Lv03

La veu dels moviments socials de la comarca | laveudelhortanord@gmail.com

Revista quadrimestral | Núm. 3 | Juny 2015 | Valor: 1,20 ecos

votant o no votant, els canvis els aconseguim... Lluitant!

24 MAIG

La lluita no s’ha acabat!

Una anàlisi diferent dels resultats de les eleccions, amb especial atenció del que ha succeït a la nostra comarca i d’allò que ens queda per fer d’ara en avant PÀGINES 6 i 7

Les escoles feren la festa del valencià al centre de Godella PÀGINA 11

Una cooperativa energètica verda i d’economia social

Què és i què fer davant el TTIP? Com ens afecta?

Arribar fins a la marjal de Catarroja en bicicleta

Alboraia s’ha unit per protegir l’horta del PGOU

PÀGINA 9

PÀGINA 8

PÀGINA 12

PÀGINA 10

02 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015

EDITORIAL

La Veu de l’Horta Nord és de tots, col·labora!

Un altre número de La Veu de l’Horta Nord, i ja en van quatre. A poc a poc intentem millorar-la, per això recollim els suggeriments que ens heu fet arribar.

Tenim molts objectius, però els més importants ara mateix en són tres: per una banda, consolidar-nos i

aconseguir la regularitat en la nostra periodicitat (3-4 números a l’any no ens sembla cap destrellat), per una altra, servir de lloc de confluència per a les diverses lluites i col·lectius de la comarca, i també aconseguir una bona xarxa de distribució per a arribar a la

major part de pobles i ciutats de l’Horta Nord. Per tot això, en aquest número trobaràs un correu electrònic on poder contactar si vols col·laborar amb nosaltres (laveudelhortanord@gmail. com), i pots fer-ho de diverses maneres: l escrivint un article

l ajudant amb la seua difusió al teu poble l posant-hi publicitat l qualsevol altra idea que tingues...

En aquest número, l’espai central està dedicat -com no podia ser d’una altra manera- a les eleccions del mes de maig. Suposem que quan aquest periòdic arribe a les teues mans, els pactes entres les diferents forces polítiques s’hauran realitzat i molts ajuntaments ja estaran constituïts.

La «festa» de la democràcia ja ha passat, i l’atur, la precarietat laboral, els desnonaments continuen,

per això cal que no abandonem el carrer i la solidaritat, l’organització i la lluita es refermen.

A més a més, també trobaràs informació sobre cooperatives energètiques, la defensa del territori (a Massarrojos i Alboraia), la lluita sociolaboral, i molt més. Tampoc no hi pot mancar la nostra proposta excursionista, aquesta vegada de l’horta a la marjal tot travessant la ciutat de València.

Desitgem que us agrade i esperem comptar amb la vostra complicitat i suport.

Fins aviat!

Quan acabes de llegir La Veu de l’Horta Nord, difon-la, reutilitza-la i comparteix-la. Dóna-la al teu veí o a la teua veïna, al teu company o la teua companya de treball, a qui tu vulgues... Passa La Veu!!

COL·LECTIUS QUE FAN POSSIBLE LA VEU DE L’HORTA NORD

Assemblea Municipalista de Burjassot (AMB)

Alternativa Municipalista d’Unitat Popular de Montcada (A.mun)

L’Ateneu de Montcada

Colla Ecologista de Massarrojos

AMPA Col·legi Públic Cervantes Alboraia

Coordinadora Obrera SindicalCOS Horta

Endavant-OSAN Comité Horta Nord

Sistema d’Intercanvi LocalSIL Meliana

Associació Cultural Bassot

Escola Valenciana-Horta Nord

Cola dimonis de Massalfassar

Per l’Horta Alboraia

LLOCS ON POTS TROBAR LA VEU DE L’HORTA NORD

L’Ateneu Av. Germanies 21 baix (Montcada) Ca Bassot C/ Pablo Iglesias 49 (Burjassot) L’Atzucac Carrer Major, 14 (Montcada) Café l’Infern Plaça de l’església 11 (Massalfassar)

Dimonis de l’Avern C. Pintor Peris Aragó, 11 (Alboraia) Café El Tocat C. València, 2 (Alboraia) La Fanecà C. Juli Just, 42 (Alboraia)

I ara pots trobar-nos també al Facebook!

Tirada: 500 exemplars | Impressió: Gràfiques Roymar (Burjassot) | Disseny: www.teresadiaz.com

Juny 2015 | Núm. 3 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 03

Nous temps, noves lluites que per fi seran victòries cos l’horta

La multinacional espanyola Telefònica - Movistar és l’exemple paradigmàtic del model econòmic i d’explotació desenfrenat que actualment patim el conjunt de la classe treballadora arreu, i que a casa nostra podem veure en unes condicions de treball que ratllen l’esclavisme.

Treballadores amb contractes mercantils o falsos autònoms, en compte de contractes laborals legals.

Jornades que poden arribar a les 12 hores diàries, 7 dies a la setmana, i amb només 15 dies de vacances a l’any, que l’empresa es nega a pagar. Salaris que, a tot estirar, passen del salari mínim interprofessional (uns 650€ mensuals nets).

Casos cada vegada més habituals en més i més sectors que, a la llarga, acaben amb les conquestes fona-

mentals dels treballadors i les treballadores: dret a les prestacions d’atur, baixes per incapacitat temporal o el dret a unes pensions públiques de jubilació mínimament dignes, després de tota una vida deixant-se la pell a la faena.

Eixes eren, i són encara, les condicions que aguanten les desenes de milers de treballadors i tècnics de les empreses instal·ladores i de manteniment, subcontractades per Telefònica –Movistar. Aquests companys i aquestes companyes ja n’han dit prou. Així, fartes d’una vida i d’un treball que els condemnava al més pur esclavisme, es van declarar en vaga indefinida.

Vaga que, a ciutats com Barcelona, ja porta més de 60 dies (amb l’ocupació de l’emblemàtica botiga Mobile World Center durant 7 dies, per exemple), i que a València comença a agafar força a poquet a poquet.

Telefònica–Movistar és una empresa que té el con-

trol d’infraestructures estratègiques i bàsiques com són les telecomunicacions.

Una empresa multinacional presentada com a model d’èxit empresarial, part de la #MarcaEspaña i líder en polítiques que amenacen la neutralitat de la xarxa. A més, és controlada per la gran banca (com ara BBVA), i manté, a la seua cúpula, desenes de consellers amb sous multimilionaris provinents fonamentalment del PP o del PSOE. No oblidem que el partit que va posar en marxa la privatització d’aquest monopoli públic –que donava un servei competitiu i a un preu molt assequible, a la immensa majoria de la població de tot l’Estat espanyol– fou el PSOE de Felipe González. Però que qui va rematar la faena fou el PP que va posar l’empresa en mans de Juan Villalonga, el president de la companyia i amic personal del president del govern espanyol, José María Aznar.

Gràcies a aquesta privatització, el Grup Telefònica (que mai no ha deixat de repartir beneficis milionaris), ja ha destruït prop de 50.000 llocs de treball de qualitat directes i més de 150.000 d’indirectes, indefinits, etc. Mentrestant, “manté” uns altres 50.000 treballadors, amb condicions i nivells de precarietat mai vistos, amb tres i quatre nivells de subcontractació. I, molt més greu, es pot permetre el luxe de controlar tota la premsa i mitjans de comunicació, per tal de

silenciar i amagar el conflicte davant l’opinió pública.

