El baix Solsonès des de la seva gent
Fotografia: Cal Ros. Masia d’agroturisme. www.calros.info
Revista núm. 15 — Desembre 2020 territoridemasies.cat
Benvingudes a Territori de Masies! Al dia Creació de nous punts de venda...................................................................2 Sobirania energètica.......................................................................................4 Ara més que mai, salut, territori i bons aliments....................................... 3 Reconèixer Pagesia i oficis oblidats..................................................................................6 Parets de pedra seca......................................................................................6 Transhumància i fires a l’aire lliure...............................................................7 Les carboneres................................................................................................7 Els forns de pega............................................................................................ 8 Producte local. Viure-hi i viure’ns Cal Paradís...................................................................................................... 9 Tirantmilles..................................................................................................... 9 Entrevista Cal Ros. Turisme Rural i experiència pagesa.............................................10 Paisatge - Indrets Què és una vila closa?.................................................................................. 12 Vila Closa de Prades..................................................................................... 12 Vila Closa de Sant Climenç.......................................................................... 13 Espai Social de la cooperativa. Espai de reflexió “Agroturisme a Territori de Masies” (Anna M. Duocastella) .................... 14 “Triem sobirania!” (Pilar Clotet Bonsfills).................................................. 15 La BaCiCleta.................................................................................................. 16 Porta Disseny................................................................................................. 16 La Petita Granja de Claret............................................................................ 16 Publicacions Gràfiques.................................................................................. 17 Agenda................................................................................................................ 19
2
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Creació de nous punts de venda: Botiga en línia i Agrobotiga al Miracle Durant la primera meitat d’aquest any s’ha treballat per a la creació de dos nous espais per facilitar la venta directa de producte dels socis i sòcies de Territori de Masies (artesà, cultural, alimentari...).
Amb cicles de comanda quinzenals, desprès de realitzar una comanda, els clients poden recollir la seva comanda a partir del dimecres de la següent setmana al punt de recollida que pugui li vagi millor.
Els dilluns 13 de juliol es va posar en marxa la botiga online de Territori de Masies. Inicialment, s’hi poden trobar productes alimentaris, artesans i publicacions dels diferents socis i sòcies de la cooperativa. En són exemple els productes alimentaris de dPagès, Formatgeria el Miracle, Oli Migjorn, Parc de les Olors de Claret, Productes de cal Palà, Riuverd, Xai de Puigpelat, Celler Masia Tonicoll, Molí de Bonsfills i Productes el Miracle així com productes d’artesania d’Alea Joies i les publicacions de l’Arada SCCL. En una segona fase, està previst incloure experiències, culturals, turístiques i gastronòmiques.
A més a més, la recepció del Restaurant del Miracle acull, des del dijous 27 d’agost, l’Agrobotiga de Territori de Masies.
Territori de Masies Coop
L’espai compta amb productes de les sòcies i socis de la cooperativa rural, en una aposta per la venda i el consum de proximitat. Des de la botiga es vol facilitar l’accés al producte del territori compromès amb els nostres pobles, la nostra cultura i el nostre entorn, a més de crear alternatives que neixin de la cooperació, la solidaritat i el compromís amb el nostre país, perquè per viure a pagès, n’hem de viure.
Bossa de Territori de Masies. Il·lustració: Laura de Castellet A sota: Agrobotiga de Territori de Masies al restaurant El Miracle, de Riner.
3
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Sobirania energètica: inici d’un procés de compra col·lectiva de plaques solars i creació de la comissió sobirania energètica Des de la secció de consum de Territori de Masies Coop i en col·laboració amb el projecte ACTUA, s’ha iniciat un procés per la compra col·lectiva de plaques solars per tal d’impulsar l’autoproducció d’energia en el camí de la sobirania energètica. El procés compta amb l’acompanyament de Som Energia. Per tal d’iniciar el procés, s’ha fet un sondeig al territori per identificar persones interessades. El resultat ha sigut de 89 persones interessades, 74 d’elles per ús individual i la resta per ús agroramader o comercial, de gairebé
tots els municipis del Solsonès però també de pobles veïns de l’Alta Segarra o Bages occidental. El proper pas serà la creació del concurs per a l’empresa tècnica i instal·ladora, que informarà de preus i condicions. S’espera que la instal·lació pugui iniciar-se a principis de l’hivern 2020. La gestió de l’actuació es fa des de la comissió de sobirania energètica de Territori de Masies que té la voluntat de treballar altres aspectes més enllà de la compra col·lectiva.
