La veu dels moviments socials de la comarca | laveudelhortanord@gmail.com
Revista quadrimestral | Núm. 5 | Desembre 2016 | 1,20 ecos
ENCONTRE. Trobada d’Escoles en valencià celebrada al Puig, el 17 d’abril de 2016.
Escola valenciana avança La coordinadora pel valencià ha presentat un esborrany pel plurilingüisme
PÀGINA 03
Un any després del canvi de govern no hem canviat tant PÀGINES 04 i 05
El Bassot porta 23 anys lluitant per la nostra cultura
La batalla per evitar El Model de Cessió la urbanització de d’Ús aposta pel l’Horta continua dret a l’habitatge
La pilota està viva en la nostra comarca, també la femenina
PÀGINA 12
PÀGINA 06
PÀGINA 09
PÀGINA 07
02 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016
EDITORIAL
Analitzem la realitat comarcal Ja està al carrer el número 5 de La Veu de l’Horta Nord, la publicació dels associacions, col·lectius i organitzacions de la nostra comarca, que lluiten en diversos àmbits: defensar la llengua i la cultura, protegir el patrimoni i el paisatge, organitzar-se pels drets socials... I en aquest, les col·laboracions ha augmentat, hem diversificat una mica els temes i tenim articles de gran profunditat i anàlisi. En base a la preocupació pel territori on vivim, us presentem les ressenyes de tres obres -dos llibres i un audiovisual- que analitzen els problemes de l’Horta i les lluites que s’han desenvolupat per a protegir-la. Imprescindible la seua lectura i visionat.
També sobre aquest espai ens parla la plana feta per l’organització Per l’Horta en la que alerten sobre el perill que eixa espassa de Damocles anomenada urbanisme manté sobre la comarca, perquè el nou govern progressista no blinda la seua protecció per al futur i deixa la porta oberta a les empreses constructores. També eixe govern autonòmic nascut del Pacte del Botànic és analitzat per Endavant on es critica el seu dèficit de progressisme, les paradoxes del seu govern i la covardia a l’hora d’afrontar la solució a determinats problemes. Continuant a l’àmbit polític, les organitzacions municipalistes A.mun de Montcada i Totes amb Burjassot informen de la seua tasca als ajuntaments mostrant els problemes i les limitacions que la lluita institucional els imposa. A Burjassot, ca Bassot recorda el músic Vicent Pastor, recentment traspassat, qui amb el seu acordió i el seu somriure ens ha fet dansar moltes vegades a les places dels
nostres pobles amb el grup Tres Fan Ball. Per eixos poblets i els camps que els envolten discorre el passeig en bici, que ha volgut abraçar la zona més hortícola de la comarca: del turonet de Godella a la platja de Roca i del barranc del Carraixet a l’ermita de Vera. Escola Valenciana ens informa del repte que suposa el nou decret autonòmic de plurilingüisme incidint en els desafiaments i incoherències que inclou; i ens convida a la pròxima Trobada de la comarca en Albalat del Sorells. Amb l’escola i l’educació té relació la importància de les dones en la pilota valenciana de la comarca, la qual mostrem amb l’entrevista al Club de Pilota Valenciana Carraixet de Tavernes Blanques. En definitiva, i com hem dit en editorials anteriors, volem donar la veu a les organitzacions i col·lectius més propers a nosaltres i que altres mitjans obvien. Totes tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu. Escriviu-nos, participeu-hi. Fem comarca.
Quan acabes de llegir La Veu de l’Horta Nord, difon-la, reutilitza-la i comparteix-la. Dóna-la al teu veí o a la teua veïna, al teu company o la teua companya de treball, a qui tu vulgues... Passa La Veu!!
L’Associació de Veïns i Veïnes Carraixet d’Almàssera us convida a la presentació d’aquest número de La Veu de l’Horta Nord. Tindrà lloc el divendres 2 de desembre a les 19:00 h en la sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Almàssera.
!
!
!
!
COL·LECTIUS QUE FAN POSSIBLE LA VEU DE L’HORTA NORD Assemblea Municipalista de Burjassot (AMB), Alternativa Municipalista d’Unitat Popular de Montcada (A.mun), L’Ateneu de Montcada, Coordinadora Obrera SindicalCOS Horta, Endavant-OSAN Comité Horta Nord, Sistema
d’Intercanvi Local-SIL Meliana, Associació Cultural Bassot, Escola Valenciana Horta Nord, Colla dimonis de Massalfassar, Per l’horta Alboraia, Associació cívica i cultural Àgora de Tavernes Blanques.
LLOCS ON POTS TROBAR LA VEU DE L’HORTA NORD L’Ateneu Av. Germanies 21 baix (Montcada) L’Atzucac Carrer Major, 14 (Montcada) L’Antull Av. Mediterrània, 5 (Montcada) Café l’Infern Plaça de l’església 11 (Massalfassar)
Dimonis de l’Avern C. Pintor Peris Aragó, 11 (Alboraia) La Fanecà C. Juli Just, 42 (Alboraia) Ca Bassot C/ Pablo Iglesias 49 (Burjassot) I ara pots trobar-nos també al Facebook!
Tirada: 500 exemplars | Impressió: Gràfiques Roymar (Burjassot) | Disseny: www.teresadiaz.com
Desembre 2016 | Núm. 5 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 03
COORDINADORA PEL VALENCIÀHORTA NORD
Els motors ja estan en marxa. Tornem de les vacances d’estiu amb energies renovades i amb molta il·lusió per començar de nou els reptes d’aquest curs 2016-2017. Horta NordCoordinadora pel valencià som una entitat d’Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, que ens dediquem a promoure i a desenvolupar tasques que garantisquen una Escola Pública, en Valencià i de Qualitat. Enguany encetem el curs amb molts objectius per davant. Per una banda la Conselleria d’Educació acaba de presentar un esborrany de Decret de Plurilingüisme polèmic i controvertit. Aquest esborrany proposa modificar les tradicionals línies en castellà o en valencià per un Programa Plurilingüe Dinàmic concretat en sis itineraris lingüístics diferents anomenats nivell bàsic 1 i bàsic 2, nivell intermedi 1 i intermedi 2, i nivell avançat 1 i avançat 2. La proposta està associada al MERC (Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües) i tracta d’una manera integral l’aprenentatge de llengües fent present la diversitat de llengües en el procés educatiu valencià “amb la distribució de temps, continguts i nivells de complexitat que escaiguen en cada context”. Aquest plantejament allunya la proposta de la immersió lingüística, cosa que posa en dubte que l’alumnat a l’acabar la seua escolaritat siga realment competent en les dues llengües oficials: el valencià i el castellà. Des de sindicats, entitats i col·lectius s’ha criticat la proposta, i en aquest sentit Escola Valenciana també hem definit una sèrie de millores per enriquir
CINC ANYS DE TROBADA MUSICAL Celebrada al Puig, el 15 d’abril de 2016.
