El pedrís oscat

El pedrís oscat

Tant de bo que em toquin unes restes de senectut per morir a port, després de viure entre onades de tempesta. PETRARCA. Secretum

T'arriba el torn que amb mosteles als dits, macada l'esquena pel pes de l'àncora, tornes amb els rems a l'espatlla per reposar al pedrís oscat de casa. Ja tens la clau al pany posada, però, t'atures. "Hi han passat coses, sense mi", et dius. ¿Qui et reconeixerà del veïnat? El replà es malfia dels forasters, de si fan soroll, de si parlen poc. Imagines què hi trobaràs quan obris: hi haurà arnes a les aixetes i verdet a la moqueta grisenca; hi haurà del sofà molles oxidades, hi haurà les cortines encartonades, confoses amb l'empaperat, tot llis. Empenys la porta, amb la clau al pany, i arrossegues muntets de serradures. Els corcs són substància dels vaixells; i vulgues que, pacients, t'hi esperin.

20