© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIMECRES 18 DE GENER DEL 2017
Actuacions del segon ajuntament de Catalunya
LLL
La Xina construirà un centre de medicina oriental a l’Hospitalet L’equipament suposarà realitzar una inversió de 80 milions d’euros CARLES COLS BARCELONA
L
a Xina elegeix l’Hospitalet com a seu del seu nou Centre Europeu de Desenvolupament i Promoció de la Medicina Tradicional Xinesa. L’editorial Santillana traslladarà ben aviat les seves oficines de la Vila Olímpica de Barcelona a l’anomenat districte econòmic de l’Hospitalet. El 2016 va ser l’any en què el Cirque du Soleil va triar la segona ciutat de Catalunya com a seu logística fixa, igual que ho van fer algunes galeries d’art de l’Eixample, que s’han fet un forat al districte cultural, o hotels que, en vista de la suspensió de llicències imposa-
L’alcaldessa Marín destaca que la ciutat es consolida com a pol empresarial da a Barcelona, han buscat acomodament a la Gran Via sud, una cosa que a la pràctica els ubica a les portes de la Fira. És a dir, el que passa a l’Hospitalet no és una casualitat, un ocasional alineament dels astres. Ho va explicar ahir l’alcaldessa Núria Marín en la seva conferència anual de l’estat de la ciutat, en una exposició prudentment optimista. L’elecció de l’Hospitalet per part del Govern xinès per al seu centre de promoció de la medicina oriental va ser, sens dubte, la gran notícia de la conferència, no només per la inversió prevista, 80 milions d’euros, sinó perquè és una peça més del puzle biomèdic que impulsa la ciutat des
de fa anys al voltant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Universitat de Barcelona, que el mes de setembre passat va començar a impartir un màster en medicina xinesa. Aquest no és un èxit atribuïble només a la gestió municipal, va acceptar l’alcaldessa. Les negociacions entre les autoritats xineses i la Generalitat van començar fa un any. L’Hospitalet, com en el cas d’altres inversions, és sobretot una pista d’aterratge per a aquest tipus d’inversions, per la seva situació estratègica, per la disponibilitat d’espai i perquè els responsables municipals han aconseguit allò que Barcelona va prometre al seu dia i no va aconseguir, facilitar els tràmits per instal·lar empreses. En la mateixa línia, Marín va SITUACIÓ ESTRATÈGICA /
35
Núria Marín ALCALDESSA DE L’HOSPITALET
«Consolidem la nostra posició com a municipi emergent de l’àrea metropolitana» «El districte cultural, l’econòmic i el parc biomèdic formen part del nostre model»
aprofitar l’acte per sol·licitar al president de SEAT, Luca de Meo, que prengui l’Hospitalet com una bona opció per instal·lar-hi el nou centre mundial de dades que Volkswagen té previst crear pròximament. En aquestes conferències tan important és el contingut com l’escenografia. L’any passat, es va escollir el vestíbul de la L-9 del metro. En aquesta ocasió, Marín, que va comptar amb la col·laboració com a presentador del director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, va estrenar la planta polivalent del nou mercat del barri de la Florida. Un lloc molt simbòlic. Aquesta no és una ciutat amb barris alts, amb una classe acomodada on els impostos serveixen per redistribuir riquesa. Els barris alts són el conjunt d’empreses de la plaça d’Europa, que permeten construir equipaments com el del mercat. La vocació empresarial de l’Hospitalet és recent. Va molt vinculada a la transformació urbanística de la Gran Via. Ara ja consolidada. Per això, va explicar Marín, un dels objectius és que les condicions laborals a la ciutat siguin dignes. L’atur va baixar l’any passat al 13%. Queda terreny per recórrer, però, segons Marín, no pot ser a costa d’empitjorar les condicions laborals. H FIRMA DE FOTO
Núria Marín i el director d’EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, ahir.
