera Quan el senyal està ancorat perpendicularment al mur o columna d’un dels seus costats.
25
Corpòria És un senyal amb volum. (Logo, directori, numero de planta, etc.)
26 | Hola Consulting + Chispum Studio
Penjoll Quan el senyal penja de dalt a baix, generalment del sostre.
27
Tisores És un senyal doble, es posa provisionalment (les grogues emprades habitualment per assenyalar que el sòl es troba moll).
28 | Hola Consulting + Chispum Studio
Caixa (rètol) És quan hi ha una caixa de llum o un bastidor que té una llum interior, per exemple un rètol de farmàcia.
29
De vidre lĂquid Per a lectures a curta distĂ ncia. Empren tipografia digital.
30 | Hola Consulting + Chispum Studio
Pantalla terminal de dades (V. D. T.) És un senyal volumètric i electrònic (aeroports).
31
De càtode fred (Coneguts com de Neó) Són tubs de vidre que contenen un gas, i el color dependrà del tipus de gas.
32 | Hola Consulting + Chispum Studio
33
Comunicació La principal estratègia comunicativa és la distribució lògica de missatges fixos o estàtics, disposats a l’atenció voluntària i selectiva de l’usuari en aquells punts clau de l’espai que plantegen dilemes de comportament. A més a més, totes les indicacions que constitueixen el SNI respecten un estil comunicatiu que: ―
Es dirigeix a un específic usari receptor
―
Té en consideració els possibles diferents registres lingüístics
―
S’adapta i modula amb el pas del temps
34 | Hola Consulting + Chispum Studio
Graphéine va crear un simpàtic i il·lustratiu exemple per permetre a un despatx d’advocats visualitzar de forma àgil tots els tipus de targets que atenen.
Mon avocat - Graphéine
En el cas concret d’un centre hospitalari les diferències es poden donar a causa de: ―
Dificultats a l’hora d’entendre la terminologia, causa generalment atribuïda a diferències educatives o bé l’edat.
―
Dificultats a l’hora de comprendre la llengua
35
En totes aquelles ocasions en les quals el llenguatge sigui figuratiu i no abstracte - amb el predomini de pictogrames o icones de comprensió universal - es pot evitar l’ús de text i, en conseqüència, la necessitat de mostrar la informació en un repertori de llengües diversificat.
36 | Hola Consulting + Chispum Studio
9hours Hiromura Design
37
Museu Silesian (Katowice)
Suports
(Materials i sistemes de subjecció)
Quan s’està projectant un sistema de senyalització és important tenir en compte el substrat en el qual seran produïts els senyals. Per una tria curosa cal conèixer les característiques, avantatges i desavantatges, durabilitat i resistència depenent de les condicions climàtiques i d’il·luminació a les que serà sotmès.
Fustes És un dels materials més antics utilitzats per l’home a part de les seves múltiples funcions, pot ser acoblada amb facilitat. La fusta es subdivideix en dos grups, la tova i la dura; s’ha de tenir en compte que la fusta cal protegir-la sempre de la putrefacció i dels insectes, es poden envernissar o lacar, tenyir, blanquejar, polir, aplicar amb xapats i fer ús de combinacions d’altres materials, es poden imprimir i transferir.
Plàstics
38 | Hola Consulting + Chispum Studio
Els plàstics són materials susceptibles de modelar-se mitjançant processos tèrmics, a baixes temperatures i pressions. Els plàstics des de la seva aparició han estat de vital importància en el camp del wayfinding per les seves propietats, la seva duració, la seva versatilitat i la seva fàcil neteja. Els més utilitzats per a wayfinding són els acrílics, el PVC, el policarbonat, l’estirè, el polipropilè, el plàstic reforçat amb fibra de vidre (GRP), el nylon polièster fibroreforçat i el vinil. Segons les seves propietats, els plàstics es divideixen en tres grups:
Els plàstics acrílics
Poden ser transparents o acolorir-los per a convertirlos en opacs o translúcids, les seves textures poden ser superficials o mat. Els acrílics tenen poca resistència a l’impacte i poca duresa superficial, encara que això es pugui solucionar amb un revestiment resistent. Policarbonat
Material que es caracteritza per la seva duresa perquè poc propícia a esquerdes. Gosa de les propietats de l’acrílic i té ecel·lents propietats de resistència al foc. Té una duració a l’exterior de cinc anys, compta amb games de colors i pot ser transparent. Freqüentment s’usa per a àreas tancades. L’estirè
És un material barat que pot produir-se al buit o a pressió, està disponible en diversos graus de durabilitat, resistència a l’impact i viscositat. Existeic de diversos ipus colors translúcids, freqüentment s’usa per a interiors. Principals característiques d’alguns plàstics
Per a la següent descripció utilitzarem la següent nomencaltira; Abreviatura Material
AH) Aplicacions habituals CD) Característiques distintives IM ) Impressió PVC
AH) Films adhesius, lones, juguets, senyals, envasos. CD) S’inflama, però s’apaga al retirar la flama.