Foto: Presentació conjunta de la cooperativa Territori de Masies i de Som Energia.
4
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Ara més que mai, salut, territori i bons aliments Sota el lema “Ara més que mai, salut, territori i bons aliments”, des de Territori de Masies hem publicat un catàleg de projectes agroalimentaris per tal d’oferir alternatives de consum durant els dies de confinament arran de la crisi sanitària provocada pel COVID-19. L’objectiu de la campanya és facilitar el vincle entre els productors/es i els consumidors/es i fomentar el consum de proximitat. Es tracta d’un directori
que consta de 13 projectes i 4 botigues que disposen d’aliments i productes de la xarxa de Territori de Masies, com ara fruita i verdura, carn de porc i de vedella, olis, làctics… Així com la informació referent al servei de repartiment a domicili que ofereixen o els horaris d’obertura. Posteriorment s’ha ampliat la campanya amb restaurants que han ofert alternatives com menjar per emportar, o que mica en mica restablien la seva activitat.
La campanya, que ha comptat amb la col·laboració del projecte ACTUA i el suport del projecte Producte d’Aquí de l’Agència Solcar, també pretén trobar solucions al repte actual que estem vivint des de l’acció col·lectiva i diversa i des de la unitat en el compromís i la força de l’estima de les terres pageses, valors clau per la cooperativa.
Gràfica de la campanya
Territori de Masies Coop
5
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Pagesia i oficis oblidats L’activitat agrícola i ramadera ha estat la base de la subsistència de la gent del Territori de Masies durant segles. L’element clau, fonament d’aquesta economia és la masia, que aplega la majoria de la població que viu disseminada pel territori. Després de la plaga de la fil·loxera, que va provocar la desaparició de la vinya, l’activitat agrícola va derivar cap al cereal, esdevenint així el principal cultiu del territori fins a dia d’avui. Si bé l’activitat econòmica no ha canviat gaire, si que ho ha fet la manera de treballar la terra, passant d’un treball manual o de tracció animal a la mecanització i modernització del camp. Això juntament amb l’aigua corrent, l’electricitat, així com la millora dels transports i les comunicacions, transformen definitivament la vida a pagès. Tots aquests fets van comportar una millora de les condicions de vida i de treball, provocant també l’abandonament del món rural. Si antigament calia molta mà d’obra per treballar la terra i fer totes les feines de pagès, amb la mecanització, molta gent deixa de tenir la possibilitat de guanyar-se la vida a pagès. Masovers i petits propietaris opten per marxar i anar a treballar a les fàbriques de les conques dels
rius, aprofitant l’auge de la industria. Més enllà del pagès que treballava al camp, al món rural hi trobem d’altres oficis lligats al territori. Els pastors podien tenir el seu propi ramat i pasturar per terres arrendades, els què disposaven dels ramats més grossos eren transhumants, d’altres eren pastors a jornal en cases que tenien el seu propi ramat. Les colles de talladors, es dedicaven a treure la fusta del bosc. La tallada es feia sempre a l’hivern quan l’arbre i la seva saba tenien poca activitat. Un cop tallats, els peladors treien l’escorça a cop de destral i els arrossegadors, amb l’ajuda de cavalls i mules. Eren els encarregats de portar la fusta fins a un lloc on els traginers carregaven els matxos o, més modernament els camions. La feina dels arrossegadors és un dels pocs oficis que han perdurat al bosc. La fusta tallada s’havia de deixar assecar a l’aire lliure abans de ser treballada. Els carboners, s’encarregaven de l’obtenció del carbó vegetal a partir de roures i alzines. Va ser una de les principals activitats dels boscos fins ben entrats els anys 60 ja que a totes les llars dels pobles i ciutats
l’utilitzaven per cuinar i, fins que no va ser substituït pel carbó mineral i més endavant pel petroli, tota la industria metal·lúrgica en depenia. Els pegaires, elaboraven pega a partir de la doble destil·lació, aconseguida per combustió lenta, a partir de la resina de diferents plantes, principalment del pi blanc. Aquesta activitat destacava al sud del Territori de Masies, ja que és la zona on hi ha més presència de pi blanc. La pega s’utilitzava per impermeabilitzar botes de cuir o bocois, fer pegats per curar malures diverses, empeltar arbres, curar fractures d’ossos del bestiar, marcar ovelles, reparar sabates o reforçar cordons. Per mantenir una casa de pagès feien falta moltes mans, és per això que les nenes ja des de ben petites col·laboraven en les tasques de la llar. Les cases amb més recursos acostumaven a tenir minyones que ajudaven amb les tasques de la llar i mossos que ajudaven amb les del camp. Així doncs, el Territori de Masies tal i com l’entenem avui és el resultat de tot un procés evolutiu, que a partir de la meitat del segle XX, va revolucionar i transformar completament la vida i el treball.
