Revista nº12 - Territori de Masies by L'ARADA creativitat social

Revista número 12 - Desembre 2018

EL BAIX SOLSONÈS DES DE LA SEVA GENT

Foto: Viatge pel Paisatge Prehistòric del Baix Solsonès a càrrec de la investigadora i divulgadora en història Laura de Castellet

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA Des del passat agost fins a desembre del 2018, Territori de Masies ha celebrat les principals festes de l’entitat; la Diada Territori de Masies i, en aquesta ocasió, el primer sopar concert a les Casas de Matamargó. Paral·lelament s’han dut a terme altres activitats relacionades amb el recull i divulgació del patrimoni material i immaterial dels nostres pobles, entre els quals destaquen les activitats relacionades amb el projecte “Vaivens”, de recull i visibilització de realitats i històries de vida caracteritzades per anar amunt i avall, com la dels pastors, masovers, minyones o les dones rurals.

Diada Terriori de Masies

productes del baix Solsonès i rodalies. El tast, que es va celebrar al claustre del Miracle, va comptar amb la participació de més d’una vintena de plats i una seixantena de participants.

Un any més, Territori de Masies comença l’agost celebrant la seva diada en el marc de la Festa Major del Miracle, en aquesta ocasió el dissabte 4 d’agost. Aquest any va encetar la diada una ruta interpretativa del Paisatge Prehistòric del Baix Solsonès, guiada per la investigadora, divulgadora i veïna de sant Just d’Ardèvol, Laura de Castellet. Hi van participar una trentena de persones, que van visitar la cista de Gangonells, participar en la reproducció d’un arc de caça i fletxes amb sílex, i seguir l’antic camí ramader fins a arribar al Miracle. Per segon any consecutiu, en arribar els participants van visitar nous espais del santuari, en aquest cas la reobertura de la botiga convertida en taller de cistelleria de la Maria Cardús. A les 11: 30 s’iniciava el tast, la degustació de

Ruta guiada per la investigadora Laura de Castellet.

Tast-degustació al claustre del Santuari del Miracle

Ruta guiada per la investigadora Laura de Castellet.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA Sopar concert Tasta Territori- Les Casas de Matamargó Per tercer any consecutiu, el sopar-concert de Territori de Masies va cloure el mes d’agost. Per tal de continuar els actes commemoratius del vintè aniversari dels focs del 1998, aquest any el sopar-concert es va celebrar a Matamargó, que fa 19 anys va acollir el primer aniversari dels focs i la declaració de Matamargó. Prop d’un centenar de persones van participar en una vetllada que s’inicià amb una visita a la casa museu - Casas de Matamargó, acompanyada de l’exposició sobre l’evolució dels boscos al llarg del segle XX. El sopar va ser elaborat amb productes del Territori de Masies pel restaurant Roquerols i el restaurant cal Paradís, ambdós de Salo. En finalitzar el sopar Xavier Baró va culminar la vetllada amb un concert.

Sopar-concert Tasta Territori-Les Casas de Matamargó

Preparatiu Sopar-Tasta Territori

Tasta Territori de Territori de Masies a Masies a Òdena, Calaf l’Anuari de Sobirania i al Furafolk Alimentària de Catalunya ‘Tasta Territori de Masies’ segueix donant a conèixer el producte local amb la participació a diferents actes. Al mes de setembre participa a l’Agro Fira de Calaf, presentant el projecte associatiu i com des d’ell es difon i promou el producte local. Participa també a la Fira de la Vinyala, d’Òdena, que es va celebrar el 16 de setembre i que gira entorn el producte local. El 24 de novembre participa en la vuitena edició del Furafolk de Solsona, amb un sopar popular elaborat amb producte local i cuinat per Marc Pla, de la Formatgeria del Miracle.

A principis d’aquest mes de desembre es publica l’anuari de la sobirania alimentària de Catalunya, 2017- 2018. La publicació és una eina per a l’anàlisi crític de la situació de l’agricultura, l’alimentació i el món rural als Països Catalans. S’organitza en tres grans blocs: la lluita pel reconeixement dels drets camperols, l’articulació de xarxes per afrontar reptes col·lectius als Països Catalans, i un tercer apartat de directori de col·lectius de defensa de la sobirania alimentària. En aquest darrer bloc hi trobem 37 iniciatives d’arreu dels Països Catalans, entre les quals Territori de Masies. Es pot consultar on-line a la següent adreça: anuarisobiraniaalimentaria.cat

Sopar-concert Tasta Territori-Les Casas de Matamargó

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

TERRITORI DE MASIES AL DIA El projecte Vaivens finalitza amb una exposició i dues revistes de memòria popular Continua el projecte “Vaivens”, iniciat el 2017. Aquest projecte pretén recuperar la memòria popular de diferents col·lectius caracteritzats per anar amunt i avall, en diferent intensitat i amb significats que van des de canviar de lloc de viure en el cas de masovers que canvien de casa, fins a feines que requereixen anar amunt i avall i passar llargues èpoques fora de casa, com els pastors o les minyones. “Vaivens” finalitza el 2018 amb la publicació d’una revista sobre el moviment associat a l’ofici de pastors, masovers i minyones, i una exposició i revista específica de les realitats i moviments propis de les dones, “Vaivens femenins”.

RACÓ VIU: RECUPEREM LA MEMÒRIA DE L’ANTIC RENTADOR DE L’AVELLANOSA I DEL SAFAREIG DE TORÀ El 13 d’octubre i el 15 de desembre es va celebrar el racó viu de l’antic rentador de l’Avellanosa (Riner) i del safareig de Torà, respectivament. De la mà de Rosa Vendrell, una vintena de persones vam recordar i recuperar com es rentava antigament i com es feia bugada, feines històrica i culturalment associada a les dones. Els actes es van acompanyar d’una exposició sobre utensilis de rentar i fer bugada, i, en el cas de Torà, amb el visionat d’un audiovisual.