39
IM) Posdible amb tintes de secat físic en serigrafia convencional, UV i en tampografia.
PS Poliestirè
AH) Envasos, joguines, peces d’electrodomèstics, senyals, automoció, tecles, material d’escriptori. CD) Inflamable. IM) Possible amb tintes de secta físic, tant en serigrafia convencional com UV i tampografia.w PC Policarbonat
AH) Làmines per a teclat, tecles, plaques display, senyals, peces electrodomèstiques, envaos. CD) Difícilment inflamable. IM) Possible amb tintes d’assecat físic, tant en serigrafia convencional com UV i tampografia. PE-HD PE-LD Polietilè
AH) Envàs i embalatge de tot tipus, material publicitari, senyals, film adhesiu (pretratat). CD) Inflama y fon. El material és sensible al ratllat (fràgil). És totalment necessari un tractament previ del material.
40 | Hola Consulting + Chispum Studio
IM) Possible amb tintes de secta físic, tant en serigrafia convencional com UV i tampografia. PP Polipropileno
AH) Envàs i embalatge de tot tipus, panells, senyals, material publicitari, joguines, peces de tot tipus. CD) Inflamable i fungible. El material és més resistent al ratllat que el PE. És recomanable un tractament anterior del material. IM) Possible amb tintes d’assecat físic, tant en serigrafia convencional com UV i tampografia.
PMMA Vidre acrílic (Metacrilat)
AH) Plaques per a displays lluminosos, fronatals d’electrodomèstics, automoció. CD) Inflamable. IM) Possible amb tintes de secta físic, tant en serigrafia convencional com UV i en tampografia.
Metalls El metall té dues propietats: la resistència i la versatilitat de formes i mides. Els metalls més utilitzats per a la senyalització són l’acer i l’alumini. Alumini, les seves qualitats són la lleugeresa, la resistència i la llarga durabilitat. No és tòxic.
Ceràmica
41
Terme molt ampli que engloba tots el materials de construcció fabricats amb fang cuit. Encara que inclou maons, barrets de xemeneia, etc., en aquest cas concret ens interessen tres tipus: la terracota, la pisa i les rajoles. Els termes terracota i pisa s’empren per a descriure blocs buits tridimensionals, fabricats a partir d’un motlle, quan una vegada omplerts de formigó poden convertir-se en elements estructurals i s’utilitzen amb maons o d’altres materials de construcció. Quan estan sense esmaltar (sense un vernís transparent), es coneixen com a terracota. Quan les peces estan esmaltades, es coneixen amb el nom de pisa (ceràmica variada).
Altres materials i laminats Entre aquests destaquen Dibond
El material Dibond és una lámina composta per dues fulles d’alumini de 0.30 mm amb un centre se polietilè extruït. Es fa servir per a: Senyalització Interior - Aplicacions de Llarga Durada
― ―
Senyalització Exterior - Aplicacions de Llarga Durada
―
Senyalització Estructural - Aplicacions de Llarga Durada
Foam Board
El foam-board és un laminat compost per dues fulles de paper d’alta qualitat amb un centre s’espuma de poliestirè extruït. S’empra per a: Senyalització Interior - Aplicacions de Curta Durada, es poden imprimir digitalment sobre ell.
42 | Hola Consulting + Chispum Studio
Alucobond
El panell ALUCOBOND® es composa per dos làmines d’alumini i un nucli central de polietilè. Es tracta d’un panell carcteritzat per la seva gran planura, així com per la capacitat d’adaptació a les formes i especejaments més diversos, gràcies a la possibilitat de fresatge de l’ALUCOBOND® per la seva cara posterior.
Sistemes de subjecció
―
La forma del senyal
―
Força necessària per a mantenir unides les peces.
―
Material amb què s’integren les peces.
―
Segons la duració del temps i de l’espai hi ha unions:
―
Desmuntables
―
Limitadament desmuntables /cargols, coles y femelles/
―
No desmuntable /soldadura
―
Els sistemes de subjecció poden ser:
―
Adossada, és la que està unida indirectament al mur mitjançant cargols o unides amb adhesiu i a la superfície.
