Aliats a proa

Aliats a proa

I seré allí per lamentar tot el que faig, tot el que deixo, tot el que prenc. MARGUERITE DURAS, L'amant

¿Vols que siguem aliats?, li demanes. T'assegura que guardarà diaris, trossos de cordill i cistells d'espart, i que no es retirarà si pedrega.

Hi ha farcells arrambats a les parets i a la vorera hi torna a haver maletes amb tresors que caldrà anar abandonant a la gelor fosca de l’altra mar.

L'aliat i tu heu fet cau i net de lligams adquirits i compromisos. Des de babord, abraçats just clareja, veieu l'estesa immòbil de gavines.

De sobte, esbojarrament de plomes, un núvol de borrissol flota en l’aire, i mil xiscles per arribar primer al text de proa ple de corals i algues.

Pareu orella, les canals degoten, ragen cabells d'àngel de la coberta. A taula un pollet es menja les molles: Muts i embadalits us creix la saliva.

A la porta els antics silencis rimen i s'agrumollen a les naus varades. Prova dels nous al fons de la cabina, en sortiu amb gotims de lluna plena.