Després d’anys de patiment i d’aïllament, els i les treballadores de TelefònicaMovistar han dit prou, i la seua revolta és estratègica per demostrar que, fins i tot, en la precarietat extrema, es pot lluitar. I, el més important, que la lluita paga la pena. Ho fan demanant coses més que justes, com la fi dels contractes mercantils, el permís per a passar a plantilla directa els autònoms que ho desitgen, un conveni i unes condicions que s’aproximen a les de la plantilla de Telefònica– Movistar i, molt important, garanties que no hi haurà cap represàlia contra cap companya en vaga.

En definitiva. Tots els treballadors i les treballadores ens hi juguem molt, perquè ens marca el camí a seguir per a tornar a lluitar i per a recuperar, i millorar, els nostres treballs i les nostres vides. Perquè volem treballar per a viure, no viure per a treballar. Si vols solidaritzar-te amb aquesta lluita i donar suport als i les treballadores en vaga, pots fer un ingrés a la caixa de resistència: ES40-1491001-2321-3051-9024

A l’estiu, més precarietat laboral encara cos l’horta

Tot i que és molt difícil, i més encara a causa de la temporalitat, és possible plantar cara al treball precari que cada dia s’escampa més i més pels nostres pobles. De cara a l’estiu, l’hostaleria, els esplais o les escoletes d’estiu, augmenten les plantilles, i així, veiem com milers de joves, i no tan joves, treballadors i treballadores, troben feina en aquests sectors.

No cal ser molt malpensat, ni rebuscat, per trobar gent (familiars, amics, veïnes, nosaltres mateixes) que ens trobem en eixes circumstàncies.

Moltes vegades, fins i tot sense contracte i, quan ens el fan, amb unes condicions laborals que no tenen res a veure amb la realitat. Moltes més hores treballades que les cotitzades (pagades en negre). Hores extra, o en festius, pagades

ACCIONS. Contra la precarietat, solidaritat i lluita col·lectiva.

a preu normal. Falta total d’informació i formació real en matèria de seguretat, salut i higiene al treball.

Falta de descansos entre torns, o jornades molt per damunt de les legals, etc.

A més, per tal d’augmentar el benefici propi, els empresaris busquen persones concretes: joves sense experiència, dones a l’atur, homes amb càrregues familiars i a l’atur des de fa molt de temps, etc. Perquè, amb la seua «impunitat», que no «immunitat», es pensen que

poden fer el que els done la gana amb la desesperació real de milers de llars de classe treballadora. I mentrestant ens omplen el cap amb frases com «què hem de fer?», «millor això que res!!», etc. Ens van desfent la salut quan, només complint amb els mínims legals, millorarien ostensiblement les nostres condicions de treball i de vida!!

Recordeu: 1. No esteu sols. Si necessiteu ajuda, busqueu els companys i les companyes de la COS. El sindicat som

tots i totes, sense alliberats, sense subvencions, entre iguals.

2. Sí es poden fer coses contra la precarietat i els abusos patronals.

3. No signeu res sense haver-vos-en informat bé.

4. Exigiu el vostre contracte, nòmines, etc. i, si us pressionen, no tingueu por a denunciar.

5. Penseu que a negocis com l’hostaleria o els esplais, la mala propaganda (campanyes per xarxes socials, concentracions, etc.), els pot fer molt de mal.

Però no heu d’assumir vosaltres eixe risc, el sindicat ha d’estar per a això.

6. Teniu dret a temps de descans i altres coses.

7. I que només complint el que diu el conveni, segurament us toque un salari major del que teniu ara.

I, si us podeu unir uns quants companys i companyes, encara que només en sigueu dos, no tingueu cap dubte, organitzeu-vos i poseu en marxa una secció sindical. Legalment podreu fer moltes més coses, tindreu més protecció i, si ho combineu amb denúncies a la Inspecció de Treball (des de la Secció Sindical), podreu tenir una protecció molt major davant l’empresa.

Trencareu amb la seua sensació d’impunitat i segur que millorareu les vostres condicions de treball i les dels vostres companys i companyes de feina.

Davant la precarietat, no tingueu por, no esteu sols!!

04 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015

El municipalisme transformador d’A.MUN Montcada obté 2 regidors El suport obtingut ha doblat les expectatives d’aquest grup d’unitat popular A.MUN-Montcada

Aquesta candidatura d’unitat popular, sorgida a l’ombra dels moviments de base més combatius de Montcada, ha estat la sorpresa a les eleccions municipals d’aquest municipi de més de 20.000 habitants. Ha obtingut un 8% de suport i dues regidores, que seran Ferran Cuadros i Carla Roca. 944 persones han donat suport a l’opció del municipalisme transformador de base, assembleari i d’unitat popular que representa A.MUN Montcada. Tal com assenyalen en el seu comunicat de valoració de les eleccions municipals, en aquesta localitat de la ribera del Carraixet “la veu dels moviments socials, la gent organitzada i la classe treballadora, conscient i empoderada, estarà present a les institucions”.

En un primer moment, en el debat sobre objectius preelectorals marcats, les membres d’A.MUN Montcada van avançar, en diverses ocasions, que l’entrada a l’Ajuntament, amb una representant, ja es podria considerar un èxit, d’acord amb l’estratègia de tenir un peu al carrer i l’altre a les institucions com a escenari de treball polític dels moviments de base montcadins per als proper anys. Per això, els 944 vots i les dues regidores han desbordat, si és possible, les previsions que “des del realisme i la prudència” preveien aconseguir. A.MUN Montcada ha qualificat aquests vots com “944 punys enlaire per a lluitar contra l’exclusió social, contra els desnonaments o contra la corrupció, i 944 mans obertes per a treballar per la transparèn-

ASSEMBLEA. Una de les reunions d’aquesta opció municipalista de base, assembleari i d’unitat popular.

Repartiment de regidors a l’Ajuntament de Montcada COMPARACIÓ AMB LES ANTERIORS ELECCIONS MUNICIPALS

2011 Partido Popular

2015

12

6

Partido Socialista País Valencià

6

5

Compromís

2

4

AMUN.Montcada

-

2

Ciudadanos

-

2

EUPV

1

1

Guanyem

-

1

Un bloc d’esquerres plural pot ser de facto la primera força a l’Ajuntament cia, la participació ciutadana i la justícia social”.

A més a més, aquestes dues regidores juguen un paper important en la relació de forces i l’aritmètica d’acords sorgida de les urnes. L’espectacular davallada en vots del bipartit hege-

mònic fins ara (el PP perd tres mil vots i 6 regidors, i el PSOE es deixa uns 300 vots i es queda amb 5 regidors, un menys que la passada legislatura), el fort creixement de Compromís (passant de 2 a 4), la irrupció amb menys força de la prevista de Ciudadanos (2 regidores, les mateixes que A.MUN Montcada), el manteniment d’EUPV amb 1 i el regidor aconseguit per un Guanyem autònom -creat a corre-cuita per alguns

expulsats i exmembres del PSOE i EUPV- deixen A.MUN Montcada com a element clau per implementar o escorar el consistori cap a una esquerra real, de base, valenta i transformadora. En una primera lectura dels resultats, i adoptant un to conciliador després de mesos sondejant una possible confluència amb les diferents “esquerres” locals –confluència que no va reeixir-, A.MUN Montcada ha constatat una dada per a la reflexió: “hi ha un bloc d’esquerres plural que obté 7 regidores, que suposa de facto ser primera força a l’ Ajuntament”.

A hores d’ara, però, no hi ha cap decisió sobre quina serà la postura de la candidatura d’unitat popular en la dinàmica d’acord. Aquesta es concretarà en un seguit d’assemblees obertes a la ciutadania, on es debatran les diferents possibilitats de cara al ple d’investidura del 13 de juny, “sempre que

aquestes siguen coherents amb l’ideari, de transformació social i de radicalitat democràtica, recollit al decàleg d’A.MUN Montcada i desenvolupat al nostre programa”. En una primera anàlisi, A.MUN Montcada descarta entrar a formar part de l’equip de govern.

Malgrat l’entrada a l’Ajuntament, “cosa que suposa obrir un nou front de lluita”, A.MUN Montcada ha reiterat la necessitat de “continuar enfortint els moviments populars del nostre poble: col·lectius i organitzacions socials, culturals, juvenils, d’aturats/des o feministes. Organitzant-se en assemblees, donant suport a espais o creant-ne de nous, construint alternatives dia a dia”. Perquè, tal com assenyalen en el seu comunicat postelectoral, “nosaltres no ens deixarem seduir per les vies estrictament institucionals. Entrarem a l’Ajuntament, però no perdrem el carrer”.

Electrodomèstics

SEPÚLVEDA C/ Secretari Molins, 13 · 46113 Montcada | 961 300 074

Carrer Major, 14 | 46113 Montcada | 601 097 482

Caixes de verdures ecològiques de temporada de l’Horta de Montcada | Contacte: 637 804 685

Juny 2015 | Núm. 3 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 05

La unitat popular entra per primera vegada a l’Ajuntament de Burjassot L’Assemblea Municipalista de Burjassot ha donat suport a la candidatura ‘Totes AMB Burjassot’

Màrius Josep Fullana Totes AMB Burjassot

Farem una breu anàlisi dels resultats en aquestes eleccions municipals a Burjassot. Començarem pels resultats obtinguts per les diferents formacions polítiques. A l’anterior legislatura ha governat un tripartit amb 8 regidors del PSOE, 2 de Compromís i 1 d’EUPV. L’oposició la conformava el PP amb 10 regidors.

L’alcaldia l’ostentà els tres primers anys Compromís i el darrer any el PSOE. En aquestes eleccions el PSOE ha mantingut el nombre de regidors a causa, en gran mesura, de la xarxa de relacions que té establerta al poble, on governa des de les primeres eleccions.

El PP ha baixat de 10 a 4. Una de les claus electorals arreu del País Valencià és el càstig a les polítiques neoliberals i la corruptela del PP que s’ha donat força a Burjassot. Compromís ha passat de 2 a 4 representants, el fet que Burjassot siga el poble de l’eurodiputat de Compromís, el temps de govern i la força que donava la llista autonòmica pot explicar en part aquests resultats.

EUPV ha passat d’1 a 2 representants. Cal tenir en compte que a les darreres s’havia quedat a pocs vots del segon, que la situació era propícia i el fet d’estar a l’equip de govern no ha influït negativament. D’altra banda, C’s ha aconseguit 2 representants; menys dels que esperaven amb tots els mitjans a favor.

El darrer regidor l’hem obtingut Totes AMB Burjas-

FOTO DE GRUP. Els i les representants de la llista d’AMB Burjassot.

Resultats de les eleccions municipals a Montcada COMPARACIÓ AMB ELS OBTINGUTS EN LES ANTERIORS 2011 Partido Popular

10

4

Partido Socialista País Valencià

8

8

Compromís

2

4

Ciudadanos

-

2

EUPV

1

2

Totes AMB Burjassot

-

1

Aquest és un projecte del poble treballador i les classes populars sot. Aquesta és la primera vegada que una llista municipalista d’unitat popular entra a l’Ajuntament de Burjassot.

L’Assemblea Municipalista de Burjassot (AMB) ha donat suport a aquesta candidatura. Ara passarem a explicar algunes de les que, pensem, han estat les claus de l’èxit obtingut.

No volem deixar passar aquesta oportunitat sense

agrair a les 1.209 persones que han confiat en aquesta força emergent i les convidem a participar-hi, perquè aquest és un projecte del poble treballador i les classes populars que oferim com a un element més de la lluita pel nostre alliberament.

En l’anterior número de La Veu de l’Horta Nord ja vam explicar el treball municipalista que estàvem fent des d’AMB. Des de les anteriors eleccions i arreplegant l’embranzida del 15M hem estat treballant sense descans per bastir un projecte municipalista.

L’Esquerra Independentista ha estat una de les im-

SAMARRETES FETES A MÀ

Gráficas

ROYMAR

Carrer de Sant Tomás, 3 46100 Burjassot

2015

963 636 599

DISSABTES DE 9 A 14 H. AL MERCAT DE VENDA DIRECTA DE GODELLA FERNANDA 679 320 353 por_la_libertad_fer@hotmail.com

pulsores d’aquest projecte.

Endavant hem apostat per aquest i hem aconseguit que se sumara la CUP. De fet, la candidatura ha entrat dins de la gran coalició formada per les Candidatures d’Unitat Popular–Poble Actiu. Però el projecte de Totes AMB Burjassot és realment d’unitat popular i ha aconseguit sumar, a més de molta gent independent, a gent de Pirates i de Podem.

Una de les claus de l’èxit ha estat que a AMB, i més tard a TOTES, participem un gran nombre de gent que hem impulsat els moviments socials i reivindicatius al poble com ara la Coordinadora d’AMPES, la PAH, la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, el moviment feminista, la lluita cultural amb un pol important al Bassot, el moviment ecologista i d’altres.

De fet, el moviment de lluita al poble als darrers anys ha gravitat en gran mesura sobre aquest teixit associatiu i la gent més polititzada n’és conscient. Val a dir que Podem a les autonò-

miques ha obtingut 1500 vots més que els obtinguts per TOTES. El fet que alguna de la gent que va perdre les primàries locals de Podem no haja acceptat aquest fet, i haja emprant el nom fent una feina bruta contra la seua organització, ha contribuït a que el cercle local no haja pogut donar un suport adient a la candidatura. La prova d’això l’explica aquesta diferència de vots.

Però, ja som a l’Ajuntament i el poder establert ha tingut la seua primera sotragada. Hem sacsat el panorama polític.

Així, el més important per nosaltres és que disposem d’una nova eina per contribuir al canvi social.

A partir d’ara disposem d’un nou altaveu on el poble i, sobretot, la gent que més patim la barbàrie d’aquest sistema, palesarem les nostres reivindicacions.

També disposem d’un mecanisme per a investigar el que es cou a l’Ajuntament, fer denúncia de tot allò que no beneficia el poble i començar a canviar-ho.

Des de l’Ajuntament també afavorirem la participació de tot el teixit social i de la gent.

Ara bé, des d’AMB el que tenim clar és que el més important és seguir amb la línia que ens vam marcar des del primer moment de fer créixer el moviment municipalista. Seguirem amb el treball al carrer, amb el treball amb la gent, incentivant la democràcia participativa i fent créixer el moviment popular.

La candidatura és una eina més, de totes les eines que hem de bastir, per contribuir al nou model social des del nostre poble, des de Burjassot.

ARTESANIA EN FELTRE COSIT A MÀ Telf. 676042608 Troba’ns també a Facebook

www.botobotonet.blogspot.com.es

06 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015 LES ELECCIONS A L’HORTA NORD

I ara a continuar construint la Unitat Popular

El poble ha votat l’opció de desallotjar els partits que han gestionat el poder contra la classe treballadora i fer un canvi Tant en les eleccions municipals com en les autonòmiques, el poble ha votat clarament per desallotjar els partits que han gestionat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han aplicat polítiques contra la classe treballadora. Podem dir, sense dubte, que PP, CiU i PSOE han sofert una derrota històrica. Una derrota que té les seues arrels en la feina feta al carrer pels moviments populars, en la lluita dels qui han combatut amb imaginació i força. Per exemple, els i les docents de les Illes contra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la primavera valenciana, les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública, les plataformes d’aturats, el moviment contra els desnonaments...

Cal tenir en compte que dècades de govern del PP amb majories absolutes, tants als ajuntaments com als governs autonòmics, han resultat desastroses en molts aspectes: l Retallades i desmantellament de les minses quotes de benestar social; l Corrupció i saqueig, així com també espoli i ús d’allò públic al servei d’una minoria; l El menyspreu cap a la nostra llengua i cultura i el foment de l’anticatalanisme més ranci (per exemple, la Llei de senyes d’identitat valenciana, la de símbols illenca o el «lapao» aragonés), amb l’objectiu de dividir-nos més i més febles per a l’homogeneïtzació espanyolista.

Tot plegat, aquestes polítiques havien provocat un cansament en la societat,

Repartiment de vots a la comarca de l’Horta Nord

COMPARACIÓ AMB LES ANTERIORS ELECCIONS MUNICIPALS 2015

EUPV EV ERPV AS:AC

28.165

22,89%

27.907

22,68%

23.690

2011 57.535

47,24%

11.415

9,37%

19,25%

32.524

26,70%

Coalició Compromís

14.578

11,85%

-

-

14.247

11,58%

-

-

5.266

4,28%

8.200

6,73%

1.498

1,22%

2.723

2,24%

988

0,80%

423

0,35%

814

0,66%

-

-

642

0,52%

-

-

412

0,33%

-

-

339

0,28%

462

0,38%

263

0,21%

-

-

246

0,20%

-

-

127

0,10%

-

-

124

0,10%

-

-

115

0,09%

101

0,08%

100

0,08%

EB

PARTICIPACIÓ Total votants

EUPV+ERPV

-

2015

2011

123.068

73,51%

72,81%

Abstenció

44.353

26,49%

27,19%

Vots nuls

1.650

1,34%

1,54%

Vots en blanc

1.552

1,26%

2,34%

i en les actuals eleccions –amb la possibilitat d’un canvi a molts ajuntaments i de govern autonòmic– havia emergit una il·lusió per desallotjar els executors immediats d’aquest desgavell.

Però ara han passat les eleccions i s’ha produït el canvi. Sembla que ja ha passat l’època de les majories absolutes i del «turnismo» del PP i del PSOE, i potser ara bufen vents de regeneracionisme, o de governs de concentració nacional, com va succeir a

començament del segle XX a l’estat espanyol després de l’esgotament de Canovas i Sagasta.

Sembla que en molts ajuntaments hi haurà pactes de forces progressistes.

Caldrà veure quines polítiques fan. De moment, els desnonaments continuen, i l’atur, i el treball precari, i la misèria...

Nosaltres, com sempre, continuarem refermant allò que sempre han dit les candidatures rupturistes: la lluita real és al carrer.

Sense carrer, sense auto-

organització, sense poder popular, sense el treball de la base, la tasca institucional té poc sentit.

Els resultats obtinguts no han estat fruit d’estratègies de despatxos ni d’aliances conjunturals, sinó que han anat precedits d’una confluència real de lluites al carrer, de teixir moviment popular des de la base.

Aquest ha estat i aquest hauria de continuar essent el camí: avançar vers la construcció de la Unitat Popular.

La vertadera democràcia no és aquella que es fa cada quatre anys, sinó la que es construeix dia a dia. Per a això cal bastir un contrapoder popular, fonamentat en la confluència de les lluites socials en la Unitat Popular per a aconseguir una terra lliure, sense explotació ni opressió de cap tipus, d’homes i dones lliures, de pobles lliures...

Ens trobem en el camí?

Què ha succeït a la nostra comarca?

En aquest context, a l’Horta Nord, amb un total de 167.421 persones del cens amb possibilitat de votar, finalment ho han fet 123.068 (73,51%), mentre que 44.353 han optat per l’abstenció (26,49%). Respecte a les anteriors eleccions municipals i autonòmiques, les del 2011, el percentatge d’abstenció va ser del 27,19%. Com que la diferència és mínima podem concloure que aquesta opció continua tenint un gran pes, i que aquestes eleccions tampoc no han suposat que el percentatge d’abstencionistes es mobilitzara i anara a votar.

Respecte al vot blanc i vot nul, sí hi ha hagut una reducció major, i s’ha passat del 3,88% el 2011 al 2,60% el 2015.

Fem una ullada més detallada a les candidatures més votades als nostres pobles i viles. Si comparem els resultats amb les eleccions del 2011, s’hi han produït diferències notables. l PP. Si comencem amb el Partido Popular, continua sent el partit més votat. En les eleccions autonòmiques va replegar el 22,89% del vots emesos, però cal destacar que perd 29.370 vots, quasi la meitat dels que tenia. I a nivell municipal perd la majoria absoluta que tenia en una gran part dels ajuntaments. Quina hòstia!! quina hòstia!! l COMPROMÍS. Es podria dir que un dels gran vencedors ha estat Compromís, que ha experimentat un gran creixement en el nombre de vots. Ha esdevingut la segona força (22’68% dels vots). N’ha rebut 16.492 nous respecte al 2011, i s’ha convertit

Juny 2015 | Núm. 3 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 07

FER PINYA Es palesa que la lluita dia a dia dóna resultats, per això hem de continuar lluitant junts.

en la força més votada als consistoris de Massalfassar i Meliana.

PSOE. Els socialistes també han perdut molts vots, 8.834 exactament, però es manté com a tercera força (19,25%) i com a partit més votat en molts ajuntaments, però haurà de pactar amb altres forces per fer-se amb la batllia.

l

l ELS

NOUS: CIUDADANOS I PODEMOS/PODEM. També trobem el cas de dues forces noves que no es presentaren en les anteriors eleccions, Ciudadanos (l’11,85% dels vots) i Podemos (11,58%), que han comptat en els darrers mesos amb una forta presència mediàtica a les televisions, ràdios i premsa, que explica en part la seua meteòrica pujada. Per tant, es convertiran en clau de govern en molts ajuntaments a l’hora de donar suport a un partit o un altre.

Caldrà estar atents a les seues jugades, ja que tots dos havien generat expectatives com a partits que podrien substituir a la llarga

Décades de govern del PP amb majoria absoluta han resultat desastroses als desgastats i rovellats PP i PSOE. l EUPV. Cal

tenir en compte també la davallada d’Esquerra Unida, que ha perdut 2.934 vots respecte a les eleccions del 2011, i ha passat de replegar el 6,73% del vot al 4,28%, la qual cosa ha fet que -en no superar el llindar del 5%es quede fora de les Corts.

A la nostra comarca, malgrat tot, tindran presència en diversos ajuntaments: Alboraia, Alfara, Almàssera, Burjassot...

ESPANYOLISTES. Respecte a les organitzacions espanyolistes i feixistes, destacarem les següents: UpyD, VOX, Falange i E2000. És curiós el cas d’UpyD i els mitjans de comunicació: han passat de presentar-los com a defensors del regeneracionisme

l

i fer-los tocar el cel, a ser arraconats i ridiculitzats.

A la comarca van obtindre 1.498 vots. Quant a les opcions més espanyolistes i feixistes, s’hi presentaven VOX (va aconseguir 412 vots), España2000 (339), FE de les JONS (115) i l’MSR (48), en total 914 vots a l’Horta Nord. No en són molts, però caldrà estar alerta, denunciar la presència feixista allí on es trobe i fer-los front. L’actual crisi econòmica i política del capitalisme està obrint espais perquè tornen monstres com el feixisme, però amb noves formes. l VOT BLAVER. També caldria analitzar el vot anomenat «blaver», que des de l’enfonsament d’UV no ha tornat a alçar el cap.

En aquestes darreres eleccions es presentaven fins a cinc candidatures que reclamaven la seua herència, i tot i que hi ha diferències entre elles, les clavarem totes al mateix sac.

Totes juntes han recollit 1.297 vots. Sembla que el fenomen sorgit de la batalla de València no tornarà a reviscolar a nivell polític, tot

i que el fantasma anticatalanista no ens ha abandonat del tot. És per això que determinats partits encara mantenen viva la seua flama, i la revifen quan convé.

Candidatures d’unitat popular Finalment, i respecte a les eleccions municipals, cal destacar que hi havia tres candidatures amb presència de l’Esquerra Independentista a la nostra comarca: A.Mun (Montcada), AMB (Burjassot) i CUP (Almàssera). Totes tres amb resultats ben diferents.

En el cas d’A.Mun a Montcada, podem dir sense embuts que, aconseguir 944 vots i traure dos regidors, ha resultat un èxit, i tot plegat no es pot explicar sense el treball de formiguetes que han realitzat els companys i les companyes en els darrers anys, tant a la Plataforma d’Aturats, com a l’escoleta Antígona o a l’Ateneu Popular. S’ha recollit el que s’ha sembrat, i el millor és que darrere hi ha un gran xarxa de complicitats amb els moviments socials montcadins.

A Burjassot, la contesa es presentava més dura.

Des de la CUP de Burjassot es va optar per integrarse en Assemblea Municipal de Burjassot (AMB), i a l’hora de presentar-se a les eleccions s’hi van integrar noves organitzacions, i la coalició passà a anomenar-se Totes AMB Burjassot, que ha replegat 1.209 vots i ha tret un regidor a l’ajuntament.

En aquest cas, l’anterior govern havia estat en mans del PSOE i de Compromís.

Ací, però també hi ha hagut un intens treball de base, tant a col·lectius culturals com antifeixistes i contra les retallades socials i els desnonaments. De nou, es palesa que la lluita de la gent compromesa dia a dia dóna resultats.

I els cas de la CUP d’Almàssera caldrà revisar què s’ha fet malament perquè només s’obtinguen 68 vots (l’1,62% dels emesos). Un resultat lamentable i que hauria de fer replantejar què ha de ser la lluita municipalista i com s’han de fer les Candidatures per la Unitat Popular.

08 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015 josep Villarroya Endavant-OSAN

QUÈ ÉS EL TTIP? És l’acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió: un tractat de lliure comerç que s’està negociant entre les elits polítiques i empresarials de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica.

És un nou atac en forma de tractat comercial internacional que amenaça la poca sobirania que encara ens queda, com a classe i com a poble, enfront el poder de les corporacions multinacionals. És un projecte que va més enllà del comerç: és un projecte polític, ideològic i social.

NEGOCIACIONS EN SECRET I DE PRESSA Tot i que la Comissió Europea va declarar que les negociacions es portarien amb total transparència, la realitat és que el TTIP s’està negociant amb secretisme. El més greu és que les multinacionals que operen als EUA o a la UE podran conèixer l’estat de les negociacions. La transparència serà cap a les multinacionals i no cap a les persones.

EL TTIP A GRANS TRETS Eliminar les barreres no aranzelàries. Es busca debilitar les diferents eines de control estatal, eliminant normes i regulacions que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals.

Aprofundir en l’obertura dels serveis públics (com la sanitat, l’ensenyament o la gestió de l’aigua) a empreses multi-

El TTIP Com ens afecta?

Què podem fer?

Aquest tractat de lliure comerç és un nou atac a la sobirania que ens queda enfront les corporacions nacionals. Es pretén enfortir la liberalització dels mercats de serveis, sobretot per millorar l’entrada del capital dels EUA als serveis públics europeus.

La major liberalització dels serveis financers afavoriria la creació de noves bombolles financeres, ens deixaria encara més desprotegits davant costosos rescats bancaris futurs.

I NOSALTRES, QUÈ PODEM FER? El TTIP tindria un greu impacte en la sobirania política, econòmica i mediambiental, i cal plantejar-hi una oposició concreta i contundent. Però cal situarlo en el seu context: el capitalisme patriarcal, basat en la recerca del benefici empresarial privat. Això ha suposat, a escala mundial, que la meitat de les riqueses estiguen en mans de l’1 % de la població, i que aquesta diferència lluny de reduir-se, s’haja engrandit.

La construcció d’un altre model econòmic als Països Catalans o a qualsevol altre lloc es basa en la planificació a partir de les necessitat socials, en reconèixer el treball productiu i reproductiu com un bé col·lectiu. Cal un canvi de relacions laborals, on no es puguen derivar situacions d’explotació i desigualtat.

Afeblir els drets laborals i la política social. Se cerca l’erosió de la regulació europea fins equiparar-la amb la dels EUA, més laxa i liberal encara.

La normativa laboral dels EUA no acull normes bàsiques com la negociació col·lectiva, el dret a organitzar-se i la llibertat sindical, i podria suposar la fi dels convenis col·lectius.

Tot plegat suposaria una rebaixa dels drets laborals a l’UE. Eliminar la protecció mediambiental.

L’increment del consum augmentarà la depredació dels recursos naturals i la pol·lució. A més, es proposa modificar algunes normes de la UE per harmonitzar-les amb les dels EUA, cosa que debilitaria el Principi de Precaució europeu. D’aquesta forma es facilitarien pràctiques com el fracking, que tindrien greus conseqüències sobre la salut de les persones i el medi ambient.

Desregular la seguretat alimentària.

L’equiparació de la normativa de seguretat alimentària entre la Unió Europea i

Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats, que protegesca les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels Estats. Aquest Mecanisme de Resolució de Disputes entre Inversors i Estats (ISDS) permetria a les corporacions portar els Estats davant tribunals internacionals per vulneració dels seus drets econòmics i corporatius. Aquests tribunals són totalment arbitraris: els seus membres són escollits sota la influència de les mateixes corporacions.

NO AL TTIP. Imatges en contra d’aquest tractat.

els Estats Units d’Amèrica agreujarà encara més l’entrada i la producció a l’Unió Europea dels aliments modificats genèticament (OGM), la carn tractada hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i, fins i tot, en additius sospitosos de ser cancerígens.

Augmentar el control social de les multinacionals. S’afebliran les lleis de privacitat de dades de la població i es blindarà la privacitat de les patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat.

La lluita contra el TTIP és la lluita del dia a dia per uns serveis públics i populars, contra les agressions alimentàries i energètiques, contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.

Juny 2015 | Núm. 3 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 09 teresa díaz SISTEMA D’INTERCANVI LOCAL DE MELIANA

Som Energia té més de 20.000 socis –1.900 al País Valencià– i una previsió de facturació per al 2015 de 15,5 milions d’euros, que suposa donar servei a 30.000 llars i empreses.

–Quin és el secret de l’èxit de Som Energia?

–Els grups locals. Som Energia no té una estratègia prèvia de generalitzar-se en tota Espanya.

Huijink, Montgomery, els alumnes i exalumnes de la Universitat de Girona que començaren açò no s’imaginaven el que anava a passar. Quan van venir de Catalunya a donar una xarrada, ens ajuntàrem uns quants per a difondre la idea. Aqueix procés s’ha repetit i ara som 62 grups en tota Espanya.

–Què fa el grup?

–Doncs nosaltres fem una assemblea al mes, després sopem, presentem els comptes i els pengem en el núvol. Fins i tot per a comprar un rotllo de cable de 25 metres demane permís. A nivell estrictament legal, un consell territorial pot prendre la decisió de fer una assemblea a l’any però a mi em sembla una errada enorme perquè perds el contacte directe.