―
De Bandera, és la que s’acobla indirectament mitjançant un altre element, com seria un angle, perfil, ranura.
―
De Banda, és igual que la de Bandera excepte que aquesta es manté fixa al sostre.
―
Autosuportant, és el senyal que es sosté per sí sola mitjançant la fixació al pis o per tubs cilíndrics.
43
Els mitjans de subjecció són aquells que ens ajuden a subjectar el senyal contemplnat si la senyalització serà de forma ermanent o temporal. Per a decidir quin mitjà de subjecció és l’adequat hem de tenir en compte:
Indicaciones externes 1)Punts d’informació
44 | Hola Consulting + Chispum Studio
A l’exterior de l’edifici totes les possibles destinacions han d’estar mostrades en punts d’informació que han de cumplir les següent funcionalitats: ―
Indicar totes les possibles destinacions i preferiblement temps en arribar a elles. La duració no s’acostuma a mencionar en les indicacions internes.
―
Proporcionar una evident indicació geogràfica direccional.
―
A ser possible conferir un aspecte estètic i convertir la senyal en una escultura.
Campus de Grenoble
45
The Cancer Hospital
2)Marcatge intermitent
En les zones que no es troben en la propietat de la institució mèdica no són permeses les guies contínues que tenen com a objectiu guiar a l’usuari des del punt d’informació fins a la seva destinació. Per aquest motiu, el marcatge que s’implementa és l’intermitent: oferint a l’usuari petites marques amb certa regularitat que reafirmin l’avançament correcte. Inconvenients d’aquesta pràctica: ―
El fàcil malgast
―
El costós manteniment
―
La dificultat operacional de la renovació: grans zones de navegació s’han de bloquejar.
46 | Hola Consulting + Chispum Studio
Els exemples més vists a Barcelona són els marcatges relacionats amb el transport, tant oferts per TMB indicant com arribar a les noves línies de busos o bé les pròpies dels carrils bici.
47
48 | Hola Consulting + Chispum Studio
Orla MarĂtima de Vila do Conde - Guilherme Ferreira
3)Permisos i restriccions
En les zones exteriors també és molt freqüent remarcar permisos i restriccions sobretot relacionats amb: ―
Hàbits [ex: àrea sense fum]
―
Accessibilitat i vehicles [ex: prohibit el pas a cotxes]
Accessos Els accessos són aquelles zones que permeten les entrades i sortides tant a les zones exteriors com interiors i altres cops, serveixen com punts d’unió entre aquestes dues. És molt important destacar: ―
Quin tipus d’accés és
―
Amb quin tipus de mitjans són connectats els diferents accessos: escales, ascensor…
―
A quin tipus d’usuari està dirigit
49
UPC
50 | Hola Consulting + Chispum Studio
51
52 | Hola Consulting + Chispum Studio
Hospital Sant Lucas
Indicacions internes 1)PUNTS D’INFORMACIÓ
Els punts d’informació o directoris són punts d’acollida de l’usuari. Han de ser molt visibles des dels diferents accessos exteriors i interiors, de forma que puguin ser fàcilment localitzables. Cal remarcar la seva importància no només a les entrades externes i inicials de l’edifici, sinó també la seva presència un cop s’accedeix a cada planta. Funcionalitat
Informar de les diferents àrees i serveis de forma organitzada i gràfica. Format
Directori o panell informatiu Contingut esquematitzat
53
Els directoris han de presentar una informació sintètica, i clarament estructurada, respectant qualsevol tipus de jerarquia implícita. Han de permetre una visió general espacial d’un cop d’ull.
54 | Hola Consulting + Chispum Studio
The Cancer Hospital
55
Museu Silesian (Katowice)
Diversitat de llenguatges
Com més llenguatges s’emprin en el disseny del directori més probable serà que l’usuari entengui de forma eficient on es troba i com por arribar a la seva destinació. Generalment es fa ús d’un esquema escrit acompanyat per un plànol, ja sigui una il·lustració o bé una imatge. Tot i així es poden incorporar altres elements com bé una guia cromàtica, relleus i text escrit en braille, o botons que proporcionin guies auditives, per a usuaris amb discapacitat visual. Suport humà
Malgrat tenir un cost superior, també es recomanable disposar de punts d’informació amb assistència humana. És a dir, disposar de personal hospitalari que pugui aclarir els dubtes dels pacients. Redundància cromàtica
56 | Hola Consulting + Chispum Studio
Les diferents divisions o àrees que hagin sigut representades poden identificar-se amb un color propi que agilitzi la compressió de la distribució espacial i incrementi la possibilitat de memoritzar visualment el plànol o estructura. Diversitat de llenguatges
KUNSTHAL ROTTERDAM Verena Tam
Storytelling o localització narrativa
Addicionalment, cada àrea o segment pot ser recolzat per una història o temàtica que construeixi una nova línia narrativa intrínseca a l’entorn.