“VAIVENS FEMENINS”: MEMÒRIA POPULAR DE LES DONES L’any 2017 i bona part del 2018 el projecte es va centrar en les dones (“Vaivens femenins”). Durant la tardor d’enguany se celebren dues trobades obertes per recuperar la memòria popular associada als rentadors. Aquests actes són organitzats sota el nom de “Racó Viu”, activitats anuals de Territori de Masies que recuperen un indret amb alt valor popular, que en aquest cas són els rentadors de l’Avellanosa i el safareig de Torà. El projecte es complementa amb entrevistes d’històries de vida a dones minyones o masoveres, i feina de recerca d’arxiu. Finalitza amb una exposició física i una on-line sobre les realitats i moviments de les dones “Vaivens femenins”, que s’acompanya d’una revista divulgativa. L’EXPOSICIÓ L’exposició es pot consultar i reservar trucant al 693 05 44 37, escrivint a informacio@territoridemasies.cat. L’exposició virtual es pot consultar a: territoridemasies.cat/memoria-popular-al-territori-de-masies LES REVISTES Les revistes es poden descarregar al web de l’associació i comprar-les impreses a diferents llibreries del Territori de Masies.

Rentadors de l’Avellanosa

Memòria popular de les dones de pagès del Baix Solsonès

Exposició “Vaivens Femenins”: Memòria Popular De Les Dones

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

TERRITORI DE MASIES AL DIA Territori de Masies i el Grup Natura del Solsonès organitzen una ruta per donar a conèixer els entorns del Cardener. La ruta, que va celebrar el passat 23 de novembre, va comptar amb l’observació d’ocells al pantà de sant Ponç, la visita a l’antiga mina d’aram de can Cogul, i la visita al molí de Canet, guiada pel veí i gran coneixedor de la història local, Jaume Fons. Per la seva banda, el Grup Natura del Solsonès va introduir als prop de vint assistents en la biologia i ecologia dels boscos de ribera i del riu Cardener, així com la riquesa geològica de la zona i la mineria d’aram. La visita va cloure amb un concert-sorpresa en directe a càrrec del veí i músic Josep Barcons, acompanyat d’un esmorzar amb productes del Territori de Masies.

Participació a les Jornades “20 anys de l’incendi del Solsonès” Territori de Masies present a les Jornades sobre “20 anys de l’incendi del Solsonès”, organitzat pel CTFC i el cos de Bombers. Va participar en l’acte Joan Muns, pagès i membre de l’ADF Amics del Bosc Bages Anoia, i col·laborador de Territori de Masies. Amb la seva intervenció Joan Muns va reivindicar la importància de la visió del territori tant en la prevenció com en l’extinció dels incendis forestals.

Sorteig d’hivern de Territori de Masies Territori de Masies organitza un nou sorteig de fins a 40 productes i experiències al territori. El sorteig, que se celebrarà amb la Grossa de Cap d’Any, té per objectiu obtenir recursos econòmics pel programa d’activitats de l’associació. El disseny de la butlleta ha estat fet per la il·lustradora i sòcia de Territori de Masies, Laura de Castellet. Les butlletes es poden aconseguir a diferents establiments socis i col·laboradors d’arreu del Territori de Masies i pobles veïns.

Nous projectes per al 2019 La tardor del 2018 s’han resolt favorablement dues sol·licituds de finançament per iniciar dos nous projectes el 2019. Un d’ells s’anomena “Bassadòria” i és promogut conjuntament amb el Grup Natura del Solsonès. Es tracta d’un seguit d’activitats i serveis relacionats amb la promoció i sensibilització ambiental entorn els diferents beneficis, socials i ambientals, dels boscos del Territori de Masies. Aquest és finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. El segon projecte és finançat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i es basa en l’obertura d’un intens debat social i territorial per a la revisió dels objectius i de l’organització de Territori de Masies, un model que permeti enfortir la promoció econòmica i social dels pobles on treballem.

Nou punt d’atenció i informació al Miracle

Assemblea oberta de Territori de Masies

A partir del mes de desembre del 2018 el Miracle acollirà una oficina i punt d’informació de Territori de Masies. L’espai, compartit amb el projecte ACTUA, estarà obert al públic cada dia de la setmana de 9 a 14, i algunes tardes. Es pot concertar cita fora d’aquest horari trucant al 693 05 44 37, escrivint a informacio@territoridemasies.cat.

Entre els mesos de febrer i març tindrà lloc l’assemblea oberta anual de Territori de Masies. S’hi aprovarà el tancament del 2018, i s’aprovarà el pressupost del 2019 i el pla d’activitats. Si tens propostes, fes-nos-les arribar. T’hi esperem!

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

RECONÈIXER: DONES DE PAGÈS Les dones han sigut i són el pal de paller de la societat rural tradicional, tot i això, l’aportació laboral, econòmica i social al territori no ha estat comptabilitzada ni en les estadístiques ni en la història. És per això que des de Territori de Masies volem rendir homenatge a les dones que han fet part del nostre territori i de les nostres vides, posant al lloc que pertoca les múltiples activitats que han permès que siguem on som avui. Mitjançant la memòria i l’anàlisi històric-social volem posar de manifest la duresa de la vida d’algunes dones que van viure a principis de segle XX, quan les condicions de vida, fora de la modernitat actual, permetien que des de ben petites accedissin al món laboral a partir del treball domèstic, entès en el sentit més ampli, realitzant estades llargues en cases de pagès de la zona com a minyones, a vegades per poder anar a l’escola, altres simplement per ajudar a l’economia del nucli familiar propi. A part de les minyones, també existia la figura dels masovers i masoveres. Si el nucli familiar no tenia propietat pròpia, a través de contractes d’arrendament treballaven la terra de masos que llogaven a canvi de pagar un terç o un quart de què produïen. Aquests contractes a vegades eren molt estables però d’altres cops eren menys duradors a causa d’un context històric de canvis en la ruralitat i de la guerra i postguerra, que van desestabilitzar aquests contractes de masoveria.