Açò és fonamental perquè la gent ha de tenir clar que estan entrant en un lloc net, transparent... perquè en la situació que vivim molta gent pensem que tots som iguals. Les assemblees són obertes: si tens una bona idea, comparteix-la i la discutim. Per experiència, si deixes que una persona vinga a les assemblees, després se’n fa sòcia.

–Sou diferents?

–La potència d’açò radica que és diferent, que és just al contrari. Com a part de l’economia social, posem a les persones per davant dels diners. De fet, Som Energia no té ànim de lucre.

–Tampoc les cooperatives elèctriques.

–En aquest camp del cooperativisme, el que ens distingeix és que el que pretenem és un canvi de model energètic i lluitem activament per injectar

ANDRÉS MONTESINOS és Coordinador de la Secció Territorial de València de Som Energia, una cooperativa de consum d’energía verda sense ànim de lucre.

«L’economia que posa per davant les personas no és de segona»

«Recupera el sol» necessita encara cobrir un 40% del total del projecte més energia neta en la xarxa. Aquesta és una premissa fonamental des del naixement de Som Energia: desplaçar la producció i fer que cada vegada hi haja més energia neta en el sistema i menys bruta.

–Per què més energia neta redueix la bruta?

–El mercat elèctric no pot produir més energia que aquella que se’n vaja a consumir. Les primeres tecnologies que es posen en funcionament per a nodrir la xarxa són les nuclears i després entren les energies renovables.

A continuació, els cicles combinats –que ací és on comença el problema– de carbó, de gas... Com més energia renovable hi haja, més tard s’engegaran aquests cicles de carbó, de gas.

–L’energia renovable és una alternativa?

–És l’única, no existeix una altra. El canvi climàtic és un fenomen a què ens

estem enfrontant ja i que, com a molt, el podrem mitigar. Hi ha molt poc de temps per a intentar que no bascule el clima completament perquè ens arrossegarà i no quedaran humans sobre la Terra.

–Què proposeu?

–Nosaltres volem canviar el model perquè així aconseguirem, per exemple, menys CO2, fonamental per a sobreviure. Volem abandonar les energies fòssils tipus petroli perquè geopolíticament destrueixen vides (guerres).

I com a membres de la plataforma per un nou model energètic, denunciar els polítics “giratoris”, l’ampliació de la demanda per apropiació indeguda dels CTC (sumen 3.490 milions d’euros), i les retallades a les renovables.

–Com es pot fer tot açò?

–Els hem sorprès. No esperaven que arribara una cooperativa i es colara per l’esquerra de la liberalització del mercat. Les grans empreses es creien úniques, com si foren dinosaures, tan grans que tenen una formigueta al costat i ni la veuen. Resulta que si liberalitzes el mercat, arriba un mindundi i diu “jo vull comercialitzar” i no et poden dir que no. I aquesta cooperativa de 150 persones, en menys de quatre anys es planta en 20.000,

que segueix sent res però ja se’ls han posat els pèls de punta perquè no s’ho esperaven.

–Lluiteu contra la pobresa energètica però no teniu bo social.

–Som a punt de complir els requisits. Amb aquest creixement tan brutal som capaços de dipositar les fiances, d’aguantar el temps requerit per a ser comercializadora de referència i, en aquest moment, poder optar al bo social.

–Si jo vos contracte, l’energia verda arriba a ma casa...

–No és exactament així.

Les plantes injecten energia a la xarxa i una vegada en la xarxa és indistingible. Diem que és energia verda perquè tota l’energia que tu has comprat té un suport en certificats i podem demostrar que s’ha generat a Espanya de forma neta, és a dir, aquesta quantitat d’energia verda s’ha posat en el mercat.

–Som Energia té plantes fotovoltaiques?

–Hem muntat cinc plantes fotovoltaiques sobre teulades i també construït una planta de biogas. En total, una inversió de tres milions i mig d’euros, que es van arreplegar directament de les persones sòcies.

–Són viables?

–Ara sí perquè les plaques han augmentat la seua

eficiència, s’ha fet tot més senzill i, al mateix temps, han baixat el seu preu.

Però les famílies que van invertir al principi, comptant amb les primes per a retornar el crèdit bancari, després de les retallades, no poden fer front als pagaments.

–Què es pot fer?

– Vam veure que les plantes que cauen en mans dels bancs deixen de produir i, amb el projecte «Recupera el sol» en què participen Madrid i València el que fem és recuperar-les.

Ací anem a adquirir una planta a Utiel el valor de la qual, pagant un preu just, és del voltant de 139.000 euros. Encara falta cobrir un 40% del finançament.

La modalitat de participació és ser compte partícip, alguna cosa així com un mecenes: decideixes recolzar un negoci d’interès social i ells s’encarreguen de la resta.

–Cal associar moviment social amb falta de professionalitat?

–Per a res. Tingues en compte que aquest moviment ciutadà naix a les universitats catalanes i l’entorn tècnic universitari és el primer que s’adhereix al projecte. A València, comença el grup i el nucli del grup local hem sigut sempre gent relacionada amb les àrees de coneixement de l’enginyeria, el social i l’economia. Solament necessitem el suport d’una empresa externa perquè açò és un treball voluntari, però la supervisió quan decidim recolzar algun projecte està perfectament recolzada pels membres del grup. L’economia que posa per davant a les persones no és una economia de segona, és una economia de primera i hem d’estar molt orgullosos d’ella perquè la gent que la compon és gent sobradament preparada i, damunt, són voluntaris, tenen aquest esperit de no cobrar un cèntim.

Qualitat humana.

10 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015

Alboraia: ha arribat el moment del teu cant a la terra PER L’HORTA

Fa uns mesos, arran de l’anunci de l’aprovació del PGOU de València, s’organitzà a Alboraia una xerrada a la qual assistiren nombrosos veïns i veïnes amb ganes de conèixer la situació i les actuacions que s’hi podien dur a terme. També van acudir-hi polítics locals que van mostrar interés en què el veïnat presentara al·legacions al PGOU del cap-i-casal, però molta opacitat respecte al PGOU d’Alboraia. Poc després, naixia la Plataforma Alboraia Per L’Horta.

La primera acció va ser posar en comú els nostres objectius. Fruit del debat va nàixer el nostre manifest al qual s’han adherit a hores d’ara més d’una desena de col·lectius del poble, com ara, associacions veïnals, AMPES d’escoles i instituts, associacions culturals, sindicats i partits polítics.

Des de la Plataforma, veiem amb preocupació com el govern del PSOE els darrers 4 anys, i tot fa preveure que per 4 anys més, tracta de convèn-

PATRIMONI. Horta d’Alboraia amenaçada pel pgou. VICENT ADELL

cer el veïnat que l’única solució als problemes de finançament del municipi passa per la requalificació de centenars de milers de m2 d’horta productiva.

L’última versió coneguda del PGOU d’Alboraia n’implica més de 800.000 m2 i suposaria: per l’oest, la conurbació amb Tavernes Blanques (malgrat les recomanacions en contra de la unió física dels nuclis urbans que recull el PAT Horta); pel sud, la creació d’una macrozona comercial per unir El Palmaret amb València; i per l’est, la construcció d’una carretera ex-novo. Perquè, segons el PSOE, cal comunicar Saplaya i Pataco-

na amb el poble i perquè Alboraia no es pot quedar d’esquenes a la mar -malgrat els 4 camins d’horta tradicionals que uneixen la platja amb el poble-.

Per tal que us feu una idea, és com si Rita Barberà tractarà de perllongar l’avinguda Blasco Ibáñez i passar per damunt del Cabanyal-Canyamelar només “perquè València viu d’esquenes a la mar”. No us semblaria una animalada?