Medical One Jane Reiseger
57
Jane Reiseger va il·lustrar Medical One. La seva proposta consitia en assignar a cada planta un esport, gent feliç i activa per tal d’alegrar als usuaris malalts.
58 | Hola Consulting + Chispum Studio
59
Museu Silesian (Katowice)
Parc d'Atencions - Hospital Maternoinfnatil (Vall d'Hebron) Toormix Design Agency
60 | Hola Consulting + Chispum Studio
Un segon exemple enginyós es troba al mateix hospital Maternoinfantil: El Parc d’Atencions. Toormix transforma l’expèriència d’assistir a l’hospital (generalment associada a estrès i petits ensurts) en una aventura que tots els infants desitgen viure.
61
Parc d'Atencions - Toormix Design Agency
You are here // Et trobes aquí
Una última finalitat dels punts d’informació és aclarir a l’usuari on es troba en aquell precís instant. Generalment aquest incís s’observa de forma visual en la representació gràfica de l’espai, ja sigui un mapa digitalitzat o bé una imatge real. Punts de referència
Per tal de crear un directori en el qual fàcilment es puguin recolzar tots els altres elements del sistema de navegació integral és recomanable donar importància a certs espais o àrees fàcilment identificables. Aquests punts els anomenarem: punts de referència. Mapes cognitius
62 | Hola Consulting + Chispum Studio
Un cop s’hagin identificat i concretat els punts de referència es podrà realitzar un mapa cognitiu partint de l’abstracció del terreny que permetrà una senzilla memorització de la ruta que s’hagi de seguir.
2)LÍNIA CONTÍNUA NAVEGACIÓ
Elements que guien l’usuari des del punt d’informació fins a qualsevol destinació indicada en aquest mateix. Funcionalitat
Assegurar una guia permanent que recolzi a l’usuari en la seva orientació i en l’eficient arribada a la seva consulta o sala d’espera. Format
El recurs més emprat és una línia contínua o be intermitent. Sincronia amb el directori
63
La línia contínua es nodreix d’elements gràfics prèviament presentats en el punt d’informació. No només ha de guiar a l’usuari des del punt d’informació fins a la seva visita, sinó que a més a més s’ha de recolzar en els mateixos patrons estructurals que poden ser els següents.
64 | Hola Consulting + Chispum Studio
Aeroport Narita (Japรณ)
Primer grau indicatiu: Color El component cromàtic pot convertir-se en un bon indicador d’una àmplia zona, com ara una planta. Per tant el color fa la funció de primer grau indicatiu. En el directori és indicat que la Planta 1 és relacionada amb el color verd. Per aquest motiu, la línia que guiarà a l’usuari des del directori fins l’accés de la planta 1 serà verda. Segon grau indicatiu: Nom de la Unitat (text + icona) Les grafies o icones, d’altra banda, poden afegir un segon grau informatiu. Un cop l’usuari ha arribat a la planta designada, ha d’entendre a quina zona d’aquesta es troba la unitat on té la seva visita. Aquesta informació pot ser proporcionada mitjançant text recolzat per una icona que simbolitzi gràficament l’activitat de la unitat. Treballar amb l’afegit de la iconografia proporciona una millor comprensió universal de la indicació.
65
Tercer grau indicatiu: Número de la Sala En aquest últim grau la línia contínua anirà acompanyada també d’indicacions numèriques que indiquin el número de les sales o un interval numèric que porta en cada direcció. És a dir, un cop l’usuari ja sap que es troba a la Planta 1 (color verd) // Oncologia - també veurà indicacions numèriques que li indiquen cap a on s’ha de dirigir per arribar a la sala 14.
