3 minute read

Novités

Next Article
Birba #10 le guant

Birba #10 le guant

La Moda Harajuku

Tla capitala dl Iapan, Tokio, él na pert dla cité che á inom Jingumae. Dailó él ince la staziun dla ferata y le raiun incëria á inom Harajuku. Nia dagnora n’é chësc inom da abiné sön les chertes de cité. Harajuku é un di zëntri de moda plü conesciüs dl Iapan. Chiló él tröpes botëghes y boutiques y an ciafa dantadöt da cumpré moda por jënt jona. Mo la moda Harajuku é suradöt conesciüda, ajache ara vëgn mostrada y metüda fora sön strada, alaleria. Al é na moda che vá dal fin al stravagant. Danter la staziun y le parch Yoyogi se ürtel de domënia domisdé tröc jogn y jones cun guanc dassënn particolars y tröpa jënt fotografëia. Tl parch dlungia él spo ince grups de jogn y jognes che fej musiga, la majera pert musiga rock. N stil che ti somëia n pü’ al stil punk y che vëgn venü tröp a Harajuku vëgn tlamé Harajuku-Kei. L’espresciun Harajuku girls vëgn adorada ti media por descrí i jënt jona (suradöt mitans) che se vist guanc de stii desfarënc che salta tl edl o te na combinaziun particolara de corusc, p.ej.: lolites elegantes, gothic fans cun pircing y ciavëis lunc, tifusc de Decora-Kei cun paruches de vigni corú y cosplayers vistis sciöche da carlascé.

Na Planta De Bambesc S N La L Na

An sperâ che la planta de bambesc che an â senté fora tla sonda spaziala cineja Chang'E-4 che â dé sura sön la löna, viess y cherscess. Mo do trëi dis che ara â scomencé da mené, êra morta dlaciada ia. Por suravire te na scatora de metal minân che al bastass da avisé lassura le lominus de sorëdl, mo la temperatöra ê arsida a -170° C. La scatora n’ê nia scialdada y sciöche cer studiá â bele oramai odü danfora, ê dötes les somënzes che ê laite mortes: chëres de bambesc, de soni y de arabidopsis, na planta che fej na picia flu.

Materiai Da F Auti

Ciodí pa no fá auti cun materiai ecologics o reziclá? La BMW á presenté chëst ann a Minca sön la fiera di auti le BMW i Vision Circular, che é gnü fat daldöt cun materiai reziclá y cun materiai che crësc do.

Tla Florida él gnü fat n auto da 525 ciavai y al é fat daldöt de cianapia. Por lauré fora le daite di auti pón adoré de vigni sort de draps: por le BMW i3 án tut eucaliptus (n lëgn) y kenaf, n material lisier che vëgn fat fora dla planta dla malva (n ciüf); por le Hyundai IONIQ 5 tolarán ECONYL, n fi fat fora de de vedles rëis da pié pësc fates de nylon, sambëgn denant puzenades; por fá i sic dl Polestar 2 toli bozes de plastica reziclada y i tapec vëgn fac fora dles vedles rëis da pié pësc fates de nylon; i materiai por le Renault ZOE vëgn tuc da cioi de segurëza reziclá, resć de peza y bozes de plastica reziclades; por i sic dl Lancia Ypsilon toli plastica abinada adöm tles eghes dl mer Mediteran. A chësc drap ti diji SEAQUAL® YARN;

La Biscia Cun 35 Kg De Lana

Chris é l’inom de na biscia merino dl’Australia, che é jüda pordüda. Do 5 agn l’ái indô ciafada, do che ara â vit da sora y che degügn ne l’â abinada. N escurscionist l’â odüda dlungia Canberra y do n valgügn dis ési stá bugn da l’pié. Bëgn 5 porsones á tosoré por 40 menüc la biscia, tolon demez n iade la lana defora ia y spo chëra dlungia la pel. Süa lana pesâ indöt ala fin apresciapüch 35 kg.

por i auti Ford ái porvé da tó la scüscia sotida che é incër le granel dl café ia (che vëgn scenó sciurada demez) y da la moscedé adöm cun plastica y d'atres sostanzes. Cun chësc moscedoz lisier ói fá perts de auti. Implü á la Ford svilupé bioplastica fata cun scüsces, mani y somënzes de pomodori Ince i montli ára porvé da fá cun n material inovatif, le Taraxagum, n material fat cun les raisc de na sort de zicoria salvaria.

Materia Prima

Per creare vestiti per bambini e adulti, si inizia dalle materie prime che possono derivare dal mondo animale, come la lana, dal mondo delle piante o vegetale, ad esempio il cotone o il lino. Le materie non naturali possono derivare dal petrolio o dalla cellulosa. Quest’ultima viene prodotta fra l’altro con i cascami (resti) del cotone come la viscosa, usata per la produzione di biancheria e camiceria. Ogni materia dev’essere lavorata per poter ottenere un filo continuo. Avviene poi la tessitura o l’intreccio di fili orizzontali e perpendicolari (verticali). La tessitura si fa sul telaio, strumento antichissimo e, si ottiene cosí la stoffa.

This article is from: