Alquímia

Alquímia

Most of the time we settle for half. ARTHUR MILLER, Panorama des del pont

Et sobta el desig de ser brasa encesa, de fondre't en un respir i ser cendra. Han passat rabents ràfegues de foc per les vèrtebres nues: arpa eòlica. Ja no sents crepitar els ossos pelats

ni la ferum del teu peu dret corcat. Fumeja mandrosa i lleu la foguera, i ara et toca destriar això d'allò, llimar i moldre, colar i anivellar. (El desfici del voltor t'assossega.)

Saps que el tarquim en essència que surt de malla i sedàs no pot passar la duana. Altre cop alambí i filtre purifiquen el solatge.

Tot el recapte esporgat enyora vincles antics, per mantenir-se en ufana. No cal explicar per què: lligues tall i cassigall.

23

Als ampits de les finestres —mestral, calima o boirim— , s'esqueixa la terra als testos. Hi aparelles fem i reg, un inici de prec i plor.

Les escletxes filtren llum, pedra i riu es bressen junts, i invoques als fils de sol un cobricel tot brodat des d'on fer i caminar el món.

24