Després de l’estiu, tornem a la feina
Són molts els objectius que tenim per davant enguany Perseguim que tot l’alumnat del País Valencià siga realment bilingüe l’esborrany. Pensem que aquestes esmenes que desenvolupem són necessàries per tal de garantir que tot l’alumnat del País Valencià siga veritablement plurilingüe, amb idèntica competència del valencià i del castellà, i un domini acceptable de l’anglés. Entre les diferents mesures que hem presentat, explicarem dues: La reducció del nombre de nivells i l’avançament del calendari d’implantació. Pel que fa a la primera mesura, creiem convenient suprimir els dos nivells bàsics, ja que considerem que aquests no responen a l’objectiu de formar un alumnat realment plurilingüe. A la vegada el nivell intermedi 1 només s’hauria de mantenir en casos molt
excepcionals i de manera provisional. Per tant la nostra proposta es basa en començar aquest programa plurilingüe dinàmic en el nivell intermedi 2 i aconseguir que tot l’alumnat al finalitzar la primària assolisca el nivell avançat 1, el qual garanteix tenir el mateix domini de les dues llengües oficials. Així la confluència dels itineraris hauria de produir-se a 1r. ESO i en aquesta línia els centres educatius deurien dissenyar el seu camí per a assolir l’esmentat nivell avançat 1. El nou decret també estableix la capacitat dels centres docents d’acreditar les competències lingüístiques dels alumnes en valencià i anglés en els nivells intermedis i avançats. D’aquesta manera bona part de l’alumnat tindrà títols en llengües sense haver d’examinar-se a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià o a les escoles oficials d’idiomes.
L’altra mesura afecta al calendari d’aplicació. Segons l’esborrany hauran de passar 4 anys perquè el programa arribe a 6è de primària, i 8 anys per a què estiga establert a Batxillerat i cicles formatius. La nostra proposta és agilitzar aquesta implantació de manera que el curs vinent 20172018 el programa escollit per cada centre es puga implementar en Educació Infantil i Primària, i en els propers 3 anys arribar a Batxillerat i cicles formatius. A la vegada creiem que les actuals línies en valencià haurien de passar directament al nivell avançat 1, i les línies en castellà haurien de passar al nivell intermedi 2. Només les zones castellanoparlants, que partiren d’un nivell inferior de valencià, s’haurien d’associar al nivell intermedi, i deurien rebre més recursos per assolir els mateixos objectius que la resta. Per altra banda enguany celebrarem la XXX Trobada d’Escoles en Valencià a
ELECTRO SEPÚLVEDA
LA TEUA TENDA D’ELECTRODOMÈSTICS
C/ Secretari Molins, 13 · 46113 Montcada · 961 300 074 electrosepulveda@milar.es · http://www.electrosepulveda.com
Carrer Major, 14 | 46113 Montcada | 601 097 482
Albalat dels Sorells, el diumenge 2 d’abril de 2017. Com sempre la Coordinadora participarem activament de l’organització i la coordinació de les diferents activitats relacionades amb la Trobada, juntament amb desenes de mestres i famílies que desinteressadament fan que aquestes tasques esdevinguen un èxit. Entre aquestes activitats destaquen el Premi Sambori i la Trobada Musical. Un Premi Sambori que arriba a la seua 19a. edició, i que continua més viu que mai promovent i difonent l’ús literari del valencià dins l’àmbit escolar. Enguany, la Trobada Musical compleix 5 anys i des dels seus inicis ha mantingut l’objectiu ferm d’aplegar diferents escoles de la comarca per compartir peces musicals variades de la nostra cultura com balls i danses populars, cançons tradicionals o creacions més modernes. De segur que tindrem un gran nombre de centres educatius participants.I hem de sumar tots els actes pretrobada que es concretaran al llarg de l’any i que tindran lloc l’última setmana de març. Des de la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord tenim ben clar que el canvi social comença al sistema educatiu, així treballarem de valent per aconseguir una escola pròpia del segle XXI, on la inclusió, el plurilingüisme, la innovació i la interculturalitat siguen fets, i no desitjos. A més a més lluitarem, com hem fet en els darrers 15 anys, per una escola valenciana, veritablement democràtica i al servei del bé comú. Us encoratgem a vosaltres... famílies, mestres i alumnes, a continuar fent feina, a continuar participant i a continuar implicantvos en el treball col·lectiu. Sense vosaltres res no seria possible. Vosaltres sou els imprescindibles, vosaltres sou Escola Valenciana. Moltes gràcies per tot i endavant!
04 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016
El País Valencià en l’atzucac
MANIFESTACIÓ. Una pancarta d’Endavant contra les retallades socials i laborals.
El canvi de govern de maig de 2015 va deixar en el passat més de vint anys d’hegemonia reaccionària i corrupta del PP endavant-osan comité horta nord
Ja fa més d’un any del canvi de govern al País Valencià -maig de 2015- quan el PP va perdre la majoria d’institucions -ajuntaments i Generalitat-, i fou aleshores quan es va produir l’arribada de les forces progressistes encapçalades pel PSOE, Compromís i Podemos. Darrere quedaven més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques reaccionàries, caciquisme i corrupció, espanyolisme ranci i destrucció del territori... Semblava que s’obria pas a un nou cicle. Tanmateix, un any i escaig més tard, sembla que el PP ha tornat a recuperar una hegemonia que havia perdut. Què ha succeït? El panorama deixat pel PP en perdre les principals institucions del País Valencià era desolador, però el pitjor és que ara mateix no és molt millor, perquè la crisi que viu el País Valencià -com la resta dels Països Catalans- no és conjuntural, sinó estructural. No són només els anys de crisi des que esclatà la bombolla immobiliària, no són només els anys de govern del PP, sinó que la crisi és molt més profunda, arrelada a les pròpies dinàmiques del capitalisme, i la inserció a l’estat espanyol i a la Unió Europea. Fem-hi una ullada! Si ens centrem en la situació econòmica del País Valencià, continua exactament igual. No hi ha canvis substancials en l’agricultura ni en el teixit industrial valencians, i s’agreuja encara més el procés de terciarització econòmic amb el monocultiu del turisme.
EL PACTE DEL BOTÀNIC. La signatura del tripartit entre PSOE, Compromís i Podemos.