Una dona de pagès és aquella que viu i treballa a pagès. Generalment quan se’ls demana de què treballen, diuen que “no treballen”, que fan “feines de casa”, que són mestresses de casa. Però sota aquest paraigua, hi ha un ampli ventall d’activitats que ocupaven el seu dia a dia. La feina desenvolupada per les dones, sovint invisibilitzada i no remunerada, va més enllà de tenir cura dels fills i l’entorn familiar. Dins la unitat familiar les dones eren les encarregades de cuinar, netejar la llar, fer la bugada en basses o safareigs, cosir i apedaçar la roba, anar a buscar aigua, tenir cura de l’hort i el bestiar, anar a mercat a vendre els excedents, conservar els aliments, cuidar els fills i a les persones grans de la casa... i també, en temps de sega, ajudar als homes en les feines del camp i portar-los el menjar al tros. Totes aquestes feines es repartien entre les dones que formaven part de la família. En aquella època, a les masies hi convivien tres o quatre generacions i a temporades, també s’hi afegien els mossos i segadors que ajudaven en les feines del camp. Això es traduïa en unitats familiars d’entre 10 i 20 persones. La diversificació de les activitats en les explotacions agrícoles feia que en el sistema de producció, les tasques realitzades per les dones i els homes es complementessin i quedessin difoses en un tot únic. Les feines realitzades per les dones, asseguraven el treball productiu extern.

Una dona sola no es podia fer càrrec de totes les tasques. Normalment, era la filla gran la que es quedava a casa a ajudar a la família i fins que no es casava no deixava el nucli familiar. Tot i això hi ha casos que les circumstàncies varen fer que fossin les filles petites les que es quedessin a casa. Les cases que disposaven de més mitjans, comptaven amb el suport d’una minyona. Sovint, les feines que tenien a veure amb la logística – portar els àpats al camp, anar a buscar aigua... – se n’encarregaven, des de ben petites, les nenes. Aquestes també col·laboraven en les tasques més senzilles del manteniment de la llar com ara parar taula, escombrar, fregar plats, pelar patates... Era força excepcional que les dones de pagès estiguessin donades d’alta a la Seguretat social, ni ser remunerades. Tot plegat enfortia una greu desigualtat en la independència econòmica del moment, com en la futura, aquella relativa a les pensions. No és fins a l’any 2003 que desapareixen les restriccions legals que impedien a dos conjugues d’una mateixa explotació cotitzar simultàniament al Règim Especial Agrari de la Seguretat Social. Aturar per uns instants el vostre món en moviment per (re)conèixer la realitat de les dones de pagès del Territori de Masies i reivindicar les aportacions de les dones de pagès a la nostra història i a la nostra cultura. I així, des del reconeixement del passat i del present, poder imaginar i treballar per un futur on la condició de dona sigui alliberadora i no condicionant.

Rosa Bru donant menjar a l’aviram. Foto cedida per Cal Mariquit a Sant Mateu de Bages

Dones donant menjar als conills a Cal Bertran. Arxiu: Associació de Veïns de Freixinet

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

L’ENTREVISTA: ASS. LA MENESTRALA Ara per ara, quants artesans sou? De quins àmbits o sectors? Ara mateix som vora 30 socis i sòcies de diferents sectors. Hi ha professionals tant de l’àmbit agroalimentari com d’arts i oficis. Aquesta característica la fa única a Catalunya, on aquests dos vessants acostumen a estar separades. Aquesta unió representa un repte a l’hora de trobar objectius comuns però pot convertir-se en una gran aliada a l’hora de tenir força i tirar endavant iniciatives més ambicioses. Quan es va crear l’associació, quines motivacions i necessitats us van portar a fer-ho? L’associació es va crear fa més de 10 anys, l’any 2007 i s’anomenava “Associació per a la promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès”. Tenia un caràcter sectorial i la finalitat principal era agrupar els i les artesans/es d’art i oficis, els i les productors/es alimentaris/ es de qualitat i també aquells/es de productes ecològics.

Per què és important una associació que agrupi tots els artesans de la comarca? La unió sempre fa la força. El sector de l’artesania, ja sigui agroalimentària com d’arts i oficis, és un sector en què els projectes acostumen a ser petits i formats per poques persones. Per separat, no podríem aconseguir gaires coses, però organitzant-nos podem promoure’ns millor, visibilitzar-nos i participar en òrgans de decisió, com ara en l’organització de les fires.

Com us definiu i quins objectius té l’associació? Com a objectius destaquem la posada en valor dels productes artesans i de qualitat de la comarca, el treball en xarxa i la creació de sinergies entre els seus membres i altres associacions i entitats del territori. A més, també volem reflexionar sobre la importància que una associació d’aquestes característiques té pel desenvolupament sostenible d’un territori com és el Solsonès.

A quines mancances o reptes heu de fer front? Per una part, el producte local i de qualitat té una forta de competència respecte a tots aquells altres productes que s’han elaborat molt lluny del Solsonès i sense garanties ni de sostenibilitat i de respecte cap al medi ambient o cap a la societat. Per sort, a poc a poc la ciutadania va prenent consciència de la importància de donar suport al comerç de proximitat i artesà, tot i que també segueix sent un repte que no s’ha de descuidar.

Equip de l’Associació La Menestrala

Producte local

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

L’ENTREVISTA: ASS. LA MENESTRALA Quines activitats organitzeu/participeu al llarg de l’any? Ara mateix estem molt actius en fires. Exemples en són la fira del Trumfo i la Tòfona, que serà aquest març, la de Sant Isidre o la Fira del Tió de Solsona, una fira que ens sentim molt nostra i que preparem amb molta il·lusió. A més, dins d’aquestes fires, ens estem motivant per organitzar-hi accions que involucrin a la societat, com tastos de productes artesans o concursos que premiïn a aquelles persones que comprin producte local. Actualment heu engegat un procés de renovació, en que consisteix? Des d’aquest mes de novembre, l’Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès ha passat a dir-se La Menestrala. Aquest canvi de nom, és la primera acció visible d’un pla de renovació que pretén revitalitzar el teixit associatiu i artesà de la comarca. Hem canviat el nom buscant aire fresc a l’associació i ho hem acompanyat amb un canvi d’imatge.

Què vol dir Menestrala? Significa “persona que té un ofici manual”. Per què veu decidir posar a concurs la nova imatge que us representa? I què volíeu que reflectís? Volíem implicar a la gent de Solsona i de les comarques veïnes i invitar-los que en formessin part. Les premisses que vam posar van ser un logo senzill i net, que reflecteixi les persones i el treball manual, proper amb el territori, orgànic, natural, amb autenticitat, atemporal, i que combini les nocions de rural i tradicional. Teniu relació amb altres entitats del territori? Què us aporta? Sí, col·laborem amb Territori de Masies i amb l’Arada, i a l’hora d’organitzar esdeveniments, també tenim una comunicació fluida amb altres entitats. La xarxa sempre empoderament! Així que la col·laboració ens aporta poder arribar més lluny del que faríem per separat.

