© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
41
DIVENDRES 11 DE NOVEMBRE DEL 2016
barcelonejant
CARLES
Cols
La verdadera Barcelona secreta
E
ntre els mesos d’agost i se· tembre del 2006, l’arqui· tecte Pol Esteve i el seu col· lega Marc Navarro van car· tografiar la verdadera Barcelona secreta, un terme que s’usa molt alegrement, ja que internet, per exemple, va ple d’entrades si es fa aquesta recerca, mig milió més o menys, un descontrol. A algunes d’aquestes barcelones el qualifica· tiu de secretes els ve gran. Al que van explorar Esteve i Navarro, no. Amb una cinta mètrica i un cert es· perit d’aventurer agrimensor van visitar en hores poc concorregudes les cambres fosques de la comuni· tat gai més óssa de Barcelona. Van aixecar els plànols amb ofici, com ho fa un bon professional de la seva especialitat. El resultat és una car· tografia inèdita de Barcelona. ¿Què, és secreta o no? Esteve explica des de Londres, on imparteix classes a l’Architec· tural Association, alguns detalls d’aquella exploració sense antece· dents coneguts i sense èmuls des· prés. «Hi anàvem a primera hora, quan el local acabava d’obrir, i pre· níem mides». En total van visitar 15 cambres fosques, tantes com se suposa que n’hi havia aquell any a Barcelona i que, per situar a qui encara no sàpiga de què va la cosa (fet que és normal, perquè recor· dem que són secrets), dir només que són espais gairebé sense llum consagrats al furtivisme homose· xual, l’evolució extrema de les lon· dinenques molly houses del segle XVIII. ¿Per què? ¿Per a què? No, això no va ser el joc infantil de tocar el timbre i sortir corrents, una entre· maliadura d’arquitectes adults, en aquest cas. Esteve i Navarro soste· nen que hi ha espais públics dels
FERRAN SENDRA
Emprovadors i nínxols
33 Dos visitants, dimecres, davant els plànols de cambres fosques a l’exposició del CCCB. quals l’arquitectura s’oblida, això en una professió que destaca per ser especialment exhaustiva en la pu· blicació de vademècums dirigits als professionals del sector. Tot i que descatalogat, existeix, per exemple, l’Atlas de plantas de Friedericke Schneider, un compen· di de plànols de llars de mig món, però sobretot despunta en aques· ta biblioteca el que es considera la bíblia si d’aquesta matèria es trac· ta, El arte de proyectar en arquitectura, d’Ernst Neufert, un manual pu· blicat per primera vegada el 1936 a
Pol Esteve i Marc Navarro van cartografiar les 15 cambres fosques de la ciutat el 2006
A la mostra del CCCB sobre sexe i arquitectura el que és tabú té magnetisme
Alemanya i ampliat i reeditat fins a 40 vegades en aquell país i 16 a Espa· nya per l’editorial Gustau Gili, que detalla amb precisió de rellotger tot el que és indispensable saber per edificar a escala humana. ¿Tot? Neufert va fixar el cànon de cen· tenars de matèries. La mitjana co· muna d’una porta és de 72 centíme· tres per Neufert. Els totxos fan 25 centímetres de llarg per 12,5 d’am· ple, també per ell. Els electrodomès· tics, 60 centímetres de profunditat i 45 o 60 d’ample. Qualsevol que vul· gui sortir d’aquest estàndard neces·
INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES
L’Hospitalet reclama la inversió pendent a la xarxa de Rodalies L’alcaldessa recorda al nou ministre que falta destinar-hi 4.000 milions EL PERIÓDICO L’HOSPITALET
L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va aprofitar ahir l’enviament d’una carta de felicitació al nou mi· nistre de Foment, Íñigo de la Serna, per sol·licitar-li una «reunió urgent» en la qual abordar el dèficit d’inver· sions de l’Estat en el conjunt d’infra· estructures ferroviàries a la ciutat que governa i a tot Catalunya. La dirigent socialista recorre a
sitarà un treball de fusteria per en· càrrec. ¿Quina altura és la correcta per a una pila baptismal? Neufert. ¿D’un pinball? Neufert, un altre cop. Aquell saxó va fer tant o més pel racionalisme arquitectònic que Le Corbusier, però, el que estàvem dient, hi va haver racons foscos, i mai tan ben dit, en els quals no va reparar. ¿Quina és l’altura humana a la qual s’ha de situar un glory hole en una cambra fosca, que, un altre cop per als profans, cal subratllar que és el forat a la paret a través del qual es mantenen relacions sexuals en aquelles sales sense llum? I, posats a fer, ¿de quin diàmetre? I la paret, ¿és convenient un totxo Neufert (re· cordem, 12,5 centímetres, ¿massa?) o millor una simple planxa de pla· dur, que n’hi ha al mercat de fins a només 10 mil·límetres de gruix?
