L’esquerda salarial de les futbolistes professionals

Desigualtat en el futbol femení

El món de l’esport femení en general, i el futbol en particular, per diverses raons segueix mantenint una esquerda salarial entre homes i dones. Una d’aquestes raons és la mancança d’inversió per part dels patrocinadors més importants, que fins fa poc no han començat a invertir en aquest esport. Arreu del món, s’han dut a terme diverses mobilitzacions per tal de posar punt i final a aquest problema discriminatori.

Segons ha informat la CCMA, la centrecampista danesa del Chelsea Pernille Harder ha estat el fitxatge més car de la història del futbol femení: l’equip anglès va pagar 350.000 euros al Wolfsburg l’estiu passat. A anys llum del que va pagar el PSG al Barça per Neymar, l’operació més cara de la història: 222 milions d’euros.

Si ens fixem en el salari, la futbolista més ben pagada és Carli Lloyd, migcampista americana dels Sky Blue de la lliga dels Estats Units. Al 2019 va signar un contracte de 518.000 dòlars -uns 426.000 euros-, segons la revista Insider. Leo Messi, el davanter blaugrana, és el futbolista més ben pagat del món, amb un salari d’uns 71 milions d’euros. Són 165 vegades més. I aquí no es tenen en compte els ingressos per publicitat i drets d’imatge.

La gran assignatura pendent

la gran assignatura pendent. Això vol dir eliminar l’esquerda salarial i garantir les mateixes condicions d’infraestructures, equipament o mitjans per entrenar. La discriminació de les dones en el món de l’esport les obliga a compaginar aquesta activitat amb altres feines per poder viure i, en gran part, a retirar-se. Cristina Giménez era una promesa del futbol femení. Jugava al Barça, a la selecció catalana i a l’espanyola. Una carrera professional prometedora... si no fos perquè era dona. S’havia de pagar fins i tot les botes.

Després de lluites i vagues, a Espanya ara les futbolistes tenen un conveni col·lectiu que estableix un salari mínim de 12.000 euros (en el cas masculí és de 155.000 euros). Un camí llarg i amb sacrificis que s’ha repetit en altres llocs. La millor futbolista del món, la noruega Ada Hegerberg, fins i tot va renunciar a jugar l’últim Mundial com a protesta. Un altre camp de batallà és la publicitat. El patrocini esportiu femení, tot i haver crescut notablement, suposa l’1% del total. Entre els 100 noms d’esportistes més ben pagats del món el 2020 que publica la revista Forbes només hi ha dues dones, les tenistes Naomi Osaka i Serena Williams. Els quatre grans tornejos de tenis tenen equiparats els premis masculí i femení, però són una excepció en el món de l’esport.

L’esquerda salarial de les futbolistes

femení, més enllà del món masclista que l’envolta i amb el qual ha de conviure, és la falta d’inversió dels patrocinadors. Com les empreses no han començat a invertir i patrocinar-ho fins a aquests últims anys, el retard que acumula és molt gran. No és fins ara que les organitzacions s’han adonat que el futbol femení és un diamant en brut sense explotar i en el qual han començat a invertir. És per això que, a Espanya, en els últims anys s’ha començat a apostar per ell. Per exemple, Iberdrola és el patrocinador oficial de la Primera Divisió femenina des de 2016, i també SEAT va patrocinar la selecció femenina absoluta en el Mundial de França de 2019. De mica en mica, es va posant fil a l’agulla.

La Covid permet al poble més austral del món retornar als seus orígens

Els yagan, un grup ètnic que habita des de fa més de 7000 anys a la població xilena de Puerto Williams, la més austral del planeta, estan traient profit de la pandèmia. El confinament els ha permès impulsar de nou la seva artesania tradicional i a ensenyar la seva llengua als més joves, segons recull en un estudi elaborat pel Centre d’Investigació en Dinàmiques d’Ecosistemes Marins d’Altes Latituds.

La pandèmia

Puerto Williams és un municipi xilè d’uns 2000 habitants situat a l’illa de Navarino, a prop del cap d’Hornos. Tot i la llunyania, el primer cas de COVID-19 es va declarar el 19 de març del 2020 i va obligar a confinar la població i a cessar moltes activitats. De seguit la comunitat yagan va emetre un comunicat en què recordava que molts dels seus avantpassats van morir per malalties portades pels europeus i temien que amb la nova pandèmia la història es pogués tornar a repetir. Com que no disposaven d’infraestructura mèdica per afrontar la crisi sanitària demanaven el tancament total de l’illa, la quarantena obligatòria, mesures econòmiques i sanitàries i garantir el subministrament d’aliments.

Els yagan han recuperat costums ancestrals, promouen la seva artesania i ensenyen la llengua als joves perquè no es perdi i desaparegui.

Oportunitat

Aquest greu inconvenient, amb l’aïllament durant mesos de l’illa, ha transformat radicalment la vida dels yagan que han retornat als seus orígens recuperant costums ancestrals, promovent la seva artesania i ensenyant la llengua als joves perquè no se’ls parlava per evitar discriminació a l’escola. Ara treballen en un diccionari i un manual per poder-la divulgar i que no es perdi.

La Torre De Barcelona

EN AQUESTA VIDA SEMPRE HI HA EL MILLOR. I DESPRÉS TOTS ELS DEMÉS.

“Jo sempre he sabut escollir bé”

OR RELLOTGES DIAMANTS

NÚM. 1 A CATALUNYA 30 ANYS DE TRAJECTÒRIA LES MILLORS TAXACIONS

BARCELONA - 93 487 87 49 - C. València, 308 C. Muntaner, 332 - Trav. de les Corts, 289 - C. París, 135 - Pg. Fabra i Puig, 97 C. Calvet, 9 - Av. Meridiana, 340