La voluntat de canvi de la Menestrala ja es va visibilitzar en la darrera fira de Sant Isidre, en què vam voler llençar un missatge d’unitat situant les parades al centre de la plaça per “fer pinya”, a diferència d’altres anys que les parades es repartien de manera individual al voltant de la plaça.

Equip de l’Associació La Menestrala

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

DEBATS: QUIN TIPUS DE TURISME VOLEM? El passat 24 d’octubre a Cal Paradís de Salo, es va fer una ponència sobre l’economia social i solidària i el turisme sostenible amb l’objectiu de promoure el debat. L’acte s’emmarca dins els cicle de xerrades d’economia social i solidària organitzat des del projecte ACTUA – Fem coses al baix Solsonès. Els ponents de la taula rodona varen ser: Ferran Martínez, representant de XAREC, cooperativa de serveis a la restauració i al turisme responsable de Catalunya; Marcel Espinal representant Territori de Masies; Carles Pujol representant l’Agència Sol-Car per al desenvolupament local de Solsona i Cardona; i Berezi Elorrieta, docent de la Universitat de Barcelona especialitzada en el desenvolupament local i els diferents models turístics. El primer a intervenir va ser en Marcel Espinal que va explicar que a través del projecte Actua es va engegar un procés participatiu al sud del Solsonès d’on en van sortir una sèrie de necessitats comunes a l’entorn al territori que fossin respectuoses amb els trets culturals, tradicionals i la vida quotidiana. Per donar resposta a aquestes necessitats va néixer Territori de Masies, una associació de veïns/es, entitats i empreses. L’associació desenvolupa diverses activitats anuals per promoure la memòria popular i el producte local, aquest últim a través del projecte tasta el territori. Actualment l’associació està sondejant canviar el model jurídic i passar a ser una cooperativa per oferir més cobertura i més serveis.

motor de desenvolupament o com a creador de riquesa. Berezi afirmava que el turisme transforma els espais, i sovint l’espai públic i el patrimoni comú són concebuts com a mercaderies que generen economies especulatives tant en l’àmbit territorial com en l’àmbit laboral o d’habitatge. També és una economia molt lucrativa, ja que la riquesa que genera no es reparteix equitativament i sovint va en detriment de la població local, ja que provoca un augment de preus de productes de primera necessitat.

A Barcelona, la massificació del turisme està vinculat directament amb l’augment del preu de l’habitatge, tant de venda com de lloguer, ja que la proliferació dels pisos turístics en disminueix l’oferta. Actualment, en dades del 2017, el preu mitjà d’un pis de lloguer és de 877,28 € al mes (un augment mitjà de 200 € en només 3 anys). Un model de turisme responsable o comunitari, impacta en la comunitat local i dóna beneficis directes a la població, desmarcant-se així, dels diferents models turístics anteriorment comentats.

Ponència sobre l’economia social i solidària i el turisme sostenible a Cal Paradís de Salo

Seguidament va ser el torn de Ferran Martínez, membre d’una cooperativa local de Mura que va engegar un projecte per transformar en un alberg una antiga casa de colònies i antic casal del poble, que feia més de 10 anys que estava abandonat. Aquesta cooperativa està vinculada a la xarxa XAREC, una cooperativa de serveis a la restauració i al turisme responsable, que acosta professionalment diverses cooperatives i empreses petites lligades al turisme o l’hostaleria. XAREC posa especial atenció en el medi ambient, la qualitat del treball, l’economia que se’n genera i pretén visualitzar els projectes de transformació social que en formen part. Berezi Elorrieta, estudia el turisme des d’una visió acadèmica i està lligada a diferents moviments socials, va donar una perspectiva crítica del que suposa el fenomen turístic a alguns territoris, com ara a Barcelona i tot el litoral català, i els impactes negatius que pot generar. Va desmuntar diversos mites lligats al turisme com per exemple, el fet d’entendre el turisme com a

Ponència sobre l’economia social i solidària i el turisme sostenible a Cal Paradís de Salo

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

DEBATS: QUIN TIPUS DE TURISME VOLEM? Carles Pujol, per la seva banda, és natural de la Cerdanya, i va comparar les dades exposades de Barcelona amb l’impacte de les segones residències a la Cerdanya. Que a part d’augmentar els preus de l’habitatge i dels productes bàsics, també provoquen una competència deslleial a gent que es dedica al turisme rural i a altres activitats que tenen unes pressions més fortes cap a l’administració. L’agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona (ADLSOLCAR) és un model públic-privat del qual en formen part els ajuntaments de Solsona i Cardona, l’associació d’empresaris del Solsonès i la de Cardona, i actualment també s’ha obert la porta al Consell Comarcal del Solsonès i a les UBICs de Solsona i Cardona. Va sorgir per respondre a problemàtiques molt similars que tenien en comú Solsona i Cardona com ara el tancament d’empreses (Tradema i la Mina), descens de la població, escapada de talent jove, etc. A partir de les taules de treball participatives de la població s’elaboren diferents plans de treball que marquen les accions a dur a terme sempre lligades al compromís amb el territori, les persones i la qualitat. Pel que fa al turisme gastronòmic, en Carles va afirmar que “no es pot parlar de sostenibilitat si no existeix una planificació gastronòmica i turística que tingui com a prioritat donar beneficis a les comunitats locals per tenir un sistema de seguretat alimentària regional sostenible que neix i mort al territori”. Segons el seu punt de vista, va concloure que tothom té responsabilitats al territori i que el treball en xarxa i comunitari és el futur i és per on s’hauria de tirar.

• Tenim un perfil de turisme familiar que vénen a passar un cap de setmana de descans en una casa rural i sovint no es mouen i no generen l’impacte econòmic en el territori que ens agradaria. S’hauria d’estudiar la manera de crear sinèrgies que afavoreixin aquest impacte. • Hem de creure amb la força d’associar-nos i cooperar en xarxa, per donar-nos visibilitat i ajuntar les nostres fortaleses. • L’administració ha de complir una feina de regularització d’aquelles activitats que poden provocar competència deslleial, com ara l’Airbnb. • Cada vegada més trobem consumidors més responsables que busca d’un valor afegit en la seva experiència.