Variació de la marca
En cas d’atribuir un color específic per planta caldria evidenciar les diferents unitats fent petites variacions de la marca inicial (línia contínua). Un exemple en podria ser una línia intermitent, una altra formada pel nom de la unitat o bé alguna referència que formi part del storytelling atribuït a cada zona ja prèviament en el punt d’informació. Recurs selectiu
L’abundància d’indicacions que és probable que es doni per planta fàcilment pot causar confusió. És per aquest motiu que pot ser recomanable triar només un grau informatiu, fent servir la línia contínua per assegurar l’arribada de l’usuari als punts cecs i a l’hora deixar que els altres elements del sistema s’encarreguin de proporcionar la informació referent als altres graus. Zones d’aplicació
66 | Hola Consulting + Chispum Studio
Malgrat que generalment la línia contínua sigui aplicada al terra també es poden trobar altres casos alternatius on la paret és el seu suport. Un dels recursos més interessants és la generació d’il·lusions visuals que permeten crear una línia contínua i la clara visibilitat d’on és troba la destinació final, al sostre.
67
Nefa architects - Solntsevo Moscow [Metro station]
68 | Hola Consulting + Chispum Studio
Innovation Center
3)PUNTS D’ARRIBADA
Un cop l’usuari ja ha passat per les dues primeres etapes del Sistema de Navegació Integral, i es troba ben aprop de la seva destinació final, és important remarcar la seva arribada al lloc desitjat. Funcionalitat
Informar a l’usuari de l’arribada a la seva destinació final o a la sala d’espera on se li ha indicat que romangui. Format
En general es traca d’una placa que indica el número de la sala, el nom del metge, o un servei. Suport diferenciable & impressió
69
Aquesta característica fa referència a la diferenciació de suports entre:
―
Els diferents components del sistema de navegació: si la línia contínua és un vinil o pintura, la indicació del punt d’arribada podria ser una placa.
―
Els diferents serveis de l’Hospital Maternoinfantil.
Case Study 1 Collect Art Fair - John Morgan studio
70 | Hola Consulting + Chispum Studio
Una forma de cridar l’atenció dels usuaris de cara al sistema de navegació integral és fent servir elements cridaners per marcar tant els punts d’arribada com les indicacions pròpies dels elements destinats a la navegació.
71
Case Study 2 Oficines Yudo Kamitopen A Yudo les línies contínues no només són cridaneres, però també permeten als usuaris comunicar-se d’una forma divertida i innovadora.
72 | Hola Consulting + Chispum Studio
Amb aquest recurs es poden fer servir les instal·lacions pròpies de l’edifici per tal de crear el Sistema de Navegació.
73
Case Study 3 Underhub escola d’idiomes Emil Dervish
74 | Hola Consulting + Chispum Studio
Aquest últim exemple il·lustra com compaginar els canvis de suport de forma que hi hagi una clara incidència en el punt d’arribada. El vinil que fa funció de línia contínua, al terra, acaba la seva marca en el vidre de la sala cap a on ha guiat a l’usuari. A més a més, torna a fer un recordatori mitjançant text sobre el punt d’arribada.
Indicacions per a usuaris amb necessitats especials
―
Directoris amb reforç de codi braille
―
Punts d’informació ajudes auditives
―
Relleus podo-sensibles que serveixen com a guia
―
Relleus en forma de codi braille a les diferents baranes
75
A l’hora d’implementar un SNI perfectament eficient cal tenir en consideració i respectar les necessitats de tots aquells usuaris que presentin alguna necessitat especial. Les solucions més emprades per aquest segment són:
76 | Hola Consulting + Chispum Studio
Disseny de Rebeca Campagnoli
Campus WU - buero bauer
77
Indicacions educatives Diàriament els temps d’atenció varien a causa dels múltiples incidents imprevists que passen en un hospital. És per això que gairebé totes les consultes pateixen lleus retards i tant les sales d’espera com les zones / cadires més properes a les consultes són l’espai designat a entretenir i relativitzar l’espera de tots els pacients. Una solució pot ser educativa - acompanyant els senyals dels punts d’arribada amb: ―
Informació sobre futurs esdeveniments educatius o de suport
―
Recomanacions per incrementar la higiene
―
Informació, sobre possibles beneficis o efectes secundaris, de certs tractaments
78 | Hola Consulting + Chispum Studio
En el cas de l’Hospital Maternoinfantil aquesta pràctica podria ser molt adequada donada la curiositat i impaciència dels més menuts i la gran necessitat educativa vers les mares, per a les quals, qualsevol acció que redueixi l’ansietat i l’estrès és benèfica.
Clínica Maternal Pondok Jati - Literoom Design
79
D’altra banda, però amb el mateix objectiu, tot el Sistema de Navegació pot estar dotat de petites indicacions simpàtiques que encoratgin al pacient a seguir amb la seva visita.
80 | Hola Consulting + Chispum Studio
81
Utec
82 | Hola Consulting + Chispum Studio
83
ClĂnica dental - Maka Studio (Poland)