Un any després del canvi de govern, el PP torna a ser hegemònic Si ens centrem en la situació econòmica del PV, està igual
D’una altra banda, l’infrafinançament que pateix el País Valencià s’agreuja i la dependència del FLA augmenta. Això suposa, per exemple, que els i les valencianes rebem 1.000 milions d’euros menys a l’any que la resta de comunitats, o que el deute històric assoleix ja els 13.500 milions d’euros. Això suposa, per exemple, que les persones que es troben per sota del llindar de risc de pobresa al País Valencià són 1.000.400, i això suposa que la taxa de risc de pobresa afecta el 20’5% de la població. I sí, s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, com a la resta
de l’estat espanyol, però cal matisar que això és possible a costa de la seua precarització, ja que els contractes temporals més curts (d’una setmana o menys) suposen ja més del 26% del total. Mentre la classe treballadora del País Valencià, així com també la resta de classes populars, s’empobreixen cada vegada més, les grans empreses i els seus accionistes s’enriqueixen encara més. Si hi ha una empresa de matriu valenciana que pot servir d’exemple de com ha augmentat els seus beneficis a costa d’empitjorar les condicions dels seues treballadors i treballadores, eixa és Mercadona, que durant l’any 2015 ha incrementat la seua facturació un 3%, fins als 20.831 milions d’euros, mentre que els seus guanys nets han millorat un 12%, fins als 611 milions d’euros. Sí, l’estat espanyol espolia el País Valencià i la resta dels Països Catalans, però també ens empobreixen les polítiques de les elits i les classes dominants autòctones. I no ens enganyem en dir que cap govern autonòmic té marge per a transformar realment aquesta situació, a tot estirar per a gestionar
una mica millor les engrunes i pal·liar lleugerament la misèria. Cal tenir en compte que el País Valencià és el territori més endeutat de l’estat espanyol, ja que tot i que en termes absoluts és Catalunya amb 72.274 milions, el País Valencià amb els 41.935 milions, té el major nivell d’endeutament sobre el PIB, ja que suposa el 41,3 % del seu PIB. No ens poden fer creure en miracles, i no serà possible controlar el dèficit i quadrar els pressupostos de la Generalitat sense que aquests afecten als serveis socials i al benestar dels valencians i les valencianes. Només en interessos el País Valencià haurà de pagar 306 milions d’euros aquest any pels préstecs del FLA. Cal reconèixer que el País Valencià està intervingut i que els pedaços i els nyaps no solucionaran aquesta situació, només una actitud valenta de desobediència i de mobilització podrà capgirar-la. Fixem-nos ara en les infraestructures al País Valencià. Les nostres comarques continuen invertebrades quant a les comunicacions, i no hi ha cap indici que mostre que açò puga millorar.
Així, en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2016, al Programa de Millora de comunicacions metropolitanes se li adjudiquen zero euros, mentre que a Madrid aniran a parar 127 milions. Si parlem només de la ciutat de València hi ha destinat 1 milió d’euros, mentre que ciutats com Madrid o Màlaga rebran 330 i 180 milions d’euros respectivament. I podríem continuar amb el corredor mediterrani, sobretot el tram entre Castelló de la Plana i Tarragona, que continua bloquejat amb trams d’una única via. Com vol el govern valencià fer front a aquest desficaci? Amb un canvi de govern espanyol que tinga més en compte els interessos del País Valencià? I ara farem una ullada a l’educació. El nou govern valencià, de moment, no ha fet res per capgirar l’actual
Desembre 2016 | Núm. 5 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 05
Dfasdfas fasdfas dfas dfasfd Dfasdfas fasdfas dfas dfasfd
sistema classista de concerts en l’educació, sinó que s’ha limitat a frenar un procés que en les darreres dècades ha augmentat any rere any. I malgrat tot, ha rebut una resposta contundent de la patronal de l’educació privada que no vol veure retallat cap dels seus privilegis. El resultat són de les xifres de fracàs escolar més elevades de l’estat, sols superades per Ceuta, ja que el 37% de l’alumnat de Secundària no assoleix el graduat. Hi ha realment cap intenció d’acabar amb els privilegis de l’escola privada i els seus concerts? Hi ha un pla de xoc per fer de l’educació, a tots els nivells, una prioritat al País Valencià? De moment no n’hem sentit res. I apleguem a les polítiques culturals del nou govern valencià. És clar que les dues dècades de go-
PUZZLE. Països Catalans.
vern del PP van suposar un atac constant, conscient i planificat contra la identitat del País Valencià, per anorrear tot allò que suposa de trets compartits amb la resta dels Països Catalans, sobretot la llengua. La intenció ha estat clara, folkloritzar la nostra cultura, diluir-la dins de la identitat espanyola.
Això va estar possible també pel paper que va jugar l’esquerra espanyola, per la seua inacció i les seues renúncies. Després de més d’un any de govern progressista, continuem sense mitjans de comunicació propis (RTVV), sense la recepció de les emissions en català des d’altres territoris (TV3, IB3...), continuem sense exigir el requisit lingüístic a l’administració pública, continuem amb una educació que no garanteix l’ús ni l’aprenentatge del valencià als diferents nivells educatius... És cert que s’han produït alguns avenços: la derogació de la «llei de senyes», o actes de desgreuges com a les víctimes de l’accident del Metro o a Guillem Agulló. Aquestes qüestions podríem considerar-les de «salut pública», tanmateix en les polítiques de fons
impera una prudència que moltes vegades es percep com a fruit d’una por a la reactivació de l’activisme blaver. Un botó de mostra? Joan Ribó, l’alcalde de València, va doblegar-se davant les amenaces del delegat de govern espanyol per haver retolat els senyals de trànsit de la ciutat només en català. No es tracta, doncs, d’una nova reforma constitucional o del nou encaix del País Valencià en el projecte espanyol, ni tampoc d’aconseguir un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. No volem pindolar les engrunes ni gestionar la misèria. Eixe camí ja s’ha recorregut i ens porta als penya-segat, a l’anorreament i l’anihilació com a poble.
Ara toca denunciar les polítiques d’austeritat, l’empobriment dels treballadors i les treballadores. Ara toca posar fi a la desmobilització al carrer, ara toca recuperar l’organització i la lluita a les aules, als llocs de treball, als barris i pobles... La retòrica i les polítiques del nou govern valencià format pel PSOE, Compromís i Podemos no frenen la depauperació de les classes populars valencianes, sinó que serveixen de matalàs per frenar una resposta més contundent. Ara toca continuar la construcció nacional dels Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al País Valencià. Ara és el moment de compartir la necessitat de la Independència i el Socialisme Feminista com a única via per enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de gènere.