• Hi ha d’haver empatia amb les persones del territori i els veïns. • S’hauria d’establir uns límits per no morir d’èxit i caure en la massificació. A vegades per poder créixer primer s’ha de decréixer. • Saber a qui ens volem dirigir és essencial per poder oferir activitats que ajudin a captar aquest client, focalitzem-nos. • Ser coneixedors de les nostres mancances i fortaleses pot ajudar a marcar un full de ruta. Aquesta jornada que va servir com a punt de partida per començar a teixir un model turístic que consensuat pel territori.

Ponència sobre l’economia social i solidària i el turisme sostenible a Cal Paradís de Salo

Posteriorment, es va fer una diagnosi del turisme al baix Solsonès centrant-se en les externalitats negatives i els reptes del territori. Com a externalitats negatives es va remarcar el conflicte que genera l’ús del bosc i del paisatge per part dels turistes i la sobrecàrrega de visitants en alguns indrets del territori en determinades èpoques de l’any. Com a reptes, es va destacar la necessitat d’augmentar la demanda de turistes perquè gent que tingui un petit negoci vinculat al turisme en pugui viure. Per cloure la xerrada, es va generar un debat entre els assistents d’on se’n van extreure les següents reflexions: • Ens estimem molt d’on som i som pioners en un turisme rural d’acollida. • Entenem el turisme com a una activitat de reforçament i manteniment del patrimoni rural.

Ponència sobre l’economia social i solidària i el turisme sostenible a Cal Paradís de Salo

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

CULTURES I MANERES DE FER: ELS RENTADORS Els rentadors Anar a rentar la roba a la bassa o a la rasa, segurament a quedat a la memòria de les dones com una de les tasques més dures, sobretot a l’hivern on les baixes temperatures feia que no se sentissin les mans del fred. Hi havia cases que tenien una bassa o un safareig a l’era, d’altres en canvi, per rentar la roba havien de fer desplaçaments de gairebé mitja hora a peu. En èpoques de sequera, aquestes distàncies podien augmentar, ja que la recerca d’aigua era més complicada. El sabó s’elaborava artesanalment amb el llard

del porc. La cendra s’utilitzava de lleixiu per a la roba blanca. Es posava la roba en un bugader, es tapava amb un drap i es posava cendra a sobre. Llavors s’hi tirava aigua calenta i es deixava actuar. També hi ha qui per la roba negra feia servir aigua de bledes. Anar a rentar també era un moment social. Tal com indica l’expressió “fer safareig”, era un moment per compartir i explicar vivències del dia a dia entre dones.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

INDRETS: ELS RENTADORS L’antic rentador de l’Avellanosa Les cinc cases del petit nucli de l’Avellanosa havien anat a rentar la roba a una bassa situada a uns set minuts de distància del principal nucli de cases. La bassa s’emplenava d’una font d’on amb més o menys abundància sempre en rajava aigua i mantenia la mateixa temperatura durant tot l’any, les dones que hi havien anat a rentar expliquen que mai l’han vist seca i que durant l’hivern no recordaven trobar l’aigua gaire freda. Era una bassa fonda, i això els permetia rentar llençols i tot el que convingués. Al costat de la bassa hi havia una gran llosa de pedra on ensabonaven i esbandien la roba. Per no mullar-se feien servir una gaveta, un caixó de fusta obert pel darrere que es posaven sobre els genolls. Al voltant del rentador hi havia uns arbres molt grans amb la soca foradada, on hi guardaven les gavetes perquè quedessin més reparades. Rentaven la roba amb sabó

fet amb el llard del porc, i mentre acabaven de rentar tota la roba l’estenien per allà al voltant, a sobre els boixos. Un cop l’any, es netejava la bassa per poder tenir l’aigua neta durant tot l’any. Amb unes barres llargues removien l’aigua i la mica de corrent que hi havia s’emportava les fulles i tot cap a la rasa. Totes les cases de l’Avellanosa tenien un hort al voltant del rentador i aprofitaven l’aigua de la bassa per regar-lo. L’Emília de Cal Tomasa explica que li agradava anar a rentar al rentador perquè es trobaven totes les dones de l’Avellanosa per parlar i compartir el seu dia a dia. Fins a la dècada dels 70 es va fer servir la bassa com a rentador. A partir de llavors, es van instal·lar safareigs a les eres de les cases i les dones van deixar d’anar-hi a rentar.

La memòria popular de l’antic rentador de l’Avellanosa. A càrrec de Rosa Vendrell

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

INDRETS: ELS RENTADORS Safareig de Torà El safareig se situa a la plaça de la Font de Torà, és una construcció del 1608 i consta de diferents elements. Hi ha un dipòsit d’aigua cobert on a la part frontal trobem una font coberta per porxo i un arc de mig punt. A l’esquerra hi trobem els abeuradors dels animals i a la dreta diverses piques que s’utilitzaven per rentar la verdura. A la part del darrere hi ha el safareig rectangular amb lloses inclinades on les dones anaven a rentar la roba. Un dels trets característics és la petita torre que es va construir posteriorment amb la finalitat d’airejar l’entrada d’aigua del dipòsit.

de 1907, l’aigua arribà aquí” i fa referència als forts aiguats que hi va haver que van provocar la crescuda del riu Llanera.

Actualment el safareig està integrat a la trama urbana del poble, però quan s’utilitzava estava rodejat per camps. Sobre l’arc de mig punt hi ha una placa on i diu: “El 12 d’octubre

Safareig de Torà

La memòria popular del safareig de Torà. A càrrec de Rosa Vendrell

Avui dia, ja no s’hi renta roba, però la seva conservació queda com a testimoni de la memòria popular.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

DEBATS: QUIN TIPUS DE TURISME VOLEM?