BALANÇ MUNICIPAL
Puigdemont, millor que Mas El deute de la Generalitat amb el consistori ha passat de 18 a 7 milions després del relleu en el Govern català C. C. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Amb Artur Mas com a president, el deute de la Generalitat amb l’Hospitalet va arribar als 18 milions d’euros. Amb Carles Puigdemont s’ha reduït a set milions. L’alcaldessa Núria Marín no va tenir manies a subratllar en la seva conferència anual el bon clima d’ente-
sa que l’ajuntament ha consolidat amb el Govern català. «L’arribada de Puigdemont ha canviat radicalment la relació entre els dos governs», va afirmar Marín. El canvi no es deu només al fet que l’Administració autonòmica hagi saldat part dels deutes pendents. L’Hospitalet ha segellat importants acords amb alguns depar-
taments de la Generalitat. «Hem iniciat el camí per eliminar els barracons escolars i tenim el compromís d’encarar la reforma integral de cinc escoles llargament oblidades per la Generalitat». La bona sintonia ha arribat també, per exemple, a l’àmbit sanitari. L’Hospitalet, amb un quart de milió d’habitants, disposa per fi des del mes de desembre passat d’un servei d’urgències pediàtriques les 24 hores del dia. El que era estrany és que una ciutat amb 44.000 nens (va recordar Marín) encara no tingués aquesta prestació. La relació, no obstant, encara té marge per a la millora. L’alcaldessa lamenta que amb Artur Mas al capdavant la Generalitat deixés morir d’inanició econòmica el pla de barris anual que va impulsar Pasqual Maragall. Aquell va ser un instru-
L’alcaldessa afirma que el canvi de president ha deixat millores en educació i sanitat
ment eficaç per evitar que els veïnats més castigats de Catalunya es quedessin enrere. En aquest sentit, va aprofitar la conferència per sol· licitar a Puigdemont un pla d’actuació especial per als blocs del barri de la Florida, a tan sols dos carrers del lloc on es va celebrar la conferència anual. Un altre front de negociació amb la Generalitat és la polèmica que recentment ha causat que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit finançar la posada en marxa de la L-10 del metro, però sense que això suposi l’obertura de les estacions situades al terme de l’Hospitalet. Marín ha decidit confiar en la paraula del conseller Josep Rull, que, després de l’enrenou que va causar aquell anunci, va assegurar que al llarg del 2018 les parades de la L-10 a l’Hospitalet també estaran operatives. H
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
DIMECRES 18 DE GENER DEL 2017
6
Editorials
Noms propis
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.
Cap a un nou finançament autonòmic
Antoni Comín
Q
EEEE
uatre anys després de l’anterior, la segona conferència de presidents autonòmics que se celebra des que Mariano Rajoy està a la Moncloa va deixar ahir clar que el finançament segueix sent la (inestable) pedra angular de l’arquitectura institucional i territorial d’Espanya. Segurament no feia falta reunir els màxims dirigents autonòmics –amb les molt significatives excepcions dels de Catalunya i Euskadi– per saber que la dificultat per pactar el repartiment dels fons públics entre els diferents nivells de l’Administració està en l’origen de les tensions entre comunitats i entre aquestes i el Govern central, però està bé que s’hagi posat a sobre de la taula en una cita d’aquestes característiques, la fórmula a priori més operativa per intentar trobar vies d’acord. La revisió del finançament autonòmic va amb anys de retard, agreujada pel llarg perí-
ode d’interinitat del 2016. De la reunió d’ahir n’ha sorgit el compromís que abans d’acabar el 2017 hi haurà una nova fórmula, però el mateix president del Govern es va encarregar d’anunciar les dificultats de l’objectiu quan va advertir que la recuperació econòmica encara s’està notant poc en els ingressos de l’Estat. Una manera d’avisar que l’Administració central no està disposada a acceptar una disminució dels seus recursos en benefici de les autonomies, que reclamen més participació als marges de dèfi-
La cimera de presidents dona pas a una revisió que no serà fàcil perquè Rajoy anuncia que l’Estat té pocs diners
Conseller de Sanitat
cit que la Unió Europea permet al Regne d’Espanya. Però Rajoy té a favor seu que Brussel·les vol el màxim control possible del dèficit per part de Madrid, i que Espanya, a pesar de tenir un Govern en minoria, li ofereix aparentment més estabilitat que altres països europeus. Sigui més o menys turbulent el camí cap a un nou finançament autonòmic, l’absència de Carles Puigdemont i Iñigo Urkullu de la reunió ha sigut un greu error. L’estratègia del Govern català d’aspirar a una relació bilateral amb el Govern central –sense per això renunciar, no obstant, a l’objectiu de la independència– no obligava a aquest desaire, que no reporta a Catalunya cap simpatia de la resta d’Espanya. Puigdemont va perdre ahir l’oportunitat d’explicar-se davant els altres presidents, quan precisament el diàleg és el que es reclama per trobar una sortida al contenciós. En aquest sentit, seguim estant on estàvem.