Parets de pedra seca La pedra seca és una tècnica constructiva que utilitza la pedra com a únic material de construcció i sense cap mena d’unió entre peces. La pedra es la del terreny i gairebé mai es retoca, només algunes vegades les cantonades. Amb pedra seca s’alcen murs per separar camps i enfortir els bancals de terra, o per protegir els camins, com s’observa al llarg del camí ramader que passa per Pinós i Riner. Les parets de pedra seca eren utilitzades arreu del territori per
6
estabilitzar feixes, camins, cases o construir barraques. A la zona de Prades de la Molsosa i algun indret de Vallmanya, a Pinós, hi trobem barraques de pedra seca. La seva presència està íntimament relacionada amb el conreu de vinya de segles enrere. La seva funció era guardar els estris i permetia als pagesos que tenien cura de la vinya poder-s’hi aixoplugar i, si calia, passar-hi les nits. Podien ser construïdes pels mateixos pagesos o pels cerdans, artesans de la pedra.
Paret de pedra seca
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Transhumància i fires a l’aire lliure L’activitat agrícola de les cases de pagès ens complementava amb l’activitat ramadera . Era una ramaderia a petita escala, normalment d’ovelles i/o cabres, que es podia mantenir amb els recursos que donava la terra. La presència de ramats tenia un impacte al bosc, ja que mantenia el sotabosc net. Per altra banda, el Territori de Masies era travessat, tan de nord a sud com d’est a oest, per diversos camins ramaders, que servien per portar
Paret de pedra seca
els ramats transhumants de les planes on passaven l’hivern a la muntanya on hi passaven els mesos d’estiu. Testimonis d’aquest camins ramaders són els actuals GR3 (en resseguim un petit tram en aquesta ruta) i GR7 que vertebren el territori. La transhumància també és l’origen de les fires a l’aire lliure com la de l’Empelt o la de la Torregassa, que es feien en moments de trànsit de bestiar i que encara a dia d’avui es celebren.
Les carboneres El carbó es feia al bosc mitjançant carboneres. Els encarregats de fer el carbó eren els carboners que havien de viure llargues temporades al bosc i per això solien construir barraques al costat mateix de les carboneres, tot i que n’hi havia que anaven a dormir a casa dels propietaris de la finca. S’hi acostumaven a estar des de la tardor fins al final de la primavera. Les carboneres eren piles de llenya que es tapaven amb terra i vegetals amb l’objectiu de regular l’aire que hi entrava (mitjançant la xemeneia central i forats laterals) i aconseguir una combustió lenta, que durava dies. La construcción era un procés laboriós: calia distribuir els troncs de manera que es permetés l’entrada d’aire per la part inferior de la carbonera. De la mateixa manera, calia tenir-los ben alineats per tal de no deixar espai entre els troncs de la banda de fora. A la part exterior, i per arribar a l’ull
Territori de Masies Coop
de la pila, hi construïen una escala amb torrats que servia per alimentar-la. Un procés d’aquestes característiques no era fàcil, amb la qual cosa, el carbó, si no quedava ben cuit, a vegades sortia fumós i no tenia cap valor. A més a més, calia controlar la carbonera en tot moment perquè, si
Carbonera prop de Calaf. Anys 30. Arxiu Municipal de Calaf
no s’apagava bé, podía causar petits incendis. Un cop completat el procés de combustió, calia desfer la pila i esperar dos o tres dies per tal que el carbó es refredés. Després, calia retirar el carbó i pesar-lo. Es posava en sàrries i ja estava a punt per distribuir-lo amb els mitjans de transport de l’època en qüestió (primer amb animals de càrrega i, després, ja amb camions). El carbó vegetal era recollit pels tractants que pagaven tant la càrrega per després distribuir-lo. Els noms d’aquets tractants han quedat a la memòria de la gent. A Solsona, per exemple hi havia el Ton de Llorens, que comprava el carbó dels pobles del voltant. A Torà el Magí, que el comprava a la zona de Pinós, Llanera i la Vall del Llobregós. Bona part del carbó que es produïa a Sant Mateu de Bages anava a Manresa.