Mail: informacio@territoridemasies.cat @territoridemasies @territorimasies @territorimasies 693 05 44 37

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

VIURE-HI / VIURE’N La Tinalla La Tinalla rural és un taller de ceràmica artesanal on Consol Freixa desenvolupa el seu art entre fang, foc i esmalts de colors. La Consol fa uns 14 anys que es dedica plenament a l’artesania de la ceràmica. La Tinalla ve de la botiga a Solsona que va obrir fa un temps, però que ara es vol traslladar al Soler de Sangrà, on té el taller. Les tècniques que utilitza són diverses, d’alta i de baixa temperatura, decantant-se per les tècniques artesanals més antigues. També utilitza el Raku, una tècnica d’origen japonès de cocció lenta i que proporciona peces úniques. De les peces que en resulten, en trobem de funcionals com plats, gots o tasses (entra d’altres) o decoratives com mòbils, gerros, figures, etc. Podem trobar les seves peces a botigues de Solsona i al seu taller del Soler de Sangrà, allà també realitza cursos i tallers per a diferents públics; infants i adults, en els que ensenya les diferents tècniques que ella coneix. Les peces de la Consol van guanyar el Concurs de la Mitja Cana Catalana, el 2015, en la Diada d’Arts i Oficis de la Vall de Lord.

Restaurant el Miracle

Nom de la iniciativa: La Tinalla Adreça: Soler de Sangrà, Pinós Xarxes socials: @latinallarural_ceramics Telèfon: 620 967 948

El Restaurant del Miracle està ubicat al recinte del Santuari del Miracle, concretament el local forma part de la Casa Gran, edifici del Renaixement civil català. La cuina es basa en el producte de proximitat i temporada, els proveïdors són les granges i masies properes al Miracle. Per tant, sempre que els hi és possible, treballen amb producte fresc i ecològic. El restaurant està recentment reformat i adequat, també, com a botiga i cafeteria. Compta amb 3 salons (un dels quals és privat) i té capacitat per a 75 persones. A l’hivern l’edifici s’escalfa amb la caldera de biomassa de recent instal·lació i durant l’estiu es pot gaudir de la terrassa exterior. Hi trobem esmorzars de forquilla i ganivet i dinars amb opció de carta i menú. El carbó d’alzina ecològica ens permet oferir les millors carns i peixos a la brasa. Podreu trobar el menú dels sabors de pagès; on el cuiner recupera plats de la cuina tradicional del territori i compta amb el millor producte local, sobretot ramader, amb carns de conill, pollastres, xai i elaborats del porc. A l’agrobotiga hi podem trobar productes de la comarca, de productors locals que treballen de forma sostenible i amb caràcter social. Ara també, amb ganes d’impulsar el producte local i de proximitat, produeixen carquinyolis i ratafia d’elaboració pròpia. La ratafia està inspirada en la recepta del germà Benet de la comunitat benedictina del Miracle i elaborada amb nous i herbes del Santuari.

Taller de ceràmica artesanal

Nom de la iniciativa: Restaurant El Miracle Adreça: Santuari del Miracle (Riner) Telèfon: 973107334 Telèfon: 646642137 Taller de ceràmica artesanal

Taller de ceràmica artesanal

Mail: reserves@elmiracle.cat Web: www.santuarielmiracle.cat

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ACTUALITAT Nova botiga a Solsona-Toleràncies El dia 15 de setembre Toleràncies va inaugurar una nova botiga a Solsona, al Passeig de Sant Antoni Maria Claret, 15. Tolerències neix l’any 2015 amb la voluntat d’atendre a la població amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, especialment de les zones rurals de Catalunya. Després de diversos anys dins d’un food truck que recorria pobles i poblets, la Laia Espasa, de Toleràncies, decideix d’establir-se en una botiga a Solsona i finalitzar l’etapa de la food truck. La nova botiga de Toleràncies disposa d’una sala que correspon pròpiament a la botiga, i d’una aula de cuina des d’on s’ofereixen tallers, cursos i degustacions.

Molsa COOP: cooperativa de botigues Amb l’obertura de la nova botiga Toleràncies passa a ser sòcia de la cooperativa de botigues Molsa COOP. Sota el nom de Molsa- Toleràncies aquesta és la catorzena botiga que la cooperativa obra a Catalunya, i la primera a les terres de Lleida. És la primera botiga Molsa especialitzada en intoleràncies i al·lèrgies. Molsa és una cooperativa de serveis formada per negocis petits de venda responsable i ecològica de producte alimentari, suplements alimentaris, cosmètica i teràpies naturals. Les botigues que en formen part comparteixen nom, però no propietat.

La inauguració del nou establiment va anar acompanyada de música en directa i de la degustació de diversos productes.

Inauguració de la botiga Tolerancies a Solsona

Properament, punt de venda de fruita i verdura ecològica Pròximament Toleràncies té previst de fer reformes i ampliar la part de botiga pròpiament dita per poder incloure la venda de fruita i verdura ecològica. Punt d’informació Territori de Masies Amb la nova botiga Territori de Masies amplia la xarxa de punts de referència i d’informació al territori. A Solsona, conjuntament amb dPagès, la Botigueta de Riuverd i el Càmping el Solsonès.

Inauguració de la botiga Tolerancies a Solsona

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

ACTUALITAT La cistella ecològica de Claret, fa territori amb productes del territori Enguany al Parc de les Olors de Claret, que obrirà les portes definitivament, presenta la seva Cistella ecològica plena de productes de temporada criats amb l’amor més gran cap a la natura, respectant-la i al seu ritme. Les cistelles es podran adquirir a mitjans de primavera, quan l’hort estigui en ple rendiment. Constarà de 4 mides, la petita, la mitjana, la gran i la lliure, tu tries on podràs demanar els productes que hi ha disponibles i triar-los, així, no tens excusa d’”això no m’agrada”. Els preus aniran des dels 10 € fins als 20 €. També les podràs modificar al teu gust depenent de la setmana i el que vulguis cuinar, si tens amics o família a casa, un regal que vols fer...