06 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016
La Generalitat Valenciana no deté la urbanització de l’horta
El PATH presentat per l’actual Consell és més proteccionista que el del 2010, però no requalifica ni una fanecada urbanitzable i reserva 3 milions de m2 d’horta per a futures urbanitzacions perquè precisament solen ser les zones més valuoses paisatgísticament, que poden servir per a millorar la transició entre horta i ciutat. Ací és on el PATH no és valent: evita recuperar horta mitjançant la desqualificació de sòl. Són aquestes zones estratègiques a les que el govern valencià hauria de donar una solució i demostrar que realment aposten per un canvi de model urbanístic i econòmic. Parlem de zones com l’Horta de Benimaclet, partides de la Font Baixa i Orba a Alfafar i, és clar, La Punta a València, que es podria recuperar total o parcialment com a corredor verd entre el llit del Túria i el Parc Natural de l’Albufera.
PER L’HORTA
Per l’Horta, després d’estudiar el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), va presentar el passat mes d’octubre al·legacions, en què felicitem al govern valencià per impulsar i donar forma legal amb el present PATH i la futura llei de l’Horta, a la protecció i viabilitat de l’Horta de València. Malgrat tot, no podem deixar d’assenyalar que si bé el present PATH està marcat per les bones intencions, dissortadament les propostes concretes són sovint contràries als objectius que preconitza. Particularment volem assenyalar: És incoherent proclamar un canvi de model econòmic i urbanístic i continuar permetent les requalificacions de sòl no urbanitzable. Aquesta és la crítica més evident al PATH. Diu que vol protegir l’horta per a continuació reconèixer que més de 3 milions de m2 d’eixa mateixa horta resten fora de protecció, ja que queden qualificades com a ‘Zones Rurals Comunes’ (ZRC). Aquesta figura implica que, tot i tractar-se de zones d’horta, poden ser requalificades a urbanitzables, sense cap justificació tècnica o política, per satisfer els desitjos municipals de seguir fent caixa amb el territori. La denominació de ZRC en aquest sentit demostra una voluntat d’ocultar que aquests terrenys queden desprotegits, el projecte de 2010 utilitzava la denominació de ‘Zones de Reserva’ que resultava més honesta en reconèixer que eren terrenys urbanitzables reservats per al futur. La inclusió d’aquestes ZRC desvirtua l’esperit d’aquest projecte en subordinar l’ordenació de tota l’Horta als desitjos urbanitzadors de cada municipi.
PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE L’HORTA (PATH). Al·legacions de Per l’Horta al PATH.
Legalment són els municipis els que deuen adaptar-se a les determinacions del PATH després del procés d’anàlisi i informació i no a l’inrevés. Aquesta precisament és la finalitat, naturalesa i la raó de ser dels PAT. L’actual redacció del PATH i l’avantprojecte de Llei d’Horta deixen obertes les portes a futures urbanitzacions sobre l’horta. Ens sembla especialment greu l’adopció de les figures dels ‘enclavaments’ i ‘sectors’ que apareixen en l’avantprojecte de la futura llei d’horta i es troben recollides al PATH. Aquestes
figures permetrien desqualificar horta protegida pel PATH acollint-se a la seua pretesa degradació, el que obri la possibilitat de futures urbanitzacions sobre horta protegida pel PATH. Per tant, podem afirmar les ZRC, els enclavaments i els sectors són l’autèntic cavall de Troia, que desvirtuen completament l’esperit de la futura llei i del present PATH i per això han de ser eliminats del text. Si realment es pretén un canvi de model, no té sentit qualificar com a urbanitzable més horta. Encara menys en pobles que tenen amples zones urbanitzades i vacants, tot i que no preveuen un creixement demogràfic. Pot
ser que el cas més sagnant es trobe a El Puig, que amb 280.000m2 de sòl urbanitzat vacant encara se li assignen 230.000m2 de ZRC. És incomprensible que el present PATH ignore totes les zones d’hortes que estan en zones urbanitzables, i estan o poden estar en cultiu, que estimem en unes 1.000 ha. En aquest aspecte no fa cap canvi respecte del projecte de PATH del PP (2010) i per tant tampoc recull les nostres al·legacions d’aleshores. No ens sembla honest, no incloure els terrenys d’horta que estan en sòl urbà o urbanitzable,
Sembla que l’actual PATH tampoc s’acaba de creure que l’activitat principal de l’horta ha de ser l’agrícola. Entenem que la Generalitat ha de fer un Pla d’Acció Agrícola que establisca les estratègies específiques en aquest camp. En un context d’incertesa global, les polítiques de sobirania alimentària han de ser prioritàries a escala regional i l’horta de València ha de seguir tenint la funció de rebost de la ciutat. Per contra, el text està ple de referències induint a la terciarització de l’horta. Proposa allotjaments o restaurants sense imposar limitació ni vinculació d’aquests amb l’activitat agrària. El PATH hauria d’imposar un estricte control per a limitar la irrupció de restaurants, orxateries i hotels en aquest entorn, que podrien arruïnar tot el projecte en induir un major trànsit de vehicles motoritzats i expulsant als llauradors i llauradores de les seues cases i terres. Amb el nou govern (PSOECompromís), amb el suport de Podemos, la defensa de l’horta es queda, de moment, en bones intencions, però de forment ni un gra...
Desembre 2016 | Núm. 5 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 07
SISTEMA D’INTERCANVI LOCAL DE MELIANA (Teresa Díaz)
Raül Robert és enginyer industrial i fundador de Cohabitar/Sostre cívic. Al novembre va ser el primer convidat de les II Jornades de Cooperactivisme que organitza el col·lectiu Pásalo de Puçol, baix el títol: Cohabitatge sénior i intergeneracional. En conjunt han sigut unes jornades intenses i enriquidores, com arreplega Pásalo Puzol en el seu balanç, encara que ha baixat la participació. La calitat dels ponents, però, és incontestable i poden veure’s al seu bloc: https:// pasalopuzol.wordpress. com. S’han tractat assumptes tan interessants com el cohousing, les finances ètiques, el mercat social, la informació alternativa o el decreixement. Cohousing Sostre cívic és una cooperativa de cooperatives que promou, assessora, gestiona, busca finançament i duu a terme projectes d’accés a l’habitatge. Les cooperatives de cesió d’ús són una ferramenta al servei de la ciutadania per a garantir el dret a l’habitatge. El seu model de cessió d’ús o model Andel es basa en que la propietat dels inmobles resideix a la cooperativa. Els socis es beneficien d’un ús indefinit i transferible de l’habitatge a canvi d’una entrada inicial retornable i una mensualitat asequible. Països com Dinamarca, Noruega, Suècia, Canadà o els Estats Units apliquen des de fa anys aquest model cooperatiu d’habitatge Raül apuntava en la seua xarrada que s’ha iniciat un camí que done resposta a una necessitat social com és el dret a l’habitatge. Per a consolidar-lo, però, serà precís que els governs trien una visió municipal a llarg termini en lloc de la electoralista què impera actualment. La mateixa entitat és un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge. Permet trobar persones amb les mateixes o complementàries inquietuds i necessi-
PUÇOL.Intervencions de Sostre cívic i Cooperativa Integral catalana sobre cohousing a les II Jornades de Cooperactivisme.