7
Reconèixer
Al dia
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Els forns de pega El forn de pega o peguera, s’utilitzava per obtenir pega de les teies de pi blanc. Primer de tot s’escalfava el pou del forn, que estava lleugerament inclinat en direcció a l’olla, la segona cambra del forn que se separa del pou amb argelaga que feia de filtre. Al pou, s’hi posaven les teies, la seva boca es tapava amb lloses i argila i es colgava de cendra. Damunt seu s’hi posava brossa, s’encenia, i començava el
procés de destil·lació. Passades unes 24 hores, començava a sortir el quitrà, que recollia l’olla. El procés podia durar dies i la combustió era total, al forn només hi quedaven cendres. Un cop s’havia recollit el quitrà a l’olla, s’hi calava foc. D’aquesta segona combustió, que generava un fum molt impotent, en sortia la pega, que es recollia a la pastera, on es deixava refredar i se’n feien peces quadrades a punt de
transportar. La zona de Salo i Matamargó, era coneguda per la seva pega. Es venia a ciutat i també al veïnat. Un dels més coneguts era el forn del Semís, ubicat a la finca del citat mas, de Coaner, i també el de can Batlle, a Mejà. Tots dos forns eren portats per la mateixa família de pegaires, que baixava de la muntanya d’Alinyà. El forn de Matamargó, encara conserva la barraca del pegaire.
Forn de pega de Semís. Sant Mateu de Bages
Pou
Vessant Brossa
Olla
Teia
Quitrà
Rajola de pega Pastera
Esquema d’una peguera. Font: Territori de Masies, Paisatges, biodiversitat i Món Rural al Solsonès (L’ARADA, 2014)
8
Forn de pega de Semís. Sant Mateu de Bages Font: patrimonicultural.diba.cat
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Producte local, per viure-hi i viure’n! Cal Paradís: Gastronomia local d’un projecte familiar El restaurant Cal Paradís està situat al càmping que porta el mateix nom. Ofereixen cuina de proximitat i gastronomia local. El negoci va ser fundat l’any 1995 per la família que viu a la masia des de fa quatre generacions. La casa pairal, datada de 1850, té grans voltes i parets de pedra. Els antics baixos de la casa, que fa anys eren granges i tines de vi, van ser reformats per acollir-hi el restaurant i el bar, on la Conxita (la cuinera) ofereix plats típics de pagès i cuina casolana. Així mateix, els voltants de la casa van ser reformats per instal·lar-hi el càmping. L’oferta es complementa amb serveis propis del càmping, la majoria infantils.
Adreça: Ctra. C-55, km 50 – Salo Sant Mateu de Bages Tel.: 673 977 606 – 93 869 56 52 Correu-e: calparadis@campingcalparadis.com
Web: Instagram: Twitter: Facebook:
www.campingcalparadis.com @campingcalparadis @calparadis @campingcalparadissalo
Web: Instagram: Twitter: Facebook:
www.tirantmilles.com @tirantmilles @tirantmilles @tirantmilles
Tirantmilles Guies de muntanya Tirantmilles es dedica a oferir serveis turístics de qualitat, responsables i propers al territori utilitzant les activitats esportives al medi natural amb l’objectiu que el client pugui gaudir dels valors i sensacions que ofereix la natura. L’empresa és impulsada per Mariona Martin i Marcel Espinal, degut a la seva passió per la muntanya i les activitats d’aventura, unida a la seva experiència professional en el camp esportiu. A la primavera i l’estiu gestionen la Caseta del Pantà, a l’embassament de Sant Ponç, on hi lloguen caiacs i paddles i realitzen algunes activitats terrestres, com curses d’orientació o rutes circulars amb BTT.