Des de la Plataforma exigim que l’Ajuntament declare la caducitat del PGOU, donada l’antiguitat dels estudis ambientals i de paisatge (imprescindibles per dur-lo endavant),

però l’àrea d’urbanisme i el propi batlle responen que començar de zero suposaria una despesa terrible, inassumible, per a la tresoreria local feta malbé i endeutada per la gestió que féu el PP fins al 2011.

Tanmateix, ens preguntem si no ens eixirà més car als i les habitants d’Alboraia, actuals i futurs, un PGOU que venga el territori, que el regale al millor especulador, i que comprometa el nostre futur d’una manera tan dràstica. És més, continuen amb l’especulació urbanística per fer caixa, sense sensibilitat per un entorn vulnerable com és l’horta, amb

L’horta és el nostre futur COLLA ECOLOGISTA I CULTURAL DE MASSARROJOS

Les associacions que, com la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos, hem participat en la campanya “Horta és futur” (promoguda des de “Per l’Horta” per frenar la barbàrie del PGOU de València, que feia desaparéixer més de 400 hectàrees d’horta), sabem que la paralització del pla és un triomf efímer, que no dóna la tranquil·litat desitjada.

Més bé, l’èxit només pot encoratjar-nos a seguir en la lluita i a continuar amb el control sobre les Administracions i els especuladors; sobre els obscurs interessos que pesen

sobre l’horta i que, fins el moment, l’han tractada com un solar on negociar, comprar, vendre i arrasar terra, persones, arquitectura i paisatge com si foren elements enemics d’un territori a extingir.

Així doncs, la tasca més important que tenim les associacions i persones que estimem l’horta és contagiar aqueixa estima i fer comprendre que, a més de considerar històricament l’horta com a bressol de la nostra existència, si volem subsistir com espècie i societat, hem de valorar-la com l’únic escenari possible del nostre futur, com a garantia de la nostra sobirania alimentària i ecosistema indis-

pensable per a una vida digna. Tenim l’obligació de llançar un missatge positiu i difondre les admirables iniciatives que, malgrat els entrebancs, estan portant endavant molts llauradors joves que, amb esforç i valentia, conreen la terra de manera ecològica, han creat una xarxa de distribució i han aconseguit demostrar que l’horta és rendible.

Per conéixer aqueixa realitat i per proximitat física i afectiva, des d’ací us invitem a visitar el mercat matinal que cada dissabte té lloc a l’ermita de Godella, on podeu comprar productes frescs de l’horta i tota mena de delícies artesanals. Si no heu estat

mai, ja voreu com paga la pena la compra i fomentar la seua promoció.

Tanmateix, l’horta, que en essència ha de ser un espai productiu i rendible, no pot ser només el nostre rebost. L’horta és el nostre espai vital, el nostre paisatge, la nostra reserva verda i el contenidor i generador d’un riquíssim patrimoni natural i cultural. Per això mateix, a més de defensar-la davant l’Administració i exigir la seua protecció, a més de recolzar els nostres llauradors i comprar els seus productes, també podem donar un pas més enllà en favor del medi ambient i contra el canvi climàtic i intervindre directament per

l’excusa de no augmentar el deute. És cert que Alboraia se situa en el rànquing de pobles més endeutats de l’estat, però caldria fer-ne una auditoria i no s’hauria de reconéixer com a propi, ja que és il·legítim.

Parlem, per exemple del deute generat per la faraònica infraestructura de soterrament del metro la qual, si bé era una demanda local, es dugué a terme amb una planificació que hipotecava tot el poble i sense cap mena de consulta.

Igualment, sense participació ciutadana, s’ha dut a terme el PGOU que hi ha ara mateix als despatxos de l’Ajuntament. Un projecte com aquest, transcendental per al present i el futur d’Alboraia, hauria d’haver comptat amb informació i debat del veïnat. No estem parlant només de l’obligatori període d’exposició pública, sinó d’un vertader Pla de Participació Ciutadana, que no relegue el poble al vot que emet cada quatre anys, que el permeta participar de forma activa del procés de transformació i millora del poble en què viu.

Aquest poble, l’Alboraia del futur, està en joc avui.

Per això la Plataforma Alboraia per l’Horta està oberta a tots el poble, per a informar-nos-en, per a debatre idees i propostes, i per a cercar alternatives. Ara és l’hora del poble, és l’hora del teu cant a la terra. fer l’horta més verda i més bonica encara.

Així doncs, la proposta que us fem des de Massarrojos és que, a poc a poc, fem els camins més verds; que plantem codonyers a les séquies, lledoners als barrancs, moreres, oliveres o figueres al marges i, en definitiva, que fem créixer un arbre allà on siga possible regar-lo i tindre cura d’ell.

Certament, acabem d’encetar un temps nou que esperem siga de més sensibilitat amb la natura i el patrimoni. Això està molt bé, però no hem d’oblidar que la major esperança hem de ser nosaltres i que hi ha coses que només nosaltres podem fer. Us imagineu quin verger tindríem si cadascú plantara un arbret...

Juny 2015 | Núm. 3 | LA VEU DE L’HORTA NORD | 11

La Trobada per l’escola que volem, enguany a Godella Coordinadora pel ValenciàHorta Nord

La XXVIII Trobada d’Escoles en Valencià tingué lloc a Godella el proppassat 26 d’abril. Aquesta localitat de la nostra comarca acollia de nou la Trobada, dotze anys després de fer-ho per primera vegada, el 2003, i va aplegar 10.000 persones: xiquets i xiquetes, docents i familiars. Dues grans columnes isqueren des del col·legi Cervantes i el col·legi Barranquet en forma de cercavila, per a confluir al carrer Major, on es van reunir els 57 centres educatius de tota la comarca per gaudir dels tallers i les actuacions.

Horta Nord-Coordinadora pel Valencià, entitat que es troba dintre d’Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, ha preparant durant tot el curs aquesta Trobada, gràcies al treball constant i desinteressat de desenes de mestres i famílies que s’impliquen cada dia des dels centres educatius. El lema triat per a aquest any era: «L’escola que volem», una escola «plurilingüe i intercultural. Valenciana.

Pública, gratuïta i laica.

Inclusiva.

Democràtica.

Oberta i participativa. Crí-

ampa ceip cervantes d’alboraia

L’AMPA del CEIP Cervantes d’Alboraia, any rere any, ha insistit en la necessitat de tindre un hort escola al col·legi, un centre educatiu d’un poble d’arrelada tradició agrícola en l’Horta Nord.

Ens costa concebre un col·legi sense hort, quan estem envoltats pràcticament per ells. Tenim un mur que ens separa de vore les estacions de cultius, el llaurador llevant

Assistents a la 28a Trobada d’escoles en Valencià, que tingué lloc a Godella el 26 d’abril.

Godella: «L’Escola que volem», plurilingüe i intercultural tica, creativa i innovadora.

Compromesa amb l’entorn local i global. Coeducadora. Humana.»

Els actes previs a la Trobada foren nombrosos i demostren la vitalitat del moviment. Així, doncs, ja l’1 de març, tingué lloc al teatre Capitoli el concert de Miquel Gil i Pep Gimeno, Botifarra, que presentaren el seu treball Nus, i que comptà amb la col·laboració de la cantadora local Tatiana Prades. Més tard, el 17

d’abril es va fer la inauguració oficial de la Trobada, amb exposicions, sopar i una actuació musical de La Douche. L’endemà de vesprada, Sambori va lliurar els guardons comarcals amb tot un èxit per la participació (històrica: gairebé 10.000 treballs!), i de nit tingué lloc un correfoc a càrrec de la Colla de Dimonis de l’Avern d’Alboraia, així com també un concert de rock al Parc del Molí, dins de La Gira 2015, amb grups de la comarca: Atzembla, X-Fanekaes, Va de Bo i Besugo. El dia 20, als col·legis de Godella, hi hagueren contacontes que feren gaudir la xicalla, encara que també hi hagueren pares i mares que no perdien

punt dels contes contats...