Per a mes informació 659514804 – claret@parcdelesolors.com Si vols xafardejar el que fem cada dia, mira el nostre instagram @parcdelesolorsdeclaret

Es podran recollir setmanalment, quinzenalment o un cop al mes, això a lliure elecció i la podràs recollir al mateix parc a l’agrobotiga o si es troba dins el Territori de Masies i voltants, li podem portar a casa. En especial restaurants i cases rurals, si és el teu cas i estàs pensant a destacar de la resta, parlem, podem plantar productes exclusius per tu, aquella varietat que no trobes al mercat i podràs tenir cada setmana la verdura fresca als plats. També tenim plantes silvestres, que estan en plena recuperació a la cuina, on tornen els sabors d’abans, i que per molta gent, són sabors nous com la malva, calèndula, cebollí, alfàbrega, verdolaga, fonoll... També tenim infusions artesanes, aquelles infusions a oferir als clients o per tenir a casa que quan fas el primer tast per mirar si encara crema, el seu gust et porta al paradís. Mirem al futur, per tancar el cicle al parc i fer el nostre propi abono per la terra, posarem gallines ponedores en llibertat, si estàs interessat en adquirir els ous cada setmana apuntat, així posarem les gallines que toquen i no en tirarem cap!

ACOMPANYA EL VOSTRE COS AMB VERDURES, FRUITES, MELMELADES, OUS ... ECOLÒGICS I DE TEMPORADA, FEM TERRITORI!

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

ACTUALITAT El Grup Natura del Solsonès impulsa un comunicat conjunt per demanar la regulació de l’accés als rius de la comarca El comunicat és firmat conjuntament amb l’associació Territori de Masies, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Arada i el Castell de Ceuró. En ell es demana una regulació de l’accés a rius i rieres del Solsonès per prevenir la situació de desbordament de gent i usos inadequats que es troben en l’actualitat. Segons el Grup Natura del Solsonès de no existir una regulació imminent, diversos punts

de la comarca poden entrar en un estat de degradació amb impactes irreversibles, amb la degradació d’hàbitats, pèrdua de biodiversitat i de la qualitat de l’aigua o cabal ecològic. Recentment el projecte Biosol, en el qual participa el Grup Natura del Solsonès, ha detectat la desaparició d’espècies com la rata d’aigua o el corriol petit a la ribera Salada,

l’aigua d’Ora i el Cardener, entre altres impactes com la davallada de població d’espiadimonis o d’orquídies. En el comunicat les sis entitats sol·liciten que el 2019 es creïn taules de treball per abordar la problemàtica, i ofereixen la seva col·laboració a les administracions locals per afrontar aquesta realitat.

El Riu Negre

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

ACTUALITAT S’inicia una campanya per a mantenir les esteles i menhirs del Solsonès al seu lloc originari La tardor de 2018, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha endegat el projecte “Gegants Immortals”, iniciat ja fa temps, que té per objecte retirar les esteles-menhir del territori per tal de procedir a la seva restauració, estudi i custòdia en un mateix espai tancat. La majoria de les esteles ja han estat tretes dels seus emplaçaments mil·lenaris i actualment es troben, per al seu estudi, a la Casa Gran del Miracle, on es preveu fer un espai museïtzat. Davant del temor que aquestes peces tretes del seu indret original no siguin retornades a la seva ubicació inicial, prop de 500 persones signen un manifest de la plataforma Change sol·licitant el seu retorn a territori. Els sotasignats valoren molt positivament l’interès i la dignificació d’aquest patrimoni a través de l’estudi, però creuen que la millor manera de conservar-les i dignificar-les és mantenir-les al seu indret original, on guarden una estreta relació amb l’entorn i alhora els atorga context per poder-les estudiar i entendre en la seva globalitat. Encara que tombades o lleugerament desplaçades, les esteles recordaven la trama d’un espai geogràfic sagrat, testimonis tangibles que ens permetien interpretar unes determinades cosmovisions, creences o tradicions en una inalterada relació íntima entre la natura, l’espiritualitat i el patrimoni.

Dólmen de la vila de la Gola dels Bous

Per tot això, des de la Plataforma NaturaLitat (Natura i Espiritualitat ) proposen: 1 - Que es reconsideri el projecte per tal que els elements megalítics tornin als seus emplaçaments originaris, retornant els monuments allà on pertanyen, i que es dignifiquin els seus entorns, per mostrar a la societat la seva funció dins d’un paisatge sagrat que s’ha mantingut des del Neolític fins al segle XXI. Que sigui al Museu o bé a la Casa Gran del Miracle on es puguin conèixer a través de rèpliques, maquetes o fotografies, i no a l’inrevés, contextualitzats en el seu patrimoni arqueològic i paisatgístic paral·lel, acompanyades d’explicacions, amb un llenguatge atractiu i entenedor, que ajudin a comprendre la visió del món dels nostres avantpassats i els vincles que tenien amb la natura, a partir de les recerques realitzades. 2 - Promoure, a més de l’estudi arqueològic dels objectes, l’estudi de la funció energètica d’aquestes esteles-menhir en el territori, i del seu enclavament originari, correcte i ben orientat, no només com a patrimoni històric, cultural i ancestral en relació amb el paisatge sinó com a part viva i activa d’un territori que havia estat santificat per mitjà de la seva presència. 3 - Que es puguin oferir diverses possibilitats d’itineraris, guiatges i recuperació de camins per tal de poder conèixer aquests elements en el territori d’una manera respectuosa, que ens apropi a la història, a la natura i als seus valors espirituals, que ajudi a comprendre i respectar aquells elements de continuïtat cultural que ens han pervingut de civilitzacions pretèrites.

Dólmen Colletdesu

El Solsonès és una terra rica en paisatge arqueològic, i especialment en jaciments del Neolític i l’edat del Bronze. A més de cistes, galeries, menhirs o llocs d’hàbitat, al sud de la comarca han pervingut un seguit d’esteles, algunes d’elles amb restes de gravats a la seva superfície, seguint camins ramaders d’origen prehistòric i en relació amb altres elements megalítics, que confluïen tots ells al punt culminant de la serra del Miracle. Des de la seva col·locació en indrets curosament escollits fa segles, molts d’aquests elements han estat alterats, però en la seva majoria no han perdut el seu caràcter en el paisatge; la majoria de menhirs assenyalen encara límits de termes de propietats o comunals, hi ha galeries sepulcrals que es van mig desmuntar per a fer-ne necròpolis paral·leles, o alguns elements tenen llegendes associades que protegeixen el seu caràcter sagrat. Amb la pèrdua dels camins ramaders i la industrialització del camp, al segle XX alguns d’aquests elements neolítics han estat desplaçats de les seves ubicacions originals per a facilitar el pas de maquinària agrícola, en un procés paral·lel al desconeixement o la desídia envers el patrimoni que ha patit la comarca i el país.