Territori de Masies Coop
Adreça: La Caseta del Pantà, Camí del embarcador, Embassament de Sant Ponç, 25290 Clariana de Cardener (Lleida) Tel.: 973 11 51 17 Correu-e: guies@tirantmilles.com
9
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Cal Ros. Turisme rural i experiència pagesa C
al Ros és una masia d’agroturi me que compagina l’activitat agrària amb el turisme rural, una suma que permet divulgar els valors de la pagesia. La casa disposa de sis confortables habitacions, sales d’estar amb llar de foc, piscina, animals de granja i un hort. La família és productora de cereals, cigronet de l’Alta Anoia i ametllers, i serveix esmorzar i sopar als hostes oferint els seus propis productes i de proximitat. A més, estan recuperant una antiga vinya, on es pot gaudir fent-hi una passejada i coneixent de primera ma el món de la vinya i el vi. Adreça: Tel.:
Masia Cal Ros Calonge de Segarra (Lleida) 617 426 091 – 938 699 241
Correu-e: calros@calros.info Web: www.calros.info Instagram: @calrosagroturisme Twitter: @RCPCalRos Facebook: @CalRosAgroturisme
Quins van ser els inicis de Cal Ros? Com comença el vostre projecte d’agroturisme rural? Fa vint anys que vam començar, arran de la moguda amb la promoció turística que hi va haver a la zona. Es va formar el Consorci de l’Alta Anoia, i ja que teníem la masia i possibilitat de fer-hi coses, vam començar aquesta activitat. Vam començar amb tres habitacions i de mica en mica vam hem anat creixent. Des del primer dia que hem apostat per l’agroturisme. De fet, la mateixa finca la manem nosaltres i conreem cereal, cigrons, tenim hort propi i ametllers. El vostre projecte no és només turisme rural, sinó que hi inclou una experiència pagesa. Què inclou? Oferim esmorzar i sopar amb productes nostres i de la zona: cigronet, tomàquets de l’hort, col d’hivern… Tot ho
10
anem posant a la taula. Per exemple, nosaltres consumim formatges de la zona, i els oferim a la clientela. Els que tenim més propers són els de Veciana, ubicats al nucli de Segur. Col·laborem amb les xarcuteries de Calaf, que totes es fan el producte.
desglaçaven i hi rentaven la roba. Totes aquestes explicacions els agraden molt als hostes. Tenim una torradora d’ametlles d’aquelles que van donant voltes. Com que a casa no es llençava res, totes les eines antigues les hem guardat en forma de petit museu rural.
De quina manera divulgueu els valors de la pagesia? Per què?
Sou socis de Territori de Masies des de l’any passat, què us va portar a formar-ne part?
Als hostes, els hi donem una classe magistral d’hort, planta per planta. En tenim que no són gaire habituals com el tabac o el cacauet. El tabac va bé contra el pugó de les tomaqueres, per exemple. Tot això ho mostrem i ho expliquem així, en primera persona. Tenim un mostrari de tots els cultius de la zona, amb diverses varietats d’ordis, de blats, pèsols… Expliquem com era la vida abans a pagès, mostrem l’antic forn de pa, l’antiga font, el safareig… Ni que l’aigua estigués glaçada, la
Veient que masies veïnes eren sòcies, vam demanar si ens podien incloure. A part de compartir territori, ens hi sentim integrats, pel que som. I sempre estàs en un lloc més visible i actiu quan formes part de xarxes com aquesta. Un dels serveis que oferiu és el de cistelles amb productes de proximitat. Quina acollida té per part dels i les visitants? Quina importància creus que té per al territori?
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Més que demanar-nos cistelles senceres, com que ja oferim menjar en els esmorzars i sopars, el que ens demanen són productes concrets acabats de collir. Quan marxen a l’estiu ens compren tomàquets, mongetes... Els ous de les nostres gallines, les nostres ametlles o mel de les arnes d’un veí. Sempre hem valorat i ofert producte del territori, perquè creiem que és el que té més sentit. I nosaltres, com que estem a la mateixa masia, interactuem molt amb les persones visitants, els hi podem explicar d’on ve cada producte. Esteu en procés de recuperar una antiga vinya, en quin punt esteu? Aquí hi havia hagut vinya, com a moltes terres del voltant, però amb la fil·loxera es va haver d’arrencar. N’hem tornat a plantar per recuperar-ne el cultiu, tot i que aquest any, amb la plaga que hi ha hagut de mildiu, no hem pogut collir i els ceps estan bas-
Territori de Masies Coop
tant secs. La intenció és poder fer-nos el nostre vi i oferir-lo als clients en els propers anys, així té més al·licient tot plegat. Abans fèiem el premsat manual, xafant el raïm, però darrerament hem anat comprant els estris per fer el procés, com ara les tines d’acer inoxidable. Teniu algun altre projecte entre mans? Pel que fa a les ampliacions, ja les hem fet totes. L’any passat vam culminar l’obra grossa, una sala gran de 35 metres quadrats de treball, perquè hi ha gent que ve a fer teletreball o reunions d’empreses. També hem fet una cuina perquè les persones visitants es puguin fer el menjar. De tres habitacions hem passat a sis. Ara el que queda són petits retocs, petits treballs de manteniment. Esteu ubicats al cor de Catalunya,
què destacaríeu d’aquest indret? Estem envoltats de camps de conreu de cereal, hi ha boscos de pi, alzineres i roures. La masia més propera la tenim a un quilòmetre, per tant ens trobem en una casa aïllada. Cap a la part més obaga, a la tardor s’hi poden anar a buscar bolets... Si plou, clar. Estem al centre de Catalunya, amb tots els matisos, amb les estacions ben marcades, amb moltes activitats per fer al voltant, amb proximitat a la ciutat i l’oportunitat d’estar a l’aire lliure i en contacte amb la natura. I per acabar, teniu algun desig general pel vostre àmbit i pel territori en general? Pel territori en general, que no es massifiqui, pel que fa al turisme i als habitatges. I per a nosaltres, que puguem anar mantenint la casa, continuant com fins ara.