Un model alternatiu d’accés a l’habitatge La cesió d’ús és una ferramenta per a garantir el dret a l’habitatge Altres temes: finances ètiques, decreixement i mercat social
PÚBLIC.Participants en la primera conferència.
tats, a l’hora que conéixer projectes i recursos per desenvolupar-los de manera cooperativa. Aquests col·lectius treballen per a ampliar i aunar les possibilitats de les administracions, del propietaris del sòl i de les persones que en un futur puguen gaudir d’eixe habitatge. Per tant, el contacte amb l’Administració pública és un aspecte clau en el desenvolupament d’aquestes iniciatives. Com funciona? El primer pas és fer un mapa actualitzat de tots els pisos i cases sense ús en un municipi. Per a fer açò es tenen en compte dades del padró, de despeses d’aigua, electricitat... Cas per cas, des de l’administració cal averiguar la situació real de cada espai i provar de dinamitzar tot eixe patrimoni sense ús.
CARTELL de les II Jornades de Cooperactivisme.
El següent pas és informar els propietaris en positiu de les opcions que tenen més enllà de la venda o el lloguer tradicional. En aquest punt, l’administració té un paper molt rellevant per a difondre les bondats del model en el territori. Finalment, els usuaris firmen els contractes amb la cooperativa, què serveix de paraigües jurídic i garantia davant del propietari. Si bé Sostre Cívic és una entitat privada sense ànim de lucre, persegueix arribar a acords també amb l’administració per a la gestió i el dret d’ús de sòl públic per destinar-lo a la construcció o recuperació de cases que donen resposta a les necessitats d’habitatge. Cessió d’ús El seu model es basa en la Cessió d’Ús i, com que no requereix la propietat del sòl, el cost d’accés a l’habitatge es redueix de manera dràstica, avantatge que repercuteix directament en els usuaris. Altres elements que també mantenen baixos els preus són que la cooperativa no té ànim de lucre i, per tant, es paga el preu de cost. Per últim, els professionals que treballen amb la cooperativa, a més a més, presenten uns honoraris ajustats. Finalment, Sostre Cívic es compromet a desenvolupar el model sota el valor de la sostenibilitat tant econòmica i energètica com social. Això vol dir que en cada un dels projectes, es destina una part de l’habitatge a persones sense recursos o amb risc d’exclusió social.
08 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016
A.Mun Montcada es manté en l’oposició A.MUN MONTCADA
Després de setmanes de negociacions per estudiar les possibilitats de formar un nou acord de govern «progresista» a l’Ajuntament de Montcada, finalment Alternativa Municipalista Montcada hem decidit mantenirse com a oposició, per tal de fiscalitzar des de l’esquerra transformadora l’acció d’un govern (PSOE-GuanyemAcord Ciutadà) que fins ara s’ha mostrat continuista i poc transparent. Han estat quatre les reunions que s’han dut a terme per veure si era possible articular una
PARTICIPACIÓ. Es persegueix un aprofundiment democràtic.
nova majoria progressista a l’Ajuntament i que això suposara un canvi per fer polítiques d’esquerres i democràtiques. Des de bon començament, la manca d’autocrítica per part de l’actual d’equip de govern
No es pot abandonar el paper d’oposició crítica
Continuem lluitant MÀRIUS JOSEP FULLANA MILITANT DE LA CUP I DE TOTES AMB BURJASSOT
La candidatura de Totes AMB Burjassot segueix caminant. Al mes de setembre vam celebrar l’any de candidatura. I ho vam celebrar fent una jornada municipalista a la pineda de la Casa de Cultura. En aquesta jornada vam convidar a d’altres candidatures properes com la de A.mun de Montcada o la de Canviem entre Tots de Godella. Vam organitzar un dinar i després vam realitzar una assemblea ciutadana on vam contar la nostra trajectòria al darrer any. Les regidores dels altres pobles ens contaren la seua experiència també en el seu primer any. Vam veure que teníem problemes similars i vam intercanviar experiències. També vam trobar interessant la conveniència de tenir una major relació i impulsar les connexions amb la resta de l’Horta Nord. L’assemblea va comptar amb més d’un centenar d’assistents i la gent va te-
ASSEMBLEA. Jornada municipalista.
nir l’oportunitat de fer propostes d’actuació i de millora del nostre treball. Una altra qüestió interessant són els projectes solidaris que financem a partir dels diners que obtenim del nostre treball a l’ajuntament. Dels 5 SMI que obté el regidor que tenim, dediquem 2 a aquest tipus d’iniciativa. Ja hem assignat una primera convocatòria i estem a punt de traure la segona. Un altre tret que considerem fonamental és la lluita més enllà de la institució. La nostra candidatura no l’entenem sinó com a eina per reforçar el treball al carrer. Així, darrerament hem estat recolzant, entre d’altres, les mobilitzacions en l’ensenyament que al
nostre poble du endavant la Coordinadora d’AMPES. Vam donar suport a la vaga de les famílies i a les mobilitzacions de la comunitat educativa del 26-O contra les revàlides, les retallades i la LOMQE. Totes AMB Burjassot apostem per un nou model social que tinga com a base les persones i no les mercaderies. Per tal d’avançar cap aquest model la lluita en tots els fronts és bàsica. Amb nosaltres participem gent que hem lluitat, lluitem i continuarem lluitant per aquests objectius. Nosaltres oferim aquesta eina al poble treballador, al nostre poble, perquè se sume a la resta d’eines que ens permeten avançar en aquesta construcció.