AL DIA - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - PAISATGE - VIURE-HI I VIURE’N - ACTUALITAT - PUBLICACIONS

PUBLICACIONS El llevat de la vida. De Pep Divins, Llobera

El llevat de la vida. Recull d’aforismes lacònics i profunds, és la tercera obra de Pep Divins, pastor i poeta. L’autor, natural de Llobera, ha deixat madurar les idees que per a ell integren la llavor de la vida amb la dedicació i parsimònia de qui guarda el ramat. La recaptació de la venda de tots els llibres es destinarà a l’associació Amisol, una entitat amb qui Divins se sent molt solidari per la seva condició d’albí.

Amb samfaina o sense De Josep Anton Vilalta, Torà.

Amb Samfaina o sense. Novel·la de ficció del toranès Josep Anton Viltalta, publicada per Voliana edicions. 1950. Coincidint amb la visita del bisbe a una masia del sud del Solsonès, un seguit d’errors i confusions dona el tret de sortida a una persecució a mort pels boscos de la comarca. El mosso de la casa no sap on fugir ni és conscient dels secrets que tragina. Només està segur de que l’amo l’empaita escopeta en mà ben decidit a pelar-lo.

mica bèstia, una mica negra i bastant porca— que furga en la misèria i clava els ullals en la hipocresia d’una època en que la pau era una mentida més.

El seu perseguidor no és l’únic que té set de venjança. En un petit poble a ponent de la Vall del Llobregós velles rancúnies veïnals, revifades per una guerra recent, han posat un pagès al punt de mira d’un cacic local. Amb tanta ànsia per matar escampada pel país per força ha de córrer la sang. Qui matarà qui i per què? El lector haurà de descobrir-ho sol, seguint la successió de fets i els records dels que se’n van sortir com bonament van poder, sense l’ajuda de cap investigador, que els picolos que surten a la història altra feina tenen. Assassinats, negocis bruts i secrets inconfessables que s’arrosseguen fins als nostres dies per les pàgines d’una novel·la senglar —una

Una novel·la d’escriptura perfecta i ritme implacable que mostra amb agudesa i sense embuts les misèries de l’ordre establert.

PUBLICACIONS - ACTUALITAT - VIURE-HI I VIURE’N - PAISATGE - MANERES DE FER - L’ENTREVISTA - RECONÈIXER - AL DIA

PUBLICACIONS Butlletins “Cicle de xerrades sobre l’Economia Social i Solidària” El projecte ACTUA- Fem coses al Baix Solsonès, aquesta tardor ha organitzat un cicle de xerrades per difondre l’economia social i solidària i donar a conèixer les iniciatives del Solsonès que la practiquen. Per a cada xerrada s’edita un butlletí que ens introdueix a l’economia social i soli-

dària i desenvolupa tema concret (energies renovables, turisme sostenible, gestió de cures i artesania i oficis). Als diferents butlletins s’hi pot trobar informació sobre què és l’Economia Social i Solidària (ESS), què és el cooperativisme, quins tipus de cooperatives existeixen, i recursos

de suport per a la constitució, administració i gestió. Les publicacions poden descarregar-se al web del projecte: actua.larada.net

El butlletí que teniu a les mans pretén ser una eina del territori i pel territori. Des d’ell volem difondre les diferents activitats i avenços que es fan des del projecte ‘Territori de Masies’ als veïns i veïnes i a les persones amb algun lligam amb el Baix Solsonès. De caràcter semestral, acull també un espai d’actualitat i coneixement dels nostres pobles i maneres de fer.

Territori de Masies és una iniciativa popular, actualment constituïda en associació, formada per veïns, entitats, associacions del Baix Solsonès des de la qual coordinem i impulsem activitats i serveis que potenciïn el nostre paisatge i formes de fer.

Edició i redacció: L’ARADA SCCL

Si vols col·laborar amb nosaltres, contacta’ns a informacio@territoridemasies.cat o al 693 05 44 37

Territori de Masies és un projecte obert.

TERRITORI DE MASIES ÉS UN PROJECTE OBERT. SI HI VOLS COL·LABORAR AMB NOSALTRES CONTACTA’NS A: informacio@territoridemasies.cat 693 05 44 37

AGENDA - - - DESEMBRE 2018 - - -

- - - MARÇ 2019 - - -

Fira del Tió de Solsona 8 de desembre

Fira del Trumfo i la Tòfona i Festa del Vi de Solsona 9 i 10 de març

Fira Santa Llúcia de Navès 9 de desembre

- - - ABRIL 2019 - - -

Pessebre Vivent d’Ardèvol 23, 26 i 30 de desembre

SOLXICSONA (Solsona) 6 i 7 d’abril

- - - GENER 2019 - - -

Fira de la Mel al Miracle 7 d’Abril

Pessebre Vivent d’Ardèvol 1, 12 i 13 de desembre Festa de Sant Antoni a Solsona 19 i 20 de gener - - - FEBRER 2019 - - -

Ecofira de Calaf 14 d’Abril Mercadal de Torà 19 d’Abril Caramelles a diferents municipis 21 i 22 d’abril

El brut i la bruta a Torà 22, 23 i 24 de febrer

- - - MAIG 2019 - - Carnaval de Solsona Del 28 de febrer al 6 de març Consultar programa d’actes a: carnavalsolsona.com

Contacte: informacio@territoridemasies.cat 693 05 44 37 territoridemasies.cat

Disseny i edició: L’ARADA, CREATIVITAT SOCIAL Iniciativa emmmarcada en el Projecte ACTUA. actua.larada.net

Fira Sant Ponç de Prades 5 de maig

Volta al Solsonès (Solsona) 4 i 5 de maig Fira de Sant Isidre de Solsona Fira de Masies + Sostenibles 10, 11 i 12 de maig Caminada popular de Solsona Fira del Caçador de Solsona 19 de maig Fira de Productes Artesans de Pinós 26 de maig Festa de les Flors a Salo Últim diumenge de maig Cicle de concerts Espurnes Barroques Maig – Juny (dates a determinar) - - - JUNY 2019 - - Corpus de Solsona 22 i 23 de juny