11
Al dia
Reconèixer
Producte
Què és una Vila Closa?
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Una vila closa és una població protegida per muralles típica de l’edat antiga i de l’edat medieval. Les viles s’alçaven dalt dels turons o arraulides a redós del castell, defensades per les muralles. El castell termenat incorporava les terres adjacents i presidia el territori i la torre defensiva fitava la frontera i aixoplugava la població. En són exemples la Vila Closa de Prades i de Sant Climenç.
Vila Closa de Prades La primera referència documentada de Prades és un contracte de compravenda de l’any 987. El lloc pertanyia al castell de Castelltallat, mentre que el castell veí de la Molsosa era domini de la casa vescomtal de Cardona. En aquells moments encara predominaven els camperols lliures, propietaris de petites porcions de terra, però amb el pas del temps, a mesura que els comtes van començar a interessar-se per les noves terres reconquerides, el terri-
tori es va anar estructurant en unitats cedides i governades per un senyor, propietari d’un castell entorn del qual organitzava el seu domini. Començava la jerarquització de la societat i l’apropiació de la terra per part d’una classe social, procés que es va consolidar al llarg de l’edat mitjana. L’actual vila closa és el resultat evolucionat al llarg del temps de l’originari nucli de Prades, estratègicament situada dalt d’una discreta elevació del terreny al mig
Carrers de la vila closa de Prades. Associació Cultural de Prades
12
d’una gran plana inicialment dedicada al pasturatge, tal i com confirma el nom de Prades, que ve del llatí “prata”, és a dir, pastura. Estructuralment, es basa en una sèrie de carrerons estrets que conflueixen en una plaça central. A l’interior de la vila closa, hi trobem, també, l’església dedicada a Sant Ponç, originària del segle XII, seguint les pautes arquitectòniques del segle XI, encara que molt modificada per intervencions posteriors, sobretot del segle XVII.
Vila closa de Prades. Associació Cultural de Prades
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Vila Closa de Sant Climenç La vila closa de Sant Climenç, al municipi de Pinell de Solsonès, és un excel·lent exemple de nucli inicialment construït a la convulsa zona de frontera que configurava la Marca Hispànica. La vila closa és conformada per una allargassada pinya de cases tancades en si mateixes i amb un sol portal d’accés conformat per angles rectes per tal de dificultar l’entrada de possibles atacs. Té el seu origen en un moment remot, però es deuria reforçar juntament amb
el castell i la fortificació datada entorn als segles XII i XIII, moment que passa del domini dels senyors de Pinell als de Cardona. Cap a finals del segle XVI, els Cardona van transformar el castell en una casa senyorial. Actualment, el conjunt medieval, força ben conservat, presenta diversos cossos d’edificació, de carreus toscos, amb finestres llindes horitzontals. De la construcció del segle XIV en resta
Carrers de la vila closa de Sant Climenç. Ajuntament de Pinell de Solsonès
Territori de Masies Coop
la portalada d’entrada, de mig punt, dessota una torre quadrada, així com el pati, on encara hi ha restes del ràfec de l’escala que va existir. El portal d’entrada ve suportat per uns contraforts de pedra i s’accedeix al mateix temps per una rampa. A prop de la vila closa, en el mateix nucli, podem observar l’església d’origen romànic de Sant Climenç, datada al segle XII, encara que força transformada segons la construcció inicial.