ha estat una constant. A més, cal recordar que l’actual equip de govern és feble, ja que només compta amb 7 del total de 21 regidores, que ha mantingut una actitud immobilista i tampoc no ha oferit una proposta a partir de la qual poder negociar i treballar. Entenem que no hi ha hagut una voluntat real, sobretot per part del PSOE, per negociar entre iguals, no hi ha hagut una intenció real d’arribar a un pacte plural on estiguera representada la majoria de la població de Montcada. A.Mun Montcada, amb les actuals dues regidores, és conscient que no és imprescindible per a formar una majoria absoluta a l’Ajuntament de Montcada. Tot i això, ha volgut implicar-se per aconseguir una majoria absoluta de govern progressista, sempre i quan aquest canvi suposara que les polítiques municipals que es dugueren a terme
trencaren amb les polítiques d’austeritat imposades des de Brussel·les o Madrid, i que també hi haguera un aprofundiment democràtic en la institució municipal, amb més informació i major participació per part del poble en la presa de decisions. Al capdavall, des d’A. Mun es va valorar que, amb aquests context no hi havia condicions per arribarhi a un acord, i que per tant no es volia caure en l’errada d’aplanar el camí a la dreta, en qualsevol de les seues marques. També es va considerar que no es podia abandonar el paper d’oposició crítica a favor de les classes populars de Montcada. L’actual equip de govern continua amb les polítiques continuistes del PP, i dóna mostres d’incompetència i miopia polítiques. Per aquest camí no ens trobarem...
Un futur escrit Un llibre i un documental analitzen els problemes que pateix l’Horta i en proposen solucions El llibre Un paisaje cultural con futuro incierto (signat per Joan Romero i Miquel Francés) té l’aportació d’investigadors de diverses disciplines tant de les universitats valencianes com de l’estranger. Malgrat l’alt nivell dels articles, de caire econòmic, social, geogràfic, històric, agrícola,... és una obra accessible a un públic mitjanament format. S’hi analitzen els problemes que afecten l’Horta així com possibles solucions: des del foment de l’agricultura biològica, la reconnexió entre ciutat i horta, la necessitat de coordinació entre les administracions locals o que l’administració autonòmica legisle per a protegir-la. Un llibre molt útil i complet. Una única crítica: és inco-
herent que un llibre publicat per la Universitat de València que parla sobre l’Horta no tinga una edició en valencià. El documental (La Huerta a la vuelta de la esquina) realitzat per Vicent Tamarit és la traslació en imatges del que els col·laboradors diuen al llibre. Ací sí tenim la possibilitat de triar la llengua de l’Horta, a més del castellà i l’anglés. Si ho feu canviarà el títol pel de L’Horta al girar el cantó. El film està ben realitzat i seria molt útil en les aules de secundària i en general en la programació cultural dels ajuntaments o col·lectius de la comarca.S’hi poden adquirir conjuntament -o només el dvd- i són imprescindibles per a conéixer i viure l’Horta.
Desembre 2016 | Núm. 5 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 09 Vicent Conejero
Un dels últims clubs en incorporar equips femenins ha sigut el Club de Pilota Valenciana Carraixet de Tavernes Blanques. Des de la seua escola entrenen a xiquetes i xiquets de totes les edats, des de pre-benjamí a seniors. A més el seu poble ha sigut recentment seu de les primeres finals dels XXXV Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana d´One Wall individual, amb la presència de 106 pilotaris de 39 escoles entre elles 8 pertanyents a pobles de l’Horta Nord: Albalat dels Sorells, Albuixech, Borbotó, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Rafelbunyol i Tavernes Blanques. El seu exemple il·lustra l’estima per la pilota i la pràctica de la paritat. –Què us motivà a crear el club i d’on ve la vostra afició a la pilota? –Els nostres fills, xiquets i xiquetes estaven a l’escola de Pilota de Tavernes Blanques. En aquell moment no estava gens clar la continuïtat de la pilota, doncs l’Ajuntament anava a delegar en els clubs i de pilota no hi havia. Així que l’entrenador, Juan Cuenca, ens va propossar a unes quantes mares fer un Club per assegurar-nos la continuïtat de la pilota i que els nostres fills pogueren quedar-se a Tavernes fent l’esport que els agradava. –S’iniciàreu en el raspall o també en totes les altres modalitats? Per què? –Sols en raspall perquè en aquell moment era el que hi havia i el que podíem entrenar al poble. –Hi havia altres equips femenins a la comarca quan començàreu? –Sí, estava Meliana, Borbotó i Beniparrell. Posteriorment va eixir un grup a Rafelbunyol. –On entreneu i jugueu? –Juguem a raspall, frontó i One Wall tant al carrer artificial que hi ha al Pavelló Municipal com als frontons del Poliesportiu. –Quines coses positives veieu que té el jugar al carrer i quines el jugar a una canxa tancada al poliesportiu? –Cada espai té les seues coses. Obstacles hi ha al dos llocs i cada club està acostumat al seu lloc
ELVIRA LÓPEZ és la Presidenta del Club de Pilota Valenciana Carraixet de Tavernes Blanques. Creat el 2010, entrena xiquets i xiquetes per a competir en tres categories.
«Hi ha jugadors de Pilota que poden viure d’aquest esport i tenim campiones que no» «Ens fa sentir bé contribuïr a la continuïtat de la pilota» d’entrenament. Quan eixim fora trobem més dificultat doncs els trinquests són més grans que el nostre carrer i això es nota. Però juguem igual d’a gust als dos llocs.
–Ha rebut el club alguna ajuda pública o privada? –Sí, de l’Ajuntament de Tavernes Blanques i de la Diputació. També tenim un espónsor des de què vam muntar el Club, Tikatur viatges, de Tavernes Blanques. Ens ha ajudat econòmica i materialment segons les necessitats del club. –Què us aporta la pilota a nivell personal? –Ens agrada practicar aquest esport autòcton, ens
fa sentir bé i sabem que estem contribuïnt des del Club a la continuïtat de la pilota. –Quines propostes faríeu per a fomentar la creació de clubs i equips femenins de pilota valenciana? –Fomentar l’esport de la Pilota als col.legis de Primària, Secundària i Universitats. Integrant-la com una activitat d’educació física prioritària, aportant els materials i subvencionant-los, ensenyar i facilitar als mestres
A l’Horta Nord la pilota valenciana juga en femení plural L’afició a la pilota valenciana a l’Horta Nord és antiga, el que no ho és tant és la presència de la dona en aquest esport. Segons la Federació de Pilota Valenciana per a l’actual temporada “les dones juguen a raspall, One Wall i enguany també a galotxa, tot i que els clubs són els mateixos”. La paritat de sexes però, només es dóna a les primeres edats: “Els xiquets i xiquetes juguen junts en competicions escolars, no
BENIPARRELL. Havent guanyat el torneu de trios, ara continuen lluitant pel de parelles.