l’«ampli consens social, institucio· nal i econòmic» per reivindicar mi· llores a Rodalies, una cosa pendent de resolució des del 2009 i l’incom· pliment de la qual pateixen «gairebé diàriament milers d’usuaris». Tre· balls pendents que haurien de per· metre consolidar «un verdader me· tro regional que resolgui els proble· mes de comunicació del territori i al seu torn serveixi per disminuir el trànsit de vehicles particulars». Marín recorda a De la Serna que el Pla d’infraestructures ferroviàri· es de Rodalies de Barcelona aprovat per Foment fa set anys preveia una inversió de 4.000 milions d’euros,
«que més tard es va elevar a 4.848 amb el Pla Director d’Infraestructu· res 2012-2020». No obstant, la reali· tat actual parla que la inversió «s’ha limitat a uns escassos 247 milions d’euros executats i 400 de pressu· postats», segons les mateixes dades del ministeri. / L’alcaldessa apel·la a l’«àmplia experiència com a alcal· de» del nou ministre, així mateix ex· president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, per desta· car la seva figura com a «expert co· neixedor del paper dels municipis com a eix vertebrador de cohesió, SENSIBILITAT
33 Núria Marín.
La investigació neufertiana d’Esteve i Navarro va anar en realitat més enllà de les cambres fosques. Van cartografiar també les diferents ti· pologies dels caixers automàtics, els emprovadors de les botigues de moda de Portal de l’Àngel i Porta· ferrissa i els nínxols dels cementi· ris, l’última de les vivendes. Posar el focus ara mateix en les cambres fosques no és un capritx. El conjunt de 15 plànols que tots dos van aixecar el 2006 formen part de l’exposició que fins al 19 de març dedica el CCCB a l’arquitectura con· cebuda expressament per a la pràc· tica del sexe. És només un full pen· jat en una paret, gairebé una petita obra abstracta, perquè no hi ha du· es plantes iguals, però té el magnè· tic efecte sobre els visitants de tot allò que és tabú. La majoria d’aquelles cambres fosques, puntualitza Esteve, ja no existeixen. La raó, en qualsevol cas, podria ser matèria per a una altra ocasió. H
progrés i benestar social de la ciuta· dania», així com a «motor de l’econo· mia, generador d’ocupació i de transformació i modernització». I insisteix en la seva formació com a enginyer per entendre «el paper vi· tal que les infraestructures juguen en el desenvolupament d’aquests objectius». Marín utilitza la carta per reivin· dicar millores necessàries a la seva ciutat en matèria d’infraestructu· res. Esmenta els accessos a l’estació de Bellvitge-Gornal i les queixes veï· nals per la brutícia de les vies i els so· rolls que provoquen les tasques noc· turnes d’Adif. L’alcaldessa convida el ministre a visitar l’Hospitalet, un gest que es· pera que marqui una nova etapa en què es fomenti «el diàleg i la cordia· litat» entre el seu consistori i el mi· nisteri, cosa que va trobar a faltar en l’anterior legislatura, de la qual destaca «la falta de sensibilitat» amb què assegura que va topar. H