Portal de la vila closa de Sant Climenç. Ajuntament de Pinell de Solsonès
13
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Espai social de la cooperativa Agroturisme a Territori de Masies C
om a resultat de la lectura de l’article de Bernat Conill “L’altra cara del turisme rural” publicat a Directa.cat, se m’ha acudit que cal reforçar la idea que l’agroturisme no és pas una oferta regida pel compte de resultats, o no és pas aquest l’objectiu principal. Cal insistir que hi ha un turisme rural, l’agroturisme, que vol i pot conservar la seva essència diferenciadora de la resta d’oferta turística situada en un entorn rural. Ho sento per tot aquell professorat que, amb molt bona voluntat, ha intentat professionalitzar-nos en allò de les despeses fixes, les despeses variables i les corbes de benefici. Si haguéssim prioritzat el concepte negoci, les guies de turisme rural no hi hauria l’agroturisme. Bernat Conill, membre del col·lectiu La Truja Negra, escriu que “l’alternativa que ressona fort i aposta per models de turisme sostenible és i serà sempre fantasia si és controlada pel pervers
sistema econòmic neoliberal actual que no contempla límits de creixement”. Efectivament, algunes cases d’agroturisme de Territori de Masies, ens hem apuntat als compromisos de sostenibilitat, primer a través del SICTED (Sistema de qualitat Turística en Destinació) i, a partir del 2017, a través dels compromisos Biosphere, simplemente per fer les coses amb més coneixement i fer pinya amb les persones que creuen que no es pot matar tot el que és gras. O sigui, seguim criteris normativitzats de sostenibilitat des de fa anys però no hem sentit el més mínim indici d’augment de demanda per aquesta raó. Potser perquè l’agroturisme en sap molt poc de vendre? Potser perquè al turista tant li fa que sigui atès per un pagès de veritat e per un figurant de pagès a hores? L’agroturisme és aquell turisme rural ofertat per persones de pagès que no han deixat la feina agrícola, ramadera i forestal, dones bàsicament, que han
pensat en conservar el patrimoni rural familiar endreçant estructures agràries en desús, alhora que en treuen un rendiment monetari més o menys considerable segons l’anyada. Aprofito per dir que la dona de pagès és la persona que ho cuida tot, és la cuidadora integral, cuida les persones i les coses. Les de casa i les de fora. L’agroturisme l’ha empoderada. Moltes vegades ha sentit que feia una feina per casa seva que resulta que és més valorada pels de fora de casa que pels de casa mateix. L’agroturisme també li ha possibilitat introduir valors purament estètics i conservacionistes després de molts anys de subordinació a la funcionalitat. Amb motiu dels efectes de la COVID19, l’últim número de la revista digital Hostelería obre a tota pantalla amb la frase “Salvemos la Hostelería”. Si parléssim de Turisme Rural, obriríem a tota pàgina dient “Salvem la Pagesia”, perquè aquest turisme o s’ofereix fent costat a la pagesia o no serà.
Anna M. Duocastella Figuera www.bioscaielmas.com
14
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Espai de reflexió
Tenim sobirania! L’
hel·lenista Pedro Olalla ex plica que a l’Antiga Grècia participar en el govern de la polis era una obligació i un honor que et donava dret a ser membre de la comunitat. Cada acció que fem dins del nostre model de consum, com a individus i com a comunitat, deixa una empremta en l’entorn local i en l’entorn global, incidint directament en el canvi climàtic. No podem continuar mirant cap a l’altra banda i continuar consumint combustibles no renovables dels quals en som absolutament depenents. Al nostre país, no tenim petroli ni gas ni urani, mentre que som rics en sol i aire. En aquests moments, la tecnologia ha avançat prou per produir energia renovable de manera eficient. Fins ara, hem patit un model d’energia contaminant, centralitzat i monopolitzat per grans grups aliens a les nostres necessitats i indiferents a l’impacte ambiental i paisatgístic. Igualment, l’energia en la nostra societat ha esdevingut un bé essencial i la manca
d’accés a aquest bé obre la porta a la desigualtat social i a la pobresa. Ja hem vist com les companyies d’energia tallen el subministrament sense cap mena de vergonya a famílies vulnerables. Podem ser nosaltres, com a individus, com a petites cooperatives, com a municipis qui decidim el model energètic que volem i ser amos col·lectivament d’aquests mitjans de producció d’energia, o bé deixar que continuï en mans de les grans companyies privades. Optar per la sobirania energètica també pot, d’aquesta manera, construir un paraigua solidari que aixoplugui les famílies que no puguin fer front a la factura energètica. Produir per l’autoconsum és el primer pas cap a aquesta sobirania energètica i és mullar-nos per un model de societat. Triar consumir energia renovable és una acció política com també ho és no triar res i deixar que els grans oligopolis energètics continuïn especulant amb el nostre entorn i el nostre model de vida.