havent separació fins que les xiques comencen a jugar campionats autonòmics femenins (a partir dels 12 anys)”. L’existència de clubs
amb equips femenins és ja una realitat, i la nostra comarca pot presumir de ser la que més equips té en el XVIIé campionat autonòmic
les persones adeqüades per poder realitzar l’activitat amb èxit. I després de fer tota aquesta tasca als col. legis, els municipis deuen continuar-la, proporcionant instal·lacions i facilitant els mitjans, perquè nosaltres som un esport minoritari que hem de cuidar. S’ha de fer difusió per part de les institucions públiques: Ajuntament, Conselleria, Diputació i Federació. I conscienciar a la gent que és un esport nostre, dels valencians, amb unes arrels molt antigues que no podem deixar que es perguen i en el que les dones tenen un paper molt important i molt que aportar. Tenim moltes xiques en pilota que juguen de categòria i no se’ls dóna la importància que es mereixen. De fet, hi ha jugadors de Pilota que poden viure d’aquest esport i tenim campiones que no. Cal fer un esport igualitari amb les mateixes condicions per als dos sexes. Però per a això, cal reflexionar...
de raspall per parelles - Trofeu Diputació de València. Dels 35 clubs que hi participen enguany 14 presenten equips femenins, dels quals la comarca de l’Horta n’aporta 6 i en concret l’Horta Nord 4. Meliana és el nombrós amb 5 equips, seguit de Borbotó i Tavernes Blanques amb 3, i Rafelbunyol amb 2. És a dir, l’Horta Nord està entre les primeres en contribució femenina a la pilota valenciana, fruit del treball d’equips, monitores i professores per dur la pilota valenciana a tot el món i treballant per a aconseguir la plena igual entre equips masculins i femenins.
10 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016 Vicent Conejero
El passeig que us propose és una ruta circular que intenta abraçar tota l’Horta Nord passant per llocs emblemàtics. L’eixida la fem des de l’estació de metrovalencia a Almàssera. Seguint el cartell que indica Meliana girem a la dreta i pel camí que conduix cap al barri de Nolla, amb el seu palauet destrossat i l’antiga fàbrica de rajola roja, agafem el carril bici que ens creua en direcció Meliana fins arribar al senyal que indica el poliesportiu. Seguint-la, passem per l’ermita del Crist de la Providència agafant el carril bici que duu fins a Roca. Arribats ací seguim la indicació del pas de bicicletes per baix les vies i una vegada a l’altra banda anem cap a la dreta. No obstant és recomanable en temps de Nadal dirigir-se cap a les cases i visitar el famós Betlem de Roca de la família de Melchor i Conxín juntament amb el restaurant que hi ha enfront, molt recomanable. A l’eixida de Roca hi ha un carril bici que duu a la platja. No passem a l’altra banda però podem pujar el pont i tenir una bona vista de la mar o de l’horta. Seguint per la carretera paral·lela a l’autovia girem a la dreta en la indicació de Meliana sud. Front un espantós edifici empresarial està Vicent Martí venent les seues verdures ecològiques i, passant el túnel, l’alqueria del Magistre convertida en museu de l’orxata. Resulta curiós que en tan poc espai hi hagen tantes activitats econòmiques: agricultura ecològica, agroindústria, museu, hotel... Seguint el camí anirem cap a l’esquerra en la pròxima cruïlla fins el semàfor. Molt de compte ací ja que la carretera que uneix Alboraia amb la platja té molt de trànsit. Agafem direcció de la mar fins la benzinera on eixirem de la via per a entrar en les cases de l’ermita de Sta Bàrbera. Encara que el camí està assenyalat és possible que hàgeu de baixar de la bici per esdevindre una senda. Fent ziga-zagues arribem al Carraixet. Anant cap a la mar creuem el pont
RUTA 4
Un passeig integral per la comarca de l’Horta
Visitem llocs emblemàtics de la platja de Roca a l’ermita de Vera i del turonet de Godella al barranc del Carraixet 1 1. L’ermita dels Peixets. 2. Casa Llopis i el trencadís valencià. 3. Una imatge cada vegada més difícil de veure. 4. L’ermita de Vera. 5. El molí de la sal de Burjassot necessita una intervenció urgent. 6. L’horta reivindicativa a Godella. 7. L’horta creativa a Mirambell. 8. La casa de La Sirena a Benifaraig, patrimoni abandonat
2
FITXA TÈCNICA Almàssera-Meliana-Roca Alboraia-Tavernes BlanquesPoble Nou-BurjassotGodella-Benifaraig-CarpesaMirambell-Cases de Bàrcena-Almàssera Distància: 37 km. Durada: 2,10 hores, a 17 km/h.