Londres renuncia al mercat únic
D
esprés d’uns quants mesos en què les intencions de la primera ministra britànica, Theresa May, es resumien en un eslògan (Brexit és brexit), ahir la premier va deixar clar en un discurs que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea serà completa. Londres renunciarà al mercat únic, donarà per acabada la jurisprudència del Tribunal Europeu de Justícia i rebutja la possibilitat d’un acord parcial a l’estil de Noruega o Suïssa. Brexit significa good bye.
Animus iocandi
Les paraules de May impliquen la victòria de l’antieuropeisme implacable, que es va imposar per un estret marge en el referèndum, i deixen en una situació molt incòmoda Escòcia, que ja va advertir que la sortida del mercat únic era un motiu per tornar a convocar una consulta d’independència. May es va comprometre que l’acord definitiu entre el Regne Unit i la UE sigui aprovat pel Parlament, amb la intenció de dotar-lo de la màxima legitimitat. La duresa dels termes no s’entén sense la
irrupció de Donald Trump, que amb Vladímir Putin coincideix en el seu objectiu de debilitar Europa. Per fer-ho està disposat a associar-se comercialment amb el Regne Unit postbrexit, cosa que Barack Obama havia dit que no succeiria. Davant aquest escenari, la UE ha d’afrontar la negociació amb Londres amb serenitat i fermesa, i defensar els seus interessos sense complexos en una separació que tot indica que serà molt costosa. No tan sols els interessos de la Unió estan en joc, sinó la seva mateixa existència.
Ferreres
La decisió de posar a disposició de la recerca pública –no de centres privats ni d’empreses amb afany de lucre– les dades mèdiques anonimitzades dels 7,5 milions de catalans haurà de significar un pas decisiu en la potenciació de la biomedicina. 3Pàg. 26
Jaume Asens Tinent d’alcalde de BCN
EEEE
L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un pla pioner amb 28 mesures estratègiques per lluitar contra la islamofòbia, en què s’inclou la possibilitat que la reforma de l’ordenança de civisme prevegi sancions per a les demostracions d’odi. 3Pàg. 34
Núria Marín Alcaldessa de l’Hospitalet
EEEE
Les autoritats xineses han escollit la segona ciutat de Catalunya com a seu del seu nou Centre Europeu de Desenvolupament i Promoció de la Medicina Tradicional Xinesa, un projecte que preveu una inversió de 80 milions d’euros. 3Pàg. 35
Fabián Orellana Futbolista
EEEE
El veterà davanter xilè ha sigut apartat del seu equip, el Celta de Vigo, per reiterats actes d’indisciplina, els últims, tornar tard i lesionat del permís de Nadal i faltar al respecte al seu entrenador, Eduardo Berizzo. 3Pàg. 43
Isabel-Clara Simó Escriptora
EEEE
L’autora d’Alcoi ha sigut distingida amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El jurat ha valorat la seva extensa producció al llarg de 40 anys i la seva vinculació «a les lluites per la llibertat, de les dones i de la infància». 3Pàg. 46