Deia Joan Fuster que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Diu Pedro Olalla al seu llibre “Grècia a l’aire” parlant de democràcia: “Desafecció i democràcia són incompatibles, perquè la democràcia o bé és participació activa i directa en la vida política, o no és res: una disfressa indigna per a legitimar oligarquies i plutocràcies”. Per a tot això, i des del compromís comunitari i amb el territori, des de Territori de Masies Coop iniciem el procés “Coop de Sol - Territori de Masies”, una compra col·lectiva de plaques solars oberta a tota la comarca i pobles veïns. Aquest no és més que l’embrió d’un espai social que volem construir des de la nostra cooperativa, un espai social que ens permeti, entre totes, rumiar i avançar cap a un model energètic sobirà, on produïm l’energia que consumim i compartim el què no gastem amb el més pròxims.
Pilar Clotet Bonsfills Vallmanya, novembre del 2020 www.molidebonsfills.cat
Territori de Masies Coop
15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Benvingudes noves sòcies! La BaCiCleta La baCiCleta és una petita empresa familiar de lloguer de bicicletes elèctriques i complements, ubicada a Calaf. Ofereixen l’oportunitat de gaudir del territori, el lleure i l’esport d’una manera còmoda, divertida i accessible per tothom. A banda del lloguer, també organitzen sortides setmanals, per posar-nos en forma, i temàtiques com ara «Pedalant entre vinyes» que combina la ruta amb una visita a un celler, un tast de vins i un dinar. O la ruta de «Peda-
lant cap a l’equilibri», una excursió que acaba amb una classe de ioga al mig del bosc. Adreça: Ctra. de Ponts, s/n Calaf Web: www.labacicleta.cat Correu-e: info@labacicleta.cat Telèfon: 651 94 89 10 Instagram: @labacicleta Twitter: @la_baCiCleta Facebook: @lloguerebike
Porta Disseny Porta Disseny és una nova empresa de Disseny Gràfic. Aquest 2021 obrirà les portes de l’estudi al centre històric de Manresa (C. Sant Miquel, 8). Especialitzat en Marca, Identitat visual, Disseny editorial i Disseny web, es dedica a crear noves marques, però també a millorar, transformar i desenvolupar les ja existents.
Web: portadisseny.cat Correu-e: hola@portadisseny.cat Telèfon: 646 108 255 Instagram: @portadisseny Twitter: @portadisseny
La Petita Granja de Claret La tardor del 2019 la Raquel i el Jordi donen llum al projecte «La petita granja de Claret». Ubicada al nucli de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages) és una granja en conversió ecològica d’elaboració artesanal de formatges de cabra i vaca de pastura. També ofereix visites guiades a l’ecomuseu d’eines de tracció animal, i activitats i tallers diversos.
16
Adreça: Fuster de Claret (Salo), Sant Mateu de Bages Correu-e: raquel@agavet.cat Instagram: @lapetitagranjadeclaret Facebook: @lapetitagranjadeclaret
Des. 2020 — Revista Núm. 15
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Fulletó botiga Online
Territori de Masies Coop
17
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
La nova campanya Mou-te pel territori consisteix en la presentació de sis itineraris en els quals hi ha com a punts de parada propostes sòcies de Territori de Masies, dins dels seus diversos eixos (Alimentació, Acollida, Cultura i Paisatge). L’objectiu principal de la campanya és donar a conèixer els valors, patrimoni i iniciatives de Territori de Masies enllaçant propostes i afavorint el moviment de les persones pel territori. De la materia manera, servirà com a eina per acompanyar els i les visitants a fer una descoberta pel territori amb mirada sostenible i conscient.
Al dia
Reconèixer
Producte
Entrevista
Indrets
Espai Social
Gràfics
Agenda
Cicle Dones i Món Rural en Temps d’Incertesa La biblioteca de Solsona està acollint durant aquesta tardor el nou cicle de l’Arada, «Dones i món rural en temps d’incertesa». L’objectiu del cicle és posar el focus en els vincles, lligams i relacions de les dones des d’una perspectiva sistèmica.
Dijous, 22 d’oct.: Vinculades als ancestres i a la terra Dimecres, 28 d’oct.: Vinculades a les emocions Dijous, 12 de nov.: Vinculades al treball Dimecres, 25 de nov.: Intercanvi digital de pensaments Territori de Masies Coop
19
Territori de Masies és un projecte obert. Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a: informacio@territoridemasies.cat o trucant al 672 49 12 23 Disseny i coordinació: L’arada, Creativitat Social Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net.
Territori de Masies és una iniciativa popular, recentment constituïda en cooperativa rural sense ànim de lucre, formada per veïns, entitats associacions del Baix Solsonès des de la què coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.
Promou:
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya:
Amb el finançament de:
territoridemasies.cat
La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013
Disseny gràfic: portadisseny.cat
El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte Territori de Masies als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Sud del Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.