Dimarts 21 d’abril, hi havia dues propostes: d’una banda, el Taller d’història de Godella va realitzar una passejada pel nucli urbà per a explicar-nos els secrets del poble, i d’una altra, al Capitoli, amb l’obra «M i les Balenes». Dijous 23, de matí, tingué lloc un aplec musical dels centres de la comarca, i de vesprada, un bescanvi de llibres i l’actuació del sempre volgut Dani Miquel.

La Trobada d’escoles en Valencià és només una mostra de la tasca que desenvolupa la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord. A més de la festa de la Trobada, la reivindicació constant d’una escola pú-

El CEIP d’Alboraia ja disposa de l’espai per a l’hort escolar

Els xiquets d’aquesta escola ja tenen un hort per cultivar.

xunsa, l’aca o el tractor treballant la terra... Cultura, la nostra cultura, la nostra terra. Cal obrir-ho, explicar-ho i, per què no?, gaudir d’aquesta visió. No es coherent que el centre estiga sense hort des que als anys 90 el substituiren per un aparcament.

Les negociacions de l’AMPA amb l’Ajuntament finalment han donat fruit: ens cedeixen l’espai i l’AMPA aporta la terra fèr-

blica, en valencià i de qualitat és el pilar fonamental de l’activitat del col·lectiu.

Aquest curs l’hem acabat denunciant, junt als centres i les Ampes, el tancament de línies a Godella i Burjassot. Aquestes actuacions de la Conselleria són la darrera mostra dels atacs que hem patit durant els darrers cursos, a base de retallades de diversa naturalesa: de personal, materials, lingüístiques... que ens han portat a un estat d’emergència educativa, social i cultural. És per això que el nou govern del canvi ha d’estar a l’altura d’aquestes circumstàncies, reunir-se amb la comunitat educativa i començar a treballar per revertir aquesta situació de manera immediata. El curs 2015-2016 ha de marcar un punt d’inflexió. És una responsabilitat col·lectiva ineludible: el canvi social comença al sistema educatiu. La Coordinadora pel Valencià treballarà, com ha fet els darrers 15 anys, per aconseguir el propòsit d’un escola per al segle XXI: valenciana, democràtica i al servei del bé comú. Us encoratgem a continuar amb la vostra implicació perquè sense vosaltres, famílies, mestres i alumnes, res no seria possible. Vosaltres sou Escola Valenciana.

Gràcies per tota la feina d’aquest curs i endavant! til, el projecte didàctic i la il·lusió de fer escola. Així doncs, s’aprofitarà la piscinia curulla de terra del poliesportiu abandonat que es troba junt al col·legi.

Queda pendent que la dirección del centre i el claustre adopten el projecte didàctic per incloure’l a la PGA del curs vinent i així, per fí, tota la comunitat educativa puga gaudir d’aquesta il·lusió, creixent tots i totes juntes amb un projecte en comú, L’HORT. Enhorabona per l’espai i molts ànims per dur endavant aquest projecte imprescindible!

12 | LA VEU DE L’HORTA NORD | Núm. 3 | Juny 2015

VICENT CONEJERO

Aprofitant el sender de la Via Augusta que travessa la nostra comarca de nord a sud us propose, en aquesta ocasió, anar cap al migjorn i arribar fins al port de Catarroja, la porta d’entrada a un espai especial: l’Albufera.

Partirem des del museu de l’Horta d’Almàssera, situat a l’eixida de la població en direcció a la mar.

Des del seu carril bici connectarem amb el sender de la Via Augusta i enfilarem cap a Alboraia. Travessem l’espai natural del barranc del Carraixet amb els seus ànecs i ocells; i, anant amb compte en les rodones que ens ixen al pas, arribarem entre verdures hortolanes a les portes del cap i casal.

Com que el nostre objectiu és el gaudi i la seguretat us recomane creuar la ciutat pel carril bici. Així que agafarem el que, envoltant la Torre Miramar -innecessària i cara- ens duu per l’avinguda de Catalunya cap a la d’Aragó, on podrem observar el camp del Mestalla. Arribant al Palau de la Música ens endinsarem en el vell llit del Túria, pulmó verd i lloc d’entrenament i passeig de moltes persones.

Per aquest arribarem a l’edifici de l’Àgora, per on eixirem pel costat dret a l’avinguda de l’actor Antonio Ferrandis. D’allí parteix, a mà esquerra, un carril bici que mena a la platja de Pinedo i El Saler, però d’eixa excursió ja en parlarem un altre dia. Us recomane enfilar aquesta avinguda pel costat del centre comercial, ja que és un trajecte més recte i amb carril bici.

Passarem davant de la nova Fe, travessarem l’avinguda d’Ausiàs March i, per dalt de les vies del tren, arribarem al carrer de Sant Vicent. Al llarg d’aquest carrer retrobarem, encara que en mal estat pel seu abandonament, les marques de la nostra ruta: la marca bicolor blanc-blau, el senyal de la via romana que poc a poc és substituït pel doble roig de la ruta del guerrer castellà El Cid. A la dreta podem observar la Creu Coberta. Curiosament hem

De l’Horta a la Marjal Ruta 2. Coneixent el veïnat: de l’horta d’Almàssera a la Marjal de Catarroja FITXA TÈCNICA Almàssera – València – Sedaví – Port de Catarroja per sender de la Via Augusta Distància: 20 km.

Durada: 1 hora 30 minuts Velocitat: 18 km/h.

DE L’HORTA AL PORT. Museu de l’Horta d’Almàssera, a l’inici de la ruta. Arròs i tartana. A l’esquerra, embarcació amb vela llatina. Baix, veles llatines al Port i una visió general del Port de Catarroja VICENT CONEJERO

En aquesta ruta podreu albirar els camps d’arròs: una vista excepcional eixit d’un poble, Almàssera, que en posseeix una i arribem a l’altra banda de la ciutat on n’hi ha una altra. Nosaltres ens dirigim a l’esquerra cap al barri de La Torre.

Pareu ara atenció: en entrar a La Torre heu de desviar-vos en el segon

semàfor a l’esquerra, pel carrer Hellín, que ens conduirà una altra vegada a l’horta, la del Forn d’Alcedo. Travesseu un túnel, gireu a la dreta i en el pròxim camí a l’esquerra -hi ha un monòlit de la ruta-. De fet, entrarem al polígon industrial de Sedaví. Fixeu-vos en el carrer de la Murta que, a mà dreta us conduirà a una rodona que, girant a mà esquerra i per l’avinguda del País Valencià, ens dirigeix al pont que travessa la pista de Silla. En passar-lo, la ruta

continua per la dreta, quasi paral·lela a l’autopista. Per ací, i després d’uns quants tarongers i poca horta, podreu albirar més endavant els camps d’arròs: una vista excepcional.

Hi haurà un moment de confusió quan un cartell indique Massanassa i aparega un túnel per baix de l’autopista. No el travesseu: continueu pel camí de terra que naix a l’esquerra i va tocant a la via. Us conduirà al barranc de Xiva, molt ben senyalitzat. A l’altra banda aneu

cap a l’esquerra. I atenció!

Hem de deixar el camí per una senda molt estreta que, per la dreta, baixa a uns camps i envolta unes edificacions. Des d’allí veureu una arbreda: és el port de Catarroja, ben endreçat, amb embarcacions i unes edificacions que són l’escola de capatassos i uns bars. Gaudiu del paisatge i, si teniu temps, passegeu amunt i avall pels caminets o entre les embarcacions. És un goig en qualsevol època de l’any.