3
per arribar a l’ermita dels Peixets. Continuem pel carril bici fins que es separa de la carretera, per la qual anem i travessem per baix l’autovia i per dalt les vies del tren. Quan passem una ermita, girem a l’esquerra i al stop, a l’esquerra, per a tornar a travessar l’autovia i continuar pel camí paral·lel a aquesta que va entrant en l’horta acompanyat
d’una séquia fins la rodona de la que eixim per la dreta. En passar una subestació elèctrica, per la dreta anem a parar a l’ermita de Vera. Des d’allí i pel camí Farinós en direcció Oest arribem al carril bici que, sobre l’antiga via xurra, arriba fins a Puçol. Nosaltres no anem tant lluny. Voregem Alboraia entre caminants, corredors, ciclistes, patinadors i co-
txes en les interseccions. Aneu amb compte. Sense deixar la via travessem el Carraixet i albirarem les dues torres campanar d’Almàssera, cap allí ens dirigim desviant-nos en el creuament de la carretera i agafant a mà esquerra el carril que ens endinsa en el poble passant pel museu de l’Horta. Busquem, al final del carrer, l’església; travessem la
Desembre 2016 | Núm. 5 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 11 5
6
7
8
4
plaça -amb la casa Llopis-, eixim pel carrer València i fent ziga-zagues a dreta i esquerra arribem a una avinguda. Cap a l’Oest arribem a la creu coberta. Travessem el Carraixet i el poble de Tavernes Blanques. I després del primer camp que vegem, girem a mà dreta pel carrer del Racó de l’Anell, acabaet de salvar de la destrució. Seguim el camí de terra
El Racó de l’Anell acaba de salvar-se recentment de la destrucció
Mirambell: Visitar la plaça de l’ermita ens transporta a un altre món
que recte i a l’esquerra ens du a l’entrada de Poble Nou després de vorejar unes alqueries. No travessarem el poble sinó que
hem d’anar pel carrer que vegem a l’altra banda de la corba. Degut al trànsit us recomane seguir fins el tercer semàfor i pegar la volta
allí. Si ja teniu fam podeu acostar-se a Borbotó, el poble següent. Allí, al camí a Massarojos, hi ha un bar on Vicent i la seua gent fan de la cultura de l’esmorzar tot un plaer. El camí que hem agafat és estret i connecta amb el camí vell de Godella que ve de l’alqueria del Pi. Anem direcció Godella però ens desviem per un camí que darrere uns hi-
vernacles travessa unes alqueries, s’estreta tant que esdevé una senda. Quan torna a ser asfalt ens duu, per l’esquerra, al molí de la sal de Burjassot, totalment abandonat i desfet. L’envoltem i agafem el camí del racó de Godella -esquerra- que ens mena fins allí. També s’estretarà i esdevindrà una senda. A l’entrada del poble s’ha de parar al mirador i admirar l’horta. A continuació entrem pel carrer major fins el del matadero -a la dreta passant l’església-. Eixim del poble i ara atenció: camí a la dreta, el següent esquerra i de seguida dreta. Així arribem fins el camí de Borbotó a Massarojos. Cap a aquest anem, però arribant-hi no creuarem el pont sinó que anirem pel barranquet fins el segon camí asfaltat que ens duu a Benifaraig on busquem a l’esquerra eixir al carrer principal per veure la casa de La Sirena, junt a ella per un carrer estret eixim del poble passant pel col·legi fins la creu de ferro on girem a dreta pel camí del calvari fins a Carpesa, la qual circumval·lem per a buscar el pont que, travessant-lo, i pel carrer esquerre passant la rodona ens endinsa en Mirambell. Visitar la plaça de l’ermita ens transporta a un altre món. Eixint pel camí més ample arribem a Bonrepós i pel carrer de l’esquerra travessem el poble eixint per les escoles. Per l’estret camí d’una séquia tombem a la dreta i cap a les cases de Bàrcena. Allí hem de continuar pel camí que hi ha enfront però creueu la carretera de Barcelona pel semàfor, és més segur. Este camí ens introdueix altra vegada en Almàssera per un dels seus racons més bonics. Seguint recte, el camí ens duu fins l’alqueria de Lleida on girem a dreta i, al passar la quadra, a l’esquerra per ca Calina. Uns metres més avant podrem veure una de les dues barraques que queden al poble. El lloc és preciós. Continuem i el camí arriba al carril bici. Cap a l’esquerra anirem fins el penúltim carrer. A mà dreta i després esquerra, travessem les vies i, paral·les a estes, arribem on hem eixit: l’estació d’Almàssera.
12 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 5 | Desembre 2016
ASSOCIACIÓ CULTURAL BASSOT
Enguany fem 23 anys, 23 anys de lluites, reivindicacions i també festa i ball. 23 anys recordant que som un poble amb una cultura i una llengua pròpia: el valencià, la llengua que ens uneix amb molts altres pobles i que sense dubte com totes les llengües del món és un llegat preciós. 23 anys lluitant per la supervivència de l’horta i dels espais naturals. 23 anys recordant i reivindicant al nostre estimat Guillem Agulló, cada 11 d’abril i a cada acte a la nostra seu, denunciant incansablement el seu assassinat. 23 anys recitant poesia i fent visible al nostre poeta més important i més benvolgut, el nostre Vicent Andrés Estellés. 23 anys cantant, ballant, cuinant i gaudint de la festa i de la lluita. Després d’aquest temps que sembla molt llarg, les coses no han canviat massa, al nostre poble encara aquestes lluites continuen sent necessàries. Al nostre poble la manca d’actes culturals en valencià és un fet, la pobresa amb la crisi cada vegada afecta a més veïns i la precarietat és una realitat en moltes famílies. El govern valencià acusa al de Madrid per l’insuficient finançament, nosaltres pensem que alguna cosa més hem de fer per solucionar el problema de les classes populars que ara tenen una situació insostenible. Els diners no arriben a qui els necessita però alguns continuen omplint-se les butxaques amb tota impunitat. Les agressions feixistes a la nostra seu continuen també amb la mateixa impunitat. A pesar dels nous canvis a totes les institucions valencianes les millores no arriben, és cert, però, que alguna cosa ha millorat, el tracte és millor i més fàcil però al final continua el
El Bassot fa 23 anys Una vida de lluita i festa en la nostra llengua que encara és necessària
VICENT PASTOR. El músic, amic i company ha sigut el nom propi del sopar aniversari d’enguany.
Després d’aquest temps llarg les lluites encara són necessàries A pesar dels canvis en les institucions, les millores en cultura no arriben NIT D’ESTELLÉS, per a gaudir dels versos del poeta.
mateix resultat, la burocràcia, les llargues esperes i la percepció de què aquells a qui arribaven les ajudes continuen arribant mentre que les associacions que pels governs anteriors estàvem vetades continuem estant en les mateixes circumstàncies.
Gráficas
ROYMAR
Carrer de Sant Tomás, 3 46100 Burjassot
963 636 599
Les associacions culturals necessitem un canvi important i profund per continuar treballant en la normalització lingüística i cultural i tindre a les administracions del nostre costat, compartint una nova manera de fer cultura i de fer política.
BRIOXERIA COQUES CASOLANES GELATS GRANITZATS DESDEJUNIS
ELABORACIÓ PRÒPIA Plaça Escultor Fco. Badia, 2 · 46134 Foios 96 006 37 48 · 659 571 494 orxaterialaplaceta@gmail.com
A nosaltres, com a la majoria dels col·lectius autogestionats, la crisi ens ha tocat de ple i molts dels socis han deixat de col·laborar econòmicament, amb el greuge que això comporta per a aquells que ja anàvem sempre ajustats.
Us encoratgem a totes i tots a participar en les nostres activitats i mobilitzacions, i a totes les que en els vostres barris i pobles s’organitzen. El canvi a la societat valenciana és imprescindible per la supervivència com a poble i en aquesta tasca som totes importants. Enguany el sopar aniversari del Bassot ha tingut un nom propi: Vicent Pastor, amic, músic i company que ens ha deixat recentment però que restarà sempre a la nostra memòria. Homenatge merescudíssim per a un músic imprescindible junt amb Tres Fan Ball a les nits de folk del nostre País. Esperem que la terra et siga lleu amic, nosaltres seguirem fent el camí intentant arribar a un món millor.
ARTESANIA EN FELTRE COSIT A MÀ Telf. 676042608 Troba’ns també a Facebook
www.botobotonet.blogspot.com.es